Estudis Del Baix Empordà (2012)

INSTITUT D ESTUDIS DEL BAIX EMPORD
Seu social: Cl H ospital, 27, 17220 S an t Feliu d e Guxols.

A drea d e s ecretaria : P laa dels P asos C atalan s, M useu d e la P esca (C asa M o n tan er),
1 7 2 3 0 P alam s.
info@ iebe.org
w w w .iebe.org
Consell d e R edacci:
F ran cesc A icart, Jo an B adia-H om s, A nna-M aria C orredor, Llus C osta, E lena Esteva,
A lbert Ju an o la , M iquel M art, M o n tserrat P rez, X avier R ocas, C arles R oqu, M. Teresa
Sol, Pere Trijueque, Jordi Vivo.
A ssessoria lingstica: X avier C olom er-R ibot
S ecretaria: Glria Rojas C obos - telfo n 972 60 12 44
Im pressi: G rfiques Bigas - Cl P ro v en a, 21, 17 2 2 0 S an t Feliu d e Guxols
D isseny grfic: M. Teresa Sinyol
D ipsit legal: Gi. II 82-09
ISSN: 1130-8524
El c o n tin g u t dels te x to s q u e es p u b liq u en s n d e lex clu siv a re sp o n sa b ilita t d els
autors.
R eservats to ts els drets.
No es p e r m e t la rep ro d u cc i total o parcial, p e r q u alsevol m itj, d els te x to s i illu stra cio n s d 'a q u e s t llibre s e n s e el p e rm s previ i p e r escrit d e le n tita t ed ito ra.
PORTADA. A ctivitats tra d icio n als del Baix E m p o rd :

Carboners a Calonge (ca 1920).
F otografies: a u to r d e s c o n e g u t. A rxiu M unicipal d e C alonge (AMCA)
SUMARI
JO SEP MARA NOLLA, LLUS PALAH

El ja c im e n t a r q u e o l g ic d e S a n ta M aria d e B ell-lloc
(S a n ta C ristin a d Aro, B aix E m p o rd ). N o v e s e x c a v a c io n s
(2 0 0 8 -2 0 0 9 ) i n o v es d a d es
FERRAN C O DINA , NEUS COROM1NA

El c e m e n tir i d e S a n t E s te v e d e M aren y
(La Tallada d E m p ord )
47
JORDI FRIGOLA I ARPA

P a g e s o s i v ila ta n s d e la B isb al ju n ts e n un se r v e i co m :
la m ilc ia m u n ic ip a l d e ls s e g le s XIV i XV
65
AURORA PREZ SANTAMARA

L 'escultor g u ix o le n c D o m n e c R ovira (1 6 0 8 -1 6 7 8 )
81
GABRIEL MARTN ROIG

La fer C a s a d e m o n t: un c o n flic te
e n tr e c a p e lla n s i frares d e P a la m s al s e g le XVIII
105
MONTSERRAT DARNACULLETA I POCH

La sa g a d e ls Vila: e ls p r im e r s ta p e rs d e C a lo n g e
131
GABRIEL MARTN ROIG

El lleg a t d e M o s s n M iquel C osta. La fu n d a c i
d e l H o sp ita l d e P o b r es d e P a la m s
i la C a p ella d el C a rm e ( 1 7 6 8 -1 7 7 1 )
145
JORDI CURBET HEREU, PEP VILA I MEDINY

El d iari d e P ere J a u m e , d irecto r esp ir itu a l i e x o r c itz a d o r
d u n a n o ie t a d e P alafru gell ( 1 8 2 0 - 1 8 2 4 )
179
GEORGE MELIS
La b a te r ia d e c o s ta al "Mol d e Vent" d e P a la m s
235
ANTONI ROVIRAS I PADR S

El fo n s J o se p Vert i P lan as.
Un treso r p er al c o n e ix e m e n t d e la c o m a r c a d el B aix E m p o rd
251
JOSEP M A R fA NOLLA, LLUS PALAH
EL JACIMENT .KQUEOLGIC E SANTA MARIA

DE BELL-LLOC (SANTA CRISTIN C'ARO,
BAX EMPORD). NOVES E> .AVACIONS
(2008-2009) I N( rES DADES1
(Laboratori d A rqueologia i P rehistria. Institut d e R ecerca Histrica.
Universitat de Girona)
1 Aquest treball ha esta t realitzat d in s del m arc del p rojecte HAR2010-1 6 4 5 8 (Del
o p p id u m a la ciuitas. A nlisis d e un p ro ceso h istrico en el n o rd este peninsular. II. El
p ero d o alto-im perial) del M inisterio d e C incia e In n ovacin . A profitem per agrair al
col lega D avid Viv la seva ajuda.
ESTUDIS DEL BAIX EMPORD

Sant Feliu de Guxols, 2012
Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESUM : /I p a rtir del re su lta t de d u es n o ves c a m p a n ye s d excavaci la seg o n a de las quals

va p e r m e tre la localitzaci parcial de la pars fructuaria d 'u n a v illa , a m b a p ro fita m en ts
p o ste rio rs i un se g u it de to m b e s lligades a l esglsia im m ed ia ta , es p ro p o sa una in terp re
taci de l'evoluci d 'aquell ja c im e n t des d poca rom ana f i n s a l'actualitat.
P ARAU LES CLAU: v illa rom ana, p roducci agrcola, cem e n tiri, te m p le tardoantic, capella
p rivilegiada, esg lsies ju x ta p o sa d e s.
1.- LOCALITZACIO I CARACTERSTIQUES DEL JACIMENT

Lesglsia p arroquial de S an ta Maria s ala, solitria, en els pri
m e rs co ntraforts de les Gavarres (fig. 1), en lindret de Bell-lloc, al
costat del ca m qu e p o rta de
S anta Cristina d Aro a Roman y d e la Selva, m u n ta n y a
a m u n t, on hi h a el te m p le
parroquial d ed ica t a sa n t Mar
t del qual lesglsia de S anta
Maria fou, d u ra n t m olts se
gles, sufragnia. O c u p a u n e s
pai esp ln d id i a g rc o lam en t
m olt ric, o b e rt a la vall d Aro,
en u n lloc on sovinteg en les
fonts (Clotet, 1990, p. 5-29;
Clotet, Pall i Roqu, 1999).
Lesglsia actual, p re ro m nica, c o n fo rm a, a m b lantiga
rectoria, un edifici del segle
XVIII, u n a unitat allada d al
tres co n stru c cio n s a la qual
s arriba fcilm ent des de la
c a rre te ra q u e puja a Rom any, p e r u n curt ca m de terra.
Fig. 1- Santa Maria d e Bell-lloc (Santa
Cristina d Aro). Planta d e localitzaci del ja
s u n a construcci de dim en-
c im en t.
J.M. NOLLA, L. PALAH
sions redudes afectada

p er diverses reform es i
reconstruccions, restau
rada,
que,
tanm ateix,
conserv a en b o n a part
les caracterstiques de
lo bra inicial. Ha estat es
tudiada c o n v e n ie n tm e n t
(Oliva, 1962, p. 77-78;
Badia, 1977, p. 375; Barral, 1981, p. 273; Junyent,
1983, p. 91-92; Ramos,
1984, p. 308-309; Badia,
1985, p. 520) i ha plan te
jat, fins ara, pro b lem e s en
la restituci definitiva de
la seva planta. Efectiva
m en t, J. Badia p ro p u g n a
va lexistncia d un contraabsis a p o n e n t a partir
d alguns indicis, p roposta
discutida p er un s i ac
ce p ta d a p er altres. s un
te m a que n o m s afecta
tan g en c ialm e n t el nostre
Fig. 2- Planta d e les estru ctu res localitzad es a
estudi per en s hi to rn a
linterior d e le s g l sia durant els treballs d els an ys
re m a referir.
se ix a n ta del se g le XX (se g o n s F. Aicart (2 0 0 3 ) a
partir d un croq u is d e M. Oliva). 1) Paret rom an a.
Durant la c a m p a n y a
2) Lauda funerria m o d ern a . 3) Petita forncula
de restauraci del t e m
am b fra g m en t d e tegula rom an a. 4) F ragm ent in
ple p re ro m n ic de 1959situ d un sl d 'o p u s sig n in u m . 5) Mur rom . 6 ) Cer
cle d e p e d r e s.7) Mur exterior. P ossib le p erllon gaci
1960 i 1962-1964, h o m
del situat m s a llevant (nm . 5). 8 ) R estes d un
p
o s al d esc o b ert uns
p a v im en t. 9) Porta actual. 10) Porta an tiga, paredam urs preexistents (fig.
d a .l l i 13) Forncules laterals c o n sid er a d e s rom
n iq u es. 12) Forncula p rerom n ica.
2) un dels quals es trob
a p r o x im a d a m e n t davant
de larc triomfal, dins del presbiteri, un altre al costat occidental de
lactual porta d accs, ju x tap o sat o per sota del m u r actual i un tercer,
que podria ser el perllo n g a m e n t d aquest, per sota del m u r occidental
de lactual edifici, que foren considerats ro m a n s en funci de la seva
factura (opus incertum a b ase de pedruscall p oc treballat i m o rter de
10
EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) I NOVES DADES
cal) (molta m s inform a

ci que en el treball d Esteva (1990, p. 63-114),
p o d e m trobar-la en les
tudi detalladssim de F.
Aicart (2003), en c ara in
dit). Da q u e ste s parets,
lasse nyalad a en tercer
lloc fou, m s en davant,
redesco b e rt p er Esteva
(1990, p. 100, fig. 43) i
p o s a d a en relaci a m b el
possible contraabsis.
Dins de la nau, m s
cap al nord, s identific
Fig. 3- Planta d e les ex ca v a cio n s d e lan y 1 9 8 5
in situ u n fra g m e n t de
am b in d ica ci d els d iferen ts so n d e ig s realitzats
(seg o n s Esteva, 1990).
p a v im e n t d 'opus signinum d u n s 0,3 4 m 2, que
s h a conserv at, q u e fou c o n s id erat el sl antic de lesglsia i/o el de
lan tic edifici ro m p reexisten t. Un altre fra g m e n t de p a v im e n t de
les m a te ix e s caracterstiqu es el localitz M. Oliva q u a n obr, lany
1964, u n a rasa p a r a lle la als p eu s del te m p le actual (Aicart, 2 00 3,
p. 101-105, fig. 22).
En aquells treballs es re c u p e r c e r m ic a ro m a n a , en p a rt p e r
d u d a i en p a rt e s tu d ia d a (Tremoleda i Castanyer, 1988, p. 19-27), i
algun a p e a arq u ite ct n ic a d e c o ra d a c o n s id e ra d a p re ro m n ic a (Es
teva, 1990, p. 73, fig. 10).
En acabar, q u e d a v e n m oltes q e s tio n s p lan tejad e s e n tre les quals
les ca rac terstiques i la im p o rt n c ia de ledifici ro m p re e x is te n t i
la relaci e n tre un i altre, cosa que aconsellava efectu ar excavaci
on s arq ueolgiqu es al seu e n to rn (Esteva, 1990, p. 63-79; Aicart,
2003). Calgu, per, e s p e ra r a 1982. Aquell any i, en c ara , el 1984 i
el 1985, L. Esteva explo r el costat n ord i, p u n tu a lm e n t, realitz un
so n d eig c o n tra la p a re t occidental del te m p le actual, d e s c o b rin t e s
tructures q ue capgiraven c o m p l e t a m e n t la co n cep ci del j a c im e n t
i la seva interpretaci. Era c o n sc ie n t q ue la feina no s havia ac a b a t
i q u e calia c o n tin u a r exp lo ra n t len to rn p er a in ten tar c o m p re n d re
i identificar c o r re c ta m e n t les restes re c u p e ra d e s i poder-les explicar
c o n v e n ie n tm e n t (Esteva, 1990, p. 79-115) (fig. 3).
11
2. CAMPANYA DE
1982, 1984 I 1985.
DESCRIPCI DELS
DESCOBRIMENTS
Pos al d esc o b ert,
m s enll de la p aret
s ep te n trio n a l del te m p le
actual, u n a aula re c ta n
gular de 3 m d a m p l a d a i
d u n s 14,3 m de llargria
(fig. 3) c o n s e rv a d a que
definia, e n le x tre m ori
ental, u n a c a m b r a de la
m a te ix a a m p l a d a r e m a r
c a d a per u n arc triomfal,
visible a a m b d s costats
p er q ue c o n se rv av a en
alada, a la b a n d a m e
ridional, tot el brancal
fins
a la im p o s ta i linici
Fig. 4- Detall d e les reste s del brancal m erid i
del dovellat de larc q ue
onal am b im p o sta d e laula oriental d e ledifici de
culte tardoantic, a ctu a lm en t integrat al p aram en t
e n sortia, a m b clara for
nord d e lesg lsia .
m a de fe rrad u ra (fig. 4).
Shavia p re serv at en h a
ver q u e d a t e n c a s ta t dins del m u r n o rd d e lesglsia p re ro m n ic a .
En la p a rt central es localitz un b a s a m e n t m asss de m a o n e ria ,
prism tic, q ue s in te rp re t c o m u n t e n a n t d altar (fig. 22). El m u r de
llevant, q u e cloa el presbiteri i laula, es lligava p e r fe c ta m e n t dins
de lo b ra d e labsis p re ro m n ic i m o s tra v a u n a o b e r tu r a d a m p la d a
con sid erab le (0,5 m) feta a m b testae ro m an s. La m eitat d a q u e s ta
co m u n ica ci i u n a p art del m u r on era o b ra d a h av ien estat re c o n s
truts (fig. 6). En efecte, u n a rasa o b e rta el 1931 p e r a co nstruir u n a
m e n a de d e sg u s p a r a lle l al m u r n o rd de lesglsia p er a treure-li
h u m ita ts els havia m a lm s. S e m b la n tm e n t, la p a re t girava en angle
recte vers loest i q u e d a v a clar q ue u n a i altra fo rm a v en u n a unitat
o b ra d a c o n ju n ta m e n t.
Era u n a p a re t de p e d r a i m orter, d e 0,5 m d a m p la d a feta a m b
m ateria l au tcto n, de m id e s petites, p u n tu a lm e n t treballada, i di
buix an t filades rectes. A 6 m de langle nord-est, a lespai rectan12
EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) 1 NOVES DADES
guiar se li u n ia u n a gran
c a m b r a circular, d u ns
7,20 m d e d im etre. El
mur, idntic al de laula,
po s s e a u n a p o d e r o s a
b a n q u e ta de fo n a m e n ta ci i p e r so b re n o m s te
nia u n a a m p la d a d e n tre
0,4 m i 0,50 m , cosa q u e
feia difcil im ag in ar u n a
co b e rta com p lexa. Entre
els dos p u n ts d e c o n n e
Fig. 5- R estes situ a d es al nord d e lesg lsia .
xi e n tre lespai circular
S a p recia co m la cap ella m ed ieval va m alm etre
i el rectangular, s obria
lestructura circular anterior.
u n a o b e rtu ra d u n s 5,5 m
al m ig de la qual es desc o b r u n b a s a m e n t gran i circular d u n a co
lu m n a. A dins, t a m b s i m tric a m e n t disposat, un altre su p o s a t p e u
d altar. Ms en d a v an t, h o m h a u ria bastit u n a capella rectangular
a m b absidiola q u e tren c av a p u n t u a l m e n t pel costat nord, le s tru c tu
ra circular (fig. 5 i 7). Sasso ciaven a a q u e s t m o m e n t , dos m u n ta n ts
d arc d u n a co b e rta de m ig p u n t de p e d r a i m o r te r p a rc ia lm e n t c o n
serv ada. Le x tre m occidental de laula re ctang ular no fou localitzat.
Tres con traforts ob ra ts q u a n tot el sector sep te n trio n a l ja no existia,
d o n e n , a lactual esglsia, lestabilitat q u e a b a n s p ro p o rcio n av en les
c o n stru c cio n s a d o ssa d es. Cal dir q ue so b re leix d e sim etria de la
c a m b r a circular q u e era, ta m b , el d e la capella m s m o d e r n a , es
conservava, al m u r s ep ten trio n a l del te m p le p re ro m n ic , u n a porta
definida a m b dovelles m ig treballad es q u e havia servit p e r a c o m u
nicar els dos edificis ju x ta p o s a ts i q ue fou c o n d e m n a d a q u a n les
estru c tu res d e t r a m u n t a n a d e ix aren d existir. Per dins no s visible
c o m a c o n s e q n c ia de les diverses o bre s realitzades.
El so n d eig q ue L. Esteva obr als p e u s del m u r occidental de le s
glsia va p ro p o rc io n a r indicis m o d e sts , en el costat d e m igdia, en
tro b a r els fo n a m e n ts d u n m u r a p a r e n t m e n t co rb a t i d e p o c a entitat
q ue s a c a b a v a d e cop que, re co rd e m -h o , Oliva ja havia localitzat un s
q u a n ts anys a b a n s (Aicart, 2 0 0 3 , p. 101-105) (fig. 3).
Totes a q u e s te s re stes v an ser tro b a d e s sota u n i m p o n e n t cm ul
de ru n a caigud a so b re la pre p ara ci d u n sl b e n co n se rv at i u n i
forme, de cal, p e r sota del qual hi havia un nivell d e terra de po ca
p o t n c ia i p r c tic a m e n t estril. No hi havia altres d a d e s estratigrfi13
q u es q u e les relacions e n tre els m u rs i dels m u rs i altres estru c tu res

(ten a n ts d altar, b a s a m e n t de colum na...), a m b la p re paraci del
sl. Cal dir q ue c o lu m n a i p e u s d altar es relacionaven a m b el pavi
m e n t q u e s hi lliurava a m b cura.
D u n a esglsia p re ro m n ic a p r o b a b le m e n t b a s tid a so b re les ru
n es d u n a vil la ro m a n a , es p a s s a v a a u n m o n u m e n t fora m s
co m p lex , n o m s p a rc ia lm e n t explorat i q u e calia interpretar.
3. ESTAT DE LA QESTI
J.A. Adell (1984, p. 309-310), a b a n s de la publicaci de larticle
de L. Esteva (1990, p. 63-115) q u e p re s e n ta v a tota la d o c u m e n t a
ci a p le g a d a (treballs lligats a lo bra de restauraci d e 19 59 -196 0 i
1962 i excavacions de 1982, 1984 i 1985), descrivia les restes i la
seva co m p lex itat q u e feien m olt difcil qualsevol in ten t d in terp re tar
c o r re c ta m e n t el co n ju n t s o b re to t s e n s e excavar el costat occidental
i m eridional del tem ple. Se s o rp re n ia d a v a n t la gran fin estra o b ra
d a a m b m a o n s r o m a n s c o n s e rv a d a al m u r de llevant, p o sav a en
relaci la c a m b r a circular a m b el baptisteri del con ju n t tard oa ntic
de Los Aljezares (Mrcia) (Vizcano, 2007, p. 4 3 7 -44 8, a m b la bibli
ografia anterior) i p ro p o sa v a u n a llarga ocupaci del lloc a m b u n a
cronologia inicial m olt reculada.
Esteva en el seu treball bsic re p e tid a m e n t e s m e n t a t (Esteva,
1990, p. 63-115), p re s e n ta v a a q u e s te s conclusions q ue insistia q ue
e ren provisionals: al lloc havia existit u n a vil la r o m a n a d a m u n t de
pa rt de la qual es bast un edifici cristi, p o ts e r m artirial, del qual
fo rm a ria p a rt la c a m b r a circular i la c o lu m n a q u e definirien u n a co
b e rta de fusta, a m b p e u d altar interior, i laula rectan gular situad a
a m igdia, a m b lespai de llevant definit p er u n a m e n a de cancell
d e n tra d a fo rm a t p e r dos m u n ta n ts un dels quals co n s e rv a la im
po s ta i algu na dovella q u e dib uix en un arc de ferradura, a m b un
sego n p e u d altar. Ms e n d a v a n t, s h a u ria o b ra t lesglsia p r e r o m
nica, inicialm ent d e d ic a d a al p ro to m rtir (prim era m en ci , el 939).
Da q u e s t m o m e n t seria la p o rta n o rd q u e uniria els dos conjunts.
Ms e n d a v a n t, v e r s e m b la n t m e n t al segle XI, u n a capella h au ria
substitut la c a m b r a circular. D a q u e s t m o m e n t serien els arcs p e r
p end iculars i les voltes de formig d is p o sa d e s so b re encanyissats.
Molt m s tard, tot el con ju n t s ep ten trio n a l h au ria estat e n d e rro c a t i
hau ria calgut bastir u n s co n traforts p e r a d o n a r estabilitat a ledifici.
Addua la p lan ta de lesglsia tard o a n tig a de Segobriga com a ele
14
EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS (2 0 0 8 -2 0 0 9 ) I NOVES DADES
m e n t d e c o m p a ra c i (so
bre a q u e s t edifici, Godoy,
1995, p. 243-246; Abascal, Almagro i C ebrin,
20 0 8 , p. 223-235).
P. d e Palol, q ue segu
a m b in ters els treballs
del seu am ic, t a m b hi
reflexion (Palol, 1999,
194-195).
Es tractaria
d un in dret llarg am en t
ocupat, a m b u n a vil la
F ig.6- Detall d e larcada del p ra e fru n iu m , parci
a lm en t restaurat, situat al m ur oriental d e ledifici.
b aixim perial d a m u n t la
qual s h au ria bastit un
te m p le difcil d identificar i de d atar p er a n terio r a ledifici prerom nic. Lo b e rtu ra del m u r d e llevant d e laula rectang ular c o rres
p o n d ria a u n h ip o cau st (fig. 6) m e n t r e q ue la c a m b r a circular p od ria
haver estat u n a aula fu nerria m algrat no haver-se d o c u m e n ta t en
tot el p rocs d excavaci ni u n a sepultura.
Ms end a v an t, es c o n sid er que, en origen, lestructura re ctan gu
lar i circular, es p o d rien in terp re tar co m a part d un petit con jun t ter
mal de la pars urbana d u n a vil la ro m a n a (Nolla, ed., 2002, p. 38).
Aicart, tot a s s e n y a la n t la n e c essita t de n o u s treballs, a c c e p ta
va p l e n a m e n t lexistncia d u n edifici ro m p re e x is te n t q u e hauria
posset, e n u n m o m e n t de la seva histria, u n balneum qu e a c a b
esd e v en in t u n lloc de culte cristi (Aicart, 2003).
I a n a n t u n xic m s enll, a te s a la p o c a entitat de les restes c o n
s e rv ad es d e la s u p o s a d a vil la r o m a n a (estructures i m aterial) i la
dificultat q u e m o s tra v a la p lan ta d e la p a rt de ledifici q u e es po dia
relacion ar a m b lo b e r tu r a d un h ip o cau st i, p er tant, a m b u n balne
um lligat a un edifici rural, b e n lluny de les p lan tes co n vencion als
i a b s o lu ta m e n t atpic, p ro p o s v e m veure-hi les restes d u n edifici
cultual q u e es relacionaria a m b el culte a les aiges g uarid ores que,
m s e n d a v a n t, h a u ria estat aprofitat, a lm e n y s p a rcialm en t, p er a
bastir-hi u n a p rim e ra esglsia en u n m o m e n t i n d e te r m in a t a b a n s
de m itjan segle X (Viv et al., 20 0 6 , p. 115-11 8).
Q u e d a v a clar, ta n m a te ix , q u e calia to rn a r a estu d iar el ja c im e n t
fent el q u e to th o m aconsellava, excavar i to rn a r a d o c u m e n t a r les
e stru c tu res sep te n trio n a ls i ex plo rar els sectors de p o n e n t i de m ig
dia de lactual conjunt.
15
4. LES INTERVENCIONS
DE 2 0 0 8 I 2 0 0 9
Fig. 7- Planta g en eral d e les ex ca v a cio n s d e

lan y 2 0 0 8 .
Linters a re p re n d re
les excavacions a r q u e o
lgiques a S anta Maria
c o rre sp o n a lA ju n tam en t
de S anta Cristina d Aro,
q ue p re te n ia co n ixer
am b
m s
pro fun ditat
el seu p a trim o n i cultu
ral i recuperar-lo. Per a
fer-ho possible se sign
u n conveni a m b el La
boratori d Arqueologia i
P rehistria d e lInstitut
d e Recerca Histrica de
la Universitat de Girona.
Lan y 2 00 7 s in terv in
gu en lEsglsia Vella
d e S anta Cristina i els
,
...
resultats foren publicats

i m m e d ia t a m e n t (Aicart,
Nolla i Palah, editors, 2008). El seg o n p as era to rn a r a agafar els
treballs a S an ta Maria de Bell-lloc, all on L. Esteva els havia deixat.
La intenci inicial era de treballar-hi fins q u e fos possible a partir
de c a m p a n y e s anuals. Tanm ateix, les c irc u m st n cies n o m s h a n
p e rm s, d e m o m e n t , fer-ne d u es a m b b o n s resultats q ue sn les
q u e a n a litza rem a continuaci.
La p rim e ra intervenci (any 2 008) se c e n tr a netejar, dibuixar
i d o c u m e n t a r n o v a m e n t totes les e s tru c tu res d e s c o b e rte s p er L.
Esteva e n tre 1982 i 1985 i, p u n tu a lm e n t, efectu ar algun so n deig
estratigrfc (fig. 7). El p rim e r (sondeig n m . 1) s obr co n tra la c a p
alera d e la gran e sta n a circular s e n s e resultats. El seg on (sondeig
n m . 2) s efectu, t a m b p e r fora, co n tra el m u r oriental de laula
rectangular, d av a n t p e r d av a n t d e la r c a d a de m a o n s , tot ce rca n t els
vestigis d un p raefurnium , s e n s e cap xit (fig. 6). El so nd eig n m .
3 s efectu c o n tra la fa an a occidental del te m p le p re ro m n ic a m
pliant els treballs d Esteva q u e h avien p e r m s d o c u m e n ta r el b a s a
m e n t d u n fra g m e n t de m u r c o rb at p e r a mirar, si hi eren, de tro b ar
16
vestigis m s fe rm s del
s u p o s a t c o n tra ab sis p ro
p o s a t p e r J. Badia (supra).
Val a dir q ue tot i haver
ap ro fu n d it p er sota d on
arrib a re n els treballs de
L. Esteva i en u n a rea
c o n s id e r a b le m e n t
m s
gran, ni a tocar el m u r ni
m s enll, cap al c a m p
occidental, s e n tro b aren
indicis.
Fig. 8 - F o sses d in h u m a ci localitzad es lan y
A m s, s aprofit p e r
2 0 0 8 , a linterior del te m p le tardoantic, davant
a e x c av ar c o m p l e t a m e n t
la porta d a c c s a la gran cap ella sep ten trion al de
planta circular.
lin terio r d e le s tru c tu r a
se p te n trio n a l (aula re c
t a n g u la r i e s t a n a circular) on el p a q u e t estratig rfic e ra m olt p o c
p o t e n t i p o c clarificador p e r on fou p o ssib le fixar a m b m s clare
d a t les relacio ns estru c tu ra ls i, so b re to t, localitzar d u e s sep u ltu re s
(fig. 7 i 8). La m a n c a d e n t e r r a m e n t s h avia e s ta t un fet inexpli
cable i q u e dificultava e n o r m e m e n t c o m p r e n d r e a d e q u a d a m e n t
a q u e s t co nju nt.
Un i altre, infantils, es tro b a re n a la p a rt central de laula re c ta n
gular i davant de la gran c a m b r a circular, lleug eram ent esbiaixades
vers el m u n ta n t oriental. La to m b a n m . 1 era o b ra d a retallant el
nivell de te rr a p le n a m e n t del sector, de terra m olt sorrosa de color
m a rro n s groc, que se situava d a m u n t del subsl natural. Era orien
tada. Hom obr u n a fossa lleugeram ent ovalada, fins a la roca que
n esdevingu la solera. A tot le n to rn es fixaren petites lloses d e p ed ra
d isposades v erticalm en t que definien la fo rm a i, p er d a m u n t, petites
lloses p lanes i irregulars que constituen la ta p ad o ra del sepulcre. Tant
aq u e st e n te r ra m e n t com el que d escriu rem tot seguit eren anteriors
al p a v im e n t de cal que cobria lespai. Havia estat p arcialm en t afec
tad a p er la rasa de construcci de la canalitzaci paral lela al m u r de
tra m u n ta n a de lesglsia actual realitzada el 1931.
La in h u m a c i n m . 2 rep etia p a rc ia lm e n t el m odel. Era o b ra d a
dins d e la UE 1014 i era u n a s epu ltura en fossa sim p le d u n infant
a c a b a t d e nixer, m olt m al co n s e rv a d a , o rie n ta d a est-oest c o m le n
te r r a m e n t n m . 1 i definida p er u n a n ica llosa p o s a d a vertical
m e n t a t ra m u n ta n a , tot pro teg in t i m a r c a n t la zo n a del cap (fig. 8).
17
J.M . NOLLA, L. PALAH
Fig. 9- Planta g en eral d e les ex ca v a cio n s d els an ys 2 0 0 8 -2 0 0 9 .
D altres detalls in te re ss a n ts q u e es van p o d e r observar, en p arla

re m q u a n in te n te m definir levoluci del lloc.
Els treballs de 2 0 0 9 s e fe c tu aren al c a m p de co n re u q ue est
situat m s enll, cap a loest, del te m p le actual on tots els indicis i
les p ro sp e ccio n s p re p a ra t rie s a s se n y alav en p re s n c ia de terrissa
r o m a n a i indicis d estructures. En efecte, a b a n s de triar el lloc on
intervenir es realitzaren rases d e control als c a m p s situats a tra
m u n t a n a i p o n e n t del co n ju n t eclesial q u e m o s tra v e n u n s p e n d e n ts
nord-su d i oest-est fins al p u n t qu e el c a m p s ep ten trio n a l est b e n
b dos m e tre s p e r sobre.
Totes les rases o b ra d e s en el sector de t r a m u n t a n a i al nord -o est
foren negatius, m e n t r e q ue les trinx eres o b e rte s a p o n e n t p e r m e t e
ren identificar sls de signinum , m u rs i altres vestigis. Aquest fou el
lloc triat p e r a efectu ar lexcavaci.
Es d e lim it u n q u a d r a t d u n s 9 m d e c o s ta t (81 m 2) situat a u n s
10 m en lnia recta del m u r o cc id e n tal de lesglsia. Els resultats
foren e n g r e s c a d o rs en d o c u m e n t a r - s e u n c e m e n tir i q u e es d is p o
sava pel d a m u n t d u n e s c o m p le x e s e s tru c tu r e s r o m a n e s i tardoa n tig u e s (fig. 9).
18
5. ELS RESULTATS
Aquestes
d a rrere s
interv e n cio n s
servei
xen, c o m v e u re m , p er
a resoldre algunes q e s
tions p lan tejad e s d a n
tic per, ta m b , p er a
form ular-ne d e noves.
Caldr re p re n d re els tre
balls en ex ten si p e r a
p o d er-n o s p o s a r en c o n
dicions de fer-ho.
Cal dir que, final
m e n t, s aclareix lexis
tn cia d u n a ocupaci
p reexistent, d u n a vil la
ro m a n a , fins ara n o m s
Fig. 10- Planta d e les restes localitzad es a la zo n a
intuda, la funci p a r
occid en ta l del ca m p , durant la c a m p a n y a d e l'any
2 0 0 9 , am b indicaci dels m bits i estructures.
ro quial del tem ple, tal
c o m c o n firm e n les t o m
b es localitzades q u e es d isp o s e n al llarg d un a m p lssim ventall cro
nolgic, i la llargussim a contin utat de locupaci d a q u e s t indret
des de la baix a repblica fins a lactualitat, s e n s e tre n c a m e n t s signi
ficatius. Vegem -ne en detall els resultats.
C o m e n a re m p er a d escriu re els de la c a m p a n y a de 2 0 0 9 p a s
sa n t d e s p r s a lanlisi i la interpretaci d e les estru c tu res lligades
a lesglsia a m b el b e n e n t s que, finalm ent, in te n ta re m lligar un es
d a d e s a m b les altres car sn sectors d u n m a te ix conjunt.
Es d e s c o b riren p art de set m b its diferents. Cap dels quals no
po g u ser c o m p l e t a m e n t re c o n eg u t i explorat ja q u e es p erllo nga
ven m s enll d e l re a explorada. Fem la descripci de les set e s
tan ce s (fig. 10):
m bit 1 (Al): se situava a le x tre m d e p o n e n t del sector excavat
i s lespai m s gran de tots els localitzats del qual, per, no c o n e i
x e m ni el lmit occidental ni el s ep ten trio n a l (fig. 11). La c a m b r a era
d o ta d a d un sl d opus signinum de b o n a qualitat si b afectat p u n
tu a lm e n t en haver p e rd u t la ca p a superior. Al seu d a m u n t i, d e v e
gad e s perforant-lo, es tro b a re n n o u sepultu res q u e d e sc riu re m m s
en d a v an t. C onservava part d u n a m itja ca n y a a le x tre m sud-est i
19
nord-oest, on u n a p orta co m u n ic a v a a m b l m b it 5 (A5). El m u r de

llevat (UE 2015) era bastit a m b pedruscall lligat a m b un m o rte r de
cal blanc i de b o n a factura. Cobria u n seg o n m u r d e p e d re s lligades
a m b fang (UE 2053) q ue no s a b e m si era la fo n a m e n ta c i o u n a
p a re t a n terio r aprofitada c o m a b a s a m e n t . El m u r de llevant havia
d e s a p are g u t. s cert, per, q ue a la z o n a central d e l m b it s identificaren les restes d u n a altra p a re t (UE 2054 ) o b ra d a a m b p ed res
irregulars lligades a m b fang, m olt s e m b la n t a 2053. Interpretar-lo
c o m la fo n a m e n ta c i del m u r de ta n c a de la c a m b r a no s pas fcil
ja q ue es fica p e r sota de p a v im e n t i no es tro b a a tota lrea. A lex
tre m d e llevant, no s e n co n s e rv a cap indici. Si fossin els fo n a m e n ts
- i ats q ue s e n d in s a p e r sota del p a v im e n t de la c a m b r a - , o b es
co n se rv aria s e n c e r e n tota le s ta n a o, en cas d haver estat objecte
d espoli, el sl es tro b aria p a rc ia lm e n t m alm s. Per a q u e s te s raons,
p referim in terp re ta r a q u e s t m u r c o m u n a p re ex ist n cia a n terio r
a la constru cci de l m b it 1. M a lau rad am en t, langle sud-oest de
lhabitaci ha p e rd u t els m u rs p e rim e trals i no q u e d a g en s clara la
relaci e n tre els diferents p a r a m e n ts . Tot i aix, en a q u e s ta z o n a es
co n se rv av a u n a gran e m p r e m t a de m o rte r de cal q ue p o d ria ser
lnic vestigi d u n a configuraci d e s tru d a q ue dibuixaria la fo rm a
de la c a m b r a 1 i definiria u n a s e g o n a e s ta n a al costat de p o n en t.
m bit 2 (A2): se situava a m ig dia d Al i fou subdividit en dos
sectors, A2a, a lest, i A2b, a loest, en haver-hi u n m u r n ord-su d (UE
2045) q u e dividia lespai, q ue era m olt s e m b la n t a 2015, ja descrit
(supra), i a p a r e n t m e n t es recolzava co n tra el m u r 20 54. P en sem ,
ta n m a te ix , q ue en origen s e g u r a m e n t es recolzava al m u r q ue ta n
cava l m b it 1 ( A l), c o m p le ta m e n t p erdut. No s identificaren indicis
de p a v im e n t ni fou possible definir-ne la superfcie ja q u e a q u e s ta
e s ta n a (A2) s e s te n ia en direcci a migdia.
m bit 3 (A3): es tro b a le x tre m sud-occidental del sondeig. Un
m u r de p e d re s lligades a m b fang (UE 2031), m olt barroer, feia de
sep araci a m b A2. Aquesta c o m p a r tim e n ta c i era fruit d u n a refor
m a; en origen devia fo rm a r p a rt de l m b it 2b. Lexcavaci d a q u e st
espai qu e es perllongava cap a p o n e n t i m igdia, no fou finalitzada.
m bit 4 (A4): es localitz a loest d Al i, c o m en la m ajoria d e s
tances, a q u e s ta sep araci c o rre s p o n d ria a la d a rre re fase d o c u p a
ci del lloc i, en origen, devia configurar u n a u nitat a m b A5, A6 i
A7. De fet, els m u rs q ue el definien pel n o rd (UE 2020) i m igdia (UE
2022), es co n se rv av e n en m olt m al estat (a p ro x im a d a m e n t, u n a
filada) en fo rm a r p art d u n a es tru c tu ra q u e ten ia el nivell de circu
20
laci a u n a cota m s elevada i q u e no s h a conservat. Si e x c e p tu e m

el m u r d e llevant q u e el s e p a ra de lA l, totes les altres estru c tu res
q ue d efineixen a q u e s t m b it es c o n stru re n al d a m u n t d un nivell
d e n d e rro c de tegulae i im brices i, fins i tot, a m b algun fra g m e n t
a b o c a t d 'opus signinum . Aquest e n d e rro c era m olt m s evident a A6
(fig. 12) i p o sav a de m a n ife st lexistnc ia d u n a estru c tu ra an terio r
c o m p l e t a m e n t e s b o r ra d a p er les re fo rm e s en qu, c o m v e u re m , cal
inscriure la creaci d a q u e s t espai.
m bit 5 (A5): d esquitllentes, al costat s ep ten trio n a l del sondeig,
fou d e s c o b e rt linici d u n a e sta n a q u e c o n tin u av a en direcci nord.
N o ge n sm e n y s, s o b s e rv q ue el m u r UE 2 0 2 0 , q u e cloa la c a m b r a
pel sud, c o rre s p o n ia a u n a reform a, q ue a q u e s t espai o rig in alm en t
es c o m u n ic a v a a m b l m b it 1 (Al) m itja n a n t u n a p o rta i q u e el sl
de le s ta n a original havia estat d 'o p u s signinum de b o n a qualitat
del qual q u e d a v a in situ un petit fra g m e n t (UE 2023), j u s t a m e n t
d av a n t d e la p o rta q u e a c a b e m d esm en ta r. El p a v im e n t es lliurava
c la r a m e n t al m u r 2 01 5 c o n firm a n t q ue fo rm a v en p art d u n a m a te i
x a fase constructiva. La p o c a re a re c o n e g u d a i les re fo rm es o co r
re g ud es fan difcil p ro p o s a r m id e s i funcionalitat. La c a m b r a era
colgada p e r u n e n d e rro c s e m b la n t a lidentificat a A4 i A6.
m bit 6 (A6): t a m b c o n e g u t d e m a n e r a m olt parcial. Mostrava,
pel m o m e n t final d e la seva histria, u n s lmits b e n definits a n o rd
(UE 2034), llevant (UE 2021) i m ig dia (UE 2030). Els m u rs oriental
i m erid io n al e ren solidaris, definint u n a e s tru c tu ra u n itria q ue es
recolzava en la p a re t 2 0 3 4 i s hi recolzava el m u r 2031. Tot aix
s e m b la a ss e n y alar u n s is te m a d e construcci de n o rd a sud al qual
s a n a v e n afegint e s ta n c e s a m e s u r a q ue ledificaci avanava, fet
qu e h a u r de c o n firm a r lam pliaci del sondeig. Els m u rs oriental i
m erid io n al foren o brats p a rc ia lm e n t d a m u n t d u n p o te n t e n d e rro c
d e tegulae i im brices, el sostre d un edifici a n terio r c o m p le ta m e n t
a n o rrea t, q ue colgava un sl de terra p icon ada.
m bit 7 (A7): espai q ue ocup a v a langle no rd-occidental de la
z o n a ex c av ad a que, c o m sem p re , n o m s c o n e ix e m parcialm ent.
Els m u rs q u e definien lestan a, p e r llevant (UE 2052) i m igdia (UE
2034), e re n solidaris. s possible q ue el sl d e la c a m b r a h agu s
e stat d opus sig ninum , ja q ue p r c tic a m e n t en superfcie es p o d ien
identificar les traces d u n p a v im e n t d opus signinum , m olt b a rro e r
qu e cal associar a la d arre ra fase co nstructiva de tot a q u e s t sector.
Pel d a m u n t de p a v im e n ts i e stru c tu res es localitzaren 14 i n h u m a
cions qu e es c o n c e n tra v e n en la m eita t oriental del so n d eig (Al i 2),
21
la m s p ro p e ra a lesgl
sia. Eren, c o m v eu rem ,
de diverses tipologies
p er s e m p re orientades.
C onv reco rd a r q ue es
decid, e n a q u e s ta pri
m e r a c a m p a n y a , no excavar-les c o m p le ta m e n t
a te s e s les prioritats fixa
d es en el pla de treball.
Totes e ren o b e rte s en els
nivells d a b a n d o n a m e n t
Fig. 11- m bit A l, on s'ap recia la d isp o sici
de ledifici q u e cob rien
d els d iferen ts en terra m en ts cob rin t i retallant el
p a v im e n t d o p u s sig n in u m .
els m b its 1 i 2 (fig. 11).
La m ajoria, set, eren
sepu ltures de fossa a m b les parets definides a m b pedres. En tro
bar-se a m olt p o c a fondria, algunes foren to cad e s p er la r a d a q ue
m a lm e t el sepulcre i, si n hi havia, fu d e s a p a r ix e r les lloses de
coberta. Dues retallaven el p a v im e n t d opus signinum , u n a de les
quals, a n tro p o m o rfa , re m a rc a v a el cap del difunt i laltra, de fo rm a
rectangular, definia la cap alera a m b u n e s p e d re s de m id e s m s
aviat redudes.
Al sector m s m eridional (A2), on no arribava el sl de signinum ,
se n identificaren u n e s altres cinc, ta m b de fossa, u n a de les quals
era p a rcialm en t co berta a m b u n a tegula i grans frag m en ts de dolium.
La p rim e ra im p ressi s o b re la nec rpo lis fa s u p o s a r u n llarg p e
rode d s des de cronologies tard o a n tig u e s, p r o b a b le m e n t a v a n
ades.
6. LA DATACI DE LA FASE D ABANDONAMENT DE LA VIL - LA
El m aterial arqueolgic recu perat, m a jo rit ria m e n t, cerm ic, no
s e s p e c ta c u la rm e n t n o m b r s p er s suficient. El m s intere ssa n t,
per, s q u e tot s h a de p o s a r e n relaci a m b el m o m e n t d a b a n d o
n a m e n t de ledifici ro m i p ro c e d e ix de nivells d e n d e rro c o d e s
trats d e pre p ara ci de la fase p osterio r realitzats a partir d aquells
nivells. Sn, p er tant, d u n a abso luta uniform itat, s e n s e fissures.
Dins del conjunt, c o m s e m p r e p assa, hi h a p re s e n t fra g m e n ts
de c e r m iq u e s m s antigues, residuals (grisa de la costa catalana,
m fo ra, terra sigillata sud-gl lica...), q u e lnic inters s fer-nos
22
p a lesa u n a m olt llarga

ocupaci del lloc o, co m
a m n im , sov intejades i
co n tin u a d e s freq en tac i
ons. El gruix de la terris
sa s, c o m v eu rem , u n i
forme, a m b p re s n c ia de
c e r m ic a fina d im p o rta
ci, africana i del sud de
la Gllia, c e r m ic a de
cuina, ta m b , africana,
m fores, c e r m iq u e s co
m u n e s oxidades, redu
des de cuina i gra n s c o n
ten id o rs (dolium ).
En la UE 20 0 2 (fig.
13, 1-8) (nivell d a b a n
d o n a m e n t de lAl), d e s
ta q u e n alguns frag m en ts
d escudella de terra sigiUa t a lucente (fig. 13,1-3),
Fig. 12- Nivell d en d erroc d A 6 .
u n a im p o rta n t producci
q ue caldria situar in extenso a red s del Roine i zo nes p r x im e s
(Raynaud, 1993, p. 504-510) q ue tro b e m n o r m a l m e n t en a q u e s te s
terres (Aicart, Llins i Sagrera, 1991, p. 197-207) sem p re , per, pel
q ue fa al seu volum d s, p er sota de les terrisses o b ra d e s al n ord
d frica. A sseny alem les fo rm es Lamboglia 1/3 i, potser, 2/37, a m b
alguns fra g m e n ts in fo rm es d ec o rats c o n v e n c io n a lm e n t a rodeta.
Aquesta terrissa ap a reix en u n m o m e n t a v a n at del segle III i la
seva p re s n c ia es perllonga fins al segle V.
s p re sen t, ta m b , la c e r m ic a africana de tipus D a m b la fo rm a
H ayes 58 (fig. 13,4) i u n s q u a n ts fra g m e n ts d e cassola de la form a
Lam boglia 10A i B (fig. 13,5-6), en africana de cuina, i d u n llarg
a b a s t cronolgic.
De la UE 2 0 03 (fig. 13, 9-1 7) (un nivell d e n d e rro c situat a la b a n
d a n o rd de 1A l ) h e m re c u p e ra t u n fons d u n a escudella de ce r m ic a
lucente (potser fo rm a Lamb. 1/3 o 2/37) (fig. 13,10), u n plat d e la
fo rm a Hayes 50 d africana C (fig. 13,9), u n a vora d m fo ra Keay 19
(fig. 13,12), m orters, olles, u rn e s i u n a vora de dolium (fig. 13,17).
23
J.M . NOLLA, L. PALAHI
Entre el m aterial de la
UE 2012 (fig. 14,1-7) (un
dels nivells d a b a n d o n a
m e n t de lA2), a s s e n y a
lem , n o v a m e n t, la loca
litzaci de c e r m ic a lucente (form a Lamb. 2/37,
p ro b a b le m e n t)
(Fig.
14,2), u n plat de la for
m a Hayes 50 (africana C)
(Fig. 14,1), u n a escudella
de vora recta de la fo rm a
Hayes 67 (Fig. 14,3), en
african a D, DSP (Derive
des sigilles palochrtien n es) grisa, o b ra d a al
territori
de
N arb ona,
Fig. 13- UE 2 0 0 2 . 1-3) TS lucente. 4) TS africana
a m b deco raci e s t a m p a
D. 5-6) C erm ica africana d e cuina. 7) A m forisc. 8)
m fora. U.E. 2 0 0 3 . 9) TS africana C. 10) TS lucente.
d a (form a i n d e te r m in a
11) C erm ica africana d e cuina. 12) m fora. 13)
da) (Fig. 14,4) i u n a vora
Morter. 14) C erm ica co m u n a . 1 5) Gran vas. 16)
d m fo ra africana Keay
C erm ica reduda grollera. 1 7) D olium .
25 o sim ilar (Fig. 14,6).
Dins la UE 2014 (Fig. 14,8-11) (el nivell que se situava direc tam en t
sobre el p a v im en t de signinum de lAl), deix ant de b a n d a la p re s n
cia de c e rm iq u es c o m u n e s i de cuina, re m a rc a re m la recuperaci
d u n a escudella de DPS, reduda, a m b decoraci e s ta m p a d a a la cara
superior del llavi que assim ilarem a la form a Rigoir 2 (Fig. 14,8).
La UE 201 7 (Fig. 14,12-14) (situada a la b a n d a sud-oest del s o n
deig, o bliteran t p a rt dels m b its 2 i 3) h a p ro p o rc io n a t c e r m iq u e s
residuals (grisa de la costa c a ta lan a (Fig. 14,12) i terra sigillata sudg llic a (Fig. 14,13)) i, m s im p o rtan t, h a servit p e r a fixar la cro
nologia del context, un fra g m e n t d u n plat de la fo rm a Hayes 87 en
african a D (Fig. 14,14).
En la UE 2 0 3 6 (Fig. 15-1-4) (nivell d a b a n d o n a m e n t de lA6, situ
at p e r d a m u n t de le n d e rro c de ledifici original) a s s e n y a le m la re
cuperaci d u n a c o p a o petita escudella en africana D (form a Hayes
70) (Fig. 15,1) i en DSP, reduda, u n a escudella d e llavi recte, d e c o
rat a m b cercles con c n trics e s ta m p a ts, (form a Rigoir 2) (Fig. 15,2),
u n fra g m e n t d espatlla d u n a llntia t a rd a n a nord-africana, d e c o ra
da, de fo rm a in d e te r m in a d a (Fig. 15,3), i, ta m b , algun frag m en t
24
d e m o rte r de perfil tard

(Fig. 15,4).
Entre la terrissa re cu
p e r a d a a la UE 2 043 (Fig.
15, 5-11) (nivell d e n
d erro c de lA6) el m s
significatiu s la p r e s n
cia d m fo re s Keay 23 i
25 (Fig. 15,9-11) i algun
m o r te r
de
cronologia
a v a n a d a (Fig. 15,6).
La UE 2 0 4 6 (Fig. 16,
1-4) (nivell q ue cobria la
c o b e rta de le n t e r r a m e n t
E-12, dins lA2) h a p ro
p o rc io n a t p o q u e s tro b a
lles; d e s t a q u e m la p re
Fig. 14- UE 2 0 1 2 . 1) TS africana C. 2) TS lucen
te. 3) TS africana D. 4) DSP (derive d es sigilles
s n c ia d u n a escudella
p a l o c h r tie n n e s). 5) C erm ica africana d e cu in a. 6
d
e c e r m ic a lucente (pro
i 7) m fora. UE. 2 0 1 4 . 8) DSP (derive d es sigilles
p a l o c h r tie n n e s). 9) C eram ica co m u n a , 10-11) Ce
b a b l e m e n t fo rm a Lamrm ica reduda grollera. UE 2 0 1 7 . 12) C erm ica
boglia 2/37) (Fig. 16,1).
d e la co sta catalana. 13) TS Sud-gl lica. 14) TS
F inalm en t, de la UE
africana D.
2 0 4 7 (Fig. 16, 5-11) (ni
vell de te r r a p l e n a m e n t dins lA2a q ue e s b o rra les e stru c tu res m s
antigues), d e ix an t de b a n d a alg unes fo rm e s de terrissa african a de
cuina (Fig. 16,6-7), c o m u n a re d u d a i dolium (Fig. 16,11), a s s e n y a
lem u n a vora de TS Lucente d e la fo rm a Lamboglia. 1/31 (Fig. 16,4)
i, sobretot, u n fra g m e n t de plat d e DSP, grisa, de la fo rm a Rigoir 1
(Fig. 16,5).
No s e m b la q ue hi pugui hav e r d u b te s a lh o ra de fixar la cro n o lo
gia d e la b a n d o n a m e n t de la vil la dins de la s e g o n a m eita t del s e
gle V. C oincideixen p e r a certificar-ho les c e r m iq u e s d im po rtaci
africanes de tipus D, les lucente i les DSP, i, ta m b , les m fores, la
c e r m ic a c o m u n a i el fra g m e n t de lucern a recuperat.
P od rem citar, c o m a c o n tex to s se m b la n ts, el nivell d a b a n d o
n a m e n t de la vil la a l t e m p o r d a n e s a de la Font del Vilar (Avinyonet
de Puigvents) (Casas et a l, 1995, p. 21-37), de la vil la dels A m et
llers, a Tossa de Mar (Palah i Nolla, 2010, p. 316-320), d e Vilauba
(Cams, Pla de lEstany) (C astanyer i Tremoleda, 1999, p. 145-147
i 233-259), del p rim e r a b a n d o n a m e n t de Pla de Palol (Nolla, ed.,
25
200 2, p. 160-167) o de
la fase IV de lexcavaci
de la c a rre te ra de Sant
Mart a E m p ries (Llins
et al., 1997, p. 30-43.
R ecordem , ta m b , p er
la p o t n c ia dels seu s re
pertoris, la b o c a d o r de
Vil la R o m a a Tarrago
n a (TEDA, 1989), a m b
un p a n o r a m a m olt s e m
blant).
7. INTERPRETACIONS
Malgrat la parcialitat
de la inform aci ap le
gada, les c a m p a n y e s de
Fig. 15- UE 2 0 3 6 . 1) TS africana D. 2) DSP
2 0 0 8 i 2 0 0 9 a p o r te n d a
(derive d es sig le s p a l o c h r tie n n e s).3) Llntia
africana tardana. 4) Morter. UE 2 0 4 3 . 5) C erm ica
des nov es q u e aju d en a
co m u n a . 6) Morter. 7) C erm ica reduda grollera.
solu cio nar algunes d e les
8 -11) m fora.
velles q estio n s p lan teja
des p e r la historiografia i faciliten noves p ro p o s te s d interpretaci
del conjunt, m s fo n a m e n ta d e s .
Lex istn c ia d u n e s ta b lim e n t d p o c a r o m a n a de vo luntat agr
cola s h a provat fe fa e n tm e n t. No sem b la, doncs, ra o n ab le co n tin u a r
d e fe n s a t la hiptesi d un san tu ari d p o c a clssica lligat al culte de
laigua, teoria q ue in ten tav a explicar lexistnc ia de co m p lex e s e s
tructures de fo rm a p oc usual (aula rectangu lar d o tada, a lm en y s p a r
cialm ent, d u n hipocaust, a m b u n a e n o r m e e s ta n a d e plan ta circu
lar p e r p e n d ic u la rm e n t d isp osada) i els indicis de m u rs p re ex iste n ts
i p o ts e r d u n p a v im e n t d 'opus signinum localitzats en els treballs de
restauraci d e 1 9 5 9-19 60 i de 1962 (Viv et al., 200 6, p. 115-118).
Les estru c tu res e x p lo ra d es el 2 0 0 9 no ofereixen d u b tes q u a n t a filia
ci i funcions. Caldria considerar-les c o m a p art de la pars fru ctu a ria
d u n a vil la r o m a n a q ue h au ria estat d o ta d a des d p o c a in d e te r
m in a d a d u n balneum , indici de lex istn c ia d u n a pars urbana que
s h a de situar a sota i, p ro b a b le m e n t, a m igdia de lactual esglsia i
de ledifici de la rectoria. Cal afegir, p e r a c o m p le ta r les d a d e s e n c a
ra insuficients a favor d e lexplotaci inten siv a del fu n d u s im m e d i26
at, lexistncia, dins del

tem ple, de p e c e s d a p r o
fitam en t lligades s o b re
tot a lactivitat tran sfo r
m a d o r a de p ro d u c te s
agrcoles (Fig. 17). En
efecte, el p e u d e laltar
m ajo r q u e j u n t a m e n t
a m b lara fou tro b a t al
reble de pre p ara ci del
q ue havia estat el pavi
m e n t de lesglsia fins al
19 5 9 -1 9 6 2 , u n gran bloc
retallat de granit q ue ja
M. Oliva insistia a considerar-lo ro m (Oliva,
Fig. 16- UE 2 0 4 6 . 1) TS lucente. 2) C erm ica
1962,
co m u n a . 3) Gran vas. UE 2 0 4 7 . 4) TS lucente. 5)
1990, p. 69), no es altra
DSP (d erive d es sig le s p a lo ch rtien n es). 6-7)
c o sa q u e la p e a d a n c o
C erm ica africana d e cuina. 8 ) Gran vas. 9-10) Ce
rm ica reduda grollera. 11) D olium .
ratge dels arbores d u n a
p r e m s a antiga. C onserva
s e n c e r u n dels orificis ilaltre, retallat p e r la m e ita t (Fig. 1 7a). Fent
de b a s a m e n t d u n a im atg e
al costat de levangeli, es c o n s e rv a un
altre bloc p rism tic d e granit q u e c o rresp o n d ria , v e r s e m b la n tm e n t,
al c o n tra p s d u n a p r e m s a (Fig. 17b). Tam b s p e a ap rofitad a en
el b a s a m e n t de la pica bap tism al, retallada i m olt re to c a d a i, p er
tant, m s difcil d in terp re ta r (Fig. 18). No cal forar les coses p e r a
d edu ir-ne la p ro c edn c ia .
Afegirem a a q u e s te s
d a d e s els indicis, e s p a r
sos, p ro c e d e n ts de les
ra ses de pro sp ecci re a
litzades el 2008. Especi
a lm e n t cap a loest, u ns
pocs m e tre s m s enll
de les estru c tu res anaFig. 1 7 - P eces lo ca litzad es a linterior d e lactulitzades,
S identific un
al esg l sia q u e form arien part d e ledifici rom . 1)
petit forn de p lan ta CrBloc tallat a m b len c a ix d els arbores aprofitat co m
a b a sa m en t d e l'altar. 2) Bloc quadrangular, p ossible co n tra p s d e p rem sa .
27
,
.
c u l a r _ 1diversos
forats,
t a m b rodons, q u e tant
J.M . NOLLA, L. PALAH
p o d rie n c o rre s p o n d re a
sitges c o m als encaixo s
d u n m a g a tz e m d e dolia.
Certifiquen,
n o v a m e n t,
lactivitat prod uctiva del
sector sense, per, que
pugui ser possible, ara
p e r ara, posar-les en rela
ci a m b u n dels tres m o
m e n t s cronolgics fins
ara identificats.
Les d a d e s referides a
ledifici m s antic d e s c o
bert en la c a m p a n y a de
2 0 0 9 s n febles tan t pel
q ue fa a les restes e s tru c
turals identificades c o m
als m ateria ls re cu p erats
(Fig. 19,1). Els m u rs m s
antics serien el 2 0 5 3 i
205 4, d idn tica factura,
a b a s e de p e d re s irregu
lars lligades a m b fang.
Tots dos serviren de fo
n a m e n t d u n a estruc tura
m s m o d e r n a (Al) per
d ibuixen langle d u n a
c a m b r a m s petita, al
m e n y s d est a oest, ja
q ue el m u r 2 0 5 4 a c a b av a
Fig. 18- Pica b ap tism al, m olt m od ificad a, c o n
servad a a linterior d e lesg lsia .
en sec, s e g u r a m e n t p e r
q u girava cap a cer. No
s fcil p ro p o s a r u n a dataci. H em re c u p e ra t c e r m ic a baixrepublicana i altim perial s e m p re c o m a m ateria l residual en nivells m s
m o d e rn s. La tcn ic a add u d a, p e d r a lligada a m b fang, si q ue s e m b la
propugnar, en aquella posici, u n a dataci antiga. Aquesta m e n a de
p a r a m e n t s sn e m p r a ts al llarg dels segles II i I aC tan t als establi
m e n t s rurals de tipus indgena c o m en les p rim e re s vil les de tipus
ro m (Burch et al., 2010, p. 75-93). s un indici i no u n a seg uretat
p e rq u aquella m a n e r a de fer no d e s a p a re g u del tot e s p e c ia lm e n t
28
Fig. I 9 - Planta evolutiva d e les restes localitzad es a p o n en t d e lesg l sia actual.
en les ob re s d edificis de
caire e m i n e n t m e n t fu n
cional.
Sigui
com
sigui,
aq uella p r im e r a c o n s
trucci fou c o m p l e t a
m en t anorreada, subs
titu d a p e r u n a altra de
factura b e n diversa. Els
n o u s m u rs e r e n de p e
d ra i m o r t e r (opus in certum ) i els p a v im e n ts
d alg u n e s
c a m b re s,
d opus sig n in u m (Fig.
19,1). La n ova c o n s
trucci apro fit parcialm e n t COm a f o n a m e n t
le s p a r e t s m s a n t i g u e s
tot a m p l i a n t c o n s i d e r a
b l e m e n t lesp a i bastit.
De m o m e n t s e ns dibuixen p a rc ia lm e n t q u atre esta n c e s d e les
quals la m s intacta s l m b it 1, u n a sala gran q ue e n s a m a g a els
lmits oriental i sep ten trio n a l, a m b u n e x c e l l e n t sl hidrulic a m b
u n a m itja ca n y a p roteg int els p u n ts de c o n tac te a m b les parets. Una
p o rta la c o m u n ic a v a a m b le s ta n a d e p o n e n t.
Aquesta s e g o n a c a m b ra , t a m b a m b sl d e signinum , a b a sta ria
els espais c o r re s p o n e n ts al m b its 4, 5, 6 i 7.
Al sud d a q u e s t espai i d e l m b it 1, existirien a lm e n y s d u es al
tres e s ta n c e s (A2a i A2b) q u e no c o n se rv av e n indicis d u n pav im en t.
Les gra n s d im e n s io n s d e l m b it 1, la p re s n c ia de sl hidrulic
a m b m otllures de m itja canya, en s p o rte n a considerar-la re a de
tran sfo rm aci , p r o b a b le m e n t el calcatorium , espai on es trepitjaven
els rams. Altres d e p e n d n c ie s s hi associarien.
Tam poc no p o d e m datar-la a m b precisi m a n c a ts d estra ts que
s hi relacionin. Tanm ateix, p e r les caracterstiques constructives,
p o d re m fer-les co e t n ie s de l p o c a de fu n c io n a m e n t del conjunt
term al.
A lm enys p a rt d aquell edifici fou a n o r re a t tal com p o s e n de m a
nifest els gra n s nivells d e n d e rro c (UE 20 3 2 , 20 3 3 , 2 0 4 2 i 2043)
identificats als m b its 4, 5, 6 i 7 (Fig. 19,2). Ens s o rp r n , d a q u e s t
29
m o m e n t , la d estrucci sis te m tic a de m olts p a v im e n ts qu e fan p e n

s ar en lexistncia, p e r sota, de peces, p re f e r e n tm e n t m etl liques,
q u e c o n v e n ia recuperar. S em b laria q ue tot el sector d e p o n e n t fou
re p e n s a t i refet de n o u m e n t r e q ue l m b it 1, a m b pocs canvis, s intregr al n o u edifici.
Els m u rs n o u s s n b e n diferents. Sn tot de pedruscall irregulars
lligat a m b fang i es c o n se rv e n m olt m a l a m e n t (una o d u es filades).
Calgu elevar el nivell de circulaci d e les nov es e s ta n c e s d isse
ny a d e s q ue h a d e s a p a re g u t afectat pel conreu. En els n ous espais
construts s hi o b s erv a u n a certa planificaci. Entre aquelles noves
e s ta n c e s i l m b it 1, q u e d un petit espai on es bastiren dos nou s
m u rs (2022 i 2023) q u e lligaven a m b d u e s estructures.
Tots els murs, c o m s h a vist, sn acurats, a m b u n a no tab le quali
tat constructiva, i u n a excel lent alineaci, llevat del m u r 2031, que
es tro b a a m ig dia del so n d eig i q u e es recolza c o n tra el secto r nordest dels m b its 4 i 6, d a p a re n a m olt m s irregular i de recorregut
on du lan t. P odrem explicar a q u e s te s diferncies si c o n s id e r s s im
a q u e s ta p aret c o m la d u n a tanca, u n a p a re t de sep araci de dos
espais oberts.
Tam poc no co n e ix e m b la d a ta de construcci d a q u e s ta fase,
ats q u e els m ateria ls re cu p erats p e r ta n y e n als e n d e rro c s del m o
m e n t anterior, a m b els quals es cre a re n nivells co n stru ctiu s d e p re
paraci de la fase m s m o d e rn a . No c o n s e rv e m cap indici q u e en s
ajudi a fixar, cap a m u n t i cap avall, la cronologia d a q u e s t d a rre r
establim ent.
La m ajo ria de m aterials localitzats p e r ta n y e n p re c is a m e n t a
la b a n d o n a m e n t d e la fase anterior. Com ja h e m p og ut v eure els
nivells d e n d e rro c de ledifici p re c e d e n t, aix co m aquells col locats
p e r a elevar i te rra p le n a r el nivell de circulaci de la nova c o n s tru c
ci es d a te n a la se g o n a m eitat del segle V. En a q u e s t m o m e n t cal
situar la b a n d o n a m e n t i e n d e rro c de la vella vil la ro m a n a . La nova
edificaci es con stru en un m o m e n t en q u algunes de les velles e s
tructures eren e n c a ra visibles i p a rc ia lm e n t d e m p e u s . Aix no q u e d a
clar si lAl s aprofit i in teg r dins la nov a construcci. De fet, els
nivells d e n d e rro c de la c a m b r a p re s e n ta v e n m ateria ls m olt similars
al de la resta de nivells d a b a n d o n a m e n t de tota la zona. Per el que
s q ue s segur s q u e el p a r a m e n t occidental de le s ta n a (m ur UE
2015) es c o n se rv av a en prou b o n estat c o m p er a ser aprofitat com
a p u n t de re c o lz a m e n t p er algunes d e les noves estructures.
30
De fet i si a t e n e m a
la p a r t q u e s h a p og ut
excavar, s e m b l a q u e el
nucli cen tral del n o u e d i
fici se situ aria a p o n e n t
i, d e fet, les relacio ns e s
tru ctu ra ls dels m u rs q ue
d e lim ite n lA6 i A7 re s
p o n e n a a q u e s ta e s tru c
turaci (els m u rs d e m ig
dia i llevant de les d u e s
c a m b r e s s n solidaris).
S o la m e n t d o s e n v a n s
Fig. 2 0- Planta evolu tiva d e les restes localitza
lligaven a q u e s ta no v a
d es al nord d e le s g l sia actual. 1) B a ln e u m rom .
c o n stru c c i a m b les p r e
2) tem p le tardoantic. 3) C onjunt p rerom m ic. 4)
ex is t n c ie s de lA l , a m b
con jun t rom n ic.
la s p e c te q u e es tra c te n
d e s p a is s e c u n d a ris, allarg assats i estrets, afegits o a d o s s a ts al n o u
nucli central.
La d a rre ra fase del sector s constitu d a p e r la utilitzaci del s e c
tor oriental c o m a zo n a d e n te r r a m e n t, tot o c u p a n t els an tics m
bits 1 i 2 (Fig. 19,3). Q ue to tes les t o m b e s localitzades se situn a
p o n e n t d a q u e s t con ju n t d e s ta n c e s fa p e n s a r en u n a relaci direc
ta o cronolgica e n tre u n e s i altres. E v id e n tm e n t i a gra n s trets, el
c e m e n tiri caldria lligar-lo a m b la creaci d un edifici de culte cristi
a la zo n a q ue e n c a ra a c tu a lm e n t o cu p a lesglsia de Santa Maria,
per els seus lmits s e m b le n re sp ectar lexistn c ia de ledificaci
qu e e s te m analitzant.
P assem , ara, a p ro p o s a r u n a interpretaci del sector oriental del
m o n u m e n t a p artir d e les d a d e s adquirides. F in a lm e n t p ro c e d ire m
a esbossar, en u n sol tra, la histria del lloc.
8 . LEDIFICI ROM
Q u e d a clara lex istncia d u n e s p rim e re s e s tru c tu res que, p e r les
c a rac terstiqu es con structives i arquite ctnique s, s h a n d e c o n s id e
rar ro m a n e s , d p oca, ara c o m ara, i n d e t e r m i n a d a p er p r o b a b le
m e n t alt im perials (Fig. 20,1). A questes restes s h a n co n se rv at en
ser apro fitades m olt m s tard p e r a bastir-hi u n oratori.
31
Fig. 21- R estes d e les estru ctu res co rre sp o n en ts a l'edifici tard oantic d e la zo n a
situ ad a a p o n en t d e lesg lsia .
Cal, a ltra m e n t - i s im p o rta n tss im assu m ir-h o p e r a e n te n d r e

el d e s e n v o lu p a m e n t de la n o stra p r o p o s t a - , re co rd a r q u e aquelles
estru c tu res funcionaven, q u a n es b astiren , a u n a cota de circulaci
n o ta b le m e n t m s elevada q ue la q u e in d iq u en els p a v im e n ts id e n
tificats en lexcavaci del lloc. En tractar-se d un hipocau st, h e m de
d ed u ir lexistnc ia d u n p a v im e n t aixecat q ue p e rm e t s , p e r sota,
la circulaci de laire calent. Tant les b a n q u e te s de fo n a m e n ta c i
dels m u rs p e rim e trals q ue e x te r io rm e n t se situen u n s 0,4 0 m p er
so b re dels sls trob ats en excavaci, co m les restes d arre b o s sa ts
d alguns m u rs qu e no v an m s enll de les b a n q u e te s d e f o n a m e n
taci i, sobretot, la r c a d a de testae c o n s e rv a d a al m u r oriental de
laula rectan gular (Fig. 6), en s m a r q u e n c la r a m e n t la situaci justa
de lantic sl. s, ta m b , lindici m s c o n tu n d e n t a favor d e la fun
ci especfica d aquells m bits, u n dels quals, c o m a m n im , era
escalfat des d un praefurnium exterior. La p ro fita m e n t del lloc p er
a usos diferents el m od ificaren de tal m a n e r a q u e s e ns fa difcil
re co nstruir la s p e c te q ue h a u ria tingut i, en d a rre ra instncia, la
32
EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) 1 NOVES DADES
p lan ta i les funcions dels diversos m bits. Si no s h agu s con se rv at

lo b e rtu ra de testae o b ra d a dins del mur, difcilm ent h a u re m po gut
rastrejar a q u e s ts vestigis i p ro p o sa r u n a funci al co nju n t original.
S e ns defineix un espai de d im e n s io n s c o n sid erab les a m b lmits
clars n o m s a llevant i a tra m u n ta n a . Cap a loest, els vestigis h a n
d esa p are g u t; a m igdia, lesglsia actual els a m a g a tot i s a b e r de
lex istn c ia de, c o m a m n im , dos m u rs p re e x is te n ts de factura
r o m a n a , s e g o n s Oliva (no sn visibles des d e les interv e n cio n s de
1959-1962), i, potser, d u n fra g m e n t de sl hidrulic d eixat in situ
i b e n visible.
S e ns dibuixa, doncs, u n a aula rectangular, a m b la b o c a del praefu r n iu m a le x tre m oriental, q u e restituirem s i m tric a m e n t tot i
q ue el sector m s occidental ha d e s a p a re g u t s e n s e d eix ar cap ras
tre. P e rfe c ta m e n t c e n tr a d a i d is p o s a d a en perpendicular, form aria
p a rt del co nju n t la gran e s ta n a circular. A ctualm ent, els dos espais
fo rm e n u n a unitat, res no els sep a ra, p er s u p o s e m q u e en el m o
m e n t q u e an alitzem , hi hau ria un m u r d e c o m p a rtim e n ta c i . S s
qu e exist, ha d e s a p a re g u t s e n s e d eix ar rastres. P od rem haver-ho
co n firm a t o b s e rv a n t els senyals del t r e n c a m e n t, p er les ob re s de
la capella ro m n ic a e m m a s c a r e n aquell punts, fent-los invisibles.
s, doncs, u n a restituci terica q u e es b a s a en la funcionalitat de
la plan ta restituda.
A la p a rt oriental, s e ns defineix u n espai q u a d ra n g u la r q ue d e s
prs esd e v in g u la cap alera de loratori, a m b u n m u r p arc ia lm e n t
retallat q u e p o d ia hav e r tingut t a m b u n a o b e rtu ra d h ip o cau st cosa
qu e h a u ria simplificat la tasca de transform ar-lo. Aqu cal situar-hi
u n a c a m b r a calenta, el caldarium , la b a n y e ra d aigua calenta, a m b
la c a m b r a clida m s cap a p o n e n t, o qualsevol altra e s ta n a que
exigs altes te m p e ra tu re s . El gran espai circular h auria estat u n a
piscina d aigua freda, p r o b a b le m e n t a cel obert, tal c o m s e m b l a
rien a s se n y alar la p o c a a m p l a d a dels m u rs p e rim e trals p e r sobre
de la b a n q u e ta de fo n a m e n taci . En c o n tra d a q u e s ta possibilitat,
h a u re m d ad d u ir la m a n c a d e restes d e m o r te r hidrulic als m u rs
laterals. U na altra possibilitat seria im ag in ar u n a b a s s a m ig o r n a
m en tal, t a m b a cel obert, e n lairad a d a m u n t d u n e s suspensurae.
Ms cap a p o n e n t, on h a n d e s a p a re g u t els vestigis, no hi h a u
ria h ip o cau st i, p e r tant, les estru c tu res es d isp o sarien m s a m u n t,
m s e x p o s a d e s a d e s a p a r ix e r s e n s e d eix ar rastre. Entre un s espais
i altres, les possibles sep aracio ns, senzilles i d isp o s a d e s sobre els
pav im en ts, h au rie n d e s a p a re g u t c o m p le ta m e n t. Laccs al balneum
33
- i p o ts e r ta m b , a algunes altres c a m b r e s del conjunt- se situaria a

m igdia, sota el te m p le actual. P ossib lem e n t, n h a u rie n fo rm a t part
els m u rs i el p a v im e n t d e s c o b e rts fa an ys (Fig. 20.1).
Cap indici no en s p e r m e t ni p ro p o s a r la cronologia inicial ni la
final.
9. LEDIFICI TARDOANTIC
En u n m o m e n t i n d e te r m in a t (m irarem , en les conclusions g e n e
rals, de p ro p o s a r d a te s a a q u e s t procs), q u a n ledifici ja era a b a n
do n at, h o m aprofit aquell espai, lantic conju n t term a l o u n a part
significativa, p er a bastir-hi u n a capella cristiana (Fig. 20,2, 24 i 25).
La seva disposici, b e n o rien ta da, les seves d im en sio n s, no gaire
g ra n s i, p er tant, d aco rd a m b la c o m u n ita t a qui servia, e ren les in
dicades. N om s lespai circular im bricat p o d ia significar u n e le m e n t
estrany. S e n p o d ria hav er prescindit. No hi havia cap dificultat i, en
canvi, es decid conservar-lo i integrar-lo p l e n a m e n t en el conjunt.
Heus aqu un valus indici q u e caldr considerar.
Tot en s fa p e n s a r q ue q u a n es tir e n d a v a n t a q u e s t projecte, el
vell balneum es trob ava m olt a rru n at i p r o b a b le m e n t havia p erd u t
b o n a part dels p a v im e n ts superiors d estruts p er a re cu p e ra r tubs
m etl lics, crustae, bipedals i m a o n s de les suspensurae. N o m s cal
g u elim in ar el q u e q u e d a v a p er a cercar el nivell inferior de lhipocaust, on re p o sav en les pilae q ue s o s te n ie n la u tn tic p a v im e n t
de les antigues estances. Calgu, ta m b , p e r a a c o n seg u ir u n espai
ad e q u a t, retallar m u rs i/o fo n a m e n ts, c o n c r e ta m e n t all on se situ
aria el p as del presbiteri al quadratum populi i, m olt p r o b a b le m e n t
ta m b , elim in an t, si existien, les p a rets q u e sep a ra v e n el g ran espai
circular del rectangular. Ms cap a loest, tal c o m s h a explicat (su
pra), no s e m b la qu e a q u e s ta operaci fos n ec essria. S ac o n se g u ia
d a q u e s ta m a n e r a un espai regular i unitari o rien ta t cap a sol ixent
tot i qu e calgu r e m a rc a r a m b claredat la separaci fsica e n tre les
pai presbiterial i la resta de la nau. Aqu s hi a c tu a m b decisi i
b o n a part de lo b ra no va est b e n co n se rv ad a . Es bast un arc tri
omfal a m b dos m u n t a n t s rectangulars q ue s o b re su rte n i q ue a p r o
fitaren fins on p o g u e re n el m u r p reex istent. A u n a altura des del
p a v im e n t d uns 1,50 m, se situava la im p osta, senzilla i b e n c o n s e r
vada al costat m eridional, des d on a r re n c a v a un arc q ue c o n se rv a
in situ u n e s q u a n te s dovelles q u e defineixen c la r a m e n t la fo rm a de
fe rradu ra de 2,5 m d e llum (Fig. 4). Lala d a restituda d e larc en s
34
Fig. 2 2- Vista d e la zo n a del presbiteri d e laula tardoantiga a m b el suport d e laltar en p o sici
d n a clars indicis de la
coberta, m s aviat b ai
xa, del tem ple. Caldria
s u p o sa r ls de bigues
d e fusta p er a aco n seg u ir
un trespol unitari a doble
v e s s a n t i s m s q u e p ro
b able un so stre nic que,
p e r fora, no diferenciaria
els espais. P ro p o sare m
u n a co b e rta d e tegulae i
im brices, sense, ta n m a .
teiX, ten ir-n e in d IC IS .

central.
Es con se rv , a lm en y s
co m a p u n t d e partida, la
solera d e lh ip o cau st que, in d u b ta b le m e n t, calgu refer i re p a ra r tal
co m indicarien les seves relacions a m b els t e n a n ts d altar. Le x is t n
cia d e la sala circular a d o s s a d a s aprofit p e r a constru ir u n a e n o r
m e capella d is p o s a d a p e r p e n d ic u la rm e n t a leix principal de laula.
Era, c e rta m e n t, d e s p r o p o rc io n a d a i de p lanta atpica per el resultat
final b s ho valia. En haver-se d estrut el m u r q u e sep a ra v a els dos
m bits, d e ix a n t u n a gran o b e rtu ra d un s 5,5 m de llum, hauria cal
gut col locar u n a c o lu m n a q u e se situava j u s t a m e n t al mig, q u e aju
ds a e s tru c tu rar lespai tot donant-li estabilitat. S e n c o n s e rv e n els
fo n a m e n ts a ts q ue d e s a p a re g u q u a n la capella r o m n ic a m odifi
c a q u e s t sector. s u n scol, slid, de m a o n e ria i de p la n a circular.
Ara s q u e calgu cobrir el
qu e p o s s ib le m e n t fins al
seu a b a n d o n a m e n t h a
via estat desc o b ert. En
aq u e s t cas u n a teu lada
cnica, idntica a la d e la
nau, re colzada en bigues
de fusta. Tanm ateix, s
possible im ag in ar la p r o
fitam en t d e lantiga co
b e rta de ledifici term al,
de volta. No ten im d a d e s
Fig. 2 3 - C apella sep ten trion al am b les restes
c o n se rv a d es del suport d un altar.
definitives en favor d u n a
altra (Fig. 24 i 25).
35
Referim-nos,
final
m e n t, a lexistn cia de
dos su p o rts d altar que
se
situen,
re spectiva
m e n t, dins del p re s b ite
ri i de la capella circular
(Fig. 22, 23 i 26). No s
fcil fixar-los cronolgi
c a m e n t en un m o m e n t
0 altre. Tanm ateix, pel
Fig. 2 4 - P roposta d e restitu ci volu m trioa d e
ledifici tardoantic v ist del su d -est, tot co n sid er a n t
la p roftam en t d e la cob erta en volta
rom . (D. Viv).
del b a ln eu m
fet d 'e x istir un nic S l

i de lligar-shi perfectam e n t els co n s id e ra re m
,,
, .
d a q u e s ta fase. Tambe
p ro p o s a re m situar en
aq u e s ts e ta p a les d u es in h u m a c io n s d o c u m e n t a d e s lany 2 0 0 8 , in
fantils, i en u n a posici d un cert privilegi, en laula rectang ular per
dav a n t de la capella circular. R eco rd em q u e sn les n iq u es q ue hi
hagu, c o m fent bo, p e r a eta p e s reculades, la prohibici, p o q u e s
veg a d es seguida, de sebollir els fidels dins del tem ple, s e g o n s e s
tipulava el c n o n XVIII del p rim e r concili de Braga de 561 (Vives,
1963, p. 75) (Fig. 8).
Potser ja des dels inicis o en u n seg o n m o m e n t sem b la ria p ro
bable la d e q u a c i del secto r m s occidental del quadratum populi
p er a convertir-lo en baptisteri. Notcies crebles e n s fan s a b e r que
j u s t a m e n t d all p ro c e
deix lactual pica baptism al qu e fou r e c u p e r a d a i
traslladada a linterior de
lactual esglsia (Fig. 18).
s o b ra d a en un gran
bloc de p e d r a b u id a d a
p e r dins, de fo rm a v aga
m e n t tro n co c n ica i de
c o n sid erab le
pro fu n d i
tat (0,80 m de dim etre,
0 ,6 6 m d ala da exterior
1 0 ,4 6 m de profunditat),
Fig. 2 5- C om la figura anterior (24), p er am b
v iste s d e la part interna del te m p le (D. Viv).
36
m olt a u s te ra i poc acurada, q u e e n s assenyalaria
un bateig d infants p er
aspersi tot i que, p e r les
m id e s era possible, entre
el m s m en u ts, practicar
labluci. N o g e n sm e ny s,
s segura la inexistncia
d u n a p iscina b ap tism al.
A questes circ u m st n cies
i la dataci q ue p ro p o
s e m p er a ledifici p o
d rien aju dar-nos a fixar
el m o m e n t de creaci
del baptisteri b e n e n
Fig. 2 6- P roposta d e restitu ci interior d e la
trat el segle VII o un xic
cap alera del tem p le tardoantic (D. Viv).
m s enll (Palol, 1967, p.
177-182). Si a q u e s ta e s ta n a h ag u s existit, la co m u n ica ci a m b
la capella s h a u ria h ag u t de fer m itja n a n t u n s gra o n s ats que, tal
co m h e m dedut, a q u e s t secto r e n no hav er tingut u n hip o cau st
hau ria estat ob ra t a m s alada. En haver-se re c u p e ra t c o m a ni
vell del sl la solera de les suspensurae hi h a u ria h ag ut un no table
dcalage e n tre el costat oriental i le x tre m occidental. Ats que, co m
s h a dedut, hi havia u n fort desnivell e n tre le s ta n a m s o c c id e n
tal, s e n s e hipocaust, i les m s orientals, h e m d im ag in ar un buidat
dels nivells enlairats p e r a assolir u n a cota n ica de circulaci. N s
u n a prova lex istncia de d u es pilastres afro n ta d e s q ue tro b e m un
xic m s a loest de la c o m u n ica ci a m b linterior de la capella i que
re p ro d u e ix e n el m o d el d a rc a d a q ue servia p e r a definir la c a p a
lera (supra). En a q u e s ta ocasi, asse n y alaria la sep araci d m b its
e n tre quadratum populi i baptisteri. Am b un cancell, u n a cortina o
un altre e le m e n t subtil n hi h a u ria prou. Tot s e m b la indicar qu e hi
ro m a n g u fins al final del p rocs q u a n tot el sector sep te n trio n a l del
co nju nt s en d e rro c .
La p o rta principal d accs s h a u ria de situar a m igdia, re c u p e ra n t
le n tr a d a original a lantic conjunt term al. Es tro b aria on hi h a la
p o rta a c tu a lm e n t c o n d e m n a d a qu e havia c o n n e ctat, fins a la n o r re
a m e n t d e les e stru c tu res septentrion als, els dos espais. s possible
p ro p o s a r lex istn c ia d u n accs directe des de lexterio r al b a p tis
teri. La m a n c a d indicis no en s p e r m e t a n a r m s enll.
37
10. LES OBRES CAROLNGIES

S ense m a s s a canvis, a q u e s t co n ju n t c o n tin u fu n c io n a n t fins al
segle X, m o m e n t en q u s edific u n a esglsia ju x ta p o s a d a de nova
planta, tot m a n t e n i n t la m s antiga i la peculiar capella circular (Fig.
20,3). En lo b ra nova es tingu m olta cura d incorporar, sencer, el
m u r m erid io n al d e lan tig a esglesiola i els p u n ts de c o n n e x i del
m u r oriental i, potser, loccidental, de tal m a n e r a q ue es lligaven
c o m p l e t a m e n t i a q u e s te s c irc u m st n cies h a n p e r m s p re s e rv a r en
b o n estat p art de les estru c tu res del vell edifici, e s p e c ia lm e n t el
brancal i larc triomfal. s u n cas c e r t a m e n t atpic p er d u n e n o r m e
inters, a m b du es n a u s s e p a ra d e s p er ju x ta p o s a d e s, fu n c io n a n t
s im u lt n ia m e n t. Podrien les adv oc acio n s c o n e g u d e s a Sant Esteve,
m s antiga, i a S an ta Maria re co rd a r a q u e s ta dualitat? No ho s a b e m
p er co n v tenir-ho p re s e n t (Esteva i Pall, 1995, p. 112-114, a m b
totes les d a d e s d o c u m e n ta ls fins al 1200 ap le g a d e s i co m e n ta d e s ).
Tingu, a q u e s t n ou tem ple, un absis c o n tra p o s a t e n la ca palera
occidental? La hiptesi q ue p lantej fa u n s any s J. Badia era intelligent i es b a sa v a en as p e c te s co m p licats d explicar qu e es resolien
a m b aquella possibilitat. s cert q ue en el n o stre m n eclesial c a ro
lingi i po sterio r a q u e s ta m e n a d edificis sn inexistents. S addua,
tan m a te ix , la p re s n c ia b e n d o c u m e n t a d a de contra co rs i contraabsis d u ra n t lantiguitat t a rd a n a a H ispania i al no rd d frica tot
i q ue la f rm ula no s e m b la q u e h ag u s tingut con tinutat (Godoy,
1995, p. 66-87). N o g e n sm e n y s, calia re co rd a r q ue un a r g u m e n t ex
silentio t u n valor m olt relatiu tot i q ue els indicis cro n o l g ic a m e n t
b e n establerts an irien en c o n tra d a q u e s ta possibilitat.
S em blava q ue es p o d ia resoldre la qesti ex cav an t aquell espai.
Ho va fer L. Esteva que, al costat de m igd ia identific els fo n a m e n ts
d u n tro sset de mur, de m id a esquifida i d e p o c a entitat que, t a n m a
teix, s e m b la v a definir la fo rm a d un arc i q u e se situaven j u s ta m e n t
on calia cercar linici del contraabsis. R eco rd em q u e ja M. Oliva, el
1962, lhavia tro b a t i lin terp re tav a co m a fo rm a n t part d u n a altra
p a re t r o m a n a tro b a d a dins del te m p le p re ro m n ic (Aicart, 20 03,
p. 101-105).
Lexcavaci m s g ran i m olt m s in te n s a de 2 0 0 8 no tro b cap
altre vestigi ni senyals de rases de saqueig. Ens p re g u n te m : p od ia
aquell m o d e s t i curt f o n a m e n t c o r re s p o n d re a aquella obra? Hauria
po gut s o s ten ir u n a c o b e rta d e p e d r a i m o r t e r en q u art d esfera? No
m s cal o b s erv ar labsis actual p e r a co n s ta ta r q ue s tota u n a altra
38
cosa. No sem b la, doncs, q u e hi h ag u s h ag u t c o n tra ab sis tot i que

p o d re m a c c e p ta r u n a certa voluntat de construir-lo (el tall d e fo na
m e n t c o m e n a ria definint lespai interior i q u e hau ria exigit, d e s
prs, u n p o d e r s p a r a m e n t p o sterio r tal v e g a d a de p lan ta poligonal)
q ue p er rao n s q u e en s defu g en no s hau ria con tinu at? s, p e n s e m ,
u n a possibilitat a considerar. De tota m a n e r a , a m b les d a d e s d isp o
nibles, s e m b la m s p ro b a b le q u e el curt tra m de m u r localitzat no
sigui altra cosa q ue la prolongaci d algun dels m u rs d p o c a r o m a
n a q ue s havien identificat d u ra n t les obres realitzades a linterior
de lesglsia, p o ts e r el ta n c a m e n t m erid io n al de tot el conjunt. No
ob lid em q u e ledificaci ro m a n a s e sten ia o rig in alm en t un s m e tre s
m s cap a p o n e n t i q ue en a q u e s ta zo n a la fo n a m e n ta c i finalitzava
a u n a cota re la tiv a m e n t alta en relaci a m b els m u rs de llevant de
tal m a n e r a q u e a p artir d all h a n d e s a p a re g u t c o m p le ta m e n t, en
b o n a part d egu t als treballs agrcoles.
Tanm ateix, si o b s e rv e m a m b cura la plan ta i la m ig ra d e sa del
m u r occidental de lactual te m p le h e m de co nvenir en la seva p oca
en titat q ue c o n tra sta a m b la ro b u s te s a de tots els altres murs. s
ta m b s o rp re n e n t q u e sigui m s curta q u e la restituci p r o p o s a
da, a m b b o n s arg u m e n ts, d e laula rectan gu lar ta rd o a n tig a (supra).
Potser caldria explicar-ho a partir de lin ten t de co nstruir u n a nova
po rta d u n a certa dignitat, as s o c ia d a a un prtic, en aquell indret
qu e no d e g u reeixir o que, in a c a b a d a , d u r p oc tem ps.
Ms e n d a v a n t, en un m o m e n t in d e te r m in a t q ue L. Esteva fixava
en el segle XI a p artir de p rim s vestigis (Esteva, 1990, p. 83), per
de segur en p o c a ro m n ic a, s efectu u n a re fo rm a im p o rta n t q ue
afect c o n s id e r a b le m e n t lesglsia j u x ta p o s a d a i, sobretot, lantiga
capella circular q u e fou substituda, m a lm e te n t-la n o m s p u n tu a l
m e n t, p e r u n a construcci p o te n t de p e d ra i m orter, de fo rm a rec
tang ular i a c a b a d a a m b un petit absis sem icircular (Fig. 20,4). En
aquell instant, caldria fixar lelim inaci de la c o lu m n a central, ara
innece ssria, i p r o b a b le m e n t ta m b , la construcci d u n s arcs que
reforaven en p u n t d uni de lo bra no va a m b laula rectangular
qu e es cobriria, ara p re c is a m e n t, a m b volta de m ig p u n t de p e d ra i
morter. Modificat, el vell edifici c o n tin u av a fu n c io n a n t a m b u n a alta
con sideraci e n tre aquells q ue g estio n av e n el te m p le (o tem ples) i
els fidels q ue s e n servien.
Tot fa p e n s a r q u e a q u e s t co njunt c o n tin u en s d u ra n t m olt de
tem p s. Le n d e rro c d e tot aquell sector sep te n trio n a l on n o m s hi
39
J.M. NOLLA, L. PAL AH
havia calobre i pedres, s e n s e terra, q u e excav L. Esteva, aix en s

ho co n firm a (Esteva, 1990, p. 80 i 83).
Fou un ac cident? La incria dels te m p s? La p r d u a dels valors
qu e d u ra n t tan t d e te m p s lhavien m a n tin g u t? Sn, d e m o m e n t ,
p re g u n te s s e n s e resposta. Calgu, per, bastir tres p o d e ro s o s c o n
traforts c o n tra la p a re t d e t r a m u n t a n a d e lesglsia p re ro m n ic a
p e r a a s se g u rar lestabilitat d u n co nju nt q u e d u ra n t segles s havia
recolzat en la vella esglesiola tardoantiga.
Convindria, e n c a ra q u e n o m s p u g u e m introduir el te m a , insis
tir so b re la singularitat d a q u e s t co nju n t de tan peculiar histria que
d e n l p o c a carolngia c o n st de d u e s esglsies ju x ta p o s a d e s i
in te rc o m u n ic a d e s p e r u n a sola porta. En a q u e s t cas, la nov a no fou
o b ra d a p e r a substituir lan tig a sin co m u n e le m e n t c o m p l e m e n
tari, c o m u n a am pliaci. s c e r t a m e n t difcil v e u r e l c o m un te m p le
nic tot i q ue cal sosp itar qu e era aix. Era la voluntat de p re serv ar
la capella circular septen trion a l? P ro b a b le m e n t no, ats q ue eren
possibles altres solucions arq u ite ct n iq u e s m e n y s e stra m b tiq u es.
S em b la m s aviat q u e calia conservar, sencer, el m o n u m e n t p rim i
geni tot edifcant-ne u n altre d e m id e s m olt s e m b lan ts. Sigui com
sigui a q u e s ta peculiar e stru c tu ra de dos te m p le s ju x ta p o s a ts no fou
m odificada, m algrat les re fo rm e s c o n tu n d e n ts p er pu n tu als del
segle XI, fins m olt m s e n d a v a n t (supra). No s un cas nic. Sense
allunyar-nos gaire, a C an a p o s t (Forallac), tro b e m u n a soluci s e m
blant. Al te m p le p re ro m n ic original (a migdia), se n hi a d o s s un
altre d e rom nic. C ada un a m b el seu propi absis i altar. La d ife r n
cia pun tu al la tro b a re m en la in terc o n n ex i de les d u es co n stru c ci
o ns a travs de tres g ra n s a rc a d e s qu e m alg rat la p lan ta resultant,
c o m a m n im peculiar, se m b la rie n configurar un edifici unitari. La
plan ta qu e en resultava no deixava de s o rp re n d re i es definia c o m a
du es esglsies unides, ca d a u n a d e les quals d o ta d a del propi altar
dins de lre a presbiterial (Badia, 1989,356-361). No c o n e ix e m que
s hagi in te n ta t explicar a q u e s t peculiar m o del que, potser, no ho n e
cessita. Tal vegada, el m s raonable, a te s e s q ue altres possibilitats
no p o d e n ser c o n s id e ra d e s p er al n o stre te m p le (esglsia m o n aca l
i esglsia parroquial, existnc ia s u b s e g e n t dels altars...), seria de
s u p o s a r que, q u an s o b r el seg on edifici, laltar principal passa ria
a ser el de la nova construcci, q u e d a n t laltre c o m a altar s e c u n d a
ri, esde ven in t, en d arre ra instncia, u n a capella m olt especial que
c o n te n ia al seu interior, le s ta n a de plan ta circular, d un altssim
valor. Insistim n o v a m e n t q ue h a de q u e d a r clara en tot m o m e n t
40
la volu ntat de p re s e rv a r i in c o rp o rar a la construcci nova, lantiga

esglsia i el seu especialssim apn d ix .
11. A TALL DE CONCLUSI
L. Esteva, en larticle d e 1990, insistia a re co rd a r al lector q ue les
conclusions a les q u e arrib ava eren, p er fora, provisionals. Calia
c o n tin u a r treballant, calien noves excavacions.
Han p a s s a t els anys i, finalm en t, h a estat possible refer un treball
qu e estava e m b a s ta t. Ara e s te m e n co nd icion s d e n te n d r e millor
el ja c im e n t, de filar m s prim , de p o d e r p ro p o s a r u n a lectura dife
rent i, p e n s e m , p rou b e n f o n a m e n ta d a . Hi ha, no cal dir-ho, m o ltes
q estio n s obertes, algunes de les quals p o d ra n ser resoltes a m b n o
ves excavacions; altres, segur q ue no. En a q u e s t cas cald r enginy
i fer servir les d a d e s d u n a altra m a n e r a p e r a fer noves propostes.
En a q u e s t lloc, s hi edific, p o ts e r ja a la baix a repblica, u n a
vil la ro m a n a . Es tractava d un espai privilegiat qu e se situa e n els
p rim e rs c o n tra fo rts de les Gavarres q u e es d re c e n i m m e d ia t a m e n t
al darrere, a m b excel lents c a m p s de c o n r e u a tot le n to rn , a m b el
bo sc p r x im i a m b d e u s d aigua en la p rox im itat. Per a a c ab ar-h o
d arrodonir, un im p o rta n t cam , m olt antic, p r o b a b le m e n t prerom , q u e u n ia Gerunda i la Via H erclea/A ugusta a m b la vall d Aro i
el mar, circulava a m olt p o c a d is t n c ia (una milla r o m a n a i escaig)
(sobre el cam , Esteva i Pall, 1995, Fig. 63; Nolla, ed., 2 0 0 2 , p.
183-197, Fig. 149).
En s a b e m p oc d e ledifici que, co m a m n im , estigu dotat, al
m e n y s d u ra n t un te m p s , d u n a pars fu ctu a ria i d u n a pars urba
na, d e d ic a d a a ls del propietari i dels seus familiars i am ics, on
p racticar 1o tiu m s e n s e p e rd re de vista el negotium . s ledifici de
treball el q u e c o n e ix e m u n xic millor: sales de d im e n s io n s variables
a m b sls hidrulics, p e c e s d e p re m s e s , u n a pro b a b le cella uinaria,
q ue fan possible p ro p o s a r un co n re u im p o rta n t de la vinya tal com
s e m b la ser la n o r m a e n a q u e s t territori d es d e la b aix a repblica
(Burch et al., 2010, p. 90-93). De b e n segur q ue el c o n re u d e cereals
tindria u n p a p e r im p o rta n t aix c o m el de llegums, fruita i la cria de
bestiar, a m b u n volum q ue en s defuig c o m p le ta m e n t. s u n a altra
de les v ille s del n o rd-est catal que, co m a m n im , en u n a e ta p a
d e t e r m in a d a de la seva histria, d e s e n v o lu p u n edifici residencial,
la m o n u m e n ta lita t del qual h a u re m de d ed u ir a p artir de ledifici
term a l de d im e n s io n s co n sid erab les i de plan ta s o rp re n e n t. El m a
41
terial arqueolgic p ro c e d e n t dels vells i n o u s treballs en s p e r m e t

resseguir u n a co ntinutat s e n s e talls des del segle 1 aC fins al segle V.
P re c is a m e n t s dins d aquella c e n t ria i e n u n m o m e n t in d e
t e rm in a t de la s e g o n a m eitat q ue caldria fixar la b a n d o n a m e n t de
la v illa tal c o m su cceeix a rreu del territori i arreu de lo cc ide nt
ro m (supra. Tamb, Chavarria, 2007; Nolla, 200 8, p. 370-399; No
lla, 2011, p. 27-45). El m aterial s d u n a ab so lu ta clared at i cont u n d n c ia tal c o m els nivells d e n d e rro c qu e colguen la m a jo r p art
dels m b its explorats de la pars fru ctu a ria (supra). No te n im d a d e s
del secto r senyorial, p er p o d e m deduir-ho ats q u e fou en aquells
anys (segona m eita t del segle V ) q ue la vil la ro m a n a , c o m a tal,
d eix d existir.
Ms tard -c a l d o n a r te m p s a la runa dels so stres de l re a de
t ra n s f o rm a c i -, p o ts e r a m itjan segle VI, el lloc fou o c u p a t de n o u
(Fig. 21). Saprofitaren alguns espais, se n e lim in a ren d altres i s e n
b a s tiren de nous. C o ntinuava e s s e n t un indret exc epcional i es c o n
tin uav a ex p lo tan t la terra a m b la m a te ix a insistncia si b a partir
de noves m a n e r e s de fer. Aquesta s u n a d e les gra n s n ovetats de
larq ueologia d a q u e sts ltim s anys q u e p o s a de m anifest, a tot el
territori, n ous m o d e ls de p o b la m e n t q ue res no te n e n a veure a m b
la v illa ro m a n a . Els p a r a lle ls es m u ltip liq uen i, cal dir-ho, ta m b
els diferents m o d els (Roig, 20 0 9 , p. 207-251; Nolla, 2011, p. 27-45).
Com en tots a q u e s ts n o u s esta b lim e n ts agrcoles, la tcn ic a c o n s
tructiva e m p r a d a s diferent, m o lt senzilla, a m b scols de m u r de
p e d r a lligada a m b fang, sls m o lt sim ples, s de la tpia i, sovint,
no p a s sem p re , so stre de brancatge, palla i argila. Sn, de v e g a
des, petites a g ru p acio n s plurifamiliars i d altres, unifam iliars (Roig,
2 0 0 9 , p. 207-251; Nolla, 2011, p. 27-45). Cal la m e n ta r la prox im ita t
d a q u e s ta fase al nivell superficial q u e e n s n h a fet desaparixer,
a lm en y s al sector explorat, tot indici. No p o d e m ni fixar-ne linici
- n o e n s valen els nivells d a b a n d o n a m e n t de la fase a n t e r i o r - ni el
m o m e n t final, tot i q ue lo cupaci d aquella z o n a d eg u ser d u n a
absoluta continutat. Aquest m o m e n t q u e ara d e s c o b rim i p r e s e n
te m s h a de c o n tin u a r investigant. Cal fixar-ne lextensi i ta m b
lactivitat e c o n m ic a q u e s hi desen vo lupava.
N osaltres situ arem la construcci de lesglesiola en a q u e s ta eta
pa, p o ts e r no en el m o m e n t inicial p er s al cap d u n a o d ues
generacions. No creiem p ro b a b le u n a situaci inversa on p rim e r
h au ria estat el te m p le i, m s en d a v an t, le s ta b lim e n t rural. Per la
form a, p e r la sim plicitat i, alhora, u n a ce rta com plexitat, p e r la p r
42
pia d in m ic a de levoluci del lloc, ledifici religis s e ns m o s tra

c la r a m e n t tardoantic. N o m s la planta, en a q u e s t cas a b s o lu ta m e n t
c o n d ic io n a d a p er u n e s preexistncies, e n c a ra e n un cert b o n estat i,
alm e n y s p arcialm en t, visibles, s e m b la ria d o n a r s u p o rt a la p ro p o s
ta. Larc triom fal u ltrap a ssa t t a m b p odria tenir-se en con sid eraci
tot i el llarg s d aquella frm ula (Barral, 1981, p. 94; Utrero, 2 006,
p. 245-346). Cal qu e e n s p re g u n te m , ta m b , qui n h a u ria estat el
co m an d itari, si h a u ria estat p ro p o s ta episcopal o senyorial. Tot i ser
m s p ro b a b le a q u e s ta d a rre ra possibilitat, no te n im a r g u m e n ts p er
a resoldre a m b s egu retat el dilem a.
Le s q u e m a del conjunt, ja des dels inicis, s clara i convencional,
a m b el cos principal del te m p le b e n o rientat (Fig. 22, 24 i 25) i,
d isp o san t-se p e r p e n d ic u la rm e n t, u n a capella que, en a q u e s ta o c a
si, era de fo rm a ex tra v ag an t i atpica. s un e s q u e m a q ue tro b e m
m a n t a v e g a d es en te m p le s tard o a n tic s c o m p o d e m veure en la fase
s e g o n a de lesglsia fu n e rria del c e m e n tiri n ea p o lit a E m p ries
(Nolla i Sagrera, 1995, p. 88-93), en el sego n m o m e n t evolutiu del
g ran m a u s o le u de s a n ta M agdalena, t a m b a Em pries, q u a n e s d e
v ingu esglsia fu n e rria (Aicart, Nolla i Palah, ed., 20 0 8 , p. 121136), a la fase inicial del te m p le de S e n t m e n a t (Roig, Coll i Molina,
1995), en lesglsia m artirial d e la m fite a tre de Tarragona (TEDA,
1990), i en tan ts altres llocs. Canvia la form a, la superfcie o la situ
aci co n c re ta de la capella p er le s q u e m a s el m ateix.
R eco rd em les diverses hiptesis e x p r e s s a d e s d a v a n t del m o n u
m e n t p e r a o b serv ar c o m in ten tav en a p ro x im a r-se al con ju n t els
erudits qu e s e n p re o c u p a re n . J.A. Adell (supra), a m b tota la cautela,
insinuava u n fort paral lelism e a m b b ap tisteris nord-africans i, m s
p r xim , a m b el d e Los Aljezares, a Mrcia (Vizcano, 2007, p. 437448). V eritablem ent, la fo rm a s la m a te ix a p er s u n a p ro p o s ta
q ue cal rebutjar. No hi h a cap vestigi q ue ho p o g u s c o n firm a r ats
que, en haver-se o b rat p a rc ia lm e n t al subsl, s h a u ria p re s e rv a t al
m e n y s en part. R ecord em , ta m b , q ue hi h a indicis fo n a m e n ta ts
p er a situar el baptisteri, no d im m e rs i sin d aspersi, ju s t a m e n t
als p e u s de lesglesiola (supra).
L. Esteva, cegat p e r la fo rm a i les d im e n s io n s de la capella s e p
tentrional, capgirava le s q u e m a del conjunt, d isp o s a n t leix princi
pal de n o rd a sud i el s ec u n d ari de llevant a p o n e n t. Feia servir, c o m
a p u n t d e referncia, la p lan ta de lesglsia de Segobriga (Sailices,
Conca) (Abascal, Almagro i Cebrin, 20 0 8 , p. 223-235), p e rfe c ta
43
m e n t o rien tada, que, ta n m a te ix , no en s serveix car re p ro d u eix la

cripta s o te rr a d a i no el presbiteri q u e es d ispo sava al d a m u n t.
P. de Palol, asto rat dav a n t del m o n u m e n t q ue con sid erav a antic i
notable, feia gala de saviesa i d intuci, tot a s s e n y a la n t qu e p od ria
tractar-se d u n a aula fune rria (supra). I, in d u b ta b le m e n t, a q u e s
ta p od ia ser la funci d aquella i m m e n s a capella. Cal, per, m a ti
sar-ho. Ja assen yalava lillu s tre arque leg q ue e n co n tra d aquella
possibilitat es dreava, co m u n a m uralla, la in existncia d e n t e r r a
m en ts. s u n a d a d a a co n s id e ra r qu e p o d re m , per, m e n y s te n ir si
im ag in ssim un(s) sepulcre(s) m o n u m e n ta l(s ) col locat(s) c o n v e n i
e n t m e n t que h a u ria a c a b a t d e s a p a re ix e n t. Lexistncia del te n a n t
d altar, si fos segu r q ue cal situar en a q u e s t m o m e n t , no va gaire a
favor d a q u e s ta possibilitat ats qu e o c u p a la posici privilegiada.
Nosaltres p ro p o s a re m q u e m s q u e u n a capella fun e rria c o n v e n
cional fos u n a aula d e d ic a d a al culte d u n a o u n e s relquies im
p o rta n ts qu e es tro b arie n serv a d e s dins del p e u d altar que, re cor
dem -h o , ten ia u n loculus b e n o brat p e r a aco m p lir a q u e s ta funci
(Esteva, 1990, p. 91-92, Fig. 34 i 35).
N o m s cal ten ir p re s e n t le n o r m e d e s e n v o lu p a m e n t del culte als
m rtirs i, de retop, a les seves relquies, q u e s e s ten g u , sobretot,
d es d inicis del segle V a m b u n a i m m e n s a fora i que fou de llargu ssim a d u ra d a (Duval, 1982, p. 543-580; Saxer, 1991a, p. 776777; Saxer, 1991b, p. 1377-1379).
Fixar cro n o l g ic a m e n t el conjunt, s e n s e vestigis m s clars, s
arriscat p er p e n s e m q u e cal fer-ho p e r a a c o ta r el seu tem p u s evo
lutiu. No creiem possible d a ta r le s ta b lim e n t rural a b a n s de m itjan
segle VI i, p o ts e r millor, en el p as de la c e n t ria seg ent. Els e n d e r
rocs del vell edifici ro m , tan a b u n d a n ts i tan clars, e n s ho su g ge
reixen. La construcci del co nju nt eclesial p o d ria situar-se en un
m o m e n t i n d e te r m in a t partir del segle VI avanat. Q u a n c o n e g u e m
millor el ce m e n tiri q ue es d e s e n v o lu p al seu reds, tin d re m d a d e s
m s segures p er a filar m s prim .
N o ge n sm e ny s, la vida a le n to rn del tem ple, m s a pro p o m s
lluny, co n tin u s e n s e tall tal c o m p o s a de m a n ife st el cem e n tiri a c a
bat de d esc o b rir i les d a d e s d o c u m e n ta ls b e n co n eg udes. Una p o
blaci d is p e rs a so b re els conreus, de po c p es dem ogrfic, tal c o m
s e m b la ria a s s e n y alar la catego ria d esglsia subsidiria i no de p a r
roquial d u ra n t u n s q u a n ts segles.
Tam b s e ns e s c a p e n els detalls de la construcci, al segle X,
d u n a nova esglsia ju x ta p o s a d a que, en d a r re ra instncia, no era
44
altra cosa q ue u n a am pliaci del conju n t (Fig. 23). Era el prestigi

de lantic m o n u m e n t q ue el feia intocable? No ho s a b e m . El q ue s
b e n cert, per, s q u e no es proced a crear u n n o u te m p le d a m u n t
de lantic. Devia haver-hi m olt b o n e s rao n s p er a a c tu a r d a q u e s ta
m a n e r a tot i q ue s o m in c ap a o s de copsar-les.
12. BIBLIOGRAFIA
ABASCAL, J.M., ALMAGRO, M. i CEBRIN, R. (2008), Segbriga visigoda", Recpolis y la
ciudad en la poca visigoda. Alcal de Henares, p. 220-241 (Zona Arqueolgica, nm. 9).
ADELL, J.A. (1 9 8 4 ), Santa Maria d e Bell-lloc d Aro, C atalunya rom nica. VIII. LE m pord.
I. B arcelona, p. 3 0 9 -3 1 0 .
AICART, F. (2 0 0 3 ), L'esglsia de Bell-lloc d A ro (Santa C ristina d A ro, B a ix E m pord): un
exem p le d in terven ci arqueolgica durant el fr a n q u is m e (1955-1964), Treball d e Re
cerca d e Tercer Cicle, U niversitat de Girona.
AICART, F , LLINS, J. i SAGRERA, J. (1991), P rim era ap roxim aci a la difusi de la terra
sigillata lucen te al nord-est d e C atalunya, Cypsela, IX. Girona, p. 197-207.
AICART, F., NOLLA, J.M. i PALAH, L. editors (2 0 0 8 ), L E sglsia Vella de S a nta C ristina
d A ro. Del m o n u m e n t ta rdoantic a l'esglsia m edieval, Girona.
BADIA, J. (1 9 7 7 ), L'arquitectura m edieval de l Em pord. /. El B aix E m pord, Girona.
BADIA, J. (1 9 8 5 ), La rquitectura m edieval de l E m pord. I. El B aix E m pord, Girona (segon a
ed ici corregida i au gm entad a).
BADIA, J. (1 9 8 9 ), Sant Esteve de Canapost", Catalunya rom nica. VIII. LE m pord. I.
Barcelona, p. 3 5 6 -3 6 1 .
BARRAL, X. (1981), Lart p re-rom nic a C atalunya (segles IX-X), Barcelona.
BURCH, J., CASAS, J., COSTA, A., NOLLA, J.M ., PALAH, L., ROJAS, A SAGRERA, J., VIV,
D., VIVO, J. i SIMON, J. (2010), La s n te si, De / op p idu m a la ciuitas. La rom anitzaci
inicial de la Indigcia a cura d e J. M. Nolla, L. Palah i J. Vivo. Girona, p. 7 -188.
CASAS, J., CASTANYER, P , NOLLA, J.M. i TREMOLEDA, J. (1995), La v illa rom ana de la
Font del Vilar (A vinyonet de P uigvents, A lt E m pord). Girona (Estudis A rqueolgics, 3).
CASTANYER, P. i TREMOLEDA, J. (1 9 9 9 ), La v illa rom ana de Vilauba. Un exem p le de
l ocupaci i exp lo ta ci del territori a la com arca del Pla de l'E stany, Girona.
CHAVARRA, A. (2007), El fin a l de la villae en H ispania (siglos IV-VII d.C.), Turnhout (Biblio th q u e d e lAntiquit tardive, 7).
CLOTET, M.T. (1 9 9 0 ), Les fonts p ican ts d e la vall d Aro, E stu d is del B a ix E m pord, 9.
Sant Feliu d e Guxols, p. 5-29.
CLOTET, M.T., PALL, L. i ROQU, C. (19 9 9 ), Les f o n t s de les Gavarres. Girona (Col lecci
D ialogant am b les ped res, 7).
DUVAL, Y. (1 9 8 2 ), L ocus sa n c to ru m A fricae. Le clte des m a rty res en A friq u e du IV m e au
VIlm e sicle, Rom a (C ollection de lEcole Franaise d e Rom e, 58).
ESTEVA, L. (1990), Bell-lloc d Aro. Restauraci de l'esglsia (1 9 5 9 -1 9 6 2 ) i excavacion s
efectu a d es (1 9 8 2 -1 9 8 6 ), E studis del B aix Em pord, 9. Sant Feliu de Guxols, p. 63-114.
ESTEVA, L. i PALLl, L. (1 9 9 5 ), Els llocs de la vall d A ro, G issalis i el m o n e stir de S a n t Feliu
de G uxols (881-1199), Sant Feliu d e Guxols.
GODOY, C. (1 9 9 5 ), A rqueologia y litrgia. Iglesias hisp n ica s (siglos IV al VIII), Barcelona.
JUNYENT, E. (1 9 8 3 ), La rquitectura religiosa a Catalunya abans del rom nic, B arcelona
(Textos i estu d is d e cultura catalana, 3).
LLINS, J., MANZANO, S., PUIG, A.M. i ROCAS, X. (1 9 9 7 ), Lexcavaci de la carretera de
S a n t M art: un secto r de l entorn d E m p ries des de la baixa repblica a l antiguitat
tardana. Girona (Estudis A rqueolgics, 3).
NOLLA, ed. (2 0 0 2 ) = AICART, F., BURCH, J., CANAL, E., LLINS, J., LLORENS, M., NO
LLA, J.M., PALAH, L.. PRADO, G. de, SAGRERA, J., SUREDA, M. i TREMOLEDA, J.,
45

Pla de Palol. Un esta b lim e n t rom de p rim e r ordre a P latja d A ro, Castell-Platja dA ro
- Girona.
NOLLA, J.M. (2 0 0 8 ), Las villas tardas del n ord este p en in su la r, Las villae tardorrom an a s en el o ccid en te del Im perio. A rq u itectu ra y fu n c i n . IV Coloquio Intern a cio n a l de
A rqueologia de Gijn a cura d e C. F ernndez O choa, V. Garca-Entero i F. Gil Sandino.
Gijn, p. 3 7 0 -3 9 0 .
NOLLA, J.M. (2011), La Catalunya Vella: d e la caigu d a d e lim peri rom a la fi del d om in i
carolingi. U na v isi d es d e larq u eologia, IV Congrs d A rqueologia M edieval i M oder
na de Catalunya. De la f i de la Tarraconense a la consolidaci dels c o m ta ts (segles V-IX).
Tarragona del 10 al 13 de j u n y de 2010, Tarragona, p. 27-45.
NOLLA, J.M. i SAGRERA, J. (1 9 9 5 ), C iuitatis Im p u rita n a e C oem enteria. Les n ecrp olis tar
d a n es d e la N epolis, E studi General. R evista de la F acultat de L letres de la U niversitat
de Girona, Girona.
OLIVA, M. (1 9 6 2 ), N oticias sob re iglesias p rerrom n icas g e r u n d e n se s, R evista de Gerona, 2 0 . Girona, p. 6 5 -8 9 .
PALAH, L. i NOLLA, J.M. (2010), F elix Turissa. La v illa rom ana dels A m e tlle rs i el seu
fundus (Tossa de Mar, la Selva), Tarragona (D ocu m en ta 12).
PALOL, P. d e (1 9 6 7 ), A rqueologia cristiana de la E spana rom ana (siglos IV-VI), MadridValladolid.
PALOL, P. d e (1 9 9 9 ), Baslica d e Bell-lloc d Aro, D el rom al rom nic. H istria, art i
cultura de la Tarraconense m ed iterr n ia en tre els segles IV i IX a cura d e P. d e Palol i
A. Pladevall, 1 9 9 9 , p. 1 9 4 -1 9 5 .
RAMOS, M.L. (1 9 8 4 ), Santa Maria d e Bell-lloc d Aro, C atalunya rom nica. VIII.
LE m pord.l. B arcelona, 1984, p. 3 0 8 -3 0 9 .
RAYNAUD, C. (1 9 9 3 ), C ram ique lu isa n te, Dicocer. D ictionnaire des C ram iques A n tiqu es (VlIIm e s. v. n. . - V Ilm e s. de n. .) en M diterrane nord-occidental (Provence,
Languedoc, A m p u rd a n ). Lattara, 6 , a cura d e M. Py, p. 50 4 -5 1 0 .
ROIG, J. (2 0 0 9 ), A sen ta m ien to s rurales y p o b la d o s tard oantigu os y a lto m ed iev a les en
Cataluna (siglo VI al X ), The A rchaeology o f E arly M edieval Village in E urope a cura
d e J.A. Q uirs. Vitria, p. 20 7 -2 5 1 .
ROIG, J., COLLA, J. i MOLINA, J.A. (1 9 9 5 ), Lesglsia vella de S a n t M enna, S en tm en a t: del
segle V al X X . 1 .500 a n ys d evoluci histrica, S en tm en at.
SAXER, V. (1 9 9 1 a ), "Esteban, protom rtir, D iccionario p a tristico de la A n tig ed a d c risti
ana a cura d e A. Di Berardino. S alam an ca, p. 7 7 6 -7 7 7 (Verdad e Im agen 97).
SAXER, V. (1 9 9 1 b ), Martirio. II. Cuito d e los m rtires, d e los san tos y d e las reliq u ias,
D iccionario p a tristico de la A n tig e d a d cristiana a cura d e A. Di Berardino. S alam an
ca, p. 1 3 7 7 -1 3 7 9 (Verdad e Im agen 97).
TEDA (1 9 8 9 ), Un abocador del segle V dC en el f r u m provincial de Trraco, Tarragona
(M em ries d Excavaci 2).
TEDA (1 9 9 0 ), La m fitea tre rom de Tarragona, la baslica visigtica i l esglsia rom nica,
Tarragona (M em ries d Excavaci 3).
TREMOLEDA, J. i CASTANYER, P. (1 9 8 8 ), Estudi d e la cerm ica recollida a Bell-lloc d Aro
(p referen tm en t s. II-III dC), E stu d is sobre Temes del B a ix E m pord, 7. Sant Feliu de
Guxols, p. 19-27.
UTRERO, M a . (2 0 0 6 ), Iglesias tardoantiguas y a ltom edievales en la P ennsula Ibrica.
A n lisis arqueolgico y s is te m a s de a b ovedam iento, Madrid (Anejos d e Archivo Esp anol d e A rqueologia XL).
VIVES, J. am b la col laboraci d e MARN, T. i MARTNEZ, G. (1 9 6 3 ), C oncilios visig tico s
e h isp a n o -ro m a n o s, Bacelona-M adrid.
VIV, D., PALAH, L., NOLLA, J.M. i SUREDA, M. (2 0 0 6 ), A ig u a i c o n ju n ts term a ls a les
c iu ita tes d E m poriae, G erunda i A quae C alidae...sed u itam fa c iu n t, Girona.
V1ZCANO, J. (2007), La p resen cia biza n tin a en H ispania (siglos VI-VII). La docu m en ta ci n
arqueolgica, Mrcia (A ntigedad y cristian ism o. M onografas h istricas sob re la An
tigedad Tarda, XXIV).
46
FERRAN C O D IN A, NEUS C O R O M IN A
EL
ENTIRI DE
SAf EST El DE M A R EN Y
(LA JALLADA D'EMPORD)

Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESU M : Lexcavaci del c e m e n tiri de M areny, realitzada d u ra n t el 2 0 0 9 , p e r m e t estu d ia r

un se g u it d e n te r ra m e n ts del segle X I p o ste rio rs a la co n stru cci de l esglsia rom nica.
A lg u n s d a q u e sts e n te r ra m e n ts eren e fe c tu a ts en se p u lcres de lloses d e fo r m a a n tro p o m o rfa , i d altres en f o s s e s sim p le s. La neteja del lloc ta m b va p e r m e tre o b serva r l ex ist n c ia
d un a b sis d una edificaci anterior.
PARAU LES CLAU: M areny, cem e n tiri, se p u lcres de lloses a n tro p o m o rfs, estu d i a n tro p o
lgic, seg le X I
INTRODUCCI
Darrere labsis de lesglsia ro m n ic a d e St. Esteve de M areny
havien estat al d e s c o b e rt d u ra n t m olts anys du es to m b e s de llo
ses al voltant de les quals afloraven restes ssies d altres e n te r r a
m e n t s ja m a lm eso s. A questes restes fo rm a v en part del cem e n tiri
de lesglsia, qu e de b e n seg ur era m olt m s ex te n s i q ue s havia
a n a t m a l m e t e n t a m b lo b e rtu ra del ca m q ue voreja lesglsia pels
costats n o rd i est i p er les ob res d am pliaci i re m o d e laci d e la n
tiga rectoria. Fou a m b la voluntat d atu ra r la deg rad ac i irreversible
i de d o c u m e n t a r a rq u e o l g ic a m e n t les re stes q u e es con se rv av e n
d a q u e s t c e m e n tiri q ue lA ju n ta m e n t d e la Tallada d E m p o rd d e
m a n p e rm s p e r realitzar u n a intervenci arqueo lg ica qu e es d u
gu a t e r m e e n tre els dies 8 i 21 de ju n y de 2009.
A questes t o m b e s ja havien estat pu blicades a m b an terio ritat en
fo rm a d e notcia dins els treballs de Badia i H om s so b re Larquitec
tura rom nica de l Em pord (Badia 1977, 397) i dins len ciclop dia
Catalunya R o m n ica (Bols 1989, 323). Tot i q u e n o m s es trac ta
va d u n a b reu descripci tipolgica dels e n t e r r a m e n t s J. Bols d a t
a q u e s te s to m b e s de llosa dins el segle XI.
Els treballs se c e n tr a re n en lexcavaci de la zo n a situ ad a d a rre ra
de labsis d e lesglsia de Sant Esteve de M areny, en un espai que
m e s u ra v a 18 m 2 a p r o x im a d a m e n t (fig. 1). En a q u e s ta zona, s hi
d o c u m e n ta re n set e n te r ra m e n ts : dos sepulcres de caixa d e lloses
49
FERRAN CODINA, NEUS COROMINA
Fig. 1: Vista aria d e la p laa d e le s g l sia d e M areny am b la sen y a litza ci d e lrea

excavad a.
a n tro p o m o rfs q ue p e rta n y ie n a individus adults, tres fosses sim ples

ex cav ad e s a la roca q u e p erta n y ien a e n t e r r a m e n t s infantils, u n a
fossa a n tro p o m o rf a q u e p erta n y ia a un individu adult i u n e n te r r a
m e n t fet a m b caixa de fusta q ue t a m b p e rta n y ia a un adult. A m s
a m s es d o c u m e n t a r e n q u a tre p u n ts on hi havia restes ssies en
c o n n e x i a n a t m ic a qu e d e u rie n fo rm a r p a rt d e n t e r r a m e n t s m a l
m e s o s pel p as del t e m p s i p e r les diferents re fo rm es q u e h a sofert
a q u e s ta zo n a del poble.
MARENY
El t e r m e m unicipal d e la Tallada d E m p o rd , situat al n o rd de
la c o m a r c a del Baix E m p o rd , el fo rm e n els p o bles d e la Tallada,
Tor, M areny i C anet d e la Tallada. El po ble de M areny, situat a la
b a n d a n o rd-oest del m unicipi, es tro b a a s s e n ta t so b re un tur d un s
56 m d ala da re s p e c te al nivell del mar. A la part m s alta d a q u e s t
tur, s hi localitza lesglsia parroquial del segle XI a m b refo rm es
p osterio rs (Badia, 1977 i 1989). Aquesta esglsia ro m n ic a co n s ta
d u n a sola n a u co b e rta a m b volta de ca n i c a p a d a a m b un absis
de m ig cercle (fig. 1). A lexterior labsis e st d e c o ra t a m b arcuaci-
50
EL CEMENTIRI DE SANT ESTEVE DE MARENY (LA TALLADA D'E MPORD)
Fig.2: 2 .1 . Planta gen eral d e lrea excavad a, 2 .2 . S ecci nord su d d e lrea excavada, 2 .3 . Planta d e detall d e len terra m en t EN-2, 2 .4 . Planta d e detall d e len terram en t
EN -1.
51
ons llom bardes, e n canvi la resta dels m u rs del te m p le sn llisos.

La deco raci llo m b a rd a i el tipus d e p a r a m e n t dels m u rs laterals i
de la cap alera su ggereix en q u e es tracta d u n a constru cci tpica
del segle XI (Badia, 1977 i 1989). La faan a p re s e n ta un aparell fet
a m b g ra n s ca rreus a m b u n a p o rta de dos arcs de m ig pu nt, adovellats i en gradaci, a m b llinda i tim p llis. Larc e x tern es t envoltat
p er u n a arquivolta a m b doble motllura. Aquesta fa an a s e m b la que
co rre s p o n a u n a re fo rm a de final del segle XII o inicis del segle
XIII. Sobre dels m u rs ro m n ic s en p o c a m o d e r n a fou aix e c a d a u n a
o b ra de fortificaci q ue dobla lalad a d e ledifici original. A la zo na
de labsis, s hi c o n se rv a un con ju n t d e frescos ro m n ic s atributs al
m e s tre d O so rm o rt. El t e m a m s im p o rta n t s la lapidaci de Sant
Esteve. Entre d altres, ta m b hi ap a reix la crucifixi i la visita de les
tres Maries al san t sepulcre. A questes p in tures foren re sta u rad e s
d u ra n t la d c a d a dels anys n o ra n ta del segle XX.
LA INTERVENCI ARQUEOLGICA
Els p rim e rs treballs consistiren a fer u n a n eteja d h e r b e s i terra
solta q ue hi havia a la zo n a q u e es volia excavar. Tot seguit es p ro c e
d a identificar els d iferents e n t e r r a m e n t s q ue es co nserv aven. En
total es d o c u m e n t a r e n o n ze e n t e r r a m e n t s (fig. 2.1). Cal dir q ue le s
tat d e con servaci d a q u e s te s restes era m olt precari deg u t a qu
alguns afloraven i gaireb no te n ie n terra q u e els cobrs, i d altres
havien estat afectats p e r les obre s d o b e rtu ra del ca m de d arrera
de lesglsia (fig. 1). Algunes d e les c o n c e n tra c io n s de restes ssies
fra g m en trie s s e n s e sepultura, q ue s identificaren co m a e n te r r a
m en ts, en alguns casos c o r re s p o n e n a diferents individus i sn fruit
de la destrucci q u e ha sofert el cem e n tiri al llarg del tem p s.
Lestra t superficial apareixia p r c tic a m e n t en tota la z o n a excavada; en alguns punts, per, ja es veia la roca m are. Tenia u n a p o t n
cia m x i m a d e 10 cm . Estava fo rm a t p e r terra m a rr fosca, flonja,
b a rre ja d a a m b restes vegetals, deixalles i p e d re s caigudes. En al
g uns p u n ts cobria la roca m are; en d altres, lestrat sota superficial
UE 1005 i els e n te r ra m e n ts : 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10 i 11. C o n ten ia pocs
fra g m e n ts ce r m ic s i a q u e s ts e ren diversos q u a n t a la seva cro n o
logia. Lestrat sota superficial (UE 1005) ap a reix ia a la m eitat sud de
52
EL CEMENTIRI DE SANT ESTEVE DE MARENY (LA TALLADA D'E MPOR D)
lexcavaci. Era de te x tu ra argilosa, de color verm ells, g ran ulat i

fcilm ent disgregable. Estava retallat pels e n t e r r a m e n t s 6 i 9 i p e r la
fossa UE 1030. Tenia u n a p o t n c ia m x i m a d e 10 cm.
EN-1
E n te rr a m e n t d u n h o m e adult fet a m b caixa de lloses antropom o rfa o rien ta t en sentit est-oest (fig. 2.4). Situat a m b la ca palera
a d o s s a d a c o n tra labsis de lesglsia ro m n ic a del segle XI i en tre
els e n t e r r a m e n t s 6 i 8 (fig. 2.1). Aquest e n t e r r a m e n t era inco m p let
ja q ue havia estat sec cio n at pel costat est a m b m o tiu de lo b ertu ra
del ca m de d a r re ra de lesglsia.
La caixa de lloses era de fo rm a a n tro p o m o rfa , de p lan ta trapezodal i secci re ctan gular a m b el fons p lan er i els costats parallels. Les lloses e ren fetes a m b blocs d e gres local de gra fi clavades
lo n gitud in alm en t. Algunes lloses estav e n col locades aprofitant el
retall efectu at a la roca p er encabir-hi le n t e r r a m e n t i d altres fal
c a d es a m b p e d re s petites. La p art c o n s e rv a d a la fo rm ava u n a llosa
lateral al co stat sud, d u es lloses q u e delim itaven el costat nord, u n a
llosa q u e tanca v a la cap alera pel costat oest i du es p e d re s tosq u es
qu e delim itaven lespai del cap, q ue estaven lligades a m b m o rte r
a m b les lloses laterals i a m b la q u e tan ca v a la capalera. Les m e
sures e x te rn e s d a q u e s ta cista e ren de: 120 cm de llargada, 81 cm
d a m p la d a a le x tre m m s curt co n s e rv a t i 90 cm d a m p l a d a a la
capalera. Les m e s u re s in te rn e s eren: 100 c m de llargada, 47 cm
d a m p la d a a le x tre m m s curt con servat, 57 cm d a m p la d a a la
z o n a de la capalera. Lespai del cap m e s u ra v a 22 cm d a m p la d a i
21 cm de llargada. Tenia u n a fon dria m x i m a d e 40 cm . La terra
q ue re o m p lia tota la s epu ltura i cobria lesq u e le t era d e color m a rr
clar, fina, estril i c o m p ac ta.
La ra sa o fossa ex c avad a a la roca p er encaixar-hi la caixa de
lloses m e s u ra v a 124 c m d e llargada c o n s e rv a d a i 98 cm d a m p la d a
total. S em b la q ue tind ria u n a p lan ta rectangular.
La c o b e rta d a q u e s t e n t e r r a m e n t estava fo r m a d a p er lloses pla
nes de gres local id ntiq u es a les lloses qu e d elim itaven le n te r r a
m en t. De la co b e rta es con se rv av e n tres lloses, a q u e s te s estaven
lligades a m b m o r te r de cal i pedres. Aquesta a r g a m a s s a ta m b
53
feia la funci de ta p a r els espais q u e q u e d a v e n o b erts e n tre les di

ferents lloses. Per so b re de la llosa d e co b e rta situada m s a loest
hi havia rieren cs lligats a m b m orter. A questes p e d re s s ad o s s a v e n
c o n tra la filada inferior de la b a n q u e ta d e fo n a m e n ta c i de labsis
d e lesglsia. El tipus d e m o rte r de cal q ue les lligava s idntic al
q ue s utilitz p e r lligar les lloses de la co b e rta d a q u e s t e n te r ra m e n t.
s un e le m e n t clau p e r a c o n firm a r q ue la t o m b a s d un m o m e n t
p o sterio r a la construcci de lesglsia.
Le sq u e le t estava c o llo c a t en d ec bit sup. Es c o n se rv av a del
cap fins a la pelvis. La p a rt c o n s e rv a d a m e s u ra v a 80 cm d e llarg.
Le s q u e n a ten ia u n a a m p l a d a de 43 cm i la pelvis d e 33 cm . Els
ossos re c u p erats es c o n se rv av e n e n b o n estat. El sexe m ascul de
les restes el d e te r m in e n , b s ic a m e n t, els indicadors del crani (m ent, angle b ra n c a m andibular, g la b e lla i la p ro tu b e r n c ia occipital
ex terior m arc ad es). Tam b tro b e m signes d e ro b u s te s a als h m ers,
so b re to t al d ret on la torsi d e lh m e r fa p e n s a r en u n a possible
fractura. Tot i co n se rv a r un fra g m e n t del coxal no en s d e t e r m in a el
sexe ja qu e n o m s p o d e m ap reciar u n a p a rt q ue en principi s e m b la
tenir la cresta ilaca, p er es t m olt m a lm e s a . Le d a t adulta d e lindi
vidu es fa difcil de concretar, s e g u r a m e n t ro n d a els 40 anys, seg o n s
el q u e revela la m a n d b u la, a m b un d esg a s t agreujat p er p ro b le m e s
de m a la oclusi. En a q u e s ta m a n d b u la tro b e m a m s diferents p a
tologies, c o m ara laparici de carrall g eneralitzat q u e p o d ia haver
afectat s e r io s a m e n t les genives, i la p r d u a de la p rim e ra p re m o la r
d re ta q u e va c o m p o rta r un a b s c s q ue ha foradat el cos m andibular.
A p a rt d a q u e s te s patologies tro b e m lL5 u n a m ica aixafad a i s ha
pro dut la creaci d ostefits al cos vertebral, de la m a te ix a m a n e r a
q ue algunes de les v rte b re s torciqu es p r e s e n te n ex c resc n cies al
cos p er no a les facetes auriculars.
EN- 2
E n te rr a m e n t d u n h o m e adult jove fet a m b caixa de lloses antrop o m o rfa o rien ta t en sen tit est o est (fig. 2.3). Situat a 2,32 m al sud
de le n t e r r a m e n t 1, p rop d e la cara sud de labsis, e n tre la fossa UE
1030 i lEN-11 (fig. 2.1). Le n t e r r a m e n t era in c o m p le t ja q u e havia
estat sec cio n at pels p eu s a m b lo b e r tu r a del ca m d e d a rre ra de le s
54
EL CEMENTIRI DE SANT ESTEVE DE MARENY (LA TALLADA D EMPORD)
glsia. La co b e rta de lloses d a q u e s t e n t e r r a m e n t estava m a l m e s a

p e r la sup erp osici de le n t e r r a m e n t EN-7 fet a m b caixa d e fusta.
La caixa d e lloses era de fo rm a a n tro p o m o rf a d e plan ta trapezodal i secci rectang ular a m b el fons p la n e r i els costats paral lels.
Les lloses e ren fetes a m b blocs d e gres local de gra fi i estav en
clavades lo n g itu d in a lm e n t dins u n retall efectuat a la roca m are.
Es co n se rv av a p r c tic a m e n t sen cera, n o m s m a n c a v a la llosa dels
peus. La p a rt c o n s e rv a d a estava fo rm a d a p e r tres lloses laterals p er
a c a d a costat i d u es p e d re s to sq u es m s baixes q ue delim itaven
lespai del cap. Les m e s u re s e x te r n e s e ren de: 47 cm a la zo n a dels
p e u s i 83 c m d a m p l a d a a la capalera, i les m e s u re s in te rn e s eren
de: 197 cm de llargada, 25 cm d a m p la d a a la zo n a dels peus, 46
cm d a m p la d a a la capalera, i 20 c m da lespai del cap. La fondria
m x i m a de la cista era de 48 cm . La co b e rta d a q u e s ta cista estava
p r c tic a m e n t d estru d a i n o m s s e n co n se rv av a u n a llosa q ue era
de gres local de gra fi.
Lesq u e le t estava dipositat en d ecb it sup a m b els bra o s esti
rats i la m dre ta so b re la pelvis. Es co n se rv av a p r c tic a m e n t s e n
cer, n o m s faltaven els p e u s i lesp lan c n o cra n i. La part c o n se rv a d a
de lesq u e le t m esurava: 179 cm de llargada, 41 cm d a m p la d a de
lespatlla i 35 cm d a m p l a d a de la pelvis. s b a s ta n t rob ust i a m s
p re s e n ta u n a es ta tu ra im p o rta n t qu e s e s tim a en u n 179 cm se
gons p a r m e t r e s de m edici del f m u r i tbia (Pearson). Aquests
factors, s u m a ts a altres indicadors co m ara glabel la, m a s to id e s i
p ro tu b e r n c ia occipital e x te r n a d e s e n v o lu p a d e s i s o b re to t la pel
vis, fan b a s ta n t seg u ra la d e te rm in a c i del sexe m ascul. Pel q ue fa
led a t p o d re m dir q ue es tracta d u n adult jove, ja q u e lesqu e le t no
p re s e n ta g aireb d esg a st i ja no hi h a rastre de lnies m etafisries.
La m a n d b u la t totes les p e c e s d e n t rie s e ru p c io n a d e s ex c e p te la
tercera m o la r e sq u e rra, q u e no h a sortit, a d ifern cia de la dreta,
que a m s t u n lleuger desgast, igual qu e la resta de dents, q ue
a m s p r e s e n te n u n incipient carrall (no p o d e m c o m p a r a r a m b el
m a x i l l a r p e rq u no s ha conservat).Tot i a q u e s t b o n estat de le s
quelet el sacre t algun a a n o m a lia a la p a rt q u e s articula a m b L5,
on els platerets h a n d e se n v o lu p a t u n a lleugera exostosi i a m s s h a
produt u n a sinostosi sacrococcgia. C om a p s e u d o p a to lo g ia p o d r
em dir qu e n o m s a lh m e r e s q u e rre tr o b e m fo ra d a d a la fossa
55
FERRAN CODINA, NEUS COROM INA
o lecarn ian a. Per acabar, al p rim e r m e ta c a rp d e la m esq u e rra, s hi

pot o b serv ar u n a petita e x c resc n cia ssia a lepfisi distal.
Al fons de la to m b a i so ta els o ssos de la pelvis, es recolliren
dos fra g m e n ts de ferro. Un c o rre s p o n a u n a sivella de cintur q ue
m e s u r a 4,6 cm d a m p l a d a i 2,9 cm de llargada. I laltre fra g m e n t
p o d ria c o r re s p o n d re a la p e a d e ferro q ue subjectava la sivella a
le x tre m del cintur de cuir. Aquesta part la fo rm e n d u es p laq u es
de ferro u n id es p er u n a xarn era . M esura 3,6 cm de llargada, 3,6 cm
d a m p l a d a i 1,2 cm de gruixria.
EN-3
Agrupaci d ossos localitzada e n tre els e n t e r r a m e n t s 6 i 9, als
p e u s de labsis de lesglsia (fig. 2.1). Estaven dipositats d irecta
m e n t sob re la roca m a r e s e n s e cap m e n a de p re p ara ci ap a ren t.
A questa agrup aci n o m s es co n se rvava d e m a n e r a parcial a la part
su p erio r d u n esq u e le t i m e s u ra v a 53 c m de longitud i 25 cm d a m
plada. N o m s s e n c o n s e rv e n algunes costelles, v rte b re s fr a g m e n
tades, lepfisi proxim al d un dels fmurs, la b ra n c a e s q u e rra de la
m a n d b u la, algun es falanges i tres p ec es dentals (P2, M l , M2 inferi
ors esquerres). Le d a t de lindividu p o d ria ser de 1 7/25 anys sego ns
el d es g a s t dental i no hi h a lnies m etafisries a cap dels frag m en ts
trobats. No te n im cap e le m e n t p e r d e te r m in a r el sexe de lindividu.
EN-4
Agrupaci d ossos, de q u atre individus diferenciats, situada
a le x tre m sud de la zo n a ex cavada, m olt p ro p e r a lEN-11 (fig.
2.1). Alguns dels o sso s ja estav e n al d e s c o b e rt a b a n s d e c o m e n
ar a excavar. La dispersi dels ossos m e s u ra v a 67 cm de longitud
(est-oest). Individu 4.1: es tracta d un individu infantil d u n s tres
anys a p r o x im a d a m e n t (es c o n s e rv e n fra g m e n ts de m a n d b u la i de
m axil lar q ue p e r m e t e n veu re el grau de d e s e n v o lu p a m e n t dental i
t a m b p arts del crani). De lesq u e le t es co n se rv a fra g m e n ta t el tors
su p erio r i les e x tre m ita ts superiors. Individu 4.2: in h u m aci m olt
f r a g m e n ta d a de la qual n o m s p o d e m e s tim a r q ue es tracta d un
e n t e r r a m e n t perinatal. Individu 4.3: co n s e rv a b s i c a m e n t el trax
(per no les e x tre m ita ts sup erio rs ni inferiors) i u n a p art de les
56
restes es tro b e n d e te rio ra d e s p er la seva exposici al sol. Es podria

tractar d un individu adult jove, de sexe in d e te rm in a t, no gaire ro
bust. Tot i no tenir un d esg a st ossi general hi h a algunes v rte b res
dorsals q ue c o m e n c e n a tenir petites excresc n cies a les vores del
cos de la vrte bra. Individu 4.4: a q u e s t individu n o m s c o n se rv a
du es v rte b re s lu m b a rs i u n a part de les e x tre m ita ts inferiors molt
frag m en tad es. Pel grau de d es g a s t ossi i patolgic s possible qu e es
tracti d un individu m adur. s m olt robust i a p u n ta ria a trets m a s
culins, p er no hi ha p ro u e le m e n ts p e r d ete rm in a r-h o . Tot i estar
m olt frag m en tad es, les restes d a q u e s t individu p r e s e n te n e v id n
cies d osteoartritis.
EN-5
E n te rr a m e n t d h o m e adult situat a le x tre m no rd de lrea excav ad a (fig. 2.1). Es tracta d u n a fossa a n tro p o m o rfa , o rie n ta d a en
sentit est-oest, d e la qual n o m s es conse rv av a la m eitat oest, la
resta havia estat m a l m e s a a m b la construcci del ca m q u e voreja
lesglsia. Es veia a sim p le vista ja q ue lestra t superficial no la co
bria. Aquesta fossa m e s u ra v a 50 cm d a m p l a d a de la zo n a de les
espatlles, 81 cm de llargada c o n se rv ad a , 44 c m d a m p l a d a curta
co n s e rv a d a i 5 c m de fo nd ria m x im a . Aquest fet en s indicaria
que a m b s egu retat a q u e s ta fossa h a u ria estat ex c av ad a en p art a
la te rra q ue cobria la roca m are, q u e a m b el p as del te m p s h a a n a t
desa p a re ix e n t. La terra q ue cobria linterior de la fossa era de color
m a rr clar, fina i no gaire c o m p ac ta.
Les restes d a q u e s t e n t e r r a m e n t es c o m p o n e n b s ic a m e n t d un
fra g m e n t de m a n d b u la (m ent), set p ec es d e n t rie s soltes, p art de
la cintura torcica i u n a epfisi proxim al d hm er. Lindividu no s
gaire robust, tot i q u e el m e n t a p u n ta a trets m asculins. Lesq uelet
no t un d esg a st m olt a c u sat ni ta m p o c les p e c es den tries, i per
tan t s un adult. Lnica patologia q ue es pot ap reciar sn du es cries im p ortants, que s p ro b a b le q u e h a g u e ssin pro vo cat u n a infec
ci, ja q ue el forat s p ro fu n d i no n o m s h a afectat lesm alt.
57
EN-6
E n te rr a m e n t infantil fet en fossa sim p le e x c av ad a a la roca m are,
o rien tat e n sentit est-oest, situat als p e u s d e labsis d e lesglsia i
al sud de lEN-1 (fig. 2.1). La fossa m e s u ra v a 65 cm de llargada, 22
cm d a m p la d a m x i m a i ten ia u n a fo ndria m x i m a de 15 cm . La
terra q ue colgava la fossa i lesq u e le t era de color m a rr clar, m olt
fina i no gaire c o m p a c ta d a . Lesq u e le t estava p r c tic a m e n t s e n c e r
dipositat e n d ecbit sup i m e s u ra v a 56 cm de longitud. Tot i que
li falten les e x tre m ita ts inferiors, la resta de le sq u e le t es c o n se rv a
b a s ta n t b, c o sa q ue facilita la d e te rm in a c i d e ledat. Es tracta d un
e n t e r r a m e n t d u n n e n d u n s 18 m e s o s seg o n s la dentici p er no
te n im cap e le m e n t p er d e te r m in a r-n e el sexe.
EN-7
E n te rr a m e n t d un h o m e adult m a d u r fet e n caixa d e fusta, ori
e n ta t a m b el cap al n o rd i els p e u s al sud, col locat so b re de le n t e r
r a m e n t 2 (fig. 2.1). La caixa de fusta es delim itava p e r u n a lnia de
terra de color m a rr fosc i p e r 1 7 claus d e ferro in situ q u e re s s e
guien el lmit de la caixa. La part c o n s e rv a d a del ta t m e su ra v a 40
cm d a m p la d a i 110 cm d e llargada. La te rra q u e cobria linterior del
tat era flonja i de color m a rr fosc. Le sq u e le t estava col locat en
d ec bit sup i la p a rt c o n s e rv a d a m e s u ra v a 114 c m d e llargada. Es
co n s e rv a b o n a p art de lindividu ex c e p te les e x tre m ita ts inferiors,
de les quals no q u e d a res i del crani, del qual n o m s s h a c o n se rv a
la base. A c a u sa de laixovar q ue a c o m p a n y a v a a le sq u e le t u n a p art
de les v rte b re s h a n q u e d a t ta c a d e s d u n a p tin a fosca. No p o d e m
d e t e r m in a r el sexe a m b seguretat, tot i qu e a p u n ta a trets m asculins:
es c o n se rv e n les m a s to id e s del crani, q u e es ta n fora d e s e n v o lu p a
des i u n a p ro tu b e r n c ia occipital (in tern a i externa) m a rc a d a , signe
de ro b ustesa, de la m a te ix a m a n e r a q ue el h m e rs sn robu sts i
p r e s e n te n u n a forta torsi. Le d a t adulta (m adur) de lindividu la
d e d u m pel d esg a st ossi en gen eral i t a m b pel d e s e n v o lu p a m e n t
de patologies a la c o lu m n a vertebral i a les articulacions. Aques
tes patologies sn: d esg a st ac u s a t a les articulacions d u lna i radi i
t a m b a la cavitat glenodal, s o b re to t a lesq u e rra, on es c o m e n a
a fo rm a r u n a cresta ebrnia. A la c o lu m n a tr o b e m ex c rescncies
58
EL CEMENTIRI DE SANT ESTEVE DE MARENY (LA TALLADA D'E MPORD)
ssies a lL3 i L4, i ta m b a la C4, C5 i C6, on la C5 h a patit un petit

aix a fa m e n t i a c o n s e q n c ia d aix els p laterets o facetes auriculars
e stan m olt d e s f o rm a d e s de les v rte b re s adjacents. Tam b tro b e m
el q u a rt m e ta c a rp d ret q u e p re s e n ta signes d osteoartritis a lepfisi
distal. El crani, en q u e d a r seccionat, s hi p o t o b serv at linterior dels
te m p o ra ls i del co n d u c te auditiu intern, on s ap recia c la ra m e n t u n a
gran difern cia e n tre el d ret i lesquerre, q ue s m olt m s gruixut.
Entre els ossos, al llarg del cos a p a re g u e re n 10 anellets de b r o n
ze. Aquests m e s u r e n 0,8 cm de d i m e tre i 0 ,2 5 cm de gruix. P en
s e m q u e es tracta de p e c e s q u e servien p er a reforar ullets p ra c
ticats a la v ora del sudari q u e p e r m e tr ie n cosir-lo a m b u n cord.
Am b a q u e s t anellets t a m b a p a re g u e re n dos fils de b ro n z e a m b
fo rm a d arc i u n e x tre m a rro d o n it la funci dels quals no h e m p ogut
determ inar. Sobre del pit del difunt hi havia u n a m e d alla d e b r o n
ze, d e fo rm a ovalada i d e d ic a d a a S ant Jo sep q ue m e s u r a 1,9 cm
d a m p la d a , 2,3 cm d e llargada i 0,1 cm de gruix. A lanvers hi h a la
figura del sa n t a m b linfant als b raos i u n a llegen da a m b u n a o ra
ci en castell: O glorioso San Jos esposo de Maria protegednos.
Al revers hi h a el sm bol papal a m b les claus i la tiara env oltades p er
la llegenda a m b loraci: Protege la Iglesia y su visib le. Amb
a q u e s t e n t e r r a m e n t ta m b es re c u p e ra re n 28 claus s en c ers de la
caixa d e fusta i 15 fra g m e n ts d e claus m s. Aquests estav en situats
m a rc a n t els lmits de la caixa. M esuren 4,6 cm d e llargada total i
te n e n un gruix de 0,4 cm . La secci s q u a d ra d a , i t e n e n u n a c a b o ta
a la p a rt superior.
EN-8
E n te rr a m e n t perinatal m o lt m al c o n se rv at fet en fossa simple,
orientat en sentit est-oest, situat e n tre els e n t e r r a m e n t s 5 i 2 (fig.
2.1). La fossa m e s u ra v a 48 cm de llargada, i e n tre 1 6 i 18 cm d a m
plada. Tenia u n a fond ria d e 6 cm . La terra q u e cob ria la to m b a era
de color m a rr clar, de tex tu ra fina i p oc c o m p ac ta.
EN-9
E n te rr a m e n t infantil fet en fossa simple, orientat en sentit estoest, situat e n tre le n t e r r a m e n t 6 i la fossa UE 1030 (fig. 2.1). La
59
FERRAN CODINA, NEUS COROMI NA
fossa m e s u ra v a 96 cm d e llargada i e n tre 10 i 28 cm d a m p lad a .

Tenia u n a fo ndria m x i m a de 22 cm . La terra q u e colgava linterior
de la fossa era d e color m a rr clar, de te x tu ra fina i p o c c o m p ac ta.
Lesquelet, c o llo c a t en dec bit sup, estava b a s ta n t b e n co n se rv at
ja q ue n o m s falten els peus. M esurava 82 c m d e longitud, 19 cm
d a m p l a d a de le s q u e n a i 17 cm d a m p la d a de la pelvis. No es pot
d e te r m in a r el sexe de lindividu. Ledat, situ ad a e n tre dos anys i mig
i tres, es pot d e t e r m in a r a p r o x im a d a m e n t grcies a les m e s u re s
a n tro p o m tr iq u e s i al grau d erupci d entria.
EN-10
Agrupaci d ossos s itu ad a p e r so ta del capal de lEN-7 q ue c o n
ten ia tres individus (fig. 2.1). La dispersi dels ossos m e s u ra v a 54
cm de llargada i 24 cm d am p la d a . Individu 10.1: e n t e r r a m e n t perinatal q u e n o m s c o n s e rv a part d e les e x tre m ita ts superiors i frag
m e n t s de costelles. Individu 10.2: en a q u e s t cas e n s tro b e m d avant
u n e n t e r r a m e n t d u n individu juvenil subadult, tot i q ue te n im pocs
e le m e n ts p e r ap ro x im a r-n o s m s a le d a t concreta. S h a co n se rv at
un fra g m e n t del coxal q u e a p u n ta trets m ascu lin s m algrat no tenir
u n d e s e n v o lu p a m e n t com plet. Individu 10.3: les restes co n s e rv a d e s
d a q u e s t e n t e r r a m e n t c o r re s p o n e n a la cintura plvica i a la cintura
torcica i aix en s p e r m e t d e te r m in a r a m b segu retat el sexe m a s c u
l. Laltra inform aci q u e en s p ro p o rc io n a a q u e s t esqu e le t f r a g m e n
tat s q u e led a t d e lindividu ro n d a v a els 25 anys (segons el desg a st
de la smfisi pbica) tot i q ue la resta dels ossos t e n e n u n desg a st
evid ent sob re to t a la zo n a de la c o lu m n a vertebral. Da q u e s ta zo n a
es v e u e n e s p e c ia lm e n t a fectad e s la te rc era i q u a rta v rte b ra c e r
vicals q u e es tro b e n g aireb a p u n t de fusionar-se. Tam b tro b e m
ostefits en algunes articulacions i cossos de v rte b re s dorsals.
EN-11
Agrupaci d ossos situ ada e n tre els e n t e r r a m e n t s 4 i 2 qu e c o n
ten ia u n sol individu adult (fig. 2.1). La dispersi dels ossos m e s u
rava 14 cm de llargada i 14 cm d a m p la d a . Es tracta d un e n te r r a
m e n t b a s ta n t fra g m e n ta t del qual n o m s e n s h a q u e d a t p a rt de la
cintu ra torcica i u n a p e a d e n t ria (incisiva sup erio r esquerra), que
60
Fig.3: Quadre resum de ledat, s e x e i p ato logies dels individus e x h u m a t s durant

lexcava ci.
t un d es g a s t im p o rta n t q u e h a c o m p o rta t la p r d u a d e b o n a part

de lesm alt. Tot i aix ni les v rte b re s q u e s h a n co n se rv at t e n e n un
nivell de d es g a s t alt, i ni la cavitat glenodal d e lesc p u la en p r e s e n
ta sm p to m e s . No p o d e m d e t e r m in a r el sexe tot i q u e a priori no
s e m b la un individu gaire robust.
LA FOSSA UE 1030
Entre le n t e r r a m e n t EN-2 i le n t e r r a m e n t EN-9 es p o s al d e s c o
bert u n a fossa UE 1030 ex c avad a al subsl (fig. 2.1). Aquesta estava
o rien ta d a en sentit est oest i m e s u ra v a 90 cm d e llargada, 47 cm
d a m p l a d a m x im a , 30 cm d a m p l a d a m n im a i 18 cm de fon dria
m x im a . El seu interior estava re o m p le rt p er u n a terra de color
m a rr clar a m b terra m olt fina id ntica a la dels e n t e r r a m e n t s 5, 6,
8 i 9. F o rm a lm e n t era idntica a les fosses dels e n t e r r a m e n t s EN-9
i EN-6. A linterior no s hi va tro b a r cap resta h u m a n a , tot i aix no
d e s c a rte m q ue es tracts d u n a fossa p e r a contenir-hi un e n te r r a
m e n t q ue p r o b a b le m e n t m ai no s arrib a efectuar.
61
Fig.4: Vista gen eral d e l'rea ex cavad a am b la localitzaci d els en terra m en ts

1 ,2 ,5 , 6 , 8 ,9 i d e la fo ssa UE 1030.
CONCLUSIONS I CRONOLOGIA
El m al estat de co nservaci del ce m e n tiri i la frag m en taci de
les re stes arq ueol g iq u es no p e r m e t extre u re m a s s a conclusions.
En total s h a n re c u p e ra r restes h u m a n e s de 16 individus diferents
(fig. 3) i s h a n p o gut identificar fins a set e n te r ra m e n ts . Un cop a n a
litzades les d a d e s recollides p o d e m o b serv ar diferents tipus d e n
te r r a m e n t que a p a r e n t m e n t es ta n relacionats a m b le d a t del difunt.
Els e n t e r r a m e n t s 6, 8 i 9 q u e c o r re s p o n e n a u n perinatal i a dos
infants, estav en e n te rra ts dins fosses sim ples ex cav ad e s a la roca.
Le n t e r r a m e n t 5 q ue p erta n y ia a u n adult estava dipositat dins u n a
fossa a n tro p o m o rf a i els e n t e r r a m e n t s 1 i 2, q ue p e rta n y ie n a dos
individus adults, estav en e n te rra ts dins u n a caixa de lloses de fo rm a
a n tro p o m o rfa . Aquests e n t e r r a m e n t s (1, 2, 5, 6, 8 i 9) (fig. 4) sn els
nics q ue p o d e m d a ta r a m b u n a cronologia relativa. El fet de q u e no
estiguessin afectats p e r la co nstrucci de lesglsia i q u e u rT d ells,
lEN-1, s a d o s s s co n tra la b a n q u e ta de fo n a m e n ta c i d aq uesta,
m o s tra c o m a q u e s ts e n t e r r a m e n t s sn posterio rs a la construcci
del tem ple, q ue c o m h e m vist m s a m u n t es d a ta estilsticam ent en
62
F ig.5: Detall d e la cara nord d e lab sis am b la sen yalitzaci d e la fase anterior a
lesg l sia del se g le XI.
el segle XI. Per la tipologia dels e n t e r r a m e n t s e n s s e m b la b a s ta n t

v e r s e m b la n t datar-los dins d a q u e s ta m a te ix a centria.
El m aterial ce r m ic re c u p e ra t e n tre els estra ts superficial i sota
superficial s m olt p o b re i b arrejat on hi tro b e m fra g m e n ts m olt
rodats de c e r m ic a ibrica, un fra g m e n t d opus signinum , c e r m ic a
grisa m edieval, c e r m ic a vidrada, reflexes m e t l li c s i blau catal
m o d e rn . Aquesta diversitat cronolgica del m aterial ce r m ic no ens
ap o rta cap m e n a d inform aci rellevant, s im p le m e n t s el reflex
d u n a z o n a q u e h a estat alterad a diverses v e g a d es al llarg del tem p s.
La resta d e n t e r r a m e n t s i a g ru p acio n s ssies (3, 4, 10 i 11) sn
im possibles d e d a ta r deg u t a lexigitat de les restes i a la m a n c a
d aixovar. Pel q ue fa a le n t e r r a m e n t n m . 7, la seva situaci (so
bre le n t e r r a m e n t EN-2), la seva tipologia (e n te rra m e n t en caixa de
fusta) i la m e d alla q u e va a p a r ix e r so b re el pit del difunt, e n s p e r
m e te n situar-lo en p o c a m o d e r n a tot i q u e no p o d e m d o n a r u n a
dataci m s precisa.
F in a lm e n t voldrem e s m e n t a r la d o c u m e n ta c i d u n absis a n t e
rior a lesglsia del segle XI. A la ca ra n o rd de labsis es pot o b s erv ar
63
c o m la fo n a m e n ta c i d aq u e st, feta a m b blocs de basalts, calcri

es, gresos i co ng lo m erats, tots irregulars i s e n s e treballar (fig. 4),
d e s c a n s a so bre d u es filades de ca rreus de co n g lo m e ra ts locals b e n
tallats i treballats els quals s a s s e n te n sob re u n a altra b a n q u e ta de
fo n a m e n ta c i ta m b feta a m b ca rreu s de c o n g lo m e ra t (fig. 5). El
d i m e tre d a q u e s t absis s diferent la qual cosa fa q u e pel costat de
llevant i de m igdia quedi a m a g a t sota d e labsis m s m o d e rn . Per
m a n c a d e t e m p s no es va in terv enir en a q u e s t p u n t p er la qual cosa
no p o d e m a p o rta r u n a cronologia p e r a q u e s ta estructura. Tot i aix,
la sim ple anlisi visual del lloc en s p e r m e t co n firm a r q u e hi havia
h ag u t un edifici m s antic, an te rio r a lesglsia del segle XI.
BIBLIOGRAFIA
BADIA, J., 1 9 7 7 , La rq u itectura m edieval de l E m pord I. Girona, 3 9 7 -3 9 9 .
BADIA, J., 1 9 8 9 , S a n t E steve de M areny, C atalunya R o m n ica VIII. B arcelona, 3 1 9 -3 2 2 .
BOLS, J., 1 9 8 9 , N ecrpoli de M areny, Catalunya R o m n ica VIII. B arcelona, 3 2 2 -3 2 4 .
MALGOSA, A. i ISIDRO, A., 2 0 0 3 , Paleopatologa, La e n fe r m e d a d no escrita. Barcelona:
Ed. M asson.
RIU, M., 1 9 8 2 , A lguns co stu m s funeraris d e lEdat Mitjana a C atalunya, A ctam ediaevalia, A n n ex I. U niversitat d e B arcelona, 2 8-51.
RIU, M. i BOLS, J. 1 9 8 2 , O b serv a cio n s m eto d o l g iq u es, e s q u e m e s i fitxes d e treball
per a lestu d i d e les se p u ltu res, A ctam ediaevalia, A n n ex I. U niversitat d e Barcelona,
11-27.
64
INSTITUT D'ESTUDIS
DEL BAIX EMPORD
PAGESOS I VILATANS DE LA BISBAL

JUNTS EN UN SERVEI COM: LA MILCIA
MUNICIPAl ' ELS SEGLES XIV I XV
ESTUDIS DEL BAIX EM PORD

Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESU M : Larticle f a u n e s tu d i so b re l estru ctu ra de la m ilcia p o p u la r de la B isbal i les a r

m e s qu e ten ia ca d a scu n d els m e m b r e s d aquesta m ilcia, co n tro la d es i a d q u irid es p e ls caps
de casa, i que eren u tilitza d es ta n t p e r a la d efen sa de la vila com p e r p e rse g u ir m a lfa cto rs
o p e r a n a r a lluitar a les g u erres se n yo ria ls o reials. A m s, s inclou l a rm a m e n t d un ca
valler va ssa ll del b isb e qu e se m p re era el capit de la tropa d in fa n teria local.
PARAULES CLAU: arns, so m e te n t, cavaller, bada, B eren g u er de Llebi.
En els p rim e rs te m p s m ed iev als les po blacion s i els seus h ab i

tants es d e fe n s a v e n o rg an itzant u n e s milcies populars, fo rm a d e s
pels h o m e s del lloc, q ue s a n o m e n a r e n el Sagram ental p e r q u ini
cialm en t era u n a g e r m a n d a t e n tre diversos pobles, p e r g aran tir llur
prp ia seguretat, q ue s obligaven p er mitj d un j u r a m e n t s o le m n e
o sigui d u n a fo rm a s a g ra d a (s a g r a m e n ta l).
Malgrat els privilegis atorgats p er alguns reis a les viles de senyoriu eclesistic q u e els e x im ien del servei militar, les C onstitucions
de Catalunya, sob re to t lu satge Prnceps nam que, qu e obligava a llui
tar al costat del rei, estaven p e r d a m u n t de co n c essio n s reials e s p o
r d iques o eventuals q u e p re te n ie n , en m o m e n t s donats, p re m ia r
serveis fets pels bisb es a la Corona. Q u an es con vocava la vila de
la Bisbal p e r agafar les a r m e s i a n a r a lluitar a m b lexrcit reial, no
els servia de res exhibir a q u e s ts privilegis p er deslliurar-sen. Eren
forats p er llei sup erio r a a n a r a la guerra; c o n tr ria m e n t, en cas de
rebel lia, p a tien fortes m u lte s i altres cstigs.
Del segle XII al XV, el sen y o r feudal ten ia el dret de co nvo c ar
tots els h o m e s tils p er a les a r m e s q u e hab itav e n dins el t e r m e del
seu castell, p er tal d incorporar-los a l'ho st q u e organitzava p er a les
seves accions d e guerra. Era el servei dit d host i cavalcada. L'host
era d e duraci indefinida, m e n tr e q ue la cavalcada du rav a un dia.
Si lexpedici g u e rre ra s allargava m s d u n a jo rn a d a , el sen yor
s obligava a fornir d e q ueviures lho st o exrcit en c a m p a n y a . Q uan
un seu vassall, m e m b r e d a q u e s ta milcia, era fet presoner, havia de
deslliurar-lo p a g a n t el rescat exigit p er lenem ic. En canvi el senyo r
67
Fig. 1. El castell era le le m e n t d efen siu m s im portan t d e la vila d e la Bisbal, so b re

tot quan en ca ra no s h avien bastit les m uralles. Al punt m s alt del castell un vassall del
b isb e esta v a obligat a f e r bada o vigiln cia per alertar la p ob laci en cas qu e s a c o ste ssin
trop es e n e m ig u e s. Foto 1: Enric Riera. Col lecci d e lautor.
no ten ia lobligaci d in d e m n itz a r la famlia de lim p rov isat g u errer

q u a n a q u e s t m o ria o era ferit al c a m p de batalla.
Hi estav e n obligats tots els h o m e s tils d e 15 a 60 anys, els quals
havien de tenir a r m e s pr p ies i s e m p r e a p u n t d utilitzar-les es p e c i
alm en t: ballesta, llana i espasa.
Q uan, e n p len a batalla, un d ells era agredit i ferit, tots estav en
obligats a c rrer a defensar-lo.
Es convo cav a a q u e s ta gent, en cas de perill a so d e corn, toc de
tro m p e ta o repic de c a m p a n a , s a dir, a so metent, e m e t e n t so c o m
en direm avui, d aqu que, de dir-se Sagramental, es p o pularitz
b e n aviat la p araula SOMETENT, a m b la qual sn m s c o n e g u d e s les
milcies pop ulars antigues, en el n o stre tem ps.
Lany 1356 h a n d acu dir a Sant Feliu de Guxols i P alam s a m e
n a a d e s p er n a u s g e n o v e s e s i el 1361 al Rossell, p e r d e f e n s a r la
fro ntera del n o rd de Perpiny. De v eg a d es lap ortaci d h o m e s no
s de tot el co n tin g e n t del so m e te n t, sin u n a col laboraci parcial
d h o m e s vassalls del bisbe c o m q u a n la g u erra dita dels dos Peres
(1 356-1369; Pere III, d e Catalunya-Arag, c o n tra la invasi de Pere
I, de Castella-Lle) d u ra n t la qual les viles p e r ta n y e n ts al b isbe a p o r
taren, en previsi p e r d e fe n s a r Girona: 15 h o m e s la Bisbal, 15 Ull
i 10 Rupi, o lan y 1364, d a v a n t del perill de d e s e m b a r c a m e n t de
68
PAGESOS I VILATANS DE LA BISBAL ... LA MILCIA MUNICIPAL DELS SEGLES XIV I XV
tro p es castellanes a S ant Feliu de Guxols, la Bisbal hi envi n o v a

m e n t soldats de la seva milcia.
Per les lluites, b e n sovint, s esdev enien ta m b a len torn m s
pro p e r entre pobles de te rm e s contigus o prxim s, m s o m en y s ati
ad es o tolerades pels senyors feudals. H om es de Crulles atacaren el
m erc at de la Bisbal el 1328. Un altre any, el 1359, es p ac t u n a p au
entre la Bisbal i Cor, d un costat, i els h o m e s d Ullastret, Vulpellac,
Castell d Em pord, Sant Iscle i Fonolleres, d altra b an da. Aquesta pau
no duraria gaire, ja que lany 1341 h o m e s de la Bisbal entre n arm a ts
al castell d E m p o rd (Sant Mart de Llaneres). El batlle interv davant
les p rotestes del c o m te d Empries, senyor del lloc, que tenia pau
signada a m b el bisbe de Girona, senyor de la Bisbal.
Lan y 1344 h o m e s de Cor d e n u n c ie n qu e a n a n t a m e rc a t a la
Bisbal foren atac ats p e r vens d e Monells; h a v e n t cridat auxili o viafo rs, no sort el s o m e t e n t bisb alen c a defensar-los; s eg o n s sem bla,
en tingu la culpa el batlle, q u e no ho o rd e n . Les pau s qu e se sig n a
ven, d e s p r s dels e n f ro n ta m e n ts , e ren febles o trencadisses: lany
1350 dos h o m e s de la Bisbal, con frares d e la confraria d e s a n t Projet, de Monells, q ue havien d a n a r a la festa d aquell s a n t p er c o m
plir el j u r a m e n t d un vot, d e m a n e n al bisbe q u e els ho dispensi per
la p o r de ser agredits si a n a v e n a Monells a laplec d e la confraria.
Lany 1355 m s d e 100 p e r s o n e s d e po bles dels voltants d e la Bisbal
foren e x c o m u n ic a d e s pel b isbe p e r h aver atac at p a g e so s b isbalencs
q u an v erem av en . Les b re g u e s o batalles, lany 1352, e n tre g en t del
c o m ta t d E m p ries i els de la b a r o n ia d e la Bisbal, tin gueren, fins i
tot, b loq uejat el ca m d e Girona. Un n o u atac, lany 1359, d h o m e s
de Monells als de la Bisbal, m otiv u n a serio sa p ro testa del bisbe
a la c o m te s s a d Em pries. Le n r e n o u era continu. Lany 1364 s el
prelat q ue h a d o rd e n a r al batlle de la Bisbal q ue prohibeixi els vens
de barallar-se i ata c a r g en t d Ullastret i P era ta lla d a.1
Am b freq n c ia els sen yors feudals p a c te n paus, p er q u an
s ag reu g en les relacions a m is to s e s e n tre ells no te n e n cap m a n ia a
refusar la treva, la qual cosa d n a via lliure als e n f r o n ta m e n ts e n tre
els vens dels p o bles d e diferents jurisdiccions; ho veiem en a q u e s
ta crida de la cria del castell, del 20 de m aig d e 1438: Oiats tot
hom g en eralm ent que us notiffica la Cort del castell de la Bisbal que
1
T otes a q u e s t e s r e fe r n c ie s s n tr e te s d e c a r te s e p is c o p a ls e s m e n t a d e s p er
J o se p M. M a rq u s i P la n a g u m ( + ), d irecto r d e lA rxiu D io c e s d e G irona, a la
c o n fe r n c ia La vila d e la B is b a l a l E d a t M itja n a , p r o n u n c ia d a a la B isb al el 3 0
d abril d e 1 9 9 3 .
69
las covinences qui eren

entre lo senyor bisbe de
Gerona e la noble senyora
Margarida de Cruyles tenent e p o sseh in t per certs
titols e drets lo castell de
Cruyles son revocades en
a x que d.aqui avant no
y ha covinences entre los
dits senyor e sen y o ra .2
Aquesta crida fa e n t e n
dre im p lcitam e n t q ue
a p artir d alesh ores els
bisb alenc s h a n d estar
a laguait dels possibles
atacs o ag ressio ns de la
g e n t de Crulles.
Fig. 2. Guerrers catalan s, s e g o n s un retaule del

se g le XV, eq u ip a ts am b llana i escu t. A lesquerra,
a prim er term e, un cavaller am b la seva arm adura;
a se g o n term e, a sseg u t a la barana del p on t, hi v e
iem un ballester.
FUNCIONS POLICIALS
DE LA MILCIA
En p e ro d e s de p a u el
s o m e t e n t ten ia la seva
feina concreta: la de p e r
seguir els m alfactors dins
el t e r m e de la Bisbal, re prim ir els possibles aldarulls i vetllar p er
tot all q u e fes re fer ncia a lordre pblic, q u a n era co n v o c at p er la
Cort del castell.
Ho veiem en u n preg fet un d ivendres 23 de g e n e r de 1439:
Ara hoiats que us f a saber la Cort de part del senyor bisba que si al
g u n s com atran alcun crim dins lo term e del Castell de la Bisbal o ban
dejats calcigaven lo dit term e que aquells sien perseguits so m eten t
fin s a cap de term e e quels prenguen e los detinguen fin s la Cort hi sia
e si fa n resitencia quels aturen m orts o presos e aquells que ao fa ra n
la dita Cort lus dona de gracia les arm es daquells delats o bandejats. 3
Aix els h o m e s del s o m e t e n t te n ie n la possibilitat de p o d e r a c o n
seguir a r m e s e n les c a p tu res de delinq en ts. Les a r m e s dels delats
2 L ib e r c o m u n is v e n e r a b ilis C urie C a stri E p is c o p a lis , d e l A rxiu C o m a rca l d el B aix
E m p o r d (ACBE), co l le c c i d e m a n u s c r its.
3 Cf. n o ta 2.
70
o bandejats p a s s a v e n a prop ieta t dels qui els ca ptu rav en. A ltram ent
les havien d e com prar.
Q u a n es d e n u n c ia v a un h o m e q u e havia c o m s crims, robatoris
o ten ia d e u te s im p o rta n ts im p a g a ts es feia u n a crida pblica pels
carrers, avisant a m b so de tro m p e ta , p e r q u es p re s e n t s a la just
cia de la cria del castell, si no com plia la c o m p a r e ix e n a lindividu
seria perseguit m e t e n t so d e via fors o so m e t e n t i le s m e n ta t
preg avisava ta m b que tot hom que los vege los tinga per bande
j a t s (bandits).4
LA DEFENSA DE LA VILA
En u n segle tan insegur c o m el XIV h o m es vei obligat a fortifi
car les viles m s im p o rta n ts q ue p o d ie n a s s u m ir les q u a n tio s e s d e s
p e s e s de les obres. S em b la q u e a la Bisbal es c o m e n c e n a bastir les
m uralles i valls lany 1364. Per la p o b re s a i la fam fan s u s p e n d re
els treballs, a petici dels vens, lany 1369.
D avant les gu erres i les invasions castellan es el rei Pere III, a les
corts c e le b rad e s a Tarragona lany 1370, re c o m a n a v a tan t a les viles
reials c o m a les baronials i de senyo riu eclesistic q ue es protegis
sin a m b m uralles: Us pregam que per conservaci de nostra corona
vullats f e r tres coses, la prim era que vosaltres ciutats e viles nostres
vos vullats be enfortir de m urs e de valls e vosaltres prelats, clergues,
richs h o m en s e cavallers a xi m a teix fa a ts vostres lochs enfortir per
tal que en em ichs ni g en s robadores que son ajustades en lo m on no
p u xen a nos desonrar e a vosaltres damnificar. 5
El perill a u g m e n t a i lany 1371 es re p re n e n els treballs; els bis
balen c s es p o s a r e n el re d e lm e (1 % dels ingressos) p e r p a g a r els
treballadors i m aterials. Es to rn a s u s p e n d re lo b ra p e r cinc anys,
per hi to rn e n el 1374 i 1375 dedicant-hi treball p erso nal i a p o r ta
ci e c o n m ic a p e r part dels vens. I a m s h a n d e d ed ica r d iners a
c o m p ra r ballestes i cuirasses lany 1376. Tam b hi h a ordres p e r a
esc urar i en fo n d ir els valls o fossats e n to rn de les muralles.
Q u a n hi havia a l a r m a la g e n t q u e vivia fora la vila, p e r resi
d e n t al seu te rm e , e r e n obligats a refugiar-se dins els m u rs d e la
Bisbal; no p o d ie n a n a r a d altres llocs i h av ien d e p o rta r les c a m
p a n e s de les esglsies (Fonteta i Sant Pol), les a r m e s personals, el
bestiar q ue p o d ien i co m a m n im u n a m itg e ra d e blat p e r p o d e r
4 Cf. n o ta 2.
5 E s m e n ta t p er P ere C atal i R oca a E ls c a s te lls ca ta la n s, vol. I.
71
Fig. 3. Cuirassa (com la q u e d ev ien tenir

els m e m b r e s del s o m e te n t d e la Bisbal) d e
roba a m b l m in es d e llauna d e ferro im b rica
d es. A questa ligura i les restan ts corre sp o n en
a a rm es recollid es en el llibre La rn s del ca
valler. A r m e s i a rm a d u res catalanes m edievals,
d e Mart d e Riquer.
m a n te n ir-s e c a d a s c , si el
s e tg e s allargava.
Lencarregat de vigilar i do
nar lalarma, quan s acosta
ven enemics, era un ve situ
at al punt m s alt del castell,
des d on es veu tot el territori
bisbalenc. Aquesta tasca, que
s e n deia fe r bada (del verb
badar), era u n a servitud que
havien de complir tots els vas
salls del bisbe, exceptuats els
cavallers, els clergues, les do
nes i ev id entm ent els infants.
Els vassalls havien de fer
el m a te ix servei bl lic q u a n
ho req u eria la d e f e n s a de la
p r p ia vila o del seu castell;
en a q u e s t cas e re n co nvo cats
pels batlles o castlans, en
n o m del se n y o r feudal.
LA REVISI D ARMES DEL DIUMENGE 7 DE DESEMBRE DEL 1438

C ada an y el sen y o r feudal, a travs del batlle o d u n altre re
p re s e n ta n t, exigia fer u n a m o s tra de les a r m e s p e r p o d e r fer-ne el
re c o m p te i v e u r e n lestat d e conservaci. Tothom havia d assistir-hi
fo r o s a m e n t, sota la p e n a d u n a m ulta.
A la Bisbal en aquell d iu m e n g e d e finals de la tardor, s ap leg a ren
vilatans i p a g e s o s al pati del castell a m b llurs a r m e s p er tal de p a s
sar-ne revista.
P resid eix en lacte i con tro le n la r m a m e n t lH on orable Jo an de
Miquel, cavaller bisbalenc, cap it de la milcia local; lH onorable
Pon Buix, no ble de Girona, p ro c u ra d o r general del bisbe; el Vene
rable Bernat-Guillem d Hortal, cavaller donzell, batlle de la Bisbal i
Joan Sabater, notari, q ue registra el recom pte.
El total d a s s isten ts s de 171 h o m e s i u n a d o n a (na C anaposta)
q ue d eu ria ten ir els fills petits i q u e ve a p re s e n ta r les a r m e s del
m arit, p o s s ib le m e n t m alalt o difunt.
72
El d o c u m e n t escrit pel notari assistent, d o n a n t fe de la revista,

en s a s s a b e n ta dels n o m s dels c o n c u rre n ts i del tipus d a r m e s que
posseen .
Entre els co g n o m s, hi t ro b e m els de famlies q ue e n c a ra te n e n
d e s c e n d n c ia e n tre no saltres com : els Bonet, Figueras, Turr, Fina,
Lloberas, Frigola, Cany, Janoher, Prats, Maruny... O d altres q ue
foren els q ue d o n a r e n n o m als m a s o s del term e , algun de b e n e n
dins de les Gavarres (reco rdem q ue a b a n s el te r m e de la Bisbal
englobava lactual de Fonteta): Deixesa, Barrot, Vinyavella, Catal,
Canonge, Gispert, Cendra, R o m ag uera, Silvestre, Caixa, Gast, Pica,
Bruguera, Roig, Gerons, Nualguer, Anglada, etc.
Shi tro b a re p resen ta t, a m s dels p a g e so s dels afores, u n dels
oficis m s caracterstics d e la Bisbal medieval: paraires i teixidors,
al costat dels ferrers, carnissers, barbers, blanqu ers, espasers, fus
ters... j u n t a m e n t a m b lo m anascal i lo m estre de les escolas.
RELACI DE LARMAMENT PRESENTAT AL PATI DEL CASTELL
PELS MEMBRES DEL SOMETENT DE LA BISBAL EL 1 4 3 8 6
6
Els n m ero s en tre p arn tesi corre sp o n en a la quantitat de cu irasses i cervelleres
que no foren p resen ta d es a la revisi del d ese m b r e del 1438 i en can vi ho foren un
xic m s tard. La m o stra d arm es e s troba registrada al Liber com unis venerablis Curie
Castri E piscopalis , de lArxiu Com arcal del Baix E m pord, c o lle c c i d e m anu scrits.
Els co m en ta r is s n b a sa ts en el llibre L'arns del cavaller. A rm es i arm adures catalanes
medievals , d e Mart d e Riquer, E dicions Ariel, B arcelona, 1968.
73
JO RDI FRIGOLA I ARPA
74
LESTRUCTURA I LEQUIPAMENT DE LA MILCIA

De lobserv aci del d o c u m e n t, q ue e n s relaciona les a r m e s del
s o m e te n t, es d e s p r n qu e la milcia de la Bisbal era u n a tro p a d in
fanteria. Es dividia en dos gra n s grups: els ballesters i els llancers.
Vegem co m an a v a eq u ip a t c a d a s c u n d a q u e s ts grups.
Els ballesters e ren u n s 64, tots provets de la seva ballesta p e r a
disp ara r fletxes. T anm ateix q u an a q u e s te s s a c a b a v e n i el xoc a m b
els e n e m ic s era inevitable gaireb tots disposaven , p e r a la lluita
cos a cos, d e s p a s a i cervellera p er protegir-se el cap. N o m s n h e m
tro b at tres s e n s e e s p a s a i q u atre s e n s e cervellera. Altra c o sa sn les
a r m e s d efensiv es c o m el b ro q u e r i la cuirassa. Ben pocs en tenien:
23 b ro q u e rs i 33 cuirasses, a cau sa del seu alt cost. R e m a rq u e m
qu e m o lts m e m b r e s del s o m e t e n t b isb alen c p ro c ed ien d e m a s o s
pobres, sob re to t els de les Gavarres, o b de famlies de treballadors
de la vila els m itjans e c o n m ic s de les quals e ren escassos.
S e m b la n tm e n t p a s s a v a a m b els llancers. De 87 b e n e q u ip ats
a m b la seva llana, n o m s 46 t e n e n p av s i 9 broquer. Fins a 14
c o m p l e m e n t e n la llana a m b u n a rodella p e r protegir-se la m i
so la m e n t 34 te n e n cuirassa. Els 46 h o m e s provets de llana i pavs
co nstituren u n a m e n a d e cos blindat (am b la gran d e f e n s a dels alts
i p e s a ts pavesos) d a rre ra del qual s a m a g a rie n , tot av a n an t, les tro
pes m s lleugeres: la resta d e llancers i els ballesters q u e aix p o d ien
protegir-se tot d is p a ra n t llurs perilloses sagetes. Un cop s havien
tre n c a t les lnies, la lluita cos a cos feia quasi inservible la llana,
p er aix la m ajo ria t e n e n e s p a s a i cervellera. Set, per, v an s e n s e
a q u e s t casc i catorze no te n e n espasa.
Trobem altres h o m e s q ue no es p o d e n e n q u a d r a r e n cap dels
dos gru p s e s m e n ta ts : 6 te n e n e s p a s a c o m a a r m a ofensiva, d entre
els quals Antoni Cavaller, q u e seria el m s ce p a t de la colla, a m b
u n a p o te n t e s p a s a de d u es m an s. Nou h o m e s n o m s p o rte n a r m e s
defensives: u ns cervellera sola, d altres cuirassa i broquer. Curio
s a m e n t en tro b e m 9 m s s e n s e cap m e n a d a r m a , ni ofensiva ni
defensiva. No s a b e m la funci d a q u e s ts 18 h o m e s p r c tic a m e n t
d e s a rm a ts . S e ls d estin a ria a serveis co m p le m e n ta ris: m issatgers,
av ituallam ent, observaci i vigilncia, etc. E ncara q u e e n s inclinem
a p e n s a r q u e no hi h a u ria ning q u e no p o rts el seu ganivet o
punyal, u n a a r m a m olt c o m u n a en aquells t e m p s i que, s o r p r e n e n t
m en t, no s e n registra cap a la revisi d aquell d iu m e n g e del 1438.
75
JO RDI FRIGOLA I ARPA
Fig.4. Espasa catalan a del seg le XV, a m b la seva beina, la rm a m s c o m u n a en les

lluites c o s a cos.
Aquesta infanteria bisb alen ca, fora b e n a r m a d a , s organitzava

en gru ps de 1 0 h o m e s , a n o m e n a t s c a d a s c u n dehena (desena) i co
m a n d a t s p e r un dehener (desener). No s a b e m c o m es distribuen
les a r m e s a c a d a d e s e n a , p er s q ue en s co n s ta q u e c a d a s c u n a
havia de tenir q u atre ballesters. Tots calia q ue estiguessin a p u n t
(iapareyats) i acudir a m b les a r m e s q u a n sen tien el toc de corn des
del Castell. P r v ia m e n t, s e ls avisava p e r m itj d un preg. I aix ho
v eiem en a q u e s t del 21 de ju n y del 1376: Ara oiats tothom que us f a
saber la Cort de p art del senyor bisba que tothom estiga aparayat ab
totes ses arm es e sia asi en continent que el corn huiran sots pena de
cent sous. tem en quant que tot dehener f a s portar en la sua dehena
quatre ballestas so ts la dita pena. 7
Els d e s e n e rs o deheners eren co m u n a m e n a d e caporals e n c a r
regats de c a d a 1 0 h o m e s no s o la m e n t en t e m p s de guerra, sin que
t a m b en tots els serveis q u e feia la tro p a o s o m e te n t, dins la vila i
term e, en te m p s de pau.
Ni els cavallers, ni la resta de vens, p o d ie n e n tra r a lesglsia
a rm a ts, calia re sp ectar el lloc q u e era de pau, reco llim ent i pregria.
N o m s els era p e r m s p o rta r punyal o daga. Ho veiem en u n a crida
de la cort del castell: Oiats tot hom generalm ent que us notiffiquen
la Cort del Castell de la Bisbal de part del Reverend senyor bisbe de
Gerona que no y haie nengun qui gos intrar en la sgleya de la Bisbal
ab negunes arm es sino ab punyal so ts pena de dotze diners e de p er
7
C o l l e c c i de d o c u m e n t s antics de la Bisbal, de la casa Sagols (C o llecci Jordi
Frigola).
76
dre les arm es gonyadors los dits diners a la obre de la dite sgleya e les
arm es a la Cort. (24 d ag ost de 14 3 8 )8
Tot a q u e s t co nju nt de 171 h o m e s (lan y 1438) era c o m a n d a t p er
un capit q ue s escollia dins le s t a m e n t noble, s a dir, e n tre els ca
vallers feudataris del bisbe.
ELS CAVALLERS
Els nobles bisbalencs, u n e s set o vuit famlies a la baixa e d a t m it
jan a, es distingien pel seu p a trim o n i agrari i p e r q u es dedica v en a
exercir de militars.
Alguns e n c a ra no h avien sigut a r m a ts cavallers, ni p o ts e r ho seri
en m ai, en a q u e s t cas s e ls a n o m e n a v a donzells. Tant uns c o m altres
te n ie n el tr a c ta m e n t d H o norable i en m olts casos, m s c o m u n a
m e n t, s e ls a n o m e n a v a m o s s n .
El cavaller era lh o m e q ue es dedicav a a lofici de les arm e s. Pos
sea un o m s cavalls i havia de tenir m itjan s e c o n m ic s suficients
p er m a n te n ir-s e ell, u n e s c u d e r i un petit e s c a m o t d h o m e s al seu
servei directe. A crrec seu an a v a la c o m p ra de larns: a r m a d u ra ,
escut, llana, esp a sa, etc. I el d e le sc am o t.
El cavaller m u n ta t a cavall i d e g u d a m e n t a r m a t ten ia u n a fun
ci, en el c a m p de batalla, s e m b la n t als actuals tancs: ro m p re les
lnies e n e m ig u e s; fer-hi forat. Igu a lm e n t c o m avui en les tctiqu es
bl liques re feren ts als tancs, el cavaller havia d a n a r s e m p r e a c o m
p a n y a t de la in fanteria car, c o m els carros blind ats de les g u erres
c o n te m p o r n ie s , ten ia m olta fora i impuls, a m b la seva llarga llan
a i la velocitat i p o t n c ia del cavall al galop ests, p er era m olt
v ulnerable si a n a v a sol, ja que, a c a u sa de la seva p e s a n t a r m a d u r a
que li d o n a v a p o c a mobilitat, p o d ia ser fcilm ent a b a tu t del cavall i
un cop a terra p e rd ia un n o ra n ta p er c e n t del seu poder.
En els t e m p s p re re n a ix e n tis te s el cavaller ja no s u n p e rs o n a tg e
allat q ue viu en u n castell en c im b e llat a dalt d u n a m u n ta n y a , mig
salvatge, g aireb analfabet, sin q ue h a esd ev ingu t u n n oble ja m s
refinat i culte, convertit en c o rte s o q ue t el domicili en nuclis
urbans.
Fra F rancesc Eiximenis, frare francisc giron, fa u n e s d e s c rip
cions d e la rn s del cavaller i u n e s re c o m a n a c io n s de co m s h a de
com portar, fins i tot en el vestir: Vestedures de cavaller se varien se8 Cf. nota 2.
77
JO RD I FRIGOLA I ARPA
Fig. 5 i 6. Barreta o celad a q u e portaven els cavallers per protegir-se el cap. Podia
ser am b p ro tecci per a la cara o bavera, o se n se.
g o n s los tem p s e les terres, em per to tste m p s deuen servar honestat e

alcuna excellencia en lurs g ests o vestits m s que altres g en ts jusanes,
salva to tste m p s vanitat e suprbia. 9
La r n s del cavaller consistia e n el seu a r m a m e n t , q u a n g u e r
rejava, ofensiu i defensiu. Un dels ex e m p le s q ue te n im s en el
d o c u m e n t d e linventari de la rn s del noble B erengu er d e Llebi,
cavaller d e la Bisbal, q u e fu la seva vdua, la d a m a M agdalena,
q u a n a q u e s t m or l'an y 1420:
U na e s p a s a a m b p o m d e coure d a u ra t a m b la seva b e in a refor
a d a i d e c o ra d a a m b coure daurat.
U na b a r re ta o casc d e protecci del cap q u e s allargava fins al
clatell i qu e sovint p ortav a b avera o protecci p er a la cara. Anava
c o b e rta d e ro b a de cot d e c o ra d a a m b un fris i g a rla n d a a m b cin
q u a n ta p e c e s d a rg en t daurat.
Una b a r re ta m s senzilla co b e rta de d ra p negre.
Unes cuirasses g u a rn id e s a m b ro ba de cot negre.
Uns avantbraos.
Un a r n s de c a m a i cuixa.
Un m a n d r e t o e s p a s a m s senzilla i d e fe n s e s p e r a la m .
Uns av a n tb rao s senzills.
Uns g uardab raos.
Uns altres guardabraos.
9
F ran cesc E ixim en is, D otz del ch resti o R e g im e n t de p rn c e p s e de co m u n ita ts,
finals del se g le XIV.
78
Uns g o ssets de llauna

o protecci de malla p er
a les aixelles guarnit a m b
roba de cot negre.
Un fald de malla
d acer.
Un gorger de m alla
p rim a p e r protegir el coll.
Uns e s p e ro n s de roda
daurats, q u e e ren u ns
e le m e n ts col locats p er
so b re els talons del cava
ller p e r e s tim u la r el c a
vall.10
En a q u e s t inventari
h o m tro b a a faltar al
tres a r m e s q u e fo r m a
ven part h a b itu a lm e n t
dels a r n e s o s dels cava
llers; defensives, c o m
ara lescut (que solia ser
d ec o ra t a m b els sm bols
herldics del p e rs o n a tg e
p e r q u a q u e s t fos re co
n eg u t pels seus serv en ts
al c a m p d e batalla), o
b ofensives: la llana,
la destral, etc. Aquesta
m a n c a n a , q ue tro b e m
en el d o c u m e n t, p o t ser
d e g u d a qu e a b a n s de la
defunci del cavaller Llebi ja s h a g u e ssin disperFig. 7. Un cavaller, s e g o n s un retaule del se g le
XIV, am b la cota d e m alla que portaven sota lar
m adura i la rn s d e les c a m e s i cu ixes.
sat.
10 Arxiu H istric d e Girona - Notaria d e Girona, 1, vol. 3 8 3 , foli 5 8 v (24 d octubre

de 1420).
79
EL SERVEI AL PAS I AL SOBIR

A m s del servei estricte al seu sen y o r feudal, el s o m e t e n t n 'h a
via de p re s ta r un altre, c o m h e m dit abans. El dret catal c o n te n ia
un Usatge, a n o m e n a t Prnceps nam que, pel qual el rei ten ia la p o t e s
tat de p o d e r cridar a la g u erra tots els h o m e s tils p er a les a r m e s
p er tal de d e f e n s a r el pas dels atacs d e n e m ic s ex te rn s i p e r a les
lluites in te rn e s c o n tra els n obles revoltats o altres sbdits revoltats.
LUsatge explicitava, per, q u e els h o m e s reclutats no p o d ie n ser
forats a lluitar fora del territori nacional. Per tan t era un servei e x
clu siv am en t interior del pas i d e fe n s o r d e les fronteres. Q u a n el rei
feia la g uerra a ta c a n t o env a in t altres pasos, havia d utilitzar soldats
m ercenaris.
La crida es feia a travs dels municipis que aplegaven la seva host
(a n o m e n a d a host venal) a m b el co n eix em en t del senyor feudal del
lloc, en el cas de viles baronials i de senyoratge eclesistic.
LUsatge obligava a tots els h o m e s tils p er guerrejar que havien
de portar vestuari propi i la r m a m e n t i cobraven un sou que anava a
crrec del rei.
Aix l'host venal o so m e te n t participava en la defensa del pas al
costat de les tropes reials i senyorials, els contingents dels ordes mili
tars, els cossos de m ercenaris i els almogvers.
Amb tot, prestar aquests serveis, a m s del risc que corrien els in
teressats, suposava un a b a n d o n a m e n t de lagricultura i lartesanat. El
pags i lartes ho havien de deixar tot p er a n a r a la guerra. Si aquesta
es prolongava, quedaven les collites a b a n d o n a d e s i els c a m p s erms, la
qual cosa representava un gran en darrerim ent per a lecon om ia i un
fort cop als ingressos familiars. Moltes cases quedaven a la misria. Les
famlies de pagesos o d artesans que restaven n o m s a m b les don es i
els fills petits s exposaven a haver d a n a r a captar.
Per diverses raons, doncs, el servei militar fou se m p re molt im po
pular. Tothom hi anava a contracor! La gent, aix que podia, desertava.
Tamb els consells municipals en protestaven sovint.
BIBLIOGRAFIA
Arxiu C om arcal del Baix Em pord (ACBE), L iber C o m u n is V enerabilis Curiae C astri E piscopalis. Col lecci d e m an u scrits, n m . 1.
Arxiu H istric d e Girona (AHG), P rotocols N otarials de Girona, 1, vol. 3 8 3 .
CATAL I ROCA, Pere, E ls ca stells catalans, vol. I, Rafael D alm au Editor, 1 9 91.
EIX MENIS, F rancesc, D o tz del chresti o R e g im e n t de p rn c e p s e de co m u n ita ts.
R1QUER, Mart de. L'arns del cavaller. A r m e s i a rm a d u res catalanes m edievals. E dicions
Ariel, 1 9 6 8 .
80
AURO RA PREZ SAN TAM AR A
L'ESCULTOR C HXOLENC
DOM NEC ROVIRA (1u8-1f;78)

Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESUM : A q u e st escu lto r ha e sta t u n del que m s han p a tit la d estru cci de la seva obra,
ra p e r la qual f e r - n e un estu d i o fe re ix m o lte s dificultats, te n in t en com pte, a m s, que
f i n s ara d isp o se m de esc a sse s fo to g ra fie s d a rx iu i un red u t n o m b re de co n tra ctes i altres
f o n t s d o c u m e n ta ls escrites, to t i que hi ha re fern cies de que reb un im p o rta n t n o m b re
de co m a n d e s a e s g lsies i m o n estirs. La fo to g ra fia d a rx iu de la im a tg e de S a n t Pau del
retaule h o m n im de l esg lsia de S a n ta M aria del M ar de B arcelona esd ev cabdal p e r
a p ro p a r-n o s a a q u est a rtista i ha e sta t qualificada com a obra d un gran escu lto r p e r to ts
els qu e hi h a n f e t referncia, la qual en s ha p e r m s fe r - li u n e s a tribucions. A r tfe x de re
ta u les tabernacles, co m el del m o n e s tir de S a n t Jero n i de la M urtra, sagraris m o n u m e n ta ls
com el de S a n ta M aria del Mar, i g ra n s retaules m a jo rs com el del m o n e s tir de S a n t Feliu
de Guxols, obra m o lt re eixid a p e ls que la conegueren i de la qual n o m s e n s re sten d os
m in y o n s o a n g elets del scol.
PARAU LES CLAU: im a tg e de S a n t Pau: retaule tabernacle; S a n t Jero n i de la M urtra; fa m lia
E nveja; m o n e s tir de S a n t Feliu de Guxols.
La destrucci del p a trim o n i artstic catal ha afectat de m a n e r a

e x tra o rd in ria alguns escultors i u n d a q u e s ts h a estat D o m n e c
Rovira. Ens hi a p r o p r e m en ocasi d analitzar i e s tu d iar d u es figu
res d atlan ts q u e li atrib urem . Era s e n s d u b te un b o n escultor, per
m a l a u r a d a m e n t no en s h a restat g aireb res, i si p o d e m estudiar-lo
s grcies a algun es fotografies d arxiu d ob re s seves d e s a p a re g u d e s
a la Guerra Civil i alguns dels co n tra c te s notarials. I, e v id e n tm e n t,
lestudi se r s e m p r e incom plet, ja q ue de b o n a p a rt d e la seva obra
no hi h a fotografies i els contractes, p o q u e s i altres d o c u m e n ts ,
fins ara trobats, t a m b re p re s e n te n n o m s u n a p a rt de la seva obra.
[ fou la fotografia c o r re s p o n e n t al s a n t Pau de S an ta Maria del Mar
la qu e e n s ha p o rtat a fer le s m e n t a d a atribuci. Lo bra seva a m o
nestirs s b a s ta n t im p o rtan t, p er en ser la destrucci an te rio r no
hi h a fotografies, a m b lexcepci del m o n e s tir del B onsuccs, del
qual s qu e hi h a fotografies d arxiu, p e r q u lesglsia es co n s e rv
fins a la Guerra Civil. De lo b ra a S ant Jeroni d e la Murtra n o m s
te n im gravats i del seu retaule cabdal, el del m o n e s tir d e la seva vila
natal, re ste n alguns m in y o n s del scol i d o c u m e n t s escrits, als quals
farem b re u refer n cia puix q ue h a estat estu d iat a c u ra d a m e n t. Per
sort, els co n tra c te s notarials q u e c o n e ix e m sn b a s ta n t explcits
83
tan t en la rq u ite ctu ra del retaule, c o m e s p e c ia lm e n t en la icon ogra

fia, p er e v id e n tm e n t no e n s p e r m e t e n c o p sa r la qualitat artstica.
DOMNEC ROVIRA I EL SEU ENTORN
N asqu el 1608 a Sant Feliu de Guxols i era fill de Pon Rovira,
barriler, i la seva esp osa, Caterina. Llus Esteva i Cruanas, q u e du a
t e r m e un bon i e x h a u stiu estudi del retaule m ajo r del m o n e s tir guixolenc d a q u e s t escultor, e n s p ro p o rc io n a ta m b u n a a c u ra d a g e n e
alogia dels Rovira. Un dels seus g e rm a n s , Antoni, fou p in tor i un n e
bot, ta m b escultor, D o m n e c Rovira, m e n o r o Rovira II.1 Molt jove
m a r x a Barcelona i Bosch creu q ue fou a p r e n e n t al taller d Agust
Pujol II.2 S egons Martinell i Rfols, ten ia botiga, p e r la qual cosa era
m e s tre escultor a b a n s d e 163 2,3 i a te s a la seva m e s tria escultrica
seria b a s ta n t possible. I si s aix no te n im cap m e n a d inform aci
dels seus treballs p rim ere n cs, a n terio rs a 16 3 8 .4 Lo b ra de S an ta Ma
ria del Mar s la q ue el conv erteix en escultor reconegut. D esp rs
del retaule de S ant Pau p er a a q u e s ta baslica reb e n c rre c s e n c a ra
m s im p o rta n ts c o m sn el c o n tra cte p e r al sagrari del retaule m a
jor el 1645 i el seu n o m e n a m e n t co m a escultor d e lO b ra des del
1 ESTEVA 1 CRUANAS, LL. El retaule d e lescu ltor g u ix o len c D o m n e c Rovira, el
Major (1657-1 6 7 8 ) , Estudis del Baix E m pord, 1 9 9 2 , 11, p. 111-220.
2 B osch ap orta p roves, u n a d e lle s la certifica ci d e la m ort d e Pujol, q u e ho
corrob ora. Vegeu: BOSCH I BALLBONA, J., A g u s t P ujol. La cu lm in a c i de l e scu ltu ra
r e n a ix e n tista a Catalunya. Bellaterra, etc. U n iversitat A u tn om a, S ervei d e P u b licacion s,
2 0 0 9 , p. 3 1 6 -3 1 7 .
1
en v ers lafirm aci d e Bosch a la p. 142, pel que fa a un treball n ostre (A. P rez, 1 9 8 8 ,
p. 3 2 6 -3 2 8 ), co m e s p ot com p rovar co n su ltan t-h o tractem d e levolu ci i icon ografia
d els retaules del Roser, que s n d e d iferen ts artistes. No s un treball e sp e cfic sob re
A. Pujol, ni e n s atribum el se u d esc o b r im en t, e s m e n te m in v estig a cio n s anteriors, i
ta m b Duran i Sanpere, per no el con tracte que publica a q u est autor (p. 3 7 1 -3 7 3 )
puix qu e p ro ced ia le sp e cfic sob re icon ografia q u e s el que p u b licrem , cosa qu e no
public Duran i Sanpere. I, en aq u esta m a teix a obra i co n creta m en t el retaule del Roser
d A renys d e Mar (p. 1 4 1 -1 4 2 ), s Bosch qui no cita A. P rez pel q u e fa a la co n n e x i
en tre a q u est retaule i el d e lA n u n ciaci d e Girona (A. PREZ, El escu ltor Pau C osta y
el arte ita lia n o , B o letn del M useo e In stitu to C am n A znar, 2 0 0 0 , p. 271) ni ta m p o c no
ho fa en u n a obra anterior (BOSCH, Le sp len d o r de S a n ta M aria d A re n y s de Mar, 2 0 0 4 ,
p. 60) i ta m p o c en a q u esta (BOSCH, 2 0 0 4 , p. 78) n o cita A. P rez pel que fa a l'autoria
d 'u n s retaues d e les C arm elites d e Vic, q u e se m b la atribuir a D orico (1 9 9 6 ), quan
co rresp o n citar A. PREZ, U na n u eva ap ortacin a la obra del escu ltor Pau C osta,
B oletn del S em in a rio de E stu d i s de A rte y A rqueologia, 1 9 9 0 , p. 5 5 4 -5 6 1 .
3 MARTINELL, CSAR, A rq u itectu ra i escu ltu ra barroques a Catalunya. I. E ls precedents.
El p rim e r barroc (1600-1670). Barcelona: Alpha, 1959, p. 106.
4 La prim era d o cu m e n ta d a , 1 6 3 8 , s un sagrari per a lesg l sia d e Sant Jau m e d e
B arcelona. En aq u est cas, n o m s e s c o n se rv en rebuts o p o q u es d e lobra. AHPB,
Am ell, not. N m . 6 1 3 , 14. Sn d e 14 m ar i 2 0 juny. Localitzats per J.M. Madurell.
84
LESCULTOR. GUIXOLENC DOM NEC ROVIRA ( 1 6 0 8 - 1 6 7 8 )
16 4 7 .5 Reb m o ltes c o m a n d e s i fou u n dels p rim e rs d efen so rs dels

drets dels escultors e n fro n t els p o d e ro s o s fusters.
Les seves relacions p erso n als m s destacables, tot i q ue t a m b
artstiques, les tin d r a m b la famlia Enveja i el m o n e s tir de Sant
Jeroni d e la Murtra. Aquesta famlia ten ia la to m b a a la capella del
Sant Crist d a q u e s t m onestir, a partir d e la petici del Dr. Bernat
Enveja, m e tg e de la C o m u n itat d e s p r s de v n c e r certa oposici,
capella on es tro b av a la t o m b a de Misser Llus Setant, qui fou c o n
seller d e la ciutat d e B arcelona a les darrerie s del segle XV.6 Fills del
Dr. B ernat Enveja foren B ernat Enveja i Marcer, do cto r en quiscun
dret i Prior de lesglsia i c o lle g ia ta de S anta Anna, i Jeroni En
veja, c a n o n g e de la Seu b arcelonina. El m s co n e g u t dels dos fills
s, s e n s dubte, Bernat, especialitzat en d ret ca n n ic i autor, e n tre
altres obres, d e Trium phus veritatis, tractat d e dret eclesistic publi
cat el 1688 i del qual es c o n se rv e n a c tu a cio n s judicials en m a t ria
eclesistica m olt vinculades a les directrius de Trento.7 S egons Font
i Cuss, Jeroni Enveja fu d o naci d u n a p in tu ra d e la Vernica a
le s m e n t a d a capella del Sant Crist, a m b la condici q u e en cas que
la capella fou traslladad a la p intura havia d e restar prop la to m b a
familiar,8 d o naci feta m olt poc a b a n s de morir, ja q u e en lActa de
R esolucions Capitulars d e la Seu b arcelonina, c o r re s p o n e n t a l Il
de g e n e r de 1 709, co n s ta la seva m o rt i substituci de Yoffici d e Duc
s a c ra m e n ta l p e r un altre c a n o n g e .9
D o m n e c Rovira hi far el retaule i en les seves disposicions
te s ta m e n t r ie s d isp o sa ser e n te r ra t en la sepultura al cos m e u fa h e dora en la iglesia del Convent de Sant Geroni de la M urtra y en lo vas
dels Enveja, que es en la Capella del Sant Christo, m orint pro en Bar
celona o a quatre lleguas al rodedor de Sant Geroni de la M urtra(...),'
prova d e la seva estre ta relaci a m b aquests. Tam b pel q ue fa al
seu bit i e n t e r r a m e n t d isp o sa q u e a q u e s t sigui s e n s e p o m p a ni o r
5 BASSEGODA I AMIG, B., S a n ta M aria del Mar. M onografia h ist rico -a rtstica .
Barcelona: Fills J. T h om as, 1 9 2 5 -2 7 , II A p n d ix d o cu m e n ta l, p. 4 7 9 -4 8 0 .
6 FONT I CUSS, J., El Sant Crist d e Sant Jeroni d e la Murtra i la se v a c a p ella , 62
articles. Badalona: Ed. Ja im es Libros, 1 9 8 0 , p. 173.
7 N os B ern a t E nveja y M arcer en A r ts y en q u iscu n D ret Doctor, P rior de la Iglesia
Collegiata de S a n ta an n a de B a rcelo n a (...) a to ts lo s fa e ls C hrstians a x i h a b ita n ts d in s los
a m b its de n o str e s ca sa s p rio ra ls (...), 1 668 .
8 FONT I CUSS, 1 9 8 0 , p. 173.
9 ACB, Llibre de la Sivella, 1 1 ,1 7 0 6 -1 710, fol. 139.
10 AHPB, Gell, J o se p , n ot. n m . 811, 9 7 , P rim u s liber te s ta m e n to r u m 1672-81,
fol. 113 v .
85
gue." Mor el 18 d abril de 1678, a la seva c a sa de la placeta Baseya

(avui Basea) c o m c o n s ta a la n o ta d e publicaci del seu te s t a m e n t
p e r Gabriel Mora, substitut del notari Gell, i hi sn t a m b p re s e n ts
c om a te stim o n is Geraldo Catal, jove escultor, i Pere Plassa, jove
fuster, qu e dev ien s s e r oficials del taller d e Rovira,12 i, p e r tant, fou
e n te r ra t a la capella del S ant Crist i a la to m b a dels Enveja.
LOBRA
Martinell fa referncia a ob re s seves d e s a p a re g u d e s a m b d ates
de con tractaci i ta m b e s m e n t a n o v a m e n t algunes d a q u e s te s en
relaci a m b la pruja de Rovira p e r p o sa r fre al q u e els escultors
co n sid erav en p re p o t n c ia p e r p a rt dels fusters, q u e con trolaven el
Gremi d e Fusters, al qual havien de p e r t n y e r t a m b els escultors,
i fou un dels p rim e rs a en fro n tar-se al grem i. Realitza retaules a m b
fusters, c o m sn els e s m e n t a ts del B onsuccs i Sant Pau i S ant Fe
lip Neri d e S an ta Maria del Mar, i dos de S ant Francesc, el de la
catedral i el del claustre del seu co nv ent, fins q ue decid c o m e n
ar a p re scind ir-n e en diverses c o m a n d e s , el 1649 en el retaule de
Nostra S enyora del Aigua, p e r a Vilafranca del P eneds, el 1652 al
del Roser de Calella, el 16 5 4 al del Sant Crist de Sant Jeroni de la
Murtra, el 1657 al d e Nostra S enyora de la Porcincula p e r al claus
tre de S ant F rancesc i al retaule m ajo r de C ollbat.13 Des d un altre
p u n t de vista el q ue Martinell conegui quin s retaules realitz a m b
fusters i e n quins en p rescind vol dir q u e alg h a vist e n alg un a
ocasi d o c u m e n t s q u e ho acreditin. El fet d e pre scindir dels fusters
li c o m p o r t sovint p e n y o ra m e n ts . Algunes s e n t n c ie s d o n a r e n la
ra als escultors, en co n s id e ra r q ue els escultors, a m s de lo bra
p r p i a m e n t escultrica, eren legitim ats p e r a dur a t e r m e la q u e es
c o n sid erav a p re p a ra t ria d aq u e lla .14 Per els in cidents c o n tin u a re n
i els escultors es p la n tejaren la n e c essita t de tenir grem i o confraria
prpia. Aquesta se r t a m b u n a altra batalla, q ue en c a p a la ra n 28
11 Ibidem .
12 AHPB, Gell, Josep , P rim u s liber testa m en to ru m (...), fol. 115r. D o cu m en t localitzat
per J.M. Madurell.
13 MARTINELL, CSAR, La n tic g re m i d escu lto rs de Barcelona. Valls: Im p. E. C astells
1 9 5 6 , p. 2 6 , 3 3 -3 4 .
14 MARTINELL, 1 9 5 6 , p. 3 5 .
86
LESCULTOR GUIXOLENC DOM NEC ROVIRA ( 1 6 0 8 -1 6 7 8 )
escultors, un d ells D o m n e c Rovira II, i assoliran els seus objectius

el 1 6 8 0 .15
Les seves ob res cabdals, al n o stre e n ten d re, i fent-nos ress t a m
b dels q ue les co n e g u e re n , sn el sagrari m o n u m e n t a l de S anta
Maria del Mar i el retaule m ajo r de Sant Feliu de Guxols.
Per d aco rd a m b les fotografies d arxiu q ue s h a n c o n se rv at el
sa n t Pau del retaule h o m n i m de S an ta Maria del Mar h a d e ser la
m s adient, a lm en y s p er ara, p e r a co p sa r la seva m e s tria en le s
culpit de figures.
- EL RETAULE DE LA CAPELLA DE SANT PAU I SANT FELIP NERI. Fou
c o n tra ctat el 7 de febrer de 16 3 9 16 e n tre Pau Ferran, cavaller de Bar

celona, piets i filantrop, fu n d a d o r del benefici d a q u e s ta capella i
on d isp o s ser s e p u lta t,17 i D o m n e c Rovira, escultor, i F ran cesc Co
dorniu, fuster. Aquesta capella era en realitat la de Sant Pau i S anta
P rxedes, el canvi d e n o m n o m s es tro b a en el contracte. I des de
m s en d a v an t, s e n dir de Sant P a u .18 La tra a la p re s e n ta el comitent. El retaule es realitzar to ta lm e n t de fusta, fusta d'lber, des del
scol, on d u e s p o rte s p e r m e t r a n pujar a lorgue i c o n s ta r de bancal, dos cossos o pisos i tres carrers. D arqu ite ctu ra es d n a p o ca
inform aci. Lordre ser el corinti als dos pisos i el fust de les c o lu m
nes, vuit p e r pis, estriat. Ic o n o g rfic am en t parlant, la prioritzaci
de sa n t Pau s evident. Els tres relleus del b an cal li sn dedicats:
un a m b la conversi, els altres dos a m b el m artiri del sant. Sant
Pau s la im atg e principal i la de m s g ran dria, n o u p a m s , i a les
forncules d u n i altre co stat seu, s a n t Maties a la d re ta i sa n t Felip
Neri a lesq uerra. Aquesta re p resen ta ci de sa n t Felip Neri s molt
15 MARTINELL, C., A rq u itectu ra i escultura barroques a Catalunya, II. EI barroc
s a lo m n ic (l671 -1730). Barcelona: Alpha, E<, 1961, p. 113-117. Tamb: PREZ
SANTAMARA, A., E scultura barroca a Catalunya. E ls tallers de B arcelona i Vic (1 6 8 0 -1 7 3 0
ca.) P rojecci a Girona. Virgili & Pags. Lleida: 1 9 8 8 , p. 71-77.
16 AHPB, Tries, F., n m . not. 6 61, 4 7 , fol. 1 6 0 -1 6 2 . C ontracte localitzat per J.M.
Madurell.
17 B a sseg o d a i A m ig e n s prop orcion a su ficien t in form aci d e Pau Ferran per a
definir la sev a p ersonalitat. E sm er b on a part d els se u s gu an ys co m a co m ercian t
en o b res caritatives la m s d esta ca b le d e les quals fou costejar la ca b a m en t d e l'obra
de la Casa d e C o n v a lecen cia. En el seu testa m e n t, a b an d a de llegat a fam iliars, d eixa
b on a part d els se u s b n s a lHopital d e la Santa Creu, la Casa d e C on valecen cia i
obra d e Santa Maria del Mar. Vegeu: BASSEGODA I AMIG, B., S a n ta M aria de la M ar
M onografia h ist rico a rtstica. Fills J. T h om as, 1 9 2 5 -1 9 2 7 , vol. I, p. 146, vol. II A p n d ix
VIII. T estam ent d e Pau Ferran, p. 4 8 9 -4 9 2 .
18 BASSEGODA, 1 9 2 5 , p. 146. A q u estes can vis d a d v o ca cio n s s n relativam en t
freq en ts a catedrals i e s g l sie s im portants.
87
Fig. 1. Sant Pau. R etaule d e Sant Pau i Sant Felip Neri (desap aregu t). Baslica d e Santa Maria del
Mar. B arcelona Fotografia: Institut A m atller dA rt
H ispnic. Arxiu Mas.
p rim e re n c a , te n in t en
c o m p te q ue el sa n t havia
estat ca n o n itz a t el 1622.
Al segon pis la prioritat
s p er a la Im m a c u la
da a la forncula central,
figura de vuit p am s, la
s e g o n a en im po rtn cia,
a c o m p a n y a d a de santes,
a la d re ta s a n ta C aterina i
a le s q u e rra Santa Prxedes. A ltic, la Trinitat i
ngels.
La figura central, im a t
ge de s a n t Pau, s d u n a
qualitat e x tra o rd in ria i a
m s de la m e s tria escul
trica Rovira lh a dotat
de seren ita t i autoritat.
E stem d aco rd q ue d e
n o ta influncia d Agust
Pujol II, com diu B o sch ,19
per ta m b s en d e v in a
u n a altra m . Una de les
im atg es de Pujol m s
properes, al n o stre parer,
s el s a n t Antoni del retaule de Sant Antoni a b a t
j g a n |- Isidre de les^lsia
parroquial d e Santa Ma
ria de Martorell, es p e c i
a lm e n t en disposici i plegat de la ro b a .20 Tot i aix, el co nju nt del
cap, cabell, rostre ib a r b a s m s h a rm n ic , la figura t m s volum
i esd e v m a jestu o sa. Serenitat, severitat i elegncia ca rac te ritzen
a q u e s t s a n t Pau. Veient la im atg e es l a m e n ta en grau m x im que
s hagi p e rd u t g aireb tota lobra, q u e e n s p e r m e t r i a definir millor la
seva escultura.
19 BOSCH, 2 0 0 9 , p. 3 1 7 .
2 0 BOSCH, 2 0 0 9 , p. 1 75, fig. 3 6 .
88
LESCULTOR GUIXOLENC DOM NEC ROVIRA ( 1 6 0 8 - 1 6 7 8 )
Per al n o u retaule m ajo r de S an ta Maria del Mar q u e es trob ava

en pro c s de realitzaci des del 1630, s e n c a rre g a r a D o m n e c Ro
vira el sagrari, projectat de plata, p er q u e a te s e s les seves d im e n s i
o ns el cost e s d e v en ia tan elevat q ue es v eieren forats a d e c an tar-se
p er fusta. El 28 de m aig d e 164 5 Rovira i els o brers sign en les c a
pitulacions de lobra. Per la descripci d e d u m q ue es tractava d un
sagrari o ta b ern a cle m o n u m e n ta l en el qual hi hav ien d a n a r 48
figures d e ple volum . A la b a s e hi havia 16 ngels, q u atre a m b c a n e
lobres, sis a d o ra d o rs i sis a m b in s tru m e n ts m usicals, dos s a c erd o ts
de lantiga Llei, m olt habituals a tab e rn a c le s catalans i sis virtuts.
La resta de les figures sn, sobretot, ngels i en seg o n lloc p u tti i es
tro b en al prim er, sego n cos, cpula, glria i cartel les.21
- RETAULE MAJOR DEL MONESTIR I CONVENT DEL BONSUCCS.
A m b n o m s un m e s de diferncia, 5 d e m a r de 1639,22 c o n tra c

t j u n t a m e n t a m b el fuster Jo an Aldab u n retaule a m b la Confraria
del Bon Succs p e r a a q u e s t m o n e s tir i convent. Retaule m a jo r que
o cu p a la cap alera del tem ple, des del p u n t de vista arquitectn ic
resp o n al tipus del seu m o m e n t puix q u e m a n t e n c a ra la retcula
de lnies verticals i horitzontals, per, t a m b c o m d altres, a c c e n tu a
els p lans en els e n ta u la m e n ts , els fron tons es tr e n q u e n i c o m e n a
el p ro c s d e n r iq u im e n t o rn a m e n ta l de tots els e le m e n ts arq u ite c t
nics. Lordre arquite ct n ic s el corinti. Les colu m n es, al p rim e r pis
o cos, t e n e n el fust e n to rx a t i al segon cos i tic sn e striad e s i totes
a m b el ter baix del fust s n m olt o rn a m e n ta d e s .
Els m ajorals de la confraria d e m a n e n m odificacions en la traa
p r e s e n ta d a p e r Rovira i Aldab. La m s d esta c a b le en s s e m b la que
s la introducci d un sagrari, que, c o m s ap recia p er la fotografia,
s un tabernacle, p er a C atalunya s a n o m e n a h a b itu a lm e n t sagrari
o sagrari gran i es va im p o s a n t als retaules d es del Concili de Trento, p e r a m a n ife sta r lexaltaci d e lE ucaristia.23 Laltra va en la lnia
21 BASSEGODA, 1 9 2 5 -2 7 , p. 2 3 2 i 246; II, p. 4 7 9 -4 8 0 .
2 2 AHPB, Collell, Llus, m enor, n m . notari 6 3 6 , 19, 1 6 3 8 -4 0 , 5 m ar 16 3 9 . C ontracte
localitzat per J.M. Madurell.
2 3 MARTN GONZLEZ, J.J., A vance d e una tipologia del retablo barroco", Im a fro n te,
3-5, 1 9 8 7 /8 9 , p. 11 2-113; MARTN GONZLEZ, J.J., El retablo barroco en E spana. Madrid:
Ed. Alpuerto, 1 9 9 3 , p. 2 7 -3 3 , en qu d esta ca tam b el retaule i el se u tab ern acle d'El
Escorial co m a o b res d e gran in flu n cia, per d esig del m a teix Felip II. Juan d e Herrera
s encarregar d e dur a term e d ib u ixos del m s fon am en tal del m o n e stir que gravar
Pierre Perret i tindran gran difusi.
Per al ta b ern a cle a Catalunya, PREZ SANTAMARA, A., El m en sa je eu carstico en el
retablo barroco ca ta l n , C uadernos de A rte e Iconografia. 9, 19 9 2 , p. 1 45-1 55.
89
Fig. 2. R etaule m ajor del co n v e n t del B onsucc s (desap aregu t) B arcelona. Fotografia; Institut
A m atller d Art H ispnic. Arxiu Mas.
de la p re fe r n c ia p e r un
retaule n arratiu en funci
de la titular: alli ahont hi
ha quatre fig u res rodones
y ha de haver taulons de
m ig relleu am b la istoria
de Nostra Sehora, aque
lla que aparexer a dits
senors maiorals. 24 Era
fora freq en t q ue m a jo
rals de les confraries, sn
dics o obrers de lo b ra escollissin tan t t e m e s dels
relleus co m , en el cas de
figures, els sa n ts q u e es
devien col locar.
Barraquer el veu ex a
g e r a t, d acord a m b la
m entalitat hereva dels n e
oclssics, i dir en iniciar
el seu com entari: El bar
roco retablo mayor, todo
de prolija escultura y dorado, huele a siglo XVII. 25
- RETAULE PER AL SANT CRIST DE SANT JERONI DE LA MURTRA. Es
creu q u e es co n tra c t i realitz vers 16 5 4 .26

Aquest retaule s u n a o b ra d e petites d im en sio n s, p e n s a d a ex
clu siv am en t p er a d e s ta c a r la figura del S ant Crist, im atg e de la qual
es te n e n notcies, c o m diu Font i Cuss, des del 1453 i pel qual hi
havia u n a gran devoci.27 Hi a n a v a g e n t devo ta d e la c o n tra d a i en s
explica q ue es volgus d e m odel, c o m s el cas de Tei. Del retaule
es c o n s e rv e n dos gravats i, s obvi, c o m diu a q u e s t m a te ix autor,
2 4 AHPB, Collell, Llus, notari n m . 6 3 9 , 19, se n s e paginar, 5 d e m ar d e 16 3 9 .

2 5 BARRAQUER Y ROV1RALTA, C., L as casas de re ligiosos en Cataluna d u ra n te el
p rim e r tercio del sig lo X IX , II. Im p. Alts y Alabart, 1 9 0 6 , p. 164.
2 6 MARTINELL, 1 9 5 9 , p. 107, s el q u e p recisa m s; RFOLS, 1 9 5 3 , p. 4 9 2 , el situa
en tre 1 6 4 4 -5 8 ; FONT I CUSS, 1 9 8 0 , p. 1 7 4 , diu als voltan ts d e 1 6 5 0 ; Aym ar se g u e ix
C uss. Vegeu; J. AYMAR I RAGOLTA, R elacion s d e Sant Jeroni d e la Murtra am b les
co m a rq u es g ir o n in e s Estudis del Baix E m pord, 2 9 , 2 0 1 0 , p. 77.
2 7 FONT I CUSS, 1 9 8 0 , p. 1 72-1 79.
90
L'ESCULTOR GUIXOLENC DOMNEC ROVIRA ( 1 6 0 8 - 1 6 7 8 )
Fig. 3 Gravat del retaule del Sant Crist (d esap a

regut). Extret d els Goigs. Sant Jeroni d e la Murtra
R eprodut a Font i C uss, J., La Voz d e Badalona
N 3 6 3 , 1 9 6 5 i a 62 articles, 19 8 0 , p. 178.
qu e el c o r re s p o n e n t als
Goigs seria el m s antic
i, p o s s ib le m e n t, la qual
co sa p o d ria re p ro d u
ir el retaule original de
Rovira.28 Aymar re p ro
dueix el gravat del segle
XVIII,29 o b ra del c o n e g u t
g rav ado r Ignasi Valls, i
u n altre a m b u n e s lleu
geres m odificacions pel
qu e fa al del segle XVIII,
gravat p er Ignasi Valls i
qu e diu q u e s de p rin
cipi del segle XIX.30 Al
gravat de Valls es fan
palese s u n e s m odificaci
o ns al retaule, les quals
e s te m d aco rd a m b Font
i Cuss q ue re s p o n e n
al gust de m itjan segle
XVIII, i p o s sib le m e n t
sigui dels voltants de
1742, q u a n es fa el tra s
llat a la nov a capella a m b
gran s o le m n ita t.31
T ipolgicam ent resp o n al tipus d e retaule tab e rn a c le a m b u n a

redu da e s tru c tu ra arqu ite ct n ic a d e s tin a d a a situar la im atg e a la
qual es d e d ic a i, c o m aq u e st, a c o s tu m a a en c im b ellar-se a m b un
tic.32 Com h e m e s m e n ta t, p e r m o s s n Josep Mas s a b e m q u e el p e
destal era d e p edra, la resta fusta. C onsta de scol, d a m u n t del qual
larc a d a es recolza en c o lu m n e s d ordre jnic q u e cre e n m s d un
28 FONT I CUSS, 1 9 8 0 , p. 178.
29 AYMAR I RAGOLTA, J., El M o n e stir de S a n t Jero n i de la M urtra. D iputaci B arcelona/
A juntam ent B adalona, 1 9 9 3 , p. 45.
3 0 AYMAR I RAGOLTA, 2 0 1 0 , p. 79.
31 FONT I CUSS, 19 8 0 , p. 1 76-1 77.
3 2 PALOMERO PRAMO, J., El retablo sevilla n o del R en a cim ien to : a n lisis y evolucin
(1560-1629). D ip u tacin , Sevilla, 19 8 3 . C om diu aq u est autor, fou m olt em p rat p els
retaulistes sev illa n s d els se g le XVI i XVII, per la seva form u laci d efinitiva e s d eu a
G ernim o H ern n d ez, qu e s inspira en el frontispici d e led ici italiana d 'l Q uattro Libri
d ellA rch itettu ra , i lim ita el retaule a un n ic carrer, p. 98 i 2 5 9 . I m o d e ls d e retaule
tabern acle d 'a q u est escultor, op. cit., p. 2 6 7 -2 7 2 .
91
pla. A la r c a d a i d e baix
a dalt: m e s a , g ra d es i la
im atg e del Crist, a c o m
p a n y a d a de Maria i sa n t
Joan, s a dir, s u n Cal
vari i que, se g o n s Font i
Cuss, c o n sta d o c u m e n
ta lm e n t q ue hi e ren al
segle XVII.33 El q ue no
p o d e m saber, ja q ue es
d e sc o n e ix el contracte,
s si a q u e s te s sn o bra
de Rovira. Ltic a m b el
front tre n c a t i e le m e n ts
o rn a m e n ta ls c o rb ats s
la p a rt m s d in m ic a del
retaule. Uns angelets, d a
m u n t el Crist, s e m b le n
so sten ir el d ra p de la Ve
r nica i, recolzats en les
volutes dels extre m s, un s
ngels s o s te n e n sm bols
Fig. 4 Gravat d Ignasi Valls. Retaule del san t
Crist. Sant Jeroni d e la Murtra. Pub. a Barraquer,
de la Passi de Crist: la
Los relig io so s en Cataluia durante la prim era millana i lesponja. Font
tad del siglo XIX, IV, p. 4 9 6 .
i Cuss en fer e s m e n t
del seu trasllat a la no va capella, m s e s p a io s a q u e lanterior, cita
els b en e fac to rs q u e contrib u re n e c o n m i c a m e n t a la construcci
d a q u e s ta nova capella.34 Cap d ells no p e rta n y a la famlia Enveja.
Al frontis d e la m e s a d altar, hi figura u n a inscripci q ue diu: Verdadero retrato de la m ilagrosa im agen del Santo Cristo que se venera
en el insigne m onasterio de San Geronimo de la Murtra. Barcelona.
Al d a m u n t de la m e s a i sota el Crist, s hi h a c o llo c a t u n sagrari,
no vetat d e s tac ab le i q u e a c c e n tu a el c a rc te r de retaule tabernacle.
Altres s n la d esap arici de Maria i Jo an i al seu lloc dos angelets
a m b c a n d elers i le n r iq u im e n t o rn a m e n ta l d e tot el retaule, des de
les cartel les del scol a les m odificacions d e ltic. Tant els ang elets
a m b els candelers, co m els bellugadissos d e ltic allunyen a q u e s t
33 FONT 1 CUSS, 1 9 8 0 , p. 1 76-1 77.
3 4 Ibdem .
92
LESCULTOR GUIXOLENC DOM NEC ROVIRA ( 1 6 0 8 -1 6 7 8 )
retaule del seu c a rc te r de Calvari. Si b els q u e sn a la p art c e n

tral seg ueixen so s te n in t la im atg e d e la Vernica, q u e ara s e m b la
u n a pintura, els dels e x tre m s recolzats en les volutes sn un s m o
guts angelets, s e n s cap sm bol de la Passi. E n cim bellant ltic, el
sol co m a s im b o lis m e de Crist. 1 c o m p le te n la nova co ncepci del
retaule t a m b a la rc a d a on hi h a el Sant Crist, co rtinatges al gust
del XVIII. El de principi del segle XIX, publicat p e r Aymar, n o m s
ofereix u n a petita diferncia a m b a q u e s t del segle XVIII qu e c o rres
p o n als angelets. Els qu e es ta n a la forncula del Crist no es recolzen
so bre cartel les i to can t al fust de les co lum nes, sin q ue sn sobre
les g ra d es de laltar i to ta lm e n t ex e m p ts. S o ste n en u n s c a n elo b res
m s vistosos i u n a co ro n a d e s p in e s .35
- EL RETAULE DEL SANT CRIST DE TEI fou co n tra ctat p er
Rovira el 15 d abril de 1659. Jurats i o brers p o s e n la condici q ue
sigui igual al del te m p le del m o n e s tir de Sant Jeroni de la Murtra,
excepto lo pedestal que all s de pedra y aqu ha de ser de f u s t a ,
p e r 180 Ll. B.36
- Entre el 1 644-1658, co n tra c t a m b el fuster d e Canet, Salvador
Ali, EL RETAULE DEL ROSER DE ST. VICEN DE LLAVANERES
(avui Montalt) pel p re u de 800 Ll. B.37
- EL RETAULE MAJOR DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GU
XOLS h a estat a c u r a d a m e n t estud iat p e r Llus Esteva i Cruanas, en
lestudi a b a n s e s m e n t a t , 38 arra n de tro b a r el contracte, estudi que
inclou re fern cies de treballs an terio rs so b re el retaule. Especial
m e n t in te re ss a n ts sn els relatius a les figures dels ngels del b a s a
m e n t i la seva p r p ia opini. Du a t e r m e u n a descripci del retaule
b a sa n t-se en el contracte, i fin alm en t explica les seves vicissituds
posteriors, q ue f o n a m e n t a l m e n t afecten la iconografia. Per tant,
ens lim itarem a d o n a r algunes o p inio ns prpies.
C on tractat el 26 de n o v e m b re d e 1657, era u n g ran retaule c o m
es detalla al m a te ix contracte: alada, 73 p a m s i a m p la d a , 39 i, c o m
3 5 AYMAR I RAGOLTA, 2 0 1 0 , p. 79.
3 6 Arxiu Parroquial, C ontractes 1 6 2 5 -1 6 7 4 , fol. 28 (AHCB a: MAS, JOSEP, N otes
h ist riq u es del B isb a t de Barcelona, XXV, fol. 14. R eferen ciat per MADURELL, J.M., Lart
an tic al M a resm e (...). Matar: Ed. Caixa Estalvis Laietana, 1970, p. 128.
3 7 ACB, MAS, JOSEP, Nota h ist rica de l esglsia parroquial de S a n t V icens de
Llevaneras. B arcelona, 1 9 2 1 , p. 13-14.
3 8 ESTEVA I CRUANAS, 1992.
93
qu e p e r a la realitzaci de lo bra es preveia q ue fossin n ec essaris

vuit anys, cosa q ue c o m p o rta v a q u e fos o b ra de taller, es p o s a a
disposici d e Rovira la c a sa i lesglsia d e Sant Joan p e r treballar-hi.
S er t a m b lliure de taxes. A m b d u e s coses sn habituals q u a n es
tracta de g ra n s retaules i aix fou, p e r exem ple, en el retaule de Pala
frugell, ob ra t p e r Pau C osta.39 Per lo b ra del retaule es p erllo ng ar
m s enll d a q u e sts anys, p e rq u ta m p o c no se li p a g a r p u n tu a l
m e n t. P re c is a m e n t el c o n tra cte s m olt m eticuls a m b p a g a m e n t s
i obra. Es diu q ue q u an no se li pugui pagar, p e r m a n c a de p eix ,40
la qu an titat c o r re s p o n e n t d un term ini, en tal cas s ha d allargar el
t e m p s de fer lo b ra i, en cas contrari, si Rovira ha rebut m s q u a n
titat q u e la feina feta, o h a u r d e continuar-la m s rpid o lh a u r
de realitzar al seu crrec. Si Rovira m o r a b a n s de finir el retaule, sn
obligats a acabar-h o, el seu h e re u i oficials. Q u e d a clar de q u in a part
no es c o m p lien els co m p ro m is o s : lo b ra s allarga i a Rovira li costa
a c a b a r de cobrar. Al te s ta m e n t, re d actat gaireb tres anys a b a n s del
seu bit, el 6 d agost de 1675, en fa re fer ncia del quem deuen en
la vila de S ant F eliu q ue vol d e s tin a r a m isse s d aniversaris an uals
p er a ell i tota la seva famlia.41
La traa, c o m refereix Esteva, e s m e n t a q ue li lliuren a Rovira el
Sr. Abat i jurats. Per s afegeix u n a cosa q u e e n s s e m b la im p o rtan t,
i s q ue Abat i jurats li d o n e n facultat a lescultor p e r a d u r a te r m e
q u alcu n a m odificaci si li s e m b la o p o rt i creu q ue m illorar lobra.
C e rta m e n t era lgic q ue aix fos, ja q u e Rovira era llavors un escul
tor a m b m olts anys d e professi i acreditat p er o bre s im p ortants.
A c o m p a n y a n t la descripci del retaule hi h a un e s q u e m a
d aq u e st, o b ra de Pere Trijueque, a partir d un e sb s d Esteva.42 s
difcil fer un e s q u e m a a b s o lu ta m e n t fidel, p e r q u el contracte, tot
i q ue p ro p o rc io n a m id es de parts del retaule, no les d n a de totes.
Per s que, d aco rd a m b el q ue es diu al contracte, no creiem que
es m an tin g u i lhoritzontalitat c o m es veu l'e s q u e m a , sin q u e es
tre n c a al ca rre r central q u e s e n d in s a en el seg en t. El q ue es fa a
le s q u e m a s d o n a r la m a te ix a ala da al padestral p rim e r , com
s a n o m e n a el b ancal al contracte, q ue als dos cossos aix m ai s
3 9 PREZ SANTAMARA, A., 1988, d o c u m e n ts 2 7 7 i 2 7 8 , p. 5 9 2 -5 9 6 .
4 0 El tribut del p eix era la form a m s habitual d e p a g a m e n t d e retaules i altres tipus
d obra religiosa al llarg d e la co sta catalana. Per ex em p le: Palafrugell i C adaqus.
41 Al te sta m e n t, ta m b hi figuren altres llegats per a m isse s. El m s q u an tis, perq u
s on n han d e celebrar m s, s el d estin a t al m o n e stir d e Sant Jeroni d e la Murtra. Not.
Gell, Josep, 1 6 7 2 -8 1 , fol. 114.
4 2 ESTEVA I CRUANAS, 1 9 9 2 , p. 143.
94
L'ESCULTOR GUIXOLENC DO M N EC ROVIRA ( 1 6 0 8 -1 6 7 8 )
aix. El b an cal t m o lta m e n y s alada. El c o n tra cte d n a lalada

d e les c o lu m n e s del prim er cu erp o , 11 p am s, i p e r tan t lalad a
del b an cal h a de ser b a s ta n t inferior i el sagrari, q ue h a de tenir 13
p am s, h a de s o b re p a s s a r el ban c al i e n d in sar-se de fo rm a visible
al p rim e r cos i la forncula de Nostra Senyora, q ue s la principal,
i p e r tan t la de m a jo r g ran d ria, s h a u r d e n d in s a r al sego n cos i
fin alm ent la d e Sant Feliu ho far a ltic.
El p e u de ped ra, o scol, es far de 10 p am s, de p e d ra b lan ca de
Girona, jaspi d e Tortosa i n e g ra de Barcelona i s aqu on s h a n de
col locar els vuit m i n y o n s o angelets. Esteva afirm a q ue el p rim e r
q ue atribu a D o m n e c Rovira a q u e s te s figures c o m a p e c es del
retaule m ajo r de S ant Feliu fou Jo an Ainaud i co m a tals figuraren a
lexposici qu e el m a te ix Ainaud organitz, a crrec de la Ju n ta de
Museos, el 1956. Esteva, a m s d e relatar les vicissituds dels m i
n y o n s , inclou u n e s fotografies en q u creiem q u e es d e m o s tr a que
dels vuit, dos, els d alabastre, sn o b ra del m a te ix Rovira, m e n tre
q ue els altres sis, d e m e n y s qualitat evident, sn o b ra del taller, la
qual co sa ap u n ta v a ja Jo an Ainaud i, si hi havia qualsevol dubte, el
co n tra cte lh a esvat.43
La d a u r a d u ra del retaule es far m olt m s tard, 1750, a crrec
del d a u r a d o r A m br s C olobrant i, en d escriure el retaule, efecti
v a m e n t, es c o n s ta ta q u e es m a n t el retaule p r c tic a m e n t igual,
e m p e r , a partir d e 1752, es far un n o u sagrari, al qual seguiran
altres canvis.44
B arraq uer i Roviralta far u n a b re u descripci de la seva e s tru c
tura i iconografia d aco rd a m b els seu s records d in fan te sa i el que
li exp liqu en familiars. El q u e vo lem d e s ta c a r s la m a n e r a de co
m enar-la. El altar (mayor) es de mal gusto, com enzado a trabajar
en 1657 p o r D om ingo Rovira (,..)45.
RETAULE DE LA SANTA CREU I LA MAGDALENA, p er a le s
glsia parroquial de Figueres.46 Es c o n tra ct a B arcelona el 18 de
m aig d e 1665, e n tre els g e r m a n s Miquel, prev ere i beneficiat de la
4 3 ESTEVA I CRUANAS, 1 9 9 2 , p. 1 4 5 -1 4 9 . I el con tracte ta m b d em o stra qu e els

cinc b a ix o s relleus d'alab astre atributs al retaule no hi p o d en pertnyer.
4 4 ESTEVA I CRUANAS, 1 9 9 2 , p. 1 5 8 -1 6 0 .
4 5 BARRAQUER I ROVIRALTA, C., Las casas de religiosos en Cataluna d u ra n te el
p rim e r tercio del siglo X IX , I. Barcelona: Im p. Alts y Alabart, 1 9 0 6 , p. 1 79.
4 6 MADURELL I MARIMN, J.M., R etablos g e r u n d e n se s ( 1 5 7 0 -1 7 5 2 ), A n a le s del
In stitu to de E stu d i s g eru n d en ses", 1951, p. 2 4 7 -2 7 0 . El con tracte s a les p. 2 5 5 -2 5 7 .
95
capella, i Rafael Grim osachs, a m b d s c iu tad a n s h o n ra ts de Barcelo

na, i els escultors D o m n e c Rovira i el seu g e n d r e Miquel Llavina.47
Lo rdre salom nic, c o m diu Martn Gonzlez, es va im p o s a n t a
E spanya d es de m itjan segle XVII, tot i q ue la po sterio r publicaci
de lo b ra d e C aram uel el 167 8 tin d r u n g ran ress a larqu ite ctu ra
b a rro c a e s p a n y o la .48 s el m a te ix p e r a Catalunya. Martinell co n si
d era q ue lordre sa lo m n ic es fa habitual t a m b des d e m itjan segle
XVII, i el tro b a re m , en p rim e r lloc, a fa an e s.49
La traa es lliura als escultors i el co n tra c te detalla m olt el q u e el
clients desitgen. Ha de ten ir tota lala d a de la capella qu e es troba
situ a d a sota lorgue i u n a a m p l a d a d e 15 p am s.
Per la descripci tipolgica q u e es fa en el contracte, seria un re
taule m olt s e m b la n t e s tru c tu r a lm e n t al del Sant Crist de San Jeroni
de la Murtra, s a dir, un retaule tabernacle, a m b scol, bancal, cos
i tic, per, al m a te ix te m p s , s t a m b retaule-reliquiari, puix q ue
u n a de les seves principals funcions s cu sto diar u n a relquia d e la
S anta Espina, tot i q ue no re sp o n tip o l g ica m en t a a q u e s t tipus de
retau le50 i a q u e s ta relquia es custo d iar en un sagrari q u e hi ha al
b ancal situat sob re laltar.
Lordre s a lo m n ic s el del retaule: q u a tre co lum nes, dos p er
b a n d a , i al m ig un relleu a m b u n a creu a m b u n a glria. A ltic i
al centre, la figura de la M agdalen a de m ig cos i m ig relleu i els a r
cngels Miquel i Rafael, s e n s d u b te p e r q u sn el sa n ts p a tro n s del
co m itents.
Sh a n de situar escuts al scol, el lloc m s habitual, i q ue p o s
sib le m e n t sn els dels c o m ite n ts i a ltic, las arm as del fu n d a d o r
conform e estan dibuxades en dita tra ssa .51 No s a b e m si es refereix
al fu n d a d o r de la capella o les seves advocacions.
Per a finir a m b a q u e s ta obra, c o m q ue no es tracta d un retaule
de gra n s d im en sio n s, els escultors el realitzaran al seu taller. E m p e
r el contracte, c o m m olts altres en a q u e s t cas en qu s h a d e p o rtar
fora lluny,52 d e B arcelona a Figueres, especifica c o m s h a de fer el
4 7 Miquel Llavina, a m s d e contractar ob res am b D o m n e c , ser procurador seu.
Vegeu: AHPB, Gell, Josep , not. n m . 811, 4 3 , 1 6 7 5 , fol. 98.
4 8 MARTN GONZLEZ, 1 9 9 3 , p. 11-13. Tam b d esta ca ob res an teriors a 16 5 0
q u e ja s n d ordre sa lo m n ic, la prim era el retaule m ajor d e l'esg lsia d els je su te s de
G ranada, op. cit., p. 93 .
4 9 MARTINELL, 1 9 6 1 , p. 5 3 -5 4 .
5 0 Per a d esc rip cio n s del retaule-relicari a: MARTN GONZLEZ, 19 9 3 , p. 18 i
PALOMERO PRAMO, 1 9 8 3 , p. 97.
51 MADURELL I MARIMON, 1 9 5 1 , p. 2 5 6 .
5 2 V egeu PREZ SANTAMARA, 1 9 8 8 , El lloc de treball, p. 3 3 -3 4 .
96
LESCULTOR GUIXOLENC DOMN EC ROVIRA ( 1 6 0 8 - 1 6 7 8 )
trasllat: p e r via m a rtim a fins a la platja d A rm e n te ra o en altre que

m illor convinga per desem barcaria y ab m s fa cilita t y m anco gasto
se puga aportar en dita vila de F igueres.55 1 c o m q ue es p re v eu en
totes les contingncies, si el retaule es perd, els escultors lh a u ra n
de to rn a r a realitzar al seu crrec, c o m t a m b ho sera n les d e s p e s e s
d a n a r a Figueres a a s s e n ta r el retaule.
- RETAULE MAJOR DE LESGLSIA PARROQUIAL DE LARBO,
retaule realitzat e n tre 1670-1681, c o n tra ctat c o n ju n ta m e n t a m b el
seu n eb o t, D o m n e c Rovira II, q ue ser el q u e el finir.54 Les foto
grafies d arxiu p e r m e t e n n o m s un estudi parcial, ja que, si b n hi
ha u n a de tot el retaule, les c o r re s p o n e n ts als detalls s n insufici
ents, puix q ue s un retaule a m b m olta riq u esa escultrica i no es
pot arrib ar a gaire detallism e en les seves p arts im p o rtan ts, c o m s
el cas del sagrari, i es fa difcil conclo ure e n diverses o ca sio ns sob re
figures, relleus o altres elem e n ts. La b s n c ia de co n tra c te e n s priva
d inform aci so b re m ateria ls i altres aspectes.
Retaule c la r a m e n t salom nic, c o m c o rre s p o n a les d a te s de re a
litzaci, cob reix i s a d a p ta a la cap alera del tem ple, a m b els cossos
habituals: scol, bancal, dos pisos i tic. Es p alesa la im pressi de
mobilitat, p e r la curvatura, les c o lu m n e s salo m n iq u es, els fron ton s
tren c ats i la riquesa o rn a m e n ta l q u e im p e ra en tots els e le m e n ts
arquitectnics: co lum nes, e n ta u la m e n ts i frontons. Al voltant d e les
espires de les c o lu m n e s hi h a tots e le m e n ts sim blics q ue s hi p o
den tro b a r en a q u e s t tipus: p m p o ls i ram s eucarstics, ang e le ts i
aus. 1 p e r a tot el retaule hi h a u n a gran invasi de putti, especial
m e n t n o m b ro s o s a la cpula q ue e n c im b e lla s a n t Juli i a ltic. A la
vegada, les c o lu m n e s q ue se p a re n els carrers i c reen diferents plans
co ntrib u e ix e n a d e s ta c a r el ca rrer central q ue tre n c a to ta lm e n t lh o
ritzontalitat dels pisos, a p artir del p o te n t m a n ife s ta d o r so b re el
qual s o b re u n a g ran forncula, on se situa el titular.
El scol s de p e d r a noble o m arb re. Hi ha o r n a m e n ta c i , p u tti
i dos atlants. Envers aqu e ste s, creiem q ue p o d e m dir q ue d es del
punt de vista iconogrfic s n al legories de virtuts i q u e sn o bra de
D o m n e c Rovira II. A la conclusi qu e sn virtuts en s hi h a p o rtat el
de la n o s tra d re ta (carrer Epstola), q ue h a d e ser la virtut d e la tem p ra n a i lh e m identificat p e r latribut del gerro d aigua. En el cas de
53 MADURELL I MARIMON, 19 5 1 , p. 2 5 6 .
54 MARTINELL, 1 9 5 9 , p . 107-108; RFOLS, 1 9 5 3 , p. 4 9 3 .
97
laltra, c o m q ue no es pot
p recisar el possible atri
bu t q ue porti, no es d e
duble q u in a de les altres
virtuts cardinals ser.
Latribuci al n eb o t, Ro
vira II, la fem p e r la seva
relaci estilstica a m b
els atlants del scol del
retaule m ajo r d Alcover,
c o n tra ctat p e r F ran cesc
Grau i D o m n e c Rovira
II: tan t e n el m o d e la tg e
de la m a te ix a figura, com
en les posicions de b ra
os i m a n s co m en els e s
ca ssos detalls q ue la foto
grafia e n s p e r m e t copsar.
I en el cas d e laltra virtut
s e n s e identificar s q ue hi
v eiem a la d re ta d e la fi
Fig. 5 R etaule m ajor d e lesg lsia parroquial de
Sant Juli (d esap aregu t) LArbo (Tarragona). Foto
g ura un escut a terra, tal
grafia: Institut A m atller d Art H ispnica. Arxiu Mas.
c o m sn i situats al m a
teix lloc, co m el de les fi
gures d Alcover, i e n les virtuts, figures m olt s e m b la n ts t a m b dels
s epulcres dels g e r m a n s Girn de Rebolledo, ob res dels m ate ix o s
escultors.55
La im atg e de s a n t Juli creiem q ue s de D o m n e c Rovira I, aix
c o m la Im m a c u la d a , tot i q ue les d u es figures s h a n a p r o p a t al b a r
roc salom nic, e s p e c ia lm e n t la seg ona, si les c o m p a r e m a m b s a n t
Pau i la I m m a c u la d a del Bon Succs. S ant Juli no a p u n ta m o v im e n t
a m b la c a m a d re ta c o m s a n t Pau sin q ue se m b la posar-se en m a r
xa, lhbit m o n a c a l s m s a m p u l l s q u e les robes de lapstol i
referint-nos a la Im m a c u la d a a q u e s ta u n eix a lam p u l lositat el clar
m o v im e n t d e les robes. Totes d u es s n figures de qualitat. I el m a
teix d e d u m de p arts dels relleus a m b la vida del s a n t q u e p o d e m
veure.
55
PREZ SANTAMARA, A., A legorias en los o rd en es atlntico y p aran n fico del
retablo cataln (1 6 1 1 -1 7 4 0 c a ) A cta s X Congreso CEHA. L os cla sic ism o s en el arte
e s p a n o l. Madrid: UNED, 19 9 4 , p. 2 6 1 -6 6 .
98
LESCULTOR GUIXOLENC DOM NEC ROVIRA ( 1 6 0 8 - 1 6 7 8 )
Fig. 6 Detall del retaule m ajor d e lesg l sia parroquial d e Sant Juli. LArbo (Tarragona). Fotografia: Institut A m atller d Art H ispnic. Arxiu Mas
Pel q u e fa a la ico
no grafia, s a n t Juli s h a
r e p r e s e n t a t c o m a fu n
d a d o r a m b llibre i bcul,
p e r la lle g e n d a del s a n t
c o n t e p is o d is d altres
s a n t s 56 i la i n d u m e n t
ria a m b el q u e el v e ie m
al re ta u le c o r r e s p o n a la
d a r r e r a e t a p a d e la s ev a
v i d a .57
El g ra n m a n i f e s t a d o r
s del tip u s d e to rre a m b
do s co sso s, el s u p e r io r
po lig o n al c o m el del re
tau le d Alcover.58 Al cos
s u p e r io r hi h a a l t e r n a n
a de p a r e s de lEsglsia
i p ro fe te s . Es veu, c o n
c r e t a m e n t , u n del p a r e s
i el p ro f e ta M oiss a m b
les Taules. A q u e sta U n i
,
a .
d e la p re n g u ra c io e u c a
rstica d e lA ntiga Llei i
a m b la Nova s m o lt del g u st de t e m e s eu carstics.
ATRIBUCIONS
U na figura d e sa n t B en et qu e es co n se rv av a a la sagristia de le s
glsia de lantic m o n e s tir fou atrib u d a p er Martinell ta m b a Do
m n e c Rovira e n un article59 del qual Esteva repro d u eix b o n a p a r t.60
Martinell fa latribuci per la perfecci tcnica, ostensible en els
plegs del ropatge (...) Igual o superior perfecci tcnica es p o t veure
tam b a la testa i m ans, resoltes am b coneixem ent de l anatom ia i les
5 6 RAU, L., Ico n ografia del arte cristiano. Iconografia de los santos, G-O. Barcelona:
Ed. Del Serbal, 1 9 9 7 , T. 2/vol. 4, p. 2 1 2 -2 1 4 .
5 7 FERRANDO ROIG, J., Iconografia de los santos. Barcelona: Ed. O m ega, 1 9 5 0 , p.
16 2 -1 6 3 .
5 8 PREZ SANTAMARA, A. 1 9 9 2 . p. 148.
5 9 MARTINELL, C., Atribuci d u n a obra a D o m n e c Rovira, La Costa Brava, 1 9 3 3 .
6 0 ESTEVA I CRUANAS, 1 9 9 2 , 178-181.
99
bones norm es escultriques6 i

la relacion a m b la q ue Llamb e rt Font li referia en u n a lletra:
Llam bert Font (...) ens parla
d un docum ent en el qual s afir
m a que la parrquia de S ant Fe
liu de Guxols encarreg a m estre
Rovira la escoltura de la im atge
de N.P. San B e n ito 62. Nosaltres
hi e s te m d ac o rd i volem afe
gir qu e tan t el p o sa t del sant,
c o m la caigu da de la ro b a del
seu hbit, c o m les a m p u l loses
m nigu es, re c o rd e n m olt la fi
gura del s a n t Juli d e lArbo. La
m a la sort d a q u e s t escultor arri
b a fins al p u n t q u e la fotografia
de s a n t B enet q u e repro d u eix
Esteva en a q u e s te s p g in es s
ta m b p erd u d a.
C om h e m dit a la in tro d u c
ci, el fet d e s tu d iar u n e s figu
res d atlan ts q u e atrib u re m
t a m b a Rovira I e n s a p ro p
a a q u e s t escultor. Es tracta de
du es figures c la r a m e n t atlants
Fig. 7 Sant B enet (desap aregu t). Atri
b u ci a D o m n e c Rovira. Sagristia e s g l
qu e c o n s id e r e m Al leg o ries de
sia Antic m o n e stir d e Sant Feliu d e Gu
Virtuts. Els d a te m vers 1 640xols. Pub. a Esteva Cruanas, El retaule De
50ca., s a dir, d u ra n t els anys
lescu lto r g u ix o len c D o m n e c Rovira el
Major (1 6 5 7 -1 6 7 8 ), p. 181.
en q u lescultor treball a S an
ta Maria del Mar.
Es tracta de figures en fusta po licro m ad a , d u n a ala d a de 147
cm . 1 q u e d a m u n t la testa t e n e n u n coix, c o m si fos u n barret, i q u e
substitu eix lhabitual capitell, p e r la qual co sa e s d e v e n e n b a s ta n t
originals. Les seves esq u e n es, q u e no es v eu e n a les fotografies, d e
m o s tre n q ue no eren to ta lm e n t e x e m p te s , sin a d h e rid e s a u n pla.
61 ESTEVA I CRUANAS, 19 9 2 , p. 180.

62 Ib d e m .
100
L'ESCULTOR GUIXOLENC DOM NEC ROVIRA ( 1 6 0 8 -1 6 7 8 )
Fig. 8 Atlant/virtut 1. Atribuci a D o m n e c Rovira. Fotografia propietat de la Galeria

Coll & Corts.
101
Mesures, coix, tr a c ta m e n t de les rob es i policro m ia e n s in diquen

q ue c o r re s p o n ie n a la m a te ix a obra.
La ra de creure q u e sn virtuts, p o s s ib le m e n t virtuts m orals, s
la seva actitud de devoci, puix q u e no t e n e n cap altre atribu t i, a
m s, la virtut s el sim b o lism e m s habitual a atlants i caritides al
pe ro d e e n q u foren esculpits.
A l a tlan t/virtu t 1 lescultor h a p o s a t especial cura al cap. El seu
rostre s m olt exp ressiu i s e m b la c o n c e n tra t en alg un a co sa q u e li
g e n e ra ad m ira ci o devoci. La llarga b arb a , o n d u la d a c o m el seu
cabell, li g e n e re n u n a a p a re n a venerable. El tors nu p o sa de m a n i
fest d om ini a n a t m ic p e r p a rt d e lescultor i la p o s tu ra i plegat del
m an tell t e n e n influncia clssica, si b c o m e n a a m o strar-se b a r
roc en el plegat diagonal d e la part frontal. Es tracta d u n a figura de
gran qualitat i el seu cap pel q u e fa als trets c o m el t r a c ta m e n t del
cabell en s re co rd e n el del sa n t Pau de S anta Maria del Mar.
La tla n t 2, q ue ce n tra la seva m ira d a en un lloc d e te r m in a t, t el
m a te ix t r a c ta m e n t del cabell, per el rostre m s jove i s e n s e b a r b a
fa q ue no sigui tan identificable a m b el sa n t Pau, e m p e r el m antell
q ue lenvolta i q u e cau pel b ra dret s d e disposici m s clssica
q u e el de latlan t 1 i m s sim ilar en el t ra c ta m e n t dels plecs al de la
im atg e d e sa n t Pau.
Lesculpit de les m an s, en tots dos, p er e s p e c ia lm e n t e n latlan t
1, re co rd a t a m b el de les de s a n t Pau.
No p e r ta n y e n a cap d e les o bre s de Rovira fins ara co n e g u d e s
v i rtu a lm e n t, o p e r fotografies o p e r d o c u m e n ts . Potser algun dia
ho sab rem .
LINVENTARI DE LARTISTA
Linventari de la c a sa a m b tres portals, a la p laceta Basea, c a n to
n a d a a m b el ca rrer Jover de Barcelona, m olt p ro p e ra a S an ta Maria
del Mar, on hi ten ia el taller i l'h abitatg e es d u r a t e r m e pocs dies
d e s p r s d e la seva m ort, el 10 d e n o v e m b re d e 16 7 8 .63
Hi c o n s ta el d e u te q u e ten ia e n c a ra la Universitat de Palafrugell
a m b lescultor, 1.000 lliures, p e r obres d escultura q u e Rovira havia
realitzat. E v id e n tm e n t no es c o n se rv en , p er t a m p o c no s h a tro
bat, a lm e n y s fins ara, d o c u m e n ta c i de lobra. Ja no es fa re fer ncia
63
AHPB,
3 7 0 -3 7 5 .
Gell, J osep , not. 811. L iber P rim u s in v e n ta r io r u m ..., 1672-80, 811, fol.
102
LESCULTOR GUIXOLENC DOMNEC ROVIRA ( 1 6 0 8 - 1 6 7 8 )
Fig. 9 Atlant/virtut 2. Atribuci a D o m n e c Rovira. Fotografia propietat d e la Galeria

Coll & Corts.
103
al d e u te q u e ten ia el m o n e s tir d e Sant Feliu, del qual h e m fet e s

m e n t, p e rq u es devia h av e r satisfet.
Voldrem d e s ta c a r q u e ta n t a les sales c o m a les c a m b r e s hi tenia
pin tu res e n n o m b r e re la tiv a m e n t elevat p e r no ser no ble i ta m b ,
tot i qu e m enys, escu ltures.641 t a m b es fa p a lesa la seva afici als
gravats, q ue li e ren tils des del p u n t de vista professional, p er que,
a m s, li o r n a m e n t a v e n la casa.
Tenia un total de 26 pintures, de les quals 14 e re n de t e m e s
profans, totes paisatges, 10 de te m tic a religiosa i u n e s altres du es
de les quals no s especifica tem tica. s ta m b in te re ss a n t la seva
distribuci. A la sala p re d o m in e n els paisatges, 12, en fro n t quatre
de te m tic a religiosa; a la resala es tro b e n equilibrades, dos i dos,
m e n t r e q u e a la c a m b r a totes q u atre sn pin tu res religioses. A la
c a m b r a hi h a t a m b una dotzena de quadrets (...) ab sas esta m p a s,
tres im atg es d e Nostra S enyora del Pilar, u n a de plata de Nostra Se
nyo ra d e M o ntserrat i un n o m b r e im p o rta n t d e p e c e s d orfebreria,
la m ajor part joies. En u n a s e g o n a c a m b r a hi h a els dos q u a d r o s
s e n s e especificar, en u n a tercera, 27 q u a d re ts a m b e s ta m p e s, u n a
escultura de la Vernica d e tres p a m s i u n a Nostra S enyo ra d e dos
p a m s i m ig i en la quarta, u n retaule d e S ant Miquel p intat i daurat.
Al q u e a n o m e n e n estudi, a p a rt d e ro b a diversa, q ue t a m b hi ha
a altres c a m b res, hi havia reliquiaris, u n a figureta d un j e s u s e t i un
altre Jess de q u atre p am s.
Hi havia t a m b llibres: alguns religiosos, u n d e la Vida de Sant
B enet a m b e s ta m p e s, Crniques de Sant Francesc i un altre del m n
del ca m p : Agricultura, de fra Miquel Agust.
C om a co n clu si : u n s m i n y o n s o angelets del scol del retaule
de Sant Feliu de Guxols, es c a s s e s fotografies d arxiu de p art de les
seves obres, u ns gravats, q u a tre co n tra c te s i algu nes info rm ac io n s
d o c u m e n ta ls m s, notarials o parroquials, i, finalm ent, algunes atri
b u cion s co n stitu eix en avui el llegat d u n escultor D o m n e c Rovira
q ue tingu un elevat n o m b r e d e c o m a n d e s .
64
Ens se m b la m olt in teressa n t, en refern cia a aq u est tem a , larticle d e MARI
CARBONELL 1 BUADES, Pintura religiosa i pintura profana en in ven taris b a r c e lo n in s,
ca. 1 5 7 5 -1 6 5 0 . E stu d is h ist ric s i D o c u m e n ts dels A r x iu s de P rotocols, XIII, 1 9 9 5 , p.
1 3 7 -1 9 0 .
104
GABRIEL MARTN ROIG
T:
L'AFER r - 5 A D EM O N UN CONFI "TE

ENTRE CAPELLANS - A R E S DE
PALAM S AL S ;LE XVIII

Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESUM : El tu rb u le n t i a ccid en ta t e n te r ra m e n t d A n to n i C asadem ont, un m o d e st sa b a te r de

Palam s, en cen g u la g u sp ira d 'u n conflicte la ten t d u ra n t d ecen n is en tre els capellans de
l esg lsia parro q u ia l de S a n ta M aria de P alam s i els fr a r e s a g u stin s del c o n v e n t de N ostra
S en yo ra de Grcia. La b u n d a n t d o cu m en ta ci que hi ha al S ervei de l A rx iu M unicipal de
Palam s, c o m p lem e n ta d a a m b altra de p rocedncia diversa, p e r m e te n re co n stru ir els f e t s
de m a n era m o lt fid e l, e x p o sa r els m o tiu s del conflicte i detallar els c o s tu m s i rituals d 'e n te rra m e n t dels p a rro q u ia n s i dels fr a r e s de P alam s a fin a l del segle XVIII.
P ARAU LES CLAU: A n to n i C a sadem ont, c o n v e n t dels a g ustins, Palam s, esglsia parroquial
de S a n ta M aria, J o a n Caner, N ostra S en yo ra de Grcia.
UN FUNERAL ACCIDENTAT
Eren les vuit del m a t del dia 8 d e m a r de 1785. F ran c esc
Pons, el p a r e prio r del c o n v e n t de N ostra S e n y o ra d e Grcia, a c o m
p a n y a t de cinc frares de lo rd e c a m i n a v e n d e p r e s s a c a rre r avall
m e n t r e s escoltav a el re p ic ar d e les c a m p a n e s d e la parro quial.
Era el senyal q u e co n v id av a els feligresos a afegir-se a la s e q e la
dels fu n erals d Antoni C a s a d e m o n t, un m o d e s t s a b a te r d e la vila.
La c o m u n i t a t d e p re v e re s d e lesglsia i els frares a g u stin s e n c a p
alats pel re v e re n t B o n a v e n tu ra C apdevila es dirigiren, c o m era
c o stu m , a la c a s a del d ifunt p e r a e x tre u re el cadver. A m b el cos a
les esp a tlles la p ro c e s s s a tu r a la p la a d e la vila, el lloc triat p e r
a fer la p r i m e r a abso lta. M entre la c o m u n ita t d e p re v e re s de S anta
Maria s inclinava cap a la parro q u ial, els regulars a g u stin s ho fe ren
en s en tit co n trari, cap a llevant, on hi h av ia el co n v e n t. Els fa m i
liars dels d ifunt i p o rta d o r s del c a d v e r t a m b d o n a r e n le s q u e n a
a lesglsia i s a g e n o lla re n d a r re re dels frares. U na r e m o r gen e ral
c o m e n a e s t e n d r e s e n tre els con vocats. Les p r i m e r e s q u eix es
i crits d e d is c o n fo r m ita t es c o n v e rtire n en insults i d esq u a lific a
cions q u e es llan a v en ta n t els p artid a ris dels ca p e lla n s c o m els
dels frares. En p o c s m in u ts, la crid ria a c a b o fe g a n t el c a n t de
les absoltes. M entre u n s c rid a v en q u e h a v ie n d o b eir el d e c re t
107
GABRIEL MARTN ROIG
del vicari g e n e r a l , al
tres d e ie n q u e el difunt
hav ia d e ser c o n d u t a
la p a r r o q u i a l . Tots dos
b n d o ls
s e n f ro n ta v e n
p e r e m p o r ta r - s e el f re
tre del d ifun t i ce le b ra r
els oficis p e r ti n e n ts al
se u s te m p le s respectius.
La in dig naci fou m a
jo r e n tre els p a r ro q u i
a n s q u a n d e s del c o n
v e n t b a ix u n altre frare
a m b c a p a pluvial i a m b
creu alta d is p o s a t a e m
p o rta r-se el d ifunt cap
al c o n v e n t. El re v e re n t
C apdevila e s c rid a s s els
frares m a n a n t- lo s q u e
la creu i el s e u p o rta d o r
F ig.l Plaa d e la Vila, escen a ri on tingu eren
to rn e s s in al co n v e n t. Es
lloc els aldarulls d e la tran slaci del cad ver d A n
p ro d u re n les p rim e re s
toni C a sad em o n t.
e m p e n t e s e n tre u n s i al
tres, fins a tal p u n t q u e m o lts a s s is te n ts t e m e r e n s e r io s a m e n t p e r
la s eva integritat. Antoni C a s a d e m o n t, fill i h e r e u d e laltre Antoni
C a s a d e m o n t difunt, crid ava a m e n a a n t q u e no a c c e p ta r ia ca p in
tro m is si e n el funeral del s e u p a re i q u e si es d o n a v a el cas no
tin d ria re s p e c te ni a ca p e lla n s ni a frares. G ertrudis M ascort h a g u
de tre u re a r r o s s e g a n t de la p la a so n m arit, Jo a n Matas, m a r i n e r
de 76 anys, q u e a p e s a r d e la s eva vellesa se les tin g u a m b els
frares i estig u a p u n t d e s t o m a c a r - n e algun. Els q u e p o rta v e n el
m o r t no volien deixar-lo, i e s ta v e n d is p o s a ts a conduir-lo al c o n
v e n t fos c o m fos. F ra n c e s c Prats, lies X esc, i altres p a rtid a ris dels
ca p e lla n s ja e s ta v e n a p u n t de tirar el c a p o t a te rr a i p r e n d r e p e r la
fora el c a d v e r p e r a conduir-lo a la p arro quial. Veient el re v ere n t
C apdevila q u e la v iolncia a n a v a a u g m e n t a n t, p e r a evitar m als
m ajors, no tin g u altre re m e i q u e ced ir i a c o m p a n y a r el c a d v e r al
108
LAFER CASADEMONT: UN CONFLICTE ... DE PALAMS AL SEGLE XVIII

XVII!
c o n v e n t n o tifican t els fets i a ix e c a n t u n a p ro te s ta a B ern a t Parer,

notari reial i pblic d e la vila de Palam s, all p r e s e n t . 1(fig. 1)
La c o m m o c i d n im s e sd e v in g u d a el m at de le n t e r r a m e n t del
vell C a s a d e m o n t p o s en evid ncia u n a forta divisi i p artid is m e
e n tre els h ab ita n ts q ue d o n a v e n s u p o rt a la posici dels frares agustins i els qu e p re n ie n p a rt a favor dels capellans de la p a r r q u ia .2
Dies d e s p r s de le n t e r r a m e n t del difunt C a s a d e m o n t es conti
n u a re n registrant d iscu ssions p u jad es de to i e n f r o n ta m e n ts pblics
e n tre p artid aris i detractors. A tall d exem ple, hi h a notcies d u n a
baralla al bell mig del ca rre r Major e n tre Mari Ribot, Manel Bass i
F rancesc Alabau, del b n d o l dels frares, c o n tra Pere Vilar, partidari
dels capellans. U na altra e n tre el m a te ix Manel Bass i Esteve Cadi
ra a m b S ebasti Tuvols i Pau Botet, a q u e s t cop a la plaa de Sant
Pere.3 Ms forts foren els e n f r o n ta m e n ts verbals e n tre Maria Ribot,
p er u n a b a n d a , i Maria Alaric i lh e re u C a s a d e m o n t, p er laltra. Fou
tan forta a q u e s ta d arre ra discussi q ue o c a s io n a re n un gran aldarull
i escndo l pblic q ue els p o rt a c o m p a r ix e r d av a n t del s u b d e le
gat de Marina, qu e h ag u d intervenir p e r a a ss o s s e g a r els n im s .4
Notria fou t a m b la butlla pblica en ple ca rrer Major e n tre Maria
Tolosa i Antoni C a s a d e m o n t fill, recrim inant-li qu e havia en g a n y at
el seu m arit en fer-li signar el r e q u e rim e n t e n tre g a t a lA ju n tam en t
(del qual p a rla re m m s end avant). P o drem continuar, ja qu e en
diferents d o c u m e n t s ap a re ix e n d escrites m s d u n a v in te n a d e dis
p utes i baralles, la m ajo ria d elles al ca rrer Major o a lantiga plaa
de lArena.
Tam b hi h a d o c u m e n ta ts alguns e n f ro n ta m e n ts previs al d e
safo rtu n at e n t e r ra m e n t. El m s rellevant fou el p rotagon itzat pels
M orets (com e ren a n o m e n a t s els m e m b r e s d e la famlia Moret), ci
rurgians i partidaris de la c o m u n ita t de preveres. Les seves baralles
pbliques a m b Manuel H uerta i a m b el frare V erneda eren c o n e g u
des p e rq u s ultratjaven s e n s e cap p u d o r e n m ig del carrer. Un dia
de n o v e m b re de 1783, Salvador Moret agaf le s p a s a de c a sa seva
1 SAMP, P rim era a rticulada de la reverent c o m u n ita t de P alam s so b re l a fer Casade
m o n t dirigida al B isb e de Girona, 1 7 8 5 . Fons d e la C om unitat d e P reveres d e Santa Maria
de Palam s, ca p sa 2. SAMP.
2 SAMP, ib d em .
3 SAMP, N o tes del rector so b re els a d versa n ts del re q u e rim e n t C asadem ont, 1 7 8 5 . Fons
de la C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e P alam s, ca p sa 2. SAMP.
4 SAMP, ib d e m .
109
GABRIEL MARTN ROIG
i enfil cap al co n v e n t
d isp o sat a passar-li le s
p a s a p e r les trip e s a un
dels frares. A fortu n ad a
m e n t fou aturat pel seu
g e r m a p o q u e s p as se s
del c o n v e n t.5
EL REQUERIMENT
CASADEMONT
A p e s a r q ue la re d a c
ci del t e s t a m e n t del di
funt Antoni C a s a d e m o n t
on especificava lelecci
de s epu ltura al c o n v e n t
del agustin s no d e ix a
va dubtes, els capellans
a c u sav en familiars p ro
pers d haver co a ccionat
el m o rib u n d q ue en vida
Fig.2 R eq u erim en t d A ntoni C a sa d em o n t fill
s e m p r e havia m a n ife sta t
dirigit al M agnfic A juntam ent d e P alam s, 13 abril
p b lic a m e n t la seva vo
d e 1 7 8 5 (SAMP).
luntat de ser e n te r ra t a
lesglsia parroquial. Fins i tot el rector Josep Frigola en un correu
en viat al vicari gen eral ac u sav a el notari B ernat Parer d hav er influt
el te s ta m e n ta r i e n la seva d a rre ra voluntat: Lo notari est en tots los
a ssu m p tes de la com unitat es estat contrari dels capellans i sem pre
propici dels fr a r e s .6 (fig. 2)
Antoni C a s a d e m o n t fill, d a v a n t d e les c o n tin u a d e s in cre p acio n s i
a m e n a c e s d alguns capellans i partid aris seus, p r e s e n t un re q u eri
m e n t a lA ju n ta m e n t p e r a sol licitar el seu arbitri. En a q u e s t d o c u
m e n t, d a ta t el 13 d abril de 1785, reiterava el dret a la lliure elecci
de s ep ultu ra del seu p roge n ito r s e n s e cap inger n cia ex tern a. De-
5 SAMP, Carta del rector c ritica n t l a c titu d del p a re p rio r F rancesc P ons, 1 7 9 3 . Fons d e
la C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e Palam s, ca p sa 2.
6 SAMP, op. c it., N o tes del rector so b re els a d versa n ts en el re q u erim en t C asadem ont.
nu nciav a que, c o m a c o n s e q n c ia d hav e r e n te r ra t el seu p are a

lesglsia con ve n tu a l de Nostra S enyo ra d e Grcia s e n s e p a s sa r p er
la parroquial, ta n t ell co m els seus familiars foren r e ite ra d a m e n t
m o lestats i injuriats pels reverents protectors de la c o m u n ita t de
preveres. Tam b aprofita p e r a queixar-se q ue les d e s p e s e s dels que
decidien e n terrar-se a lesglsia del co n v e n t eren m olt elevades,
ats q ue havien d e fer tots els p a g a m e n t s p er duplicat. C onfessava
no e n t e n d r e q u e s h a g u e ssin de satisfer els pagos consequente de
las propinas, d istrib u c io n e sy em olum entos de e s tilo a lesglsia p a r
roquial, i m s te n in t en c o m p te q ue a q u e s ta no es feia crrec del di
funt. Finalitza el r e q u e rim e n t d e m a n a n t al consistori m unicipal que
p re n g u s p a rt en la ss u m p te , a favor d u n s o dels altres, a c la m a n t
la n e c essita t q ue to th o m tingui la llibertat d escollir. En p arau les
del m a te ix C a s a d e m o n t: Tal precisin no tiene ni puede tener otro
objeto y mira que la de im pedir a lo m enos indirectam ente la libertad
tan recom endada (...) a los fie le s el pun to de eleccin del lugar de sus
sepulturas aunque sea en iglesias de regulares y a querer vejar a los
m ism o s vecinos y parroquianos de Palam s con duplicados oficios
fu n era les en am bas iglesias parroquial y sepulcral. 7
La splica es p r e s e n t a c o m p a n y a d a p e r m s d u n a v u ita n te n a
de s ig n a tu re s de p a la m o s in s . Entre els p e r s o n a t g e s m s n o ta b le s
qu e a p a re ix e n c o m a signataris, hi h avia el fuster i e n ta lla d o r J o
sep Alabau, els escu ltors Ignasi i Jo a n Espinet, la p o te c a ri Nicolau
Vilaret, el t a p e r J a u m e M untaner, el m e s t r e d aixa S e b a s ti Baguer,
els Badia q u e e re n m a r in e r s i corsaris, el p a tr Jo an Matas, el ci
rurgi Llorens Taix, el te ix id o r Pau Ribas, o el s a s tre J o a n Pasqual,
en tre m olts. s curis c o n s ta ta r c o m e n tre els sig n ataris no hi ha
gaires p e s c a d o rs , b ra c e rs o p ag esos. Els ad s c rits fo rm a v e n p a rt
d un col lectiu de g e n t a m b oficis m s lliberals, fins i tot artis te s i
a r te s a n s especialitzats.
LA ju n ta m e n t re s p o n g u a m b u n c o m u n ic a t q u e a q u e s t a s s u m p
te era particular, propi i no pblic. Per tant, no devia ni volia so stenir
les disp u tes dels particulars d a q u e s ta vila i m e n y s en plets q ue no
fossin de pblica utilitat. La re s p o sta a c a b av a e x p r e s s a n t la po ca
co m m o c i qu e hav ien ca u s a t les sign atu res q u e a c o m p a n y a v e n els
7 A ntoni C a sa d em o n t d en u n ci ta m b els fets a la cria e c lesi stica d e Girona.
SAMP, R e q u e rim e n t d A n to n i C a sa d em o n t al m agnfic a ju n ta m e n t de P alam s, 13 d abril
de 1 7 8 5 . Fons d e la C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e P alam s, ca p sa 2.
GABRIEL MARTN ROIG
re q u e rim e n ts : Tampoco le m ueva la m u ltitu d de fir m a s puestas al pie

de dicho recurso porque am as de ser captadas nunca puedan hacer de
utilidad pblica aquello que es de utilidad privada.
Un cop llegit el r e q u e rim e n t s e ns p la n te g e n d u es qestions: sa
b e r si lesglsia s aprofitava dels drets parroq uials im p o s a n t c o b ra
m e n t s ab usius als feligresos q ue hi escollien lliurem ent sepultura,
i si, c o m insinu a el c o m u n ic a t d e lA juntam en t, les sign atu res que
a c o m p a n y a v e n el d o c u m e n t foren c a p ta d e s d e m a n e r a poc tra n s
p aren t. Referit a les d e s p e s e s de funerals, q u a n un s e n te rra v a en
la parroquial era obligat satisfer m o n e t r ia m e n t c a d a s c u n dels re
v e re n ts residents; en altres paraules, a q u e s ts co b rav en p e r a assis
tir als oficis. A aix, s hi havien d afegir altres p a rtid e s n e c essrie s
c o m le x tre m a unci, la caixa, el d ret de sepultura, el p a g a m e n t a
la con fraria i les ofrenes, q u e in c re m e n ta v e n n o ta b le m e n t el cost
final.8 A m itjan segle XVIII els capellans de P alam s s ajudav en de la
picaresca p e r a co b rar el m x im p ossible als seus feligresos. Q u a n
se celebrav en funerals, aniversaris o altres tipus de funcions, si hi
havia algun capell re sid e n t q ue es tro b av a m alalt o a b s e n t, feien
venir en el seu lloc altres s a c erd o ts substitu ts p e r no d eixar d e p e r
ce b re la re m u n e ra c i q ue p aga va la famlia del difunt.
El 1 754 a q u e s ta m a n e r a d a c tu a r fou m o tiu de q u e ix a dels re
gidors d e lA ju n ta m e n t. El co nsisto ri p r e te n i a p o s a r fi a a q u e s ts
a b u s o s i en v i u n a in terp e l laci als re v e re n ts s a c e rd o ts re s id e n ts
de lesglsia de S a n ta M aria o n s e ls p re g a v a q u e no c o n tin u e s s in
su b s titu in t altres s a c erd o ts. S ugg erien q u e e n els fu nerals sim p le s
(de c a r c te r m s p o b re i hum il) no assistissin m s de tres resi
d e n ts j u n t a m b el re cto r de la re ferid a esglsia, sis e n els s e m id o bles i q u e n o m s e n els m a jo rs (aquells a la b a s t d e g e n t a m b m s
recursos) hi p o g u e s s in assistir to ts .9 La in t e r p e ll a c i justificava
a q u e s ta petici e x p lica n t q u e p e r a satisfer els e s m e n t a t s e n t e r
r a m e n t s es d e s tru e n m o lte s c a s e s i famlies, o b lig ad es a v e n d r e
p ro p ie ta ts i m a n lle v a r c e n s a l s . Aix s u p o s a v a u n g ra n g re u g e p e r
8 SAMR Nota de lo q u e im p o rta de lo en tierro sim p le de J o sep h Capella, 5 d e juny d e

1 7 8 3 . Fons d e la C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e P alam s, ca p sa 2.
9 Tant els resid en ts co m els su b stitu ts a ssistien a tots els en terra m en ts i funerals tant
m ajors, se m id o b le s o sim p le s a u g m e n ta n t el cost d els qui esta v en ob ligats a pagar les
celeb ra cio n s. A questa a ssistn cia era un dret, i per tant u n a d e sp e s a q u e els feligresos
n o e s p o d ien estalviar. AHG, R e q u e rim e n t, 4 d e jun y d e 1754. Fons N otarials d e Pala
m s, 1 7 5 3 -1 7 5 4 , Pa 610.
112
Fig. 3 Fotografia in d ita del co n v en t d els agu stin s d e la prim era m eitat del se g le XX
(Col lecci particular d e Palam s).
a m o lts particulars, q u e h a v ie n de p o s p o s a r el funeral dels seus

difunts, pel cre ix e n t n o m b r e de re sid en ts.
Per a e n te n d r e c o m d elevades p o d ie n a rrib ar a ser les d e s p e s e s
d u n e n t e r r a m e n t an a litze m b r e u m e n t la factura d e le n t e r r a m e n t
sim ple de Jo sep Capella c e lebrat el ju n y de 1 783. En el rebut, hi a p a
reix a n o ta d a la ssistn cia dels reveren ts Frigola, Pall, Olivs, Serra,
Prats, Gorgoll, Sim on, Capdevila i d altres, a m s del claver, fins arri
b ar a u n total d e catorze. C ad asc u n d ells re bie n 3 sous n o m s p e r a
assistir-hi. La q u an titat final an a v a en funci de si ca n ta ven , a n a v e n
a la pro cess , o feien s o n a r les c a m p a n e s . En a q u e s t cas, la famlia
Capella p a g 6 lliures p er la seva assistn cia a lofici i a la seqela.
Per la s u m a d e tot p o d ia arrib ar a pujar e n tre 8 i 9 lliures, si s hi
afegia le x tre m a unci, la caixa, la cera c o n s u m id a d u ra n t lofici, la
sepultura, la confraria i les o fr e n e s .10 Un cost q u e s u p o sav a un gran
esfor p e r a u n a famlia s e n s e gaires rendes.
10 SAMP, op. c it., Nota de lo que im p o rta de lo en tierro sim p le de Jo se h p Capella.
113
GABRIEL MARTN ROIG
M oguts p e r la n e c e s s ita t de prestig iar lesglsia n o v a del c o n

v e n t a m b s e p u ltu re s i forats p e r la n e c e s s ita t d a c o n s e g u ir u n a
n ova font d ingressos, els frares o feriren e n t e r r a m e n t s a p re u s
m o lt m s reduts. Manel Bass, un dels s ig n a n ts del m e m o ria l
C a s a d e m o n t e n u n a c a rta del 9 d abril d e 1785 o n es q u e ix a v a
de la b s dels co stos dels oficis parro q u ials, li digu lo pare Prior
que en terra n t-se en el convent sen sortiria am b la m eita t m e n o r.u
En u n a re u ni info rm al e n la sagristia del n o u c o n v e n t e n tr e el
p a r e prio r i Pere C asano ves, a n o m e n a t Tianus, a q u e s t li digu q u e
seria m s barato (enterrar-se al convent) perque am b tot li costaria
m s de 12 lliures i que la cera que sobraria de l enterro serviria per
les h o n r e s .'2 (fig. 3)
La b a r a t i m e n t e ra u n a e s tra t g ia p e r a ser c o m p e titiu i p r e n d r e
u n a p a rt del lla m in e r p asts q u e fins aquell m o m e n t e ra p r o p ie
tat exclusiva de lesglsia p arroq uial. Per els a g u stin s es to p a v e n
a m b u n p ro b le m a . A p e s a r d e la b a r a t i m e n t , el q u e volia e n t e r
rar-se als a g u stin s hav ia d e satisfer p r i m e r els d re ts a la p arro q u ial
i d e s p r s to rn a r a fer el m a te ix al co n v e n t. Per a ser v e r ita b le m e n t
c o m p e titiu s els frares n o m s te n ie n u n a so rtida, m a n ife s ta r-s e a
favor del r e q u e r i m e n t C a s a d e m o n t i c o n v n c e r els p a r ro q u ia n s
p e r q u li d o n e s s in el seu s u p o rt i e s p e r a r q u e la splica fos t a m b
a t e s a pel bisbe.
La c o m u n ita t de p re v e re s a c u s a v a Antoni C a s a d e m o n t de no
a c tu a r p e r in te re ss o s p ro p is sin aliens, els dels frares regulars.
A questa a c la m a c i no e ra in fu n d a d a . El p a re prior p a s s p e r les
c a s e s d e m o lts p artic u la rs p e r a p ersu ad ir-lo s q u e p re n g u e s s in
p a r t p e r le s m e n t a t C a s a d e m o n t i q u e sig n essin el re q u e r im e n t.
D eia q u e no ho feia a m b n im d e fo r m a r partit, ni d e c o m m o u r e
els n i m s dels v ilatans als quals se sol licitava la d h e s i , sin a m b
lin te r s d e pro p u gnar el dret de evitar m ajors despeses en els e n
terra m e n ts y fu n era ls, y de defensar la llibertat de to ts en el p u n t de
elecci de paratge o lloc de la seva se p u ltu ra .13
11 SAMP, op. cit., N o tes del rector so b re els a d ve rsa n ts del re q u e rim e n t C asadem ont.
I 2 SAMP, ib d em .
13 SAMP, P rim era a rticulada del Padre p rio r del co n ven to de a g u stin o s de P alam s,
2 5 d e m aig d e 1 7 8 5 . Fons d e la C om u nitat d e P reveres d e Santa Maria d e P alam s,
ca p sa 2.
114
L'AFER CASADEMONT: UN CONFLICTE ... DE PALAMS AL SEGLE XVIII
D esp rs de llegir la c o r re s p o n d n c ia de diversos signataris que

d o n a r e n s u p o rt al r e q u e rim e n t C a s a d e m o n t, s arrib a a la conclu
si q u e a q u e s ts no m e s u r a r e n les repercussion s, le n r e n o u i les di
m e n s io n s q u e tindria a q u e s t afer q ue e n fro n t diferents sectors de
la societat p ala m o s in a . Un conflicte qu e m olts no desitjaven i que
te m ie n els p o gus p o rta r p ro b lem e s. Alguns c o n fessav en sentir-se
utilitzats i engany ats. D a q u e s ta m a n e r a ho explicava el m a rin e r i
c o m e rc ia n t Antoni Mauri en u n a n tim a dirigida a la seva dona: (...)
a ton germ Gorgoll li dirs que im m ediatam ent vagi a dir a A ntoni
C asadem ont que t esborri del que em va dir que fir m s am b lo regis
trar, que jo m e fe ia com pte que no fe ia mal a ning, lo qual avui he
sabut que jo i altres que havem registrats no som estat m ai am b la
intenci de f e r mal als regidors i capellans. No vull esser consentit en
les seves tareyas perque he fir m a t ig n o ra n t.14 El te s tim o n i d Antoni
Mauri no s allat; altres d e sp r s d hav e r signat coin cid eix en a dir
q ue havien estat e n s a r r o n a t s .15
RESOLUCI DE LAFER CASADEMONT
D e sp r s d e la visita q u e fu a P alam s lestiu d e 1 7 8 5 el bisb e
de G irona Tom s de L o re n z a n a p e r a esc o lta r p e r d a r r e r a v eg a d a
els d o s b n d o ls en fro n ta ts , re d a c t u n a resoluci q u e fu a rrib a r
a a m b d u e s p a r ts el 20 d o c tu b re d e 1785. On, e n p r i m e r lloc, se
s u s p e n ia el d e c re t d e F rancisco Veray. La seva m a la in terp re ta c i
fou u n a d e les c a u s e s del conflicte. Llavors oblig la c o m u n ita t
p a rro q u ial d e P a la m s a re n u n c ia r a la p re te n s i d e se p u lta r el
cos d Antoni C a s a d e m o n t. O r d e n q u e ta n t els ca p e lla n s c o m el
frares h av ien de d e s e s ti m a r i m m e d i a t a m e n t els plets q u e te n ie n
iniciats a m b adv oc ats, h a v e n t de p a g a r c a d a s c u n a d e les p a r ts les
seves re s p e c tiv e s d e s p e s e s , les quals e r e n m o lt e le v a d e s .16 Si alg
14 SAMP, Carta d A n to n i M auri dirigida a la seva dona, 2 d e m aig d e 1 7 8 5 . Fons d e la

C om unitat d e p reveres d e Santa Maria d e P alam s, cap sa 2.
15 SAMP, Carta del B atlle M anel B o n a fo n t, 18 d e juliol d e 17 8 5 . C orresp on d n cia
General, 1 7 8 1 -1 7 8 9 , ca p sa 173.
16 Totes les d e s p e s e s qu e fu el co n v en t d els agu stin s per a m an ten ir els p lets sob re
els en terra m en ts del reveren d Joan Caner i A ntoni C a sa d em o n t pujaven p o c m s de
3 2 7 lliures. APAC, 2 5 d 'a g o st d e 1 7 8 6 . Libro del G asto del C onvento de N uestra S enora de
Gracia de la O rden de P.P. A g u stin o s de la Villa de P a la m s, 1 771-1 8 3 4 .
115
GABRIEL MARTN ROIG
Fig. 4 Frares a g u stin s fotografiats a finals del se g le XIX.
es volia fer e n t e r r a r en la n o v a esglsia c o n v e n tu a l ja li p o rta r ia el

rector, de m a n e r a q u e la p arro q u ia l no h avia d e p e r d r e cap dels
s eu s d re ts ni oficis. A p a rtir d aquell m o m e n t el frares no to rb a rie n
la c o m u n i t a t p a rro q u ial e n la p o s s e s s i dels s eu s drets, g u a r d a n t
o b e d i n c ia i re s p e c te a la n tig a c o n c rd ia, la del t e m p s e n q u
existia lo antich c o n v e n t. Aix volia dir q u e els frares no p o d ie n
i m p e d ir q u e e\s c a d v e r s o s s m p o r t a t s a m b s e q e la p e r \ a comu
n ita t d e a p a rro q u ia l i c e le b ra r a l esglsia d e S a n ta M aria els oficis
c o r re s p o n e n ts . F inalitzats tots els rituals d e c o n s u e tu d , la m a te ix a
c o m u n i t a t d e la p a rro q u ia l h a v ia d a c o m p a n y a r a m b p ro c e s s el
difunt fins la p o rta del c o n v e n t on s e n tre g a ria als frares. La re s o
luci pro h ib t a m b als ag u stin s sortir a m b creu alta i assistir ells
sols a les p r o c e s s o n s e x c e p t u a n t el dia de C o rpu s C hristi.17 Aix
fou u n cop m o lt d u r i tall de soca-rel to tes les p r e te n s io n s e c o
n m i q u e s del c o n v e n t, ja q u e n o m s li p e r to c a v e n la ce lebraci
1 7 SAMP, C oncrdia en tre la c o m u n ita t parroquial de S a n ta M aria de P a la m s i el c o n

ve n t d els A g u stin s reso lt p e l B isb e de Girona, 2 0 d octu bre d e 1 7 8 5 . Fons C om unitat de
preveres d e Santa Maria d e P alam s, ca p sa 2.
116
d alg u n e s h o n r e s q u e significaven u n a ap o rta c i m o n e t r ia m olt

m in s a i q u e no a ju d av a a pal liar les deficincies e c o n m i q u e s
d u n a c o m u n i t a t m o n s t i c a m o lt p o b r a . 18 (fig. 4)
LA CONSUETUD DE LANTIC CONVENT I ELS CONVULSOS
ENTERRAMENTS DEL SEGLE XVIII
En el t e m p s q u e estava d e m p e u s lantic co n v e n t de Nostra Se
nyora de Grcia e n c a ra q u e els particulars p a rro q u ia n s p o d ie n lliure
m e n t elegir sepu ltura i fer-se e n te r ra r a la seva esglsia, la p rctica i
c o n s u e tu d estava en po ssessi del re verent pa rro co i p er extensi
de la c o m u n ita t d e preveres. Una c o n c rd ia del 16 d abril de 1611,
s ig n ad a pel prior del c o n v e n t i el rector de S anta Maria d e Palams,
p reserv ava a q u e s ts d rets exclusius. El rector cedia al co n v e n t les
ofrenes, les presen talles i la ce ra dels funerals a m b la condici que
c a d a an y fessin efectius d e u reals a la p arr quia. S egons el c o s tu m
dels segles XVII i XVIII, q u e s observ av a en le n t e r r a m e n t dels p a r
ro quians q u e m o rie n a m b elecci de sep ultura en le s m e n t a t c o n
vent, es practicava un com plex, llarg i processual ritual q ue an a v a
de la s e g e n t m a n e ra : p r i m e r a m e n t els difunts e ren a n a ts a cercar
a les seves ca ses pel reverent rector i co m u n ita t de preveres. Eren
conduts a lesglsia parroquial d e Santa Maria a m b tota so lem n ita t
i seq e la fo rm a n t u n a p ro c ess funerria. En el te m p le parroquial
se celebrava lofici d e n t e r r a m e n t de cos p re sen t. Acabat lofici i les
a b so ltes,19 la com itiva es dirigia cap a lesglsia del convent. A la
seva p o rta o im m e d ia c io n s es feia la d a rre ra absolta. Llavors a la
seq ela s in co rp o rav en els frares agustins i de n o u retornava a la
18
La s o llic itu d d e revocaci d e la c o n su etu d b asava la seva d efe n sa en la butlla
de sa n ted a t d A lexandre VII qu e p erm etia len terram en t de p arroquians als co n v en ts
se n se haver d e sa tisfer to tes les p reten sio n s d e la parrquia. Per, se g o n s lop in i dels
prctics del b isb e d e Girona, no s'a c o m p lien els requisits p rincipals per a acollir-se a la
butlla, n o m s ap licab le als co n v e n ts en qu h ab itaven 12 o m s religiosos. Tenia llavors
el co n v en t d e P alam s no m s d e n ou regulars. Anys d esp rs, entre el 1 8 0 0 i el 1 80 1 ,
el pare prior d els a g u stin s d e Palam s, que llavors era Salvador Forn, en vi al b isb e
de Girona rep etid es s p liq u es d em a n a n t la ratificaci del d ecret que aprov Francisco
Veray el 12 d e febrer d e 1 7 8 5 , i la d erogaci d e la c o n su etu d v ig en t am b la parroquial,
reclam ant el dret i la ra qu e els era propi en len terram en t d e parroquians al con ven t.
Per tota s p lica fou en va.
1 9 Les a b so ltes o resp o n soris eren un con jun t d e versets i oracion s qu e es can taven
al difunt un cop havia finalitzat la m issa d e funeral.
117
GABRIEL MARTN ROIG
p arro q u ia l p e r a c e le b ra r els r e s ta n ts oficis.20 D e sp r s de lltim

v a le s a c o m p a n y a v a el c a d v e r a lesglsia d e le s m e n t a t c o n
v e n t on s e n tre g a v a d e fin itiv a m e n t a la c o m u n ita t d e regulars. All
se li ce le b ra v e n fu n c io n s d h o n re s, q u e p e r m e t ie n a la c o m u n ita t
de frares a g u stin s p e r c e b r e t a m b p ro p in e s , e m o l u m e n t s i distri
b u c io n s s e g o n s lestil i la qualitat dels oficis.
En a q u e s t p u n t c o n v fer-se u n a p re g u n ta : si tan clara e ra la
c o n s u e tu d q u e d e lim ita v a els d re ts d e c a d a p a r t en els fun erals de
p a r ro q u ia n s , p e r q u els frares a g u stin s v u ln e ra re n a q u e s ts d re ts
p e r a ap ro p ia r-s e del c a d v e r d Antoni C a s a d e m o n t?
S e m b la se r q u e d u ra n t el d a r re r q u a r t de segle XVIII lesglsia
p a rro q u ial no fou del tot estricte en laplicaci de la c o n s u e tu d . Els
an y s 1778 a m b la m o rt del d o c to r e n m e d ic in a D a m i F alsarona
i lan y 1779 a m b la d efu n ci de D o m n e c V allm anya (m algrat
se r h a b ita n ts i r e s id e n ts in terin s d e la vila de Palam s) d e ix a re n
d isp o sat, el prim er, q u e el s e u cos fos e n t e r r a t a lesg lsia d e S ant
Pere de Pals on t e n ie n s e p u ltu ra els s eu s a n c e s tre s , i el seg o n , a
lesglsia de S an t Mart de C alonge on t a m b te n ia la t o m b a fa m i
liar. Cap dels d o s no p a s s p e r lesg lsia de S a n ta M aria de Pala
m s a p e s a r q u e p o d ie n h a v e r e s ta t r e c la m a ts p e r la sev a condici
de p a rro q u ia n s . Tot a p u n t a q u e el v eritable m o tiu pel qual a q u e s ts
c a d v e rs no p a s s a r e n p e r a q u e s ta e ra evitar el fetor i co rru p ci
dels c o s s o s .21 N o m s en a q u e s t cas p o d ia ser violada la c o n s u e
tud: (...) va no ser que per fe to r o altras ju s to s m o tiu s al parrocho
p a rticu la rm en t ben visto s aparegus a ell sol o j u n t am b la co m u n i
tat trasladar am b seqela des de luego los cossos des de la casa de
dretxura a la iglesia del convent per celebrats en la parroquial dits
oficis o a lm en ys u n .22 Tots dos c a d v e rs foren c o n d u ts a m b creu
alta pel recto r i la c o m u n ita t d e p re v e re s d es d e la c a s a dels difu nts
2 0 Entre d altres, h o n res i s e g o n e s circu m st n cies del difunt. A questa p rctica o

co n su etu d apareix s e n s e g aires variants, co m a form a habitual en d iferen ts p artides de
1 6 4 4 , 1 6 4 5 , 1 6 7 2 i 1 6 7 4 . SAMP, op. c it.. p rim e ra articulada de la reverent c o m u n ita t de
P a la m s so b re l'a fer C a sadem unt, dirigida al B isbe de Girona.
21 SAMP, op. cit.. P rim era articulada del p adre p rio r del co n ven to de a g u stin o s de
P alam s.
2 2 SAMP, Carta re cla m a n t la p o ss e s si i c o n tin u a ci dels d re ts de l a n tic c o n ven t p er
l actual, 2 9 se tem b re d e 1 7 8 4 . Fons C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e Palam s,
C apsa 2.
118
fins als lmits d e la vila p e r a e n tre g ar-lo s als r e s p o n s a b le s q u e els

h av ien d e p o r ta r a Pals i a Calonge, r e s p e c t i v a m e n t . 2 3
Ms po lm ic fou le n t e r r a m e n t del rev ere n d Jo an Caner. El dia
1
de d e s e m b r e de 1781 m o r a q u e s t reverend, q ue fou beneficiat
de lesglsia parroquial de S an ta Eugnia d e Vilarrom. Els seus ofi
cis f n e b res c a u s a re n les p rim e re s co n trovrsies e n tre fra F rancesc
Pons, p are prior del co n v e n t dels agustins, d u n a part, i el re veren d
Josep Frigola, p a rro co de S anta Maria d e Palam s, de laltra. El di
funt d isp o s en el seu t e s t a m e n t q u e d e s p r s de ce lebrar els quatre
oficis funerals a la seva esglsia principal o d origen volia ser po rtat
i e n te r ra t a lesglsia del co n v e n t de Nostra S enyora de Grcia de
Religiosos Agustins d e la vila de Palams.
El prior dels agu stin s p re te n ia q ue el ca d v e r e x p re s s a t fos p o r
tat d ire c ta m e n t a la seva esglsia p er celebrar els c o rre s p o n e n ts
oficis s e n s e p a s s a r p rim e r p e r la parroquial. El rector s o p o s q ue el
ca d v e r fos co nd u t de dret al co n v e n t a l le g a n t q u e lesglsia del
nou c o n v e n t no estava e n c a ra ni edificada ni tan sols sacralitzada i
qu e p e r tan t no era un lloc digne p er a acollir sepultures: que dicho
actual convento cuya reedificacin es m oderna no citar ejem plar que
den se haya enterrado en su iglesia felig reses algunos de dicha par
rquia ni alienigeno en la m ism a. Tam b creien q ue el re veren d
C aner havia estat coa ccio n at pels agu stins en la seva elecci: el de
haber sido el pardre prior m u y am igo y confidente de dicho reverendo
difunto Juan Caner es m u y previsible haberse valido aquel de la m is
m a a m istad y conjianza del difunto a quien asisti de continuo en su
ltim a enferm edad. 24
Les disp u tes arrib a re n a odes d e Francisco Veray, vicari general
del bisbe de Girona, que hag u de p re n d re cartes en la s su m p te.
Aquest o rd e n q ue el cos del difunt ro m a n g u s a lesglsia de S anta
Eugnia de Vilarrom fins q u e es d e te r m in s el lloc de sepultura.
Les d u es parts en disp u ta foren crid a d es en un term in i d e 15 dies a
c o m p a r ix e r en el tribunal eclesistic d io ces p e r e x p o s a r les seves
p re te n s io n s i a p o rta r proves legtimes. Josep Frigola, rector d e S an
ta Maria de Palam s, sol licit q u e el c a d v e r fos p ortat a la p a r ro
2 3 SAMP, op. cit., P rim era articulada del p a d re p rio r del co n ven to de a g u stin o s de
P alam s.
2 4 SAMP, Carta del rector Josep Frigola dirigida a F rancisco d e Veray con tra la se p u l
tura del reveren d Joan Caner al co n v en t, d e se m b re-g en er d e 1 7 8 2 . Fons C om unitat de
P reveres d e Santa Maria d e Palam s, cap sa 2.
119
GABRIEL MARTN ROIG
quial p e r a celebrar els oficis a m b so le m n ita t i ritus, ja q u e s e m p re

qu e algun dels feligresos havia elegit sep u ltu ra a lantic co n v e n t
p a s s a v e n a b a n s p e r a q u e s ta esglsia.25 El re v ere n d Salvi Font, curat
de lesglsia de Vall-llobrega, m a r m e s s o r del re v ere n d Joan Caner,
sol licit al tribunal q ue p e r la dificultat q ue hi havia en la transportaci del cadver, a c a u s a de la seva putrefacci, se li p e r m e t s
p o rta r d ire c ta m e n t el difunt a la m a te ix a esglsia dipo sitria i q ue
en ella se celebressin els oficis fnebres, de poder p erm etre si les
circum stncies del fe to r o altres lo dem anessin de ser lo cadaver p o r
tat recto tram ite a S ant A gust antes de celebrar se en la parroquial ofi
ci de en terro . Els frares agu stins p re s e n ta re n c o m a prova algunes
p a rtid e s del segle XVII on els feligresos difunts, p e r d e te r m in a d e s
circum stn cies, no p a s s a re n p e r la parroquial. Entre m oltes, u n a
del 18 d e g e n e r de 1672 d on s extreu: anabem processionalm ent al
rebre el cos de na Godefra viuda de Sant Joan la qual aportaren a en
terra a Nostra Senyora de Gracia. La segon a, m s anterior, del dia
26 de s e t e m b r e de 1629, diu q u e fo u soterrat M ossen Joan A gust
prevere y beneficiat de la Yglesia de Sta Eugnia de Vilarrom en la
Yglesia de Nostra Senyora de Gracia on fo u portat des del cap de ter
m e p ro ce ssio n a lm e n t.26
D esprs d escoltar a t e n t a m e n t totes d u es parts, el 12 de febrer
d e 1 782 el vicari general Francisco Veray d e c re t q u e el difunt fos
p o rta t d ire c ta m e n t al n o u co n v e n t i q u e fessin a la seva esglsia
els funerals, oficis i sufragis p e r la seva n i m a p a g a n t el cost el seu
m a rm e s s o r .27 Dos factors foren d e te r m in a n ts en a q u e s ta decisi
controvertida: lav a n a t estat d e d es c o m p o s ic i del cos i el fet q ue
el rev erent C aner no era h a b ita n t d e la vila de Palam s. Aquesta
resoluci fou, s en s dubte, u n a de les claus del conflicte, p e r q u e rr
n i a m e n t els frares ag ustinians creg u eren q u e p o d ria ser aplica da a
2 5 SAMP, En o casio de les d isp u te s su sc ita d e s en tre el p a re p rio r y c o n v e n t dels a g u s
tin s de P a la m s y el pa rro co de sa n ta M aria de P alam s so b re la se p u ltu ra del cadaver del
reveren d Joan Caner, d e se m b r e 1 7 8 1 -g en er 1 7 8 2 . Fons C om unitat d e P reveres d e Santa
Maria d e P alam s, Capsa 2.
2 6 SAMP, ib d em .
2 7 Cuando el p a rro q u ia n o eligiese u h u b iese elegido se p u ltu ra en el co n ven to de
R eg u la res A g u stin o s u o tro s p e rte n e c ie n te s al parroco del difu n to , sacar el cadaver de su
casa con el d ebido a co m p a n a m ien to , recta via llevarse h a sta la p u erta de la iglesia del
co n ven to d o n d e le en treg a r a los regulares dndole el ltim o v a l e y le es debida la cuarta
f u n e r a l sin p a sa r el d ifu n to p o r la iglesia p arroquial ni hacer en ella oficios algunos, co m o
lo m a n d a b a la a n tig u a sinodal.
120
L'AFER CASADEMONT: UN CONFLICTE ... DE PALAMS AL SEGLE XVIII
tots els difunts q ue a

p artir d aquell m o m e n t
escollissin s ep ultura al
convent.
Jo sep Frigola inter
p o s u n recurs co n tra la
decisi del tribunal ecle
sistic m a n ife s ta n t que
c o m a rector li c o rre s p o
nia ls del seu exercici
dins dels lmits de la seva
p arr qu ia; aix c o m p r e
nia totes les seq e le s i
co n d u c cio n s de c a d
vers, no n o m s els que
s en te rra v e n a la p a r ro
quial sin t a m b al c o n
Fig. 5 Detall d un d ib uix d e F ran cesc Vidal Palm a d a que rep resen ta el co n v en t al cap d am u n t del
v e n t dels pares agustins.
carrer M ossn Miquel Costa. Fullet p rop agan d s
Que ell no p o d ia c o n s e n
tic del M useu Cau d e la C osta Brava. Prim era m e i
tat del se g le XX.
tir q ue el rector de Sant
Jo an i els frares agustins
fessin co n ducci del fretre pels carrers d e P a la m s . 2 8
El m al t e m p s a jo rn la translaci del ca d v e r fins al 7 de m ar.
El rector d e S an ta Eugnia de V ilarrom e n c a p a l la com itiva a m b
creu alta fins a lera de C ad anet, q u e era la divisi de les d u es p a r r
quies. All s hi afegiren els frares agu stins sen s creu i ten in t el lloc
m s in ferio r i ju n ts es dirigiren fins les p o rte s del c o n v e n t.2Q (fig. 5)
Sobre el revere n d C an er recaigu el trist h o n o r de ser la p rim e ra
p e r s o n a q ue s in h u m al n o u convent. El seu cos tro b rep s a lin
terior de lesglsia, s e g u r a m e n t a la p rim e ra capella a la d re ta del
presbiteri. Cal ten ir e n c o m p te q ue el 1 782 el te m p le estava e n c a ra
a m ig fer. Si b la ca p alera i les p rim e re s capelles devien estar a c a
bades, la resta c o n tin u av a e n obres. El rector Josep Frigola descriu
2 8 SAMP, R ecurs d e Josep Frigola en viat al b isb e d e Girona p rotestan t pel p as d e la
com itiv a funerria del reveren d Joan Caner, 1 7 8 2 . Fons d e la C om unitat d e Preveres de
Santa Maria d e Palam s, ca p sa 2.
2 9 ADG, O ficis del reveren d Joan C an er, 20 d e febrer d e 1 7 8 2 , Llibre d ' b its de
S a n ta E ugnia de V ilarrom (1 7 4 1 -1 8 5 1 ).
121
GABRIEL MARTN ROIG
la situaci d e ledifici de la se g e n t m a n e ra : dicho nuevo convento

cuya iglesia en su f b rica m aterial no est, ni se halla todavia concluida sirviendo de iglesia interina una pieza ju n to a la porteria del
m ism o convento. 3 0
UNA HISTRIA DE DESAVINENCES
La n ta g o n is m e suscitat p e r le n t e r r a m e n t d Antoni C a s a d e m o n t
fou el d e to n a n t de m olts anys d e d e s a v in e n c e s e n tre capellans i
frares q ue es r e m u n t e n al 1 568, des del p rim e r m o m e n t e n q u els
religiosos regulars s establiren a Palam s, d e s p r s q u e la U niver
sitat els co nceds la p o ssessi de la capella de Nostra S eny ora de
G rcia . 31 El 1572 a p a re g u e re n els p rim e rs conflictes. La co m u n ita t
de frares (llavors fo rm a d a p e r 1 2 individus) es n eg a v a a assistir a
les abso ltes extra o rd in rie s a la p arroquial p e r q u el parroco no
volia c o m p a rtir els beneficis dels oficis ni la caritat e n tre els frares
q ue hi assistien. Aquesta situaci tibant e n tre el rector i els frares s
u n a c o n s ta n t en el dev en ir dels anys. A tall d exem ple, lany 1680,
el rector Salvi Pevingut, d e n u n c ia re p etid es v e g a d es el prior dels
agustin s Fra Josep Peres p e r to car les c a m p a n e s del seu c o n v e n t
a m b fins p ro cession als s e n s e ell hav er-n e d o n a t llicncia. Aquest
rector ta n c re p etid es v eg a d e s les p o rte s de la parroquial als frares
agustin s q u a n hi ac u d ie n en p ro c ess s o le m n e deixant-los p a lp lan
tats d a v a n t les escales de la p o rta la d a de llevant a m b el seguici de
feligresos, p o rta n t llum inries i c a n t a n t . 3 2 Salvi Pevingut fou un rec
tor im p era tiu bel ligerant i s e m p r e q ue p o d ia feia u n a d em o s tra c i
de fora p e r a d eix ar b e n clar q ue o s te n ta v a la ju sta possessi, la
jurisdicci i els drets parroquials. Un any desp rs, el 1681, m algrat
3 0 MARTN ROIG, G., La p ortalada i el claustre del co n v en t d els agu stin s d e Pala
m s , Revista del Baix Empord, n m . 31 (d e sem b re 20 1 0 -m a r 2011), p. 5 9 -6 0 .
31 A q u estes tibantors en tre frares agu stin s, els p reveres i el sagrist d e la parroquial
no s un fet ex clu siu d e Palam s, eren hab itu als en altres viles. A Torroella d e M ontgr
el fet qu e els frares p o sse ss in un cem en tiri propi a l'exterior d e la seva e sg l sia i p o
g u essin enterrar-hi seglars provoc d iversos e n fro n ta m en ts en tre le sta m e n t parroquial
i el co n v en tu a l. VERT i PLANAS, Josep , El trasps d e Santa Caterina als frares agu stin s
i els co n flic tes en tre la U niversitat i la parrquia d e Torroella a c o m e n a m e n ts del seg le
XVIII, Llibre de la fe s ta major de Torroella de M ontgri (1 9 8 8 ), p. 3 7 -3 8 .
32 El rector Salvi P evingut tin gu co n sta n ts co n flic tes am b els frares agu stin s qu e
li co m p o rta ren le n em ista t d els m ilitars qu e s allotjaven al co n v en t. SAMP, n ota d e ll i
d abril d e 1 6 8 0 , Llibre notes del reverent Salvi Pevingut, 1 6 8 0 -1 6 8 7 . Fons d e la C om u ni
tat d e P reveres d e Santa Maria d e Palam s, C apsa 1.
122
Fig. 6 Portalada d e lan tiga e sg l sia del n o u c o n v e n t d e N ostra S en yora d e Grcia del
se g le XVIII, recon strud a rece n tm en t al Parc d els A gustins.
la prohibici de Toms Gasneri, g o v e rn a d o r militar d e Palam s, de

pujar al co n v e n t e n p ro c ess a p o r ta n t e s te n d a rd s i insgnies, el rector p re n g u la v era creu i j u n t a m e n t a m b el poble se n a n procss io n a lm e n t cap al co n v e n t a ce lebrar lofici q u e li p ertocava, a m b
robes, llum inria i altres e le m e n ts litrgics solem n es. No cal dir q ue
a q u e s ta m e n a d actituds no devien a g ra d a r gaire als frares.
Q u a n a final del segle XVII fou destrut lantic co n v e n t pels fran
cesos els frares agu stins es retiraren en u n a c a sa de cel lulars q ue
s e ls havia habilitat i a n a r e n a dir m is sa a la p arr quia, fins q u e al
cap d e dos anys lA ju n ta m e n t els ced lhospital dels p o b re s i la seva
capella s e n s e po sseir llicncia o d ip lo m a del rei. Els ju rats de la vila
els d o n a r e n p e r m s p e r a residir-hi p ro v is io n a lm e n t m e n t r e no h a
guessin bastit el n o u conv en t, a m b la condici q u e els frares havien
d assistir els m alalts i c o n tin u a r fent els s e r m o n s estipulats a la vila.
Aquesta cessi d e sp lag u el rector, q ue d eix escrit: fe r e n los regi
dors lo atentat de donarlos lo H ospital de Palams, aon han fa b rica t
lo nou convent sen s co n sen tim en t del Bisbe ni del parroco , 3 3 El bisbe
123
GABRIEL MARTN ROIG
de Girona t a m b d is c o n fo rm e a m b la cessi fix u n a reuni el 14

d ag ost de 1704, a m b lassistn cia dels jurats, els frares i el rector
en re p re sen ta ci del b isb e de G iro na . 3 4 B asant-se en el sag rat p re
c e p te q u e im p e d ia als frares regulars el canvi de re sid n cia s e n s e
u n a autoritzaci o rebre d un o rg a n is m e laic cap esglsia s e n s e cap
dec ret q ue ho autoritzs, el bisbe m a n als frares q u e d eso c u p e s s in
lhospital en el term in i d un any. No hi ha d o c u m e n ts q ue expliquin
c o m clogueren les converses, p er tot fa p e n s a r q ue fin alm en t conv e n c e re n el b isbe p e rq u els p e r m e t s c o n tin u a r a le s m e n t a t h o s
pital m e n tr e no tinguessin co nstrut el n o u con vent, (fig. 6 )
Grcies a un d o c u m e n t notarial s a b e m que lany 1724 els religiosos
co m en are n a reedificar i refer el m urs de lantic convent enrunat, on
hi havia lantiga ciutadella. Aquest fet era vist a m b preocupaci pels
preveres de la parroquial, ja que tem ien que la restituci dels antics
drets de la com unitat regular ans en d etrim en t dels seus; m s lo con
vent novam ent fabricat des dels ltim s del segle passat no t dret algun
a los decantats privilegis (...) Luego que se perd en qualsevol convent
la regular obedincia ja no te dret algun a sos privilegis, si se pot valer
de ells, per a la conservaci dels privilegis podien gosar en un convent
derrut en lo segle passat.35 Josep Gorgoll i Jacint Simn, preveres de la
parroquial, en u n a carta dirigida al bisbe de Girona, m ostren el seu de
sacord per la construcci del nou convent i reclam en que els frares se
centrin m s en les seves obligacions: baix quins pactes y obligacions
foren adm esos los frares a Palams, si per ensenyar prim eres lletres, o b
per lletres majors y menors, o b amb la obligaci de ajudar a ben morir
y ajudar al parroco pues veurem que dit Prior en des se aplica sols en fe r
fabriques de pedra i cals. 3 6
Entre 1741 i 1742, qu an la reconstrucci de ledifici conventual ja
estava fora a v a n ad a u n a ordre reial els oblig a su s p e n d re les obres
ats que es volia utilitzar aquell e m p la a m e n t p er a instal lar-hi u n a
bateria de ca n o n s que havia de d e fen sar el port. El 1751 es constru
sobre lantic conv ent un q u arte r de soldats, un polvor i le s m e n t a
3 3 SAMP, op. cit., N o tes del rector so b re els a d ve rsa n ts en el re q u e rim e n t C asadem ont.
3 4 TRIJUEQUE, Pere, El c o n v en t d els agu stin s d e P a la m s, Q uaderns del M useu
Cau de la Costa B ra va, A ju ntam en t d e P alam s, 1991.
3 5 SAMP, N ingun p riv ileg i co n ced it als regulars p o t alegar lo c o n v e n t y Para P rior a
so n fa v o r , 1 7 8 5 . Fons d e la C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e P alam s, ca p sa 2.
3 6 SAMP, E sb o rra n y d una carta de J o se p Gorgoll i J a c in t S im o n enviada al B isbe de
Girona. Fons d e la C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e Palam s, cap sa 2.
124
da bateria a m b quatre peces de bronze.37 Davant de lim p e d im e n t

de reedificar el conv ent a lantic e m p la a m e n t, el 1 742 se signa un
pacte en tre la Universitat de Palam s i els frares agustins p er a la
construcci dels seu n o u edifici m o n stic al c a p d a m u n t del Padr,
al lloc on hi havia lhospital dels pobres. Ledifici de lesglsia s inici
el 1772 i finalitzar el 1791 grcies, sobretot, a les contribucions del
Duc d e Sessa, que era c o m te de Palam s.38 El 1 7 d octu b re de 1 796
se c e le b raren les festes de translaci del s a g r a m e n t a la no va es
glsia. Lerecci del n o u tem ple, a m e n a a n t i altiu, a uns c e n te n a rs
de m e tre s de lesglsia parroquial de S anta Maria e n c re s p a re n els
capellans. Entre 1785 i 1798 la c o m u n ita t p arroquial s e m b o lic en
u n a c a m p a n y a de desprestigi dels frares agustins a m b in sistents i
reite rad es cartes dirigides al b isbe de Girona. En elles es d o n av a
u n a visi d is to rsio n ad a i t re m e n d is ta de la c o m u n ita t con ventual
i d e les seves activitats. P rese n ta v en els frares regulars co m a ca u
san ts dels principals m als qu e havia sofert la vila: un convent tant
ingrat a la vila de Palam s pagantli am b probades rebelions y a tem p
tats n o toriam ent salvats les inm enses obligacions que li devia."59 La
nova esglsia interin a t a m p o c e s c a p a v a de les crtiques, ja q ue no
form ava p art de la vella i en c o n s e q n c ia en tractar-se d u n a e s
glsia totalm ent separada am b porta de part de fo ra " era m e n e s t e r
u n a llicncia especial. Com q ue es d o n a v a el cas q u e no la tenia, la
co m u n ita t de p rev eres co n sid erav a q ue no era u n lloc sagrat, i p er
tant digne: com p o t el Pare Prior enterrar a ning en la actual iglesia
del convent, un lloc prof, y garantir que aquell lloc en pocs anys no
sigui de nou cort de la m u la , a b a n d o n a t, d e s n o n a t i q ue les sep u ltu
res q u e estav en a crrec dels frares no caiguessin en el m s pro fu n d
ab a n d . No d eu p e r m e t e r la c o m u n ita t ni Parrocho se e n terrin los
3 7 AHG, Construcci del quarter sobre l'antic convent, 17 d e gen er d e 1753. Fons
Notarials d e Palam s, Pa 3 4 9 .
3 8 El 16 d e juliol d e 1 7 7 2 , el pare Prior Fra F ran cesc Pons a co m p a n y a t d e la resta
dels frares agu stin s, els reveren d s d e l'esg lsia parroquial, d iferen ts p erson alitats de
lA juntam ent i un o b serv a d o r del b isb e d e Girona e s reuniren en una petita porci de
terra qu e hi havia al v e ssa n t nord d e l'an tic h osp ital per a fer la b e n ed icci s o le m n e de
la prim era pedra d e la n ova esg lsia con ven tu al d ed ica d a a Nostra S en yora d e Grcia.
Aquesta pedra era u n a urna en qu s havia gravat una creu i la data d e 1 7 7 2 . MARTN
ROIG, Gabriel, op. cit., p. 5 9 -6 0 .
39 SAMP, Ningun privilegi concedit als regulars pot alegar lo convent y Para Prior a
son favor, 1 7 8 5 . Fons d e la C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e P alam s, ca p sa 2.
125
GABRIEL MARTN ROIG
Fig. 7 F ragm en t d e la n tic claustre del se g le XVI del c o n v e n t d els agu stin s ara erigit
al ca p d a m u n t del Pedr.
cristians en p a ratg e que, tal vegada, no es sagrat, m s q ue m s se n t

cert q u e la iglesia interin a es en lloc p ro f . (fig. 7)
SEPULCRES I ENTERRAMENTS DELS FRARES AGUSTINS
La c o r r e s p o n d n c i a d e la c o m u n ita t d e p re v e re s d e S a n ta Maria
d e P a lam s justificava la seva posici c o n tr ria q u e els feligresos
fossin e n t e r r a t s a la n o v a esglsia del co n v e n t, e m p a r a n t - s e q ue
ledifici e n c a r a no h avia e s ta t sacralitzat i la p o c a a te n c i i cura
q u e h av ien d e m o s t r a t els p r e d e c e s s o r s dels frares a g u stin s en la
p re s e rv a c i de les s e p u ltu re s dels q u e h a v ie n d ecid it e n te r ra r -s e
a la n tic co n v e n t. La n tig a esglsia del c o n v e n t d e la ciutad ella te
nia so ta la c a p a le r a u n a cripta on s e n te r r a v e n algu ns frares de
lorde. D e sp r s d e la d estru c c i p e r p e t r a d a pels fra n c e so s el t e m
ple co n v e n tu a l q u e d en ru n e s i aqu ells e n t e r r a m e n t s q u e d a r e n
desc u id a ts. Els c a p e lla n s cu lp av e n els frares d a b a n d o n a r a lan tic
c o n v e n t les s e p u ltu re s de militars, p a r ro q u ia n s i altres g e r m a n s
126
de lorde, p o s a n t en d u b te la seva c a p a c ita t p e r a vetllar i cuidar

els seu s difunts. Llegim en un e x tra c te de la c o r r e s p o n d n c i a de la
c o m u n ita t d e prev eres: fin s el sagrat havien ultratjat f e n t cort de
la m ula la iglesia vella ultratjant los cadavers i sep u ltu res de frares,
de seculars que all eren enterrats, fe n tn e cort de la m ula y bodega,
en la qual bodega (cripta) que es avui en dia trobaran en ella m o ltes
calaveres se n s haver m ai dit Prior haver f e r desenterrar les calave
res dels d ifu n ts que all eren enterrats y fe r lo s colocar en un lloc
sagrat i d e c e n t Si ho a n a litz e m f r e d a m e n t, no es p o t cu lp ar els
frares a g u stin s de la b a n d d e lan tic m onestir, p e r q u s e ls p r o
hib de re c o n s tru ir el c o n v e n t al m a t e i x e m p l a a m e n t q u e lantic
i q u a n o c u p a v e n lhospital d e p o b re s la c o n c rd ia firm a d a a m b
la j u n t a m e n t els im p e d ia e f e c tu a r re fo rm e s o trasllad a r sep u ltu re s
a un edifici q u e o c u p a v e n t e m p o r a lm e n t . Q u a n a p a rtir d e 1 772 es
f o n a m e n t a lesglsia n o va es cav u n a cripta a so ta del p re sb iteri
de la m a te ix a m a n e r a q u e existia d e la n tic co n v e n t. En els llibres
de c o m p t e s del c o n v e n t, no hi a p a re ix e n re fe r n c ie s e s p e cfiq u es
de la seva c o n stru c ci , p e r e n u n a c a rta del rector J o sep Frigola
s e x tr e u e n u n e s lnees on es p arla de la seva ex istn c ia , exp lica n t
q ue fou fab rica d a la tom ba, tal vegada de m anera bodega, com
avui s bodega p a rt de la iglesia vella on hi ha m o lts fr a r e s e n te r
r a ts " 40 Els m a te ix o s llibres de c o m p t e s q u e g u a r d e n s e c re tis m e
s o b re la cripta a p o r te n , en canvi, v alu o sa in fo rm ac i s o b re els
rituals i p r o c e d i m e n t q u e seg u ie n els frares a g u stin s e n la in h u
m aci dels s eu s m orts. Q u a n m o ria un frare n e te ja v e n el seu cos
i lam o rta lla v e n . El p re p a r a v e n i el d ip o s ita v e n a m b tota d e c n c ia
en u n a caix a d e fusta m o lt senzilla i s e n s e floritures. El d ifunt lla
vors era t r a n s p o r ta t a lesg lsia on es vetllava d u r a n t d u e s nits. En
tots els c a so s es m u n t a v a u n tm u l, g u a rn it s o l e m n e m e n t , al bell
m ig del tem p le, i l l u m in a t a m b q u a tre a tx e s i ciris q u e r o m a n i e n
e n c eso s. Se li c e le b ra v e n tres oficis de cos p re s e n t. Llavors el c a
d v e r era p o rta t e n s e q e la a la s eva to m b a . Els frares ag u s tin s i
els llecs h a b i t u a l m e n t no s e n te r r a v e n ni a linterio r d e lesglsia
ni al v oltan t del claustre, sin q u e e r e n p o rta ts o b al c e m e n tiri
40
SAMP, E sb o rra n y d una carta enviada al B isbe de Girona p e r J o se p Gorgoll ija c in to
S im n . Fons d e la C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e Palam s, ca p sa 2.
127
GABRIEL MARTN ROIG
de lantic hosp ital o fins

i tot al c e m e n tir i de Sota
Pedr, q u e e ra a q u a tre
p a s s e s del c o n v e n t. La
s eva s e p u ltu ra e ra m olt
m o d e s t a , u n s im p le forat
a te rra i u n a creu a m b el
s e u n o m . N o m s aquells
g e r m a n s q u e h a v ie n tin
gut u n p a p e r m s relle
v a n t a la c o m u n i t a t s e ls
d e s ta c a v a seg e lla n t la
t o m b a a m b u n a llosa s e
pulcral de p e d r a tre b a lla
da. A quest s el cas del
so tsp rio r A d e o dat Colo
mer, q u e fou e n t e r r a t el
g e n e r d e 1 8 3 0 en a q u e s t
tava un cor a m b u n a lleg en d a e s c r ita . 41
c e m e n tir i d e S ota Pedr.

El seu cos fou c o b e rt
a m b u n a llosa d e granit
tallada p e r p ic a p e d re r s
d e Palafrugell a m b un
b aix relleu q u e r e p r e s e n
La llosa fu n e r ria fou tro
b a d a i fotografiada a principi dels an y s n o r a n ta en u n a c a s a p a r

ticular p ro p e ra a la n tic c e m e n tiri. R evisant el llibre d e d e s p e s e s
del c o n v e n t d e s de 1771 a 1834, hi a p a r e ix e n n o m e n a t s alguns
e n t e r r a m e n t s d e frares, p e r no hi h a cap notcia dels priors. Aix
suscita la p r e g u n ta d on foren e n t e r r a t s els frares p rin cip a ls d e la
c o m u n ita t? (fig. 8 )
Per a r e s p o n d r e a a q u e s ta q esti r e p r e n e m el fil d e le s m e n
t a d a cripta d e lesglsia. Q u a n el 1991 s e n d e r r o c ledifici del
co n v e n t, u n a p e tita p ro s p e c c i re alitz ad a a m b u n a m q u i n a ex41 APAC, G asto, m alaltia y en terro del P. Subprior P. A d eod ato C o lo m er, g en er d e
1 8 3 0 . Libro del G asto del C onvento de N uestra S enora de Gracia de la O rden de P.P. A gustin o s de la Villa de P alam s, 1 7 7 1 -1 8 3 4 .
128
LAFER CASADEMONT: UN CONFLICTE
DE PALAMS AL SEGLE XVIII
Fig 9 D ibuix d una calavera d e la clu su la testam en taria d e Miquel Pags co n se rv a d a en el fons
d els a g u stin s d e Torroella d e M ontgr, se g o n a m e i
tat del se g le XVIII (APAC).
c a v a d o ra al lloc on devia
haver-hi el p re sb iteri de
lesglsia obr un e s v o
ra n c a terra. La m q u i n a
s a tu r i algu ns o p e r a
ris s a b o c a r e n pel forat
d e s c o b rin t u n a e s ta n a
s o te rr a d a . Es trac tava
d un espai re c ta n g u la r
e s c a s s a m e n t d 'u n s sis
m e t r e s q u a d ra ts , a m b
u n a c o b e rta de volta de
ca n de rajola i p ed ra.
A rrenglerats als m u rs hi
havia u n s p re s ta tg e s o
nnxols on re p o s a v e n ,
un al d a m u n t d e laltre,
les re ste s d e c o s s o s m om ificats. A questa c a m b r a e ra la n tig a crip

ta, s e g u r a m e n t c o n s tru d a pels v oltan ts de 177 2-73 , q u a n s inici
aren les o b re s d e la n ova esglsia. El redu t n o m b r e de ca d v e rs
fa p e n s a r q u e la cripta devia ser u n a m e n a de p a n t e re s e rv a t als
p a re s priors. La m b i e n t sec i lat e m p e r a t u r a c o n s t a n t del seu in te
rior a c tu a v a de d esse cad o r. Els prio rs difunts dev ien d ip ositar-se
nus als nnxols, al cap d u n s anys, q u a n la c a rn s h av ia m om ific at,
es v e s tie n a m b els h b its religiosos d e lo rd e i aix les seves re ste s
p o d ie n ser v e n e r a d e s i c o n t e m p l a d e s p e r a la reflexi i devoci
fratern al d e la c o m u n ita t. La situaci de la crip ta a so ta del p r e s
biteri o altar m a jo r no e ra casual, re s p o n ia a la p re te n s i q u e els
co sso s del p rincipals e stig u essin s e m p r e p r e s e n t s d u r a n t el sac ri
fici de la s a n t a m issa. D e sp rs d a q u e s ta troballa in e s p e r a d a , els
tcnic s d e lan y 1991 d e c id iren to rn a r a co brir el forat a m b ru n a
i te rr a e s p e r a n t tro b a r u n e s c o n d ic io n s m illors p e r a la seva re o
b ertu ra. (fig. 9)
Hi h a p o cs e x e m p le s d e crip te s d e m o m ific aci a tot Catalunya.
A G irona es c o n s e rv a el c e m e n tir i del c o n v e n t dels c a p u tx in s (de
m itjan segle XVIII) i a Figueres, les re s te s parcials d u n a cripta
qu e s e s t re s ta u ra n t i re h a b ilitan t p e r a visites culturals. La del
129
GABRIEL MARTN ROIG
c o n v e n t de G irona es p o t v e u re d e g u d a m e n t b la n q u e j a d a i s e n s e
c a d v e rs ja q u e fo r m a p a r t del M useu d H istria de la Ciutat. Les
seves s e p u ltu re s i sales co n tig e s es c o n s e rv e n e n c a ra ntegres. Si
c o m p a r e m la cripta del c o n v e n t dels a g u stin s de P alam s a m b la
dels c a p u tx in s d e G irona o d e Figueres, p o s s i b le m e n t sigui la qu e
ofereix u n e s d i m e n s i o n s m s redu des. A p e s a r d aix t u n ele
m e n t q u e la c o n v e rte ix e n ex c epcion al; s l n ic a crip ta d e d e s s e
caci q u e c o n s e rv a els c a d v e rs m o m ific a ts dels religiosos difunts.
C om q u e r e c e n t m e n t s h a n re c u p e r a t i restitut algu ns e l e m e n ts
a rq u ite c t n ic s de la n tic c o n v e n t (la p o rta la d a i p a r t del claustre),
p o t se r i n te re s s a n t c o m e n a r a p la n te ja r la c o n v e n i n c ia d e x c a
var, e s tu d ia r i revalorar u n e l e m e n t tan inslit, r e c u p e r a n t a q u e s ta
e s t a n a s o t e r r a d a i p r e s e r v a n t in situ tots els c a d v e rs m o m ificats.
S ens dubte, un e l e m e n t e x tra o rd in a ri de re clam cultural, u n a ein a
p e r a e s tu d ia r la relaci q u e te n ie n els frares a m b la m o r t i el co
n e i x e m e n t dels s eu s ritus m s enll d e la p u ra m o r b o s ita t q u e u n a
lectura superficial del t e m a p o g u s c o m p o rta r. Cal re c o rd a r q ue
ja fu n c io n e n e x p e ri n c ie s sim ilars a p aso s c o m Itlia o Portugal
i en tots els c a so s s n u n p o d e r s re clam p e r als visitants. En d e
finitiva, u n a b o n a ocasi d e rescatar, un cop m s, d e lo s tra c is m e
a s p e c te s d e la c o m u n ita t d e frares a g u stin s q u e h a e s ta t tan nti
m a m e n t re la c io n a d a a m b la h ist ria d e la n o s tra vila.
SAMP (Servei de lArxiu M unicipal de P alam s)
APAC (Archivo d e la P rovncia A gustin ian a de Castilla, Madrid)
AHG (Arxiu Histric de Girona)
ADG (Arxiu D io ces de Girona)
130
LA SAGA DELS VILA:

ELS PRIMERS TAPERS DE CALONGE

Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESUM : Els p rim e rs ta p ers de Calonge, un recorregut p e r la h ist ria de la in d stria s u rotapera. m itja n a n t els p rin c ip a ls p e rso n a tg e s de la fa m lia Vila, que m arquen l evoluci
d aq u esta m a n u fa ctu ra f i n s al segle X X.
PARAULES CLAU: taper, saga, negociant, f b rica .
Lart de fer t a p s c o m e n a les p o blacio ns d e lAlt E m p o rd

(Agullana, la Jo nqu era...) i, tot seguit, s ex p a n d a la c o m a r c a del
Baix E m pord . Calonge fou u n a de les p rim e re s po blacion s im portants q u e d e s e n v o lu p a q u e s ta indstria, fet que li p ro p o rcio n u n a
p u ix an t ec o n o m ia .
Per a investigar els p rim e rs tap ers de ca d a poblaci, la consulta
dels arxius parro qu ials e s d e v u n a ein a im prescindible. Fins ara,
Calonge ten ia registrats c o m a p rim e rs tap ers Jo an C anta i Geroni
Pla, q u e a p a reix ien lany 1768, p er u n estudi m s acu rat en s ha
p e r m s tro b a r q u e lan y 1745 ja apa reix ia el ta p e r SAGIMON VILA
RIERA, q u e fou pad r de Llcia Vila Mir, filla del seu g e rm , Josep.
A ls vin t y sis del m es de setem bre del any m il set cens quaranta
cinc (...) fo u batejada Llucia, Elena, Maria filla llegitima natural de
Joseph Vila Guarda de las Bandas Reals oriundo de la vila de Tona,
B isbat de Vich, avui habitant de Palam s y de Josepha Mir cnjuges.
Padrins: Sagim on Vila, jo v e tapier y Elena Vila natural de Tona.1
Lany 1746, S agim on Vila, t a p ie r, es cas a m b Teresa Gam ir
i Q uintana.
Sagim on Vila jo v e treballador y tapier, fill legtim 7 natural de
Jaum e Vila, pags, y de Madalena V ila y Riera de una part, am b Teresa
Gamir donzella filla llegitima y natural de M iquel Gamir, m ariner y
1 APP, B .6 (1 7 3 6 -1 7 6 9 ).
133
Rosa G a m ir y Q uintana (...) testim onis: M ag Prat Sabater y Nicolau

M arqus sastre, tots de Palams. 2
El m a te ix any, batej, a Palam s, el seu p rim e r fill, S ag im o n Vila
G a m ir . 3 S egons h e m po gut deduir, a q u e s ta famlia VILA, v in g u d a
de Tona, b isbat de Vic, s establ a Palams, p er lany 1747 la tro
b e m ja reg istrada a Calonge en el Llibre d A lbats d e lany 1 747.
CASA VILA DEL MAS
Jo sep Vila
Josepa, m uller
S agim o n Vila del Mas
Teresa, m uller 4 (FOTO 1)
Els dos g e r m a n s vivi
en al ca rrer d e les Cases
Noves (avui ca rrer Nou) a
Can S im on et, varian t del
n o m Segim on.
Lan y 1747, Josep Vila
b atej u n a filla a Calonge.
A ls dinou de setem bre

de m il set cents quaranta
1 .- Casa d e S a g im o n Vila Riera, carrer Nou,
set en las fo n ts baptisn m . 3 7 , prim era fbrica d e taps d o cu m e n ta d a d e
m als de St. M art de Ca
C alonge. A ctualm ent, co n e g u d a per Can S im on et,
propietat d e Josep Vilar B onet. Fotografia: Miquel
longe Bisbat de G eronajo
Paradeda.
Francisco Gracis Pbre. y
Vicari de dita Yglesia he batejat a Josepha, Teresa, Madalena nada
ahir, filla legtim a y natural de Jseph Vila del Mas, taper y de Josepha
V ila y Mir, fo re n padrins: Joan Clara, pags y Teresa Vila del Mas y
Quintana, tots de Calonge. 5
2 APP, M.2 (1 7 4 2 -1 7 7 1 ).
3 APP, B .6 (1 7 3 6 -1 7 6 9 ).
4 APC, Llibre d A lb a ts (1 7 3 7 -1 8 5 1 ).
en e s t llibre sera n e sc rite s les A n im e s ta n t de C om uni co m las que no la p re n en en la
p re se n t Yglesia P arroquial de St. M a rt de Calonja, y las que p re n en la Sta. C om uni seran
e scrites aun c en lo m a rg e y c o m e n s a s en lo p re se n t a n y 1 7 3 7 .
5 APC, Llibre de B a p tism e s, T. III, pg. 1 80.
134
LA SAGA DELS VILA: ELS PRIMERS TAPERS DE CALONGE
Lan y 1 748, S agim on Vila batej u n fill:

A ls vin tiss d octubre de m il set cents quaranta vuit fo u batejat per
m i Pere Juy y Bavi pbre. y Vicari en les fo n ts baptism als de Sant
M arti de Calonge, Joseph, Jaum e, Esdteve nat als vinticuatre de dit
m e s y any, Fill legtim y natural de Sagim on Vila del M a s y de Theresa
Gamir, conyugues habitants de Calonge: fo re n padrins Joseph Vila
del Mas tam b habitant de Calonge, fill de Taradell y Theresa Vila del
Mas, filla de Tona del Bisbat de Vich 6
SAGIMON VILA RIERA del Mas (Taradell, 1 723 - Calonge, 1 793)
La famlia VILA, seg o n s la d o c u m e n ta c i consultada, fou la p io
n e ra a introduir la indstria del suro a la n o stra poblaci. A lArxiu
Parroquial de Calonge, hi co n s ta q ue S ag im o n i Josep Vila Riera
eren fills de J a u m e Vila, un treballado r del castell de Calonge, i de
M adalena Riera.
Josep, ta p e r i casat a m b J o s e p a Mir, de Palam s, lan y 1752
s e n to rn a viure a la poblaci vena.
En canvi, Sagim on, t a m b taper, es convert en un im p o rta n t
n e g o c ia n t de Calonge i la n issag a dels VILA, c o m a tapers, arrel.
Estava casat a m b Teresa Gamir, de Palam s, i ting u ere n u n a llarga
d e s c e n d n c ia , c o m era natural en aquella poca, ats q u e m olts fills
m o rie n a b a n s d e com p lir els sis anys.
S agim on Vila Riera, el dia 29 de n o v e m b re de 1765, tro ban t-se
en u n a m alaltia greu, dict t e s t a m e n t en p len es facultats i n o m e n
executors:
el seu g e r m Josep Vila, ta p e r i h a b ita n t de Palams,
Teresa Gamir, la seva espo sa,
i el Sr. Esteva Tarrades, h a b itan t de Calonge.
P rim e ra m e n t, e n c o m a n la seva n im a i d e m a n s se r e n te rra t
al c e m e n tiri de lesglsia de la P arrquia de St. Mart de Calonge.
D esp rs deix a la seva m uller u sufru c tu ria de tots els seus b n s i
als seus fills els lleg cinc sous de legtima. N o m e n h e re u universal
al seu fill Sagim on, que, en cas de m o rt o d e no a ss u m ir les c o n d i
cions establertes, p assa ria a h e re ta r els altres fills legtims i naturals
s u c c essiv am en t, Josep, Salvador, Anna, etc.
6 APC, Llibre de Baptism es, T. III, p g . 186.
135
Els testim o n is cridats foren: Jo sep Gamir, ta p e r de Palam s,

J o an C a sa d e m o n t, fuster, Jo an Lloret, Joan Margarit, Jo an d Argels,
Salvi Mont, teixidor, tots d e Calonge.
S agim o n Vila Riera m o r el 5 d o ctu b re de 1 793, als 70 anys.
A son cadver se don sepultura Eclesistica lo dia segent en lo
Cem entiri de la Parrquia de S ant M art de Calonge. Se fe u ofici m itj
am b tots los residents de dita iglesia. 7
La seva espo sa , Teresa Gamir, m o r el 4 de feb rer d e 17 9 6 .8
SAGIMON VILA GAMIR
N asq u a P alam s lan y 1746, fill de S ag im o n Vila Riera, n e g o
ciant de taps de Calonge, i de Teresa Gamir. H eret del seu p are el
negoci d e taps i el d e s e n v o lu p fins a c o n seg u ir convertir-se en un
im p o rta n t co m ercian t. Es c a s a m b A nna Mir lany 1772.
A ls vin t de dezem bre de m il se t sen ts setanta y dos ab llicencia
despatxada p er lo Rvt. Sr. D om ingo de Berenguer V.G. y o ff del Illm.
Senor Bisbe de Gerona al divuits del m es y any Jo Thom s Gotarra,
vicari, he a ssistit al m atrim oni celebrat ab paraules de p resen t ( prom issis m o n itio n ib u s) entre Sagim on Vila, N eg o cia n t, fill legtim y na
tural de Sagim on Vila, Negociant de C alongey de Teresa V ila y Gamir
conyuges vivin t de una part y A nna donzella filla leg. y nat. de Joan
Mir fe r r e r de dita parrquia, y de catarina Mir y Valmana cnjuges
difunta de p art altra. Testim onis de dit contracte son Narcs Gal, jove,
y Joseph Carb jo v e de la placeta tots de Calonge. 9
S agim o n Vila G am ir so bre visq u al seu p are dos anys i e n tre
tots dos ac o n s e g u ire n a u g m e n t a r el negoci i e n g ra n d ir les p ro p i
etats. Lany 1794, co n fe s s a i declara les seves finques en u n d o c u
m e n t de c a p b re u s lliurat al duc d e Sessa on consta:
a)
q ue t u n a c a sa a m b h ort situ ad a al ca rrer Nou q u e limita a
lest a m b el ca m a n o m e n a t del Palm er; al sud a m b Narcs Vilar,
agricultor i p a rcer del Mas M ercader i Ros i Jo sep Serra; a loest a m b
7 APC, Llibre d bits, T. 111, pg. 73.
8 APC, Llibre d bits, T. 111, pg. 9 4 .

9 APC, Llibre de M a trim o n is, T. 11, pg. 135.
136
el carrer Nou, i al n o rd a m b Vicen Llach, agricultor, p a rcer del Mas

Riera, de la P arrquia de R om any.
b) q ue t u n a c a seta o fbrica de suro situ ada d avant d e la ca sa
qu e limita a lest a m b el ca rrer Nou; al sud a m b Josep Serra, tre
ballado r d ' agualejos: a loest a m b la riera, i al no rd a m b Vicen
Llach.
c) q ue t un terren y als aren als de les botigues d e S ant Antoni
on hi h a con strut un m a g a tz e m q u e limita a lest a m b Pon Mont,
m arin e r; al sud a m b els e s te n e d o rs de la Platja de Mar; a loest a m b
Mart Vilar, p are i fill co m ercian ts, i al n o rd a m b el C am Reial que
es dirigeix a Palams.
d) q u e t u n a p e a de terra d e vinya p lan tada, d u es v e ss a n e s
d alzines sureres i bosc, u n a v e s s a n a d e tires a m b oliveres petites
a u n a zo n a a n o m e n a d a se rra del Mig, a n tig a m e n t ven at de Ca
nyelles. Limita a lest a m b J a u m e Am brs, agricultor, m itja n a n t el
to rre n t de la Balma; al sud a m b el Rvt. Joan Mir, Pvre. i beneficiari
de la S anta Esglsia Catedral d e la Seu de Girona; a loest a m b Pon
Mont, i al n o rd a m b Pon M o n t . 10
S ag im on m o r d e m alaltia greu el 15 de s e te m b r e de lan y 1795
a le d a t d e 49 anys, dos anys d e s p r s de la m o rt del seu pare. Reb
els s a g r a m e n ts i fu te s t a m e n t a m b la p re s n c ia dels Rvts. Joan
Salv, Pvre. i beneficiari, i Antoni Farragut, Pvre. i vicari, tots dos de
Calonge. Com a testim o n is n o m e n a executors d a q u e s t te sta m e n t:
el seu fill J o s e p h Vila, clergue,
Daniel Vilar, tin e n t de Dragons,
i Jo sep h Vilar, sastre, tots de Calonge.
D esprs d e n c o m a n a r la seva n im a al Senyor, e x p o s a el seu
desig d s s e r e n te r ra t al cem e n tiri d e S ant Mart de Calonge i llega
als seus fills i filles legtim es i naturals cinc sous. A la seva muller:
A n n a V ila y Mir, v u lly mano, que seguida la m ort de m a carssim a
mare, que per disposici de m on p a re fo re deixada S e n o r a y usufructuaria de m a heretat y bens, entri en la m ateixa s e n o r ia y usufruit de
tota m a heretat y bens, m a n ten in tse pero ella casta y sen s m arit y en
habits vid u a ls..."
10 AHG, Vol. n m . 2 8 1 , S ecci Notarial d e C alonge, Capbreus D uque de S essa .
11 APC, L libre de T esta m ents, pg. 2 15.
137
Deixa c o m a h e r e u universal el s e u p r i m e r fill, Jo s e p Vila, per,

si a rrib s a o b te n ir lO rd re Sagrat, c e s s a ria en lh e r n c ia i a q u e s ta
p a s s a ria al s e u fill seg o n , J o a n M., d a q u e s t a S ag im o n , a Salvi,
Salvador, s u c c e s s iv a m e n t, p e r c a u s e s c o m ara no s o b re v iu re o no
te n ir fills.
JOSEP VILA MIR
A ls sinch de 9bre. de
m il set sen ts setanta y
sinch en las fo n ts baptism als de St. M art de
Calonge fo u batejat per
m i Thom as Gotarra Vic.
Joseph, Sagim on, M art
fill leg. I nat de Sagim on
Vila taper , m enor de dies
de Calonge y de A nna Vila
y Mir cnjuges. A.P. Sagi
m on y Teresa Vila. A.M.
Joan y Chatarina M ir tots
de Calonge. Foren p a
drins Sagim on Villa, ta
per, y Maria M ir tots de
Calonge12 (FOTO 2)
Jo sep Vila no fou or
d e n a t clergue i aix h e r e
t el p a trim o n i familiar.
Lany 1799, s e m b a r c
2 . - Josep Vila Mir (Calonge, 1 7 7 5 - A m ri
a m b dest a Veneuela
ca ?) particip en la guerra d e m a n cip a ci Ve
n eo la n a i lluit contra les forces in d e p e n d e n
on es d e d ic al c o m e r
tistes, per la qual co sa o b tin gu el ttol nobiliari.
del suro i a lagricultura.
Fotografia p u b licada en el llibre C alonge-Sant A n
Tingu un viatge m olt
to n i, Q u ad ern s d e la R evista d e Girona, n m . 121.
ac ciden tat, la n a u q ue el
c o n d u a a A m rica fou c a p tu ra d a i d esv ia d a a G uinea on fou retin
gut 32 dies, fins q ue els an glesos els facilitaren u n b erg an t i a rrib a
ren a La Guardia el 20 de n ov em b re. Lan y 1800, s establ a Nova
Valncia on fu n d u n a botiga de d rogu es m edicin als i u n a altra de
12 APC, Llibre de B aptism es, T. IV, p g . 166.
138
roba i m erceria. En esclatar el m o v im e n t in d e p e n d e n tis ta , estigu

al costat de les autoritats espanyoles, i caigu p re s o n e r dels in su r
rectes i fou c o n d e m n a t a m o rt lany 1811, p er el C ongrs Veneol
li c o m m u t la p e n a p e r 10 anys d e presidi. El 1812, aco n seg u e s c a
par-se i es refugi a P uerto Rico. Les Corts Espanyoles li c o n c ed iren
el privilegi de n o b le s a i p a s s a a n o m e n a r - s e D. Josep de Vila Mir . 13
Lan y 1813, to rn a Nueva Valncia c o m a com issari de g uerra
dels exrcits reials i refu els seus negocis i s e m p re contribu ec o
n m i c a m e n t c o m a b o n patriota. El m ariscal de c a m p D. Miguel de
Latorre aix ho certifica lany 1822:
no haber desm entido Vila en su tiem po el concepto de lealtad que
adquiri en la prim era y segunda revolucin de aquellas provincias,
por su s m r ito s y los sacrificios con que sostuvo los derechos de S.M.:
antes bien ha anadido otros, pu es ha contribuido con cuantiosos donativos, vestuario y viveres, ha sufrido de continuo todas las penalidades del sitio de esta ciudad en los trece m eses que d u r y ha contri
buido con s u fu s il en las alarmas, todo con el m as decidido inters por
la buena causa, observando siem pre una conducta irreprensible.14
Mor solter i es d escon eix on i quan. Els seus germ a n s, Salvador,
Sagism on i Joan, influts pel seu g erm , em igraren ta m b a Amrica.
Salvador (Calonge, 1792 - Am rica, 1824) dirigeix u n a carta al
seu a m ic d e Calonge, Josep Pallimonjo, el dia 15 d agost d e 1818,
des de Nueva Valncia, on li notifica la rrib a d a del seu g e r m Sagis
m o n a Veneuela i li envia salutacions de p a rt del seu g e r m Joan. Li
escriu u n a altra carta d es d e Curaao, el dia 7 d e juliol de 1823, on
es p r e o c u p a p e r le s p o s a del seu g e r m S ag im o n i li d e m a n a diners
a m b la p r o m e s a de retornar-los.
Sagim on, n a s c u t a Calonge lany 1786, escriu t a m b a la m ic i
padr del seu fill Llus, Josep Pallimonjo, el dia 3 de ju n y d e 1824,
des de M ayagez (Costa Rica), i li d e m a n a inform aci sob re la seva
esposa, S u s a n n a Pags, q ue m or a Calonge lany 1832, a le d a t de
45 anys, e s ta n t a b s e n t el seu m arit a les A m riques; t a m b es p r e
ocupa pels seus fills i el faculta a c tu a r c o m a pare, si fos n ecessari.
Escriu d u e s cartes m s d es de la m a te ix a ciutat dirigides a Pa
llimonjo, u n a el dia 27 de m a r de 1837, on li c o m u n ic a la rrib a d a
13 D iccionari d els C atalans d A m ric a , Vol. IV, pg. 2 4 5 .
14 Vilar B onet, Josep, P g ines V iscu d es, pg. 190.
139
del seu fill Llus Vila Pags, n asc u t a Calonge lany 181 7, i en laltra,
escrita el dia 1 0 de n o v e m b re del m a te ix any, li notifica q u e el seu
g e r m Jo an ha c o m p ra t u n a finca i es d e d ic a r a lag ricultura . 1 5
ISABEL VILA PUJOL
N ascud a a Calonge el 9 d ago st de 1843, ten ia d u e s g e rm a n e s ,
Llcia, n a s c u d a lany 1840, i Catalina, el 1845. Vivien al ca rrer Nou
a la c a sa c o n e g u d a pels calongins c o m a Can Cinc Hores i a prop de
Can S im onet. Els seus p are s e re n S agim on Vila Roura, ta p e r de Ca
longe i casat a m b Teresa Pujol, de la Jo n q u era. Els avis p a te r n s eren
S egim on Vila i C am s i Llcia Roura, i els seu besavi era Josep Vila
i Gamir, ta p e r i g e r m de S agim on. s curis veure c o m el n o m
d avis i p are s es tra n s m e tia de gen e rac i en g en eraci, co s tu m avui
m a l a u r a d a m e n t quasi oblidada.
Els p a res d Isabel b u s c a re n noves o p o rtu n itats laborals dins de
la fabricaci del suro i es trasllad aren a la ven a poblaci de Llagos
tera, lloc on ella d e se n v o lu p la seva vida sindical.
Aquesta trajectria s inici a m b la fundaci de la Federaci Lo
cal d e lAssociaci Internacion al d e Treballadors (AIT) d e Llagostera.
Particip en un m ting on exig u n a legislaci q u e limits la jo r n a d a
laboral dels n e n s i n e n e s m e n o rs de 13 any s a cinc h ore s diries.
Aquesta reivindicaci fou el m otiu pel qual fou c o n e g u d a p er VIsabel
cinc hores, aix c o m es c o n e g u la c a sa on n asq u .
La seva lluita sindicalista la p o rt a lexili de F rana d u ra n t sis
an ys q u e aprofit p er e s tu d iar m agisteri. Q u a n torn, es d edic a
le n s e n y a m e n t i fund un co lle g i a B arcelona i lany 1882 fou di
rectora d e lEscola Racionalista de n e n e s de Sabadell on regien els
principis p edagg ics de la Institucin de Libre Ensenanza. Mor jove
als 53 anys.
Fins al segle XX, no o b tin gu un r e c o n e ix e m e n t p stu m : Lla
gostera, Girona i B arcelona li h a n d ed ica t u n a plaa; a Calonge un
c a rrer p o rta el seu n o m . (FOTO 3 i FOTO 6 )
A los d ie z y seis de Agosto del aho m il ochocientos q u a re n ta y tres
en las fu e n te s bautism ales de la Iglesia Parroquial de St. M artn de
Calonge, obispado de Gerona el abajo firm a n te el Rdo. Salvador A gust
Vicario de dicha Iglesia ha bautizado a Isabel, M ariangela y Rosa hija
15
Bautista Parra, J., C artes des d'A m rica: co rresp o n d n cia d e m ig ra n ts calongins,
cartes 1, 2, 3 , 4 i 5, M iscel lnia Pere Caner, 1EBE.
140
legtim a de los consortes Segism undo Vila taponero y Teresa

Pujol am bos de la Junquera.
A buelos Paternos: Segism undo
Vila difunto de Palam s y Lucia
Roura viviente de esta. Abuelos
M aternos: Benito Pujol difunto
y Isabel A rm e t am bos de la j u n
quera. Fueron padrinos Isabel
Pujol abuela materna, no hubo
padrino. 16
ELS LTIMS VILA, TAPERS DE
CALONGE
3 . - Isabel Vila Pujol (Calonge, 1843
- Sabadell, 188 6 ). Lany 1 8 5 6 , e s tras
llad a viure a Llagostera on d e se n v o lu
p la se v a vida d ed ica d a al sin d icalism e.
Fotografia pu b licada al llibre Isabel Vila i P u
jol: la p rim e ra sin d ica lista catalana, d e Fran
ce s c Ferrer i G irons.
Florenci Vilar Vila, nasc u t

a Calonge lany 1891, era fill
de Josep Vilar Parleris i de Llu
sa Vila Roura, de la saga dels
VILA de p a rt d e m are. El seu
avi era Mart Vila Pags, taper,
fill de Sagim on Vila Mir. Flo
renci ten ia u n a fbrica de taps
al carrer del Xarco, avui carrer
P o m p e u Fabra, i la m a n tin g u
fins a m itjan segle XX, s u p e
rant les crisis ec o n m iq u e s ,
s o b re to t la soferta a c a u s a de
la G uerra Civil. Els fills hereus,
Jo sep Vilar Bonet, m etge, i Ma
ria Vilar, arxivera de la C orona
d Arag, no c o n tin u a re n el n e
goci.
Miquel Vila Sitjas, n asc u t a
Calonge lany 1897, era fill de
J a u m e Vila Q u in ta n a i de Ma
ria Sitjas Casellas. El seu avi
p a te r n era Genis Vila, cos g er
m d Isabel Vila Pujol. Miquel
6 . - Arbre g en e a l g ic d Isabel Vila Pujol.

Autor: Josep Cargol.
16 APC, Llibre de Baptism es, T. VII,

p g . 180.
141
era b a r b e r i co n ju n ta
m e n t a m b el seu g e r m
Genis e ren tapers.
La saga dels Vila s e
gueix la trajectria de la
ind stria s u ro ta p e ra de
Calonge, i d altres indrets
d e la costa; al segle XVIII
s u n negoci a s c e n d e n t.
A Calonge p o d re m dir
q ue c a d a c a sa era u n a
4 . - Faana d e Can Situ, fbrica d e taps
petita fbrica de taps, on
d e Florenci Vilar Vila, carrer P om p eu Fa
treballava tota la famlia.
bra,
nm .
23
(aban s
carrer del Xarco).
Els segles XIX i XX s a n
Fotografia: Miquel Paradeda.
m a n t e n i n t el ritme, s u p e
rant algunes crisis. F briq ues im p o rtan ts, c o m ara la R oura & Forgas, d o n a v e n feina a la poblaci del m unicipi. Per a final del segle
XX el negoci es redu, i avui n o m s q u e d a la fbrica C on rado Vilar.
El tu ris m e h a a te n u a t latu r q ue hau rie n sofert els tapers. (FOTO 4
FOTO 5 I FOTO 7)
ANNEX
TAPERS DE CALONGE DEL SEGLE XVIII
R elaci d els tapers e sm e n ta ts en els llibres parroquials ab an s d e lan y 1800:
17 4 5
1747
1758
17 6 8
17 6 9
1771
17 73
17 7 5
17 8 0
1 781
17 83
1785
17 8 6
17 8 7
SEGIMON VILA RIERA, del Mas o d e Tona (padr d e Llcia Vila)

JOSEP VILA RIERA (esp s d e Josep a Mir)
PONS PLANAS
JOAN CANTA (fill d e Joan Canta d Agullana )
GERONI PLA
MART PLANAS
PERE ARMET
FORTUNAT MIR
JOAN CASADEMONT
FRANCESC PARS (el se u pare era d e Lloret i era traginer)
PAU VINAS (fill d e Salvador Viias d Agullana)
FRANCESC PARS COT
JOSEP LLORET
JOSEP VILA GAMIR (fill d e S eg im o n Vila Riera)
JOAN LLORET (fill d e F ran cesc Lloret, sastre)
SEGIMON VILA GAMIR (fill d e S eg im o n Vila Riera)
JOSEP VILA GAMIR
JOSEP LLORET
RAFEL COSTART
JOAN COSTART
142
5 . - Treballadors d e Can Situ a final del se g le XIX, al pati on guardaven el suro

i ten ien la perola. Fons: Catalina Rotllant.
7 . - Arbre g e n e a l g ic d e Florenci Vilar Vila. Autor: Josep Cargol.
143
1788
1790
1791
1791
1792
1793
17 9 4
17 9 5
17 9 6
17 9 7
1798
17 9 9
1800
JOSEP COSTART
ESTEVA COSTART BOADA
JOAN RIBOT
DOMINGO CASTELL
JOAN CASADEMONT
MART SI CARS
AGUST CASTELL MONT
PERE GAFAS
JAUME VICENS
MIQUEL MONTANER
PERE MONER
PERE COSTART
ILDEFONS AMAT
PERE ROURA
FLIX PONSJOAN
JOAN RIBOT TERRADES
SALVI VILAR SIBILS
JOAN CORDER DALMAU
PERE GAFAS VILAR
JOSEP CLARA ROSSELL
JOSEP CLARA RIF
JOSEP LLORET CARLES
PERE BECH (em igrant d Agullana)
AGUST CASTELL MONT
SEGIMON VILA CAMS
MART MONT CASTELL
JOSEP PAYR
FRANCISCO COSTART
JOSEP PAYR FONALLERAS
ANTONI VALMANYA CASTELLAR
JOSEP CASTELL
JOAN COSTART
JOAN LLORET (fill)
MART CASTELL PRESAS
JOSEP LLORET (pare)
MIQUEL PARS
MART PLANAS MONT
JOAN MIR (fill)
ESTEVA COSTART
JOAN FONALLET SALOM
APP
APC
AHG
Arxiu Parroquial de Palam s

Arxiu Parroquial de Calonge
Arxiu Histric de Girona
144
GABRIEL MARTN ROIG
EL LLEGAT DE MOSSN MIQUEL COSTA.

LA FUNDACI DE L'HOSPITAL DE POBRES
DE PALAMS I LA CAPELLA DEL CARME
( 1768 - 1771 )

Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESU M : D u ra n t la seg o n a m e ita t del segle XVIII, l e sp e rit altru ista i p ie t s de m o ss n

M iquel Costa, d o m e r de l esg lsia de S a n t G enis de Torroella de M ontgr, f u p o ss ib le la
co n stru cci d un nou h o sp ita l a P alam s a m b una capella a n n exa dedicada a N ostra S e
nyora del Carme: un e x e m p le d 'in terve n ci eclesistica en la vida p o p u la r i d 'integraci
d un e q u ip a m e n t en el te ix it urb de la vila. El p r e s e n t article p re tn un a p ro p a m e n t a la
fig u ra d a q u e st m ecen es, un estu d i on es descriu en les d ificu lta ts que tin g u la fu n d a c i
d a q u esta in stitu ci , el se g u im e n t del p ro c s c o n stru c tiu de la Capella del C arm e en tre els
a n ys 17 6 8 i 1771. u n a an lisi de les ca ra cterstiq u es a rq u itec t n iq u es de l edifici i una
valoraci a rtstica del retaule de l altar m ajor de l esm e n ta d a capella i de la seva im atge
titular, una bella escu ltu ra barroca de N ostra Sen yo ra del Carme.
PARAU LES CLAU: m o s s n M iquel Costa, h o sp ita l de pobres, capella del Carme, Palam s,
no ven a ri d n im es, barroc tard.
CONTEXT SOCIOECONMIC DE PALAMS AL SEGLE XVIII

La s e g o n a m eitat del segle XVIII s u p o s p er a Palams, com p er
altres llocs del principat, la fi d un llarg p e ro d e d inestabilitat, de
conflictes b llic s i el c o m e n a m e n t d u n a lenta recup eraci ec o
n m ic a grcies a lex p a n si com ercial dels seus vilatans p er la Me
d iterr n ia i lAtlntic. Aquesta p u ix a n a es p ot atribuir a diversos
factors. De tots, el m s d e t e r m in a n t fou el d e s e n v o lu p a m e n t de la
indstria sure ra a m b u n a creixen t d e m a n d a d a q u e s ta m a t r ia p er
part dels m e rc a ts francesos. La m a n u fa c tu ra del tap de suro i la seva
exportaci s u p o s u n a o p o rtu n ita t n ica p er Palams, un m unicipi
a m b e s c a s s e ta t de sl agrcola. U na altra activitat re m a rc a b le fou la
im portaci d e llenys. Gran p a rt de la fusta q u e es tallava als bo sco s
de la p la n a de lAlt E m p o rd i del Baix Ter era c o n d u d a p er tragi
ners fins el po rt de P alam s on es carregava e n vaixells napolitans.
Aquests la portav e n a C artag e n a i altres p u n ts d e la costa d e Llevant
p er la co nstrucci d e n au s p e r a la r m a d a reial. Gens m e n y s p r e
able era lexportaci d e vi, oli i galda o gavarr q u e es feia servir
p er tenyir els teixits d e les fbriques d indians. A totes a q u e s te s
activitats, cal afegir altres factors q ue reperc u tire n fa v o rab lem en t
en el c r e ix e m e n t com ercial d e la vila: el p e rm s de lliure c o m e r
a m b A m rica i la proliferaci del co rs a ris m e local q u e d o n m ajo r
147
GABRIEL MARTN ROIG
s egu retat al no stre litoral. Tot plegat, s u p o s un c r e ix e m e n t notori

del trnsit po rtu ari i d e les activitats sec un dries, oficis qu e d u n a
m a n e r a directa o indirecta d e p e n ie n del port.
Aquest p ro cs de re d r e a m e n t com ercial c o m p o rt u n e s d c a
des de prosperitat. Palam s es convert en u n pol d atracci de m
d o b ra de la co m arca: tapers, m e s tre s d aixa, arte san s, m e s tre s de
cases i fusters, a q u e s ts ltim s atrets p er un notori c r e ix e m e n t u rb
qu e propici un n o u traat urbanstic, la prolongaci de carrers i
a ix e c a m e n t de no u s habitatges. El barri vell h ag u d e crixer m s
enll dels fossars i de les m uralles m ed iev als q u e hi havia a la seva
v e ss a n t de llevant qu e en aquells anys ja estaven m ig en ru n ats. Es
c o m e n a r e n a u rb a n itz a r els carrers q ue s enfilen al c a p d a m u n t del
Pedr (m o ssn Miquel Costa, Mauri Vilar, Aliada i de la Creu) ocu
p a n t u n s terren y s q u e llavors estaven m a jo rit ria m e n t o cu p a ts per
horts, feixes, pallisses, fossars i tra m s de m u ra lla .1
El c re ix e m e n t m ercantil i dem o g r fic no n o m s im p u ls la n e
cessitat a m p lia r i arran jar infraestructures, co m el moll o la m p lia
ci de c a m in s rals sin q ue t a m b propici u n a intensificaci de la
devoci religiosa popular. La c o m it n c ia del d uc de Sessa, les d o
n ac io n s a lesglsia d e particulars, la fundaci d e ca u ses pies fetes
p e r religiosos, negociants, p a tro n s d e m b a rc a c i i fins i tot corsaris
p e r m e t e r e n un millor c o n d ic io n a m e n t de les esglsies ex isten ts i
lerecci de noves. Molts dels te m p le s parroq uials del c o m ta t de
P alam s foren reform ats, altres veieren su b stitud es les seves vol
tes antigu es p e r edificis de nova p la n ta (com la p a rr q u ia de S anta
Eugnia de Vila-rom el 1 765). Capelles, esglsies i e rm ite s s e n g a
lan a re n a m b n ous retaules i s em belliren a m b o r n a m e n t s s u m p t u o
sos, volup tuo sos i recargolats. Es p o t dir q u e la p u ix a n a e c o n m ic a
q ue visqu P alam s d u ra n t la s e g o n a m eitat del segle XVIII su p o s
lesclat del b arro c tard en a q u e s ta vila, d e ix an t c o m a te stim o n is
u ns pocs e x e m p le s arquitectnics, alguns d ells d e s a p a re g u ts i d al
tres q u e h a n sobreviscut el p as del te m p s a m b sort diversa.
1
Revisant ac t e s notarials entre 1 7 5 5 i 1 7 7 5 , es pot co m p ro v a r c o m es c o n c e d e i
x e n n o m b r o s e s llicn cies d'obra per a fer n o u s h a b ita tges e n terrenys q u e ab a n s eren
horts i vells ca m in s. El duc d e S essa , c o m t e d e Pala m s, d o n p e r m s per a edificar
al d a m u n t dels antics trams d e muralla i reste s d e torres derrudes. MARTN ROIG,
Gabriel, Un a volta a m b h istria, R evista del B a ix E m p o rd , n m . 3 4 (setem b r ed e s e m b r e 2011), p. 7 3 - 7 6 .
148
EL LLEGAT DE MOSSN MIQUEL COSTA.... CAPELLA DEL CARME (1 7 6 8 -1 7 7 1 )
LA NECESSITAT D UN NOU HOSPITAL

El rei Alfons III, en d a ta del 14 de m a r de 1335, co n ced el privi
legi d e p o d e r erigir un hospital (a m s d u n a esglsia i un cem entiri)
p er les p rim e re s notcies d a q u e s ta instituci sn del 1412 qu an
lhospital de p o b re s estava situat en u n edifici de la plaa d e la Vila.
Era de pro p ieta t m unicipal i lA ju n ta m e n t n era ladm inistrador. El
1499, la seva situaci canvi a un altre edifici q ue hi havia a la c a n
t o n a d a d e la plaa M urada a m b el ca rrer Mauri i Vilar. S e g u ra m e n t,
ro m a n g u en a q u e s t e m p l a a m e n t fins q ue el 1538 es constru un
d e n o u al c a p d a m u n t del Pedr, u n edifici e x e m p t a m b u n a capella
d e d ic a d a a Sant Jo an B ap tista . 2 El 1695, d e s p r s de la destrucci
del c o n v e n t dels agustins p e r p e tr a d a p e r les tropes franceses, els
jurats de la vila ce diren lhospital d e p o b re s als frares regulars p e r
q u s hi establissin de m a n e r a provisional m e n t r e b astien un nou
c o n v e n t al m a te ix lloc on hi havia h ag u t lanterior. La p re te s a provisionalitat s allarg m s de m ig segle. Per a agreujar la situaci, el
1742, se sign u n p ac te e n tre la Universitat de P alam s i els frares
agustins p e r la construcci d u n n o u c o n v e n t all on era lh o sp ital . 3
La seva d esaparici fou efectiva el 1772 q u a n ledifici s e n r u n en
iniciar-se les ob re s del co n v e n t d e Nostra S enyora de Grcia, tot i
q ue s e g u r a m e n t ja era in o p e ra n t u n e s d c a d e s abans. Aix ho indi
ca un info rm e de la Universitat q u e explica q ue en aquell m o m e n t
(abans d e la construcci del no u hospital) no hi h a cap confraria
ni altres o bre s pies d e s tin a d e s a m a n t e n i r p o b re s n ecessita ts i de
s o le m n ita t . 4
Ats q u e des de m itjan segle XVIII P alam s havia q u e d a t orfe
d a s sistn cia hospitalria, m o s s n Miquel Costa, un religis palam os acabalat, es p re o c u p p e r la nec essita t d e co n stru ir un h o sp i
tal, invertint la seva fo rtu na en el b c o m del poble qu e lhavia vist
nixer. Grcies a la seva gen e ro sita t Palam s vei co m s alava al
bell m ig del barri vell un petit c e n tre hospitalari de t e n d n c ia sacra.
La fundaci d a q u e s t n o u o rg a n is m e assistencial, h e re u dels a n te r i
ors, era u n a re s p o sta a les necessita ts d u n a societat que, si b havia
2 MARTN ROIG, Gabriel, La portalada i el claustre del co n v en t d els agu stin s de
Palam s", Revista del Baix Em pord , n m . 31 (d e sem b re 20 1 0 -m a r 2011), p. 5 7 -5 8 .
3 TR1JUEQUE, Pere, Breu recull de la histria de Palam s , edita A juntam ent d e Pala
m s (2 0 0 0 ), p. 8 3 -8 4 .
4 SAMP, Relaci segellada del com de Palams sobre el plet d A nastasi Costa contra
els bns de M ossn Miquel Costa, 5 d'abril d e 1772. Fons d e lA juntam ent d e P alam s.
C orresp on d n cia G eneral 1 7 6 6 -1 7 8 0 , Capsa 172.
149
GABRIEL MARTN ROIG
Fig. 1 L'hospital d e p o b res d e P alam s i la cap ella del C arm e en un h eliogravat fran
c s d e principi del se g le XIX.
patit u n a p ro fu n d a crisi d u ra n t la p rim e ra m eitat del segle XVIII,

m o stra v a eviden ts s m p to m e s de recuperaci e c o n m ic a (fig. 1 ).
MIQUEL COSTA MORET, EL PERSONATGE
Miquel Antoni Costa i Moret n a s q u a P alam s el 1700 o 1 7015,
en el si d u n a famlia a c o m o d a d a q ue ten ia diverses pro p ieta ts a
Vall-llobrega i a Palams. El seu p are Antoni Costa era n e g o c ia n t i
c o n tra g u m a trim o n i a m b Rossolea Moret, filla legtim a i natural
d Antoni Moret, t a m b neg ociant. D a q u e s t m a trim o n i n a s q u e re n
vuit fills, dels quals s o b re v isq u e ren tres: Antoni q u e fou ap otecari
p rim e r a Sant Feliu d e Guxols i d e s p r s a Palam s, F rancesc ta m b
ap otec ari a S ant Feliu d e Guxols i fin alm en t Miquel. El p atriarca
de la famlia, d e s p r s de q u e d a r vidu, el 1704 es c a s en s e g o n e s
n pcies a m b Elionor Com te: d a q u e s ta uni n a s q u u n q u art fill,
5
Entre 1 6 8 3 i 1 7 0 4 no hi ha llibre d e n a ix e m e n ts a Palam s, la qual c o sa no p erm et
p recisar la data d e n a ix e m e n t d e Miquel Costa.
150
EL LLEGAT DE MOSSN MIQUEL COSTA.... CAPELLA DEL CARME (1 768-1 771)
Anastasi, que tan ts e n tre b a n c s p o saria a la construcci de lhospital

de Palams.
El jove Miquel Costa inici els estudis de cirurgia, p er el seu
p are no tingu sort en els negocis i q u e d en u n a situaci m o n e t r ia
m olt pre cria q ue li im p ed co n tin u a r sufragant la carrera del seu fill
a la facultat de m ed icin a. Miquel q u an c o m p ta v a a m b 20 anys, trac
tan t de tro b a r sortida a u n a a p u r a d a situaci ec o n m ic a, s e m b a r c
cap a les ndies. El 1 720, arrib a Cadis on fou a d m s en un navili
p e r a creu ar lAtlntic. La fortuna fou qu e en a q u e s ta n au coincids
a m b fra B ernardo de S errada de lorde dels carm elite s calats, que
a b a n s havia estat bisbe P a n a m i en aquell m o m e n t n o m e n a t bisbe
d e Cuzco. D urant el llarg trajecte tra n s o c e n ic Miquel en tau l u na
gran am is ta t a m b a q u e s t perso natg e, tal fou aix q u e q u a n arrib al
n o u m n fou a d m s en el seu seguici. D esp rs de dies de viatge el
jove p ala m o s arrib a Cuzco on fou p ro m o g u t al sacerdoci. Set anys
desp rs, el 1727, el bisbe, am ic i p ro tector seu, li atorg u n a capellania d o ta d a a m b 4 .0 0 0 p e so s en p ropietat i 20 0 de p ensi anual.
El 1728, fou o r d e n a t s ac erd o t i el 6 de jun y d aquell m ateix any
se li c o n c e d ia el crrec de sagrist m ajo r de la catedral de C uzco . 6
A m b el n ou crrec p e rc e b ia u n e s crescu d e s re n d e s que a s c e n d ie n a
11.000 p eso s en p ropietat i 550 de p en si anual. C o m e n a ap le
gar u n a petita fortuna.
Per a m b els anys, el clim a i lalada d e Cuzco perjud ic aren n o
t a b le m e n t la seva salut provocant-li forts dolors a la r o n y o n a d a i un
b a ld a m e n t general del cos. A p e s a r d hav er canviat la seva re s id n
cia a altres ca pellanies b e n d o ta d e s del Per a m b lobjecte de millo
rar el benestar, els dolors q u e patia no m inv are n. E m p s p er la seva
m a l m e s a salut i p er les notcies a la r m a n ts so b re lestat financer
del seu pare, el 1734 va decidir to rn a r a Catalunya. El m e s d abril
d a q u e s t any, arribava a B arcelona i poc t e m p s d e s p r s to rnav a a
trepitjar els carrers d e Palams.
Trob el seu p ro gen itor a m e n a a t pels d e u te s i a m b els pocs
b n s q ue li q u e d a v e n s e r io s a m e n t gravats. Entre 1734 i 1751, Mi
quel, q ue gau d ia d u n a situaci e c o n m ic a folgada, fu q u an tio ses
inversions p er a eixugar els d b its i re c u p e ra r el p a trim o n i familiar
6
SAMP, BOFILL, Llus, N oticia h ist rica sobre el h o sp ita l de P a la m s, Juliol d e 1975.
Es tracta d'un treball d e recerca h istric in d it, se g u r a m en t d ordre intern, p erq u els
propis a d m in istrad ors d e lhospital c o n e g u e s sin la histria del centre. Fons d e lAjunta
m en t d e Palam s, B e n e ficn cia i a ssist n c ia social. A dm inistraci d e l'hospital, 165019 7 5 , ca p sa 6 3 4 .
151
GABRIEL MARTN ROIG
q ue el seu p are s havia m alven ut. En u n a escrip tu ra del 23 de se

te m b r e d e 1 734, Antoni Costa atorg llicncia al seu fill Miquel per
a redim ir els censals, p a g a r deutes, re cob ra r les p e c e s de terra que
havia p e rd u t i fer millores a la botiga. Pel cap baix s h ag u de gastar
p oc m s d e 2 . 0 0 0 lliures barceloneses.
Cregu q u e seria c o n v e n ie n t establir la seva re sidncia a lEmp o rd p er a co ntrolar millor i de m s a p rop les seves propieta ts i
rendes. El 1 735, fu u n a p e r m u t a a m b Francisco Dorca, c a n o n g e
de la catedral d e Girona. Miquel Costa li ced u n benefici q ue p o s
sea a laltar de S ant D o m n e c d e la seu gironina a canvi del crrec
de d o m e r sim p le a lesglsia parroquial d e Sant Genis d e Torroella
de M ontgr , 7 q u e g en e rav a u n a g e n s m e n y s p re u a d a re n d a anual
de 8 00 lliures . 8 Aviat es trasllad a m b el seu p are a Torroella de
Montgr i s instal l en u n a c a sa situ ad a al ca rrer Major d a q u e s ta
vila. El m a te ix any, fou n o m e n a t co m issari del Sant Tribunal de la
Inquisici del Principat d e Catalunya. Poc d esp rs, el seu g e r m
Antoni Costa (am b la seva d o n a, Maria), q ue seguia exercint d a p o
tecari, a b a n d o n a r e n S ant Feliu de Guxols p e r a reunir-se a m b ells
a Torroella. Q u a n so brevin gu la m o rt del seu g e rm , la seva vdua
es q u e d a m b ell. Per le s tim a q u e li ten ia fou m olt b e n c o n s id e ra d a
en el seu te s ta m e n t. D esp rs de d c a d e s vivint tranquil a Torroella,
el 30 de m a r d e 1 768, a les 10 ho re s de la n it , 9 m o r Miquel Costa,
im pedit, d e s p r s d e q u atre m e s o s agnics de llarga malaltia. Al seu
costat hi havia la seva cu n y a d a Maria Costa i Narcs Major, u n h u
mil treb allado r que es fu crrec d ell fins la seva ltim a ex h a la c i . 10
EL TESTAMENT DE MIQUEL COSTA
El 6 de m aig de 1 761, set anys a b a n s de la seva m o rt, m o s s n
Miquel Costa s a p r o p a lEscala p er a visitar el seu p a r e n t i am ic
Jo an Sim n, el qual era prevere i sagrist de la p a rr q u ia de Sant
Pere de lEscala. A linterior de la sagristia de la parroquial i a m b
7 El d o m er era el p revere b en eficia t qu e e s cuidava d e le sg lsia , ad m in istrava els

sa g r a m en ts i e ste n ia les partides.
8 SAMP, op. cit., BOFILL, Llus.
9 AHG, Transcripci de la partida d o b it de M ossn Miquel Costa, 11 d O ctubre de
17 6 8 . Fons d e la Notaria d e Torroella d e M ontgr, 1 767-1 7 6 8 , To 4 0 0 .
10 AHG, Donaci de terres fe ta pels m arm essors del reverend Miquel Costa a Narcs
Major de Torroella de Montgr, 3 0 d abril d e 1 7 6 8 . Fons Notarials d e Torroella d e M ont
gr, 1 7 6 7 -1 7 6 8 , To 4 0 0 .
152
p re s n c ia de dos testim o n is seg u tranquil la m e n t i c m o d e en un

escriptori on c o m e n a escriure el seu t e s ta m e n t. Finida la feina
ta n c el q u a d e rn , o rd e n fer-ne u n a cpia i deix instru ccio ns a
le s m e n t a t capell p e r q u fos d o n a t a co n ix e r d e s p r s de la seva
m ort. Un cop difunt, el seu te s t a m e n t fou o b ert i publicat el 16 de
m aig d e 1 768 p er Narcs Palah, notari d e Girona i dec retat pel vica
ri gen eral d e la dicesi el 8 d abril de 1768. El 23 d agost de 1 770,
el notari Jo sep P o u plana Mart en public t a m b u n a cpia c o n tin
g u d a en els fons notarials de Torroella d e Montgr. Loriginal havia
estat escrit i signat d e la p r p ia m i lletra del difunt i es tro b en un
calaix de casa sev a." Cal re corda r q u e u n a altra cpia ja havia estat
e n tre g a d a u ns anys a b a n s a Jo an Sim n, p e r q u no es perds per
via de m o rt o altra la nce.'2
El te s t a m e n t de Miquel Costa s m olt in tere ssa n t, com plet, d e
tallat, ric, a m b n o m b r o s e s d isposicions p u n tu alitz ad es fins al m s
m n im detall, e s p e c ia lm e n t les relatives a la fundaci de lhospital
de p o b re s de la vila d e P alam s a m b c o m p le te s indicacions sobre
la fo rm a en q u s havia construir, adm inistrar, la sp e c te de larqu i
tectu ra d e la capella del C arm e i altres especificacions so b re fu n d a
cions i oficis religiosos. Totes les disposicions, q u e eren n o m b ro s e s ,
les deix b e n o r d e n a d e s i d o ta d e s e c o n m i c a m e n t p er a a sse g u rar
el seu co m p lim e n t. Ho volia d eix ar m olt b e n lligat p e r q u es fes tot
s eg o n s la seva voluntat. En el te s t a m e n t n o m e n a v a m a r m e s s o r s
Joan Sim on, rector d e lesglsia d e Sant Pere d e lEscala, i Miquel
Mart i B on av en tu ra Carreras, a m b d s preveres beneficiats de le s
glsia parroquial de Sant Genis de Torroella de Montgr. Aquests
havien de vetllar i a s se g u ra r el c o m p lim e n t de tot el q ue Miquel
Costa d eix estipulat.
La p rim e ra disposici feia re fer ncia a lelecci de s epu ltura del
difunt. D on in struccions m olt precises q u e volia ser e n te rra t en
lesglsia parroquial de Sant Genis de Torroella de Montgr, en lo
vas de m on pare A n to ni Costa i m on germ altra A n to n i C osta, que
estava situat e n tre la capella de S ant Miquel i la d e Sant B artom eu.
Fu d o n ac i a Anastasi, el seu g e rm a n a s tre , d e 1.000 lliures b a r
celoneses, m s de 41 dobles d or (que ja li havia enviat p r v ia m e n t
en diverses re m e s e s ) pels d re ts q u e p o g u s e s p e ra r p er lnia p a t e r
na i m a te r n a . El seu g e r m a canvi d a q u e s ta q u a n tita t havia de
11 AHG, Cpia del te s ta m e n t del reveren d M iquel Costa, 6 d e m aig d e 1761. Fons
N otarials d e Torroella d e M ontgr, 1 769-1 7 7 0 , To 4 0 2 .
12 AHG, ib d em .
153
GABRIEL MARTN ROIG
re n u n c ia r a qualsevol d ret de rplica. Com explicar m s e n d a v a n t

aix ser lorigen d un plet qu e fins i tot far trontollar la fundaci
del n o u hospital.
Seguint ord res del difunt, el 30 d abril de 1768, els m a rm e s s o r s
del difunt feren d o n ac i a Narcs Major d algunes pro p ieta ts que
a q u e s t p o s se a en el t e r m e de Torroella principalm ent per lo m olt
am or y carinyo am b que lo havian a ssistit y assistien de dies y m it
ja n sa llarga m alaltia"15. Miquel Costa li deixava u n a p e a de terra
p la n ta d a a m b vinyes i oliveres d u n a v e s s a n a i m itja situ ad a al cos
tat del ca m q u e va a la capella de S anta C aterina i un ho rt envoltat
de m urs, a n o m e n a t lho rt petit d en Serralta, q u e era a m igd ia de
lan tig a c a sa principal de Josep Serralta. Tot a m b la condici que
Narcs Major i els seus d e s c e n d e n ts , s o la m e n t d u ra n t la vida n a t u
ral de Maria Costa, c a d a any li lliuressin la m eitat d e tots els fruits,
tan t de ram c o m d oli p ro c e d e n ts d a q u e s te s te rr e s . 14
A p e s a r q ue ho havia deixat tot m olt b e n disp o sat p e r la c o n s
trucci d e lhospital de Palam s, la d eixa estava fo rta m e n t condici
o n a d a p er la longevitat d e la seva cun yada. s a dir, la construcci
de lhospital no tindria efecte fins d e s p r s d e la m o rt natural de
Maria Costa. Aquesta c o n d e s c e n d n c ia s e n t n c o m a c o m p e n s a
ci d u n llegat que, anys a b a n s el te s ta m e n ta r i havia p e rc e b u t del
s eu g erm . Ho explico millor, Miquel Costa havia h ere ta t d u n a tia
m a te r n a , vdua de Pere Bofill, u n a c a sa i tres p e c es de terra q u e la
seva tia havia cedit al seu g e r m gran Antoni. D isposava lh e rn cia
q ue a q u e s te s p ropieta ts p a s s e ss in a Miquel en el cas qu e el seu g e r
m m ors s e n s e d e sc e n d n c ia , c o m aix fou. De fet, Antoni tingu
q u atre fills a m b la seva esp osa , tres d ells m o riren albats i del darrer
es d e s c o n e ix la seva m o rt, p er devia arrib ar a b a n s q ue la del seu
progenitor. Miquel Costa, c o m a p e r s o n a p ietosa q u e era, te n ia el
d e u re m oral i obligaci de m a n te n ir b i d e c e n t m e n t la seva cu
n y a d a Maria. Per tant, d u ra n t la seva vida natural li ced lusdefruit
d e totes les seves p o ssessions, fins i tot, si a q u e s ta volia p a s s a r els
d arrers dies d e la seva vida a P alam s li deixava escollir la ca sa que
volgus m algrat q u e estigus a rre n d a d a . Deix clares instruccions
als seus m a r m e s s o r s q u e si la seva cu n y a d a no po d ia m a n te n ir-se
d e c e n t m e n t els autoritzava a s u s p e n d re algun a d e les fu n d a cio n s a
la fi d ass e g u ra r la seva m a n u te n c i .
13 AHG, op. cit., D onaci de terres f e ta p e ls m a r m e ss o rs del reverend M iquel Costa a
N arcs M ajor de Torroella de M ontgr.
14 AHG, ib d em .
154
LHOSPITAL DE POBRES EN LES DISPOSICIONS TESTAMENTRIES

DE MOSSN MIQUEL COSTA
Lassistn cia hospitalria a Palam s, fins aquell m o m e n t , a m b
m s de 4 5 0 an ys de vida p recisava u n e s co n sid erab les reform es,
p e rfec cio n ar la seva organitzaci, racionalitzar al m x im la utilitza
ci dels recursos i e s m e n a r els m to d e s assistencials p e r a p o d e r
oferir la millor atenci. El n o u hospital d e Palam s fou el projecte
vital de m o s s n Miquel Costa, la seva g ran o b ra p s tu m a ; s p er
aix q u e tingu cura de deixar a n o ta t d e m a n e r a detallada, no n o
m s la p a re n a a rq u ite ct n ic a i distribuci d e ledifici, sin t a m b
a s p e c te s im p o rta n ts d e la seva ad m in istraci p er a a sse g u rar-n e un
b o n govern.
Aquest havia de ser dirigit p e r u n a ju n ta de govern m ixta, c o m
po sta p er religiosos i laics, s a dir, m e m b r e s re p re sen ta tiu s de la
societat civil p a la m o s in a i de lesglsia parroquial de Santa Maria.
La ju n ta estaria fo r m a d a p er cinc ad m in is tra d o rs p erpetus: tres re
p re s e n ta n ts eclesistics (el rector de lesglsia de S anta Maria de
Palam s i dos p rotectors en re p resen ta ci de la c o m u n ita t de p re
veres) i dos re p re s e n ta n ts civils q ue eren el regidors d e g i segon
q ue a c tu a v en en n o m de lA ju n ta m e n t de Palam s. Aquesta ju n ta
escollia els a d m in istra d o rs delegats. P rim er un hosp italer q ue havia
de residir en el m a te ix hospital, q u e era le n c a rre g a t d e lassistn cia
directa als m a lats i qu e re s p o n ia a la n ec essita t d e d isp o sar a m b
p erson al m s a d a p ta t al fu n c io n a m e n t prctic del c e n tr e . 1 5 D esp rs
els a d m in is tra d o rs p e r p e tu s re p re s e n ta n ts de la p arroquial elegien
un secular i els dos regidors m unicipals, un altre. Els cinc votants
p o d ien escollir als dos seculars c o n ju n ta m e n t si aix ho estim aven .
De la m a te ix a m a n e r a , te n ie n dret a v etar lelecci de c a d a s c u n a
de les parts si hi veien algun e n tre b a n c . En definitiva, si cap de les
d u es p arts no ten ia cap objecci en lelecci de laltra els delegats
q u e d a v e n c o n f ir m a ts . 16 Al final de ca d a bienni els tres a d m in is tr a
dors delegats (lhospitaler i els dos seculars) te n ien lobligaci de
ren dir c o m p te s als a d m in is tra d o rs p e rp e tu s i en funci dels resul
tats a q u e s t d ecid ien si d o n a v e n co ntinutat als e s m e n t a ts delegats o
n escollien d altres. Totes les re u n io n s se celeb raven c a d a dos anys
en el m a te ix hospital, en u n a c a m b r a d e s tin a d a al tal s (fig. 2 ).
15
YETANO LAGUNA, Ana, Con toca. M ujeres y trabajo h osp italario, a v a n ces en
tiem p o s co n v u lso s. Las h erm a n a s d e la carid ad , M a n u sc rits: revista d h ist ria m o d e ra ,
nm . 2 7 , 2 0 0 9 , p. 113-139.
1 6 Op. cit., Cpia del te s ta m e n t del reverend M iquel Costa.
155
GABRIEL MARTIN ROIG
MISSES I FUNDACIONS
PIES: UN EXCESSIU
DISPENDI
M ossn Miquel Costa
deix u n a gran quantitat
de d iners p e r a la creaci
de fu n d a cio n s religioses,
oficis i p rocessons. D on
un total de 2.7 16 lliures
als g o v ern ad o rs i a d m i
nistrad o rs g en erals d a n i
versaris i m isse s d e s ta
ca de lesglsia de S anta
Maria d e Palam s: 1.516
lliures les satisferen a m b
d in ers i les altres a m b
diferents
c e n s a ls . 17 A
a q u e s te s cal s u m a r altres
900 d o n a d e s a la c o m u
nitat de Sant Genis de
Fig. 2 Lhospital d e p ob res i la cap ella del CarTorroella de Montgr. Si
m e d ib u ixats per F ran cesc Vidal P alm ada als an ys
c o n s id e r e m els diners
trenta del se g le XX. Fullet p rop agan d stic del Mu
se u Cau d e la Costa Brava.
q u e es g a sta re n en la
fbrica de lhospital, les
re n d e s baixes de les pro p ieta ts qu e la instituci ten ia p e r la seva
m a n u te n c i i la falta de capital p e r a c o m p le ta r i o r n a m e n t a r dig
n a m e n t i lluda la capella del Carm e, costa d e n t e n d r e p e r q u el
difunt d eix tan ts d iners p e r a fun da cio n s pies enlloc d efectu ar u n a
m ajo r inversi en instituci assistencial q u e naixia u n a m ica coixa
i e s c a n y a d a e c o n m ic a m e n t. A bans d e d o n a r u n a possible explica
ci a la decisi del difunt p ro c e d im a detallar c a d a s c u n a d a q u e s te s
fun da cio n s p e r a e n te n d r e millor d e q u e s t e m parlant, alhora que
1 7 Els cen sa ls eren d e J osep i Joan Vilanova d e la Pietat; d e M iquel Sabat, p a g s i m a
sover del m a s A ntoniet; d e Jaum e Lloveras. n eg o cia n t d e la vila d e Sant Feliu d e Guxols.
AHG, Fundacions de M ossn Miquel Costa a l'Esglsia de Santa Maria de Palams, 23 de
se tem b re d e 1 7 6 8 . Fons notarials d e P alam s, 1 7 6 8 , Pa 3 7 3 .
18
al
quart continu
amb unes 30
testam ent del
assenyalar los dos quarts vull s assenyali la dita m issa tocant batallades un
reposadam ent i al assenyalar o tocar los tres quarts vull se toqui a remato
o 33 batallades i desprs se comenar la m issa." AHG, op. cit., Cpia del
reverend Miquel Costa.
156
desvetllem les in quietuds i afinitats espirituals i iconogrfiques del

fu n d a d o r de lhospital, fent m fasi en la seva d e s m e s u r a d a obsessi
p er la re d e m p c i de les n im e s c o n d e m n a d e s .
La p rim e ra fundaci q ue e n c o m a n fou u n a m is sa b aixa re s a d a
p er la seva n im a i p er totes les n im e s del purgatori. Aquesta s h a
via d e ce lebrar tots els dies festius a les 1 2 del m igdia; mitja h ora
a b a n s s a n u n c ia v a a m b in sisten ts tocs d e c a m p a n e s . 1 8 Fou d o ta d a
inicialm ent a m b 1.400 lliures b arcelo nese s, p er arrib fins a 1.516
lliures: perque ell m a teix m entre vivia y poc antes de sa f i declar
son anim o y intenci a m i dit Joan Sim on de voler aum entarla fin s a
dites 1.516. '9 Aquest ofici s havia de ce le b rar a lesglsia parroquial
de S an ta Maria fins q ue fos co n s tru d a la capella del Carm e, on d e s
p r s s h a u ria de traslladar . 2 0
En u n a altra disposici, o rd e n la fundaci d u n a altra m issa a
lesglsia parroquial en sufragi p e r les n im e s del purgatori, el que
c o n e ix e m p er un nov enari d n im es. Dot la fundaci a m b 900
lliures b a rc e lo n e s e s ced in t un p e r s o n a t i un censal q u e ten ia a son
favor . 21 Aquest ofici era u n a rogativa p e r q u els vius preg u essin per
les n im e s dels difunts q u e hav ien q u e d a t a tra p a ts en el purgatori.
s u n a de les m a n ife sta c io n s m s e s tr e ta m e n t lligades a la idea de
lesglsia com a nica in terc esso ra e n la salvaci. El Dr. Jo sep Ma
ria Gasol parla d a q u e s t costum tan ests arreu del nostre pas, de
dedicar un s dies del m es de novem bre a la predicaci extraordinria
i intensiva de la Divina Paraula i sufragis pel b de les nim es del
P urgatori22
Miquel Costa no deix estab lerts quins dies s havia d e celebrar
el novenari d n im e s in dicant q u e dita fu n c i novenal se fa r en lo
tem p s y hora apareixer m es convenient a la dita R n t C om unitat23.
El p e ro d e m s p ro b a b le era a principi de nov em b re , h a b itu a lm e n t
c o m e n a v a el dia dels difunts, el 2 de n o v em bre , i es perllongava
d u ra n t n o u dies m s; d aqu el novenari d n i m e s . 2 4 D urant aques-
19 AHG, F u n d acion s d e M ossn M iquel C osta a lE sglsia d e Santa Maria d e Pala

m s, 2 3 d e se te m b r e d e 1 7 6 8 . Fons notarials d e Palam s, 1 7 6 8 , Pa 3 7 3 .
2 0 AHG, ib d em .
21 AHG. op. cit., Cpia del te s ta m e n t del reverend M iquel Costa.
22 GASOL, J o sep Maria, Calendari folklric m a n lle u e n c . L letres A m icals. M anlleu,
cr n iq u es i te x to s literaris, vol. 18, 1 9 5 8 .
23 AHG, op. cit., F u n d a cio n s de M o ssn M iquel Costa a l E sglsia de S a n ta M aria de
Palam s.
2 4 SOLER i AMIG, Joan, n im es del P urgatori, E nciclopdia de la fa n ta s ia p o p u la r
catalana, Barcelona: Ed. B arcanova, 19 9 8 .
157
GABRIEL MARTN ROIG
ta celebraci els te m p les

parro quials es gu arni
en de m a n e r a especial.
El te s ta m e n ta r i deix
instruccio ns p e r q u es
construs u n m o n u m e n t ,
s a dir, un tm ul de di
funts al m ig de lesglsia
il lu m in a t a m b q uatre
atxes vermelles. Sis ciris
del m a te ix color en laltar
major, q u e estaria cob e rt
a m b un retaule d n im e s
o purgatori, un gran llen
pintat on ap a reix ia re p re
se n ta t u n escen ari arqu i
tectn ic en p erspectiv a
q u e es c o m p letav a a m b
p e r s o n a tg e s q ue repreFig. 3 N ostra S en yora del C arm e co m a interc esso ra d e les n im e s del purgatori en un gravat
del se g le xviii.
,
iw
monarques,
n im e s
c u iu u c a
de
uc
clergues,
rics, pobres, envoltats

del foc a r d e n t del purgatori. La m o rt hi era p re s e n t a travs d e la
teatralitzaci d esqu elets i calaveres . 2 5 Ats qu e a q u e s ta celebraci
es p rolon g d u ra n t d cad es, s p ro b a b le q ue la p a rr q u ia hag us
e n c a rre g a t lexecuci d alguns n o ven aris d n im e s a diversos p in
tors, p er n o m s se n ha co n se rv a t les d a d e s d un. El fons de la
c o m u n ita t de preveres de S anta Maria g u a rd a u n a re b u d a del 21 de
febrer de 1774, en q u el rev ere n d Jo an Marull satisfu la quan titat
de 60 lliures al pintor Jo sep Miragelo p e r hav er p intat u n d aq u e sts
no v en a ris d n im es, c o m diu la nota: la perspectiva, n im e s i ca
lav eres . 2 6
Si b les d u e s fu n d a cio n s anterio rs estav en d e d ic a d e s a la p r
dica p er les n im e s de la g e n t q u e no havia assolit la salvaci e te r
na, Miquel Costa, no c o n te n t a m b aix i a m b lo bsessi de red im ir
q u a n te s m s n im e s fos possible del purgatori, institu u n a altra pia
2 5 Ibdem .
2 6 SAMP. R e b u t p e r p in ta r un n ovenari d ' n im e s, 8 d e d ese m b r e 1798. Fons d e la
C om unitat d e P reveres d e Santa Maria d e Palam s, Llevador d e c o m p te s i ren d es, 1 769181 9. C apsa 11.
158
EL LLEGAT DE MOSSN MIQUEL COSTA.... CAPELLA DEL CARME ( 1 7 6 8 -1 7 7 1 )
fundaci a m b a q u e s t efecte, p er a q u e s t cop a lesglsia de Sant

Genis d e Torroella de Montgr. M an qu e tots els dissab tes a les 8
del m at fossin c e le b rad e s u n e s m isse s re p artid es e n tre els altars de
Maria S an tssim a del C arm e i d e les S an tes nim es del Purgatori. A
part d a q u e s te s funcions els capellans estaven obligats a fer ab so l
tes en el c e m e n tiri d e la p a rr q u ia pel sufragi de les n im es. Dot la
c a u sa a m b 9 5 0 lliures en fo rm a de diferents ce n s a ls 2 7 (fig. 3).
Miquel Costa in staur d u es fu n d a cio n s m s d e d ic a d e s a lloar la
figura de la Mare de Du. La p rim e ra s havia de celebrar el dia 18
de d e s e m b re , d iad a de lexpectaci d e la Reina S antssim a a n o m e
n a d a Nostra S enyora d e la O . 2 8 Es coneixia a m b a q u e s t n o m p e rq u
d e s p r s d e fer loraci de la tard a el cor so s te n ia u n a llarga O c a n
tada. Volia q ue se celebressin s o le m n e s c o m p le te s d u ra n t la viglia
i el dia de la festivitat d e Nostra Senyora la c o m u n ita t de p reveres
havia d e sortir en p ro c ess a b a n s de la celebraci de lofici seguint
el s e g e n t itinerari: el p u n t d e p a r te n a era la p orta principal o de
m igdia de la p a rr q u ia de Santa Maria, es dirigien cap a la plaa
de la Vila, re m u n ta v e n el ca rrer Molins, p a ss a v e n p e r d a v a n t del
co n v e n t de Nostra S eny ora d e Grcia, b aix aven pel ca rrer m o s s n
Miquel Costa, p a s s a n t p er d a v a n t de la capella del C arm e i giraven
al ca rrer Ave Maria on a n tig a m e n t hi havia u n e s escales q ue p e r
m e tie n laccs pel ce m en tiri. En el d ecu rs de le s m e n t a d a p ro cess
la c o m u n ita t havia de c a n ta r lh im n e Ave M aris Stella. R eto rn ad a
la se q e la a lesglsia se celebraria lofici s o le m n e a m b m in istres i
bordo ners.
La seg ona, c o m s havia d esperar, o rd e n a v a q u e co n s tru d a la
capella de lhospital fos in s ta u ra d a u n a funci a la glria de Du
Nostre Senyor i de Nostra S enyora del C arm e el 15 de juliol de
cad a any. La celebraci s iniciava la viglia. El dia 14 a la tard a tota
la rev ere n d c o m u n ita t d e S an ta Maria de Palam s havia d e ca n ta r
en a q u e s ta capella s o le m n e s co m p letes, i el dia 15, j o r n a d a de la
festivitat de Nostra S enyora del Carm e, sortir en p rocess d es d e la
parroquial fins a loratori de lhospital c a n ta n t pel ca m lh im n e Ave
Maris Stella. A la capella havien d e p re n d re la im atg e titular de Nos
tra S enyora i passejar-la en process: d es de la capella es dirigia a la
plaa d e la vila, baixava pels carrers Major i Tauler i Servi, r e m u n t a
va pel ca rre r de la Creu, p assa v a p e r dav a n t del co n v e n t dels frares
27
AHG, F undaci p e l su fra g i de les n im e s del p urgatori, 1 7 6 8 . Fons d e la Notaria de
Torroella d e M ontgr, 1 7 6 7 -1 7 6 8 , To 4 0 0 .
159
GABRIEL MARTN ROIG
agustins, girava pel car

rer m o s s n Miquel Costa
p e r a to rn a r a la capella,
on finida la pro c ess se
celebrava un ofici s o le m
n e a m b diaca, s o tsd ia ca i
b o rd o n e rs (fig. 4).
Les p r d iq u e s a la
Mare S an tssim a del Car
m e ta n t a P alam s co m
a Torroella no sn c a s u
als; cal explicar q ue era
oficialm ent intercessora,
p e r d e s c o m p ta t, d e la
salvaci de les n im e s
del purgatori. La p o s s e s
si del seu escapulari
n accelerava la salvaci
ja que, s e g o n s la tradici,
la Mare de Du p r o m e
t alliberar del purgatori
totes les n im e s q u e h a
gu essin vestit el seu e s c a
pulari en algun m o m e n t
de la seva v i d a . 2 9 S egura
m e n t, lob stinaci d e Miquel Costa p e r la salvaci dels esperits q ue
no h av ien assolit el cel e te rn explica p e rq u la capella d e lhospital
de P alam s fou e n c o m a n a d a a a q u e s ta verge titular.
2 8 La O ca n ta d a pel cor era un m antra sim b lic qu e ex p ressa v a a storam en t, quedar
m eravellat per l'ex p ecta ci d e la vin gu d a del M essies.
2 9 En un m o m e n t d e gran aflicci Sant Sim Stock, frare carm elita angls, suplic a la
Mare d e D u que li d o n s un senyal d e la seva protecci. El dia 16 d e juliol, la verge se li
aparegu am b l'infant en braos i li lliur un escapulari, advertint-li que tots els que ex p i
ressin am b aquell sm b ol no patirien el foc etern. Aquesta p rom esa no era n o m s vlida
per als religiosos que m orien am b lescapulari llarg, sin tam b per als fidels que portaven
lescapulari petit una m edalla-escapulari. Hi havia la creen a que els que portessin lescapulari, la Verge del Carm e els lliuraria del Purgatori el prim er d issab te d esp rs d e la seva
m ort. Per per a gaudir d e les propietats que proporcionava lescapulari era n ecessari
que: lescapulari fos im p osat per un sacerdot, aq u est escapulari havia d e ser con feccion at
a m b d u es p eces d e llana (i no d e cap altre m aterial) units entre si per cordons, de form a
rectangular o quadrangular, d e color m arr am b una part caien t sobre el pit i laltra sobre
lesq u en a , el receptor havia d e guardar la casted at se g o n s el seu estat (perfecta per als
solters i m atrim onial per als casats) i resar les oracion s p rescrites pel sacerdot.
160
Arribats en a q u e s t pun t, cal r e p re n d re la p re g u n ta q ue s havia

plantejat a linici d a q u e s t apartat: p er q u m o s s n Costa ced u n a
s u m a tan q u a n tio s a de diners p e r a fundacions, sobretot, a le s
glsia parro quial de S anta Maria de Palam s? Totes s u m a v e n u n a
q u an titat g en s m e n y s p re a b le q u e era n e c e s s ria p e r a con stru ir
lhospital a m b m ajo r llum ent, p o d e r sufragar la fbrica d u n retaule
m s digne, a s se g u ra r la seva m a n u te n c i i les re n d e s q u e hag u e ssin
evitat les dificultats i les p e n rie s q u e pat la instituci en els seus
p rim e rs anys. Si la construcci de lhospital era la seva gran o b ra
p s tu m a , p e r q u li va e s c a tim a r diners? La possible re sp o sta a tot
aix es tro b a en u n a de les clusules del seu t e s ta m e n t. Les seves
disposicions foren m o lt clares i cal llegir-les a m b m o lta atenci, so
bretot q u a n escriu: Si per algun p retex t la reverend com unitat s opo
ss en esta mia voluntat o en la construcci de dita capella lo que no
es perjudicial ans be favorable a dita reverend com unitat. Per q u la
c o m u n ita t de preveres d e la p arroquial s havia d o p o s a r a la creaci
del n o u hospital?
Tot fa p e n s a r q ue les g e n e ro s e s dotacio n s e c o n m iq u e s de les
fund a cio ns a n a v e n d e s tin a d e s a c o m p e n s a r e c o n m i c a m e n t po ssi
bles retrets i prejudicis q u e la c o m u n ita t de p reveres p o g u s tenir,
no a c a u s a de la fundaci d e lhospital, sin d a v a n t la construcci
de la seva capella, u n te m p le erigit a pocs m e tre s d e la parrq uia.
Da q u e s ta m a n e r a , s acon seg u evitar el q u e p a s s u n s anys d e s
prs, q u a n els frares agustins edificaren la no va esglsia co nventu al
de N ostra S enyora d e Grcia, u n s m e tre s m s a m u n t de lhospital.
Lerecci d a q u e s t n o u tem ple, a m e n a a n t i altiu, al c a p d a m u n t del
carrer, e n c re s p els n im s dels capellans en co n siderar-ho un g re u
ge, u n a a m e n a a m a s s a p ro pera. Entre 1785 i 1 797, la c o m u n ita t
de preveres m a n tin g u un llarg i costs litigi c o n tra la c o m u n ita t de
frares regulars pels drets dels p a rro q u ia n s i els de sepultura. Mos
sn Miquel Costa elud el conflicte a m b u n a forta s u m a de diners
i ced in t ls d e la capella del C arm e als p re veres de la parroquial.
La g e n e ro s a assignaci de diners e s m e r a d a p er a les fu nda cio n s
i ca u ses pies feia n e c essari i obligat el c o m p lim e n t de tots els oficis
pro g ram ats, seguint al p e u de la lletra tot el q u e el te s t a m e n t d e
te rm in a v a q u e s havia d e fer s e n s e excepcions. Miquel Costa deix
an o ta t que, si p e r algun p re te x t la c o m u n ita t de la p arroquial c o n
tradeia la seva voluntat o deixava de ce lebrar les m isse s estipulades,
la im p o rta n t do n ac i de d iners seria retira d a i lliurada a la revere n d
co m u n ita t de preveres d e lesglsia de Sant Genis de Torroella de
161
GABRIEL MARTN ROIG
Fig. 5 La cap ella del C arm e en el se u estat actual, d esp r s d una p rofun d a rem od elaci.
Montgr i totes les m isse s es trasllad arien a a q u e s t te m p l e . 3 0 A p e s a r

de la c o m p e n s a c i e c o n m ic a el seu c o m p lim e n t era u n a crrega
feixuga p e r a la co m u n itat. Si b els p rim e rs anys els p re c e p te s se
seguiren al p e u de la lletra, a m b el t e m p s el control dels m a r m e s
sors a n m in van t; c o m a c o n s e q n c ia la c o m u n ita t de preveres co
m e n a incom p lir alguns c o m p ro m is o s i a in terp re tar-n e d altres
s eg o n s la seva co n v enincia, co n tra v en in t la voluntat del te s ta m e n tari e x p r e s s a d a i d ec la ra d a en els seus te r m e s m s d e te rm in a n ts . El
1821 u n in fo rm e re d actat p e r Antoni C a s a d e m o n t i Miquel Matas,
a d m in istra d o rs p e r p e tu s de lhospital, d n a a e n t e n d r e q u e lofici
q ue s havia de ce lebrar tots els dies festius a la Capella del C arm e
n o m s es feia sis m e s o s a lan y i a lesglsia parroquial. In fo rm are n
d e les irregularitats a lalcalde, p er a q u e s t no e n fu cas por las
3 0 Op. cit., Cpia del te s ta m e n t del reverend M iquel.
162
m uchas ocupaciones de aquel. En a q u e s t d o c u m e n t els dos a d m i

n istrado rs es l a m e n te n del perill q ue p e r u n a qesti d incapacitat o
p er falta de c o n e ix e m e n t la vila es veis privada de la funci eclesi
stica de la d iad a del C arm e i de la m issa en dies festius i e x p re s s e n
el t e m o r q ue la im p o rta n t dotaci es trasllads a la c o m u n ita t de
Torroella d e M ontgr 31 (fig. 5).
EL PLET QUE VA FER PERILLAR LA FUNDACI DE LHOSPITAL
Un dels gra n s e n tre b a n c s p er a la creaci del n o u hospital de Pa
lam s i qu e fins i tot p o d ia hav er deixat s e n s e efecte la seva fu n d a
ci fou un plet q ue d u r 20 anys. Com ja s a p u n ta en un d o c u m e n t
de 1821 el largo proceso supuso unos gastos m u y crecidos para el
seguim iento del pleyto contra el pariente del difunto quien pretendi
dar el testa m en to de n ulidad32 Si no h ag u s succet, s e g u r a m e n t la
instituci h auria tingut m s recursos econ m ics.
En aquells te m p s, p a s sa v a alg unes veg a d es q ue els llegats que
a n a v e n a p a ra r a institucions pbliques o ca u ses p ieto ses c o m lh o s
pital de p o b re s eren objecte d im p u g n aci p er p art dels p a re n ts
del difunt q ue veien e s c a p a r part dels b n s i del capital q u e tan t
an h e la v e n aconseguir. Sense a n a r m s lluny, a la n o s tra c o m a r c a es
tro b a un altre exem ple: el 1744 lhospital de S ant Carles de Begur
visqu serioses dificultats p e r a la seva fundaci. D esprs q u e el Dr.
F ran cesc C om as i Ros fu d o naci de tota les seves h is e n d e s i p e r
tin en ce s p e r a la seva creaci, els seus n e b o ts in te n ta re n capgirar el
te s t a m e n t falsificant u n a m in u ta i iniciant un p ro cs p er a re clam ar
diverses pro pieta ts al legant el legtim dret d h e r n c i a . 3 3
El plet in terp o sat a lhospital d e P alam s c o m e n q u an , d e s
prs de co n ix e r la noticia de la m o rt de m o s s n Miquel Costa, el
seu g e r m Anastasi, q u e residia feia m s de 30 anys a cija , 3 4 e m
pre n g u el llarg viatge de to rn a d a a Palam s p e r a fer-se crrec del
c o b r a m e n t dels b n s q ue c o m p ta v a h e re ta r del seu g e r m i del seu
pare. En s a b e r q u e cap notari no havia recollit la seva ltim a vo lun
tat cregu q u e havia m o rt s e n s e fer te s ta m e n t. Q u a n arrib desitjs
31 SAMP E xp o sici d els regidors A n to n i C a sa d em o n t i M iquel M atas sobre l h o sp ita l
de la vila, 31 d e juliol d e 1821. Fons d e lA juntam ent d e P alam s, B en eficn cia i a ss is
tn cia social, a d m in istra ci d e lh osp ital, 1 6 5 0 -1 9 7 5 , ca p sa 6 3 4 .
3 2 SAMP, P u n to de vista que d e m u e stra varios p u n to s relativos al ho sp ita l, juliol d e
18 2 1 . Fons d e lA juntam ent d e P alam s, B e n e ficn cia i a ssistn cia social, A dm inistraci
de lH ospital 1 6 5 0 -1 9 7 5 , ca p sa 6 3 4 .
33 VAQUER I CAT, J osep , El san t hospital d e B egur, E ditat p e r la p a rrquia de
Begur, 1 9 9 0 , p. 18-27.
3 4 Per m o tiu s qu e d e s c o n e c a partir d e 1 7 3 5 A nastasi Costa ap areix d om iciliat a
cija (Sevilla). All, s hi havia casat i era pare d e cin c fills.
163
GABRIEL MARTN ROIG
de p re n d re p o ssessi dels b n s es tro b qu e el rector Joan S im on de

Sant Pere d e lEscala p r e s e n t c o m a ltim a vo luntat seva u n a m i
n u ta sig n a d a d e la m del m a te ix Miquel Costa a m b d a ta de 1 7 6 1 ,35
Anastasi, so rp r s i indignat, inici la im p u g n aci del t e s t a m e n t i la
reivindicaci dels b n s . 3 6
Cal re co rd a r q u e en el t e s ta m e n t, Miquel Costa ja cedia a Anastasi
la q u a n tita t de 1.000 lliures b a rc e lo n e s e s i 41 dobles d or pels drets
qu e p o gus e s p e ra r p er lnia p a t e r n a i m a te r n a . Tot i q u e s espe ci
fica c la r a m e n t q u e a q u e s ta assignaci no li perto c av a ats q ue les
propieta ts no havien estat h e r e ta d e s sin ad q u irid e s p e r a redim ir
els d e u te s del seu pare. La situaci d Anastasi i la seva famlia que
vivien en la m ajo r indigncia le m p e n y e r e n a a c c e p ta r la quantitat
oferta. El 17 d agost de 1768, ell m a te ix i q u atre dels seus cinc fills
signaren lescrip tura on re n u n ciav en fo r m a lm e n t i s o l e m n e m e n t
a tots els d rets reals i perso n als q u e els p og u essin c o r re s p o n d re . 3 7
P oques s e t m a n e s m s tard, el 17 de n o v e m b re Anastasi Costa reb
la totalitat dels d iners assign ats pel seu g e r m de la m del c o m e rc i
a n t A m a d o r Jover, q ue actuava en n o m del m a r m e s s o r Jo an Simon.
Un cop q ue a q u e s ts cabals pal liaren les necessita ts e c o n m i
q ues m s im m e d ia te s , a Anastasi li devia envair la sen sa ci que
havia tret poc capital. C onsult a m b un ad v o c at q ue el c o n v e n c
q ue pod ia im p u g n a r el te s t a m e n t p e r a declarar-lo nul i inici el plet
c o n tra els m a r m e s s o r s d e Miquel Costa d a v a n t la Reial Audincia
del P rincipat de Catalunya, q u e duraria 20 anys, des de 1770 fins
al 1790. A lle g q ue el te s t a m e n t havia estat reb ut p er p e rs o n e s
no facultades p e r a fer-ho. Ho justificava inv ocan t a a q u e s t efecte
el reial edicte del 29 de n o v e m b re d e 1 736 q ue prohibia als rectors
del p rincip at re b re escriptu res o te s ta m e n ts fra q u e fossin dels
seus propis feligresos, i in e q u v o c a m e n t, Jo an Sim on, m a r m e s s o r
del te s ta m e n ta r i i rector, no havia tingut m ai c o m a feligrs Miquel
Costa. Com a c o n s e q n c ia el te s t a m e n t havia de ser declarat nul i
co n s id e ra r q ue el difunt expir s e n s e fer un t e s t a m e n t vlid.
El plet fou a d m s a tr m it p e r la Reial Audincia. En el cas d h a
ver p ro s p e ra t hau ria p o s a t en greu risc la fundaci de lhospital de
p o b re s de Palams. Els m a r m e s s o r s p re s e n ta re n lletres citatries
d e m o s t r a n t q ue el m a te ix Miquel Costa no reb les propieta ts en
h e rn cia del seu pare, sin que les hag u de re co b ra r re d im in t els
censals, i p e r tan t e ren le g tim a m e n t seves. Acreditaren a m b un d o
c u m e n t la voluntat d Antoni Costa que, de tots els seus fills, fos Mi
quel el q ue h a u ria de reten ir totes a q u e s te s prop ieta ts d e s p r s de la
3 5 AHG, A n a sta si i M iquel J o sep h im p u g n en el te s ta m e n t de m o s s n M iquel Costa, 10
d e se tem b re d e 1 7 8 1 . Fons N otarials d e Palam s, 1780-1 7 81, pa 4 1 4 .
3 6 Op. cit., A n a sta si i M iquel J o se p h im p u g n en el te s ta m e n t de m o ss n M iquel Costa.
164
Fig. 6 Lh osp ital d e p o b res en estat runs, fotografat el 19 7 6 per Narcs Tibau.
seva m ort. Tam b m a n i

fe staren q u e Anastasi h a
via a c c e p ta t de bo n grat
el t e s t a m e n t i q u e ell i els
seus d e s c e n d e n ts havien
re n u n ciat als b n s a c a n
vi d u n a b o n a q u an titat
de diners.
El 28 de ju n y de 1 771,
la Reial Audincia de Bar
celo na p ro n u n c i s e n
tn cia im p o s a n t silenci
p e r p e tu a Anastasi Costa
en la seva p re te n si de
n u llita t te s ta m e n t ria .
Anastasi apel l seguint,
per, u n a altra e s tra t
gia. Es d o n a v a el cas que
el seu fill gran, Miguel
Joseph, fou lnic q u e no
Sign el d o c u m e n t de ren n cia del seu pare; p er
tant, a q u e s t cop Anastasi

re clam a p a rt d e lh e r n c ia en n o m del seu fill. El 14 de s e te m b re
de 1772, se s e n te n c i re bu tja n t altra v eg a da la splica d Anastasi
i el seu fill Miguel J o s e p h . 3 8 A m b d u es p arts c o n tin u a re n litigant 10
anys m s fins qu e els ad m in is tra d o rs de lhospital, ja construt, es
feren crrec del p rocs ats qu e dels tres m a r m e s s o r s dos ja havien
m o rt i el tercer era vell i jubilat. La s e n t n c ia definitiva es p rodu a
Madrid el 6 de juliol de 1 790 a m b un auto del Consell Reial: Hallandose este pleito legitim am ente concluso y visto por el Consejo, ste
provey que no ha lugar al recurso de injustcia notoria introducido
por A nastasio y Miguel Joseph Costa, a quienes se condena a la pena
de los 500 ducados los que paguen en llegando a m ejor fo r tu n a y se
repartan entonces en la fo r m a ordinaria.39 Des d a q u e s t m o m e n t,
Anastasi i el seu fill no im p o rtu n a re n m s els a d m in is tra d o rs de
lhospital (fig. 6 ).
3 7 SAMP, op. cit., BOFILL, Llus.
3 8 Per a aprofundir en el plet i to tes les s e v e s su p licatries e s p ot con su ltar el treball
ja citat d e Llus Bofill, SAMP, op. cit., BOFILL, Llus, p. 7-11 .
3 9 SAMP, op. cit., BOFILL, Llus, p. 10.
165
GABRIEL MARTN ROIG
EL NOU HOSPITAL TIRA ENDAVANT

A p e s a r del perill q ue la Reial Audincia del Principiat d e Cata
lunya s e n te n c i s a favor d Anastasi Costa, els m a r m e s s o r s no s im
m u ta re n d av a n t de la reivindicaci de b n s i el m aig de 1768 ja
havien legalitzat la instituci d e lhospital i c o n tin u av e n e n d a v a n t
a m b el projecte.
Per la seva construcci el d o n a n t ced u n a finca q ue estava si
tu a d a a lantic ca rre r Hospital (actual ca rrer m o s s n Miquel Costa)
c o n f o rm a d a p er d u es cases i u n hort. En el ca d a s tre de 1716, ja hi
figura u n a c a sa qu e p e rta n y al seu p are Antoni Costa. Tenia le n tr a
d a pel carrer d Adri lvarez i feia c a n to n a d a a m b el ca rre r m o s s n
Miquel Costa. s possible qu e el fundador, anys m s tard, a a q u e s ta
casa, n hi afegs u n a altra ja q ue en d o c u m e n t s po steriors apareix
especificat senalando por sitio de dicho h o s p ita ly capilla para decir
misa, unas casas y un huerto que tenia y poseia en la m ism a villa .40
Al costat d a q u e s te s cases, a la p a rt de llevant, hi havia un h o rt on
s havia d e con struir la nova capella.
Grcies a linventari q u e van fer dels b n s del difunt els reve
re n d s Ventura C arreras i Miquel Mart s a b e m q ue tro b a re n 3 .6 9 7
lliures de capital. Seguint les indicacions del d o n a n t, d e s p r s de la
m o rt natural d e la seva cu n y a d a Maria Costa es fu pblica la su b
h a s ta del m o b les i g r a n a d u ra del difunt a m b un rdit d e 3 0 5 lliures,
i els de Maria Costa, qu e im p o rta re n 2 4 6 lliures m s. Tota a q u e s ta
recaptaci es d e stin a la fbrica de lh o s p ita l . 41
La nec essita t de d esv iar u n a g e n e ro s a dotaci de d in ers a les
fu nd acions institudes pel difunt provo c q u e els m a r m e s s o r s no
tingu essin suficients cabals p er a tirar e n d a v a n t el projecte i sollicitaren el c o n s e n ti m e n t al b isbe de Girona, Manuel Antonio de
Palm ero, p e rq u els p e r m e t s la v e n d a d alg una de les finques en
s u b h a sta pblica. R eb eren el p e r m s i p o te s ta t de d e s p a tx a r les
prop ieta ts m e n y s tils, c o n fo rm e a la voluntat del testador. Aix es
transfer a Salvador Patxot, sabater, u n a ca sa situ ada al ca rrer Major
p e r 6 50 lliures, a Nicolau Bajandas, n egociant, u n pati envoltat de
m u rs situat en el ca rrer Pags i Ortiz p e r 261 lliures i a Antoni Oli-
4 0 SAMP, R elaci segellada del co m de P a la m s so b re el p le t d A n a sta si Costa contra

els b n s de m o s s n M iquel Costa, 5 abril 1 7 7 2 . Fons d e lA ju n tam en t d e Palam s, Cor
resp o n d n cia General 1 7 6 6 -1 7 8 0 , C apsa 172.
41 SAMP, op. cit., P u n to de vista que d e m u e stra varios p u n to s relativos al hospital.
166
vs, m ariner, u n a altra c a sa a m b pati situada al raval de Mar, en la

plaa de Sant Pere p e r 2 9 0 lliures.42
Les pro pieta ts re sta n ts es p re s e rv a re n p e r a d o tar la instituci
hospitalria de re n d e s q ue a s se g u ressin el seu s o s te n im e n t, entre
les quals figuraven: u n a p e a de terra de sis v e s s a n e s c o n e g u d a p er
vinya Rala situ ad a al territori d e Vila-rom, u n a altra vinya d arrera
de lesglsia d e Vall-llobrega,43 u n a p e a de terra, feixes i horts lo
calitzats al pla d e Nau o pas d es Grau, u n terren y a p rop del mol
d en Carles a la p arr q u ia de Vila-rom a n o m e n a t el c a m p del Pla
i u n a feixa de terra c o n e g u d a c o m P establida d en Taril t a m b a la
referida parrq uia. S a b e m q u e els beneficis de la r r e n d a m e n t anual
de totes a q u e s te s prop ieta ts a s c e n d ia lan y 1771 a 99 lliures fran
q u es.44 Uns anys m s tard, el 1 789, els beneficis foren lle u g eram en t
superiors: 115 lliures. Per les d e s p e s e s de la instituci a n a r e n au g
m e n t a n t i la injecci de diners q ue d o n a v e n els a r r e n d a m e n ts de les
pro p ieta ts no van ser suficients. Lestat de les re n d e s de lhospital de
1820 a 1821 d e m o s tr a qu e en els anys p o steriors a la seva fundaci
s h a g u e re n de c o m p ra r noves finques. La s u m a total d e les re n d es
era llavors de 270 lliures.45
Un cop aplegats tots els fons els m a r m e s s o r s env iaren u n a s
plica a D o m in go de Berenguer, vicari g en eral del bisbe de Girona,
p er a c o m e n a r la constru cci del nou hospital. El 15 de ju n y de
1 768, re b e re n lautoritzaci p e r a b e n e ir la p rim e ra p e d r a de la c a
pella. Un m e s d esprs, el 10 de juliol de 1 768 la g en t es co n g reg a
lho rt on havia de ser co n stru t loratori, un tros d e terren y envoltat
de m u rs on hi havia p la n ta d a u n a creu de fusta. La c e rim n ia fou
p residid a pel rev ere n d Jo an S im on vestit d alba, estola i ca p a plu
vial. Tam b hi foren p re s e n ts F ran cesc Vidal d e Savall, alcalde, els
regidors de lA ju ntam en t, els p rev eres beneficiats de la p a rr q u ia de
Santa Maria (excepte el rector, q ue es trobava absent), la re v ere n d a
c o m u n ita t de frares del c o n v e n t de Nostra Senyora de Grcia i un
gran n o m b r e de p e r s o n e s i pblic en general. D onaven fe de lacte,
4 2 Extret d e d iferen ts escrip tu res d e v en d a d e p rop ietats d e m o ss n Miquel Costa de
lany 1 7 6 8 . AHG, Fons Notarials d e P alam s, 1768-1 7 6 9 , Pa 3 7 4 .
4 3 En un altre d o c u m e n t a q u esta p ea d e terra surt a n o m e n a d a Les P lan es i la si
tua a Vall-llobrega. AHG, M a rt Sicars p ro cu ra d o r dels m a r m e ss o rs de M iquel Costa pren
p o ss e s si de les se v e s p ro p ie ta ts de Palam s, V ila-rom i Vall-llobrega, 7 juny 1 7 70. Fons
N otarials d e Palam s, 1 7 6 9 -1 7 7 0 , Pa 5 9 2 .
4 4 SAMP, o p .cit.. R elaci segellada del co m de P alam s so b re el p le t d A n a sta si Costa
contra els b n s de m o s s n M iquel Costa.
4 5 SAMP, op. cit., P u n to de vista que d e m u e stra varios p u n to s relativos al hospital.
167
GABRIEL MARTN ROIG
Fig. 7 El 10 d e juliol d e 1 7 7 6 e s d ip osit la prim era ped ra d e la cap ella del Carm e
en la fo n a m en ta ci d e lbsida.
co m a testim onis, els re v ere n d s Mart Sicars, prev ere i d o m e r de

lesglsia de S ant A ndreu d e Seriny, i Anton Prats, t a m b prevere i
d o m e r de lesglsia d e Sant Mart de Peralada, tots dos naturals de
Palam s. Aquell dia es fu la ben e d ic ci de la p rim e ra p e d r a d e la
capella del Carm e, q ue es d e s als f o n a m e n ts d e lbsida. Era u n a
p e d r a quadrangular, b u id a p er d intre q u e g u ard av a en el seu interi
or u n a a m p o lla de vidre, u n a cpia d e lacte de b en e d ic ci i algunes
m o n e d e s (conform e s estilava en casos sem blants). A c a d a costat
de la p e d r a hi havia g ravades u n a creu i en la seva b a s e les xifres
refere n ts a lany de 17 6 8 .46 El m o d el devia ser m olt s e m b la n t a la
p e d ra fu ndacional q ue lan y 1991 es tro b en la fo n a m e n ta c i del
v es s a n t sud d e lesglsia del co n v e n t dels agustins (fig. 7).
46
AHG, B ened icci de la p rim e ra pedra de la capella del C arm e, 10 d e juliol 1768.
Fons notarials d e Palam s, 1 7 6 8 , Pa 3 7 3 .
168
LARQUITECTURA DE LHOSPITAL 1 DE LA CAPELLA DEL CARME

D esp rs d e x a m in a r d e t i n g u d a m e n t els d o c u m e n t s de lpoca,
no s e m b la p as q u e ledifici d e s tin a t a ser hospital fos d e nova p la n
ta, sin q ue aprofitava p e r a a q u e s t efecte les d u es cases existen ts
a la finca. En les capitulacions p e r a la construcci de la capella
del C arm e s especifica q ue els m u rs de la capella i els de lhospital
havien d e q u e d a r units. La s p e c te esbiaixat q ue ofereix la p lan ta de
la capella, s e n s e les d u es p rim e re s capelles del co stat de lEvang e
li, s a dir, e n tra n t a lesq u e rra, n o m s es pot explicar si loratori
s h ag u d e m m o tlla r a lespai q u e q u e d a v a lliure e n tre els carrers
c irc u m d a n ts i les cases existents. Per tant, tot fa p e n s a r q u e lh o s
pital no fou d e nova creaci sin m s aviat fruit de la uni i r e h a
bilitaci de dos antics habitatges. E stem p a rla n t d un hospital de
re d ud e s d im e n s io n s a te n o r del seu e q u ip a m e n t: se guarnir la
casa i l hospital am b quatre llits am b mrfega, matals, flassada, dos
coixins i quatre llenols per cada llit, una dotzena de cadires de balca i
altres sis am b reposadors per estar els pobres m alats en m ajor reps.
S adornar ju n ta m e n t am b quatre bancs d espatllera i quatre taules. 47
E s c a s s a m e n t q u atre llits, p er q ue serien suficients p er a assistir els
p o b re s m alalts del c o m ta t de Palams, s a dir, naturals o resid e n ts
de Palam s, Vila-rom i Vall-llobrega. Els forasters t a m b hi e ren
a d m e s o s si estav en en trnsit. Els casos q ue re q u erien m a jo r a t e n
ci m d ic a o u n a e s ta d a m s p erllo n g a d a es r e m e tie n a lHospital
General de Girona.
La s p e c te exterior de lhospital no diferia m a s s a d e les altres ca
ses de la vila: m u rs gruixuts, dentells de p e d ra i les finestres c o b e r
tes a m b reixes de ferro. Aix li p ro p o rcio n av a u n a a p a re n a m a r
c a d a m e n t introvertida q u e d e n o ta v a la voluntat d allar el recinte
assistencial del m n exterior. Un clar e x p o n e n t del q u e r e p r e s e n ta
va lhospital p e r a la g en t de lpoca: u n ind ret de p o b re sa, m isria,
lloc on era preferible no raure-hi ja q ue ser-hi im plicava ser p o b re
d e solem n itat, estar sol o totes d u es coses a lhora.
Lestudi de la d o c u m e n ta c i fa p e n s a r q ue la zo n a residencial,
on habitave n s e g u r a m e n t lhospitaler i la seva d o n a, es trob ava al
pis de dalt, m e n t r e q u e els m alats s allotjaven a la p lan ta baixa.
Es d e d u e ix del d o c u m e n t d e la capitulaci p e r a la con strucci de
la capella on s especifica qu e a q u e s t espai sacre es c o m u n ic a v a
4 7 AHG, op.cit., Cpia de! te s ta m e n t del reverend M iquel Costa.
169
GABRIEL MARTN ROIG
a m b lhospital a travs de d u es p o rtes contiges i la de sota del

cor u nia les sales de m alalts a m b le s m e n t a d a capella.48 U na de les
p re o c u p a c io n s de m o s s n Miquel Costa era p re c is a m e n t co n sid erar
lhospital c o m u n lloc de s a n te d a t i respecte. Lajuda m aterial dels
m alalts i desvalguts havia d e ser p r o m o g u d a a la catego ria d e d e u
re m oral i c o m p le ta d a a m b a s sistn cia espiritual. De m a n e r a que
estava c o n c e b u t c o m un nic e s ta b lim e n t q ue d e s e n v o lu p a v a u n a
doble funci assistencial i espiritual. C o m u n ic ar la capella directa
m e n t a m b la sala dels m alats p re te n ia p r e c is a m e n t aix. El d o n a n t
volia q ue el servei espiritual q ue oferia la capella no q u e d s limitat
als interns, sin q ue fos ex ten siu als vilatans. Ho d e m o s t r a linte
rs d e traslladar-hi les fu n d a cio n s de la parroquial un cop estigus
construda.
Per descrip cio n s i fotografies an tig ues se sap qu e al d arre re de
ledifici hi havia un pati, un espai o b e rt i difan que millorava les
co nd icion s h iginiques a p o r ta n t u n a b o n a llum inositat i ventilaci a
totes les c a m b res. s pro b a b le q ue a q u e s t pati tingus u n petit e s
pai reservat a h o rt on es cultivaven h e rb e s m edicinals, co m succea
a d altres hospitals d e l p o c a c o m el de Tossa d e Mar.
L 11 de juliol de 1768, es p a c t lacta de capitulaci p e r a la c o n s
trucci de ledifici. El co n tra c te fou signat p er Joan Sim on, un dels
m a r m e s s o r s del t e s ta m e n t, i el m e s tre de cases Miquel Basart, de
S ant Feliu de Guxols, q ue estava finalitzant la construcci de la ca
pella F onda a lesglsia parroquial de S anta Maria. Con a fiador del
c o n stru c to r es d es ig n D o m ingo G ernach, m e s tre de cases de Pa
lams.
La concessi d e les o bres es fu a travs d u n a s u b h a s ta pbli
ca q u e Miquel Morer, c o rred o r pblic, ce le b r a la plaa de la Vila
y que no se encontr persona alguna que per m enos preu se oferis
construir la dita capella o eglesia que lo expresat Miquel B a sa rt.49
La construcci de la capella es conv in gu a p re u fet p e r 930 lliures.
El p a c te especifica q ue la seva co nstrucci hagi de seguir la
p rim e ra i la s e g o n a p lanta q u e se li d o n a r , i p er tan t s evident
qu e se li van facilitar u ns plnols de ledifici del quals d e s c o n e ix e m
lautor. Entre la d o c u m e n ta c i p e r ta n y e n t al duc de Sessa de lantic
4 8 AHG, C a pitulacions p e r la co n stru cci de la capella del C arm e, 3 0 d e juliol 1 7 6 8 .

Fons notarials d e Palam s, 1 7 6 8 , Pa 3 7 3 .
4 9 AHG, ib d em .
170
arxiu del castell de Ca

longe,50 hi havia u n e s tra
ces o dibuixos d e faanes
i p o rtala d es realitzades
d u ra n t la s e g o n a m eitat
del segle XV1I1. Nhi ha
u n a en particular que
p o d ria tractar-se d u n e s
tudi p re lim in ar de la Ca
pella del Carm e, tot i les
diferncies del disseny
de la p o rta a m b lo bra
definitiva. Aix o bre la
possibilitat a p e n s a r que,
igual q u e va succeir a m b
la capella del S ant Crist
o
agustins de Nostra Se
nyo ra de Grcia, el duc
Fig. 8 Traa d e la faan a d e l'hospital d e p ob res
de Sessa, q u e era c o m te
p ro ced en ts d e la n tic arxiu del castell d e Calonge.
Fons Fam lia Casellas.
de Palam s, h au ria p ogut
efectuar alg una co n trib u
ci e c o n m ic a q ue no a p a reix recollida en cap d o c u m e n t, cosa que
explicaria qu e tingus en el seu p o d e r a q u e s ta traa, p o ts e r p e r a
visurar lo b ra i d o n a r-n e la seva aprovaci51 (fig. 8).
Lacta de capitulaci esclareix la feina q u e li c o rre s p o n ia fer a
Miquel Basart p ican t p e d r a calsinal: obrir tres portes, u n a p e r a la
sagristia, u n altra p e r a e n tra r a lescala del cor (espai a ltra m e n t dit
el c a m p a n a r) i u n a altra al pis superior, p e r a e n tra r al cor. Tamb
havia de co nstruir els dos g ra o n s q u e alaven el presbiteri p e r d a
m u n t d e la resta del sl de la capella, picar la ro s a ss a del cor, u n a
p etita finestra i u n a espitllera p e r a d o n a r claror al ca m p a n a r, u n a
altra espitllera a la sagristia i resoldre totes les c a n to n a d e s de ledifi
ci a m b gra n s blocs d e p edra. Per, s e n s dubte, la feina m s c o m p r o
m e s a era con stru ir el c a m p a n a r d e s p a d a n y a q ue co ro n a la fa ana
principal. El co n tra c te dicta fin ir lo cam panar de pedra com est en
5 0 Avui larxiu del castell d e C alon ge no ex isteix . El se u con tin gu t an a parar a la
p ropietat d e la fam lia C asellas d e Lleida.
51 Jau m e Aym ar d esco b r a q u estes traces i les public en el seu article. AYMAR i
RAGOLTA, Jaum e, Lesg l sia parroquial d e Sant Mart d e C a lo n g e, I n s titu t d E stu d is
171
GABRIEL MARTN ROIG
Fig. 9 Porta principal d e la cap ella del Car

m e fotografiada el 1 9 9 1 , quan va crrer el p e
rill d e ser d esm u n ta d a .
Fig. 10 M nsula d e linterior d e la nau d e

la cap ella del Carm e.
172
la p la n ta ', de nou, el m e s tre

de ca ses havia de ser fidel al
dissen y o tra a original.52
Els m u rs es farciren de
p e d r a p oc treb a lla d a de
m id a diversa, m e n t r e que
les pilastres, els arcs d e lin
terior, les voltes de la nau, el
cor i lescala p e r a pujar al
cor es c o n stru re n a m b ra
jola. Ats q ue la capella es
co nstru so b re un terreny
a m b un p e n d e n t p ro n u n c i
at fou n ec essari reforar els
m u rs de p o n e n t a m b slids
contraforts; a laltra b a n d a
a q u e s ts sn de m e n o r ala
d a i q u e d e n integrats a les
p a rets d e les capelles late
rals. La cornisa, el cam bril
(que estava c o ro n a t p e r u n a
petita cpula) i tot el recob r i m e n t dels m u rs interiors
es fu a m b guix d e ix an t
petites m otllures a les pilas
tres. s evident qu e aq u e st
tr a c ta m e n t e s c a d u s s e r en
la constru cci dels m u rs de
p e d r a i rajola fa p e n s a r q ue
a q u e s t edifici no estava p e n
sat p er a deixar la p e d r a vis
ta. Per tant, el seu as p e c te
exterior devia ser b a s ta n t
diferent del d avui, estava
c o m p l e t a m e n t arreb ossat.
del B a ix E m pord, v o l .l , 1 9 8 2 , p. 53.

52
p e r ia co n stru cci de la capella del
Carme.
EL LLEGAT DE MOSSN MIQUEL COSTA.... CAPELLA DEL CARME (1 7 68 -1 7 7 1 )
Miquel Basart no s h ag u de p re o c u p a r ni d e la p o rta principal

ni de les piles b ap tis m a ls ats q u e tot li seria lliurat ja picat. s evi
d e n t q ue a q u e s t treball s e n c a rre g esp e c fic a m e n t a un p ic a p e d re r
0 escultor extern. Tot i q ue no a p a re ix e n m e n c io n a d e s en el c o n
tracte, les m n s u le s ric a m e n t d e c o ra d e s de linterior sn o b ra d un
altre escultor, m olt m s d estre i av an tatjat q ue el q u e treball en
la porta. Es tracta de sis m n s u le s d ordre c o m p o s t o r n a m e n t a d e s
a m b g arla n d es i m otiu s vegetals on ap a re ix e n re p re s e n ta d e s figures
d angelets. En q u atre d a q u e s te s (les d u es del cor i les del presbiteri)
n o m s es re p re s e n ta el rostre angelical envoltat d u n e s ales. A les
altres d u es m n su les, les situ ad es al bell m ig d e la nau, les figures
a p a re ix e n nues, de cos sencer, a m b u n a p o s tu ra d in m ica, caval
c a n t sob re un nvol resolt a m b n e rv a d u re s co rb es i voluptuoses.
M a lau rad am en t, algun a d a q u e s te s figures a p a reix m olt d e g r a d a d a
p e r la m eteo ro lo g ia d e s p r s q ue ceds el so stre de la capella a final
dels anys s e ta n ta (fig. 9 i 10).
Les obre s a c o m p lire n els term in is fixats i lhospital s a c a b el
1 771. El resultat final es tradu eix v is u a lm e n t e n u n edifici q ue alter
n a la p re s n c ia d e le m e n ts del b arro c ta rd a m b altres d un classi
cism e incipient.
EL RETAULE DE LA CAPELLA DEL CARME, IMATGES VOTIVES I
ALTRES ORNAMENTS
Pels volts de 1 976, Narcs Tibau recto r de S an ta Maria, i n te re s
sat pel p a trim o n i p a la m o s i m s c o n c r e t a m e n t pels edificis h is t
rics, a m b u n a c m e r a ru d i m e n t r ia en b la n c i n e g re realitz d iv er
ses fotos d e lhospital i la seva capella, a b a n d o n a t s i runosos. Tot
i la m a la q ualitat de m o lte s d a q u e s te s fotografies tin g u le n c e rt
de fotografiar p a rt del retaule d e laltar m a jo r d e la capella a b a n s
q ue a q u e s t d e s a p a r e g u s c o m p l e t a m e n t c o m a c o n s e q n c i a d e
le n f o n s a m e n t definitiu del s o stre d e ledifici. A questa im a tg e s
l nic te s tim o n i q u e t e n im p e r a c o n ix e r la s p e c te i tipologia del
retaule (fig. 11).
Un estudi a te n t d e la fotografia e n s p e r m e t veure q u e el retaule de
laltar m a jo r era u n a o b ra p in ta d a so b re gra n s p e c es de llen u n id es
co m un tren c a c lo s q u e s i fixades al m u r grcies a u n s su p o rts de fus
ta q ue e n c a ra sn visibles en alg unes fotografies antigues d e linteri
or de la capella. Sim ulava un retaule escultric m itja n a n t les tcn i
ques de la perspectiva. Es tractava d u n a m e n a de p in tu ra trom pe
173
GABRIEL MARTN ROIG
l oeil, q u e es basa v a en
la p a re n a i le n g a n y vi
sual p e r a crear la il lusi
de profunditat. Aquesta
o bra fa ls a m e n t u fa n o sa
i m olt m o d e s ta , s inscriu
dins del grup de p in tu
res il lusries, habituals
e n el b arroc tard, i que
persisteix fins a final del
segle XVIII. Tot plegat, un
e x e m p le p ro u clar de les
te n d n c ie s del m o m e n t ,
e n c a m i n a d e s a constru ir
u n art sovint qualificat de
m o n u m e n ta l i triom falis
ta p er qu e utilitza, gai
reb sem p re , m aterials
p o b re s i u n s m itjans m s
aviat limitats.
Al bell m ig de laltar
m ajo r hi havia el cam ^ril q ue a c Ha
im atge
de Nostra S enyora del
Carm e. Al seu voltant
s hi d esplega va el cos principal del retaule q u e estava o c u p a t p er
diverses figures. Les m s g ra n s sim ulaven escultures d e cos rod,
a p a reix ien e m m a r c a d e s p e r u n a forncula d arc sem icircular i p er
c o lu m n e s a d o s s a d e s de fust llis. Tot plegat recreava u n p a r a m e n t
d a rq u ite ctu ra clssica b a s ta n t senzilla, d e s p ro v ed a d o r n a m e n t s i
floritures. Altres figures m s petites a p a re ix e n ad scrites a linterior
de m a rc s o m ed a llo n s q u e sim ulaven relleus. A p e s a r de la b o n a
intencionalitat de lartista el resultat no era m a s s a reeixit, totes les
figures ap a reix ien m olt frontals, e s ttiq u es i m a n c a d e s de volum.
El fet q u e p e r a c o m p le ta r el g u a r n im e n t de linterior de la c a p e
lla es d e c a n te s s in p e r un retaule p in tat enlloc de fer-ho p er u n escul
tric d e n o ta u n a falta de liquiditat. En qualsevol cas, el retaule pin tat
era u n a soluci m olt m s e c o n m ic a i potser, en el seu m o m e n t ,
revestida de provisionalitat, p e n s a n t q u e m s e n d a v a n t hi h au ria
la possibilitat d o b te n ir recursos i a c a b a r c o n stru in t u n o b ra m s
Fig. 11Fotografia del retaule d e la cap ella del

C arm e realitzada per Narcs Tibau lan y 19 7 6 .
174
c ostosa i definitiva.53 D a q u e s ta m a n e r a s ac o n se g u ia un conjunt

arreglat, d a p a re n a luxosa, ex ecu tat a m b m olt p oc t e m p s i a m b un
cost m olt ajustat.
La d o c u m e n ta c i c o n su ltad a no p e r m e t a p u n ta r cap n o m sobre
lautoria del retaule, a p e sa r d aix es pot establir u n a clara relaci
estilstica e n tre les pin tu res del retaule de la capella del C arm e a m b
les de lesglsia d e Sant Pere de Navata d a ta d e s e n tre 1725 i 1730
que F rancesc Miralpeix, especialista en p in tu ra giro nin a del segle
XVIII, atribueix a la famlia Segvia: el m e s tre p intor F ern a n d o de
Segvia, el seu fill Joan i el seu g e n d r e Joan Tpies, q u e t a m b d e c o
ra ren le rm ita de S anta C aterina de Torroella de M ontgr.54 A p e s a r
que m s de 40 anys s e p a re n les du es obres, n o m s cal c o m p a r a r
el p la n te ja m e n t general, la traa del retaule i algu nes figures p er a
ev idenciar els paral lelismes form als i estilstics.
S a b e m q u e F ern a n d o Segvia tingu dos fills Jo an i Maties, q ue
t a m b es d e d ic a re n a la p in tu ra .55 Entre 1726 i 1727 el p are i el
seu fill Jo an figuren residint a Palafrugell. Grcies q u e u n a g e r m a n a
de Jo an Segvia, a n o m e n a d a Maria, es ca s a Mont-ras lany 1733
a m b Miquel Vidal en c o n e ix e m m s coses. En la p a rtid a de m a
trim on i diu q u e la Maria era filla de F ern a n d o de Segvia, pintor,
h ab ita n t a la p a rr q u ia d a q u e s t lloc (Mont-ras). Un any desprs, el
p rim e r fill q u e tingu a q u e s t m a trim o n i, n asc u t el 1734, ten ia co m
a p adr a Jo an d e Segvia, jove pintor h a b ita n t a la vila de Castell
d Em pries. El seg on fill, n a s c u t el 1 736, ten ia co m a p ad r el seu
avi, F ern a n d o de Segvia, pintor, h ab ita n t e n c a ra a la vila de C aste
ll d Em pries. Joan Segvia e n tre 1738 i 1749 s e m b la q ue resid
a Olot on el 1738 c o n tra g u m a trim o n i a m b Elisabet Serra, filla
de Jo sep Serra, daurador. All, hi va b ateja r els seus set fills: Josep,
Ignasi, Francesc, F ernand o, Pere, Jeroni i Antoni, c u r io s a m e n t tots
53 PARET i PEY, Josep , "Procs d e con servaci-restau raci d e les p intures m urals
de la b sis i d e les ca p elles laterals d e lesg l sia d e Sant Pere d e Navata (Alt E m p ord ),
A n n a ls de l In s titu t d E stu d is E m p o rd a n eso s, n m . 2 8 , F igueres, 1995.
54 T ingu tres fills. D os d ells, Joan i M aties, e s d ed icaren a la pintura. Per a sab er-n e
m s d els S eg v ia cal llegir: MIRALPEIX i V1LAMALA, F rancesc, E p isodis d e pintura
barroca al bisbat d e Girona durant el p rim er ter del se g le XVIII. Joan C asan oves II, Joan
Pau C a sa n o v es F eixes i F ernando d e S e g v ia . A n n a ls de l In s titu t d 'E stu d is G ironins, vol.
50, 2 0 0 9 , p. 2 8 9 -3 0 1 .
5 5 Les in fo rm a cio n s del se u fill M aties o Maci s n m s aviat e s c a ss e s. Fou actiu
fins a final del se g le XVIII i treball a la zo n a d e Cervera (Lleida). Op. cit., MIRALPEIX i
VILAMALA, F ran cesc, p. 2 9 0 -2 9 1 .
175
GABRIEL MARTN ROIG
baro ns.56 Aix no li im ped contin uar treballant a lE m p o rd on tenia

contactes i clients.
F ernando Segvia se m b la que m or els p rim ers de lany 1741; per
tant, si es te n e n en c o m p te les d ates en qu fou realitzat el retaule de
la capella del Carme, a m b posterioritat a 1771, es pot suggerir a Joan
Segvia co m a possible autor. Lactivitat pictrica del taller de F ern an
do Segvia, la tcnica i lestil, lheret el seu fill Joan, lligat al tara n n
vital del seu pare, cosa que significa q ue interpretava la composici,
les figures i la factura de m a n e r a m olt similar al seu progenitor. El
1741 Joan Segvia apareix relacionat a m b algunes feines de dauradura a lerm ita de Sant Sebasti de la Guarda de Palafrugell.
El retaule de la capella del C arm e d e m a n a v a cert dom ini de la
perspectiva i Joan Segvia estava capacitat p er a fer-ho. Unes d c a
des ab a n s s havia atrevit a m b projectes q ue requerien un evident co
n e ix e m e n t de g e o m e tria i la seva deform aci c a u sad a p er la p rofun
ditat: el 1 736, realitz el projecte del m o n u m e n t de S e tm a n a Santa
p er a la catedral de la Seu d Urgell i el 1749 pint un altre m o n u m e n t
de S e tm a n a S anta p er a Sant Feliu de Pallerols.
Fins avui no s ha trobat cap d o c u m e n t que certifiqui la realitzaci
del retaule de la capella del C arm e p er Joan Segvia o algun altre
m e m b r e d aq u e s ta famlia de pintors, per alm eny s volem que quedi
co nstncia d e les s e m b la n c e s estilstiques entre el retaule palam os
i els conjunts de Navata i la seva m s q ue probable relaci.57 Fent
a q u e sta co m p arativa es fa difcil p e n s a r que Joan Segvia no en fos
lartfex.
Un altre a r g u m e n t al seu favor s que en aquells anys no hi havia
gaires especialistes d aq u e st tipus de pintura mural i m en y s a m b uns
resultats tan m o d esto s (fig. 12).
Aquest retaule es m aterialitz en un m o m e n t en qu, pels volts de
1770, els escultors d Olot Joan, Esteve i Ignasi Espinet instal laren el
seu taller a Palams. Curiosa coincidncia ja que F ernando Segvia
era lavi de tots tres. La residncia d aq uests artistes a la vila i la seva
5 6 ADG. Llibres d e b a p tism e s d e la parrquia d e Sant E steve d O lot, 1 7 3 7 -1 7 4 4 ,
1 7 4 4 -1 7 4 8 , 1 748-1 7 4 9 : -0 7 - 0 5 -l7 3 9 . Bateig d e Josep , fill d e Joan d e Sagovia, pintor,
i d Isabel Serra. Padr, Josep Serra, daurador; 1 7 -1 2 -1 7 4 0 . Bateig d Ignasi, fill d e Joan
d e S agob ia i d Isabel Serra; 0 3 -0 4 -1 7 4 2 . Bateig d e F rancesc, fill d e Joan d e Sagovia i
d isab el Serra. Padrina Isabel d e Sagovia, donzella; 11-01-1744. Bateig d e Fernando,
fill d e Joan d e Sagovia, pintor, i d Isabel Serra. 1 9 -0 1 -1 7 4 6 . B ateig d e Pere, fill d e Joan
d e Sagovia, pintor i d Isabel Serra. Padr, Pere E spinet, escultor; 1 3 -1 0 -1 7 4 7 . Bateig de
Jeroni, fill d e Joan d e Sagovia, pintor, i d Isabel Serra. Padrina M agdalena d e Sagovia;
1 7 -0 1 -1 7 4 9 . Bateig d A ntoni, fill d e Joan d e Sagovia i d Isabel Serra.
5 7 GAY i PUIGBERT, Joan, Les p in tu res m urals d e Sant Pere d e Navata: una obra
d art o u n a lli d h ist r ia , A n n a ls de l I n s titu t d E stu d is G iro n in s, vol 2 2 , 1 9 9 4 , p.
6 0 7 -6 3 1 .
176
provada p articip a
ci en alguns dels
projectes artstics
que s estaven d u
en t a te rm e devien
facilitar els co n tac
tes en tre les p arts i
a n im a r Joan Seg
via, oncle dels tres
escultors, a ac cep
tar len c rrec del
retaule de la c a p e
lla del Carm e.
A p art del re
taule era n e c e ssa
ri d o tar la capella
Fig. 12 R econ stru cci del retaule d e laltar m ajor d e la
a m b tots els o b
cap ella del Carm e. II lustraci d e Gabriel Martn.
jecte s litrgics i
o rn a m e n ts n e c e s
saris p e rq u s hi pog u essin celebrar les funcions estipulades. M os
sn Miquel Costa ced p er a aq u est efecte peces del seu aixovar: cinc
casulles am b bro d ats daurats, un calze, un m issal, dues capes pluvials,
canelobres, u n a ca m p an eta, palm atries i un hostiari, aquests darrers
quatre objectes tots de plata, tot colocat en ella (la sagristia) amb calaix
proporcionat per mantenirse a fa vo r de la capella a f i de usar les dites
coses sem pre que se celebri en dita capella o fa ci en ella la reverend co
munitat alguna altra fu n ci eclesistica.58 El d o n an t o rden tam b que
la im atge titular de la capella fos u n a representaci de N ostra Senyora
del C arm e que guardava a la seva casa del carrer m ajor de Torroella.
Aquesta im atge que presid laltar m ajor des del cam bril en cara exis
teix i s propietat de la Fundaci M ossn Miquel Costa.
Es tracta d u n a escu ltura tallada en fusta de cos rod o ex e m p ta
que re p re se n ta a N ostra S enyora del C arm e so sten in t lInfant Jess
am b el bra esquerre. De la seva m dreta, en devia p en jar un esc a
pulari qu e no s h a co nservat. Lo b ra s aixeca sobre u n a p ean y a en
form a de ped estal, a m b un scol com a b ase que t deco racio n s am b
fulles vegetals als q u atre extrem s, el cos o d au in tern estret d n a pas
a u n a co rn isa de superfcie m s petita que la base. La p o stu ra de la
figura principal no s forada i ofereix cert naturalism e. La Mare de
Du s re p re se n ta d a jove, a m b u n a cara arro d o n id a, galtes rosades
5 8 AHG, o p .cit., Cpia del te s ta m e n t del reverend M iquel Costa.
Ml
GABRIEL MARTN ROIG
i cabells llargs. El treball

del rostre s delicat, idea
litzat, per excessivam en t
inexpressiu i distant. A la
part superior del cap hi
ha un suport q ue servia
p er a encertar-hi u n a co
rona, p ro b a b le m e n t de
plata. Porta un fulard al
cap i un m antell que es
corda a nivell del pit. Les
v e stim en tes m o s tre n un
drapejat senzill, sense
gaires virtuosismes; els
plecs ofereixen u n moviFig. 13 D u es figures tallad es en fusta d e N ostra S en yora del C arm e p ro ced en ts d e la cap ella d e
m e n t pausat. La seva part

posterior est m en y s tre-
ele m e n ts vegetals i florals, si b la ca p a pictrica es m o s tra irregular

i lleugeram ent deteriorada. LInfant s aferra al coll de la m a re a m b el
bra dret m e n tre laltre apareix mutilat. Una anlisi crtica e m duu a
re m a rc a r algunes deficincies formals com ara: un allargam ent del
coll de la Mare de Du, un m an ifest e n g r a n d im e n t i deform aci del
cap de lInfant i u n a excessiva ro b ustesa de les seves cam es. A pesar
d aix s u n a obra de qualitat acceptable, a m b un treball escultric
i u na policrom ia m olt caracterstica de final del segle XVII i principi
del XVIII.
La F un d aci M ossn Miquel Costa t a m b c o n s e rv a u n a altra
e sc u ltu ra de re d u d e s d im e n s io n s , m olt m s e s c a d u s s e r a q u e la
im a tg e titular, c l a r a m e n t del segle XVIII, q u e t a m b p ro c e d e ix de
la n tig a cap ella de lhospital. Es trac ta d u n a M are d e Du q u e
s o s te n ia lInfant i u n roser. A p r i m e r cop d ull tot feia p e n s a r q ue
es tra c tav a d u n a re p re s e n ta c i d e la Verge del Roser, p e r u n a
re sta u rac i c u ro s a h a d esvetllat la seva p o licro m ia i d a u r a d u r a ori
ginal, q u e s m olt ca ra c te rs tic a de les r e p re s e n ta c io n s de N ostra
S en y o ra del C a rm e (fig. 13).
SAMP (Servei de lArxiu Municipal de Palams)
AGH (Arxiu Histric d e Girona)
ADG (Arxiu Dioces de Girona)
178
JORDI CURBET HEREU, PEP VILA I M EDINY

Edici i estudi
JOSEP D A L M A U
Epleg
EL DIARI DE PERI JA U M E , DIRECTOR

ES IRITUAL I EXORCITZ m DOR
D'UNA aOIETA DP PALAFRUGELL (1820 1824)

Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESUM : En el p re se n t a rticle p re se n te m l edici del quadern d o b se rva cio n s del capell

exo rcista Pere J a u m e i B u sq u ets, re feren ts a un p r e s u m p te cas de p o ss e s si diablica
que es va m a n ife s ta r en una a d o lescen t de P alafrugell d u ra n t l a n o m e n a t Trienni Liberal
(1820-1823). A c o m p a n yem el m a n u s c rit d una in troducci histrica, un estu d i lin g stic i
un a ssa ig de d ia g n stic cln ic a crrec del n eurleg J o se p D alm au.
PARAU LES CLAU: E xo rcism e, m em o ria lstica , liberalism e, a b so lu tism e, religi, Palafrugell.
EDICI DEL MANUSCRIT

f
Nota d algunes coses rares i estraordinries [que] han suc

cet a V., donzella, filla legtima i natural de S. [...] i de M.,
cnjuges de la vila de Palafrugell, quals coses han estat presen
ciades per mi, Pere Jaume, prevere i vicari1, com a director, o
per moltes altres persones fidedignes, en particular lo reverend
Bonaventura Mascort, prevere i prroco de dita parrquia.2
Als 25 octu b re de 1 820, d e s p u s d haver fet confessi general V.
sobredita, d e d a t cerca quin ze anys, lenvest (segons s h a judicat)
un siti o crcol diablic. Els p rim e rs dies consistia s o la m e n t en vis
tes esp a n to s e s , p er luego fou tan rigors lo dit siti q u e lo superbssim Esperit tots los dies c o m e n a a m e n a a r i tocar a la sitiada. Li
llevava la roba, la im p e d ia certs dies e n tra r en la iglsia, li excitava
d e s m a is algunes v e g a d es q u an volia rebre los sa n ts sag ra m e n ts , la
im p ed ia explicar lo qu e li p a s sa v a i p o d e r oir les e x h o rta cio n s q ue
li co n v e n ie n en tan g ra n s apuros, e s p e c ia lm e n t q u a n se li parlava
de la confia n a q u e en tal ocasi li era tan n ec essari p o s a r en la in1 P recisa m en t u n a d e les fu n cion s a ssig n a d e s a un vicari, ultra la m issi principal de
donar suport al rector, s d en senyar, ajudar en les n e c e ssita ts d e la com u n itat i dirigir
esp iritu alm en t. No t autoritat en la parrquia, p er s p len a llibertat per dur a term e
activitats p astorals per iniciativa prpia.
2 B onaventura M ascort (1 7 7 5 -1 8 3 6 ), prevere, en tre d altres crrecs va ser d o m er
se g o n d e le sg l sia parroquial d e Sant Mart d e Palafrugell, co m figura al registre del
seu bit. M ascort, L.; Mola, M.; Garca R. et al. E ls M a sco rt de Palafrugell. [Palafrugell]:
Miquel M ascort (ed.), 2011, p. 105.
181
finita m isericrd ia d e Du; s a dir, q u e d a v a p riv ad a fr e q e n tm e n t

de parlar i oir s o la m e n t lo q u e li c o n v e n ia p er la direcci espiritual,
per no en q u a n t a lo d em s.
C ontinu ab estes p e n e s fins al dia 10 de febrer de 1821. En est
dia q u e d p riv ada de m enjar, de m o d o q ue q u a n dita V. se volia
p o s a r lo m e n ja r en la b o c a se li cloen les d e n ts de tal m a n e r a que
ni aigua li p odia e n tra r dintre; p er d e s p u s q ue deixava lo m e n ja r
pod ia obrir i cloure la b o c a del m o d o q ue volia. D esta m a n e r a d u r
fins al dia 13 d e dit m e s i any, en q u ja no se po g u m o u re del llit
de debilitat, i se li q u e d a re n s e rra d e s les d ents, no sols q u a n volia
p e n d r e algu na cosa, s q u e t a m b sem pre.
Lo dia 14 c o m e n a ten ir d e s m a is (apareixien naturals de fla
quesa), i p e r disposici del m e tg e lo m at del m a te ix dia se li a d
m in istr lo s a n t s a g r a m e n t de lex tre m a u n c i . Lo dia quinze a tres
q u arts de cinc del m at, e n tra n t jo al q u arto (don estigu fora sola
m e n t p e r lo espai d un a dos m inuts), en c o n tr a la p a c ie n ta u n poc
d ec lin a d a fora del llit ab los b ra o s en fo rm a de crcol. Preguntant-li
jo q u feia, m e re s p o n g u q u e estava a b r a a d a ab la Mare de Du.
Per t e m e n t jo no fos de debilitat o illusi del m aligne esperit,
li digui q ue s ajagus b i q u e no ho cregus. Ho fu, p er ab un
s e m b la n t jovial i alegre ten ia la vista fixa cerca d ella, d ie n t-m e que
veia la Mare de Du, i dient-li jo qu e tan c s los ulls i no m irs, ho
feia, per im m e d ia t a m e n t to rn av a mirar. D e sp u s de poc rato m e
digu q u e la Mare de Du li p o sav a la m en la boca, i trobant-se-la
oberta, se gir ab mi rient i m a n ife s ta n t- m e q ue era aixs. En esta
ocasi m a n ife st m o lta hum ilitat i subjecci a la voluntat d e Jess i
Maria S antssim a.
A les 11 del m at del m a te ix dia 15 d im provs se li to rn a re n a
serrar les dents, h a v e n t a n te s pre s s o la m e n t la m itat de m itja p resa
de xacolata, u n a cullerada de m e d ic in a i un poc d aigua; i visqu
s en s p e n d r e a lim e n t algun fins al dia 21 del so b red it m e s i any. Al
m at d est dia apa reixia q ue infal lib le m e n t havia de morir, d e s
tituda ja de sentits, de m o d o q ue a dos quarts de d e u del m a te ix
m at p a s s lo m etge, la pols, se la m ir i s e n to rn s en s d isp o sar
c o sa alguna. 1 preguntant-li jo si coneixia poder-li es s e r alg una cosa
til, m e digu q ue no h a v e n t aprofitat les diligncies q u e s havien
practicat i no p o d e n t p end re, no co n sid erav a hi h ag u s m ed i h u m .
ltim a m e n t a les 10 del m a te ix m at poc m s o m e n o s , e s ta n t al
182
EL DIARI DE PERE JAUME...PALAFRUGELL ( 1 8 2 0 -1 8 2 4 )
qu arto de la m o r ib u n d a lo rev ere n d B onav en tu ra Mascort, prevere i

d o m e r curat d esta p arrq uia, C aterina Pou, donzella, i jo, los quals
tots s a b e m la c a u sa del mal, tragu la m o r ib u n d a los braos, i p o
sant-los sob re lo llit en fo rm a de crcol, nos vingu a la m e m r i a lo
qu e havia p a s s a t lo dia 15. Lo sen y o r d o m e r M ascort digu a la dita
C aterina Pou q ue p o rt s a la m o r ib u n d a la im atg e de Maria S ants
s im a dels Dolors q ue hi h avia en lo quarto. Ho fu, i arrib a n t la m
de la im atg e als llavis d e la m o rib u n d a , se li obr la boca, re co b r
tots los sentits, q u e d alegre, i p e r disposisi dels facultatius la c o m
b re g re m . Preguntant-li jo d e s p u s q u veia q u a n tragu los braos
del llit, m e digu la Mare de D u i que la b raa v a q u a n p o s los
b raos en fo rm a d e crcol.
A les dos del m a t del dia 28 febrer d e 1821 se li to rn a r e n serrar
les dents. No p re n g u cosa algun a fins als sis d e m a r del m ateix
any, en qual dia li ajud a b morir, a p a re ix e n t q ue c e r ta m e n t no p o
dia allargar m s. I e sta n t en son q uarto a les 5 de la ta rd a d est dia
C aterina Pou, donzella, i jo, d e s p u s d haver fet la n o v e n a al gloris
sa n t Toms d Aquino, c o m e n la m o rib u n d a alar lo cap i espatllas, i ab los b raos voler a b ra a r la im atg e de Maria S an tssim a dels
Dolors, d e m a n li p o rta s s e n la dita imatge. Lhi port, i a larribar la
m de la im atg e als llavis de la m o r i b u n d a se li obr re p e n t i n a m e n t
la b o c a i re c o b r tots los sentits. Preguntant-li jo d e s p u s q u veia
q u a n d e m a n la Mare de Du, m e digu q u e la Mare de Du li allar
gava la m .
D e sp u s d a c o n tin u tots los dies en patir molt, ja p er q u e d a r
priv ada fr e q e n ta m e n t, i p er m o lte s hores, d e la vista, odo, tacto i
de tots los sentits, ja ta m b p e r los dolors g ra n d ssim s i sufocacions
e stra o rd in ries q ue e s p e rim e n ta v a , i t a m b p e rq u la rro sseg av e n
p er son a p o s e n to m o lte s h ore s co n tn u es s en s cessar, p e r lo que
fou precs no d e s e m p a ra r-la nit ni dia, i aixs se fu pblic, esp e c i
a lm e n t p er e s p e r im e n ta r les p e r s o n e s q ue lassistien (entre altres
m oltes coses) q u e d e s a p a re ix ie n de les sues m a n s vries coses. En
esta ocasi vas co n v o c ar los p rro co s d esta p a rr q u ia i dos b e n e fi
ciats q ue te n ie n llicncies p e r co n fe s s a r i los m anifest est cas raro
que passava, i q ue s havia jud icat es se r crcol diablic. Los digui
que p er cerciorar-se assistissen a la casa, i q u e si re gon eix ien algun
rem ei o consol ho d ig u essen p er practicar-ho. Veent q ue a n a v e n
c o n tin u a n t les penes, q ue s an a v a fent m s pblic i q ue era cas m olt
183
estraord inari, d e te rm in elevar-ho a lordinari o s e n y o r b isbe ab la

carta segent:
Carta escrita a Villustrssim Don Juan Miguel Prez

Gonzlez, bisbe de Gerona 3
llu strsim o y reverendsim o senor
M uy senor mo: Tengo una hija de confessin a quien pasan cosas
m u y estraordinarias. Hace y a siete m eses que em pezaron. Lo he
ocultado en cuanto m e ha sido posible hasta que Dios ha perm itido se
publicase p o r los hechos raros que todos los das suceden y ven las
personas que la asisten (por no poder estar sola ni da ni noche), y a de
cerrrsele los dientes cuando quiere comer, y por consiguiente estar
m uchos das sin com er ni beber, y a de quedar privada por m uchas horas
de la vista, odo y de todos los sentidos, y a de dolores grandsim os
com o si le decoyuntasen los huesos, le arrancasen las entranas, de
sufocaciones estraordinarias, y de arrastrarla por su aposento, y esto
por 3, 4, 6 horas continuas, y a veces por m as de doce horas sin cesar.
Ya tam bin por desaparecer de su s m anos varias cosas, com o m uchos
claram ente han esperim entado. En fin se han observado todas la sp en a s
y molestias, y mas, que refiere Scarm eli en el 2 tom o m stico suelen
3
Juan M iguel P rez G on zlez, natural d e Villaluenga del R osario (Cadis), va ser b isb e
d e Girona d es d e 1819 fins a la se v a m ort, el 1 8 2 4 , als 79 anys. S eg o n s diu a la seva
lpida, era ex p ert en filosofia, teo lo g ia to m stica i sagrad es escrip tu res, i va d ed icar-se
a la d o c n c ia co m a c a n o n g e m agistral d A n teq uera i Granada. Si b va crrer m illor
sort que el se u h o m le g vigat, R am on Strauch, el p erip le d e P rez al cap d avan t d e la
d i cesi en te m p s d e c o m m o c io n s c o n stitu c io n a ls va ser b en gald s. Es va guanyar
lan tip atia del p o b le -li van etzib ar m ori el b isb e !- en intentar m ed iar a favor d els
ca p ella n s m ultats per n eg ar-se a exp licar la C on stituci a m issa , co m havia ord en at el
go v ern a d o r civil J o sep Perol (1 8 2 2 ), e s va haver d en fron tar a les p rim eres e x e c u c io n s
d e relig io so s a m a n s d e co n stitu c io n a ls el 1 8 2 3 (el rector d e P in ed a i el d e Blanes,
F ran cesc Frigola), a part d e patir se v eres xacres fsiq u es (llagues o b ertes a les c a m es) i
m en ta ls, p resu m p ta m en t afectat d u n a e x tr e m a se n ilid a d (Sanz Lacorte, Jess [www.
arm oria.in fo, co n su lta 5 /3 /2 0 1 2 ]). El p an egric funerari li reco n eix una fora in ven cib le
per resp ond re a escrits a g o sa r a ts, en refern cia a la m o n e sta c i p u b licada con tra la
llibertat d im p rem ta i el co n su m d e llibres h eterod oxos: Breve exo rta ci n p a sto ra l que el
ilu strsim o se n o r don Ju a n M iguel P rez G onzlez, o b isp o de Gerona, dirige a s u s d io ces nos, in cu lc n d o les la estrech a obligacin en que est n de d en u n cia r a su Ilu strsim a , o a
su s in m e d ia to s P astores, toda p ro p o sici n que oigan co ntraria a n u estra S a n ta F e y b u en a s
co stu m b res, y lo m ism o los libros que de se m e ja n te clase circulen e n tre ellos (Girona:
Antoni Oliva, 1821). Per a m s in form aci sob re el p erson atge, v e g e u M arqus i Plan a g u m , J osep M. In scrip cio n s i se p u ltu re s de la catedral de Girona. Girona: D iputaci,
2 0 0 9 , p. 2 9 0 , reg. 3 0 4 ; del m a teix autor, C ristians de Girona. Q u ad ern s d e la R evista de
Girona (Guies, n m . 2 9 , 1 990), p. 3 8 -3 9 . Tamb: A ntn, Javier; J im n ez, M ontserrat. La
m em ria de pedra: les lp ides sep u lcra ls del pla de la catedral de Girona. Girona: D iputa
ci, 2 0 0 5 , p. 2 6 4 , reg. 83 .
184
EL DIARI DE PERE JAUME...PALAFRUGELL (1 820-1 8 24)
acontecer a las alm as que

estan en cerco diablico
excepto
contusiones y
llagas.4
Vindom e director de
esta alma, y a al principio
tom consejo con un
parroco de sta, con quien
hem os practicado todos
los m edios que prescribe
Scarmeli, y los que Dios
nos ha inspirado, y cuando
vine en Gerona por los
concursos lo consult con
uno de los m as reputados
por virtuoso y sabio (este
era el reverendo padre Fr.
M anuel Cndaro, jubilado
franciscano)5, quien me
Fig. 1. D etall d u n a p gin a del m an u scrit del
Quadern de m em ries de Pere Jaume, prevere i vicari de Vesqlsia parroquial de Sant M arti de Palafrugell, sobre un cas d exorcism e a Palafrugell, ca.
182 4 . P roced n cia: Arxiu M unicipal d e Palafrugell.
aprob los COnsejOS de

S ca rm e li y me dO algn
, ,
OtTO que hem os p ra cticad o.
De lo que hem os juzgado
4 G iovanni Battista S caram elli, escrip tor a sc tic itali (1 6 8 7 -1 7 5 2 ), n ascu t a R om a.

Lan y 1 7 0 6 va in gressar a la C om p an yia d e Jess i m s en d avan t e s va d ed icar a la pred icaci, als d eu res sacerd otals. Lan y 1752 va publicar el Directorio asctico, en quatre
v olu m s, obra m olt d ivu lgada en qu exp lica els m itjans i lajuda n ecess ria que cal per
tal d arribar a la p erfecci cristiana. A quest tractat va ser tradut al castell per un sa c er
dot jesu ta, editat a Madrid (1 789-1 790). Lan y 1 7 5 4 Scaram elli va publicar II direttorio
mistico: indirizzato a direttori di quelle anim e che Iddio conduce per la via delia contemplazione. Es tracta d un m anu al q u e c o m p le m e n ta el prim er so b re co m cal dirigir les
n im e s d es d un punt d e vista espiritual. E n ten em qu e el p revere Pere Jaum e va c o n su l
tar a q u ests llibres, e s p e c ia lm e n t el se g o n volu m del Direttorio, on co n ste n els o b sta cles
que cal v n c e r en la vid a per tal d e p od er salvar ln im a del foc etern.
5 M anuel Cndaro (B arcelona, se g le xvm-Girona xix). Historiador, p red icad or i lector
de teo lo g ia d e lorde fran cisc al c o n v en t d e Girona. Durant la Guerra del Francs fou
capit d e la se te n a co m p a n y ia d e la Croada. Lan y 1 8 2 0 va fer im prim ir el Serm n de
nuestra senora de la M erced que en el dia 24 de setiem bre dedicado al cuito de la Soberana Reyna predic... (Imp. A. Figar y Oliva, 1 8 2 0 , 18 p.). Lany 1 8 8 7 li fou publicat un
resum d e la Historia poltico-crtico-militar de la plaza de Gerona durante la guerra de la
Independencia, R evista d e C ien cias H istricas, Barcelona, V (1 8 8 7 ), p. 101-121, 101121, 2 4 2 -2 6 4 i 3 9 3 -4 0 4 . Ja d e m an era ntegra, la se v a crn ica e s va publicar a lInstitut
d Estudis G ironins en d o s v o lu m s, els an ys 1 9 5 0 i 1953.
185
que esta alma se halla en purgacin pasiva con el dicho sitio diablico,
y ju n ta m e n te con grandsim as sequedades.
Esta breve relacin hago a buestra senora ilustrsim a para que
habindose hecho pblico, en caso llegase a los odos de vuestra
senora ilustrsim a si considera alguna para m ayor gloria de Dios, y
bien de las almas.
Palafrugell 22 m ayo de 1821.
Besa la m ano de usted senora ilustrsim a su m as afecto y hum ilde
servidor
Pedro Jaum e, presbtero y vicario
A naren c o n tin u a n t les m a te ix e s i altres m ajors p en e s, s en s tenir
u n sol dia libre. Per p e r q u s im possible referir totes les coses
e s tra o rd in ries en particular, n e referir algunes en general, i ab la
m s b re v e d a t possible. Tot lo q u e n o ta r (com s h a judicat) s p er
virtut diablica, res p er virtut h u m a n a , i tot t a m b (si no ho advertesc) h a succet in n u m e ra b le s vegades.
Se li a p a rt lo coix de la cad ira a on s a s s e n ta v a la dita V.
Se li d esfeien les b e te s de les faldilles luego de cordades.
Se li a p a rt lo m o c a d o r del coll i del cap.
Se li a p a rtav en de les sues c a m e s les m itges, i dels b ra o s los
m ang ots.
Se li tro b lo llit moll i scio.
Se tro b m olta brutcia sob re les cadires, p er lo q u arto i ta m b
p er lescala de pujar a son quarto.
Caigu aigua p e r lo quarto, sala i escala.
Caigu d e tr s de mi u n a v eg a d a un orinal, c o m de m o lt alt, no
havent-hi n ing al q u arto sin la dita p acien ta, q ue estava al llit
quieta.
Li d o n a r e n b u fe ta d es tan fortes q u e li inflaven les galtes.
D e sapareix ien de les sues m a n s (ho p re s e n c ia re n in n u m era b le s)
i del q u arto figues, cireres, peres, pa, m o c a d o r s i altres coses.
Se li d esc o rd a v a lo gip, i algunes veg a d es no se tro b lo cord.
Una v eg a d a te n ia en les sues m a n s un b ra n q u e t d e cirerer ab 25
cireres. Los q ue estaven al qu arto oren q u a n se tre n c a re n los brots
d aquell b ra n q u e t, luego v e g e ren caure al m ig del q u arto los brots, i
no se tro b cap cirera, q u e d a n t-se ella ab lo p u r tro n c en les m ans.
So m o lta fressa s e n s veure res.
186
EL DIARI DE PERE JAUME...PALAFRUGELL ( 1 8 2 0 - 1 8 2 4 )
S obr la finestra d e son quarto, luego d es s e r tan ca d a.

Se tro b la p o rta de son q uarto ta n c a d a de part de dins, u n a ve
g a d a ab clau i altra v eg a d a ab cadires u n a so b re altra.
Se tro b sal i p e b re e n les llagues i en la boca, i m o lte s v eg a d es
d e s p u s de la sal i p e b re se tro b e n la b o c a figues, torrons, m etlles
e nsuc rad e s.
Se tro b dos veg a d es un ganivet clavat en la cuixa, trav e ss a d a la
c o n x a i lo llenol, i luego se tragu un d rap gros ple de sang.
So so b re ella uns forts colps q u e la llagaren, co m ho m a n ife s ta
va los draps, les ca m is e s i los llenols p len s de san g q u e m olt sovint
se treia.
Dos veg a d es la trob al rac d e la tina de c a sa sua, no ten in t ella
forces p er llevar-se.
Antes d estar al llit, q u a n m enjav a, se tro b algunes v e g a d es b r u
tcia al plat.
Li clavaren en son cos m s d e 800 agulles, de q u n e guardo
algunes centes, i m oltes les hi clavaven m oltes vegades, i eixien
e n s a n g re n ta d e s .
En sos b ra o s i m a n s (tam b so bre la roba, i sobre lo cap) se li
v e g e ren co m a fo rm a d u n a m o s s e g a d a .
Escopia ella al su p e rb s s im p e r despreciar-lo, e i m m e d ia t a m e n t
se tro b av a ab u n a g ro ssa es c o p in y a d a en la cara.
Fou p riv ad a de la vista, odo i d e tots los sentits, i m oltes v e g a
des, i p er m olts dies co n tn u o s ho fou s o la m e n t del sen y o r doctor
M ascort i d e mi, p er lo q ue f rem vries proves, e n tre altres que
llegint algun llibre, i p o s a n t u n de n osaltres la m e n tre sos ulls i
lo llibre t a m b llegia, i si era vespre, te n in t nosaltres ab la m lo
llum, ho veia tot fosc, i se queix ava p e n s a n t q u e ap a g a v e n el llum,
i deixant-lo n osaltres de la m , o donant-lo a altra p ers o n a , ja ho
veia clar.
Pat dolors grandssim s, co m si li d e s c o n ju n ta s s e n los ossos i li
a r ra n c a s e n les entrany es, ab sufocacions estraordinries.
La rro ss e g a re n p e r son q u arto 3, 4, 6 h ore s contnues, i alg una
veg a d a m s d e 12 s en s cessar.
Des del dia 26 febrer d e 1821 a la u n a de la ta rd a fins als 6 de
m a r se g e n t a la 1 de la ta rd a no p re n g u a lim e n t algun, sin un
poc d aigua clara.
187
En estos dies, s a dir, d es del dia 24 de feb rer fins als 6 d e m a r

del dit 1 822 la Justcia p o s u n a observaci d e dos h m e n s continuos nit i dia, rellevant-se de 6 en 6 hores, i p osant-hi los h m e n s m s
fidedignes i m s con traris en creu re estes coses; p er grcies al Se
nyor ho h a g u e re n de creu re p e r alg un es co ses es tra o rd in rie s que
casi tots p re sen ciaren . De tot lo estraord inari q u e p re s e n c ia v e n los
ob se rv a d o rs a n a v e n a fer relaci al sen y o r batlle, q u e era lo seny or
M ariano M ontserrat, n o tari,6 qui ho escrivia tot, i p e r c o n se g e n t
esta notcia se d e u r tro b a r o en lo arxiu de la vila o e n la notaria.
Q u a n se c o m e n la so b re d ita observaci lo dit sen y o r batlle ne
d o n p art al gefe poltic de Barcelona. En est p a r te no po sava lo
sen y o r batlle la certitud del cas estra ord in ari (perqu ta m p o c ell ho
volia creure), sin q ue m an ife sta v a q ue en esta vila hi havia u n a e s
pcie de c o m m o c i so b re un cas raro, q u e atribu en a art diablic;
p e r qual m otiu, i p er averiguar la veritat p o sav a la so b re d ita o b s e r
vaci. Aquest p a rte lo p o s a r e n e n lo Diari de Barcelona b u rla n t-s e n . 7
D e spu s de la dita observaci, o d e s p u s q ue la Justcia i d e m s
incrduls (vull dir incrduls s o la m e n t en est ass u m p to ) foren satis
fets, o cerciorats de q ue a q u e s t cas era estra ord in ari i real, lo dit
sen y o r batlle en vi sego n p a rte al m a te ix gefe poltic, m anifestant-li
ab certitud lo q u e passava. En est sego n p a r te ja no l p o s a re n e n lo
Diari, sin q u e lo gefe poltic env i un ofici al batlle m anant-li que
fes traslad a r la tal m in y o n a a Barcelona, i burlan t-se t a m b d est
a s su m p to . Per no s d estranyar, p e r q u en aquell t e m p s m olts
no volien creure ab infern ni ab dim onis. Per certes circum stncies,
grcies al Senyor q u e no s h ag u de tr a n s p o r ta r a Barcelona.
Des del dia 2 d abril d e 1822 a les dos de la tard a fins als 16 del
m a te ix abril a les 8 de la nit no p re n g u a lim e n t algun sin un p oc
d aigua clara, i d e s p u s lo m olt p o c a lim e n t q ue p re n g u lo tragu
tot fins als 20. En estes o ca sions i d ac al d e v a n t s e m p r e tingu
b o n color.
Lo dia 18 del m a te ix abril m e digu q u e en la nit lhavien p o rta d a
a la tina, i se li havia q u e d a t all lo m o c a d o r del cap. Digui a sa g e r
m a n a M ag dalena q u e lo a n s a buscar, i re a lm e n t lhi trob.
6 Mari F ran cesc M ontserrat va regir la n otaria p b lica d e Palafrugell en tre 1818 i
1 8 6 4 . Lo cu p a el 2 6 d e d ese m b r e d e 1817. Tam b va portar la d e Torrent (1 81 7 -1 8 2 4 ), i
alhora les d e Begur i Pals (1 8 2 5 -1 8 2 7 ). El 18 2 2 figura co m a alcald e con stitu cion al, co m
diu Pere Jaum e, fins que va ser su b stitu t per Josep Negre.
7 Vegeu-lo a la n n ex .
188
EL DIARI DE PERE JAUME...PALAFRUGELL (1 820-1 8 24)
Fig. 2. F aana d e le s g l sia d e Sant Mart d e Palafrugell. P roced n cia: Fototpia Thom as, BCN. Arxiu M unicipal d e Palafrugell, c o lle c c i C arm e Feliu.
189
Algunes v e g a d es se veg e n sos p eu s i c a m e s senyals d haver

estat lligada m olt fo rta m e n t ab algun a corda. Ella d eia q u e s, i real
m e n t jo a les 7 del m at del dia 19 abril d e 1822 la trob lligada ab
un lligam, tan fo rta m e n t i ab tal indstria, q u e ab m olta dificultat
se p o g u deslligar, c o m ho p re se n c ia re n lo sen y o r d o m e r Bech, lo
sen y o r d o cto r Bonet, lo sen y o r Jo sep Forgas,8 i m oltes altres. I deslli
gada, q u e d a re n los m ateix o s senyals q u e altres dies se li havia vist.
Lo dia 22 del m a te ix abril t a m b la tro b a re n lligada. Son pare
no po g u deslligar-la, i d e s p u s de p oc rato d e s a p a re g u la corda.
Lo re sta n t d abril i tot lo m e s de m aig a n c o n tin u a n t s e n s tenir
un sol dia libre, ab m olts colps, m o s s e g a d e s , dolors, sal i p e b re en
la boca. Moltes v e g a d es t a m b en m a p re s n c ia caigu m olt fort
so b re ella u n a p e d r a co m lo p u n y i m s, q u e d a n t d e s m a i a d a del
dolor li causava.
Moltes nits se le m p o r ta r e n en diferents parts, ella deia a on, i
p er m s segu retat deia q u e en lo m a te ix p u esto se li havia q u e d a t lo
m a c a d o r o altra cosa, i e n efecte se trobava all a on deia.
Tot lo m e s de ju n y pat lo m a te ix q u e lo m e s a n te c e d e n t, i molt
m s, ja p e r ra de loctava de Corpus, en q u tots los dies pat uns
dolors estrao rd in aris d u ra n t les funcions de la iglsia, ja t a m b per
haver-li tirat m s pedres, i m s grosses, p u e s m o lte s p a s s a v e n de
dos lliures; i ta m b p e r haver-li p o s a t m o lte s v e g a d e s sal i vinagre
ju n t e n la boca, s e n s poder-la obrir p er un rato; i sal i p e b re en les
llagues, i t a m b m oltes v eg a d e s en la b o c a oli. Tam b se tro b u n a
v e g a d a m olt f o r ta m e n t lligada. Les p e d re s q u e judiqu li tiraren en
est m e s de ju n y foren de 20 a 25.
Des del dia 2 abril fins al 29 de ju n y ja m ai p og u dir p araula
algun a al d o cto r M ascort ni a mi, i els p rim e rs 15 dies no ns veia
ni sentia.
Tot lo m e s de juriol pat lo m a te ix q ue lo m e s a n te c e d e n t, ab la
sola d ifern cia q u e no li p o s a r e n oli ni vinagre e n la boca, ni lo d o
lor fou diari, sin tres das la s e m a n a , ni se tro b lligada (sed tam en
f u i t c o m a in vis, ut iam ante m ultoties acciderat). Les p e d re s li tiraren
en est m e s sn 32, d e p es de dos, tres i m s d e 4 lliures, per sis o
set v eg a d e s succe q u e los de la ca sa oen q u a n li tiraven la p edra,
e n tra n t al quarto, i no tro b av e n la pedra, s sols a ella ab gran dolor,
i luego d e s m a ia d a . I dos o tres v eg a d es e s ta n t alg al q uarto veien
8 Josep Forgas era el cirurgi d e la vila.
190
la p ed ra, i volent-la agafar, d esapareixia. Les d e m s p e d r e s les vegi

i toqu.
Tot lo m e s d agost h a patit lo m a te ix q ue lo m e s de juriol, ab la
sola diferncia q ue en est m e s lh a n lligada algunes v egades; les
pedres, e n c a ra q ue poc m s o m e n o s li n h a n tirat tantes, la m ajo r
part h a n desa p are g u t.
Tot lo m e s d e s e t e m b r e h a patit lo m a te ix q u e lo m e s de juny, ab
la sola difern cia q u e no h a patit los dolors diaris, c o m loctava de
Corpus, i h a p ogut parlar ab tots.
Tot lo m e s de o ctub re pat lo m a te ix q ue lo setem b re , i m olt m s;
ja p er haver-li p o s a t oli bullent en les llagues, p er haver-li clavat un
ganivet en la cuixa de fondo ce rca un q u art de p a m , i p er haver-li
p o sa t b ra ses de foc so bre ella en lo llit.
Des del m e s d octu b re de 1822 fins al m e s d e m a r inclusive de
1 823 tingu les m a te ix e s pen es, sols q u e no li tiraren ta n te s pedres,
p er la lligaren m o lte s v e g a d es del cos i dels peus; li d o n a r e n m o l
tes ganivetades; li tiraren m o ltes veg a d es aigua i oli bullent, i ta m b
m oltes v e g a d es foc.
Los dos m e s o s d abril i m aig pat lo m a te ix q u e los m e s o s i m m e
diats, i a m s estigu lligada n o u dias, i s en s p e n d r e altre a lim en t
q ue 2 o 3 taro n g e s ca d a dia.
Des del dia 2 de ju n y 1823 al m igdia fins a les 12 al v esp re no
p re n g u a lim e n t algun, i fou lligada. I 4 o 5 dies f u i t c o n s a in v is. I
en tots los e s p re s sa ts dies no veg el sen y o r d o m e r ni a mi. Tot lo
re sta n t del m e s pat lo m a te ix q ue los sobredits, p er li tiraren m s
pedres. Lo dia 24 la com b reg u, et evan. m. v.
Tot lo m e s d e juriol de 1823 pat c o m los m e s o s a n t e c e d e n t s i
m s, ja p e r haver-li d o n a t m s g anivetadas, tirat m s pedres, algu
nes v e g a d es aigua bullent, i p e r haver-se tro b at p rim e r en dos, d e s
pu s en q u atre llagues vuit o n o u cucs en c a d a u n a tan tes q u a n te s
vegades se les mirava; d e m o d o q ue m irant-les 2 v eg a d es c a d a dia,
co m ac o s tu m b ra v a , no n hi trob ava m s q ue si les m irava i los treia
3 o 4 vegades, fins q ue p e r provar algunes v eg a d es ho to rn m irar
d e s p u s de po c rato d hav er tret tots los cucs, i n hi tro b lo m ateix.
Moltes v eg a d es t a m b succe de tirar-li en les dites 4 llagues p e
bre, sal i vinagre. D e spu s d u n petit rato se les mirava, i t a m b hi
trobava altres tants cucs.
Tot lo m e s d ag ost pat lo m a te ix q u e lo m e s de juriol passat. Adverte sc q ue en esta ocasi ja havia u n s 3 o 4 m e s o s q u e en los tre191
balls no s havia d a g u a n
tar.
Los dos m e s o s de se
te m b r e i octu b re pat lo
m a te ix q ue lo m e s de juriol p a s s a t i m s, p e rq u
a p e n e s p a s s dia que
no li tirassen foc o aigua
bullent i vin agre ta m b
bullent, o d o n a s s e n ganivetadas. Tam b li tira
ren m s pedres, i tots los
dies li p o s a r e n m oltes
v eg a d es p e b re p e r les
llagues.
Tot lo m e s de n o v e m
bre pat co m lo m e s a n
te c e d e n t, i a m s u n a nit
la p o rta re n e n u n a b a s s a
Fig. 3. B oixos catalan s per il lustrar cap aleres
d e ro m a n q u e m o stren la p resn cia del m align e
en tre el joven t.
d e cal n o v a m e n t am ar a d a (COm ja havia SUCcet altra vegada) i ta m b
des del dia 27 fins als 9

d e d e s e m b r e p r x im al v esp re no veg ni o el d o m e r ni a mi, ni
p re n g u res de m enjar, b e u re ni m ed icin a. En estos m ate ix o s dies
pat m ajors pen e s, p er hav er estat lligada c o m ten ir sota d ella tres
p e d re s grosses, p e r haver-li tirat m o lte s v e g a d es foc, aigua bullent i
vinagre t a m b bullent, i haver-se-lan p o rta d a m o lte s nits. Lo estar
con. c o n tin u fins als 18 d e d e s e m b re , lo estar lligada fins als 14 de
febrer de 1824, y les 3 p e d re s sota, c o m se dir.
Tot lo m e s de d e s e m b r e d e 1823, i los m e s o s de gener, febrer
i m a r de 1824 c o n tin u ja u re so b re les 3 p e d re s gro sses p o s a d e s
d e m o d o q ue s e m p r e la feren estar ab gran p en a ; ad ve rtin t que
a fou ocult als de ca sa sua, p e rq u q u a n li c o m p o n ie n lo llit no
les hi trobaven, e s s e n t aixs q u e la hi ten ia i m m e d ia t a m e n t a n te s i
d espu s, i havent-lin jo treta u n a p er dos vegades, luego lhi to rn
tenir. En estos m ateix o s m e s o s la trag u e ren m o lte s nits, li tiraren
m o lte s v e g a d es foc, aigua bullent, vinagre bullent, pedres, algunes
192
EL DIARI DE PERE JAUME...PALAFRUGELL (1 8 2 0 - 18 2 4 )
ganivetades, li p o s a r e n dos o tres v e g a d es c a d a dia p e b re i sal en la

b o c a i en les llagues, co n tin u a re n los m ate ix o s cucs en les 4 llagues,
i lo dolor a lo m e n o s tres v e g a d es la s e m a n a .
Carta que escrigui al pare jubilat Fr. Emmanuel Cndaro,

religis franciscano.
Palafrugell 3 m a r d e 1824
D uenyo i sen y o r m e u p are jubilat: Sento haver-lo de molestar,
p er perd n ia , p e r q u desitjo sia ad m aiorem Dei gloriam .q No psia
d u b te en creure lo q ue vas a esplicar-li.
Lo m align ssim Esperit se p re s e n ta a u n a m in y o n a p e n ite n ta m ia
a lo m e n o s u n a v e g a d a c a d a dia ab figura tan h o rr e n d a q u e crec b
qu e si p e r fugir d ella fos precs abraa r-se ab u n a b a rra d e ferro
e n c s ho faria p e r no veu re tal m n stru o ; i m o ltssim es v eg a d es
t a m b c a d a dia ab figura d h o m e m olt in decent; i tan t q ue se p o sa
m olt sovint a son llit, d e a on ella no p o t m o u re nit ni dia. A vista
d a he instat a dita p e n ite n ta q u e d e s p recis a est su p e rb s s im ab
colps, esc o p in y a d e s etc. Uns 15 dies h a li p ega va de 12 a 15 colps
i m s escop inyades, i excitant-la jo a la u m e n t d estos desprecis,
h a arrib at a dia de 50 colps i m s es copinyades; p er ara h a 5 o
6 dies q ue en lloc d a u m e n t a r va d ism in uin t, de qui m e resulta un
dubte: si pu c p a s s a r av a n t en adm inistrar-li los s a n ts sag ra m e n ts ,
p u e s a c o s tu m o adm inistrar-los-hi; la p en itncia, dos veg a d es la s e
m a n a ; i leucaristia, u n a v eg a d a al m es. La c a u s a del d u b te s veure
d u n a p a rt la su a negligncia e n despreciar-lo i fer lo possible p er
apartar-lo de si, e s p e c ia lm e n t q u a n len v e ste ix ab ta n te s torpeses; i
d altra part co n e c q ue desitja despreciar-lo, q ue t m olt s e n tim e n t
de vurer-se en tan p o c valor i gosar, q ue d e m a n a fr e q e n t m e n t va
lor a Jess i Maria, i q u e la sua voluntat s m olt lluny d e c o n s e n tir ab
tals torpesas, en tan t q u e h a v e n t de sofrir m olt sovint ganivetades,
aigua bullent, vin agre bullent, foc, p e b re i sal en les llagues etc. etc.,
m e diu q ue s e n t m e n o s estos gra n s t u r m e n t s q u e les to rpeses, i que
a c cep taria c o m a especial grcia del Senyor q u e li a u m e n t s les tals
p e n e s ab tal qu e li a p a rt s les cosas d im p u resa. Jo ja m e afiguro
qu e a q u e s t p o c valor o poc go sar despreciar-lo ser c a u sat algun
tan t del s u p erb ssim esperit, p er t a m b s q ue c o m a soldats de
Jesucrist n o s h e m de fer violncia, i a m e fa estar ab perplexitat.
9 Vegeu lltim a nota.
193
I aixs e s tim a r de la su a b o n d a t p re n g a la p e n a d esc rurer-m e son

parer, i j u n t a m e n t d e m n i a al Senyor n os m ria ab ulls de m iseric r
dia en estos gra n s apuros.
Du g u ard e a V.M. est son segur servid or q u e b e s a sa m .
Pere Jau m e, prevere i vicari.
Resposta
Cpia
G erona 14 m a r de 1 824
Molt sen y o r m eu:
Rebi la su a ap reciada, i no p e r m e t e n t la m ia p o c a salut u n a llarga
contestaci, dir en p o q u e s p arau les lo q ue e n t e n c so b re lo cas que
vost consulta.
Dic, pues, q ue a te s e s les d isposicions de la sua p e n it n c ia en
q u a n t a lesperit, i a la voluntat en ordre a la p uresa, s e g o n s vost
les esplica, no cap lo m e n o r d u b te q ue la negligncia o rem issi que
vost ltim a m e n t e s p e r im e n ta en ella en q u a n t a repel lir, colpejar
i escop ir al m aligne no prev de falta d e voluntat sin d e lligam ent
del m a te ix tem ptador, lo qual, si s e g o n s m olt graves doctors pot
ab p e rm issi de Du violentar a b s o lu ta m e n t la m i portar-la a p a
ratges in decents, m o u re v io le n ta m e n t la llengua i fer-li p ro n u n c ia r
parau les de blasfm ia, i efectuar aix m a te ix la cpula c o n s u m a
da im p e d id a tota resistn cia corporal, q u a n t m s p o d r retardar
en la su a p a c ie n ta los m o v im e n ts corporals q u e s precs que faa
ab lo bras, ab la b o ca p er pegar-li, escopir-li etc. etc. Q ue aixs ho
practqu ia lo i m m u n d o esperit ab la p o b ra p a c ie n ta ho p rov en evi
d e n t m e n t les grans disposicions en q u est ella m a te ix a en orde
a la s a n ta puresa. Per c o n s e g e n t s de sentir q u e no se li d e u e n
es c assejar los san ts sa g ra m e n ts, i en especial la s a n tss im a euc aris
tia, confortatius del cel, dels quals n e c essita i m o lt sovint p e r p elear
leg tim a m e n t a q u e s te s batalles del Senyor, les quals no d e ix ar de
pelear aix m e n tre s la resistn cia de la voluntat, luego q u e ntria
la d v e rt n c ia del mal, sia p ro m p ta i absoluta, e n c a ra q u e la corporal
i fsica sia im p e d id a o re ta rd a d a p er lo Dimoni. S, pues, de p arer
qu e d eu c o m b re g a r m olt m s sovint.
194
No p uc cansar-m e. E n c o m n ia m a Du i dispsia de son segur

servidor q ue b e s a sa m .
Fr. Manuel C ndaro
Nota: Q uan rebi la so bre d ita carta ja la p a c ie n ta havia a u m e n t a t
m olt en d es p re c ia r al s u p erb ssim i a n c o n tin u a n t grcies al Senyor.
Carta que vas escriure al reverend doctor Rafel Bonet,10vicari

general i oficial de Vil lustrssim i reverendssim senyor bisbe
de Gerona.
M uy ilustrsim o y reverendsim o senor:
Hace m as de tres anos que tengo una hija de confesin a quien
pasan cosas m u y estraordinarias, entre otras innum erables las
siguientes bien probadas. M uchas veces ha pasado sin com er ni beber
10, 12 y m as das continuos, innum erables veces se han desaparecido
de su s m anos varias cosas presenciandolo m uchos; frecuentam ente,
y p o r m uchos das la han ligado con fu e r te s cordeles m eteriales
(no persona humana), han clavado en su cuerpo m as de seiscientas
agujas, cuales tengo, innum erables veces han echado sobre ella
piedras, agua hirviendo, vinagre hirviendo, leo hirviendo, fuego,
quem ando a ella y la ropa, la hieren repetidas veces con fu e r te s
golpes y cuchilladas sacando m uchsim a sangre de las heridas etc.
etc. A m as de estas p enas esternas, hay otras an m ayores de internas
con veh em en tsim a s tentaciones. Vindom e director de esta alma, lo
consult y a al principio con el reverendo M ascort, prroco de sta,
para quien solo la p enitenta m e dio licencia, quien m e ha ayudado y
ayuda co n tinuam ente en socorrer y dirigir esta muchacha. D espus
cuando vine en Gerona por los ltim os concursos lo consult tam bin
con uno de los m as reputados por virtuoso y sabio, y tam bin con
otros, y h em os ju zg a d o que es un sitio diablico rigorossim o. No s
para qu f n lo p erm ite Dios.
En quanto a lo que V.S. insinuo al sobredicho reverendo dom ero
M ascort para llevar a dicha pacienta en esa de Gerona o en Barcelona
le digo sencillam ente que si bien para m seria de grandsim o
alivio, porque tengo de llevar una carga insoportable a m is fu e rz a s
y capacidad, pero diciendo lo que siento en m i interior m e parece
10
Rafael B on et va ser n o m e n a t vicari gen eral pel rei lan y 1 8 2 0 . ADG. N otularum
1 8 0 2 -1 9 4 7 . Llibre G -172.
195
imposible, porque aunque en esterior m e parece estar robusta por

verse de buen aspecto y colorada. Pero realm ente es tal su debilidad
que por poco que se m ueva inm ediatam ente se desmaya, de modo
que cuando su madre y herm anas quieren com poner su cama, la
sacan con m ucho cuidado, y tam bin queda desm ayada hasta mucho
despus de haberla vuelto a ella. A n mas, prueban m uchas veces
dichas herm anas de ayudarla para sentarse en su m ism a cama, y no
pueden, porque tam bin se desm aya. /I m as de esto, m uchas veces ha
sucedido que querindola trasladar de un lugar a otro de su m ism o
aposento, no bastaba la fu e r za de m uchos hom bres. Tambin sucede
frecu en tem en te, especialm ente en las noches, que con violncia la
traen de su casa por m uchas horas, i y si esto sucediera en el viage?
Ni p ien se V.S. (como otros han pensado) que este padecer afficiat
locum
sino que afficit personam , y para probarlo y a al principio
se f u e en otras casas de da y de noche, y padeci lo m ism o que en

su casa. Y no solo padeci fu e ra de su casa, sino tam bin fu e r a del
trm ino de esta villa.
A vista de lo dicho, y m as que podria decir, creo conocer la
im posibilidad de trasladarse por ahora. Me parece seria m enos
inconveniente que hiciese venir en esta persona o personas de su
confianza, prcticas en lo posible en este ramo de Teologia Mistica,
para cerciorarse bien del asum to, y ojal para remediarle. Estoy
aguardando haya concursos para venir a hacerle una m as exacta
relacin.
E stim ar de su bondad lo com unique a S.S. ilustrisim o (ya le
escrivi otra vez), y m e sujeto rendidam ente a su s disposiciones en
todo cuanto consideren para m ayor gloria de Dios, bien de las almas.
Palafrugell 26 m arzo 1824.
Besa la m ano de V.S. su m as afecto y hum ilde servidor.
Pedro Jaum e presbitero y vicario
No tuve contestacin
El m ayo siguiente hice una visita al senor obispo y al sobredicho
vicario general. Este m es m e dijo estaba ocupado. Aquel m e aprob los
196
EL DIARI DE PERE JAUME...PALAFRUGELL (1 820-1 82 4 )
m edios que practicaba con la pacienta; m e dijo que tuviese pacincia

y que solo Dios podia rem ediarlo.'1
Tot lo m e s d abril i m aig pat co m los ltim s m e s o s passats, i a
m s en la S e m a n a S an ta estigu 7 dias sen s veure al d o m e r Mascort ni a mi, sen s p e n d r e alim en t, lligada, c o n a , i e n tre lo dijous i
d iv en d re s sa n t li d o n a r e n sis ganivetades. Tam b en estos m e s o s li
clavaren m oltes agulles.
Tot lo m e s de ju ny pat lo m a te ix q ue los m e s o s d abril i m aig
p asats, ab la sola difern cia q u e en lloc de la S e m a n a S anta hi fou
loctava de Corpus, en q u pat u n s dolors e s tra o rd in a rssim s tots
los dies d u ra n t totes les funcions de la iglsia; esto s, los oficis, les
co m p le te s i les professons. En estos dies li d o n a r e n t a m b q uatre
ganivetades, i estigu 8 dies, s a dir, des del dia 18 al v esp re fins als
26 al vespre, q u e no veg ni al d o m e r ni a mi, ni m e n j alguna cosa.
Los dos m e s o s de juliol i agost co n tin u ab les tres p e d re s sota,
ab p e b re i sal 2 o 3 v e g a d es ca d a dia en les llagues i boca; en los
cucs en les 4 llagues, i en u n a se li desc obr lo os; ab lo dolor 3
v e g a d es la s e m a n a , i ab clavar-li agulles. En q u a n t a ganivetades,
pedres, foc, aigua bullenta i traure-la fora en les nits, succe algunes
veg a d es c a d a cosa, p er no ta n te s c o m los m e s o s passats; per
tingu altra tribulaci, i fou q ue p a rt del juliol i tot lo agost p re n g u
m olt p oc alim en t, i lo p o q u ssim q u e p re n ia lo treia luego, i ab los
v m its q u ed a v a tan tra s to rn a d a q u e ten ia febre i tan gran flaquesa
q ue no ten ia alientos p er parlar. Als ltim s d agost p ogu p e n d r e
b ro u de pa, xocolata, pa, carn, peix i qualsevol altre alim ent, i ho
po gu p e n d r e p er si sola, tot lo q u e d es del principi del siti no havia
pogut. Fou t a m b lligada.
Nota d algunes coses prodigioses que s observaren en una

imatge de Maria Santssima dels Dolors que era en lo aposento
de la sobreespressada pacienta.
Als 18 febrer de 1822 a dos q u arts de n ou del m at se trob
la so bre d ita im atg e de Maria S antssim a dels Dolors (en lo m a te ix
a p o s e n to de la pacienta) q u e destilava gotas d aigua dels ulls, presen ciant-ho la m a r e d e la p acien ta, tres g e r m a n a s suas, J o s e p a i Ca
terina Pou, m a r e i filla. Esta eixugava les gotes d aigua i luego n ei
11
Pere Jaum e no fa e s m e n t d e l'estat d e salut xacrs del bisb e, que, record em -h o,
va m orir sis m e s o s d esp r s d e la visita referida.
197
xien altres. J u n t a m e n t i
p re s e n c ia n t-h o les m a te i
xes eixia cert licor de les
llagues d e la im atg e d un
santcristo fins a q u e d a r
e n s a n g r e n ta d a o colorad a p a rt de la toca o tova
llola del m a te ix san tcris
to. A les tres de la tard a
del m a te ix dia repet lo
m ateix. Lo e n d e m entre
no u i d e u del m at tor
n a repetir. I lo dia 21 a
les 10 del m at se torn
a verificar, de m o d o que
estava jo sol al quarto, i
la m alalta en lo llit. Antes d eixir del q uarto m e
vas m irar ab atenci la
so b re d ita im atge, i res re
par d h u m itat. Baix le s
Fig. 4. Sant E rm engol exorcitza un en d im o n iat. F ragm ent d u n a pintura m ural del se g le XIV,
cala s e n s e detenir-m e,
p ro ced en t d e la catedral d Urgell (M useu d e Belles
i a c a b a d a de baixar, m e
Arts d e Bilbao).
crid la dita m alalta. Hi
vas pujar, i s en s haver e n tra t ning al q uarto en c o n tr la im atge
de Maria S an tssim a q ue destilava c o m a gotas d aigua dels ulls
(realm en t molles) i del front, cara, cap i cor, co m a m o lt suad a, de
m a n e r a qu e los cabells eren molls i hav ien caigut gotes de la cara i
del cor so b re lo m an to .
Creure lo so bredit de Maria S an tssim a i sancristo se r dificults
p er molts, p er jo ho tinc p er cert, p e r q u m a p a r tinc b a s ta n t fo
n a m e n t.
Algunes v e g a d es e n tra n t jo al q u arto trob la p a c ie n ta d e s m a i a
da, i a la so b re d ita im atg e de Maria S an tssim a al costat del llit sobre
u n a cadira, ten in t e n la m dre ta un d ra p e t m ullat d aiguardent.
Apartava jo la im atge, la p osav a so b re la taula, i q u a n la m alalta
estava refeta, li p re g u n ta v a la cau sa del d e s m a i, i m e deia o qu e li
havien tirat u n a p edra, o q ue li havien d o n a t u n a g an iv eta d a etc.
198
etc., per ella no sabia res de la dita im atge, s sols jo observava en

son interior m o lta resignaci en los gra n s treballs q u e patia, i m olts
altres b o n s efectes.
Altre dia lo s u p erb ssim se le m p o r t p er fora, i d e s p u s la p ort
a dalt de tot de la m a te ix a casa, i bu scant-la p er u n a p a rt i altra,
p er ltim se tro b all d e s m a i a d a ab lo cap so bre lo bra e sq u e rre
de la so b re d ita im atg e d e Maria S antssim a. Ella no sab ia res de la
im atge, p er vas e s p e r im e n ta r m olts b o n s efectes in tern s i t a m b
e s te rn s del vestit etc.
Altre dia e n tra n t jo al q uarto en c o n tr les im atg es del santcristo
i Maria S an tssim a sob re lo llit d e cara a la pacienta. En esta ocasi
ella veg les im atges, i e s p e rim e n t b o n s efectes.
Moltes altres v eg a d es e n tra n t al q u arto vas tro b a r la sob red ita
im atg e de Maria S antssim a so b re lo llit al d av a n t i m iran t a la p a
cienta. Alguna d estes v eg a d es la veg, p er les m s v e g a d es no, i
s e m p r e e s p e r i m e n t m olts b o n s efectes.
M oltssimes o ca sio ns la p ac ie n ta m e digu que se li havia a p a r e
gut Maria S antssim a, Jesucrist etc., p er casi s e m p r e he resolt sens
lo m e n o r d u b te q ue era il lusi diablica, p er los fatals efectes que
deixaven les tals visions.
El s e te m b r e d e 1824 c o n tin u en estar lligada, en no p o d e r p e n
dre casi res d alim ent, i lo m olt poc q ue p re n ia li excitava vm its
q ue la trasto rn a v en molt, de m o d o q u e se d esm aia va; p er lo q u e lo
m e tg e d isp o s q u e se s a c ra m e n t s , i ho verificrem lo dia primer.
Als 4 de dit s e t e m b r e q u e d libre d e les tres pedres. La u n a d e s a p a
regu, i les altres dos en m a p re s n c ia les hi tragu son pare. Ll
tim a p e s cerca 13 lliures. Lo dia 5 q u e d deslligada i se tro b aren
les co rd es so b re lo llit, i t a m b se tro b en lo calaix de la taula de
son q u arto un ganivet que los m align es lhi ten ien , ab q u li havien
d o n a t m o ltes ganivetades. En est m a te ix dia 5 la vas estrem aun ciar.
Fins lo dia 9 inclusive c o n tin u a re n de la m a te ix a m a n e r a les llagues,
s a dir, ab los m ate ix o s cucs en les 4 llagues, i en posar-li a totes p e
bre i sal, e n c a ra q u e no tan freqent. Lo dia 10 se tro b les 4 llagues
dels cucs closes, e m p e lla d e s i com a curades, p er in te rio rm e n t
sen tia los cucs i lo m a te ix dolor q ue antes.
Lo dia 11 al m at la torn a confessar, i c e s s a re n tots los tu rm e n ts
diablics corporals. Volia tornar-la viaticar (com ella desitjava) q u an
vegs senyals p r x im s d e morir, p er a la tard a d est m a te ix dia 11,
199
d e s p u s d un gran d e s m a i se p o s en lag o n ia i p e rd tots los s e n

tits. F in a lm e n t lo dia 12 cerca les sis hore s del m at m or ab m olta
resignaci, p en so , i preparaci. In pace requiescat.
Lo dia q u e m o r era lo Santssim Nom d e Maria. Son cos q u e d
flexible, c o m a d m ira t m e lo digu lo fuster Puignau, q u e len caix
d e s p u s d u n e s dotze h ore s d hav er m ort.
Carta escrita a lillu strssim i reverendssim senyor bisbe

de Gerona anunciant-li la m ort de la predita sitiada.
Ilustrsim o y reverendsim o senor:
A la m anana del 12 de los corrientes m uri aquella m uchacha
obsesa llamada V., con m ucha resignacin, creo, y preparacin gracias
al Senor. Hasta la m uerte han perseverado los torm entos diablicos,
aunque iban dism inuiendo a proporcin que agravaba la enferm edad
natural que u ltim a m ente ha padecido, y que perdia su sfu e rza s.
El da prim ero de este m es recibi el vitico, el da segundo
desapareci una de las tres piedras en que yaca, el tercero su padre
sac la segunda piedra y el da quarto la tercera (siem pre en m i
presencia), y sta pes doze libras 8 onzas. Este era el colchn en
que estaba estendida desde los ltim os de noviem bre del aho ltim o
pasado. El da quinto recibi el santo sacram ento de la extrem auncin,
y en este da fu e desatada (m uchos das haca estaba ligada), y se
hallaron sobre su cam a las cuerdas, las que otras veces desaparecan
despus de desatada. Tambin se hall el cuchillo con quien la heran
frecu en ta m en te, que tam bin desapareca otras veces, pronsticos,
com o dijo la en/erm a, de su p r xim a muerte.
En estos das ces de llevdrsela por fuera, de echar sobre ella
piedras, fu eg o , agua hirviendo etc. etc., pero unos treinta gusanos que
tuvo en cuatro llagas m as de un ano y que de da y noche la roan,
continuaron hasta la muerte. Los golpes que le daban y la pim ienta
y sal que ponan todos los das m uchas veces en sus llagas duraron
hasta la antevigilia de su m uerte inclusive, pero en los ltim os das
no era tan frecuente. En fin a las seis de la m anana del da 12 acab
con la m uerte todos los torm entos de este m undo, y quiera Dios que
en el otro in pace requiescat.
Palafrugell 14 setiem bre de 1824.
Besa la m ano de V.S. ilustrsim a su m as a fe c to y hum ilde servidor.
Pedro Jaum e presbtero y vicario
200
C onfesso s in c e r a m e n t q u e en totes les p e n e s q ue he referit del

predit siti diablic, res he exagerat, a n s b si alg una v eg a d a he d u b
tat si era m s o m e n o s , h e p o s a t lo m en o s. Tam b he deixat de
referir m oltssim es penes: u n e s p er no re co rd a r-m e q u an escrivia,
altres p e r no a p a r ix e r-m e d e c e n t esplicar-les, i altres finalm ent per
no esse r d e m a s i a d a m e n t llarg, p e rq u c e r ta m e n t se n ecessitaria un
llibre gran si s esplics c a d a u n a de les p e n e s p e r si. 1 s d advertir
q ue ni un sol dia tingu libre d e tota p e n a ab los tres anys, 10 m e s o s
i 18 dies q ue h a d urat lo so b red it siti, p u es ha estat tant, i tan rigo
rs, que h a v e n t jo llegit alguns llibres q u e ex profeso trate n d esta
m atria , en n ing un he tro b at altre cas tan horrors, i consid ero q ue
s im p ossible p o n d e r a r los treballs p a s s a ts en a q u e s t siti qui no ho
h a presen ciat, o m s cert, qui no ls ha passat.
Per dec dir i ab veritat, q u e no o b s ta n t d e s s e r tan ts i tan grans
los t u r m e n t s referits e insinuats, e n c a ra hi h a de pitjors que a c o m
p an y a v en lo dit siti, i sn los interns, de q u ara esplicar alguna
cosa, c o m i ta m b la gran p acin cia q u e tingu en sofrir u n e s i
altres penes.
PENES INTERNES
Si foren tan graves les m o lsties i p e n e s ab qu p er divina perm issi a t u r m e n ta r e n los d im o n is al cos de V., donzella, en cerca
de q u a tre anys del so b re d it siti, m olt m ajors foren los treballs que
c a u s a re n a la su a n im a , a qual runa p rin c ip a lm e n t asp iraven ab
totes les sues astcies, e n c a ra q u e estes p e n e s in te rn e s no se perc e b eix en tan t c o m les corporals, qu e se sensibilisen m s a nostres
dbils sentits. Ja se sap q u e no hi h a fiel en esta vida q ue estiga del
tot libre de les te n ta c io n s del c o m ene m ic , p er les te n ta c io n s de
la dita V., a qui lo s u p erb ssim esperit e m p r e n g u c o m b a tr e ab p a r
ticular e m p e n y o , a rrib are n a tal p u n t q u e feien horrorizar. I p e rq u
m s im p ossible esplicar totes les te n ta c io n s e s tra o rd in ries ab les
quals fou a c o m e s a esta n im a , m e c o n te n ta r en referir b r e u m e n t
algunes, e s p e c ia lm e n t aquelles q u e li su cceen fre q e n ta m e n t.
P r i m e r a m e n t m o g u les te n ta c io n s m s fortes co n tra les virtuts
teologals. Im p rim ia lo m alignssim en lo e n t e n i m e n t de la sitiada
p ers u a sio n s vivssim es co n tra les d e n o stra s a n ta fe catlica. Volia
de totes m a n e r e s q u e lo adors, fent-li veure qu e ell era Du, que
201
ho p o d ia tot; i p er fer-lhi creure feia algunes coses estraordinries.

Altres o casion s la volia obligar a adorar-lo am en a an t-li m atar-la de
r e p e n te si no ladorava, i li p e rs u a d ia q u e estava en p e c a t m ortal i
se co n d e n a ria , p er si lo ad o rav a no patiria res, an s b seria feli
en esta vida i en laltra. Altres veg a d es veient-la m olt afligida i ang u stiad a en lo cos i en l n im a , li deia q ue Du era cruel e injust
en tractar-la tan s p e r a m e n t, i q ue la faria patir en est m n i en lo
altre, p er q ue si lo volia a d o r a r i creure (s a dir, al Dimoni) no p a
tiria res, e s p e c ia lm e n t en lo infern, p e rq u (li deia) jo so m a m o de
linfern i fas patir a qui vull, p er a aquells q u e e stim o c o m a tu no
p ate ix e n r e s . Per engan yar-la li p ro m e tia i e n s e n y a v a diners, joies
precioses, v ian d es m olt b o n e s etc. etc. Ni p n s ia alg q ue estes co
ses fossen ap a ren ts, sin q u e eren reals, p u es jo n he tingut algunes,
q ue ella ab violncia las hi prenia.
I p er dir-ho ab p o q u e s paraules, fou te n ta d a con tra lo m isteri de
la S an tssim a Trinitat, c o n tra la p u re s a virginal de Maria S antssim a,
c o n tra la im m o rta litat de l n im a dient-li q ue d e s p u s d esta vida
no hi h a prem i, ni cstig, i aixs q u e p ro c u rs regalar-se, no volgus
patir; co n tra los Sants S ag ra m e n ts, e s p e c ia lm e n t c o n tra lo Baptis
m e i S ag rad a Eucaristia; e n lo B aptism e instant-la m olt p e r q u se
desds de la re n n cia q ue all fu i d esp recis totes les c e rem n ies;
en la S agrada Eucaristia, n e g a n t la real p re s n c ia de Jesucrist, e
instant-la m olt i volent-la obligar q u e q u a n c o m b re g a ria li d o n s
la Hstia etc. etc. Per fer-li creure lo q ue lo s u p erb ssim volia, se li
ap areix ia en figura de Jesucrist, d e Maria S an tssim a o d ngel etc.,
p er lo pitjor era qu e m o lte s v e g a d es q u a n volia esplicar-m e lo q ue
li havia succet, o no p o d ia parlar, o si ella p o d ia dir-ho no m e podia
oir lo q u e li aconsellava fes; i v eg a d es e n te n ia lo contrari del q u e jo
li deia, q ue era u n a p e n a g ra n d s s im a p er ella i p er mi, c o n s id e ra n t
los perills en q u estava. Per grcies al Senyor i a Maria S an tssim a
que lassistien i e m p a ra v e n .
Qualsevol director, p er p o c a esp e ri n c ia q ue tinga, p ot co nixer
c la ra m e n t que se m b la n t visions s n illusi diablica, si c o n sid era
los fatals efectes q ue d eix en en les p e r s o n e s que t e n e n estes visi
ons, la oposici q ue te n e n ab la S agrada Escriptura, ab los b o n s
c ostum s, i ta m b q u e u n e s visions se co n tra d e ix e n ab altres. No
o bstant, co m lo s u p erb ssim s tan sutil i astut, m o ltes v e g a d es s
dificults declarar si la visi s b o n a o falsa, p er Du no falta a qui
ab lo cor hum il acut a ell i a Maria S antssim a.
202
Estes ten tac io n s co n tra la Fe foren m olt violentes i freq en ts al

principi, fins p oc m s o m e n o s a la m itat del t e m p s q u e d u r lo siti.
D e spu s hi era ten tad a , s, p er no tan sovint.
ESPERANA
Ni foren m e n o s horribles los assalts q u e li d o n lo d im o n i c o n tra
la virtut d e lE sperana. S entia casi c o n t n u a m e n t p e r tot los te m p s
del siti g ra n s desconfiances. Moltes v eg a d es era s o rp re s a de feres
d e se sp erac io n s, p e r q u lo e n e m ic li p osav a al d a v a n t los p ec ats
passats, les im p erfe ccio n s pre sen ts, ab qu se li re p re s e n ta v a lo cel
ta n ca t p e r ella i ob ert lo infern; a p a rta d a d e Du i ja del tot p e r d u
da, li m an ife sta v a lo lloc q ue ten ia p re p a ra t en lo infern i fins li feia
e s p e r im e n ta r un ta n t los t u r m e n t s d aquell form idable calabosso,
fent-la patir c o m si fos al m ig d un g ran foc, i d e s p u s d u n gran rato
co m si fos al m ig de gel, ab cruixir d e d e n ts i te m b lo r universal de
tot so n cos, lo q ue ab lo revere n d d o m e r M ascort i altres p e rs o n e s
fidedignes p resenci m o lte s vegades.
Altres oca sions se valia lo m alignssim dels desc o n so ls i treballs
qu e ella patia, li p e rs u a d ia q u e Du lhavia a b a n d o n a d a i li havia
girat les espatlles. Tam b li feien a p a r ix e r q u e les im atges del
santcristo i Maria S an tssim a q u e ten ia en son quarto s ap a rta v e n
d aquell a p o s e n to i no volien estar ab la su a c o m p a n y ia , i re a lm e n t
q u e d a v a im p e d id a de veure les dites im atg es u n e s v eg a d es alguns
dies, altres algunes s e m m a n e s , i fins arrib a m e s o s enters, i dient-li
alg q u e no era aixs, no ho entenia . Li p ortav e n les im atg es p e rq u
les tocs, p er no ten ia ab elles tacto. I p er fer lo d im oni m s b re t
xa, d e s p e rta v a en ella u n a viva a p re h e n s i d hav er co n s e n tit a totes
les tentacions, d estar p len a de p ec ats i d es se r ja d eix a d a de Du
en m a n s dels dim onis. J u n t a m e n t im p rim ia en son e n t e n i m e n t q ue
estava a b a n d o n a d a d e to th o m , e s p e c ia lm e n t del rev ere n d doctor
Mascort, i de mi, c o m a directors (ab qui n i c a m e n t se d esahog ava p e r rebre los consells q u e li convenien), i p er fer-lhi creure se
li apareix ia lo d im o n i en figura nostra, li parlava ab a s p e re s a i la
d e se n g a n y a v a q u e no hi havia rem ei p e r ella, q u e s e n tre g s ab lo
s u p erb ssim p e r q u t a m b havia d a n a r a p a ra r ab ell. Li feien veure
qu e ja e s t v e m c a n sa ts d ella i q ue la d e ix v e m e n m ig de sos grans
tu rm e n ts . Aleshores se tro bav a p len a d an g stia i d u n a tal m elan-
203
colia q ue quasi se veia

obligada a desesperar-se,
venint-li u n a esp cie de
desig de m atar-se, i en
esta ocasi lo m alig ne li
d o n a v a un ganivet o bert
p e r q u se m ats. 1 en
efecte, succe algu nes ve
g a d e s que, e n tra n t jo a
so n quarto, le n c o n trav a
sola ab u n ganivet en la
m , i c o m en estes oca
sions no m e veia, jo oa
qu e se la m e n ta v a ab Je
ss i Maria, e im plorava
la su a assistncia. Ales
ho re s jo li p re n ia lo ga
nivet de la m , i d e s p u s
d u n rato s asso sseg av a
u n tan t i jo m e n tornav a
Fig. 5. Portadella d'una edici d un R itual de
s en s p o d e r -m e ella veure
l'esglsia de Vic (1 8 3 7), v olu m on, entre altres te
ni oir. Esta e n t e n c que
m es, s ex plica c o m s administrava el ritual dels
ex orcism e s.
era u n a de les h o rro ro ses
te n ta c io n s q ue pat en tot
lo siti, p e rq u li apa reix ia c laram en t, p a rt p e r la suggesti diablica,
que era fortssim a, i p art per lo a b a n d o n o que esp e rim e n ta v a en si
m ateix a de tenir tota la ra de desesperar-se, a lo qual anyadint-se
los grans im pulsos ab qu lo dim oni in terio rm en t la impel lia, venia
a patir la p o b ra un no-s-qu de violncia, per Jess i Maria Sants
sim a no la d e sa m p a rav e n .
Estes te n ta c io n s de d esc o n fia n c e s a c o m p a n y a d e s de g ran s e
q u e d a t espiritual d u ra re n tot lo siti, e n c a ra q ue en lo ltim any no
lafligien en tan ta m a n e ra ; ja p e r q u co neix ia ab lesp e ri n c ia que
en part pro v e n ie n del m alig ne esperit, i ja t a m b p e r q u se deixava
m s a ciegas en m a n s del Senyor, i rep etia f r e q e n ta m e n t ab tot lo
cor (encara q u e a ella li ap a rex ia q u e sols ho d eia ab la boca): In te
Domine speravi, non confundar in a te r n u m '2.
12
Es tracta dels d o s darrers ve rsos del t e d u m , h i m n e litrgic de grcies i lloana
a Du. La traducci s: En tu. Senyor, he posat tota esperana / que mai estigui confs.
204
CARITAT
Los assalts m s fo rm idab les q u e d o n lo e n e m ic a esta n im a
foren co n tra la virtut d e la Caritat, p e r q u aixs c o m esta s la virtut
que p e rfec cio n a les n im e s m s q u e n in g u n a altra, aixs ta m b c o n
tra esta dirig lo prfido les m s terribles tentacions.
Per m olt t e m p s li sugger lo esp e rit de blasfm ia, p er lo qual
era excitada a dir parau les im pies c o n tra Du, co n tra Maria S ants
s im a i co n tra los sants. No sols ten ia la p e n a d oir horribilssim es
blasf m ie s dels d im o n is agressors, sin q u e ta m b estos li m ovien
la llengua i les hi feien pronunciar, co m m o ltes veg a d es ho vas oir,
de q u ella q u e d a v a s u m m a m e n t afligida. Altres v eg a d e s li feien
a p a r ix e r a Du c o m un e n e m ic im placable i d e s p u s li e n c e n ie n
en lo cor un gran odi c o n tra ell. Altres o ca sio n s li d e s p e rta v e n un
esperit d e m u rm u ra c i c o n tra de Du, c o m si ja m a i se c a n s s de
tu rm e n ta r-la i afligir-la.
F re q e n tm e n t la obligaven a escopir a las im atg es del santcristo
i Maria S an tssim a q u e hi havia en son q u arto i q u a n deia alguna
oraci a Jess o Maria S antssim a, e s p e c ia lm e n t la oraci Recordau-vos, o p ia dosssim a Verge Maria etc. ut infra era v iolentada a gi
rar-los les espatlles, i en aquella ocasi no bastav a la fora de m olts
p e r fer-la estar de cara a les dites im a tg e s ab u n a aflicci tan gran
de son cor q u e no t igual.
Li im p rim ie n t a m b gran malcia c o n tra totes les perso n es, e s p e
c ialm en t co n tra lo sen y o r d o m e r M ascort i co n tra de mi, la foraven
a d ar-n os colps i esc o p inyades, ab la in te llig n c ia q ue q u a n nos
peg av a o e sc o p ia no ad v e rtia lo q u e feia, p er a p e n e s ac a b a v a de
fer-nos est despreci, q u a n c o m si obrs los ulls d e le n t e n i m e n t co
neixia lo q u e a c a b a v a de practicar. D esde luego li apareixia q ue h a
via c o m s un gravssim p e c at i q u e d a v a confusa, avergon yid a i tan
s u m m a m e n t afligida q u e m oltes v e g a d es d e resultes se desm aia v a,
i lo pitjor era q u e dient-li n o saltres q ue n o n tingus s e n tim e n t, que
ja co n e ix e m q u e ella no ho volia fer, i q u e no havia c o m s p e c a t al
gun, alesh o ras o n o ns oa o b e n te n ia al contrari del q u e li d iem ,
fins q ue alg una v e g a d a e n te n g u li d ie m q ue no la p o d e m ab sol
dre d aquell pecat, i d aqu se li a u m e n ta v a la tristesa, de m o d o que
causava g ran c o m p a s s i als q ue ho p resen ciav en.
De m o lte s altres astcies t a m b se valgu lo m alignssim p e rq u
la dita V. tingus malcia i odi co n tra d e mi, a fi de lograr q u e no se
d e s a h o g s ni d ec lars lo q u e li co n v e n ia p e r la sua direcci. Per a
205
se valgu m oltssim es v e g a d es de p e n d r e la m ia figura. Entre altres,

ja al principi del siti, q u an e n c a ra pod ia cam inar, se feia enco n trad s
ab ella, i d esitjan t-m e c o n ta r p er son consol alg un a n o v e d a t q u e li
havia p assat, ja q ue se li oferia proporci d e n c o n trar-m e , c o m ella
pen sa v a, lo e n e m ic en figura m ia no la volia escoltar i la despreciava. Algunes v e g a d es a n a n t ella en la iglsia li ap areixia qu e m e veia
a s s e n ta t en lo confessionari (no era jo, ni altra p e r s o n a h u m a n a ), hi
anava, i p e n s a n t d esa h o g a r-s e ab mi i tro b a r algun consol, se desahogava ab lo indignssim , i q u e d a v a s u m m a m e n t trista i d e s c o n s o
lada. D e spu s q u a n no se p o d ia m o u re de so n quarto, se li a p a rei
xia m olt sovint t a m b en figura mia, i c o m si jo parls, la tractava ab
asp e re sa , li deia q ue no volia creure lo q ue ella esplicava, q ue no era
sin im aginaci i falsedat sua, i aixs q ue no m e co n ts m s coses
sem b la n ts , qu e ja m e c a n sav a d anar-hi, i altres coses sem blants.
D e sp u s lo rabis la privava p e r m olts dies d e vurer-m e, oir-me,
i d oir als altres q u a n li parlaven de mi, i li p e rs u a d ia lo m aligne
q ue jo no hi volia anar, i q ue m an ife sta v a a altres p e r s o n e s lo seu
interior. D aqu se sen tia n ix er en son cor gra n s d esconfiances,
d esp recis i odi c o n tra d e mi, ab gran re p u g n n c ia de m a n ife sta r-m e
lo q ue li passava. J u n t a m e n t li im p rim ia lo m alv at u n a espcie de
desig de m atar-se. Aleshores li eixia a cara d es c o b e rta , i lexcitaba
a a, li volia fer pen dre, i li dexava re alm en t, u n ganivet p e rq u
q u a n jo arribs all m e m ats. Li p e rs u a d ia t a m b q u e m e convids
un dia a p e n d r e xocolata, i q ue ell hi p osaria v en e n o , p er (li deia lo
m alvat) p e rq u la g en t no p n s ia q ue tu lo h as m ort, ja hi p o sar
un v e n e n o ab q u no m ria p ro n ta m e n t, sin d e s p u s d algunes
h o r e s . Tam b li excitava q ue m e c a lu m n is fa ls a m e n t en p re sn cia
de m o lte s person es. En esta ocasi, tro b an t-se ab ta n te s tentacions,
se p r e s e n t al d a v a n t d ella so b re son llit la im atg e de Maria S ants
s im a dels Dolors, i se li d e s v a n e s q u e re n aquelles f n e b res espcies.
Aleshores arrib jo en son quarto, len c o n tr ab la dita imatge, com
h e dit m esplic totes les ten tac io n s i tot lo q ue li havia p assa t, i
d e s d e luego q u e d ab seren ita t i tranquil litat. Aixs se p o rt Maria
S an tssim a ab sos v erd a d e rs devots, q u e ab tot lo cor a c u d e n a ella
e n m ig de les tribulacions.
D espus d haver jo averiguat i c o n e g u t q ue c e r ta m e n t lo referit
succs era favor especial d e Maria S antssim a p er los b o n s i casi
infal libles efectes q ue d e ix en la sua n im a , la vas excitar q u a n t
pogu en d o n a r grcies a la Verge S o b e ra n a del favor rebut, y en
esser-li tota la vida v e r d a d e r a d evo ta sua, i en p end re-la p er Mare,
206
i p er c o n s e g e n t q ue acuds a ella en totes ses necessitats, i que

f r e q e n tm e n t la invocs ab tot lo cor, e s p e c ia lm e n t ab la oraci
segent:
Recordau-vos, o p iadosssim a Verge Maria, de q u e ja m a i s ha ot a
dir que ning de quants han recorregut a vostre amparo, han implorat
vostre amparo, han im plorat vostre socorro, i han dem anat vostra
protecci haja estat desem parat. A n im a t pu es de tal confiana, a Vs
Verge i Mare de las Verges recorro, a Vs vinc, i a vostres peus m e
presento afligit pecador. O, Mare de Du!, no desprecieu m os precs,
ans b ou-los i despatxeu-los benigna i favorablem ent. A m n.
Ab esta oraci alcan la V. m o ltes grcies de Maria S antssim a,
c o b r m oltes v e g a d es lo odo, la vista, lo parlar i d e m s sentits q u an
li era m olt conv e nie nt; se li d e s v a n eix ien m oltes tentacio ns, q u e
dava fortificada p e r p elear con tra los m alignssim s, i q u e d a v a libre
d alguns a te n ta ts d ep rav ats q u e volien fer c o n tra d ella.
VIRTUTS MORALS
Lo q ue he dit de les virtuts teolgiques s h a d e n te n d r e ta m b
de les virtuts m orals, p e rq u en a q u e s t crcol diablic lenvest lo
dim o ni ab les a r m e s d e v e h e m e n t s te n ta c io n s p er derribar-li totes
les virtuts p e r terra. D aqu s q u e ara era t e n ta d a c o n tra u n a virtut,
i luego co n tra altra.
Unes veg a d es se sen tia a c o m e s a del vici de la gola, excitant a
ella u n a gran g a n a o fam d e menjar, i luego li p re s e n ta v a vian d es
esqu isides p er p o s a r en m ajo r prova la su a te m p la n s a , i a regular
m e n t succea en aquells dies en qu no p o d ia p e n d r e a lim e n t algun.
Altres v e g a d es era te n t a d a de sup rb ia, i li deia lo sup erb ssim
que si volia creure, la faria a p a r ix e r a la vista de tot lo m n que
era u n a gran santa. Per dec dir q u e de n in g u n a virtut fou m e n o s
te n ta d a q u e d esta de la hum ilitat, p e rq u tot lo te m p s del siti fins a
la m o rt tingu un c o n c e p te molt baix de si m ateix a, de m o d o que
jo havia de treballar s e m p re en alentar-la i en confiar a ciegas ab
la infinita m iseric rdia del Senyor, i d aqu p re n ia m otiu lo m alvat
de tentar-la c o n tra le s p e ra n a , co m ja he dit, trac tan t d esta virtut.
ORACI
Fou m olt te n t a d a t a m b c o n tra la Oraci. Con esta virtut s u n a
a r m a p o d e r o s a c o n tra les astcies infernals, se valia lo indigne de
207
totes les t r a m p e s i e m b u s te rie s p rpies d ell p er fer-lhi deixar. Casi

s e m p r e tingu ella s e q u e d a t en la oraci, i p e r c o n s e g e n t li a p a
reixia qu e no li valia res i q ue n o n treia profit algun (jo coneixia
qu e li aprofitava molt), i d a se valia lo envidis p e r fomentar-li
estos p e n s a m e n ts , i d e s p u s se li ap a reix ia en figura mia, i co m si
jo parls, li p re g u n ta v a q u recollim en t o fervor havia tingut en la
oraci i q u efectes n e s p e rim e n ta v a . I re s p o n e n t ella q ue ningun,
li deia lo m alv at en figura mia, ja q ue tan t t e m p s h a te n s oraci i
no traus efecte particular, se veu c la r a m e n t q ue s p e rd re lo te m p s
en va, i aixs valdr m s q ue te ocpies en altra cosa i la d ix ie s .
Advertint-li jo d e s p u s lo engany, li vas asse g u ra r q u e ja m a i voldria
q ue deix s la oraci, i aixs si to rn av a succeir d e parlar-li de deixar
o d ism in u ir la oraci, estigus certa q ue no seria jo, sin lo envidis.
Veent lo s u p e rb o q ue ten ia ta n c a t a q u e s t ca m i qu e ten ia repulsa
s e m p r e q ue ho provava, se valgu d altra ardids, i fou que, esta n t
ella p riv ad a p e r m olts dies de v u re r-m e i oir-me, se li a p a re g u en
figura de Maria S antssim a, i li digu: Ja q u e e sts tan distreta en la
oraci, s m a voluntat q ue dixies la d e la tard a (ne ten ia dos veg a
d es al dia) i la c o m u n i esperitual, i en son lloc digues ta n te s parts
de ro sa ri. No tinc p re s e n t lo n m e r o d e parts, p er s q u e eren
m oltes, i se fatigava e n resultes, i p er complir-les havia de deixar
altres o racions q u e jo li ten ia prescrites. A d u r alguns dies fins
q ue m e veg, i d e s d e luego larregl c o m antes.
Moltes altres coses p o d ria referir q ue practic lo indigne p e r im
p edir la oraci, p er d a se p ot col legir la oposici q u e t ab esta
tan nob le virtut de la oraci m ental.
Tam b treball m olt s e m p r e lo envidis p e r impedir-li les o ra
cions vocals i lectura espiritual, ja pegant-li colps, prenent-li los ro
saris, lo llibre, i tirant-lo p er terra etc. No sols p roc urava d e s to rb a r
les sues oracions, sin t a m b les q ue altres p e r s o n e s resav en en
son quarto. Per lograr-ho se valia d excitar a la V. gran rissa, altres
v eg a d e s (sens ella voler-ho ni advertir-ho) la feia cantar, xiular, tirar
so b re los q u e resav en los coixins del llit, i altres diferents ridiculeses
p er fer riure i distrau re a tots.
CASTEDAT
No o b s ta n t d e s s e r tan v e h e m e n t s les te n ta c io n s ab q u lo malignssim esp e rit envest a la dita V. c o n tra les virtuts q u e fins aqu he
referit, dic c e r t a m e n t q u e foren m ajo rs co n tra la virtut de la c a s te
208
dat. Estes e stra o rd in ries te n ta c io n s d u ra re n des del p rim e r dia del

siti fins a la viglia de la su a m o rt exclusive.
Per p e r es s e r esta m a t r ia tan delicada, no m a p a r p r u d e n t esplicar lo q u e li p a s s en particular, i d altra p a rt tindria q u e dila
tar-m e molt, p e r q u no hi h ag u dia libre de estes ten tacions; i aixs
sols dir q ue no hi h a cosa fea q ue no la obligs a p re s e n c ia r i o brar
fsicam ent. Per enganyar-la, no hi h a astcia d e q u lo m alet Asmodeo no se valgus. Se li a p a rex ia en figura de joves, donzelles, petits,
casats, capellans, frares, sa n ts i diables. Tot ho trasto rn a v a per fer-la
consentir. Se sen tia a c o m e s a d u n a revoluci de p e n s a m e n t s i d un
foc de luxria tan estra o rd in aris en so n cos, q ue se veia p re c is a d a
a lligar-se les m a n s del m o d o q u e p o d ia p e r pre serv ar-se del que
tan t perillava. La instava lo im m u n d s im q ue si no c o n s e n tia ab son
d e p rav at in ten t la p ortaria en p re s n c ia de m oltes p e r s o n e s tota
nua. 1 e n efecte se le m p o rta v a del q uarto s en s roba, per grcies al
S enyor i a Maria S an tssim a ning la veg d e s c o m p o s ta . Una ocasi
de la u n a a les dos d e la ta rd a succe que, no h av e n t pogut lograr
lo m alvat son c o n s e n ti m e n t ab m o lte s proves q u e fu, li digu que
si no volia co n s e n tir la portaria tota n u a p er les places i carrers de
la vila, i era dia d e m ercat, i c o n tin u a n t ella en resistir, la despull
e n t e r a m e n t i se le m p o rt . Q u a n la treia p er la finestra lexcitava a
q ue fes lo q u e ell volia, m anifestant-li lo d e s h o n o r q u e li seria veient-la ta n ta g e n t d aquella m a n e ra ; p er ella ja m a i co n sent, a n s b
clam ava ab tot lo cor a Jess i a Maria S a n tssim a p e r lo ausili, i se
deix ab resignaci e n les sues s o b e r a n e s m an s, estim a n t-s e m s
esp o sa r-se a qualsevol afront q u e pecar. La ten ia ja lo m alvat p er
fora elevada a laire p ortan t-se -lan, q u a n r p id a m e n t fou trasportad a a dalt de tot d e la sua casa, i all q u e d d e s m a ia d a . E ntretant
los de la c a sa su a e n tra re n en son quarto, i no veient a la m alalta,
la b u sc a re n p e r u n a part i altra de la casa, i no encontrant-la, m e
ving u ere n a avisar a tota pressa. Q u a n jo vas esse r a la ca sa ja lh a
g u eren tro b a d a a dalt de tot, o sego n pis, c o m h e dit. All estava
d e s m a ia d a ab lo cap so b re lo bra e s q u e rre de la im atg e de Maria
S an tssim a dels Dolors (i era la m a te ix a im atg e q ue la p a c ie n ta tenia
en son quarto), i v estid a ab m olta d ecncia, ab la d v e rt n c ia q u e la
roba q ue ella p ortava q u a n era al llit, s a saber, cam isa, gel, m o c a
dor del coll i del cap, d e q u lo im m u n d s im lhavia d espullada, se
trob al m ig de son q u arto p e r terra, i la rob a ab q u se tro b v es
tida, s a saber, ca m isa , gel, en a g o s i m ocad o rs, estava tan ca d a,
com a d m ir a d a ho digu la su a m are. En fi, d e s p u s d un gran rato la
209
b a ix aren en son llit ab son pare, m a re y g e r m a n e s (tam b baixaren

en son q uarto la im atg e de Maria Santssim a), i d e s p u s d haver-se
refet del d e s m a i li preg u n t lo q u e li havia succet, i m esplic tot lo
referit fins a q u e d a r d e s m a ia d a . Per ella no veg ni sab ia res de la
dita im atg e fins qu e lhi digui d e s p u s d haver averiguat q u e en son
interior se trobava m olt humil, pacfica, re sig n a d a i c o n f o rm a d a a
la voluntat de Jess i Maria, p re p a ra d a p er p rim e r sofrir qualsevol
afront, despreci, tu rm e n t, i fins la m a te ix a m o rt a n te s de pecar, i
altres b o n s efectes, senyals, m apar, v erd a d e rs del cel. Per ltim la
vas excitar q u a n t pogu en la co n fiana de Jess i Maria sem pre,
e s p e c ia lm e n t en lances sem b lan ts.
Moltes altres co ses un tant s e m b la n ts succeren, ab q u s esperim e n t la g ran protecci d e Maria S antssim a, e s p e c ia lm e n t perq u
ning la tro b s d e s c o m p o s ta . Per p e rq u lo im m u n d s im Asmod eo no p o g u lograr d e s c o m p o n d re -la en p re s n c ia d altres personas, c o m in n u m e ra b le s veg a d as ho prov, d e s a h o g la sua rbia i
furor envestint-la a soles ab les accions m s feas i a b o m in a b le s que
n ing p ug a pensar, de m o d o q ue crec b que, de mil m oralistes,
no s e n trobaria un q ue discorregu s lo que re a lm e n t ha passat.
Per ab tan ta p en a , aflicci i tristesa d ella, q ue m oltes v e g a d es m e
digu qu e sen tia m e n o s los g ra n s t u r m e n t s corporals qu e havia de
sofrir m olt sob int ganivetades, aigua bullent, vinagre bullent, foc,
p e b re i sal e n les llagues, ja u re so bre g rosses p e d re s etc. etc., que
les to rp ese s ab q u era a c o m e s a , i q u e a c cep taria co m a especial
grcia del S enyor q ue li a u m e n t s les tals p e n e s corporals ab tal que
li a p a rt s les coses d im p u resa, ab q u se veu q u a n t distan t estava
de consentir-hi.
Finalm ent, p er privar-la lo e n e m ic d exercitar-se en ac tes de tota
virtut, li im p ed p er m olt te m p s la m e m ria , e n t e n i m e n t i voluntat.
De la m e m ria , p u e s no se reco rdava dels b o n s consells q ue se li
d o n av e n , del b q u e havia d e practicar, de n in g u n a cosa b ona, i
fins se li olvid la oraci del p a re n o s tre i av e m a ria, de m a n e r a que
q u an li volia fer dir algun p a re n o s tre o altra oraci vocal havia de
p ro n u n c ia r-lhi de p arau la en paraula, i ella an a v a seguint c o m les
criatures de dos anys.
Era im p e d id a de le n te n im e n t, p e rq u p e r m olt te m p s estigu
s en s reflexi ni ad vertncia, del m a te ix m o d o q ue aquells b e n e ite ts
q ue no t e n e n res de judici, de tal m a n e r a q u e no coneixia si era
210
d e m a t o tarda, ni nit ni dia. Per co n s e g e n t, ta m b im p e d id a de la

voluntat, p e r q u nihil volitum quin p rec o g n itu m .'5
PACINCIA
Per fer veure la gran pacincia que tingu la V. en lo referit siti
diablic, b astar dir q ue casi m ai se queix, no o b stant de patir uns
tu rm e n ts tan horrorosos, an s b estab a c o n ten ta de sofrir-ho tot per
Du, i desitjava ocultar-ho als ulls dels h m en s. s a dir, desitjava que
la g ent no sab s que pats, perq u n o n tinguessen com passi. A est
fi, als ltims de n o v e m b re de 1821 m e d e m a n p er no vetllar-la (fins
aleshoras s e m p re s havia vetllat des de que se p o s al llit, p e rq u casi
totas las nits tenia gran tropell), perqu estan t tota sola en la nit ning
sabria que pats, i li podria esser m s meritori, m s agradable a Du,
i m e n o s perills d excitar-la a vanaglria.
A vista de tan b o n a intenci, d e sp u s d haver-me-lo suplicat re p e
tides vegades, li vas concedir so lam en t u n a nit p er provar-ho, i fou
la viglia de Nostra Senyora de Concepci del sobredit any, en la qual
nit tingu algun consol de Maria Santssima, i veent-la tan alentad a
per co ntin uar ja mai m s se vetll, fins p o q u es nits an tes de morir.
Gran resignaci fou ta m b la sua q u an casi tota la vila (alom enos
los principals) se c o m m o g u co ntra d ella, dient uns que ab b a s to n a
des la voldrien curar, altres que era preocupaci d ella i sos directors,
i m olts altres desprecis, fins dient-los-hi a la cara. I haver de tenir a
estes p erso n es en son quarto per m olts dies que la observaven ab los
ulls fixos sobre ella nit i dia, i no poder-hi a n a r les p e rso n es que ella
desitjava per son consol, c e rta m e n t havia de ser u n a gran dssim a
p e n a (tam b alguns projectaven que jo no hi ans, per ningun dia
deix d anar-hi, p erq u coneixia la gran nesessitat que tenia d algun
consol i consell, p er lo m olts m o lestad a que era d h m e n s i diables,
per entrava jo al quarto ab les m a n s llibres i sueltes, i deia als o b s e r
vadors que m e m irassen b p erq u no p e n s a s se n ports a la pacienta
alguna cosa per fer aparixer coses estraordinries com aixs arriba
ren a infam ar-m e). No ob stan t se resign i con fo rm ab la voluntat
del Senyor confiant en la su a infinita m isericrdia que aclararia la
veritat de la ssu m to estraordinari, co m grcies al Senyor i a Maria
Santssim a dins breus dies se m an ife st claram ent.
Lo que sentia molt la V. en esta ocasi era q ue d esp reciassen al
senyor d o m e r i a mi.
13 Principi d e lesco l stica clssica: N ing p o t d esitja r all que n o coneix.
211
Fig. 6 . A n toin e W iertz, pintor b elga, fou autor d e La lectora de n o v e lle s (1 8 5 3 ), en

la qual un diable a m a g a t so ta el llit tem p ta una n oia d esp u llad a, que llegeix, absorta.
Els llibres que li c o llo c a , n o v e lle s d e D um as, s n per a corrom pre la noia. M useu
W iertz d e Brussel les.
Finalm ent per m an ifestar ab p o q u es paraules la seua gran p ac i n

cia, dic, que in n u m era b le s vegades m e digu que ja estava co n ten ta
d aquelles grans p e n e s i que estava resignada per sofrir-les en c ara
que d u ra sse n m olt te m p s i s a u m e n ta s s e n si era d e lagrado de Du
Nostre Senyor, m e n tre s li d o n s pacincia i ausilis per no pecar, pues
no volia altra cosa que fer la voluntat de Du.
REMEIS ESPIRITUALS
Per deslliurar o alo m e n o s dism inuir las p e n a s ab qu lo d im o
ni m o lestab a a la V., m e valgu fre q e n tm e n t dels exorcism es (ab
consell d alguns directors i ta m b de lillustrssim senyor bisbe). s
veritat q ue m oltes vegades no lograva lo efecte q ue desitjava. Ni pro
v a de que fltia als sacerdots lautoritat sobre los dim o nis sitiadors, sin que falta s e m p re u n a condici n ecessria per la libertat
212
d aquelles p erso n es piado ses a qui p e r m e t Du aq u e st siti infernal

per refinar-les en la virtut. Dos sn les condicions principals que se
requireixen p er deslliurar del tot a u n a p e rs o n a d e las m a n s del d im o
ni, d e qui s infestada. La 1a s que lo sacerd ot al te m p s de llanar al
dim oni bria ab fe viva, i la 2a que la llibertat presta del sacerdot sia
e sp e d ie n t i convinga al subjecte q ue est invadit. D aqu prov que,
faltant u n a condici tan im portant, los exorcismes, enc ara que re n o
vats repetides vegades de qui t tota la autoritat sobre los m alignes
esperits, no tinguen lo desitjat efecte.
Per no vull dir p er a que en estos casos no s h a d usar dels
exorcismes; an s b los aconsello, i en efecte lesperincia m en s e n y a
que per est m edi, en c a ra q ue la pacienta no qued a v a totalm ent libre
de les m olsties dels diables agressors, no o b stan t vries v egades
se deslliurava p er algun rato i se reprim ia algun tan t la sua audcia,
perq u m e n tre s jo exorcisava, obligava lo m alvat a la p acienta a escopir-me, tirar-m e los coixins del llit i qualsevol altra cosa que trobs, i
si podia agafar-m e lo llibre lo llanava, ab qu se veu q u an t contraris
sn los exorcism es al dim oni. No sols m e valia dels exorcism es de
lordinari, sin ta m b d exorcism es o p receptes ab breus paraules,
m anant-li en n o m d e Jesucrist cesss d aquells insults.
Tamb vas usar d aigua beneita tots los dias, molt contrria al m a
ligne esperit. Tamb del senyal de la creu p er lo dim oni m olt form ida
ble, i re m e y b astan t efica, p e rq u m oltes vegades estant im p edida
de la vista, odo, tacto, etc., ab lo senyal de la creu recobrava lo sentit.
Tamb d u r m olt te m p s que fr e q e n ta m e n t lo dim oni la obligava
a estar ajaguda o arrodillada, de tal m a n e r a que ningun h o m e per
fora que tingus la podia fer m oure, per anant-hi lo senyor d o m e r
Mascort o jo, dient les paraules que digu sant Pere a aquell coix de
la p orta del tem ple: In nom ine Iesu-Christi Nazareni, surge et ambula,
lalaven ab facilitat.
Altres rem eis p racticrem , segons nos dict la prudncia, per
los m s principals foren la freqncia de sagram en ts, oraci m ental
quotidiana, jaculatries freqents, e s p e cialm en t invocant los n o m s
de Jess i Maria, lectura i com u n i espirituals diria, i sobretot
pacincia en po rtar la creu que lo Senyor li enviava, d esco nfiana de
si m ateixa, confiana en Du, i o bedincia ciega.
Lesp erincia m e n s e n y a que ab sem b la n ts n im e s no s h a de
procedir ab asperesa, i m olt m e n o s donar-las senyal d horror quan
c o n ten les sues tentacions per m s impies, feas i m alvad es que sien,
an s b s e ls h a de d o n a r a e n te n d re que les tals coses no li v n e n de
nou, i q u e a c o s tu m e n succeir a aquelles n im e s q ue Du vol purificar.
Desta m a n e r a s e ls d n a n im o p er d esahogar-se i descobrir totes les
213
tentacions ab qu lo m aligne procura enganyar-les. Si alguna vegada

s h a n de re p en d re estes nim es, s h a de fer ab caritat i dolura,
perq u s cosa molt perillosa e irracional anyadir aflicci a qui est
s o b ra d a m e n t afligit.
Tamb regularm ent, i ab freqncia succeeix, que estes nim es
sn ten tad e s de desconfiana, i fins de despreci i odi contra son
confessor, i ta m b im p rim e ix en los m alignes en son e n te n im e n t
espcies m olts m ales contra ell. I a ho fa lo e n e m ic p erq u se
aprtien del confessor o alo m e n o s prd ien la confiana, i no se li
descbrien ab sinceritat, i puga desp u s lo m alvat enganyar-les del
m o d o que vulga. Per a, si les tals n im e s d esc o b ren al confessor
esta tentaci no m n stria que se n ofn, ans b las dnia a e n ten d re
que li agrada m olt la sua sinceritat, i de est m o d o tindran m s valor
per manifestar-li tots los racons de les sues conscincies. Per perqu
hi ha p erso n es tm ides que, v en ud es de la vergonya, no s atreveixen
m anifestar estes tentacions contra lo director, apareix en t a elles que
li fan injria i li cau sen disgust, conv que lo director vaja ab molta
cautela. Si repara que lo p e n iten t li consulta m e n o s los negocis de la
sua nim a, que parla ab te m o r i no ho diu tot, sosptia q ue s tentat
de d escon fian a i de p e n s a m e n ts contra ell. Aleshores lo director lo
ha de pregu ntar ab bon m o d o per fer-lo descobrir; del contrari est
en gran perill, no p o d e n t succeir a u n a n im a cosa m s perillosa que
haver de co m b a tre ab lo e n e m ic infernal sens un p are espiritual que
co m a padr lo assistesca i protegesca c o n tn u a m e n t en tan fero
com bat.
Per ltim advertesc que las malaltias, dolors e incom oditats
corporals q ue p ateixen les p erso n es sitiades re g ularm ent no sn molts
naturals m ogu ts de causas fsiques, sin que sn m als preternaturals
causats del dim oni ab la sua virtut, i aixs co ntra tals m als no
s h a n d aplicar rem eis h u m a n s inventats dels m etges, sin rem eis
espirituals aprovats d e la Iglsia, com sn oracions, sagram ents,
preceptes, la invocaci de Jess i Maria, coses sagrades o benedes,
lo senyal de la creu, i sobretot la confiana en Du i la conform itat ab
son divino beneplcit. Per si lo director judica que lo mal s natural,
d eu recrrer als facultatius.
Finis
Omnia su n t ad m aiorem Del gloriam .14 Am en.
14
Es tracta d una locu ci llatina atribuda a sant Ignasi d e Loyola (1 4 9 1 -1 5 5 6 ) que
va esd e v en ir divisa o lem a d e lorde religis d e la C om p anyia d e Jess. Els je su te s s o
lien utilitzar-la per finalitzar els se u s escrits i treballs teolgics.
214
ESTUDI HISTRIC I LINGSTIC DEL TEXT

L e s o le il n i la m o r t n e s e p e u v e n t re g a rd e r f i x e m e n t (La R o ch efo u ca u ld )
P ertan y e n t a u n a col lecci particular,15 p r e s e n t e m un b reu p er

sucs diari indit del prevere Pere Jaum e, escrit en llengua cata lan a
a b a n s q ue sorts pub licad a le m b le m tic a Oda a la ptria d Aribau,
un dels sm bols d e la R en aix e n a catalana. Era pels volts d e 1820,
en p o c a del Trienni Liberal (1820-1 823), q u a n a q u e s t a b n e g a t s e r
v ent de Du, carre g at de zel i de b o n a fe, co m p lia a la vila de Pa
lafrugell en u n a p o c a difcil d e s p r s dels estralls o c a sio n a ts p er la
Guerra del Francs, a m b totes les seves c o n s e q n c ie s de misries,
privacions, p rd u e s d e vides h u m a n e s , etc. La llengua en q u e s
crivia el q ue havia vist, viscut, ra o n a t i reelab o ra t a posteriori, u n a
confessi a m b m a tis o s pics i heroics -llevat de la co rre sp o n d n c ia
oficial a m b el bisbe i el vicari general-, no deixava de ser le x p re s
si natural i n o rm a l del po ble al qual servia. Am b a q u e s ta relaci
fo m entav a, u n a altra volta, la llengua p r p ia en un m o m e n t delicat.
Pere J a u m e fa la im p ressi de ser un s ac erd o t q ue no ten ia u n a fei
n a fcil, q ue confiava en el trio m f definitiu del p rogrs m oral i religi
s, m algrat q u e el q u e a n o ta so b re la seva e x p e rin cia s allunyi de la
m oral utilitria b a s a d a en la ra, en aquells dies d e s c ep ticism e i de
m aterialism e. La seva figura, treball i ab n e g a c i re co rd e n el capell
pro tag o n ista de lo b ra d e Georges B ernanos, u n a novel la d agonia,
Journal d un cur de cam pagne (1936), en q u a q u e st s ac erd o t rural,
des d u n a altra ptica, ta m b bolca la b u n d n c ia del seu cor en u n a
c o m u n ita t rural francesa.
Auxiliat pel rector d e la poblaci, B o nav entu ra Mascort, a m b
el p e rm s del bisbe de la dicesi de Girona, Ju an Miguel Prez
Gonzlez, actiu e n tre 1819 i 1824, a m b el qual m a n t u n a d e s e s
p e r a d a c o rre sp o n d n c ia , es veu obligat a practicar u n s ex orcism e s
en u n a n oieta del pob le d e quin ze anys, q ue seg o n s s e m b la va ser
a ta c a d a p er un siti o circol diablic, s eg o n s declaraci q u e la in te re s
s a d a va fer al prev ere en un acte p ersonal de confessi. S egons Pere
J a u m e les malalties, dolors i in co m o d ita ts corporals p ro v ocades p er
les e n v e stid e s diab liq ues no es devien a ca u ses fsiques sin q ue
eren m als pren a tu ra ls. En altres m o m e n t s de la histria, els con/ 5 H em d agrair l ajuda i les g e stio n s realitzades p e r l A rxiu M unicipal de Palafrugell,
en la p erso n a d e M. C o n cep ci Sauri, tant per a cced ir al d o cu m e n t original co m a lhora
de donar-nos suport inform atiu.
215
cursos i els auxilis m d ics p e r tin e n ts h au rie n estat els p rim e rs a r

g u m e n ts de qualsevol famlia n eg u itejad a p e r la m alaltia d u n dels
seus m e m b re s . D avant dels d esm ais, d e les visions, de la m a n c a de
g a n a de la noia i altres desordres, s e n s e tro b a r u n a soluci satisfac
tria, sota control dels familiars m s directes les vint-i-quatre hores
del dia, es recorre a un exorcista p er tal d e conjurar a q u e s t malefici,
un d e s o rd re natural no controlat. D esprs un cop la m alaltia fa el
seu curs s e n s e curaci, h o m e n s re m e t a un ordre exterior, q u an
la m gia, lexo rcism e i el m iracle h a n de fer tot el q u e e sc ap av a
als c o n e ix e m e n ts m d ics del m o m e n t . Avui, c o m c o m p ro v a re m en
lin fo rm e a n n e x del doctor Jo sep D alm au, p o ts e r a la n oia li h aurie n
diag nosticat u n a cosa b e n diferent.
H is t ricam e n t a q u e s t s un p e ro d e difcil d interpretar, en tre
tradic ion a lism e i liberalisme, a m b u n s u b strat agrari i religis molt
antic i arrelat. S a b e m q ue la societat catalana, en el p as del segle
x viii al x ix , va sofrir m o lte s tran sfo rm acio n s, tot i qu e p o ts e r les cre
e n c es i els s e n tim e n ts religiosos a les viles petites i els pobles eren
els m s im p e rm e a b le s a qualsevol p ro cs de canvi. Q u a n te s relqui
es i im atg es h o m creia q ue te n ie n su p o s a ts p o d e rs benfics! Arreu
hi havia h o m e s i d o n e s q ue juraven tenir p o d e rs extraordinaris:
seny ad ors, cu randero s, endevinaires, tiradors de cartes, so n m b u les, exorcistes, etc. En u n a societat on gaireb to th o m era an alfa
bet, les co n sig n es orals eren g aireb l n ica m a n e r a de guanyar-se
la voluntat de les p erso nes. Les C onstitutiones synodales Dioecesis
Gerunden. (G. Palol, 1691) de F. R o m aguera, en el llibre V ja c o n te
n e n p re c e p te s prohibitius c o n tra lau ge de les supersticions. Vegeu
t a m b el llibre d e Pedro Ciruelo, llarg a m e n t reeditat, Reprobacin de
las supersticiones (S. Cormellas, Barcelona, 1628), en q u explica,
e n tre d altres desviacions, c o m s h a d e c o m b a tr e el diable en casos
de possessi.
La lletra m e n u d a i els co n d ic io n a n ts d a q u e s ta histria s n e n
cara u n m isteri a resoldre, p e rq u en s caldria s a b e r quins e re n els
c o n c e p te s de salut i de m alaltia c o n sid erats en aquells te m p s , i c o m
afectav en les classes m s humils. A Palafrugell hi havia u n a forta
activitat a rte san al i m a n u fa ctu rera. Baixa el n o m b r e d e teixidors i
de paraires, p er le n ta m e n t a u g m e n t a la in dstria del suro. Tam
b caldria ten ir m s inform aci dels codis m o rals del m o m e n t , la
religi de les classes po pu lars "alg en diria s u b altern e s", a voltes
fora c o n tro la d a p e r lEsglsia oficial, q u e in te n ta reconduir-la i in
tegrar-la en el cerim onial catlic m s ortodox. Hi v eiem u n p revere
216
de poble q ue h a de lluitar c o n tra els elem e n ts, en u n a cau sa q ue el

s u p e ra i q ue langoixa, q ue b u s c a en la prctica d e le x o rcism e un
allib eram en t. No s a b e m si a q u e s t s u n cas allat o b form av a part
de la cultura del tem p s. Caldria recon stru ir els a m b ie n ts palafrugellencs, el s is te m a de valors de la p a g e sia i m en estra lia , les relacions
socials e n tre els vilatans i les autoritats religioses, les reaccion s psi
colgiques del poble d a v a n t els im po ssib les o els casos rars. Q u en
d eien els vens, els desc reg u ts del poble, d a q u e s t cas? Josep Pla,
en el volum El m eu pas (vol. 7), d ed ica un captol a p arlar de la im
p o rt n c ia q ue te n ien els c u ra n d e ro s i el c u r a n d e r is m e a la seva vila,
en el m o m e n t en qu no hi havia res m s a fer. En a q u e s t cas es
co m p leix aquell a x io m a q ue q u an la m alaltia era greu el tra c ta m e n t
e n c a ra era pitjor. Aquest cas va saltar a la p r e m s a de Barcelona. En
un article ap a re g u t al Diario C onstitucional poltico y m ercantil de
Barcelona (nm . 64, 5 de m a r d e 1822, p. 3), q ue p u b liq u e m en
a p n d ix , la n n im red acto r tracta a q u e s t cas d e p u r fanatism e.
UN CAS TRGIC
Les pg in es q ue escriu Pere Jaum e, a vol de p lo m a, a m b u n d e
tallisme detectivesc, obviant aquells detalls m s p u n y e n ts so b re els
d e so rd re s de la c a s te d a t en la noia, i q u e m ir a c u lo s a m e n t h a n a r
ribat als n o stres dies, s n escruixidores. Sinicien el 25 d o ctub re
de 1820, d e s p r s q ue el prevere h ag u s c o n fessat la noia. La p e n a
del capell i la de la noia, q u e qualificarem d infernal, d u r g aire
b q u atre anys. El cercle es va ta n c a r definitiv am en t a m b la m o rt
d a q u e s ta p ers o n a , el 12 de s e te m b r e de 1824. Pere Jaum e, que
escriu a q u e s ta relaci a posteriori, co n fe s s a q u e no h a exagerat res,
q ue h a h a g u t de re s u m ir m o lte s e x p e rin cie s p er no fer un llibre
m a s s a extens. Pel q u e sap i el q ue h a po gut llegir mai no s havia
trobat un cas tan horrors c o m aq uest, e n q u u n a noia jove pats
tants de tu rm en ts.
La relaci q ue Pere J a u m e escriu, im p re s s io n a t p er haver estat
te stim o n i d u n cas extrao rdinari, t tres p arts b e n diferenciades. En
la p rim era , la m s e x ten sa , s e n s e cap exordi, c o m e n a explicant els
fets d es d un p u n t d e vista cronolgic. C onfessa els seus dubtes, les
seves pors, consulta el seu bisbe, el vicari general, el p are francisc
Manuel C ndaro, als quals els d e m a n a opini i ajut. Aqu hi in terc a
la la c o r re s p o n d n c ia q ue hi va m an tenir, les lectures q ue h a fet, els
dubtes, neguits i defallences qu e lasse tg e n , etc. Tam b p o s a entre
217
els e le m e n ts de la relaci, en el relat, u n petit m iracle q ue s h a obrat

en u n a im atge de Maria S an tssim a dels Dolors. P o sad a a la c a m b r a
de la m alalta, la figura destil lava gotes d aigua dels ulls.
En u n a s e g o n a p a rt del diari, descriu les p e n e s internes, els tu r
m e n t s patits p er a q u e s ta donzella en un p e ro d e d e gaireb qu atre
anys. A questes p enes, les te m p ta c io n s en q u q ueia la noia, afecta
ven lo b s e r v a n a de les virtuts teologals: la fe (contra el m isteri de
la S an tssim a Trinitat i la im m o rta litat d e lnim a), le s p e ra n a i la
caritat. Pel qu e fa a les virtuts m orals, el prevere d e s ta c a q ue la noia
se sen tia t e m p t a d a pel vici de la gola. El m alig ne t a m b furgava en
la seva casted at. Pere J a u m e d es ta c a la integritat de la noia aix com
la pac i n cia q u e m o s tra v a d a v a n t de les adversitats.
Ni q u e fos p e r defensar-se, en u n d a rre r pun t, el p revere explica
els re m e is espirituals aplicats p e r tal de g u a n y a r la p a rtid a al m alig
ne: les oracions, les p r ctiq u es d e x o rcism e s de lordinari i ta m b
d extraordinaris, lexercici de loraci m en tal, la freq entaci dels
sag ra m e n ts , lectures espirituals, el rs del rosari, etc.
Heus aqu, re su m id a, la cronologia dels fets:
1820
25/10. D esprs d u n a confessi general, la n oia re con eix q u e fou
en v e s tid a p er u n siti o crcol diablic.
1821
10/2. Pere J a u m e a p u n ta q ue a q u e s ta p e r s o n a jove va q u e d a r
priv ada de menjar.
14/2. La n oia p atia d e s m a is freq en ts i flaqueses. Se li va a d m i
n istrar el s a g r a m e n t d e lex tre m u n ci .
1 5/2. La noia q u e d a sovint a m b les d e n ts s e rra d e s i no p o d ia tas
tar els alim ents. Per m e n ja r n o m s havia pres u n a m ica de xocolata
i u n a m e d e c in a s e n s e especificar. Va viure s e n s e p re n d re a lim en t
fins al dia 21 d aquell mes.
28/2. Se li to rn e n a ta n c a r les dents. La m o r i b u n d a d e m a n a p o
d er a b ra a r u n a im atg e de la Mare d e Du dels Dolors. S aco sta la
im atg e als llavis i obre la boca. En dies successius p e rd el control de
tots els sentits.
22/5. Pere J a u m e escriu u n a carta al b isb e de la dicesi de Gi
rona, Juan Miguel P rez Gonzlez, en la qual li explica els fets. A
la n o ia se li h a n practicat s e n s e xit les re c o m a n a c io n s q ue p re s
criu un mstic itali, Scaramelli. El prev ere t a m b d e m a n a consell al
218
EL DIARI DE PERE JAUME...PALAFRUGELL (1 820-1 824)
francisc Manuel C ndaro, tot descrivint-li les p en alitats a les quals

es t s o t m e s a la noia.
1822
18/2. Una im atg e d e la Mare de Du dels Dolors, p o s a d a a la
c a m b r a d e la m alalta, destil lava pels ulls gotes d aigua. Pere J a u m e
aporta, c o m a prova fefaent d a q u e s t fet so b ren atural, el te stim o n i
de la m a re i de les tres g e rm a n e s .
24/2 - 6/3. En a q u e s t p e ro d e de t e m p s la noia no va ingerir cap
alim en t, n o m s aigua. Lad m in istraci de justcia del m o m e n t feia
vigilar la m alalta dia i nit p e r c o m p ro v a r la veracitat d a q u e s ts e s d e
v e n im e n ts extraordinaris. Lalcalde del poble, Mari F ran cesc M ont
serrat, q ue era notari, va aixecar acta dels fets. M a la u ra d a m e n t no
h e m pogut tro b a r a q u e s ta d o c u m e n ta c i e n tre els seus protocols
notarials conservats. El batlle, al seu torn, va notificar els successos
al cap poltic de Barcelona. El Diari de Barcelona es va fer ress de
la p o lm ica (vegeu apndix). Acusa els re p re s e n ta n ts del p o d e r lo
cal de ser u n a colla de fantics. El cronista afirm a q ue va a n a r d un
pl q ue no es trasllads la noia a B arcelona p e r so tm etre-la a un
e x a m e n forense.
2/4 - 16/4. D urant a q u e s t te m p s , la n oia no p re n g u cap alim en t
llevat d aigua.
19/4. Aquest dia el seu p are va tro b a r la n oia lligada. Am b p re
sn c ia de testim o n is la van deslligar. C ontin ua la relaci de p e n a li
tats p er les quals va passar.
2/4 - 29/6. D urant a q u e s t perode, g aireb dos m eso s, la noia no
po d ia parlar. Els p rim e rs quinze dies no veia ni sen tia ning. D urant
els m e s o s de juliol, agost i s e te m b r e pat c o n s ta n tm e n t. Aquestes
p en alitats van seguir fins al m a r de 1 823.
1 8 2 2 -1 8 2 3
O ctub re 1822 - m a r 1823. La n oia ten ia m olt d e dolor i a n
goixes. Ja no li tiraven ta n te s pedres. Estava lligada. Explica q ue li
clavaven ganivetades, li tiraven oli bullent i foc.
Juliol. Feia p e n a veure-la tan a b a tu d a , c o m en els m e s o s a n te ri
ors. Tenia el cos ple d e nafres, de les quals sortien cucs. Li po sav e n
p e b re m lt a les nafres.
Novem bre. La van p o rta r a u n a b a s s a del poble. All li d esin fe c
taven la pell a m b cal viva.
219
1 8 2 3 -1 8 2 4
D e se m b re 1823 - m a r 1824. La n oia jeia a la seva habitaci
a m b u n e s p e d re s al d a m u n t.
1824
3 de m ar. Pere J a u m e escriu u n a carta al religis francisc Ma
nuel C n daro en la qual li d e m a n a consell i ajuda. A la noia se li
ap a reix el m aligne en la figura d un h o m e m olt in d e c e n t q ue es colloca al seu llit. Lha d allunyar a m b cops i esc o pin a d es.
14 de m ar. C n daro c o n te s ta la seva carta. Li r e c o m a n a q ue
faci c o m b re g a r la n o ia m s sovint.
26 de m ar. Pere J a u m e escriu u n a carta a Rafael Bonet, vicari
gen eral i oficial del b isbe de Girona, en la qual li explica el cas. El
vicari no s a b o no volgu contestar-lo.
Maig de 1824. Pere J a u m e visita el bisbe de Girona. Aquest li
r e c o m a n a qu e tingui pacincia.
12/9. A les sis del m at la noia mor. El dia a b a n s havia re b u t el
vitic.
14/9. Pere J a u m e escriu u n a carta al b isb e en la qual li c o m u
nica la m o rt de la noia. A con tinuaci el prev ere escriu les p e n e s
in tern e s q u e a q u e s ta n oia va patir d u ra n t els q u atre anys q ue va
d u ra r el m artiri, les te m p ta c io n s so fertes c o n tra les virtuts teologals,
les virtuts m orals, les te m p ta c io n s q ue havia sofert co n tra loraci.
C on fessa q ue p er deslliurar o aju d ar a pal liar les p e n e s de la noia
sovint es va valdre de la p r ctica dels exorcism es.
Q u a n Pere J a u m e e s m e n t a la p ac i n cia a m b q u la m alalta
a g u a n ta v a tan te s proves enviades, afirm a q u e u n a part del poble de
Palafrugell es revolt co n tra la m alalta, la volien curar a b a s to n ad e s.
Tam b es giren c o n tra el capell, a qui a c u sav en d e n tra r a la c a m
b ra llibres i objectes p e r tal de provo car fets extraordinaris. Encara
avui dia e n s p o d re m p re g u n ta r co m s e n g a n x a a q u e s t p arsit a u n a
p erso n a? Hi havia el risc, e n u n pob le en q u to th o m es coneixia,
q ue a q u e s t cas s a c a b s co n vertint en un espectacle in fam e de res
s popular. M a la u ra d a m e n t no h e m tro b a t p ro u d o c u m e n ta c i p er
c o n tra s ta r o re b atre lopini del prevere.
LA PRESNCIA DEL MALIGNE: LA PRCTICA D EXORCISMES
C om h e m d eixat ap u n tat, ja g aireb c o m a corol lari de la seva
relaci, Pere J a u m e con fessa, en u n a p a rta t ded ica t als re m e is esp i
220
rituals, q ue p er tal de deslliurar la noia de ta n te s pen e s, si m s no

de pal liar-les, a estones, en la m e s u ra qu e li era possible, es val i
aconsella, c o m a d a rre r rem ei, dels exorcism es.
Les c r e e n c e s en la po ssessi, en les forces del d e s c o n e g u t i la
prctica dels e x o rcism e s es co n e ix e n ja d p o c a babilnica. Tamb
els tro b e m p re s e n ts en alguns relats del Nou Testam ent. Els ex or
cism es religiosos serien els d arrers ritus de lan cestral lluita c o n tra
un diable q u e s o b stin a a no voler sortir d un cos inn o cen t. Aquests
tipus d e ritus provo cav en u n a m e n a de catarsi m e n ta l i em o cio n a l
p er als conflictes n eu rtics i obsessius. Les ce rim n ie s m o d e r n e s
so bre exo rcism e s les tro b e m fixades en el R ituale R om anorum de
Pau V (1616). Am b posterio ritat h e m llegit t a m b el Ritual dels exor
cism es i altres spliques (Editorial Balmes, Publicacions de lAbadia
de M ontserrat, 2005), text re fo rm a t d aco rd a m b els d ecrets del
Concili Vatic II. S a b e m q u e ja pel s a g r a m e n t del b ap tism e, els qui
sn bateja ts re n u n c ie n als p o d e rs de Satans. En el m o m e n t del
b a p tis m e es fa u n a p regria als n o u n a ts en la qual s e ls reco rd a que
e staran ex p o s a ts a les te m p ta c io n s del m n , al p o d e r del maligne,
un gran adversari, q ue c o m un lle q ue rugeix, ro n d a ce rcant qui
e n g o lir (lP e 5, 8). Aquesta no era u n a feina fcil. El diable, q ue
q u a n s vell sap m s p e r e x p e rin cia q ue p e r consell, es burlava
dels ofciants i els feia a b a n d o n a r la feina, avorrits.
A la C atalunya m o d e r n a hi h a g u u n a llarga tradici en la p r c
tica d e x o rcism e s p e r perso nalita ts extraordinries. R eco rd em ara
les figures de sa n t Josep de C alassan (1 557-1 558), q u e s integr en
u n a confraria p e r ajudar els m alalts; Josep Oriol (1 650-1 702), c o n e
gut c o m a ta u m atu rg , a m b p o d e rs proftics i m iraculosos; Antoni
Maria Claret (1807-1870), i Jacint Verdaguer (1845-1902), auxiliat
pel p are Josep Maria Pinyol i Plana. C ada un d a q u e s ts p ers o n a tg e s
pertany, per, a un p e ro d e distint de la tza ro sa histria d e lEsgl
sia c a ta lan a i esp a n y o la pel q u e feia a la societat, els rgim s poltics,
el grau d ig no rn c ia religiosa del m o m e n t , la instrucci, la higiene,
etc. En el cas de Verdaguer, le n f r o n ta m e n t sim plista i dualista e n
tre Du i el D im oni venia d o n a t p er la p re s n c ia de la d octrin a del
liberalisme, font i origen de tots els mals, el difcil final del segle
xix a C atalunya a m b les lluites obreres, la desarticulaci de le n s e
n y a m e n t pblic, la crisi e n el m n de la predicaci, la b is m e q ue
s ep a ra v a ca d a dia m s lEsglsia i el m n m o d e rn .
221
Per tal de contextualitzar millor lactivitat

exo rcitzad ora del prevere
Pere Jaum e, valorar i e n
te n d re millor lajuda es
piritual q ue p o d ia oferir
a la noia, h e m consultat
el Rituale Ecclesiae Vicensis. Part Tertia. Secundum
volum en, e s p e c ia lm e n t el
C aput V: De exorcism is
Fig. 7. Signatura autgrafa del prevere Pere
De
exorcizandis obsessis
Jaum e.
daem one canones, et
doctrinae (Vic, a p u d Soler Fratres, 1857), p rou ac o sta t p er la data
a la feina q ue exercia a q u e s t h o m e de b a Palafrugell. D esprs de
la lectura, n h e m allat un s q u a n ts pargrafs, lligats a diversos m o
m e n t s de la seva crnica, q u e re p ro d u m en fo rm a de cronologia
ab reu jada. Lexorcista, q ue practicava les sessio n s al domicili famili
ar dels pares, sap q u e el dim oni n o m s es pot exp u lsar a m b loraci
i el dejuni, laigua b e n e d a , el valor del senyal de la creu sob re lend im o n ia t, etc. Tam b cal s a b e r quins sn els prn ce p s del m ai i com
i p er qu ac tu e n . El m inisteri o crrec p er exorcitzar el concedia,
a m b llicncia del bisbe dio ces del lloc, a u n sa c e rd o t de p ro vad es
virtuts d e pacincia, cincia, pietat i vida exemplar. Tam b havia de
ser un hbil in terro g a d o r p e r valorar les seves reaccion s interiors.
En altres p o q u e s era difcil de calibrar si u n a p e r s o n a p od ia estar
a fe c ta d a p e r u n a m alaltia de ca r c te r psquic.
En parlar de les e s c o m e s e s d A s m o d e u co n tra la virtut d e la c a s
tedat, el p rev ere no s est de co n fe s s a r que, c o m q u e a q u e s ta s
u n a m a t r ia tan delicada, h a de d eix ar m olts de partic u la rism e s
i intim itats de la noia al tinter. La n o rm a tiv a sobre e x o rcism e s re
gula t a m b la varia nt qu e el ritus s hagi d e fer a u n a p e r s o n a de
sexe fem en. En a q u e s ta av in en te sa, el diable s ap a reix a la noia
en fo rm a d e visions p e r ocasionar-li trasto rn s en figures de joves,
de donzelles, d e frares, d e capellans, d h o m e s casats, etc. El foc de
la luxria lobligava a lligar-se de m a n s p e r allunyar-se dels perills
d u n a sensualitat d e s b o c a d a p e r rep rim ir to c a m e n ts d esh o n e sto s.
Pere J a u m e explica a co ntin uaci u n a e s c e n a q u e en s costa de creu
re, p er h e m de d u b ta r d e la parau la d un capell? Com q ue la noia
222
no volia co n se n tir els designis i les directrius q ue li m a rc a v a el m a

ligne, a q u e s t la m e n a a de passejar-la n u a p er les p laces i carrers
de la vila. S egons a q u e s ta crnica, el diable va treu re la noia p er
la finestra de la c a sa i, tot volant pels aires, la va tra n s p o rta r a u n a
e s ta n a del segon pis de la casa on rest d e s m a ia d a . La famlia, en
no trobar-la a la seva c a m b r a habitual, la va b u s c a r arreu. D esprs
de regirar-ho tot, la van tro b a r dos pisos m s a m u n t, s e n s e sentit,
a m b el cap so b re el b ra e s q u e rre d u n a im atg e de la Mare de Du
dels Dolors, la m a te ix a q ue la noia s e m p r e ten ia a la seva ca m b ra.
La ro ba q ue po rtav a la m alalta q u a n feia llit era a terra d e s o r d e n a
da. En canvi, ara, en a q u e s t en co ntre, an a v a vestida, c o m d e car
rer, a m b u n a altra roba: cam isa, gel, enagos, a m b u n m o c a d o r .
D esp rs d u n a llarga e s to n a la famlia (pare, m a r e i g e r m a n e s ) v an
to rn a r a baix ar la m alalta i la im atg e de la Verge dels Dolors fins
al llit on s e m p re s estava. D esprs d haver-se refet del d esm ai, el
prevere explic a la noia tot el qu e li havia succet. Leclesistic co
m e n t a que, p er d a m u n t de c o m p r o m e tr e la seva virginal puresa,
d apa rtar-se de les im atg es libidinoses, d e les coses im pures, la noia
s es tim a v a m olt m s sofrir tu r m e n ts corporals: ganivetades, aigua
bullent, vinagre bullent, foc, p e b re i sal a les nafres, d o rm ir sobre
p e d re s grosses, q ue no s a b e m c o m p od ien arribar fins all. Com
qu e sovint la noia era im p e d id a d e n te n im e n t, t a m b ho era de vo
luntat. D aqu el perill de les e s c o m e s e s del diable en u n a m a t r ia
qualificada de delicada.
La lluita co n tra els en d im o n ia ts , c o m a soluci final, a m b el c o n
sell d alguns directors, n o m s es p o d ia fer a m b el b e n e p l cit i la u
toritzaci del sen y o r b isb e d e la dicesi. No s la m a n c a d autoritat,
ni la m a n c a d e p re p ara ci so b re els d im o n is assetjad o rs el q u e atua
i m in a v a la voluntat dels exorcistes. s un te m a m s c o m p lex el q ue
el prevere apu n ta. Les d u es co ndicion s q ue p ro p o s a p e r fer sortir
u n a p e r s o n a d a q u e s t cercle infernal sn: a) q u e el s ac erd o t s e m p r e
ha d ob ra r a m b fe viva; b) q u e la feina q u e el s ac erd o t fa, a m b tota
llibertat, h a de co nv en ir al sub jecte posset. Tot i aix m e n t r e p ra c
ticava lexorcism e, la noia, p o ss e d a p e r lesperit del mal, esc o p ia el
prevere, li tirava els coixins d e lhabitaci, li llanava p o s s ib le m e n t
un ordinari, el llibre en el qual hi havia la n o r m a a seguir. Pere J a u m e
ta m b c o m e n t a la natural d esc o n fia n a i el m e n y s p re u de la p e r s o
n a p o ss e d a cap al seu exorcitzador. Ara b, t a m b hi h a p e rs o n e s
tm id es q ue no d eix en entreveure, a p rim e r cop d ull, a q u e s t estat
223
d n im co n tra el seu benefactor. s feina de qui practica lexorcis

m e, p e r tal de c o m b a tr e millor el diable, interroga r l n i m a d a m n a
d a de la p ossed a. Am b u n a m a n c a de co nfia n a m tu a , s e n s e un
p are espiritual, q ue tingui u n a certa llibertat p e r q u laltri li obri el
cor d e b at a bat, le m p r e s a p o t fracassar. Per lexorcista Pere Jaum e,
els gestos t a m b e ren im p o rta n ts p e r m a n ife sta r el p o d e r absolut
de lEsglsia c o n tra el p o d e r del mal. El senyal de la creu, la im p o si
ci d e les m a n s , lale n a r i aspergir a m b aigua b e n e d a s n un record
de la purificaci del b ap tism e. Am b les lletanies dites en aquella
habitaci h o m invocava la m isericrd ia de Du. A m b la recitaci
d u n s salm s escollits, s im plorava la protecci de lAltssim. Si h o m
p re se n ta v a a la v ex a d a la creu de Senyor, era p er sim bolitzar q ue la
p o s se d a era font de tota benedicci.
Altres re m e is q u e a q u e s t p revere aco nsella p er foragitar el m a
ligne sn la invocaci c o n s ta n t a Jess i Maria, la p re s n c ia de co
ses sag ra d e s o b e n e d e s, el senyal de la creu, la freq entaci dels
s a g ra m e n ts , p rin c ip a lm e n t la confessi i la co m u n i , la p rctica de
loraci m en tal, dels p re cep tes, les jaculatries, la p ac i n cia de la
c o n d e m n a d a en h aver de s u p o rta r tants suplicis. Afirma con ve n u t
qu e en a q u e s ta a v in e n te sa no s hi valen els re m e is h u m a n s ni els
qu e e n s o fereixen els c o n e ix e m e n ts m d ic s del m o m e n t.
Llegida avui a q u e s ta crnica, confessi o dietari, c o m en volgu
ssim dir, escrita a m b u n a certa eficcia expressiva, on tra s p u a un
cert n a tu ra lis m e viu i dinm ic, p o d e m conclo ure q u e la sensibilitat
c o n t e m p o r n i a rebutja a q u e s t tipus d e m a n ife sta c io n s p e r q u no
s a c a b a d e creu re a q u e s ts p aisatg es histrics, p o ts e r m a s s a sub jec
tius, p e r on es p a s s e g e n els f a n ta s m e s de la m e n t, on tot suggereix
el ca m de la m o rt, la p re s n c ia del m al, la severitat del catolicisme,
en els quals s a f e rm a la figura d u n a n o ia de poble, solitria, que
p ateix i p a teix fins al dia de la seva m o rt. A la fa m o s a pel lcula
Lexorcism e d E m ily R ose (2005), del director Scott D errickson, s ex
plica el cas d A nneliese Michel, u n a noia d origen alem any, d e 16
anys, p o s s e d a p e r sis d im o n is q ue no la d eixaven m e n ja r i la feien
d o rm ir a terra. El s e te m b r e de 19 7 5 el b isb e d e W urzburg o rd e n al
p are Arnold Renz q ue li fes un exorcism e. A la x a rx a hi h a fotogra
fies de la noia, en u n estat fsic deplorable, d e s p r s d e patir la visita
d a q u e s ts parsits. C om h e m d e n c aix ar a q u e s ts fets q ue es desvien
d e les lleis co n e g u d e s de la natu ra? Q u h a de creure la societat d a
v a n t a q u e s ta possessi? Aix no vol dir q u e el d o c u m e n t q u e e s tu d i
224
e m i p u b liq u em no tingui un inters objectiu rem arcable, m s enll

del valor etnogrfic q ue li p o d e m d o n a r p e r la reivindicaci d u n e s
e s c e n e s de vida de les classes m e n e s tra ls catalanes.
Per si tot el q ue n h e m dit no p ro c la m s d u n a m a n e r a pro u e x
plicita el valor i el con ting ut d a q u e s te s pgin es esfered ores q ue el
prevere d e s g r a n a s e n s e gaires filigranes expressives, deix eu-nos fer
un a d a rre ra reflexi d e co m e n te n d r e i valorar el sentit del mal, un
mal fsic, p er t a m b u n d interior q u e en s ressega, q u e interpel la
el lector, q ue plan a p er tota a q u e s ta crnica, de la p rim e ra a lltim a
pgina, q u a n la noia, q ue m o s tra un gran t e m p e r a m e n t , c o n s u m id a
p er lesperit, explica al p revere les seves visions. D a q u e s t plec de
descrrecs, q ue a voltes t un aire de d r a m a rural, a m b les seves
dosis d e m isteri i d e m aldat, n o m s en te n im la versi d un h o m e
d esglsia q u e no t prou in stru m e n ts p e r so rtir-sen. Q u en p e n s a
ven els pares, els g e rm a n s , els vens so b re el m n ntim de la noia,
de la plaga q ue els havia caigut al d a m u n t?
Sobre el t e m a del m al i les seves im plicacions ta m p o c no ten im
re sp o sta possible. Sant Agust ja deia que el mal en el m n apa reix
c o m a real, in n e g a b le m e n t, i q u e p o ts e r s un m itj p er restablir
lo rdre m oral, vuln era t pel mal de la p rim e ra culpa. Sobre el te m a
del m al i la seva acceptaci, resulten colpidors u n s versicles del
llibre sapiencial de Job. Q u a n la seva d o n a d e m a n a v a al seu h o m e
p e r q u e n c a ra p erseverava en la seva integritat d e s p r s d e tan tes
desgrcies, Job (II, 9-10) li respon: Vam a c c e p ta r el b co m un do
de Du i el mal, no la c c e p ta r e m ? Des d u n a ptica cristiana el
m al arbitrari s identifica a m b el pecat, p er quin m al havia c o m s
a q u e s ta noieta, tot ju st a c a b a d a de sortir de la p ub ertat, p e rq u la
vida fos tan injusta a m b ella, p e r q u pats la fe rm e s a d e la fe a q u e st
m artiri c o m si a n s p e r ser u n a santa? P un y alad es al dim oni!
Pedro de Silva en el seu treball El Latido de lo inhum ano, Clarn
(nm . 92, m ar-abril de 2011, p. 3), en el qual reflexiona sobre la
recerca d e lin ex p re ssab le en el m n de lart en general, c o m e n ta v a
que sn m olts els qui al llarg de la seva vida h a n in te n ta t a n a r m s
enll del discurs oficial o establert ja fos p er la via de lalcohol o
de les d rog ues o b pels c a m in s interiors de le x p e rin cia m stica
o esotrica. La m ajoria de les v e g a d es qualsevol cam , en paraules
d E rnest Jnger, s e m p r e a c a b a en u n a m e n a de retcula, un co nju nt
de lnies paral leles, c o m u n a x a rx a q u e em b olcalla la realitat a p r e
hensible, ln ica q ue els h u m a n s a m b les n o stres lim itacions p o
225
d e m copsar, un caire exterior en les cordes de les quals fulgura u n a

llum del q ue hi h a a lexterio r d a q u e s ta m e n a de cistella o peixera,
qu e al m a te ix t e m p s en s b a r ra el p as i en s protegeix.
Du sap, o qui sap, si a q u e s ta n o ieta de Palafrugell va in te n ta r o
li v an fer e m p r e n d r e u n ca m nou, a s s u m in t q ue a q u e s t p as era u n a
franja m olt am p la, p le n a de riscos i perills, on es p o d ia fer d e m s o
de m enys, i que, e n no e n c e rta r a trobar-hi la soluci m s justa, s hi
va p e rd re fins a fer-se la pell. Potser en s m a n c a fe!
LAUTOR I EL SEU TEMPS
El clergue q ue va elab o rar el diari d o b s erv acio n s s Pere J a u m e i
B usquets, nasc u t el 25 d e feb rer d e 1790 a Palafrugell, fill del n e g o
ciant Pere J a u m e P a n n o n i de R ep a ra d a B usquets M unda, a q u e s ta
ltim a d e famlia originria de Begur. No en s consta, tan m a te ix ,
lany ni el lloc d e defunci, q ue es va p rodu ir fora del poble no pas
a b a n s de 1850. Algun dels g e r m a n s va seguir lofici p a te rn , com
Francesc, i altres v an fer carre ra eclesistica: el m a te ix Pere i Josep,
m o rt el 1862, de qui en el registre d bits s a firm a la seva condici
de sac erd o t exclaustrat d e lo rde agust, p e r tan t d am nificat p e r les
d e s a m o rtitz a c io n s de 1835.
Q u a n es va declarar el cas d exorcism e, Pere J a u m e era u n jove
capell en la tr e n t e n a q ue el 1815 havia estat p re s e n ta t p e r Josefa
Pla i d A rm engol p e r al benefici de Sant Jo an de Torroella de M ont
gr. El ju n y de 1820 ja exercia c o m a vicari de lesglsia de Sant
Mart de la seva vila natal. Shi va estar fins a loctu b re d e 1825,
any en qu, d e s p r s de re n u n c ia r al benefici torroellenc, o b t la
d o m a s e g o n a d e Sant S adurn de lHeura, on el tro b e m e n c a ra lany
1850, en q u fa efectiva la re n n c ia ja fos p er e d a t o p e r qestio n s
d e salut.
Els anys de la seva direcci espiritual s e n c a s te n de ple en u n a
e ta p a histrica tu rb ulenta, la del Trienni Liberal (m ar d e 18 2 0 a
s e te m b r e de 1823), q ue es viur d e fo rm a e s p e c ia lm e n t conflictiva
a lE m p o rd . Aquesta circum stncia, c o m es c o m p ro v a r, no s del
tot gratuta. Palafrugell, c o m altres p ob lacio n s d e la d em arcac i ,
viu en u n a divisi social e n tre co nstitucionalistes i absolutistes, en
u n e n f r o n ta m e n t qu e es prolo n g ar en les successives d c a d e s del
segle. Gaireb p e r fora, h e m de circum scriure Pere J a u m e en el
b n d o l m s conservador, precarl, reactiu a la difusi d idees p ro
gressistes h erev es de la Revoluci francesa, condici qu e el situa
226
-sent m e m b r e d u n a famlia a c o m o d a d a d e la vila- en el p u n t de

m ira dels liberals. La g uerra civil d e c la ra d a lestiu de 1822 a rran
d e la insurrecci absolutista converteix Palafrugell en un escen ari
d e x tre m a conflictivitat p e r la violncia i ab u s o s exercits per part de
les milcies voluntries a r m a d e s , tant reialistes co m liberals. Dues
s e t m a n e s d e s p r s de le n tr a d a dels Cent Mil Fills de Sant Llus, ir
ro m p a lA ju n tam en t de Palafrugell u n a p artid a d h o m e s c a p ita n e
jats p er F ran cesc P a tx o t,16 de Sant Feliu de Guxols. Era un d i u m e n
ge, dia d instrucci reserv at a les tro p es voluntries. Els voluntaris,
a rm a ts, es van p re s e n ta r d a v a n t lalcalde, Jo sep Negre, a qui van
instar q ue es p re s e n te s s in els capellans M ateu Bech de C areda i
Pere M asc o rt,17 el n e g o c ia n t R am o n Girbal i dos g e r m a n s Jau m e:
el c o m e rc ia n t F rancesc i el m a te ix Pere. Un cop all, s e ls va exigir
u n a contribuci e c o n m ic a d e n tre 2 00 i 1.500 duros, sota a m e
naa, en cas d incom plir el p a g a m e n t dins del term in i d u n a hora,
d ex ecu tar-ne un d ells a latzar. Eren accions s e m b la n ts a les q ue es
p ro d u en en altres zo n e s del P rin c ip a t.18 La generalitzaci d a q u e s
tes p r ctiq u es violentes era u n a m e s u ra dels liberals, dividits i a la
defensiva, p e r a te m o rir els reialistes de b a s e p er facilitar la deserci
o b evitar la seva incorporaci a files. Fa de m al dir si Pere J a u m e
es va confinar de Palafrugell de grat o p e r fora d e s p r s del r e b o m
bori exorcista i si ho va fer c o m a c o n s e q n c ia del cas o b p er
altres raons. A la vila, la confrontaci -i ta m p o c en s cal recular tant
en la histria- va d eixar ferides o b e rte s e n tre famlies i e n tre indivi
dus fins al p u n t que, fins i tot a c a b a d a la guerra, devien succeir-se
represlies i contrarepreslies. La falta d inform aci no en s p e r m e t
provar la hiptesi q u e Pere J a u m e va fugir a pro p sit d a q u e st clima
16 F ran cesc P atxot i M arcillach era n eb o t del prim er taper d aq u esta p ob laci m ari
nera.
1 7 El p revere b en eficia t Pere M ascort va ser instat l'abril d e 1 8 2 2 a lliurar la clau de
les in sta lla c io n s parroquials per a la in stru cci d els m ilician s, a la qual co sa va exigir
que el con sistori a ssu m s la cura d e la casa.
1
8 Les autoritats reialistes van p rocessar els cap s d e partida Pere Mir i B enet Tristany per a b u so s en d iv erses p o b la cio n s d e la Catalunya central. A part d e valer-se d e c o a c
cion s ca lca d es en el p ro ced im en t, a m en a a v en d afusellar el batlle i saquejar la vila. El
se tem b re d e 1 8 2 2 , per la zo n a d e Palafrugell op eraven les p artides cap itan ejad es pel
Carnisser d e C ass, qu e el dia 4 e s va en d u r seg resta ts lalcald e se g o n i d o s ciutadans,
per qui exigia 1 5 0 u n ces qu e van ser p restad es per d iverses p erso n e s d e la vila i entregad es al ca p ito st Malavila a canvi d els ostatges. El se g rest era el m o d u s o perandi tpic
de les m ilcies reialistes. Per aq u ella p o ca , la co m p a n y ia d e m ilician s voluntaris de
Palafrugell esta v a form ad a per una tren ten a d h o m e s arm ats, per se n s e uniform ar, la
m ajor part d els quals estava d isp ersa fora d e la p ob laci per la gran in segu retat q u e hi
regnava.
227
JORDI CURBET HEREU. PEP VILA I MEDINY
tan a m e n a a d o r p e r a la seva integritat i, si es c o n firm s aquest

supsit, p er q u in a ra ho va fer q u a n ja s havia restab lert labsolu
tism e a escala local i estatal.
Senyal q u e e n c a ra m a ld a v a p er d e fen sar-se leg alm ent, el 1 7 de
ju n y de 1824 d n a p o d e r s ,|q j u n t a m e n t a m b M ateu Bech d e Careda, d o m e r p rim e r i im plicat ta m b en el cas d extorsi miliciana
a b a n s e s m e n ta t, Pere M ascort i el c o m e rc ia n t R am o n Girbal, al seu
g e r m F rancesc p e rq u el re p resen ti en tribunals eclesistics i se
culars. Acabat aquell estiu, m o r la seva p ac ie n t espiritual p er cau sa
de la malaltia, p er d e g u haver de justificar-se de n o u d a v a n t el
venat i les autoritats re s p e c te de la vigilncia intensiva, i psicol
g ic a m e n t e x te n u a n t, a q u va s o tm e tre lafectada. Tot plegat havia
d influir fo r o s a m e n t a p re n dre, doncs, la decisi d esfu m a r-se de
Palafrugell d e m a n e r a tem p o ra l o definitiva. Aix s, e n s q u e d a r la
incgnita -poc o g e n s tr a n s c e n d e n t p er al te m a q ue en s ocupa- de
si, ja en el seu exili, va p o d e r p rossegu ir la carre ra religiosa a m b
placidesa o b si el van p ersegu ir els fa n ta s m e s del p a s s a t fins al
final dels seus dies.
ANLISI LINGSTICA DEL MANUSCRIT
Ens tro b e m d a v a n t d un text a m b voluntat erudita, de m a n e r a
que es p re s e n ta p oc tr a n s p a r e n t a loralitat i, en canvi, m olt re c e p
tiu als c a s te lla n ism es de caire literari, s e g u r a m e n t p ro c e d e n ts de la
bibliografia de cap alera de lautor. El m o d e l lingstic no s ap a rta
gaire de la n o m e n a t catal de tradici m o d e r n a , q ue va perviure
fins a la consolidaci de la re fo rm a fabriana. S e g u id a m e n t e x p o s e m
u n a relaci e s q u e m a titz a d a d algunes ca rac terstiqu es grfiques, fo
ntiques, m o rfo sin tc tiq u es i lxiques d e te c ta d e s en el m an u scrit.
Grafia:
Distinci sis te m tic a de a/e tones, e x c ep te aspatllas
Pocs caso s de confusi olu tones: escupinada, rigurs, su -
frir, xaculata, descuberta

[J]: an, entranas, minona, serials
[z]: quinze, rezban, donzella (per donsella)
19 L'acta, sig n a d a pel batlle d e Palafrugell, Josep N egre, es troba al llibre d e protocols
notarials d e Mari M ontserrat, a lArxiu H istric d e Girona.
228
-h- hitica (succehit, vehements, vehent, ohi) I adventcia

(ahont)
y conjunci, c o n s o n a n t i sem ivocal (veya, caygu, aygua)
-[k] final: fosch, poltich, poch, cstich. Tam b en plural:
cuchs, diablichs, prechs
l g e m in a d a : illusi, impellia, intelligncia, col-lejir
-r grfica final adv entcia d infinitius: crurer, riurer, vurer,
conbtrer, escriurer
Fontica:
M a n te n im e n t del grup inicial qua-\ quatre, qualsevol, quarto
-c- > -g- en regonexian (re c o n e ix ie n )
Sufix -itat: perplexitat, inmortalitat, sinceritat, conformitat
q u a n a m b t an algica de q u a n t < q u a n t u m : quant se li
parlaba, quant tragu

t a n a m b t analgica de t a n t < t a n t u m : tant horrenda
[Z] i no [j] en p ro n o m p erso nal 1 :jo
Conservaci l etimolgica: colps
Morfosintaxi:
Article literari: lo senyor domer, tot lo mes, los dos mesos
D em o stratius: est dia, est parte, estas vegadas, estos despre-
cis, ass
Indefinits: ninguna virtut, ningun dia, per no se trob cap
sirera
F orm es verbals caracterstiques:
2 a p e r s o n a del p re s e n t d indicatiu: traus
P re s e n t de subjuntiu: hage, vulga, perdnia, protejesca
1a p e r s o n a del p erfet simple: valgui, digui, pogui
1a p e r s o n a del p erfet perifrstic: vas consedir, vas usar
Im p erfet de subjuntiu: desprecis, convids, mats
Preposici a d a v a n t o bjecte directe personal: tocar a la siti-
ada, veya a la Mare de Du

F orm a p len a dels p r o n o m s febles: me mats, se fatigaba
Lxic:
Arcaism es: jamay, sua, apar, ans b
Cultismes: circol, siti
229
Col loquialism es: mitat, xaculata, juriol, iglsia, metllas, despus, antes, casi
A b u n d e n els
llanismes: odo,
Fig. 8. Gravat d un carrer d e Palafrugell. Antonio

Rigalt, La A cadm ia. S em a n a rio Ilustrado Universal,
tom III, nm . 13, Madrid, 7 d abril de 1878, p. 2 04.
P rocedncia: Arxiu Municipal d e Palafrugell.
c a s te
tacto,
aposento, scio, apuros,
rato, conxa (< colcha),
averiguar, prroco, ensangrentadas, gefe, libre,
mnstruo, torpesa, gra
ves, calabosso, abandono,
lograr, veneno, derribar,
templansa, ardids, desahogar-se, divino
Dialectalismes: bran
quet (dim inutiu de branc,
b r a n c a )
CRITERIS D EDICI
H em a c o m o d a t el text a la n o rm a tiv a ortogrfica fab rian a -se
guint la regla g en eral de plurals en -es / -en, ls de la conjunci i, de
la ce tre n c a d a , i la su pressi de les h acs e n posici hitica i final-,
s e m p r e q u e no afecti la lectura fontica, el lxic ni la sintaxi del m a
nuscrit. Tam b intro dum la p s tro f p e r a d e te r m in a ts caso s d elisi
voclica (d haver p er de haver ) i la p u n tu aci p e r tal d agilitzar la
lectura s e n s e perdre, p e r altra b a n d a , alguns e le m e n ts propis del
catal de tradici m o d e r n a c o m sn larticle m ascul lo I los, la p re
posici ab, els p r o n o m s febles plens o certes d es in n c ie s verbals ar
caiques. Aix m ateix , c o n s e rv e m d e te r m in a d e s fo rm e s col loquials
d e l p o c a (prroco, mitat, xacolata, sitiada, antes, despus...) i ca s
tellanism es d introducci literria (averiguar: modo, apuros, scio,
tacto, aposento, cerciorar-se...). Tractant-se, doncs, d u n a edici divulgativa, d e s e n v o lu p e m d ire c ta m e n t les ab reviatures s e n s e utilit
zar els signes co nven cio n als de lecdtica. F in alm en t, q u a n s escau,
a m a g u e m rere inicials els n o m s de pila de la jove m alalta i dels seus
p a res a t e n e n t a la voluntat, p e r p a rt dels propietaris del q u a d e rn , de
m a n t e n i r la n o n i m a t familiar.
230
EPLEG
ASSAIG DE DIAGNSTIC MDIC DUNA POSSESSI DIABLICA
JOSEP DALMAU
(departament de Recerca en Neurologia I CREA-1DIBAPS, Hospital Clnic
i professor de la Universitat de Pennsilvnia, EUA)
Les alteracions de co n ducta, al lucinacions visuals i auditives,
m o v im e n ts a n o r m a ls c o m obrir i ta n c a r la b o ca d e m a n e r a invo
luntria a m b pressi de les d e n ts (trismus), p rd u e s de co nsc i n cia
i convulsions p o d e n tots ser origen d e diversos p ro c esso s n eu ro l
gics i psiquitrics b e n identificables. Entre els p ro c esso s n eu ro l
gics, m alalties d e g e n era tiv e s o m etabliq ues, p ro c esso s au to im m u n e s i infecciosos p o d e n ca u s a r a q u e s ts sm p to m e s . En el cas de la
noia del relat d e Pere J aum e, te n in t en c o m p te q u e va m o s tra r tots
aq u e s ts s m p to m e s al llarg d e q u atre anys, es p o d ria d e s c a rta r un
procs infeccis. La fluctuaci de s m p to m e s s freq en t en m alal
ties a u to im m u n e s , i les llagues q u e se li o b se rv e n p o d e n ser u n a
c o n s e q n c ia de la postraci al llit i la m alnutrici c a u s a d a p er les
dificultats d e m e n ja r i beure.
En d e t e r m in a d e s o ca sion s alguns tipus de m alalties n e u ro im m u nolgiques en q u p ro te n e s n e u ro n als o re cepto rs sinptics estan
afectats p e r anticossos, h a n originat la sospita d e p o ssessi d ia b
lica si, c o m en el n o stre cas, le n to rn social i les cre e n c e s religioses
de m alalts i familiars ho afavorien. b v ia m e n t, a q u e s te s encefalitis
sn avui en dia re la tiv a m e n t fcils de d iagn osticar i no s a c o m p a
n yen del llistat de fets estra n y s a le n to rn del malalt.
La m o rt de la n e n a d e s p r s de q u a tre an ys d e malaltia, d altra
b a n d a , indica c o m a poc p ro b a b le un cncer, ja que a m b la falta
de s u p o rt m d ic p r o b a b le m e n t hau ria m o rt m olt ab an s. La in ter
pretaci s q u e els dolors e x p e rim e n ta ts p er la jove e ren de ca r c
ter difs p er tot el cos, s e g u r a m e n t relacionats a m b con tra ccio ns
m u sculars involuntries o e s p a s m e s m usculars, s e m b la n ts als q ue
li feien obrir o ta n c a r la b o c a a m b u n a forta pressi so b re les dents.
Tamb, la sen sa ci d e tenir ganivets o agulles clavades p ot suggerir
la p re s n c ia d a q u e s ts dolors m u scu lars aix co m alteracions s e n
sitives (parestsies) c a u s a d e s p er un p rocs inflam atori cerebral o
m ed u l lar.
231
Per u n a altra b a n d a , les crisis ep ilptiqu es sn m olt freq en ts

en encefalitis, i a q u e s te s es p o d e n m a n ife sta r de m o lte s m a n eres:
parcials (am b convulsions focals m o to re s o sensitives) o g e n e ra
litzades (am b p r d u a de consc i n cia a m b o s e n s e convulsions).
Algunes d a q u e s te s crisis ep ilptiqu es van a c o m p a n y a d e s d e s e n
sacions estranyes, mal gust de boca, m ales olors, sensaci de por,
a llu c in a c io n s o a b s n c ia (alteraci tran sit ria d e c o n n e x i a m b
len to rn s e n s e p e rd re la conscincia).
Analitzat el quadre, e n s inclinem a establir tres possibilitats, d o
n a n t m o lta prioritat a les du es p rim eres:
1) un p ro cs p u r a m e n t psiquitric (histria, psicosi).
2) un p rocs neurolgic associat a u n a inflam aci cerebral (s a
dir, encefalitis). Hi h a diverses ca u ses d inflam aci cerebral, princi
p a lm e n t infeccions i p ro c esso s a u to im m u n e s . Ara b, les m a te ix e s
rao n s q ue exclouen un p rocs c a n c e r s t a m b exclourien un procs
infeccis crnic, ats q u e s m olt difcil explicar u n a encefalitis in
fecciosa no tra c ta d a q ue no porti a la m o rt en p o q u e s s e t m a n e s o
m esos. Aleshores, en s q u e d e m en un p rocs au to im m u n e . Aquesta
possibilitat s b e n plausible a t e n e n t a q u atre raons:
a) Tots els s m p to m e s d e la m alalta, ex c e p te els p ro c esso s p a
r a n o rm a ls al seu en to rn , sn freq en ts e n alguns tipus d encefalitis a u to im m u n e s , c o m la c a u s a d a p er an tico sso s co n tra el re ceptor
NMDA, e n tre altres.
b) En a q u e s ts casos s h a n d e m a n a t exorcism es, p er m ai en les
p ac ie n ts trac tad es p e r mi.
c) Aquest tipus d e m alaltia pot ser crn ica i a m b fluctuaci de
s m p to m e s (dies o s e t m a n e s en q u el p a c ie n t millora i altres en
q u em pitjora).
d) Les c o n d u c te s ab e rra n ts, a m b hiperreligiositat, al lucinacions,
deliris de g ra n d e s a , hipersexualitat, m o v im e n ts a n o r m a ls a m b la
b o c a (m o sseg a n t-se la llengua i tre n c an t-se les dents), cara, braos,
cos (postures opistot niq ues, a m b el cos arquejat), crisis a u to n m i
q u es a m b sudoraci o salivaci excessiva sn s m p to m e s tpics de
lencefalitis per an tico sso s c o n tra el re cep to r NMDA.
3) algun es alteracions g e n tiq u e s d e s e m b o q u e n en alteracions
e n z im tiq u e s o m e ta b liq u e s (s a dir, m alalties congnites) p o
d e n o ca sio n a r p ro b le m e s neurolgics i psiquitrics, p er en general
a q u e sts no fluctuen, sn p rogressius a m b un d e te r io ra m e n t d e les
funcions cognitives i dficits m o to rs irreversibles. No se m b la que
232
quadri b en u n a m alaltia de q u atre anys de d u ra d a a m b perodes

en q u la m alalta era receptiva a m b lentorn.
El desen lla fatal i la seva descripci no ajud a gaire a d e te r m in a r
la malaltia. Un gran d e s m a i p ot re p re s e n ta r u n a crisi epilptica
de la qual no es va re c u p e ra r -per exem ple, status epilepticus, que
vol dir activitat epilptica co ntnua, s e n se millora espo ntn ia-. Aix
s a c o m p a n y a ria de la p rd u a d e tots els s e n tits m e n t r e d u r s la c
tivitat epilptica, m in u ts o hores. El seu g ran d e s m a i t a m b p o d ria
ser u n atac de cor o b u n a e m b lia p u lm o n a r a m b lesi cerebral
irreversible q ue pot du ra r m in u ts o hores.
El q ue s qu e resulta co m p licat d aclarir s n les d esa p aricio n s
d objectes de les seves m a n s , les lligadures de m a n s i peus, el gran
n o m b r e d agulles clavades al seu cos, el foc q ue li c r e m la roba,
les g a n iv eta d es i fins i tot algun episodi d e levitaci. s possible que
el m a rc d u n a m alaltia a m b un q u a d re sim p to m ato l g ic p o c c o m
p ren sible p e r a la m e d ic in a d e lp oca, unit als episodis d estrs
col lectiu c a u sats p er lex pectaci g e n e ra d a al voltant de la pacient,
fiquessin dins el m ateix sac realitat i fantasia. Fins i tot d e s c a rta n t
q ue hi p o g u s haver alg un a m a n io b ra eclesistica o familiar -no
ob lid em q u e les autoritats in sinuen q u e les proves, c o m la pintura
de la m a r e d e d u , h a u rie n estat m anipulad es-, s ev iden t q ue Pere
J a u m e d n a crdit al te stim o n i de la m alalta s e n s e d iscrim in ar el
q ue s v e r s e m b la n t del q u e seria sim p le ideaci paranoide.
ANNEX
N o tc ia d el D ia rio C o n s titu c io n a l, p o ltic o y m e r c a n til de
B a r c e l o n a n m . 64, 5 d e m a r d e 1822, p . 3.
Con fe c h a del 2 5 d efeb re ro el Alcalde constitucional de Palafurgell
[sic] com unica al gobierno un suceso cuya relacin podria calificarse
de ridcula si p o r desgracia el vulgo no estuviese todava tan sum ido
en las tinieblas de la supersticin. Esta triste verdad hace que no
ju zg u e m o s del m ism o m odo y que hagam os publico un hecho que
podr convencer a m uchos de que an en nuestros das se procura por
rodos los m edios posibles fo m e n ta r el fa n a tism o .
A no y m edio hace que una j ven de 16 anos [...] tuvo alguna
novedad en su salud, y avisados de ella algunos eclesisticos, el curavicario la tom a su direccin, y segn las observaciones que l dice
se practicaron, se opin que se hallaba obsesa, o poseda del maligno
233
espritu, lo que estendido por aquellos contornos produjo la m ayor

sensacin y atrajo m uchas gen tes a su casa. El mircoles se dio parte
a la autoridad de que un crucifijo que se hallaba en el aposento de
la doliente postrada en la cam a un ano hace en aquellos ltim os
das haba sudado sangre y agua. y una im agen de la Virgen de los
Dolores haba llorado en aquellos ltim os das, lo que fu e avisado a
los prrocos, y estos en unin con dos fa cu lta tvo s practicaron algunas
diligencias para descubrir la verdad.
El alcalde prim ero co n stitu cio n a l tem eroso de que estas voces
que iban cundiendo tan en descrdito de la piedad, convoco al
ayuntam iento, facultatvos, prrocos, director de la enferm a para que
se tom asen providencias sobre un asunto que podia tener los peores
resultados en pervertir la opinin entre aquellas gen tes incultas, y se
acord escoger una porcin de personas las m s despreocupadas y de
carcter de la poblacin, que alternando de seis en seis horas velasen
la enferm a y fo rm a se n un diario de su s observaciones.
Sacada la doliente de la casa, registrada toda aquella y no hallando
cosa particular, se inspeccionaron las imgenes: la del crucifijo se
hall con el rostro tenido, y m anchado el cuerpo con varias pinceladas
de color rubicundo, que se desvanecieron fa c ilm e n te con agua clara.
Nada m s se observo sino que el da 24, hallndose la doliente
conversando con algunas personas, hizo adem n de tener ascos y sac
de la boca una porcin de pim iento molido, y habiendo dicho que le
haban mordido la mano, se observo en ella efectivam ente la senal de
dientes com o de una persona que se los hubiese clavado.
Un estrangero que lea esto, v.g. un francs, se reir a carcajadas
del fa n a tism o de estos brbaros espanoles. Tenemos a la vista un
docum ento que se copia en un peridico de su ilustrada nacin, y
en l se atribuye por el m ism o maire un fe n m e n o metereolgico
m u y natural y com n, a una legin de dem onios. C onfesem os que
la ignorancia ha dejado profundas huellas en todos los pueblos, y
esperem os los efectos de la ilustracin, que es la obra de los siglos.
234
GEORGE MEUS
LA BATERIA DE COSTA
AL MOL DE VENT DE PALAMS

Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESU M : La bateria de costa del p u ig de M ol de Vent, un p ro m o n to r i situ a t en un lloc e s

tratg ic de l a n tic m u n ic ip i de S a n t Joan de Palam s, es c o n s tru el 1936 d u ra n t la Guerra
Civil. Lo b jectiu era p ro te g ir la badia i el p o rt de P alam s contra els atacs m a rtim s. A q u e s
ta bateria de costa la c o m p o n en d os e m p la a m e n ts de ca n o n s en bateria, un b n q u er de
direcci de tir i d o s p o lv o r in s subterranis.
PARAULES CLAU: g u erra civil, b ateries de costa, bnquer, P alam s.
Des de c o m e n a m e n t de la Guerra Civil es tingu en c o n s id e ra

ci la d e f e n s a dels p orts d e la Costa Brava, p e r q u es co nsid erav en
a q u e s ts e n c la v a m e n ts p u n ts nodals im p o rta n ts en el c o m e r de
m erc ad erie s, m a t rie s p rim e re s i com estibles, i p er la p ro xim itat
als p orts fran ceso s de la M editerrnia.
La planificaci de la construcci i lexecuci d e trinxeres, bnq u e r s 1, b ateries de co s ta 2 i c a n o n s antiaeris es decid de m a n e r a
i m m e d ia ta als p o rts de Sant Feliu d e Guxols, P alam s i Roses. La
b ate ria de costa del puig Mol d e Vent serv p rin c ip a lm e n t p e r d e
fe n sar el po rt i la b a d ia d e Palam s. Lobjectiu d a q u e s ta b ateria era
m a n t e n i r els vaixells e n e m ic s a u n a d istncia seg ura d e la poblaci,
al m a te ix t e m p s q u e p re v en ia el c a n o n eig del po rt i les seves installacions vitals.
Per protegir P alam s d u n a invasi m a rtim a p e r tro p es de d e
s e m b a r c a m e n t s in s ta lla r e n tres lnies d e d e f e n s a consecutives. A
la platja es co n stru re n trinxeres, i b n q u e rs p er al foc lateral. La
p rim e ra lnia de b n q u e r s form ava p art del p rim e r esgla.3 D es
prs, terra endins, hi havia u n a zo n a lliure d e tro p es de 500 m. El
sego n esgla estava d a rre ra d a q u e s ta zona, al p e n d e n t dels turons,
era la lnia principal de defen sa, i estava fo rm at p er trinxeres a m b
b a n q u e ta de foc, forats de m etrallado res, p o us de m o rte rs i p e r u n a
1 N om c o lle c t iu d 'origen a lem a n y per a definir d iversos tipus d em p la a m e n t de
co m b a t, la m ajoria d els quals estan fets d e form ig.
2 E m p la a m en t d artilleria con tra atacs m artim s.
3 Posici d e tropes.
237
GEORGE MELIS
lnia de b n q u e r s p er a foc directe i lateral. Tot seguit i cap a lin

terior hi havia u n a altra zo n a lliure de tropes. F in alm ent, la tercera
lnia de d efen sa, la m s en d a rre rid a , era u n a lnia d e su p o rt que
consistia en posicions p er a artilleria lleugera a laire lliure i trin x e
res co n fro n ta n ts p e r a la d e f e n s a p r x im a als canons.
Q u e d e n p o q u e s restes d e la p rim e ra lnia de d e fe n sa de la bad ia
de Palam s. Les trinxeres es ta p a re n i/o d e s a p a re g u e re n p er lero
si. Els b n q u e r s s e n s o r ra re n o es ta n p a rc ia lm e n t o c o m p le ta m e n t
desa p are g u ts. Als voltants d e Torre Valentina, a Sant Antoni de Ca
longe, existeix e n c a ra un b n q u e r re presenta tiu, c o n n e c ta t a m b un
p arap et, q ue consisteix en u n a galeria de form ig a m b espitlleres
p er a foc de fusell.
De la se g o n a lnia de d e f e n s a q u e d e n a P alam s e n c a ra dos b n
qu ers i u n a trin xera ex c avad a en roca viva. A questes d e fe n s e s estan
situad es a 35 m p er sobre del nivell del mar, e n tre el ca m ral a
laltura del pla de Gorgoll i el puig d en Xifre. F o rm en u n a posici
j u n t a m e n t a m b els dos b n q u e r s del territori de Calonge, q u e estan
situats a la zo n a de Can Crnics. En altres llocs es p o d e n trobar
vestigis escassos: trinx eres a cap Gros, un p o u d e m o rte r desg a sta t
prop de la via verd a cap a Castell, u n a trinx era en zig-zag al costat
del ca m asfaltat fins a la platja de Castell. No s h a n tro b at restes
d e t e r m in a n ts dels e m p l a a m e n t s p er a artilleria al costat del far i a
cap Gros.
La terc era lnia de d e f e n s a consisteix p rin c ip a lm e n t en posicions
p er a lartilleria de ca m p , a m b afust d e ro des en u n p o u o b e rt i trin
xeres adjacents. Aquestes posicions, q u a n era n ecessari, es refora
ven a m b troncs i tre n a t de fusta. D esp rs de s e ta n ta anys no q u e d a
g aireb res d a q u e sts vestigis.
I n d e p e n d e n t m e n t de les lnies d e defen sa, hi havia un s is te m a
de vigilncia de la m a r c o n tra vaixells d e g u erra e n e m ic s i con tra
u n a invasi de tro p es d e d e s e m b a r c a m e n t . Per aix, a q u e s ta vigi
lncia es feia d es d un a s s e n ta m e n t elevat i d o m in a n t. Lobservaci
de la Badia de P alam s es feia des del far i el Mol d e Vent. La vigi
lncia de la costa n o rd i de llevant del m unicipi de Palam s es feia
d es de lobservatori del cim del cap Gros. En a q u e s t lloc, e n c a ra es
c o n s e rv a u n a construcci a m b d u es estances, u n a d elles est en
estat de runa. Des del sostre pla de ledifici es feien els alb iram ents,
238
LA BATERIA DE COSTA AL MOL DE VENT EN PALAMS
a m b u n a vista p a n o r m ic a nica. Ledifici e n c a ra t vestigis de les l

nies d e co m u nicaci . En les ta n a principal hi h a u n e s pin tu res m u
rals in teressan ts, p o s s ib le m e n t d e lpo ca, q ue m e re ix e n ser p re
servades. Tam b existeix un a s s e n ta m e n t d o bservaci a linterior
de les runes del p ob lat ibric de Castell. En a q u e s t cim re c e n t m e n t
s ha realitzat u n a excavaci arqueolgica q u e h a p e r m s localitzar
les restes d u n a posici e n q u a d r a d a a m b dos esglaons i un nnxol,
excavat a la roca viva. Es tracta d un lloc d observ aci auxiliar a m b
u n a vista a la m a r d e 1 8 0 , d es del cap de P lanes fins al cap Gros.
No q u e d e n restes de la co b e rta q ue protegia els o c u p a n ts c o n tra els
e le m e n ts climatolgics, ni ta m p o c el cam u flatg e co n tra lo b s e rv a
ci des de laire. Tam b en el p oblat Castell, en el p e n d e n t oest del
pujol, existeix un refugi a m b u n sostre inclinat de formig protegit
dels trets d es d e la m a r i un tros de ca m q ue c o n d u e ix a aq u e st
refugi.
La b ate ria de costa del puig del Mol de Vent est situad a en un
pujol al sud-est del nucli antic de Sant Joan de Palam s, a 57 m per
sob re del nivell del mar. El Mol d e Vent no form ava part de les tres
lnies de d efen sa, funcionava de m a n e r a in d e p e n d e n t. D urant la
Guerra del Francs, a q u e s t pujol va ser atac at i c o n q u e rit p er la In
fanteria Lleugera F rancesa, q u e d e s p r s va utilitzar a q u e s ta posici
p er llanar la seva ofensiva c o n tra les fortificacions de Palams.
Des del cim d a q u e s t pujol s o b t u n a vista p a n o r m ic a de la
m ajor p art de la Badia de Palam s, i des de la seva part oriental
es p o d e n veure, ta m b , les illes Formigues. Els c a n o n s q u e es van
instal lar el 1936 te n ien p e r objectiu la d e fe n s a de la Badia de Pala
m s i no la protecci d a q u e s te s illes i els seus voltants.
Le n tra d a a la b a teria de costa es feia p er un ca m militar, situat
al v e s s a n t del pujol, qu e enllaava a m b el Cam Vell de la Fosca. Al
costat del ca m militar, hi havia un lloc de gurdia, d erro ca t no fa
m olt tem p s. El ca m militar a c a b av a en u n a p la ta fo rm a situ ad a a
le n tr a d a dels m a g a tz e m s de m un icio ns, d a rre re del b n q u e r de la
direcci de foc i les posicions dels canons. El ca m actual fins a la
bateria segueix m s o m e n y s el b a lis a m e n t de lantic ca m militar.
Des d e la zo n a ex c av ada situ ad a e n tre les p o rtes q u e d o n e n ac
cs a les galeries s u b te rr n ie s e n c a ra existents, lloc on s havia lo-
239
GEORGE MELIS
B nquer d e c o m a n d a m e n t d e la d irecci d e tir i b ateria esqu erra am b el ca n Ord n e z d e calibre 150 m m , s.d. Autor d e sc o n e g u t. Col. Medir P erxs, SAMP.
calitzat ledifici d e lloc de gurdia, surt u n ca m de ro n d a .4 Aquest

ca m s utilitzava p er fer les ro n d e s d e g u rdia p e r a la protecci de
la bateria. D u ran t la Guerra Civil, al cim d a q u e s t pujol no hi havia
vegetaci, llevat d algu nes atzavares i cactus, i al p e n d e n t del tur
n o m s hi havia u n a vegetaci natural e s c a s sa d a rb u sto s i m aquis.
Al cim del pujol es v an situar dos cano ns, fabricats e s p e c ia lm e n t
p e r a la d e f e n s a d e co sta p e r la fosa d e c a n o n s de Trubia (a 29
km d Oviedo, a Astries). Es tractava d Artilleria de Costa s iste m a
O rdnez: ca n H.I. H.E (ferro entu b at) a m b u n calibre5 de 15 cm .
Aquests c a n o n s es p o s a r e n en p ous o b erts p e r a la d e f e n s a d e Bar
ce lo na i del seu port. Dos d a q u e s ts c a n o n s v an ser d e s m u n t a t s i
transferits a Palams. Altres con ju nts sim ilars van ser m u n ta ts a
Blanes i a Montgat.
Aquest tipus d e ca n no era m aterial re g la m e n ta ri el 1936, era
m aterial fora de servei incorp o rat a la c a m p a n y a , p e r q u ja era
4 Cam in terrom p u t e n el p erm etre d u n a fortificaci p erq u els p iq u ets d els o c u
p a n ts fessin ro n d es d e seguretat.
5 D im etre interior del tub del can . Tam b e x iste ix la lon gitu d en calibres.
240
Can O rd n ez d e 150 m m en un m u n tatge alt, s.d. Autor d e sc o n e g u t. Col. Im atges

A juntam ent d e P alam s, SAMP.
obsolet p e r a la seva instal laci. D urant la G uerra Civil, i d a v a n t

le s c a ss e ta t d artilleria, a q u e s ts c a n o n s es van u sar de nou. Aix es
van re c u p e ra r d e parcs d artilleria, arsen als i m u n ta tg e s e n forta
leses. No o b s ta n t aix, el seu valor militar no era suficient p er a la
bel ligerncia m o d e rn a . Es tractava d un ca n m o d el d e 1 8 85 a m b
les ca rac terstiques segents: 5,1 m de llarg, 6 .3 3 0 kg de pes i a m b
un tub de ca n a m b 28 ratlles.6
El ca n va ser m u n ta t e n afust alt. El pes d e la cu ren y a era de
98 0 kg, el del m a rc era de 3 .1 3 0 kg i el pes d e la base, a m b carrils
inclosos, era d e 2 .4 0 0 kg. La seva posici del gir era davanter. Laltu
ra d e leix dels m o n y o n s era d e 2,19 m i laltura del m a rc era de 4
m. La seva posici en altura (sector de tir vertical: -6 fins a + 2 3 )
es realitzava m itja n a n t direcci m a n u a l a partir d u n a p latafo rm a
de p lan x a de ferro a la d re ta del can. El se rv en t arribava a la plata
fo rm a p e r u n a escala d e metall q ue estav a e n g a n x a d a a lafust del
6 G anxos d e tir situ ats a linterior d un tub d e ca n que se rv eix en per a estabilitzar
el projectil.
241
GEORGE MELIS
can. La seva posici en a m p l ria (sector d e tir horitzontal: 160)

es feia des de d arrere de lafust del can.
Hi havia la possibilitat de d isp ara r dos tipus d e g ra n ad es: u n a
g ra n a d a ordin ria a m b u n p es de 42 kg i u n a g ra n a d a perfo ran t
a m b un p es d e 51.2 kg. La c rreg a d e projecci tn ia un pes de 16,5
kg. La velocitat inicial del projectil llanat era 510 m /sec. Per aix,
s o b te n ia u n a perforaci en u n a p lan x a de ferro d e 2 5 4 m m a u n a
distncia de 1.000 m. La b a s t m x im del projectil era 9 .0 2 0 m.
Cada ca n es va instal lar en b a r b e t a 7, u n p o u circular a m b un
sl i p a rets g ruix u d es de formig a r m a t p e r p o d e r tirar so b re lespatller. Aquest p o u q u e d a v a o b e rt a la p a rt de darrere. Aquest tipus
d e localitzaci evitava a leq uip de m a n e ig del ca n el risc de ser
tocat per frag m e n ta c io n s de metall i form ig p e r foc de con trabateria. El ca n lac cio n av en sis artillers i un c o m a n d a n t d e la pea.
El p ersonal d e m a n e ig no estava protegit co n tra el foc en e m ic . Els
dos c a n o n s van ser col locats lun al costat de laltre, s e p a ra ts per
u n a excavaci a m b parets, p e r on van ser traslladats, en peces, fins
a la seva posici definitiva. Van ser tra n s p o rta ts p e r cavalls de tir o
tractors: p e r a q u e s t m otiu, el p e n d e n t fins al cim del pujol havia de
ser el m e n y s inclinat possible.
A la d re ta i a le s q u e rra de lexcavaci, les p a re ts es ta n co n s tru
des en formig, no so b re su rte n del glacis8 de la bateria. Als dos
costats del form ig e s t g ravad a la inscripci 2 P.
Al final de les p a rets laterals de les b a teries a c a d a costat hi h a
un nnxol. Un serveix p e r e m m a g a t z e m a r u n a q u a n tita t lim itada
de projectils i laltre p e r a la m a te ix a q u a n tita t de crre g u es de p ro
jecci. Aquesta petita q u an titat de projectils i crre gues era n e c e s
sria al m a te ix lloc p er ajustar la distncia de tir del ca n el m s
r p id a m e n t possible. A bans d esgotar-se a q u e s t estoc, les g ra n a d e s
i crre g u es de projecci havien de rep osar-se d es dels m a g a tz e m s
subterranis. En a q u e s ta bateria, la provisi dels c a n o n s havia d executar-se p o s s ib le m e n t d u ra n t el co ntrafoc en em ic.
A la placa del sl hi h a fos el su p o rt d e lafust i elcarril de direc
ci del can, p e r ass e g u ra r lestabilitat del can.
7 Plataform a que se situa darrera d una elevaci qu e se rv eix per a la p rotecci del
d efen so r i d e la seva artilleria.
8 Terreny en p en d e n t davant d u n a fortificaci.
242
V ista frontal del b n qu er d e c o m a n d a m e n t d e d irecci d e tir, s.d. Autor d esc o n e g u t.

Col. Im atges A ju ntam en t P alam s, SAMP.
Al cim del pujol, d a r re ra de les bateries, hi h a el b n q u e r d e di

recci i control d e tir. El b n q u e r es va co nstru ir a m b p a re ts gruixu
des d e form ig a r m a t i de fo rm a a rro d o n id a a la p a rt frontal s u p e
rior, p er p o d e r re b o ta r els projectils en tran ts. Le n tra d a del b n q u e r
est p e r sota, al co stat dret. Le s ta n a s u p erio r e st p roveda d u n a
ra n u ra a m b u n a vista p a n o r m ic a a lexterior d e 160. En a q u e s t
lloc se situava el te l m e tre ptic. Aqu es feia lobservaci i el m es u r a m e n t de la distn cia fins a lobjectiu. N o rm a lm e n t, la ra n u ra
estava ta n c a d a a m b p orticons d e ferro galvanitzat. Els p orticon s
solien estar a f e rm a ts a m b g an x o s al sostre i es lliscaven p e r la p art
inferior en u n a corredissa. Aix era p e r c o n tra re sta r el c o rren t i la
corrosi, ja q u e l ptica era precisa i sensible. Per sota, en u n a altra
e s ta n a es feia el clcul i la tran sm issi de les d a d e s de tir p er a la
seva aplicaci en els canons.
A la fa an a posterior, el b n q u e r t tro n e r e s 9 p e r a la llum i la
ventilaci natural. A questes o b e rtu re s es p o d ie n blindar a m b p orti
9 O bertures.
243
GEORGE MELIS
con s en ferro galvanitzat. Les d u e s o b e rtu re s laterals estav en p ro te

gides p e r orellons.10
Entre el costat oest del b n q u e r de direcci de tir i la b ate ria d re
ta hi ha u n a escala de form ig p e r on es p o t arrib ar a la p latafo rm a
i s e g u id a m e n t als glacis de la bateria.
En la part p osterio r del b n q u e r de direcci de tir hi h a un terrapl." A co ntinuaci, a la p a rt n o rd d a q u e s t terrapl, tro b e m u na
excavaci p e r la qual s a c c ed e ix als co rredo rs q u e p o rte n als polvorins. En a q u e s t lloc d accs, o rig in ria m e n t es localitzava u n edifici
de construcci sim ple no prevista a prova de b o m b a , a m b dues
o b ertu re s a loest, u n a p o rta i u n a finestra. Aquest edifici era utilit
zat pels soldats p e r a la m anip u laci de m aterial dels polvorins, i
era, ta m b , el p u n t d inici i fi del ca m de ronda.
A un costat de lexcavaci est le n tr a d a a la x a rx a sud d e galeri
es, que co n d u e ix e n a un pou. Aquest pou, fet en o b ra d e paleta, p o
dia estar provet d un elevador a m b un s is te m a de m u n ta c rre g u e s
p er facilitar le n tr a d a i sortida de m aterial p e s a t al polvor. Aquest
m e c a n i s m e consistia en un cable, un tirant m a n u a l i u n a caixa p er
al tra n s p o rt de m unicions. A la p a rt superio r d a q u e s ta e n tra d a sud,
hi h a u n a indicaci a m b u n a inscripci, feta pels constructors, i q ue
a ra es tro b a p a rc ia lm e n t e sb o rrad a. P ro b a b le m e n t, es va m a n ip u la r
in te n c io n a d a m e n t en el m o m e n t de la b a n d de la bateria, al g e n e r
de 1939, p e rq u results illegible. La b ate ria la van co nstruir sol
dats del d e s t a c a m e n t de P alam s de la Unitat de Roses, del Sector
Girona de lArtilleria de Costa de lExrcit de lEst.
A laltre costat de lexcavaci se situa le n tr a d a a la x arx a n ord
de galeries, q u e c o n d u e ix e n a u n a altra excavaci situ ad a al v essa n t
n o rd del pujol. A la p a rt su p erio r d a q u e s ta e n tra d a hi ha u n a ins
cripci sim ilar a lanterior, ta m b m olt d eterio rad a. Les d u es x arxes
de galeries e stan ta n c a d e s p er p o rtes q ue s o b re n cap a lexterior
i q ue estan fixades a la p art externa. A questes p o rte s servien per
regular la ventilaci i m a n t e n i r s ec a la m unici e m m a g a tz e m a d a .
Les e n tra d e s als polvorins es pod ien ta n c a r a m b u n a b a rra clavada
a la p a re t lateral de les portes.
10 P ro teccio n s sortin ts contra el foc d e lagressor.

11 Pati ob ert d in s d una fortificaci.
244
Lloc d e gurdia i entrada, ex cavad a en la roca, del polvor sud-nord, s.d. Autor d e s
co n eg u t. Col. Im a tg es A juntam ent P alam s, SAMP.
Els ac cesso s a la x arx a de tnels es van realitzar a m b m a o n s

i enllacen a m b les galeries excav ad e s a la roca. A linterior de les
galeries, als llocs on la roca no era estable, lo bra es va reforar a m b
o bra de paleta. En algunes p arts d a q u e s te s galeries es va estr n y e r
el p assa d s de m a n e r a q u e n o m s p od ia p a s s a r u n a p erso n a. Aix
s e g u r a m e n t es va fer a m b la intenci d o b ten ir u n a millor p ro te c
ci d a v a n t el perill d e s f o n d ra m e n ts p rovocats pels b o m b ard e jo s. A
diferncia del q ue s habitual a les galeries dels polvorins d a q u e st
tipus, no hi h a c u n e t e s 12 a terra, q ue n o r m a l m e n t servien p e r evacu
ar laigua infiltrada o p ro d u d a p e r la co n d e n saci . Les m u n ic io n s es
tro bav en als m a g a tz e m s situats en la m eitat de la xarx a de galeries.
Per evitar la d eterioraci d e les m unicions, a q u e s te s estav e n c o n
t n u a m e n t e m m a g a tz e m a d e s en sec. Els projectils i les crregu es
de projecci s e m m a g a tz e m a v e n p er sep arat. Els projectils p e sa ts
s obstacu litzen pel pou, a m b accs a lexterior, i s e g u id a m e n t es
t ra n sp o rta v e n als c o r re s p o n e n ts m a g a tz e m s . A les galeries tro b e m
12 Rasa estreta situ ad a a leix del terra d e la galeria.
245
GEORGE MELIS
nnxols o a r m e rs q u e servien p er g u a rd a r petites eines. En la m e s u

ra del possible, els equips dels soldats es q u e d a v e n a lexterior, per
evitar la form aci d e s p u r n e s als voltants dels m a g a tz e m s de m u
nicions. Per a q u e s ta m a te ix a ra, les flam es de les llantern e s q ue
servien p er a la illu m in a c i s u b te rr n ia es p ro teg ien a m b vidre.
Les s a b a te s a m b guarnici de ferro llavors estaven prohibides.
D u ran t la Guerra Civil, Palam s va ser b o m b a r d e ja d a p e r vaixells
de g u erra franquistes, els m o d e r n s creu ers Baleares i Canarias, els
creuers auxiliars13 Mar Negro i Mar Cantbrico, i p e r u n s destructors.
Les lnies m a rtim e s e n tre F ran a i B arcelona estaven, d e vegades,
ta m b vigilades pel creu er franqu ista A lm irante Cervera.
El 1 7 d e n o v e m b re de 1936, P alam s va patir els seus p rim e rs
b o m b a rd e jo s des d e mar. El c reu er Canarias va ata c a r un vaixell
de c rre g a de la Societat Cros de 4 .0 0 0 tones, q ue es tro bav a re
fugiat al po rt de Palam s. D esp rs de q u atre trets, el vaixell es va
e n fo n s a r al port. A p rim e rs d e d e s e m b r e de 1936 es va c o m e n a r
a m b la instal laci de la b a te ria d e costa al puig del Mol de Vent.
Per a q u e s t m otiu, van arrib ar a P alam s un c e n te n a r d e soldats de
lArtilleria de Costa de lExrcit de lEst, q ue es van allotjar a lhotel
Rocafosca, situat no gaire lluny de la bateria. A m s dels treballs
al Mol de Vent, t a m b s en c a rre g a v e n de la in sta lla c i de c a n o n s
m bils p o rtats d altres llocs pels m ate ix o s soldats i situats en po us
ob erts a llocs claus del m unicipi. La poblaci local, q ue no podia
accedir a la bateria, d esc o n e ix ia els treballs q ue es realitzaven, i per
a q u e s t m o tiu circulaven m olts ru m o rs s e n s e cap f o n a m e n t a Pala
m s i els seus voltants.
El 8 d e m a r de 1937, la b ateria va ser b o m b a r d e ja d a des de
laire. Algunes b o m b e s v an caure als seus voltants, al C am a la Fos
ca, no van explotar i d esp rs, al m a te ix lloc, serien d esa ctiv ad es si
e ra nec essari i/o possible, i s e g u id a m e n t fetes explotar. El 3 de juny
d e 1937, la b ate ria de costa de P alam s i els c a n o n s del puig de les
Bateries d e Sant Feliu de Guxols v an d isp ara r alguns projectils al
lloc on sospitaven q u e hi havia un s u b m a r franquista. El 4 d e juny
de 1937 van i n s ta lla r al c reu er Baleares c a n o n s de 203 m m en
un m u n ta tg e doble a la torre d artilleria n m . 4. Im m e d ia ta m e n t,
el c reu er va c o m e n a r u n a c ro ad a al llarg de la co sta c a ta lan a p er
13 Vaixells d e crrega arm ats am b artilleria.
246
c o m p ro v a r la b a s t dels seus n o u s canons. El 7 de ju n y d e 1937, al

po rt de Palam s, el petrolier Campero va re bre lim p a c te dels p ro
jectils dels n o u s c a n o n s i dels c a n o n s de lartilleria secu n d ria. El
petrolier ja estava avariat p e r un torpede. En la m a te ix a acci, un
vaixell de vela m oto ritz at va ser b o m b a rd e ja t i enfon sat. El 8 de
ju n y de 1 937, u n altre cop al port, el Campero va ser b o m b a rd e ja t,
p ro v o c an t u n a lleugera avaria al pont. El 24 de ju n y de 1937, el p e
trolier avariat va sortir de P alam s en direcci a Marsella (Frana).
D urant la nit del 24 al 25 de juny, el creu er Baleares va disp ara r
q u atre projectils d e 203 m m (am b u n p es de 11 6 kg) i catorze de
120 m m (am b u n pes de 22 kg) a Palam s. La b ateria del puig del
Mol de Vent va re s p o n d re a a q u e s t atac. El 3 de juliol d e 1 937, el
creu er Baleares va llanar c o n tra P alam s vuit projectils de 203 m m
(am b crre g a reduda), i trenta -du es de 1 20 m m . Aquest atac no va
prov ocar gaires d any s a la poblaci. La b a teria d e costa del puig del
Mol de Vent no va co n te s ta r m s el foc en em ic. Els bucs e n e m ic s
estav en artillats a m b els m o d e r n s c a n o n s anglesos Vickers. La seva
artilleria principal de 203 m m (vuit c a n o n s en q u atre torres dobles)
te n ie n un a b a s t m x im d e 30 k m i, a m s, era re a lm e n t efica.
Els c a n o n s de les b ateries s e c u n d rie s dels creuers te n ien un ab a s t
m x im de 16 km. La b a te ria de costa O rd n e z n o m s ten ia un
a b a s t m x im d e 9 km . Per aix, els creuers franqu istes q u e d a v e n
p r u d e n tm e n t fora de la b a s t dels c a n o n s de la d e f e n s a de la costa
d u ra n t els seus b o m b ard e jo s.
Loctu b re de 1937 es va instal lar u n a b ateria an tia ria a la p e
d re ra del port. Aquesta d e f e n s a no va p o d e r evitar qu e laviaci
franqu ista b o m b a r d e g s g r e u m e n t Palams.
El 28 d e d e s e m b r e de 1937, lestaci del Tren Petit de Palam s
va ser d es tru d a p e r c o m p le t pel foc de c a n o n s del creu er auxiliar
Mar Cantbrico. A n terio rm e n t, el 8 de m a r 1937, a q u e st vaixell
de crre g a havia estat cap tu rat pel creu er Canarias, a Santander.
A Ferrol (la Corunya), el Mar Cantbrico va ser e q u ip at a m b q uatre
c a n o n s Vickers de 152 m m . Aquests c a n o n s v an ser d e s m u n t a t s de
la b a teries de costa elim inades, C am p elo i M onticano, de la b a se
naval de Ferrol a la costa Gallega. El Mar Cantbrico es va pintar
a m b un e s q u e m a de ca m uflatge m o lt especial q ue li va valer el s o
b r e n o m del Gall Dindi Real.
247
GEORGE M EUS
Can O rd n ez a m b tub tallat i vista a la badia d e P alam s. El ca n e s troba d esp la a t

d e la sev a p laca d e gir, s.d. Autor d esc o n e g u t. Col. Im atges A juntam ent P alam s, SAMP.
El 23 d e g e n e r d e 1938, P a la m s i S a n t Feliu d e Guxols van

s e r c a n o n e j a d e s d u r a n t el p a s del c r e u e r B aleares i els d o s d e s
tru c to rs Velasco Ceuta (4 x 120 m m c a n o n s ) i Velasco M elilla (4 x
120 m m c a n o n s ). N o m s es v a n tirar tre s s a l v e s 14 a c a u s a d e la
m a l a visibilitat.
La nit del 27 al 28 de g e n e r de 1939, P alam s va ser b o m b a r d e
j a d a pel creu er auxiliar fran quista Mar Negro, un vaixell d e crreg a
de 6 .6 0 0 tones, q u e va ser m odificat a Bilbao. A Ferrol, el Mar Ne
gro va ser a r m a t a m b q u atre p ec es d artilleria Vickers de 152 m m ,
c a n o n s q u e van ser desartillats d e les b a teries del Costa Priorino i
Prior Norte de la b a s e naval de Ferrol a la costa gallega. El Mar Ne
gro va llanar q u atre salves dirigides a un vaixell de c rre g a angls
de 6 .0 0 0 tones, c o n e g u t c o m Orange, q ue es va enfonsar. El foc
de c a n o n s va afectar t a m b diversos edificis p o rtu aris del moll de
Palam s. A p artir de les 8 ,30 h, co m a re s p o sta als trets del creuer
auxiliar, la b ate ria del Mol de Vent va obrir foc, p er no el va tocar.
14 Foc d e c a n o n s d isp arats tots al m a teix tem p s.
248
Un im p a c te al Mar Negro, vaixell no cuirassat, p o d ia pro vocar resul

tats d esastro sos. El Mar Negro va re s p o n d re a m b u n a salva en direc
ci a la b ateria. P o s te rio rm en t, el Mar Negro co n tin u a ria n a v e g an t
pels voltants d e P alam s fins al 4 de febrer de 1939, c re u a n t per
blo quejar les co m u n ic a c io n s p e r m a r d u ra n t la retirada. Els p rim e rs
dies de febrer de 1939, la b ate ria de co sta del Mol de Vent es va
inhabilitar, convertint-se en u n lloc fora de servei, a m b els c a n o n s
inutilitzats, i s e g u id a m e n t es va a b a n d o n ar.
El m unicipi d e Palam s, a m b lajuda del M em orial D em o c rtic
de la Generalitat de C atalunya i la inform aci esp ecialitzada a p o r ta
da pel C entre F la m en c de Fortificacions S im on Stevin d Anvers (Bl
gica), h a dut a te r m e iniciatives p e r p re s e rv a r a q u e s t pujol nic a m b
u n a vista m erav ellosa a la b a d ia d e Palam s. Tot el j a c im e n t ha estat
netejat, clos i fo rm a p a rt d u n p arc urb. Ara, s h a u ria de m irar m s
enll p e r planificar un s a d e q u a t p e r al b n q u e r de direcci de tir
i les b arb etes, a m b la intenci de p o s a r en valor a q u e s t p atrim o n i
histric p e r a les futures generacions.
249
GEORGE M EUS
BIBLIOGRAFIA
AGUILERA Y ELAS, B u q u es de Guerra E sp a n o les 1885-1971, Editorial San Martn, 19681980.
CASTELLS LLAVANERA, R am on, A tie s C iutats de Girona: catleg de p l n o ls de les ciutats
de Girona d es del seg le X V II al X X , Girona: Col legi d A rq u itectes d e Catalunya, D e
m arcaci d e Girona. D iputaci d e Girona, 1 9 9 4 .
ENGEL, Carlos, E stra tg ia y tctica en la Guerra de E sp a n a 1 9 3 6-1939, Madrid: A lm en a
E d icion es, 2 0 0 8 .
ESCRIGAS RODRGUEZ, J., El Crucero B a le a re s - La M quina y la h isto ria - P erfiles
N avales, Valladolid: Q uirn E d icion es, 2 0 0 4 .
GONZLEZ LLANOS, Jos M., El D ecenio - La co n stru cci n naval m ilita r en la fa c to ria de
Ferrol 1 9 3 6 -1 9 4 6 , Valladolid: AF Editores, 2 0 0 6 .
INFIESTA, J.L.; MORTERA, A rtem io, La artilleria en la Guerra Civil M aterial fu e r a de
servicio inco rp o ra d o a la ca m p a n ya , Valladolid: Q uirn E d icion es, 2 0 0 4 .
LPEZ HERMIDA, Jos; MOLINA FRANCO, Lucas; VZQUEZ GARCA, Juan, La costa
in exp u g n a b le, Valladolid: Q uirn E d icion es, 2 0 0 2 .
MELIS, George. De ku s tb a tte r ij op de M oli de Vent in P alam s. Text original en n eerlan
d s.
MOLINA FRANCO, Lucas, El legado de S igfrido, Valladolid: AF Editores, 2 0 0 5 .
MORENO DE ALBORN, F. & S., La Guerra silen c io sa y silen c ia d a ; H istoria d e la c a m
p an a naval d urante la guerra d e 1 9 3 6 - 1 9 3 9 , Vol. V Madrid, 1 9 9 8 .
MORTERA PREZ, A rtem io, 1898. C o r a za s y canones. A sp e c to s de la gu erra naval con los
E stad o s Unidos, Gijn: F un d acin A lvargonzlez, 2 0 0 8 .
MORTERA PREZ, A rtem io, La A rtilleria Naval en la Guerra Civil E spanola 1936/1939,
Gijn: F undacin A lvargonzlez, 2 0 0 7 .
MORTERA PREZ, A rtem io, La F brica de Trubia, Gijn: F un d acin A lvargonzlez,
2005.
P a la m s 1 9 36-1939. D iari de L lu s B arcel i altres veus, Palam s: Edita A ju ntam en t de
P alam s, 2 0 0 6 .
ARXIUS CONSULTATS
Arxiu G eorge Melis - S im on Stevin V laam s V estin gb ou w k u n dig C entrum - Turnhout (B).
Col lecci Im a tg es A juntam ent d e P alam s - rea d e Cultura - Servei d Arxiu M unici
pal (SAMP).
Fons A ju ntam en t d e P alam s, srie factures 1 9 3 6 -1 9 3 8 . Servei d Arxiu M unicipal
(SAMP).
250
ANTONI ROVIRAS I PADRS
EL FONS JOSEP VERT I PLANAS. UN

TRESOR PER AL CONEIXEMENT DE LA
COMARCA DEL BAIX EMPORD

Volum 31 - ISSN 1130-8524
RESUM: El Centre de Documentaci del Montgr, les Illes M edes i el Baix Ter, del Museu
de la Mediterrnia custodia un fo n s de gran vlua per al coneixem ent del territori del Baix
Ter: el fo n s Josep Vert i Planas, testim oni dels treballs d aquest autor al llarg de tota la seva
vida ( 1914-2002 ). Vert va treballar diferents tem tiques vinculades a les cincies socials:
l arqueologia, la histria, l etnologia, el teatre i els transports. La documentaci s inicia
als anys 40 del segle X X i conclou poc abans de la seva mort, l any 2002 . S ha agrupat els
fo n s en tres grans unitats: documents, plnols i fotografies. Un cop acabats els treballs de
catalogaci, presentem el seu contingut per posar-lo al servei de les persones interessades.
PARAULES CLAU: M asss del Montgr, Baix Ter, Illes Medes, arqueologia, histria, etnolo
gia, teatre, transports, Torroella de Montgr, VEstartit, Empord.
PRESENTACI
Des de lany 2 0 0 8 el C entre de D o c u m e n ta ci del M useu d e la
M editerrnia de Torroella de Montgr cu sto dia el fons qu e el torroellenc Jo sep Vert i P lanas recoll d e s p r s d u n a vida in te n s a lligada a
lestudi del Montgr, les illes M edes i el Baix Ter.
Lan y 2010 s e n c o m p le t d efin itiv am en t la catalogaci i el seu
co ntin g u t es p o sav a a la b a s t d e la societat.
Aquest article p re s e n ta el co ntin g u t del fons lligat a la p e r s o n a de
Jo sep Vert i Planas.
EL CENTRE DE DOCUMENTACI DEL MONTGR, LES ILLES
MEDES I EL BAIX TER
U na de les m issio n s principals del M useu de la M editerrnia de
Torroella de Montgr s la cu stdia i la divulgaci del p atrim o n i del
territori q ue li pertany.
Des de lany 2 0 0 8 d isp o sa d u n servei im prescindible, el C en
tre de D o c u m e n ta ci del Montgr, les illes M edes i el Baix Ter que
aplega, d u n a m a n e r a p ro fessionalitzad a la d o c u m e n ta c i natural,
cultural i m usical d a q u e s te s terres.
253
D es d e lan y 2 0 0 8 el Centre d e D o cu m en ta ci del M ontgr, les illes M ed es i el

Baix Ter cu sto d ia i p o sa al servei d e la so cieta t la d o cu m e n ta ci d a q u est territori.
El fo n s J o sep Vert i P lanas s un d els grans con jun ts d o cu m e n ta ls d aq u est centre.
QUI ERA JOSEP VERT I PLANAS

Jo sep Vert i P lanas (1914-2002) fou un b a i x e m p o r d a n s d e Tor
roella d e Montgr q ue contribu, en u n s m o m e n t s difcils p e r al n o s
tre pas, d e s p r s de la Guerra Civil E spanyola (1936-1939) a la tasca
d e recollir, investigar i d o n a r identitat als trets histrics i p a trim o n i
als d e la n o stra terra.
Els seus in tere sso s si b e re n m olt diversos se c e n tra re n en les
cincies socials i c o n c r e ta m e n t en larqueologia, la histria, le tn o
logia, els c o s tu m s i els oficis tradicionals.
Un dels m rits de Josep Vert fou la projecci dels seus in te re s
sos e n iniciatives ciu ta d a n e s c o m ara la creaci d un p rim e r m u s e u
m on o g rfic so b re el territori a Torroella de Montgr, a final dels anys
s e ta n ta del segle XX q u e m s en d a v an t, lan y 1983, es convert en
el M useu del Montgr i del Baix Ter.
254
EL FON S JO SE P VERT I PLANAS. ...D E LA COMARCA DEL BAIX EM PORD
Llus P ericot en c o m p a n a d e Josep Vert i P lan as e n la in au guraci d e l e x p o sic i

so b re les tro b a lles d el M ontgr, a la ca p ella d e S ant A ntoni d e Torroella d e M ontgr,
la n y 1 9 7 6 .
Cre j u n t a m e n t a m b altres p e r s o n e s el C entre d Estudis del

Montgr, un e n s q u e p ro m o g u la re cerca arqueolgica i des d on
d e s p e r t el cuc del c o n e ix e m e n t a m o lte s perso n es, e n tre les quals
m incloc a mi m ateix.
Ens h a s e m b la t m olt a d ie n t publicar el con tin g u t del fons Josep
Vert i Planas a lInstitut d Estudis del Baix E m p ord . D a q u e s ta m a
n e ra es co ntribueix al c o n e ix e m e n t i a la difusi d a q u e s t fons, un
treso r p e r al c o n e ix e m e n t del m asss del Montgr, les illes M edes i
el Baix Ter.
UNA VIDA, UN FONS
No es pot deslligar ni e n t e n d r e el fons Josep Vert i P lanas del
co n te x t histric q u e li toc viure. N ascut lany 1914 a Torroella de
Montgr en u n a famlia de carrossers, Vert no oblidar m ai a q u e s t
ofici i en p ro m o u r , m s e n d a v a n t, u n estudi exha ustiu i enciclo
pdic q u e co n stitueix u n m e re s c u t h o m e n a t g e als ca rrossers i a les
carrosserie s gironines, tres volum s a b s o lu ta m e n t im prescin d ib les i
255
de co nsu lta obligada en a q u e s ta tem tica: Carros, tartanes i galeres,

Un segle de carrosseries gironines i els transports a Girona.
Hi h ag u u n a p e r s o n a clau q ue m a rc la trajectria, no n o m s de
Josep Vert sin de tota u n a generaci: el m e s tre i g egraf Pere Blasi
i M aranges, qu e d es de lan y 1911, i d u ra n t m s d e 20 anys, exerc
de m e s tre a les escoles p b liq ues de Torroella de Montgr, situad es
llavors a lantic c o n v e n t dels agustins.
Pere Blasi d in a m itz la vida de la vila de Torroella. Col lab o r a
revistes c o m E m porion i el Llibre de la Festa Major i contribu a la
fundaci d e lAteneu. Fou soci fu n d a d o r i, p o s te rio rm e n t, vicepresid e n t de la Societat Catalana de Geografia, filial de Y ln stitu t d Estudis
Catalans. A m b el m a n u a l Geografia Elem ental de Catalunya, lany
1922 li a to rg a ren el p re m i d e FAssociaci Protectora de VEnsenyana
Catalana. A les eleccions al P arla m e n t de C atalunya de 1932, fou
elegit diputat p e r ERC.
El m estre Pere Blasi en voltat d a lu m n es a les e s c o le s p b liq u es d e Torroella a prin

cipi del se g le XX.
256
EL FO NS JO SE P VERT I PLANAS. ...D E LA COMARCA DEL BAIX EM PORD
Ens interessa d estacar aqu el p a p e r actiu, m o to r i d e s p e rta d o r

de conscincies que el m e s tre Blasi a p o rt a tota u n a generaci d es
tudiants d entre els quals hi havia Josep Vert. Seguint uns m od els
renovadors en leducaci basava lap re n e n ta tg e en lexperincia, en
la responsabilitat dels a lu m n e s i en el contacte directe a m b lentorn.
Havia d e ser m olt difcil p e r a un noi intel ligent i a m b u n inte
rs p e r la histria no q u e d a r e n llu ern at c o m p a r tin t u n a excavaci
de les coves p re h ist riq u e s del Montgr a m b el Doctor Llus Pericot,
treb allant colze a m b colze a m b el m e s tre Pere Blasi e n un estudi so
bre la Torroella ro m a n a , c re a n t u n e s sales d exposici arqueolgica
a lescola, visitant Em pries, etc.
Ni la Guerra Civil Espa
nyola (1936-1939), ni la
posterior dictadura del ge
neral Franco (1939-1975)
aconseguirien apa rtar la
petja del m estre Pere Bla
si ni el cuc de lap assio
n a m e n t en la coneixen a
del territori.
Un cop a c a b a d a la
Guerra Civil lany 1939,
Josep Vert c o m e n a a
col.laborar en publicaci
on s de Torroella c o m el
Llibre de la Festa Major
i de Girona, la R evista de
Girona.
E n a m o ra t i a p a ss io n a t
d e S anta Caterina, ab o c a
b o n a part del seu t e m p s
a lestudi arquitectnic,
pictric, histric de le r
mita. P ro m o u t a m b la
recup eraci d o bre s his
triqu es escrites als seIm atge d e Santa C aterina realitzada als an ys
gles XVII i XVIII q ue parvint del se g le XX. D esa p a regu d a d e lerm ita du)en de la vida i m iracles
rant la Guerra Civil E sp an yola (1 9 3 6 -1 9 3 9 ). Proced n cia : Servei d e M on u m en ts d e la D iputaci
d e Barcelona.
257
S an ta C aterina 1, cap-
tivat com estava pel tem a, viatja al Sinai per a visitar el temple original
de Santa Caterina.
El sedu tam b el patrimoni histric i documental lligat a la vila de
Torroella de Montgr. Els seus rastreigs a lArxiu Histric de Torroella de
Montgr d on tragu milers de notes d inters estan avui a labast dels
investigadors. Lapassionaven tam b les gestes que la famlia dels Torro
ella havia fet a les Illes Balears i investigava tam b les passes dels torroellencs en aquelles contrades.
Un m o m e n t im portant en la vida de Josep Vert i Planas s inicia a fi
nal dels anys cinquanta, concretam ent lany 1959 quan ju n tam en t am b
altres persones de Torroella funda el Centro de Estudis Torroellenses que
m s endavant es passar a dir Centre d Estudis del Montgr (CEM).
s interessant reproduir alguns fragments de la voluntat d aquest
centre per a copsar les motivacions de lens:
El firm e proposito de coordinar la labor para el estudio de esta comar
ca y villa y el lograr la conservacin de su patrimonio histrico, artstico
y arqueolgico, ha llevado al convencimiento de los que suscriben que slo
puede ello obtenerse al quedar asegurada la existencia de un Centro con
caracter publico y amparo oficial.
Hoy esta en juego la conservacin de buena parte de este patrimonio y
la defensa de una personalidad comarcal con sus variosy legtimos valores
de diverso rden.
El C entre d E studis del M ontgr im p u ls el lleure, led u ca ci i el c o n e ix e m e n t d e

len torn tal co m el m estre Pere Blasi fu am b la g en era ci d e Josep Vert i Planas.
258
EL FONS JO SE P VERT I PLANAS. ...D E LA COMARCA DEL BAIX EM PORD
J osep Vert i P lanas a la cova d o lm e n del Tossal

Gros, a b a n s d e la se v a d estru cci als an ys seta n ta
d e l s e g ie
xx.
Per d iv e rs e s v icissi
tu ds, el C e n tre d E s tu
dis del M on tgr (a p a r tir
d a ra CEM) q u e d m o lts
a n y s a tu ra t. Als a n y s
s e t a n t a del seg le XX,
el c e n t r e p o t d i s p o s a r
p e r fi d u n im m o b le , la
C asa P astors, i s inicia
un m o m e n t im p o rtan t
e n la t r a je c t ria vital de
Vert.
Els a n y s s e t a n t a fo
re n p e r a J o s e p Vert m o lt
i n t e n s o s i rics. Els d i a
ris d e les a c tiv ita ts del
CEM m o s t r e n a p a r tir
d e la n y 1 9 7 6 u n a v ita
litat q u e es c o n c r e t a en
u n a g ra n a c tiv ita t d e r e
cerq u es arq u eo l g iqu es
al M on tg r i la p l a n a del
Baix Ter. Vert e s t m o lt
[\ lu s io n a t e n la c re a c i
,,
- c-
d u n m u s e u m o n o g r f ic
d e p r e h is t r i a q u e p o c a
poc va p re n e n t form a a
la C asa P a s to rs d e Torroella d e M ontgr.

El fons d o c u m e n ta l del C entre d e D o c u m e n ta ci del Montgr,
les illes M edes i el Baix Ter recull m oltes de les re cerq u es d aquell
m o m e n t. Un m o m e n t clau de tot a q u e s t procs s la publicaci del
volum El Paleoltic a les com arques gironines, publicat lany 1976,
on Jo sep Vert, Xavier Puig i Eudald Carbonell fan un m olt b o n re su m
d e la significaci de les troballes arq u eolg iq ues dels caus del Duc
d e Torroella de Montgr. Aquest m a te ix any 1976 es p o rta a te r m e
u n a exposici, a la capella de Sant Antoni de Torroella de Montgr,
q ue recull les troballes arq u eo l g iq u es del m asss del Montgr.
Un dels m rits d e Josep Vert s h aver atret p e r s o n e s d e s ta c a d e s
en el c a m p de larqueologia: lAssociaci Arqueolgica de Girona; el
llavors d e s c o n e g u t Eudald Carbonell, q ue far la seva tesi doctoral
259
sobre els caus del Duc del Montgr; el professor Henry de Lumley, di
rector de les excavacions de Taltell; larqueleg giron Narcs Soler, etc.
C om a resultat d a q u e s ts treballs, el Montgr p re n im p o rt n c ia
internacional. Un estri dels caus, el Pic del Montgr, e s d e v u n a
icona internacional p e r a definir u n tipus d ein a paleoltica. A Pars,
lany 1981, al M use de l H om m e es p o rta a t e r m e u n a exposici
so b re la p reh istria e u r o p e a a m b u n a im p o rta n t re p resen ta ci d e la
fau n a i de les eines ltiques del m a s s s del Montgr.
Treballs a rq u eo l g ics al cau del Duc d e Torroella d e M ontgr als an ys seta n ta del
se g le XX.
A p artir de lany 1983, u n cop con solidat el M useu del Montgr i

del Baix Ter, Josep Vert inicia u n a nova srie de treballs relacionats
a m b laigua i el p atrim o n i, a m b u n in te re ss a n t estudi so bre els m o
lins del Baix Ter. La d o c u m e n ta c i revela t a m b u n g ran inters en
pro jectes c o m el d e s v ia m e n t del riu Ter.
Porta a t e r m e u n in te re ssa n t treball relacionat a m b els c o s tu m s
populars, el te a tre popular, les carrosserie s i els tran sp o rts, a s p e c te
a q u e s t q u e p e r la seva form aci co neix ia a b a s ta m e n t.
260
Fins a la seva m ort, lan y 2 0 0 2 , Josep Vert i Planas co n tin u

investigant. La seva d a rre ra publicaci es p re s e n t poc a b a n s de la
seva m ort, lan y 20 02, a le n c a ra M useu del Montgr i del Baix Ter.
Vaig c o m p a rtir a m b en Pepitu, aix s co m la n o m e n v e m , la
seva d a rre ra excursi al Montgr a u n a de les coves del Montgr. Va
ser m olt especial c o m p a rtir a m b ell a q u e s t m o m e n t en u n a m u n t a
nya q u e ell es tim a v a tant.
El fons q u e ara p r e s e n ta r e m no es pot e n t e n d r e s e n s e co n ix er
la seva ex p e ri n c ia vital. Tingu u n gran m estre, el Sr. Pere Blasi
i M aranges, i alhora ell m a te ix fou un gran m estre. Ens gui i en s
d e s p e r t el cuc del c o n e ix e m e n t en un m o m e n t clau de la no stra
vida. El seu record e n s e s p e ro n a a tran sferir a q u e s t esp erit a les
noves gen eracion s.
CONTINGUT DEL FONS
El fons Josep Vert era p e r a linvestigador u n a ein a de treball
p erso n al viva i constitua u n a biblioteca especialitzada on es diposi
taven totes les o b serv acio n s q ue portav a a term e. Hi tro b e m n o tes
p re ses a m ex tre tes de la consulta d arxius, articles publicats i en
preparaci, diaris d excavaci, p e n s a m e n ts , idees, projectes, etc. La
d o c u m e n ta c i s inicia als anys q u a r a n ta del segle XX i a c a b a a p rin
cipi del segle XXL
Els t e m e s sn m olt variats si b s inscriuen g aireb s e m p r e en el
c a m p de les cincies socials. Hi t un p es m olt im p o rta n t larq u eo
logia. Josep Vert investig d u ra n t m olt t e m p s la prehistria, esp e ci
a lm e n t els caus del Duc de Torroella i d Ull i les cavitats sepulcrals
neoltiques del m asss del Montgr. Tam b s in tere ss i treball els
pero d e s ibric i ro m . B ona p art dels m ateria ls arqueolgics i t a m
b etnolgics p a rte ix e n dels treballs de c a m p p ortats a te r m e p er
Josep Vert a travs del C entre d Estudis del Montgr i estan avui
d o c u m e n ta ts c o m a fons del m useu.
La h ist ria de Torroella i d els p o b les d el Baix Ter s u n a altra
d e les te m tiq u e s im p o rta n ts del fons. Lestudi arqu ite ct n ic d edi
ficis c o m el castell del Montgr, S anta Caterina, les m uralles de Tor
roella, els co njunts arqu ite ctn ic s del Baix Ter i les principals n issa
gues familiars del m unicipi de Torroella de Montgr.
261
El C astell d e Bellcaire als an ys vin t del se g le XX. P roced n cia: Servei d e M on u m en ts

d e la D iputaci d e Barcelona.
D estaca ta m b Le s tu d i d e l a ig u a . Vert e n te n g u , c o m ning, el

lligam del Baix Ter a m b laigua. El fons c o n t u n ex h a u stiu inventari
dels molins, canals i altres estru c tu res asso c ia d e s a l s d e l aigua
p er lhom e.
Els co stu m s, el teatre p op u lar i e ls oficis tra d icio n a ls a tra g u e
ren ta m b lin ters de linvestigador. Estudis co m el del ball d en
Serrallonga, la proc ess d e Verges i els exvots, e n tre altres, sn u n a
m in a p e r als estu d io so s del te m a . F inalm ent, cal d e s ta c a r els seus
treballs relacionats a m b lofici dels carrosser.
TIPUS DE FONS I DESCRIPCI
El
1)
2)
3)
fons Vert s h a dividit en tres unitats:

D o cu m ents.
Mapes, plnols i croquis.
Im atg e s i d o c u m e n ts.
A con tin u ac i fem u n a descripci detallada del contin g u t de ca

d a s c u n dels tipus de fons descrits.
262
EL FONS JO SE P VERT 1 PLANAS. ...D E LA COMARCA DEL BAIX EM PORD
P e n s e m q u e t inters de fer-ho aix a m b la idea q ue els usuaris i

investigadors trobin e n a q u e s ta publicaci un n dex del q ue p o d ra n
co nsultar d ire c ta m e n t al C entre d e D o c u m e n ta ci del Montgr, les
illes M edes i el Baix Ter al M useu de la M editerrnia.
Llabi, a m itjans del se g le XX.
1) DOCUMENTS
C onstitueix el gruix del fons Vert. Est dividit en 21 u nitats t e m
tiques q u e s u p o s e n dos m e tre s i m ig lnials de d o c u m en ta ci . C ont
d es de n o te s a m , treballs indits, llibres d in ters de la seva bibli
oteca, els diaris deliciosos d e les c a m p a n y e s d excavaci del Centre
d Estudis del Montgr, la histria recollida del m u se u , etc.
La n n e x 1 c o n t les u nitats d o c u m e n ta ls del fons i els seus su b
ttols.
263
Diari d 'ex ca v a cio n s d e Josep Vert i Planas.
2) MAPES, PLNOLS I CROQUIS
Es tracta d u n co nju n t d e 2 4 9 d o c u m e n ts q u e inclouen m a p e s ,

plnols i croquis del Montgr i del Baix Ter elab orats m olts d ells per
lautor: plnols de cavitats i edificis realitzats en la seva m a jo r part
pel top graf Josep Pascual i Massaguer, i croquis recollits so b re el
terren y de situacions d e ja cim en ts, de p u n ts d inters, etc.
LA n nex 2 c o n t u n llistat de m a p e s , plnols i croquis q u e es p o
d e n tro b a r al C entre de D o c u m e n ta ci del Montgr, les illes Medes
i el Baix Ter.
3) IMATGES
C on stitu eix en un delicis tresor visual del territori a m b totes

les te m tiq u e s del contin g u t del fons d escrites a n te r io rm e n t. In
clou m olts e le m e n ts avui d e s p a re g u ts c o m el p a r a d o lm e n del Tossal
Gros, la p e d r a d avarar les b a r q u e s del p as del riu Ter, ja c im e n ts
destruts, perso n atg es, tallers, etc.
El fons c o m p r n u n total de 2 .2 2 6 im atg es re p artid es en 12 u n i
tats te m tiq u es. A co ntin uaci fem u n a b re u descripci del seu c o n
tingut.
264
EL FO NS JOSEP VERT I PLANAS. ...DE LA COMARCA DEL BAIX EMPORD
1. AIGUA I PATRIMONI
C ont 63 im atg es de lautor refere n ts al p a trim o n i d e laigua al
Baix Ter. Inclou rescloses, els diferents p o n ts de Torroella, snies,
recs de m olins i im atg es del riu Ter.
2. LESTARTIT
Conjunt de 156 im atg es de lEstartit i la seva costa in tegrades
en u n a sola caixa. Les illes Medes, la seva geologia i un detall de les
fortificacions de la M eda
Gran. Tam b recull im a t
ges an tig u es de diferents
fotgrafs so b re el p atri
m o n i de lEstartit, les
festes, la g e n t i els oficis
m ariners.
3. TORROELLA DE
MONTGR
Conjunt im p o rtan t de
688 im atges de Torroella
de Montgr integrades en
tres caixes. Inclou im at
ges molt interessants de
diferents m o n u m e n ts del
te rm e elaborades pel Ser
vei de M o n u m en ts de la
M ancom u nitat de Catalu
La ped ra avui d esa p a reg u d a del p as d e la barca
nya dels anys vint del se
d e Gualta q u e p erm etia travessar el riu.
gle XX. Tamb ap a reix en
els d o c u m e n t s grfics de
p ublicacions de Josep Vert: lesglsia gtica de S ant Genis, im atges
d e diferents casals histrics de la vila d e Torroella de Montgr i les
seves muralles, le rm ita de S anta Maria del Palau i el Castell del
Montgr.
265
4.- SANTA CATERINA

C onsta d e 501 im a t
ges. Josep Vert tingu
u n gran in ters en ler
m ita de S anta Caterina.
Aquesta unitat c o n sta
de du es caixes. Entre
les im atg es d e s ta c a la
d o c u m e n ta c i del Ser
vei de M o n u m e n ts d e la
M a n c o m u n ita t de Cata
lunya, dels anys vint del
segle XX. Tam b s h a de
d e sta c a r la d o c u m e n t a
ci grfica q u e Josep Vert
dug u a t e r m e dels ele
m e n t s artstics d e le r m i
ta: el retaule, les p intures
del sostre, d u n g ran d e
tall. La unitat co n t t a m
b detalls de larq u ite ctu
ra d e lerm ita.
Detall del retaule barroc d e Santa Caterina.
5.- ARQUEOLOGIA. PREHISTRIA. ARQUITECTURA

TRADICIONAL
C onsta d e 4 6 7 im atg es distribudes e n u n a n ica caixa. U na part
im p o rta n t del fons est d e d ic a d a al cau del Duc d e Torroella de
Montgr. Shi tro b e n im atg es de les excavacio ns dels an ys s e ta n
ta del segle XX, els treballs d inventari i ta m b lexposici q ue es
fu lan y 1976 a la capella d e Sant Antoni d e Torroella de Montgr.
Shi recull ta m b altres treballs efectuats a altres caus del Montgr i
e s ta b lim e n ts d e la plana: el Tossal Gros, el cau d e n Jo an Falgs, el
cau d en Calvet, el cau del Duc d Ull, el puig M ascar, la cova dels
Horts de la P ed ro sa i el cau d e lOlivar d en Licus. Existeix u n petit
recull d a rq u ite ctu ra tradicional i d e c a m in s del Montgr.
266
6.- ARQUEOLOGIA. DE
LEDAT DEL BRONZE AL
MN ROM
C onsta d e 2 27 im a t
ges distribudes en u n a
sola caixa. Recull grfi
c a m e n t la petja r o m a n a
al Montgr i al Baix Ter.
Sinicia a m b la Fonollera i a b r a a els j a c im e n ts
ibers i r o m a n s del m a s
Solei, la vinya d e n Xarlan, S an ta Maria del Mar i
el c a m p de la Gruta.
7.- ETNOLOGIA.
SARDANES
Cont 180
im atg es
distribudes en u na sola
, .
, ,
, .
.
caixa. In te re ss a n t recull
La cistern a del ca m p d e la Gruta en el m o m e n t
d e la sev a d estru cci als a n ys setan ta del se g le XX.
d im atg es dels
gega n ts
de Torroella de Montgr,
de la p ro c ess de Verges i de la in dstria de la cera i dels exvots
q ue sn les fotografies q u e s'utilitzaren p e r a fer u n a publicaci
a m b a q u e s t ttol. Aplega t a m b u n a petita co lle c c i de fotos de
g ru p s escolars de principi del segle XX.
Un a p a rta t im p o rta n t d a q u e s ta unitat s la c o r re s p o n e n t a la
s a r d a n a a m b im atg es antigues.
8. PERSONATGE I LLINATGES
Recull 83 im a tg e s distribudes en u n a sola caixa. Al llarg d e la
seva vida Jo sep Vert m o s t r inters en el p atrim o n i, p er t a m b en
les diferen ts nissag ues im p o rta n ts de la vila. Cont d o c u m e n t s d e la
Casa Carles i del Palau del Mirador, de la famlia Tor, Pons-Sarriera,
de Guillem d e Torroella i diferen ts escuts d arm es.
267
9.- PATRIMONI ARQUITECTNIC DE LEMPORD

Cont 198 im atges distribudes en u n a sola caixa. Aquesta unitat
c o m p r n diferents rees geogrfiques de pobles i llocs de lAlt i del
Baix E m pord. Les im atges fan referncia al p atrim oni arquitectnic
i artstic d aq u estes poblacions. Sn interessan ts pel fet que m o stren
un patrim oni dels anys setan ta del segle XX. Per aq u e st motiu, la
m ajoria sn en blanc i negre. De lAlt E m p o rd ap areixen Sant Mart
d Empries, el castell palau de Bellcaire d E m pord, Sant Joan de
Bellcaire, el castell del Remei, avui en t e rm e de la Bisbal d E m pord,
Crulles, les Corts d Empries, Sant Feliu de la Garriga a m b im atges
del castell i d un sarcfag, els te rm e s de lEscala, Viladam at i Vilopriu.
Del Baix E m po rd, la unitat fa re fer ncia al castell de Begur,
Esclany, les esglsies de Monells, el Castell de Foix, Llabi, Canap o st, Vulpellac, S ant Iscle, Peratallada, S ant C lim ent de Peralta,
Gualta, Palau-sator, la torre de Pals a la platja, Pbol, Rupi, Serra de
Dar, M areny, la Tallada, U ltram ort i la Vall al m unicipi de Verges.
10.- GUERRA CIVIL ESPANYOLA I FORTIFICACIONS AL MONTGR
Cont 44 im atges. N hi ha 22 relacio n ad e s a m b el p e ro d e de
la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), c o n c r e ta m e n t le n d e r r o c a
m e n t d e lesglsia dels Dolors a Torroella d e Montgr.
Aquesta unitat co n t ta m b 22 im a tg e s re la cio nad e s a m b les
fortificacions d e la dictad u ra del general Franco (1939-1975) q u a n
es fortific la costa a la p u n ta M ontg i a la p u n ta del Mil tots dos
p u n ts al m asss del Montgr.
11.- TRANSPORTS I CARRUATGES A LES COMARQUES
GIRONINES
Josep Vert p rov en ia d u n a famlia d e carro ssers i ell m a n tin g u
lofici fins a la seva jubilaci. Una d e les o bres cabd als de Jo sep Vert
foren tres edicions d e d ic a d e s al m n dels tra n s p o rts i la carro sseria
a les c o m a r q u e s gironines. Aquesta unitat, d u n a sola caixa, co n t
63 im atg es d e gran valor a les c o m a r q u e s gironines q ue foren utilit
zad es p e r a dur a t e r m e a q u e s te s publicacions. Shi tro b e n im atges
de c a rru a tg e s antics guiats e n c a ra p er cavalls, els p rim e rs c a rru a t
ges m ecnics, vials i com u n ica cio n s, un au tn tic tresor p e r con i
x er co m h a n evolucionat els tra n s p o rts a les c o m a r q u e s gironines.
268
EL FO NS JO SE P VERT I PLANAS. ...DE LA COMARCA DEL BAIX EMPORD
Creuant el riu Fluvi a principi del se g le XX.
12.' CENTRE D ESTUDIS DEL MONTGR. PRIMER MUSEU

MONOGRFIC
C ont 23 im atg es recollides en u n a sola caixa. Setze d elles
c o r re s p o n e n a u n a excursi d uta a t e r m e pel C entre d Estudis del
M ontgr a final dels anys s e ta n ta del segle XX a Taltell, a la Catalu
nya Nord. s in te re ss a n t o b serv ar la po pularitat del CEM qu e p o rt
en a q u e s ta poblaci de la C atalunya Nord un n o m b r e im p o rta n t de
p e r s o n e s de Torroella de Montgr.
Hi h a vuit im atg es c o r re s p o n e n ts al M useu Monogrfic, a n terio r
al Museu del Montgr i del Baix Ter in aug urat lany 1983.
CONCLUSIONS I AGRAMENTS
Ens s e m b la q u e el fons Josep Vert i Planas est, finalm ent, al lloc
on li c o rre s p o n i m atreviria a dir al lloc on ell desitjaria q ue fos, al
C entre de D o c u m e n ta ci del Montgr, les illes M edes i el Baix Ter,
un c e n tre q u e recull el millor d e les p e r s o n e s p e r a pro jectar el seu
s a b e r cap al p re s e n t i al futur.
Aquest treball no h au ria estat p ossible s e n s e lesfor de m oltes
p erson es. En p rim e r lloc grcies a la famlia Vert q u e en s h a fet m e
reixedors de la cust d ia del seu fons familiar.
269
Excursi del C entre d E studis del M ontgr a Taltell a final d els an ys setan ta del
se g le XX.
A Eva Rami, d o c u m e n ta lis ta del ce n tre qu e a m b la seva tasca

te n a i professo nal va co n so lid an t dia a dia el C entre de D o c u m e n
taci c o m a u n a ein a im prescin d ib le al territori.
A Maria Roca, es tu d ia n t q ue d u ra n t un estiu du g u a t e r m e un
p rim e r inventari del fons Josep Vert i Planas; a Snia Urrutia, que
inven tari el m aterial fotogrfic; a M ontse Gonzlez, adm in istrativ a
del C entre d e D o c u m e n ta ci , a M o ntserrat S nchez, qu e d u ra n t tres
m e s o s dug u a t e r m e u n a im p o rta n t tasca d inventari i classificaci,
i a Adriana Gelad Prat, a lu m n a del M ster en Gesti del Patrim oni
Cultural en l' m b it local de la UdG q u e c o m p le t d efin itiv am en t els
treballs de catalogaci.
Grcies a tots ells d is p o s e m d un arxiu im p o rta n t p er al c o n e ix e
m e n t del Baix E m pord.
270
EL FO NS JO SE P VERT I PLANAS. ...DE LA COMARCA DEL BAIX EMPORD
Darrera sortid a d e J o sep Vert i P lanas al m a sss del Montgr.
A n n e x 1.
1. ERMITA D E SANTA CATERINA
1.1.
1.2.
1.3.
1.4.
1.5.
1.6.
D ib u ixos d e F ran cesc Soler

L ermita de Santa Caterina. Transcripci a mquina del llibre dAndreu Sabat (any 1672)
A punts d art d e lerm ita d e Santa Caterina
H istria d e lerm ita d e Santa Caterina
A punts per u n a histria arq u itectn ica d e Santa Caterina
B ns p a trim on ials d e lerm ita d e Santa Caterina
2 . TEATRE, LITERATURA, PO ESIA
2 .1 .
2 .2 .
2 .3 .
2 .4 .
2 .5 .
2 .6 .
2 .7 .
2 .8 .
2 .9 .
2 .1 0 .
Teatre del Com

H istria del teatre a Torroella d e M ontgr
Obra literria d e F ran cesc Viver
Obra literria d e Josep C astells
Salvador Dabau
La g ra n tragdia de la p a ss i i m o r t de Jesu -C h rist n o stre senyor. Que es
rep resen ta va p e r la Q uaresm a i el D ijous S a n t a Torroella de M ontgr. A n y 1798.
P erduda l a n y 1910
S in opsi del llibre d e la P assi e x iste n t a Torroella. La gran tragdia de la p a ss i i
m o r t d e J e s u c ris t n o stre se n yo r. M anresa (1 8 8 4 )
La p ro c e ss d e Verges
Locals d e teatre i so c ieta ts recreatives. C entres Culturals C atlics. La p ro cess
de Verges.
D u es p o e s ie s origin als d Albert d e Q uintana i C om b is
271
3 . M SICA
3 .1 .
M sics i o rq u estres
4 . OFICIS
4 .1 .
4 .2 .
4 .3 .
4 .4 .
4 .5 .
4 .6 .
4 .7 .
4 .8 .
4 .9
Confraria d els Sabaters d e Torroella d e M ontgr. Instituda a la cap ella d e Sant

Marc d e le s g l sia d e Sant Agust d aq u ella vila q u e so ta la d v o ca ci del Sant
E vangelista est instituda. 18 d e Maig d e 1 5 6 0 . Rei Felip 1.
B enefici d e F ran cesc Rufac, C anonge. F otocpia p ergam d e lArxiu M unicipal
d e Torroella d e M ontgr
C au ses pies. M etge. P on
Confraria d e Santa Maria del Mar
Confraria d els Peraires. O rd en an ces. Reculls. Peraires d e Perpiny
Parrquia d e Torroella
La rtesan ia m arinera; E m b arcacion s, m estres d aixa, n om en clatu ra, estris i
oficis
A punts per u n a histria d e la m arin a d e Torroella
Etnografia torroellen ca. R ecerq ues. Carruatges. F otocp ies factures d en Trias
de Pals i R ossell d e Torroella d e M ontgr
5 . PATRIM ONI
5 .1 .
5 .2 .
5 .3 .
5 .4 .
5 .5 .
5 .6 .
El Palau
C astells i fo rta leses del Baix Ter
Pirates i corsaris
Castell del M ontgr
La p laa m ajor i la ca sa d e la vila
Santa Maria del Mar
6 . M OLINS
6 .1 .
6 .2 .
6 .3 .
F itxes i fotografies d els m olin s d e Pals i Gualta

M olins del b aix Ter i Fluvi
D e la ca sa Pons als Mutra i els M olins d e Torroella d e M ontgr. H istria
7 . LA P A R R Q U IA DE SA N T GENS
7 .1 .
7 .2 .
7 .3 .
7.4 .
7.5 .
7.6 .
D ib u ixos i p ln ols
La C on su eta d e la parrquia d e Sant G enis
LO rgue i la cap ella d e m sica.
Parrquia d e Sant G enis. B en eficis
El ca m p a n a r d e lesg l sia d e Sant G enis
V isites p astorals 1 3 0 5 -1 3 8 6
8 . H IST R IA LOCAL
8 .1 .
8 .2 .
8 .3 .
8 .4 .
8 .5 .
8 .6 .
8 .7 .
8 .8 .
8 .9 .
LOra M artim a d Avi

F eudalism e. La ca sa d els Torroella
El castell d e Roca Maura
P rivilegis co n c e d its p els rei Pere III a Torroella i Jau m e I a A lbons
R am on d e Torroella Prim er B isbe d e M allorca (1 2 3 8 -1 2 6 6 )
T estam en t d e Bernat d e Sta. E ugnia
Beatriu, m uller d e Bernat d e Sta. Eugnia
Els c o m te s d Em pries. M ontsalvatge
T estam en t d e P on I d E m p ries i co m en ta ris
272
EL FONS JO SE P VERT I PLANAS. ...DE LA COMARCA DEL BAIX EMPORD

8 .1 0 .
8.11.
8 .1 2 .
8 .1 3 .
8 .1 4 .
8.1 5.
8 .1 6 .
8.1 7.
8 .1 8 .
8 .1 9 .
8 .2 0 .
8 .2 1 .
8 .2 2 .
8 .2 3 .
8 .2 4 .
8 .2 5 .
8 .2 6 .
8 .2 7 .
8 .2 8 .
8 .2 9 .
8 .3 0 .
8 .3 1 .
8 .3 2 .
8 .3 3 .
8 .3 4 .
8 .3 5 .
8 .3 6 .
8 .3 7 .
8 .3 8 .
8 .3 9 .
8 .4 0 .
8 .4 1 .
8 .4 2 .
8 .4 3 .
8 .4 4 .
8 .5 5 .
8 .5 6 .
8 .5 7 .
8 .5 8 .
8 .5 9 .
8 .6 0 .
8 .6 1 .
8 .6 2 .
8 .6 3 .
El v e sc o m ta t d e Torroella
Bernat d e Santa E ugnia. P ergam ins. Privilegi Torroella
Itinerari d e Jau m e I. J. Miret i Sans. S en yors d e Torroella q u e firm en am b el seu
segu ici
Guillem d e M ontgr. Reculls
La fam lia d els S en esterra
G en ealogia d els Torroella- Sta. Eugnia
S eg le XI a Torroella
Arxiu d e la C orona d Arag. D o cu m en ts referen ts a m uralles i la Sellera
Reculls d e 1E m p o rio n 1 9 3 2 -1 9 3 3
C om entaris. P erode d e R epblica 14 d Abril 1931 -1 9 3 4 -1 9 3 6 fins a 18 d e juliol
de 1936
R esum del p ero d e republic i guerra civil. Fets m s n otoris d aq u ells anys.
16 d e Febrer 1 9 3 6 . P rop agand a electoral.
Torroella
C o m p en d i d In fo rm acion s d e Torroella d e M ontgr (1 9 0 0 -1 9 1 3 )
D e la dictadura d e Prim o d e Ribera, 13 d e se te m b r e d e 1 9 2 3 , fins a la repblica
Llibre d e co n clu sio n s. Reculls per una histria d e Torroella. Fets 1 9 1 4 -1 9 2 3
Prim er i se g o n A juntam ent 1 9 3 6 . Guerra Civil. Llibre d A ctes m un icip al.
Estudi d e la Torroella M edieval
Im p o sicio n s i tributs d origen feudal que gravaren la vila d e Torroella d e M ontgr
Fets i d o cu m e n ta ts
M asies i paratges
M asos i m o lin s
M asos C adastres
C onreus del M ontgr
Notaris. F ogatges. 1 4 4 7 - P obles
Paratges
La guerra d els seg a d o rs a lE m pord. Torroella 1 6 4 0
Extret del Corpus en Gerona. B andas y b an d oleros
S eg le XVII Reculls d e fets d iversos
La guerra d els S egad ors a lEm pord
Llibre d e co n clu sio n s. Reculls d iferen ts
C a m p a n y es m ilitars se g le XVII. Capit A ndreu Sbat. Anys 1 6 4 9 i 1652
Guerres a m b Frana. O cu p aci fran cesa d e la vila. Anys 16 5 3 i 16 5 5
Arxiu d e Torroella d e M ontgr
Torroella d in s la guerra d e se c e s s i
Un p ressu p o st m u n icip al d e lan y 1 700
Batllia gen era l d e C atalunya. Ordre jerrquic i graus d e lad m in istraci
Arxiu m un icip al
P rotocols propis d els c n so ls d e Torroella
Peraires. Reculls histrics que es poden relacionar am b Torroella. Segles XIV a XVIII
Espars. Torroella
La co n stitu c i d e 1 820- 1 8 2 3
D esa m o rtitza ci
H ospital
N o tes h ist riq u es
9 . GEGANTS
9. 1.
Els g eg a n ts a les p ro c e sso n s
273
1 0. PERSONATGES I LLINATGES
10.1.
10.2.
10.3.
10.4.
10.5.
10.6.
10.7.
10.8.
10.9.
10.10.
10.11.
1 0.12.
1 0.13.
1 0 .1 4 .
1 0 .1 5 .
1 0 .1 6 .
Josep Maria M ascort

Famlia S an an , Mach i Mir
D o n es n o ta b les que es d istin g eix en a la vila al llarg d e la histria
Famlia S en esterra. C o lleg ia ta d Ull
Llinatge d e la fam lia d els Pbol i Litr
La fam lia Ali Pastors
Les fa m lies X aragay i Llabi
Llinatges Q uintana Axada
Reculls
Els g erm a n s F ran cesc i A ntoni Viver i Puig
Andreu Sbat. S em b la n a
Josep H ospital Bou. P epe d e la Fonda
El m a rq u s d e Robert
E leccions. D istricte i partit d e Torroella d e Montgr
La ca sa Carles Puig- Diern
Drets alod ials
11. ESGLSIA
1 2 . TER I D A R
12.1 .
12.2.
1 2.3.
1 2 .4 .
12 .5 .
1 2 .6 .
12.7.
1 2 .8 .
1 2 .9 .
12.10.
12.11.
1 2 .1 2 .
1 2 .1 3 .
1 2 .1 4 .
1 2 .1 5 .
1 2 .1 6 .
1 2 .1 7 .
1 2 .1 9
1 2 .2 0 .
12.2 1 .
El Ter a Torroella. R egnat d e Jau m e II. Mol d e Pals

R esclo ses, drets d aigua, p lets, altres
Ter i Rec d e Mol
C ronologia
Any 1 701. C ontracte d 'arren d am en t del m ol d e Gualta i terres per 5 an ys entre
la ca sa d e R ocaberti i Salvador Q uintana, Josep M etge i Real i F ran cesc Arderol,
tots d e Torroella d e M ontgr
A iguats d els m e s o s N ovem b re i D esem b re 1 7 7 7 . T rencam ent d e la resclo sa del
m ol d e Gualta. In ten ci i p rojecte d abaixar-la 4 p am s. N oves m o te s a Jafre i
C anet. E x p ed ien ts d e la junta d e C om er a la b ib lioteca gen eral d e Catalunya
P rojecte d e d e sv ia m e n t del riu Dar
Arxiu Carles. N otes
C am p anya d e fe n sa del Ter. S etem b re 1 9 7 6
La Fonollera. Ter. D ev e se s
El riu Ter fa 2 0 0 0 a n ys d in s el p aisatge d e Torroella
El con jun t del Baix Ter i les salin es. En els S eg les XVII i XVIII
D iversos
Ter i Dar
Baix Ter. A igu aleixos
Q estio n s so b re les p lan tacion s d arrs
Pla d e D esv ia m en t del Ter. P rotestes i relacion s am b la p rop osta del d e sv ia m en t
Pont del Ter a Torroella, p lan s d e carreteres i ca m in s ven als
Pont d e fusta. P rojecte an y 1 8 9 0
Vials i ca m in s
1 3 . M ASIES
1 3 .1 .
1 3 .2 .
Reculls diferen ts. S ob restan y

C ases, M asies, Paratges, carrers
274
1 4 . GOIGS
1 4 .1 .
1 4 .3 .
1 4 .4 .
14 .5 .
Goigs
G oigs
G oigs
Goigs.
d e n ostra sen yora d e la fossa. Ull G oigs d e Santa

Caterina
d e Santa Maria del Mar
d e la Mare d e D u d e lEstartit
C ap elles d e Torroella d e Montgr. Verge Maria i co n g reg a ci d els Dolors.
1 5 . LA BATALLA DEL TER

1 6 . ULL
16.1 .
16.2 .
1 6 .3 .
1 6 .4 .
1 6 .5 .
1 6 .6 .
1 6 .7 .
16 .8 .
1 6 .9 .
1 6 .1 0 .
16.11.
1 6 .1 2 .
1 6 .1 3 .
Ull, d em ografia, m a sies, fogatges. Notaris Ull i Torroella

Ull fo to c p ies arxius
Ull. F itxes m a so s, PARATGES I CAPBREUS
Ull q u a d ern s, m a so s, pedrera
C apitells ro m n ics d Ull i Torroella d e M ontgr
Ull, m allo en el lloc d it p u rto s
Ull Laudes Sepulcrals. Epitafis
Sant A ndreu D Ull
Ull se g ells d e ta m p
Ull. reculls diferen ts. A ssaig
Pontic. Torroella i Ull
D em ografia D Ull. D iversos
Llibre Ull
1 7 . LES ILLES M EDES

18. LESTARTIT
18 .1 .
18 .2 .
1 8 .3 .
La parrquia d e lEstartit
El castell d e Roca Maura
Els p ro testa n ts a lEstartit
1 9 . A R Q U E O L O G IA
19 .1 .
1 9 .2 .
1 9 .3 .
1 9 .4 .
1 9 .5 .
19.6 .
19.7 .
1 9 .8 .
1 9 .9 .
1 9 .1 0 .
19.11.
1 9 .1 2 .
1 9 .1 3 .
1 9 .1 4 .
1 9 .1 5 .
1 9 .1 6 .
1 9 .1 7 .
1 9 .1 8 .
D ib u ixos del Cau del D uc d e Torroella

R od alies del Tossal Gros
P rehistria, M ontgr
El cau del D uc d Ull
Estudi so b re la fauna d els cau s del Duc d e Torroella i d Ull
E xcavaci al cau d e la Figuera
Cau d e les d en ts
El Cau d en Calvet
P ob lam en t n eo ltic al M ontgr i a la p lan a del Baix Ter
El cau d els o s s o s i altres cau s al pla d e les R ab ioses
El cau d e lOivar d en Margall
El cau d en Joan Falgs
E xp o sici d e les Troballes del M ontgr, a g o st 1 9 7 6
E sta b lim en ts ib rics i rom an s al M ontgr
El C am p d e la gruta, horta d en S ols, Mol del m ig, Fbrica del Rami
Vials ro m a n s en el M ontgr
Forns d e ca l i rajoleries
M anantials M ontgr
275
2 0 . U R B A N ISM E DE TO RROELLA
2 0 .1 .
2 0 .2 .
2 0 .3 .
2 0 .4 .
2 0 .5 .
2 0 .6 .
2 0 .7 .
2 0 .8 .
C ronologia
G eneral, p la n im etria, Torroella
Textos in te ressa n ts
Muralles, p lan s q uintana, ca sa llabiana. P lanim etria
La Sellera
D o c u m e n ts relatius a m uralles i v en d a palau del Mirador
R ecerq u es fete s a larxiu m u n icip al d e Torroella d e M ontgr
A rquitecte M as. R estauraci del mirador. Torre d e les bruixes. Plnol del
Mirador
2 0 .9 .
La sellera; m uralles, recinte, p ln ols i d o cu m e n ta ci
2 0 .1 0 . Portal del mar, Muralles
2 1 . D IA R IS
2 1 .1 .
2 1 .2 .
2 1 .3 .
A ctivitats C entre d Estudis del M ontgr

Diari d ex ca v a cio n s del M ontgr
E xca v a cio n s g en era ls i recerq ues
276
A n n ex 2. PLANIMETRIA, CARTOGRAFIA I DIBUIXOS

2 . 1.
TER, DAR I FLUVI, RECS, RIERES, ESTANYS i AIGUALEIXOS
2 . 1.1
Mapa del ras de Santa Anna i el Barcars amb notes, any 1730 (2 fulls)
2 . 1.2
2 Mapes de l'entorn del Montgr en el perode post-paleoltic amb els Rius Ter i
Fluvi que envolten mpuries i lactual curs del Ter
2.1 .3
Plnol ideal que m anifesta la disposici de la Devesa de Torroella de Montgr i el

curs actual antic del riu Ter (2 fulls)
2.1 .4
Mapa fsic del m asss del Montgr, am b els caus del Duc de Torroella i d'Ull
senyalats i el curs antic i actual del riu Ter
2.1 .5
Plnol del baix Ter
2 . 1.6
Plnol del curs baix del riu Ter.Riuet o Fluvi vell al Nord, M adremanya a l'Oest,
Palafrugell al Sud i cap de Begur a l'Est
2.1 .7
2 Plnols dels recs i rieres a l'entorn de la Granja Coll
2 . 1.8
Plnols de la xarxa fluvial de la costa Gironina: El Perts al Nord, Besal a l'Oest,

Palafrugell al Sud i les Illes M edes a l'Est
2.1 .9
Disposici dels tres projectes per desviar el riu Dar. Plnol en que es mostra els
tres projectes pel desviam ent del riu Dar (4 fulls)
2 . 1.10
Arx. Ter. Amaig. Institut d Estudis sobre el Baix Ter. Mota de Canet
amb notes (6fulls)
2 . 1.11
Plnols am b el curs del riu Ter anteriors i Posteriors a 1 730
2 . 1.12
Projecte de rectificaci del curs del riu Ter, des de Colomers almar, fet per orde
del Consell superior de Castella (any 1790) (9 fulls)
2.1 .1 3
2 Plnols del projecte de 1820 per canalitzar el riu Dar, desprs de la forta
avinguda que va negar el pla de Serra i el poble
2 .1 .1 4
Disposici dels tres projectes per desviar el riu Dar 12-1-1798
2 .1 .1 5
Explicaci del m apa geogrfic en el que es m anifesten els estralls i danys, que
ha ocasionat el riu Dar aix com el que s'ha de fer per tal d evitar-los en lo
successiu (any 1830)
2.1 .1 6
Plnol del curs del Ter Vell i propietaris terratinens limtrofs. Arx. Carles
2.1 .1 7
Plnol que va presentar la com unitat de Torroella de Montgr am b dem ostraci

de les inundacions que reportarien de les torres limtrofs en cas d unir el Dar
amb el Ter am b notes (des. 1791)
2.1 .1 8
Tram de la part baixa del Riu Ter
2.1 .1 9
Mapa de la xarxa fluvial del Baix Ter
2 . 1.20
Mapa del delta del Ter entre els anys 1300-1350
2 . 1.21
Mapa del tram baix del Ter d es de Torroella de Montgr fins al mar amb topm im s
2 . 1.22
Mapa del Masss del Montgr dom inant la baixa plana quaternria de la
desem bocadura del riu Ter
2 .1 .2 3
Esborrany del plnol de la desem bocadura del riu Ter i el Golf de Torroella
(abans del segle XIV)
2 .1 .2 4
Plnol del segle XIV del tram baix del riu Ter i les salines
2 .1 .2 5
Plnol que va presentar la com unitat de Torroella de Montgr amb la dem ostraci
de les inundacions que reportarien de les terres limtrofes en el cas d'unir el
Dar i el Ter
2 .1 .2 6
Empries: cam ins rom ans i antigues desem bocadures dels rius Ter i Fluvi
2 .1 .2 7
Fotografies de les llegendes de diversos plnols en relaci al Baix Ter(6 fulls)
277
2 .1 .2 8
Pla del Baix Ter
2 .1 .2 9
Plnol de l'antic curs dels rius Ter i Fluvi i Dar de les coves, restes rom anes
1 caus
2 .1 .3 0
Plec de m apes, dibuixos i notes referents a la desviaci dels rius Ter i Dar(15
fulls)
2.1.31
Conjunts de gravats cartogrfics del Baix Ter am b n otes(l 2 fulls)
2 .1 .3 2
Mapes de l'entorn quartenari del Masss del Montgr amb notes(3 fulls)
2 .1 .3 3
2 Mapes dels rius Ter i Dar am b els estanys d'Ultramort i la sala
2 .1 .3 4
2 Mapes de la disposici dels tres projectes per desviar el riu Dar(l 2-1-1798)
2 .1 .3 5
Mapa del projecte per canalitzar el riu Dar(any 1820)
2 .1 .3 6
2 Mapes de lestany de Pals i la desenbocadura del riu Dar(el rec Restany

regula ? el seu cudal en les grans avingudes
2 .1 .3 7
3 Mapes del riu Dar que s absorvit pel rec del Mol de Pals
2 .1 .3 8
4 Mapes de la Conca del riu Dar, rieres tributaries, estanys i aigualeixos
2 .1 .3 9
Mapa de la Conca del riu Dar
2.1 .4 0
Mapa del paratge del Baix Ter a 29 d abril de 1730
2.1.41
Mapa del canvi del curs del Ter anteriors a 29 d Abril de 1730
2 .1 .4 2
Mapa del Masss del Montgr i dels sedim en ts del riu Ter segles XIII-XX
2 .1 .4 3
Mapa de la gran riuada que arrib a l'Estartit (extret de l'Arxiu Carles, a l'arxiu
m unicipal existeix una llista dels propietaris)
2 .1 .4 4
Plnol del riu Dar, rieres tributries, estanys i aguadeixos
2 .1 .4 5
Plnol am b l'antic curs del riu Ter des de Verges fins L'Escala
2 .1 .4 6
Plnol del projecte del 1820 per canalitzar el riu Dar desprs de la forta
avinguda que va negar el pla de Serra i el poble
2 .1 .4 7
3 Plnols de la desem bocadura del Ter i el Golf de Torroella ( abans del segle XIV)
2.1 .4 8
Plnol que va presentar la com unitat de Torroella de Montgr amb dem ostraci
de les inundacions que reportarien de les terres limtrofs en cas de unir el Dar
am b el Ter am b n otes (des. 1791)
2 .2 .
POBLES DE LEMPORD
2 . 2.1
Plnol del term e municipal de L'Escala
2 . 2.2
Plnol del term e m unicipal de Fontanilles
2.2.3
Plnol del Terme Municipal de Gualta
2 .2 .4
Palau-sator. Recinte em murallat
2 .2 .5
Palau-sator. Municipi
2 . 2.6
Plnol de les antigues murallas de la Tallada
2 .2 .7
Plnol del conjunt m edieval de Mareny
2 . 2.8
Mapes dels lmits del term e municipal d'Ull am b els term es que l'envolten i
les vies m edievals i rom anes
2.2 .9
Plnol del Terme municipal d'Ull i notes (2 fulls)
2 . 2.10
Plnol del Municipi d'Ull i notes
2 .2.11
Plnols del Municipi d'Ull (12 fulls)
2 . 2.12
Plnol del term e Municipal d Ull i voltans (2 fulls)
2 .2 .1 3
Plnol de Torroella am b Ull
278
2 .2 .1 4
Plnol del nucli antic d'Ull i la Cellera (4 fulls)
2 .2 .1 5
Plnol de l'entorn de l'esglsia d Ull
2 .2 .1 6
Plnol de les cases velles d'Ull
2 .2 .1 7
Palau-sator. Recinte em murallat
2 .3
ARQUEOLOGIA
^^ j
Plnol del Paleoltic inferior. Presncia a les ribes del curs antic del Ter, del Puig
Segal i del Masss del Montgr d indstria arcaica relacionada
2 .3 .2
Plnol de situaci de les PASTERES a la punta de Mil
2.3 .3
Plnol de situaci de les PASTERES. Probable Dolm en
2 .3 .4
Mapa
de l'entorn quaternari del Baix Ter i restes arqueolgiques
2 .3 .5
Mapa
del Masss del Montgr am b l'estacions del paleoltic inferior
2 .3 .6
Plnol arqueolgic del Montgr i el seu entorn al com en am en t de l'era cristiana
2 .3 .7
Mapa del Camp de la Gruta i el seu entorn a l'poca romana
2 .3 .8
Mapa del probable dolm en al crrec de la Cala Ferriola
2 .3 .9
Mapa
de troballa rom ana a Rupi (la Atalaia)
2 .3 .1 0
Mapa
de la Cova localitzada sobre del negre del Falguer
2.3.11
Mapa
de la localitzaci de les barraques al crrec de Coma Llovera
2 .3 .1 2
Mapa
de la localitzaci de fssils d Aspidiscus al puig de la reina
2.3 .1 3
Mapa
de la cova destrida a la trona
2 .3 .1 4
Mapa
de les coves i esquerdes a la crulla de la Punta Mil
2 .3 .1 5
Mapa
del recull d elem en ts de pedra seca a lentorn del Puig de la Palma
2 .3 .1 6
Mapa
de la localitzaci de la cova de la serp pels volts del m as Sec
2 .3 .1 7
Troballa rom ana a migdia del Montgr
2 .3 .1 8
Mapa de la localitzaci d'un cau prop de la Torre Ponsa
2 .3 .1 9
2 Mapes d un cau situat al Pla de les Rabioses al Montgr
2 .3 .2 0
Croquis de la localitzaci del Cau dels O ssos
2.3.21
Croquis de la situaci dels Cisternons
2.3 .2 2
Planta d'un elem en t d'inters arqueolgic
2.3 .2 3
Croquis primer de la Cova dels Cisternons
2 .3 .2 4
Planta de la Cova dels Cisternons
2 .3 .2 5
Alat de la Cova dels Cisternons
2 .3 .2 6
Mapa
2.3 .2 7
Secci d'un cau al sector del cau dels ssos
2.3 .2 8
Planta d un cau
de la localtzaci d'un cau al sector del cau dels ssos
Del neoltic al ferro. Mapes i dibuixos d'intineraris, coves i avencs amb notes
(9 fulls)
Croquis i Plnols de la resclosa m edieval d'origen rom a la Vinya i font d'en
Xarln (6 fulls)
2.3.31
Cau d en Calvet. Plantes en diferents nivells
2.3 .3 2
Planimetria del cau d en Calvet (13 fulls)
2.3 .3 3
Cau del Duch- Torroella de Montgr-Girona
2 .3 .3 4
Cau del Duc. Torroella de Montgr (Octubre 1 975)
279
2 .3 .3 5
Plnol del Cau del Duch. Probable nivell original de terra
2 .3 .3 6
Plnol del Cau del Duc d Ull
2 .3 .3 7
Plnol del Cau del Duc. Probable nivell original del terra
2 .3 .3 8
Plnol del Cau del Duc de Torroella de Montgr (Octubre 1975)
2 .3 .3 9
Planimetria del Cau del Cau del Duc d'Ull (3 fulls)
2 .3 .4 0
Planimetria del Cau del Duc d'Ull am b notes de Josep Vert (20 fulls)
2.3.41
Plnol del Cau d'en Joan Falgas
2 .3 .4 2
Secci del Cau d'en Falgas
2 .3 .4 3
Croquis del Cau Tossal gros
2 .3 .4 4
Secci del Cau Tossal gros
2 .3 .4 5
Mapa del cam m edieval a Empries que travessa el Montgr
2 .3 .4 6
Mapa del cam d Empries
2 .3 .4 7
Mapa de l'em plaam ent de la ciutat i el port d'Empries
2 .3 .4 8
Mapa de la con n exi d'Em pries am b els establim ents rom ans del Massis del
Montgr
2 .3 .4 9
Plnol de l'em plaam ent de la ciutat i el port d'Empries
2 .3 .5 0
Paratge de Santa Maria. R estes rom anes
2.3.51
Torre Gran, Santa Maria i Mas Solei. Restes rom anes i vials rom ans
2 .3 .5 2
Mapa dels assen tam en ts rom ans a la banda de m igdia de Masss del Montgr
2 .3 .5 3
45 Croquis i m apes del Montgr a lp oca rom ana am b notes
2 .3 .5 4
Dibuix del recinte emmurallat de la ciutat de Girona
2 .3 .5 5
Mapa dels assen tam en ts rom ans a la banda de m igdia del Masss del Montgr
2 .3 .5 6
2 Mapes dels assen tam en ts rom ans al Masss del Montgr, els enllaos viaris
am b els diferents nuclis rom ans del Montgr i Empries, l'antic curs del riu Ter
i topnim is amb llat
2 .3 .5 7
Mapa dels enllaam ents de la Muntanya Gran del Masss del Montgr i Bellcaire
amb Empries
2 .3 .5 8
Mapa de les con n exion s d'Empries am b els establim ents rom ans del Masss
del Montgr am b les antics estuaris del riu Ter i Fluvi a Empries i topnim s
am b llat
2 .3 .5 9
Mapa de l'antic curs dels rius Ter, Fluvi i Dar i de les coves, restes rom anes
1 caus
2 .3 .6 0
Esborrany de m apa dels establim ents rom ans al Masss del Montgr
2.3.61
2 Mapes del Paleoltic inferior. Presncia a les ribes del curs antic del Ter, del
Puig Segal i del Masss del Montgr d'industria arcaica relacionada
2 .3 .6 2
Plnol arqueolgic del Montgr i el seu entorn al com en am en t de lera cristiana
2 .3 .6 3
Dibuix de cranis d'antics hom nids
2 .3 .6 4
2 Dibuixos de cerm ica
2 .3 .6 5
2 Mapes esborrany de la situaci geogrfica de les vil.les p erom anes a l'entorn

d'Ull i a la banda de ponent del Masss del Montgr, am b els cam ins rom ans i
m edievals, i el topnim s en llat
2 .3 .6 6
Mapa d Ull i del probable reducte de la fortalesa d'Ull i de l'ubicaci de Sant

Andreu(observis l'em pla l'em plaam ent segon s les corbes de nivell
2 .3 .6 7
Secci del Cau Tossal gros
280
2 .3 .6 8
Plnol del Cau Tossal gros (cau d'enterram ent am b entrada d olm nica
2 .3 .6 9
Plnolfsecci i planta) del Cau del Duc d Ull
2 .3 .7 0
Plnol (secci longitudinal) del Cau del Duc d Ull
2.371
Pnol(planta)del Cau del Duc d'Ull
2 .3 .7 2
Plnol(secci i planta) del Cau del Duc d'Ull
2.3.71
Plnol(planta del Cau del duc d'Ull
2 .3 .7 2
Plnol(secci i planta) del Cau del Duc d'Ull
2.3 .7 3
Plnol (secci longitudinal del Cau del Duc d'Ull
2 .3 .7 4
Plnol del Cau del Duc d Ull
2 .3 .7 5
Plnol (secci longitudinal) del Cau del Duc d'Ull am b notes
2 .3 .7 6
Plnol (secci longitudinal)del Cau del Duc d'Ull am b notes
2 .3 .7 7
Esborrany del plnol (secci longitudinal) del Cau del Duc d'Ull
2 .3 .7 8
Esborrany del plnol (secci longitudinal) del Cau del Duc d'Ull
o * on
2 .J.O
Esborrany del plnol (secci longitudinal) del Cau de l'olivar d'en Margall al
Montpl a Torroella de Montgr
Plnol (secci longitudinal) del Cau l'olivar d'en Margall al Montpl a Torroella
,
de Montgr
2.3.81
Secci del Cau del Duc d'Ull (Pascual
2 3 82
plnol topogrfic de la Fonollera pels serveis d'arqueologia al term e m unicipal

de Torroella de Montgr (Girona Novembre) 1976
2 .3 .8 3
Plnol de les muralles de Torroella de Montgr
2 ^ g4
Plnol de les muralles de Torroella de Montgr on s'assenyalen els nom s de

portes, baluards, carrers, paratges que es troben entre el anys 1600-1750
2 3 85
Hidrografia i entorn quaternari del Massis del Montgr, con q u es lacustres del
rius Ter, Fluvi i Dar, estanys i aigualeixos i poblam ents paleoltics
2 .3 .8 6
Rosa dels Vents
2 .4
EL MASSS DEL MONTGR
^4 j
Mapa etim olgic que limita Sant Mart d'Empries, am b Albons, la Muntanya
Gran i el Mar
2 .4 .2
Mapa del Masss del Montgr de lEstany de Bellcaire (N) als estanys de Canet
(OE), al riu Ter (S) i el castell (E) i situaci de la via romana, de les restes
palioltiques i rom anes aix com de la situaci del Cau del Duc d'Ull
2.4 .3
Plnol de la Muntanya gran n03 de Torroella de Montgr
2 .4 .4
Mapa de la m untanya Gran i enllaam ent am b Empries
2 .4 .5
Mapa de la situaci del Montgr en el m apa d Europa am b notes
2 .4 .6
Mapa de la part nor-oest de la Muntanya Gran del Masss del Montgr
2 .4 .7
Mapa m untanya Gran
2 .4 .8
Croquis del sector entre la com a Llovera i el m as crem at
2 .4 .9
Croquis del sector dels hereus
2 .4 .1 0
Croquis d un avenc prop del m as sec
2.4.11
Croquis del sector de les Figueres d en Quel am b la cova de lHostench
2 .4 .1 2
Croquis d una cova sen se nom
2 .4 .1 3
Mapa de cam ins i pobles a m de Torroella de Montgr a la vall de Santa Caterina
281
2 .4-14
Mapa del probable cam rom entre Ull i el m as Blanc
2 .4 .1 5
Mapa del m as de la Bom ba i la Barraca d en Pou Plana a lEstany de Pals
2 .4 .1 6
3 Mapes de la Geologia Montigrinenca del Baix Ter i el Fluvi
2 .4 .1 7
Toponmia del Masss del Montgr
2.4 .1 8
Plnol de situaci de la Muntanya Gran en el Masss del Montgr, Cota de 100 m
2 .4 .1 9
Plnol situaci de la Muntanya Gran en el Masss del Montgr, Cota de 100 m
2 .5
TORROELLA DE MONTGR, L'ESTARTIT I LES MEDES
2.5.1
Els delm aris de Torroella de Montgr. Pla del primitiu delta del Ter i paratges que
p assarem a novals. S. XIII-XIV
2.5.2
Recinte emmurallat de Torroella de Montgr
2.5 .3
Mapa de la Baronia de Torroella de Montgr am b els llocs d'Ull, Gualta i

Fontanilles
2.5 .4
Plano de Torroella de Montgr
2.5 .5
Mapa del nucli antic Torroella de Montgr am b els nom s de carrer
2.5 .6
Plnol francs del recinte em murallat de Torroella de Montgr (1709)
2.5 .7
Plnol de Torroella de Montgr (Copia del realitzat per Pedro Creixell)
2.5 .8
Plnol s i notes de les muralles de Torroella de Montgr (4 fulles)
2 .5 .9
Plnol del nucli antic Torroella de Montgr am b alguns n om s de carrers
2.5.10
Mapa de Torroella de Montgr, el m asss del Montgr i la plana del Baix Ter amb
notes
2.5.11
Plnol de L'Estartit (1 899)
2 .5 .1 2
Plnol de L'Estartit (1946)
2.5 .1 3
Torroella de Montgr (mars 1978)
2 .5 .1 4
Mapa del Baix Ter a Torroella de Montgr. Cam ins Paratges i Masies
2 .5 .1 5
Plnol de Torroella de Montgr de Bienvenido Solei (1 de agosto de 1917)
2.5 .1 6
Plnol del projecte que va presentar el Marqus de Robert per perllongar el carrer
del mar i enllaa'l am b la carretera de L'Estartit.(Arxiu col.legi d Arquitectes de
Girona Carpeta Mass- Arquitecte)
2 .5 .1 7
Plnol del projecte presentat pel Marqus de Robert a l'Ajuntament de Torroella

de Montgr per reformar, urbanitzar i enjardinar el passeig de l'esglsia i l'enlla
del carrer del mar am b la carreter nacional (8.2.1930)
2 .5 .1 8
Plnol de la Sellera i Planta del Mirador
2 .5 .1 9
2 Dibuixos de la Finestra Romnica del Palau del Mirador
2 .5 .2 0
Croquis dels Masos de Torroella de Montgr
2.5.21
Mapa de les illes Medes
2 .5 .2 2
Mapa de les Illes M edes (1811)
2 .5 .2 3
2 Plnols en planta i secci de L'esglsia parroquial de Santa Anna (L'Estartit)
2 .5 .2 4
Plnols en planta i secci de La Torre Moratxa (TdM)
2 .5 .2 5
Plnols (2) de la faana i secci de lesglsia de Sant Genis (TdM)
2 .5 .2 6
Dibuix de la plaa de la vila am b la Capella de Sant Antoni i l'Ajuntament
2 .5 .2 7
3 Mapes de Torroella de Montgr, lEstartit i el pla del Baix Ter am b topnim s

dels cam ins, paratges, m asos i m asies
282
2 5 28
3 Mapes dels delm aris de Torroella de Montgr. Pla del primitiu delta del Ter i
paratges que passarem a novals. S.XIII XIV
Mapa de la Baronia de Torroella de Montgr am b els llocs d Ull, Gualta i
Fontanilles
2 .5 .3 0
Plnol de l'Esglsia de St. Genis i el seu entorn (Pericot i Baca Any 1945)
2.5.31
Plnol d'alineaci del carrer del Rose (Pedro Creixell-TdM 1-5
2 .5 .3 2
Plnol de l'Estartit(27-4-l 978)
2 .5 .3 3
Plnol de Torroella de Montgr emmurallada
1881
2 Plnols extrets del plnol del projecte presentat pel Marqus de Robert a
l'Ajuntament de Torroella de Montgr per reformar, urbanitzar i enjardinar el
p asseig de l'esglesia i l'enlla del carrer de mar am b la carretera nacional (8 .2
1930)
Plnol de Torroella on s assenyalen les portes i baluards que flanquejaren les
muralles de la Vila al segle XVII i explicaci i n otes sobre el m ateix (8 fulls)
2 .5 .3 6
La Sellera- Planta del Mirador
2 .5 .3 7
Plnol de la antiga pres de Torroella de Montgr
2 .5 .3 8
Faana de Casa se n se identificar (3 fulls)
g jg
Plnol del primer pla general de Torroella de Montgrconfeccionat

Pascual(L'esglsia de St Genis i els carrers colindants
2 .5 .4 0
Carta de la de L'Estartit extreta de fotogrfies aries
2.5.41
La Sellera - Planta del Mirador
per Josep
2 .5 .4 2
3 Plnols del term e de Torroella de Montgr, Josep Pascual Vegetals i cpies
2 .5 .4 3
Cartes de la Costa de LEstartit (Juliol 1975 - Josep Pascual)
2 .5 .4 4
Cartes de la Costa d LEstartit(novembre 1971-Josep Pascual)

Mapa de la Baronia de Torroella
Fontanilles
' '
de Montgr am b els llocs d Ull, Gualta i
Pla General d'ordenaci del term e m unicipal de Torroella de Montgr (J,Baca

Reixac, 1966)
2 .5 .4 7
Recinte de la Sellera
2 .5 .4 8
3 Plnols de la plana, faana i secci de lesglsia de Sant Gens(TdM)
2 g 4g
Plnol de Torroella de Montgr am b la senyalitzaci de les zon es que caldria

protegir: enjardinam ents, arquitectnics i artstics J. Vert-octubre 1979
2 .6
LES DUNES
2.6.1
Duna Continental i propietaris limtrofs (1 950)
2 .6 .2
Plnol de la zona ocupada per les Dunes procedents del Golf de Roses 1894
2 .7
PERODES GEOLGICS
2.7.1
Esquem a m orfolgic de l'Empord i el Rossell
2 .7 .2
Mapa de l'esquem a m orfolgic de l'Empord i el Rossell
2 .7 .3
Mapa dels perodes geolgics de L'Empord i el Rossell
283
2.8
AGRICULTURA
281
Plnol de la distribuci dels cam ps de la collita de Sobrestany i Torre Ferrana

(1985
2 .82
Plnol de la distribuci dels cam ps de la collita de Sobrestany i Torre Ferrana

(estiu de 1983
2.8.3
Plnol de la distribuci dels cam ps de la collita de Sobrestany, Torre Ferrana

(hivern 1984 )
2 .8 .4
Plnol de la distribuci
Ferrana(l 982)
2 .8 .5
Plnol de la distribuci dels cam p s de la collita de Sobrestany i Torre Ferrana

(1981)
2 . 8.6
Plnol am b la delim itaci de cam ps Sobrestany i Torre Ferrana
2 .9
EINES ANTIGUES DEL PAGS
2.9.1
Dibuix d un carro
dels cam ps de la collita de Sobrestany i Torre
2.9.2
2 Dibuixos de com es feia una roda de carro
2.9.3
4 Dibuixos d arades
2.10
MOLINS, TRULLS I EL SEU FUNCIONAMENT
2.101
4 Dibuix , secci i planta del Moli de Baix
2 . 1.02
Dibuix d'un m ecan im e del Trull de Can Presas (Torroella de Montgr)
2.10.3
Dibuix de l'interior del Trullde Can Presas (Torroella de Montgr) i els seus
m ecan ism es
2 .10.4
Dibuix de l'interior del Trull de Can Presas ( Torroella de Montgr i els seus
m ecan ism es
2 .10.5
Fotocopia d'una fotografia del m ecan ism e d'un m ol
La Galera (Torroella de Montgr)
2 . 10.6
Mol de Can Torres a Cor (Baix Empord)
2 .1 0 .7
2 Plnols del Mol de Dalt o d en Negre. Fabrica farines La Salvadora de

Asuncin Pastell i Pelai Negre Pastell. . Torroella de Montgr (Galtier Hispania1953)
2.11
LERMITA DE SANTA CATERINA
2 . 11.1
8 Plnols per plantes de l'Ermita de Santa Caterina de Josep Pascual
2 . 11.2
Dibuix del capitell de lArc Toral (avui desm ontat) de lerm ita de Santa Caterina
2.11.3
2 Dibuixos de capitells de lerm ita de Santa Caterina
2 .11.4
Proyecto de reform a de la erm ita de Santa Caterina costejada per Pere Coll i Rigau
2 .11.5
3 Dibuixos de Santa Caterina realitzats per Barrera
2 . 11.6
Dibuixos de lerm ita de Santa Caterina
2.11.7
3 Plnols de lerm ita de Santa Caterina per plantes de Josep Pascual
2 . 11.8
2 Plnols de la faana oest de Santa Caterina ( m edici any 1977- dibuix any
1990
2.11.9
4 Plnols per plantes de l'Ermita de Santa Caterina de Josep Pascual
284
NO RM ES DE PUBLICACI
GUIA PER AL LLIURAMENT DE TREBALLS
ESTUDIS DEL BAIX EMPORD (EBE) s la publicaci anual de lInstitut d Estudis del Baix E m pord. EBE a d m e t la presentaci
de treballs d investigaci circum scrits de m an era obligatria dins lm b it territorial de la com arca del Baix Em pord.
1. Cada any, el Consell de Redacci rebr originals fins al 31 de g ener i s acceptaran explcitam ent o es retornaran per
introduir-hi m odificacions que s hauran d efectuar en el term ini d un m es des de la data en qu s hagi tom at.
2. La llengua de la revista s el catal, tot i que es rebran igualm ent articles en les restants llenges oficials de lEstat, aixi
com en angls, francs, itali i portugus.
3. Tots els textos p resentats han de ser indits.
TIPUS DE TEXTOS
Es poden presentar dos tipus de textos:
Articles originals de recerca o articles de revisi: h an de tenir un m xim de 20 pgines, incloent-hi les notes i la bibliografia:
han d acom panyar-se de 4 a 6 paraules clau i d un resum de 150 paraules com a m xim , si s possible en tres versions
(catal, castell i angls). Els treballs m s llargs de 20 pgines tam b podran ser adm esos si el Consell de Redacci ho
considera convenient.
R essenyes de llibres, tesis o tesines: han de tenir en tre 2.000 i 3.000 paraules. Han d acom panyar-se d una fitxa on consti:
(1) en el cas de les ressenyes de llibres: el ttol de lobra, lautor, lany, lloc i responsable de ledici i col lecci, si fos el cas;
(2) en el cas de les ressenyes de tesis i tesines: el ttol, lautor, la instituci acad m ica i lany de presentaci. Seran sem pre
encarregades pel Consell de Redacci d en tre les diferents novetats editorials aparegudes en el m ateix any.
FORMA DE LENVIAMENT O ENTREGA DELS TREBALLS
Els treballs i tot all am b qu s e ls acom panyi han d enviar-se en un nic correu a ladrea electrnica info@ iebe.org,
especificant en lassum pte que es tracta d un article per als Estudis. Tamb es poden lliurar els originals en cpia de p ap er
(a m s de loriginal en suport m agntic) a qualsevol m em b re del Consell de Redacci o per correu postal a ladrea de la
Secretaria de lInstitut, Plaa dels Pasos Catalans, Casa Muntaner. Museu de la Pesca. 17230 Palams.
A la prim era pgina del docum ent, hi h a de constar per aquest ordre: el ttol del treball, el nom i cognom s de lautor o
autors, una adrea de correu electrnic i un telfon de contacte. [NOTA: En cas de publicaci del text hi constar el nom de
lautor i, previ el seu consentim ent, una adrea de correu electrnic. Tamb caldr incloure-hi els resum (1 50 paraules com
a m xim ) i les paraules clau (de 4 a 6)].
Les im atges s han d enviar en form at JPEG, resoluci 300 dpi, a m id a real i en carpeta sep arad a del text. Lautor suggerir
lordre i la disposici dins el text de les figures, la citaci de les quals es far en el lloc apropiat de la segent m anera: (fig.
3)... Els gravats, dibuixos o fotografies han de ser de bo n a qualitat, am b escala grfica, retolaci i am b els peus del text,
sem pre que calgui. Sha de citar la procedncia de les fotos o gravats utilitzats, de larxiu o biblioteca d on provenen i el
nom del seu autor.
El Consell de Redacci de lInstitut d Estudis del Baix Em pord es reserva el dret de no publicar aquells treballs que per
d efectes de redacci, de presentaci o de contingut no s adaptin a aq u esta norm ativa de publicaci; aix m ateix, pot rebutjar
tam b aquells estudis que no tinguin prou qualitat cientfica o b que m ostrin greus defectes de m etodologia en lelaboraci.
Nom s lautor s responsable del contingut de larticle, de m an era especial quan es tracten aspectes ideolgics o es m ostrin
opinions m olt personals. Q uan el Consell de Redacci ho consideri oport, so tm etr algun treball p resen tat a judici d un
especialista perqu en faci un informe, que d esp rs ser d ebatut en una reuni ordinria.
Un cop feta la publicaci es lliuraran a lautor sen se crrec 25 separates del seu article i un exem plar de la publicaci. En
a cab ar tot el procs d edici, es retornar tot el m aterial presentat.
POLTICA DE DRETS
Els continguts publicats a EBE estan subjectes a u n a llicncia de R econeixem ent-NoC om ercial-SenseObraDerivada 2.5
Espanya de Creative Com m ons el text com plet de la qual es pot consultar a htpp://creativecom m ons.org/licenses/by-ncnd/2.5/es/legalcode.ca. Aquesta llicncia p erm et copiar, distribuir i com unicar pblicam ent els textos, sem pre que no sigui
p er a fins com ercials ni s e n generin obres derivades, i que s e n reconegui lautoria, el ttol del text original, el nom i nm ero
de la revista i lenlla web on es pot trobar.
s responsabilitat dels autors obtenir els perm isos necessaris de les im atges que estiguin subjectes a C o p y rig h t.
NORMES DE PRESENTACI
A spectes form als
PARGRAFS
El text s ha d estructurar en pargrafs m oderns (sense sagnat inicial), justificats (alineats a la dreta i a lesquerre) i am b un
interlineat d l ,5 lnies; nom s en el cas de les citacions textuals que ocupin m s de cinc lnies s recom anable introduir-les
en un pargraf in dependent sagnat i am b interlineat senzill per a distingir-les de la resta del text. En tots dos casos, sem pre
s ha d utilitzar un espai d una lnia en blanc com a separaci entre pargrafs.
TIPUS DE LLETRA
El form at del text ha de ser el segent: tipografia [...] am b cos 11 per al text general (cos de lectura) i una m ida de 9 punts
per a la resta de text (cos de referncia: bsicam en t n o tes a peu de pgina i peus de les il lustracions). En el cas de les
citacions textuals especialm ent llargues en pargrafs independents, reco m an em utilitzar una m ida de lletra de 10 punts. Cal
lim itar les cursives a usos puntuals com ara les paraules estrangeres a la llengua d escriptura; totes les cites (orals o textuals)
han d anar entre com etes (no en cursiva).
Lautor queda responsabilitzat de la revisi de proves im preses (galerades). Les rebr al seu domicili i les h au r de retornar
en un term ini m xim de 10 dies transcorreguts els quals el Consell de Redacci resoldr per tal de no retardar la publicaci.
En la revisi no podran introduir-se correccions d estil, sin n icam en t de tipus ortogrfic o tcnic.
DIVISIONS, ENUMERACIONS I NOTES
Tot seguit s indica el form at recom an at de les divisions internes del text, d acord am b la n o rm a ISO 2145/1972 i la n o rm a
UNE 1-002-74.
Shan d utilitzar un m xim de tres nivells per a les divisions i les subdivisions principals del text (apartats i subapartats),
enum erats am b xifres arbigues, seguides de punt final i am b punts en tre les xifres per a indicar-ne la jerarquia.
Lenum eraci ha de com enar sem pre per la xifra 1; no s ha d utilitzar la xifra 0 p er als ap artats d introducci, prefaci, prleg
o similars, sin que s han d indicar am b el m ateix tipus i m id a de lletra que als ttols dels captols, per sen se num eraci.
Tamb s han d indicar de la m ateixa m an era les conclusions, els annexos, les referncies bibliogrfiques i altres divisions
finals del text.
Les notes han de m inim itzar-se tant com sigui possible i han d aparixer n u m erades de m an era consecutiva al peu de la
pgina corresponent. Qualsevol agram en t o explicaci de la gnesi del text han de constar com a p rim era nota vinculada al
ttol de larticle. Les altres notes es reservaran n icam en t p er am pliar o explicar algun asp ecte concret del text i s indicaran
am b un nm ero volat a linterior del text.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES I BIBLIOGRAFIA
A continuaci s indiquen els form ats reco m an ats de referncia bibliogrfica dels tipus de d o cum ents m s usuals, d acord
am b la norm a ISO 690, la descripci bibliogrfica norm alitzada internacional (ISBD).
Les referncies bibliogrfiques es faran seguint el sistem a autor/any. Dins del text s indicar el cognom de lautor, lany de
ledici consultada i la pgina. Les referncies entre parntesi indicaran el cognom de lautor, en m inscules sen se la inicial
del nom propi, lany i les pgines sep arad es p er un a com a, utilitzant el pu n t i co m a p er citar dues obres o autors. Alguns
exem ples: (Esteva, 1970, p. 22), (Coromines, 1980, p. 574; 1994, p. 89-90), o b (Pella, 1883, p. 340; Lloberas, 1974, p.
48), (Gudiol & Alcolea, 1986, p. 141-143), (Esteva et al., 1985, p. 30-36). Els diferents articles publicats per un autor en un
m ateix any es diferenciaran am b una lletra m inscula. Exemple: (Lloberas, 1974a, p. 251-253).
Al final del text, la bibliografia recollir els autors i obres citades en el text, o rd en ats alfabticam ent i per anys. Les obres
individuals en prim er lloc i desprs les col lectives indicant el nom com plet de tots els autors. Per cada tipus de docum ent,
caldr incloure la segent informaci:
PER A LLIBRES O MONOGRAFIES
Cognom /s (en m ajscules), nom (en m inscules), ttol i subttol com plets (en cursiva), n m ero de ledici (si cal), el lloc
de publicaci, responsable de ledici, any de ledici, n m ero de pgines (Collecci; nm .). Per als llibres virtuals cal
indicar desprs del ttol [en lnia] i d esprs de lany d'edici, lad rea d in tern et i la d ata de la consulta; aq u esta ltim a
entre claudtors.
Exemple:
SOBREQUS VIDAL, Santiago, Els barons de Catalunya, Barcelona: Editorial Vicens-Vives, 1957, 301 p. (Biografies
catalanes. Srie histrica; nm III).
FONTSER, Eduard; IGLSIES, Josep. Recopilaci de dades sism iques de les terres catalanes entre 1100 i 1906. Barcelona:
Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1971. 546 p.
BONNASSIE, Pierre. Catalunya mil anys enrera (segles X-XI, volum I: Economia i societat pre-feudal. Barcelona: Edicions 62,
juny de 1979. 447 p. (Collecci Estudis i D ocum ents; 31).
UNLAND, Annie. Una am istat generosa i noble. Cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Mas: (1908-1919) [en lnia],
Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. < http://www.lluisvives.com > [Consulta: 30, juny, 2009]
PER A ARTICLES DINS UNA PUBLICACI PERIDICA
Cognom /s (en m ajscules), nom (en m inscules). Ttol i subttol com plets (en cursiva), ttol de la publicaci peridica (en
cursiva), volum, nm ero, data sencera (nom s en el cas dels diaris o de revistes peridiques de carcter general) o any entre
parntesi, pgines d inici i final del text. Per als articles virtuals cal indicar d esprs del ttol [en lnia] i d esprs del nm ero i
la data, ladrea d internet i la data de la consulta; aq u esta ltim a en tre claudtors.
Exemple:
GAITX, Jordi. Emili Vigo i Bnia, periodista, historiador i poltic. Revista de Girona, 227 (2004), p. 28-35.
GAITX, Jordi. Emili Vigo i Bnia, periodista, historiador i poltic" [en lnia]. Revista de Girona, 227(2004) < http://w w w .raco.
cat/index.php/R evistaG irona/article/view /95840/156898 > [Consulta: 30, juny, 2009],
PER A CAPTOLS O ARTICLES DINS UN LLIBRE
Cognom /s (en m ajscules), nom (en m inscules), ttol i subttol com plets (entre com etes), dins: ttol i subttol del llibre (en
cursiva), nm ero d edici (si cal). Lloc d edici: responsable de ledici i any, pgines d inici i final del text. Per als articles
virtuals cal indicar desprs del ttol [en lnia] i d esprs de les d ad es d edici, lad rea d in tern et i la d ata de la consulta;
aquesta ltim a entre claudtors.
ROCAS, Xavier. Glossari [en lnia]. Dins: Una am istat generosa i noble. Cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Mas:
(1908-1919). Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. < http://www.lluisvives.com > [Consulta: 30, juny, 2009]
VINAS, X. Les G avarres. Dins: El medi natural a les terres gironines. Girona: Universitat de Girona, 1992, p. 181-189.
Al final del text s inclour una nica llista bibliogrfica am b totes les referncies com pletes. Les referncies d un llistat
bibliogrfic s ordenen a partir dels elem en ts considerats principals en el sistem a autor/any. Aix, prim er s aplica lordre
alfabtic d autors (pel seu cognom ), d esprs les referncies d un m ateix autor s o rdenen cronolgicam ent d acord am b el
seu any d edici i, finalm ent, en cas d haver m s d un treball del m ateix autor i any, aquests es disposen seguint lordre
alfabtic dels ttols i afegint una lletra ju n t a lany de la publicaci.
INSTITUT D ESTUDIS DEL BAIX EM PO RD
IE 3 S H
INSTITUT D'ESTUDIS
DEL BAIX EMPORD
P r e sid e n ts d h o n o r:
Llus E ste v a C ru a n a s ( f )
Llus Pall B u x
JUNTA DIRECTIVA
President
V ice-president
Secretari
Vice-secretria
Tresorer
Vice-tresorer
Assessors:
de biblioteca
de difusi
d edici
de redacci
Joan Badia-Homs
Xavier Rocas Gutierrez
Albert Juanola Boera
M ontserrat Prez Garcia
Miquel Mart Llambrich
Carles Roqu Pau
Elena Esteva M assaguer
Jordi Vivo Llorca
Pere Trijueque Fonalleras
Francesc Aicart Hereu
Anna-M aria C orredor Plaja
Llus Costa Fernandez
M. Teresa Sol Gabarra
VOCALS TERRITORIALS
BEGUR
BELLCAIRE D'EMPORD
LA BISBAL D'EMPORD
CALONGE
CASTELL-PLATJA DA RO
MONT-RAS
PALAFRUGELL
PALAMS
PALS
SANTA CRISTINA DAR O
SANT FELIU DE GUXOLS
TORROELLA DE MONTGR
VERGES
Antoni Bonfill Plana

M ariona Font Batlle
Jordi Frigola Arpa
Jordi Turr i Anguila
M ontserrat D arnaculleta Poch
D olors U bach Vilarrod
Xavier C onchillo Roca
Gabriel d e Prado Cordero
M erc Catal Ortiz
Nria Aup Gifre
C on cep ci Saur Ros
C arm e Adroher B ona
Joan Gasull P onsat
A nna Aynier Ruart
Pilar Morera Basuldo
Jordi Gaitx M olt
Llus Palah Xargay
Joan V icen s
Gerard Cruset Galceran
Joan R adressa C asanovas
Antoni Roviras Padrs
Salvador Vega Ferrer
MEMBRES PROTECTORS
C ONSELL COMARCAL DEL BAIX E M P O R D
E xcel l e n t s s i m s A j u n t a m e n t s d e:
BEGUR - BELLCAIRE D EM PO R D - LA BISBAL D EM POR D
CALONGE - CASTELL-PLATJA D ARO - MONT-RAS - PALAFRUGELL
PALAMS - PALAU-SATOR - PALS - SANT FELIU DE GUXOLS
SANTA CRISTINA D ARO - TORROELLA DE MONTGR - ULL
VERGES
FUNDACI MASCORT, T o rro ella d e M o n tg r
CENTRES AM B ELS QUALS LINSTITUT D ESTUDIS DEL

BAIX EM PO RD M ANT INTERCANVI DE PUBLICACIONS
- gora, Grup d Histria Jos Barruezo, Santa Colom a de Gramenet
- Amics de l'Art Romnic, de l'IEC
- Ateneu Barcelons, Barcelona
- A ssociaci del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgr
- Balm esiana (Biblioteca Balmes), Barcelona
- Biblioteca del D epartam ent de Geografia, Universitat Autnom a de Barcelona
- Biblioteca del D epartam ent d Histria Medieval, Universitat de Barcelona
- Biblioteca del Departam ent de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia, UB.
- Biblioteca Josep M. D om nech, Terrassa
- Centre d Estudis Contestans, Cocentaina (el Comtat)
- C1NDOC, Madrid
- Consorci de les Gavarres
- Grup d Estudis Sitgetans, Sitges
- Institut d Estudis P enedesencs, Vilanova i la Geltr
- Limes. Recerques arqueolgiques de Cerdanyola
- M use^Arxiu de Santa Maria, Matar
- Museu de Granollers
- Museu de la Mediterrnia. Can Quintana, Torroella de Montgr
- Museu Martim, Barcelona
- Terracotta Museu, la Bisbal d Empord
- Valldaurex, Centre d Estudis de Valldoreix
A m s, les publicacions de lINSTITUT D ESTUDIS DEL BAIX EMPORD form en part dels
nom brosos intercanvis habituals del PATRONAT FRANCESC EIXIMENIS de la Diputaci de
Girona: w w w .ddgi.org/eixim enis

NDEX DELS VOLUMS ANTERIORS
N m 1 - 1982:
IEBE, Fe de vida i d anhel.
JAUME AYMAR i RAGOLTA, Lesglsia
p arro q u ia l de S a n t M a rt de Calonge. LLUS BATLLE i PRATS, La reducci de p eso s, m id es

i m e s u re s de P alafrugell, M ont-ras, L lofriu i Palam s. JOSEP CALZADA i OLIVERAS, La
C ontenci de la Vall d A ro. JOSEP CALZADA i OLIVERAS, M s sobre el d ip lo m a
de Car-
lom a n al b isb e Teotari. PERE CANER i ESTRANY, Fonts, p o n ts i p o u s de gla de Calonge.

MARIA-MERC COSTA, P a la m s m edieval: a sp e ctes de la d efen sa de la vila. LLUS ESTE
VA i CRUANAS, El S a lv a m e n t (Sant Feliu de Guxols). LLUS ESTEVA i CRUANAS, JOSEP
ESCORTELL i CERQUEDA, NSTOR SANCHIZ i GUERRERO, JOAN SANCHIZ i GUER
RERO, R ecollida de m a teria ls arqueolgics a S a n t Feliu de Guxols. JAUME MARQUS i
CASANOVAS, C o n sid era cio n s sobre l origen del m o n e s tir de S a n t Feliu de Guxols. LLUS
PALL i BUX, CARME LLOMPART i DAZ, Geologia del M ontgr.
Nm . 2 - 1 9 8 3 , d ed ica t a PERE CANER i ESTRANY:
JAUME AYMAR i RAGOLTA, Pere Caner i E stra n y (Calonge, 1922-1982). LLUS ESTEVA
i CRUANAS, Tcnica co n stru ctiva en els sep u lcres m eg a ltics de l E m pord.
MIQUEL-D-
DAC PINERO i COSTA, BENJAM BOFARULL i GALLOFR, PERE GARRIGA i TERRIDAS,

Intro d u cci a l e s tu d i del m a p a arqueolgic del te rm e d A lbons. LLUS ESTEVA, Cerm ica
h isp a n o -ro m a n a recollida en el su b s l del m o n e s tir de S a n t Feliu de Guxols. JOAN BADIA
i HOMS, N otcia so b re re ste s d esg lsies ro m n iq u e s d esco b ertes al B a ix E m pord. LLUS
ESTEVA, L es creu s de te rm e de S a n t Feliu de Guxols.
p in to r de S a n t Feliu de Guxols.
JOSEP CLARA, Nicolau M atas,
AGUST ALCOBERRO i PERICAY, La B isbal d E m pord
du ra n t la G uerra de Separaci. JOAN TORRENT i FBREGAS, Le n s e n y a m e n t a S a n t Fe

liu de G uxols. El C o lleg i Vidal i el m e stre J oan E steva i Vilallonga.
NGEL JIMNEZ i
NAVARRO, M o v im e n t co o p era tiu a S a n t Feliu de G uxols (1885-1939).
JAUME AYMAR,
MONTSERRAT DARNACULLETA, L es C arm elites de la Caritat a Calonge (1894-1910). JO

SEP SERRATS i ARNAU, El f u tb o l g u ix o le n c al llarg del te m p s (1913-1980). JOAN VILARET i MON FORT, L es m o n e d e s de co o p era tives de S a n t Feliu de Guxols.
Nm . 3 - 1984: J. ALSINA i BOFILL, Laportaci cultural de les com arques. JOAN BA
DIA i HOMS, Una p ea sin g u la r d poca ro m ana trobada a Llafranc. JOSEP CALZADA i
OLIVERAS, LLUS ESTEVA i CRUANAS, S a n t Feliu l A fric i S a n t Feliu de Guxols. JOSEP
M. MARQUS, La se n yo ria eclesi stica de S a n t S a d u rn de l H eura, f i n s el 1319.
MARIA
VILAR i BONET, E stu d i de ca p tols p e r la lluici ju risd ic c io n a l de Calonge. JAUME AYMAR

i RAGOLTA, Lerm ita de S a n t D aniel de Calonge. JOAN TORRENT i FBREGAS, M orfologia
urba n a g u ixo len ca . E ls carrers en fo r m a de conca. LLUS ESTEVA i CRUANAS, A u to rita ts
m u n icip a ls i eclesi stiq u es de S a n t Feliu de G uxols d es del 1800 f i n s avui. JOAN BADIA i
HOMS, J o se p Pella i Forgas, p re cu rso r de la investigaci arqueolgica a l E m pord. JOSEP
CLARA i RESPLANDIS, La m a o n eria a Calonge (1886-1894).
Nm . 4 - 1985: JOAN TORRENT i FBREGAS, Prtic.
LLUS ESTEVA i CRUANAS,
Sepu lcre p a ra d o lm n ic del Tur de l liga (Sant F eliu de G uxols).
LLUS ESTEVA, JOAN
BADIA, ALBERT RECASENS, R eed ici d un escrit so b re la F onollera (1966). FRANCISCO

y MARA JOS SALA, M em o ria s h ist rica s de la villa de San Feliu de G uxols d esde s u f u n -
dacin h a sta el sig lo X IX de la era cristiana. JOSEP M. CERVERA, JOSEP M. MARQUS,

Nota so b re un c a te c ism e del s. XVIII, de S a n t Feliu de G uxols. PERE CANER i ESTRANY,
Barraques, f o r n s i p ero les de Calonge. JOSEP CLARA i RESPLANDIS, El tren de P alam s
i la C ooperativa O brera de T ransports del B a ix E m p o rd (1936-1939). NGEL JIMNEZ i
NAVARRO, La G uerra Civil a S a n t Feliu de G uxols (1936-1939).
N m . 5 - 1 9 8 6 : LLUS ESTEVA i CRUANAS, La Cova d en P ere (Santa C ristin a d A ro).
JOSEP CASAS i GENOVER, E x ca va cio n s a la v illa ro m a n a d e P u ig R o d o n (Cor).
CRUSAFONT i SABATER, Id en tifica c i del d in e r de S a n t F eliu de G uxols.
M.
JOSEP M.
MARQUS, D a d es so b re el te m p le m o n s tic i p a rro q u ia l de S a n t Feliu de G u xo ls (s.

X V -X V II).
LLUS ESTEVA, JOSEP ESCORTELL, JOAN SANCHIZ, NSTOR SANCHIZ,
T roballes del seg le X V II en els ca rca n yo ls d u n a casa g u ix o le n c a . BENET JULI i FIGUE

RAS, A flic c io n s e c o n m iq u e s d els g u ix o le n c s d e s p r s de la G uerra de S u c c e ssi . JOAN
TORRENT i FBREGAS, El b o m b a rd eig de S a n t F eliu (1747) i el Fort. JOSEP CLARA,
E ls m a o n s de P alafrugell.
PERE CANER i ESTRANY, O ficis d e sa p a re g u ts o en v ie s de
d esa p a rixer, a Calonge.

N m . 6 - 1 9 87: LLUS ESTEVA i CRUANAS, En el cen ten a ri d A g u st Calvet. ASSUMP
CI TOLEDO, BIBIAN A AGUST, Les coves de Calonge. JOSEP M. NOLLA, La vil la ro m a
na d el M as de D a lt (Canapost).
LLUS ESTEVA i CRUANAS, JOAN VILARET i MONFORT,
M o n ed es a n terio rs al seg le V dC tro b a d es a S a n t Feliu de G uxols i a les se v e s rodalies.

LLUS CAMS i CABRUJA ( + ), JOSEP M. MARQUS i PLANAGUM, D o c u m e n ts en p e r
g a m de l A rx iu M u n icip a l de Palam s.
LLUS ESTEVA i CRUANAS, E duardo G onzlez
H urtebise, d it D elaborde. N o tes biogrfiques. JOAN SURS i PERACAULA, La CNT al B a ix

E m pord. Del co n g rs de S a n ts a la dictadura de P rim o de R ivera (1918-1923). JOSEP
CLARA, E ls b o m b a rd eig s m a r tim s a P alam s d u ra n t la Guerra Civil.
MANUEL LLANAS,
En el cen ten a ri del n a ix e m e n t de Gaziel: una recapitulaci.

N m . 7 - 1 9 8 8 : JOAN BADIA i HOMS, D u es e s te le s ib riq u e s de S a n t S e b a s ti de la
G uarda (Llafranc, P alafrugell). JOAQUIM TREMOLEDA i TRILLA, PERE CASTANYER i
MASOLIVER, E stu d i de la cer m ica recollida a B ell-lloc d A ro (p r e fe r e n tm e n t s. II-III dC).
JOSEP M. NOLLA, CONCEPCI PUERTAS, C e r m iq u es a fric a n e s
i m a te ria l d im p o r ta
ci b a ix -im p e ria l d el ja c im e n t del C am p de la G ruta (Torroella de M ontgr, B a ix E m p o r

d).
PERE TRIJUEQUE, Nota so b re la capella de la P ie ta t (Palam s).
COSTA, R ep a ra ci d u n a nau en el p o r t de P a la m s (1434).
MARIA-MERC
LLUS CAMS i CABRUJA
( + ), JOSEP M. MARQUS, P erg a m in s de S a n ta M aria de P alam s.
JOAN TORRENT i
FBREGAS, B e n e fa c to rs g u ix o le n c s. A n to n i Vidal C alzada (180 6 -1 8 6 8 ). JOSEP CLARA,

E s p ir itis te s a P als el 1894.
Nm . 8 - 1989: JOSEP MAS, LLUS PALL, JOAN BACH, Geologia de la p la n a del B a ix
E m pord. JOSEP M. NOLLA, LLUS ESTEVA, FRANCESC AICART, El p o b la t ibric dels
G uxols (segles IV aC a I dC). JOSEP CLARA, E scu lto rs de la se g o n a m e ita t del segle X V I
al B a ix E m pord. JOSEP M.T. GRAU i PUJOL, ROSER PUIG i TRRECH, El ca m p a n a r de
la Pera: una obra del seg le X VII. JAUME AYMAR i RAGOLTA, E ls Vallm anya, b atlles de sac
del ca stell de Calonge.
PERE MOLAS i RIBALTA, N o tes so b re la p e tita n o blesa del B a ix
E m p o rd a l ed a t m od ern a .
NRIA SBAT i ORTIZ, El tea tre d a ficio n a ts a Palafrugell.
N m . 9 - 1 9 90: M.T. CLOTET, L es f o n t s p ic a n ts de la Vall d A ro. LLUS PALL, LLUS

ESTEVA, Un m e n h ir in d it en el te r m e de S a n ta C ristina d A ro : la Pedra R am era. JOSEP
M. NOLLA, FRANCESC AICART, LLUS ESTEVA, El fo r n de te rrissa de sA g a r i l esta b li
m e n t rom de la fin c a A lzin a.
LLUS ESTEVA i CRUANAS, B ell-lloc d A ro. R estauraci de
l esg lsia (1 9 5 9 -1 9 6 2 ) i excavacions efectu a d es (1982-1986). PERE TRIJUEQUE, R etaules

del seg le X V I a Palam s, V lla-rom i Vall-llobrega.
Pere Perdig, escu lto r de Vulpellac (1559-1639).
DORA SANTAMARA i COLOMER,
ISIDORO GIL DALMAU, S in o p sis cro
nolgica de los su c e so s p rin c ip a les de la h istoria del m o n a ste rio de San Feliu de Guixols.
PERE GIFRE i RIBAS, Una aportaci a la p re h ist ria dels h ise n d a ts g iro n in s: la fa m lia
P uig (segles X V II i XVIII). JOSEP CLARA, Una nova f o n t p e r a l'estu d i de la repressi f r a n
quista: el pa d r d 'h a b ita n ts del 1940. A plicaci al B a ix E m pord.
Nm . 10 - 1991: CARLES ROQU, LLUS PALL, M odelat del m a s ss de Begur. LLUS
PALL, CARLES ROQU, Un nou m o n u m e n t m egaltic a Calonge: el m e n h ir del M as M ont.
ASSUMPCI TOLEDO, BIBIANA AGUST, LLUS ESTEVA, Les coves de Can R oca de M alvet
(Santa C ristina d A ro).
PERE TRIJUEQUE, E m p la a m e n t del palau reial de P alam s.
ER
NEST ZARAGOZA i PASCUAL, N ecrologi ben ed ict g u ix o le n c (segles XVI-X IX ). JOSEP M.T.
GRAU i PUJOL, ROSER PUIG i TRRECH, Les esg lsies parroquials de R u p i i de Serra de
D ar (segle XVII). LLUS ESTEVA i CRUANAS, S a n t Feliu de Guxols. Segon in te n t d'alar
blocs de ca ses als p a sseig s p ro p ers a la platja. JOAN SURS i PERACAULA, La llarga crisi
de la in d stria su ro -ta p era en el p rim e r ter del segle X X . JOSEP CLARA, E ls re fern d u m s
fr a n q u is te s al B a ix Em pord.
Nm 11 - 1992: JOSEP M. MARQUS, B en ed iccio n s de barques (1391-1594). JOSEP
M. MARQUS, J u e u s del B a ix E m p o rd a les lletres ep isco p a ls (1326-1385). PERE TRIJU
EQUE, In ven ta ri del ca stell de V ila-rom (1411).
l'a p o ca lip si a P a lam s (1630-1750).
PERE TRIJUEQUE, Els quatre g e n e ts de
LLUS ESTEVA i CRUANAS, El retaule de l'escultor
g u ix o le n c D o m n ec R o vira el M ajor (1657-1678).
BENET JULI i FIGUERAS, N otes sobre
S a n t Feliu de G uxols (1850-1900). LLUS COSTA i FERNNDEZ, La p re m sa al B a ix E m

p o rd d u ra n t la dictadura de P rim o de R ivera (1923-1930). JOSEP CLARA i RESPLANDIS,
J o se p Pla, f i t x a t co m a esp ia am eric.
N m . 12 - 19 9 3 : M. AURORA MARTN i ORTEGA, M. TERESA GENS i ARMAD, Els
ja c im e n ts ibrics del P u ig de Serra (Serra de Dar), se g les VI-IV aC.
DOMNEC CAMPI
LLO i VALERO, BIBIANA AGUST i FARJAS, Serra de Dar. E stu d i de les re stes hu m a n es.
LLUS ESTEVA i CRUANAS, E xcavacions a la baslica de Sa n ta C ristina d'Aro (Baix E m p o r
d) (1962-1966).
FRANCESC AICART i HEREU, JOSEP M. NOLLA i BRUFAU, M aterials
a rq u eolgics de la baslica de S a nta C ristina d'Aro.
FRANCESC AICART i HEREU, JORDI
SAGRERA i ARADILLA, Un fo r n rom a S o liu s (Santa C ristina d'Aro).

QUS, El g o vern de la di cesi i de la bisbalia de Girona (1334-1362).
JOSEP M. MAR
PERE TRIJUEQUE
i FONOLLERAS, Lesg lsia parroquial de S a nta M aria de Palam s. N otes indites.
LLUS
ESTEVA i CRUANAS, JORDI BAUTISTA i PARRA, El retaule re n a ixen tista de S a nta C ristina
d A ro.
JOSEP CLARA i RESPLANDIS, D o c u m e n ts sobre el ju r is ta F rancesc R o m aguera
(1 6 4 8 -1 6 9 4 ) i la seva biblioteca. N otes breus.

N m . 13 - 1 9 94: IEBE, El se n y o r L lu s E steva i C ruahas e n s ha deixat. CARLES RO
QU i PAU, LLUS PALL i BUX, G eologia del m a s ss de les Gavarres. PERE TRIJUEQUE,
E ls m o lin s fa r in e r s de la batllia de P alam s. JOSEP M. MARQUS, S is-c e n ts p idolaires

(1368-1540). Captius, esclaus i peregrins. JOSEP PALL i ROIG, E ls m e s tre s d aixa de P ala
m s. BENET JULI i FIGUERAS, H ist ria del col lectiu sa n ita ri g u ixo len c. JOSEP CLARA,
E ls e stu d is de b a txillera t de J o sep Iria.
- , L libre de g ra d e s de m onjos. M o n estir de S a n t
Feliu de G uxols (1766-1818) (ed ici a cura d ELENA i LLUS ESTEVA).

Nm . 1 4 - 1 9 9 5 , d ed icat a LLUS ESTEVA i CRUANAS:
IEBE, El n o stre h o m en a tg e al se n y o r L lu s E steva i Cruanas. - , L lu s E steva i Cruanas
(dades p e r a u n a biografia) (a cura d ELENA ESTEVA). - , Bibliografia cronolgica de L lu s
E steva i C ruanas (a cura d e LLUS PALL i ELENA ESTEVA). XAVIER COLOMER-RIBOT,
L ltim a e n trevista a m b L lus E steva i Cruanas. JORDI MONTANER, JOAN SOL, JOSEP
MAS-PLA, LLUS PALL, A p o rta ci al c o n e ix e m e n t
de l evoluci geolgica re cen t de la
p la n a del Ter (Baix E m pord). NARCS SOLER i MASFERRER, El ja c im e n t m agdaleni de

S a n t B en et (S a n t Feliu de Guxols). JOSEP VERT i PLANAS, E ls treballs del C entre d E s
tu d is del M o n tg r al Cau de les D ents.
C. ROQU, L. PALL, J. TARRS, E. CARRERAS,
A p o rta c io n s al c o n e ix e m e n t dels g ra v a ts p re h ist ric s dels m a s siss o s de les G avarres i de

B eg u r (Girona). E. CARRERAS, P. GAY, L. PALL, C. ROQU, J. TARRS, A p ro p s it de les
s u p o s a d e s p in tu re s i g ra v a ts p re h ist ric s de la Cova d en D ayna (R o m a n y de la Selva,
B a ix E m pord).
FRANCESC AICART i HEREU, JOSEP M. NOLLA i BRUFAU, El ja c im e n t
ta rd o -ro m del carrer del P rio r (Sant Feliu de Guxols).
JOAN BADIA-HOMS, ENRIC
CARRERAS VIGORS, L ocalitzaci del vilar de Purtos a la rodalia d Ull.

ROURA, C apbreu de la capellania de S a n t Feliu de B uada (any 1326).
GABRIEL
XAVIER ROCAS
i GUTIRREZ, ANTONI ROVIRAS i PADRS, 700 a n y s del castell del M ontgr. R e su lta ts
de la in terv en ci arqueolgica de 1994. JOSEP M. MARQUS, El go vern ep iscopal de la
Bisbal. PERE TRIJUEQUE i FONALLERAS, Un p ro je cte de c o n v e n t a la P ie ta t de Palam s.
MARIA-MERC COSTA, C onflictes de p esca a les m a rs de P alam s (1571-1576). ERNEST
ZARAGOZA i PASCUAL, E ls m o n e s tirs de b en e d ic tin e s de l E m pord.
M. CONCEPCI
SAUR, P alafrugell i el seu L libre de P riv ile g is: una h ist ria que encara no ha a rribat al
fin a l. JOAN BADIA-HOMS, La ctivita t de l escu lto r J o se p Pol a P alafrugell (prim era m eita t
del seg le XVIII).
BENET JULI i FIGUERAS, P resncia g u ix o le n c a a la fir a in tern a cio n a l
de B ellcaire del Llenguadoc. Segle XVIII. PERE MOLAS RIBALTA, L es o rd e n a n ces dels bo
tig u ers de la B isb a l (1805). JAUME AYMAR i RAGOLTA, JOAN VICENS i TARR, Can X ifr
de Calonge.
JOAN PUIGBERT i BUSQUETS, B urgesos, fe d e r a ls i in tern a cio n a listes. La
In tern a cio n a l a S a n t Feliu de G uxols: 1870-1874. SANTIAGO HERNNDEZ i BAGU, Les

a c tiv ita ts de jo v e n tu t a m b la dictadura en el c o n te x t de Begur. MANUEL LLANAS, F igures
i p a isa tg es g u ix o le n c s en l obra p erio d stica de Gaziel. SALOM MARQUS, M estres del
B a ix E m p o rd a l'exili d u ra n t el fra n q u is m e .
LLUS PALAH i XARGAY, Una ullada m s
so b re el d esa p a reg u t tren de S a n t Feliu. JOSEP CLARA, La co rresp o n d n cia de J o se p Pla

a m b R a im o n Noguera. M. SALA, R. BATALLA, E. MARTIN, J. PERNAS, X. BEDA, E stu d is
hidro l g ics a la conca del Ridaura.
N m . 15 - 1996: CARLES ROQU i PAU, LLUS PALL i BUX, S e d im e n ts a n tics del
litoral del B a ix E m p o rd en tre es Forn (Begur) i V allpresona (Santa C ristina d A ro). JOSEP
M. MARQUS, E sg lsies del B a ix E m pord.
n in s de l'E m pord.
JOSEP M. MARQUS, S e t cen o b is f e m e
XAVIER ROCAS i GUTIRREZ, La sala 3 (o de la p re m sa de vi) del
castell-palau de la B isbal. R ecerca arqueolgica i p ro p o sta d evoluci histrica. JOSEP M.

MASSONS, A lu m n e s del R eial Col legi de Cirurgia de B arcelona (1 760-1843) del B a ix E m
pord. MIQUEL BORRELL i SABATER, L es llu ites p e l p o d e r m u n icip a l en tre el m o n e s tir i

la vila de S a n t Feliu de G uxols: la insaculaci de l a n y 1803. ANNA-MARIA CORREDOR i
PLAJA, Un a sp e cte de la vida a d m in istra tiva de P als l a n y 1832: les tabes. JAUME AYMAR
i RAGOLTA, E ls R agolta, un llinatge catal a Cuba. BENET JULI i FIGUERAS, Solidaritat
gu ixo len ca . Segle X IX .
JOSEP CLARA, La fa r s a de les eleccions m u n icip a ls fra n q u is te s:
l e x e m p le del p a r tit ju d ic ia l de la B isbal (1948).

N m . 16 -
1997:
LLUS PALL i BUX, CARLES ROQU i PAU, C arcaterstiques
g eo m o rfo l g iq u e s de la P edralta (Baix E m pord, Girona).
PERE MOLAS i RIBALTA, Els
c o m te s de P a la m s a l E dat M oderna. ANNA-MARIA CORREDOR i PLAJA, T opnim s b aixe m p o rd a n e so s del seg le XVII: una in cu rsi a les p ro p ie ta ts del castell de P alau-sator els
a n ys 1670-1671. BENET JULI i FIGUERAS, S a n t Feliu de Guxols, 1701-1705. PEP VILA,
El Tratado de d ife re n te s c u r io sid a d e s, un receptari bisb a len c d adrogueria i confiteria.
MIQUEL BORRELL i SABATER, La p o lm ica en tre l h o sp ic i de Girona i l a ju n ta m e n t de
S a n t Feliu de G uxols p e l co n tro l de la caritat a fin a ls del segle XVIII.
JOSEP M. MAS-
SONS, A lu m n e s del R eial Col legi de Cirurgia de B arcelona (1760-1843) del B a ix E m pord
(II).
PEP VILA, L letres de m o s s n A .M . A lc o ver i de F.B. M oll a Irene R o ca s R om aguera,
c o rresp o n sa l de l obra del d iccionari a Llofriu. JOSEP CLARA, 3 0 cartes de Gaziel a Carles
R ahola. ALBERT JUANOLA i BOERA, L es ca m b res de co m er del B a ix Em pord.
N m . 1 7 - 1 9 9 8 : CARLES ROQU i PAU, LLUS PALL i BUX, Geologia de l A rdenya
i f o r m e s g ra n tiq u e s associades.
BIBIANA AGUST, JOSEP BURCH, JOAN LLINS, Les
sitg e s ib riq u es de S a n t S eb a sti de la Guarda (Palafrugell, B a ix E m pord). JOSEP M. NO

LLA, LLUS PALAH, JOSEP BURCH, La b a n d o n a m e n t de Zop p id u m de Castell. MARIA VI
LAR i BONET, In ven ta ri del ca stell de Calonge (1466). JOSEP M. MARQUS, La parrquia
de P bol.
PERE MOLAS RIBALTA, N oves n o tcies so b re A n to n i Ferrer, gran canceller de
M il. ENRIC PRAT, PEP VILA, Un in ven ta ri de la casa Fina de P alafrugell (1708). ANNAMARIA CORREDOR PLAJA, Tem ps de p e sca d o rs i c o m ercia n ts a la P latja de P als (s. XVIII).
JAUME AYMAR i RAGOLTA, R e fo rm e s v u itc e n tiste s a l esglsia de Calonge.
VIL GAL, El trfic de cabotatge al p o r t de Palafrugell.
AGUST M.
JOAN MOLLA i CALLS, JORDI
BAUTISTA i PARRA, La vin ya i el vi a la conca de la riera del T inar (Calonge). PEP VILA,
E m p o rio n ", una revista de la B isbal, divulgadora de l avantguarda daliniana.
CLARA, G ironins d a va n t el TOP: el cas de Pere Caner.
JOSEP
M. TERESA CLOTET i MASANA,
LLUS PALL i BUX, Nova a p ortaci al c o n e ix e m e n t de les f o n t s p ic a n ts de la Vall d A ro

m itja n a n t radiocarboni.
Nm . 18 - 1999: JOSEP CASAS i GENOVER, S itges ibriques a l entorn de M areny (la
Tallada d Em pord).
FRANCESC AICART, JOSEP M. NOLLA, JORDI SAGRERA, Lesglsia
antiga de Santa Cristina d A ro i els se u s precedents. Una nova interpretaci. ELVIS MALLOR
QU i GARCIA, La vila de M onells, del segle IX al XII. JOSEP M. MARQUS, Construcci de
les esg lsies de Palafrugell i M ont-ras (1588 ss). MARIA VILAR i BONET, Lescu t dels ducs de
S essa del castell de Calonge. ANNA-MARIA CORREDOR i PLAJA, N otcies disperses sobre
algu n es edificacions fo rtific a d e s de Pals.
PEP VILA, Sobre un m an ual de sastreria catal
del sis-cents, copiat i refet a S a nta C ristina d A ro.
GEMMA PUJOL-BUSQUETS i PINANA,
La p esta de 1652. Transcripci i anlisi d un llibre de rebuts de Palafrugell.
BENET JULI
i FIGUERAS, S a n t Feliu de G uxols 1706-1714 (Guerra de Successi). JAUME AYMAR i RA

GOLTA, Francesos, afrancesats, carlins i com erciants: els Sivatte-V ilar de Calonge.
MONT-
SERRAT DEL POZO i FERRER, La fa rm c ia de Calonge i la fa m lia Bou. JOSEP CLARA,

Una crtica a l'esglsia diocesana d abans de la guerra: la del canonge ca lo n g Jo sep Morera.
ALBERT VILAR i MASS, La X isp a de Calonge. H um or a la reraguarda.
N m 19 - 2 0 0 0 :
LLUS PALL, CARLES ROQU, Un a flo ra m e n t volcnic in d it al
m a s ss del M ontgr: el volc de l'A ixart de la Conca. FRANCESC AICART i HEREU, El fin a l
del m n ib ric a la Vall d A r o i S a n t Feliu de G uxols: e s ta t de la qesti. XAVIER ROCAS
i GUTIRREZ, JOAN BADIA-HOMS, E xca va cio n s al castell-palau de la B isbal (anys 19931994). Troballa d un ca pitell rom nic.
Carles I.
JAUME AYMAR i RAGOLTA, E rm ita n s je r n im s i
MARIA VILAR i BONET, A n to n i de Cardona, se n y o r de la baronia de Calonge
(1550-1606).
ANNA-MARIA CORREDOR i PLAJA, La vida d els fr a n c e s o s re sid e n ts a la
co sta del B a ix E m p o rd el 1637.

v is t d es de M adrid.
PERE MOLAS i RIBALTA, El se tg e de P alam s de 1655
BENET JULI i FIGUERAS, M arina g u ixo len ca del segle X V III (del
d esa stre a la recuperaci).
PEP VILA, El receptari El cafetero del A m purdn, a m b altres
f r m u le s de la terra. JOSEP CLARA, D os a rticles ju v e n ils de J a u m e V icens Vives. JOAN

MOLLA i CALLS, Tres f i t e s en la h ist ria agrria de Calonge: 1734, 1882 i 1970.
LLUS
PALL, CARLES ROQU, La rep o sici de la Pedralta.

N m 2 0 - 2 0 0 1 :
CARLES ROQU, LLUS PALL, L es in sc u ltu res de M o n ta g u t P etit
(Vall-llobrega). J. BURCH, J.M. NOLLA, L. PALAH, J. SAGRERA, M. SUREDA, D. VIV,

E ls b a n ys p riv a ts de la vil la ro m ana de Pla de Palol, a P latja d A ro. RAMON JRREGA i
DOMINGUEZ, Una llntia tardoantiga am b decoraci de te m a cristi p ro c e d e n t de la villa ro m a n a de Pla de Palol (Platja d A ro, B a ix E m pord). JAUME AYMAR i RAGOLTA, La
cellera de S a n t M a rt de Calonge i la consagraci de 1423. MARIA VILAR i BONET, R e tra t
d E lisa b et de R eq u esen s, virreina de Npols, c o m te s sa de P alam s i se n yo ra de la baronia
de Calonge (1518). ANNA-MARIA CORREDOR i PLAJA, L es p o s s e s s io n s de la u n iversita t
de Pals el 1672. SALVADOR VEGA i FERRER, La recuperaci de l A lm o in a del Pa Cuit del
D ijous S a n t i la reparaci de l esg lsia p arroquial de la Tallada (1685).
LAURA QUER i
MONTSERRAT, E ls in terio rs de les ca ses de Calonge (1750-1800). BENET JULI i FIGUE

RAS, S a n t Feliu de G uxols, 1815-1826. MONTSERRAT DEL POZO DE FERRER, MARISA
MOLINAS DE FERRER, X a v ie r de Ferrer al cen ten a ri de les dunes. JOSEP CLARA, L es vo
c a cio n s m ilita rs al B a ix E m pord: l e x e m p le de L lu s Jovell i Vilar. PEP VILA, U nes p g in e s
de fo lk lo r e p a la m o s.
JORDI TURR i ANGUILA, La rx iu de la p a rrquia de Palafrugell:
els re g istres sa cra m en ta ls. ALBERT VILAR i MASS, La capella de S a n t Jordi de Calonge.
Nm 21 - 2 0 0 2 :
NSTOR SANCHIZ i GUERRERO, C onstataci d un a ss e n ta m e n t
h u m p re h ist ric al P u ig Gros de l A rd en ya (Sant Feliu de Guxols).
XAVIER ROCAS,
CARLES ROQU, LLUS PALL, E ls Clots de S a n t Ju li (Forallac, B a ix Em pord): anlisi

geoarqueolgica. JOSEP M. NOLLA, PAULA SANTAMARA, MARC SUREDA, E xcavacions
arqu eo l g iq u es al Collet de S a n t A n to n i de Calonge. JOSEP CLARA, La p o blaci de Torroe
lla de M o n tg r se g o n s el tall de 1648. ANNA-MARIA CORREDOR i PLAJA, El re p a rtim e n t
de les terres c o m u n a ls de Pals.
MARC AULADELL i AGULL, Lincendi de la cria reial
de S a n t Feliu de G uxols la n it del 31 de d e se m b re de 1815.
BENET JULI i FIGUERAS,
E sp len d o r i decadncia de la flo ta m erca n t g u ixo len ca (segle X IX ). JORDI TURR i AN

GUILA, La ju s tc ia m u n icip a l de P alafrugell (segles X IX -X X ).
PEP VILA, La visita dels
fe lib r e s a la B isb a l (1868). JOAN BUSQUETS i BIARNS, A p u n ts so b re la vida i l educaci

en el m n rural a fin a l del segle X IX i p rin c ip i del segle X X . A p ro p s it del llibre C osas d e
ca sa (1906) de M iquel Torroella i Plaja. JOSEP VILAR i BONET, R ecull de f e t s de sa lu t i

vida a Calonge en la p rim e ra m e ita t del segle X X . MIQUEL SOLANA i SOLANA, P oblaci
i p o b la m e n t al B a ix E m p o rd d u ra n t el segle X X : ce n t a n y s de c r e ix e m e n t i co ncentraci
esp a cia l de la poblaci. MARIA VILAR i BONET, E ls e sc u ts herldics de Calonge.
N m . 2 2 - 2 0 0 3 :
FRANCESC AICART i HEREU, Una m o n ed a p ro c ed en t del p o b la t
ibric de P lana B asarda (Santa C ristina d A ro).
JOSEP BURCH, ANTONI ROJAS, JORDI
SAGRERA, N oves a p o rta c io n s p e r al c o n e ix e m e n t del p o b la t ibric de S a n t S eb a sti de

la G uarda (Llafranc, Palafrugell).
XAVIER ROCAS, CARLES ROQU, LLUS PALL, Ca
racteritza ci arqueolgica i geolgica de les p ro d u c cio n s de rajoleria d poca ro m a n a de

L lafranc (B aix E m pord). MARIA VILAR i BONET, El rgim m u n icip a l de C alonge al segle
XV.
ROSALIA SAMS, V incles del m o n e s tir de S a n ta M aria del M ar de C alonge a m b el
de S a n t D aniel de Girona. ANNA-MARIA CORREDOR i PLAJA, R o ld o rs i a d oberies a Pals.

SALVADOR VEGA i FERRER, O rgues, relquies, capelles i retaules de l esglsia parroquial
de Verges (segles XVI-XVI1). JAUME AYMAR i RAGOLTA, M a rt O liver i C ruanyes, canonge
de V ilabertran.
ENRIC PRAT, PEP VILA, La degollaci de S a n t Joan B a p tis ta , un dram a
bblic re p resen ta t a F oix el 1904. JOSEP CLARA, R adiografia de d o s a rx ip re sta ts e m p o r

d a n eso s al c o m e n a m e n t de la II R epblica (la B isbal i Torroella de M ontgr).
Nm . 2 3 - 2 0 0 4 : FERRAN CODINA, Una p re m sa de vi rom anorepublicana a Bellcaire
d E m pord.
Llafranc.
E. CARRERAS, J.M. NOLLA, A. BARTI, R. PLANA, D ues to m b e s ro m a n es a
MARIA VILAR BONET, D os d o c u m e n ts dels Crulles a la vila de Calonge (segle
XV). ERIKA SERNA, SANTI SOLER, N oves d ades sobre els Perdig, escu lto rs b a ix-em p o rd a n e so s d els se g les XVI-X VII. ANNA-MARIA CORREDOR, D esven tu re s d un jo v e droguer
b a rcelon a la vila de P als (1620). JAUME AYMAR, E ls L loret de Calonge i la Bisbal.
-,
"Llibre de g u isa d o s, escu llits p a rtic u la r m e n t de la cu yn a e stra n g e r a (1867). El receptari de

M elchor de F errer i de M a n resa (estu d i, tran scrip ci i n o te s a cura d e PEP VILA). BENET
JULI, S a n t Feliu de G uxols, a n y 1868. JOSEP CLARA, La virg in ita t de M aria qestio n a d a
a S a n t Feliu de G uxols el 1891. ALBERT VILAR, La d efen sa de Calonge d u ra n t la Guerra
Civil. JORDI GAITX, E m ili Vigo, veu crtica de les relacions en tre l exili i l interior. Corres
p o n d n cia a m b J o s e p Tarradellas (1944-1952). ESTHER LOAISA DALMAU, La tra n s fo rm a
ci territo ria l de S a n t A n to n i de C alonge p e l tu rism e.
CARLES BARRIOCANAL, A vifa u n a
de les su red es b a ixe m p o rd a n e se s a la p rim avera. R ESSENYES.

N m . 2 4 - 2 0 0 5 : J. CANAL, E. CANAL, J.M. NOLLA, J. SAGRERA, El castellu m Uelloso s del P u ig de S a n t A n d reu (U llastret, B a ix E m pord). Vida i m o rt d una fo rtific a c i ca
rolngia. JORDI VIVO, Q uatre a n y s al port: la reco n stru cci del p rim e r m oll de S a n t Feliu
de G uxols (1591-1594).
BENET JULI, N otes so b re la Guerra de Separaci a S a n t Feliu
de G uxols. DAVID FIGAROLA, E l f o m e n t de la lectura: els llibres dels se rvites d E m pries

i la B iblioteca P o p u la r de Palafrugell.
SANTI SOLER, PEP VILA, L letres de bisbalencs
de la R en a ixen a a l escrip to r i p o ltic Vctor B alaguer (1867-1871). ANNIE UNLAND,

J o a n B a p tista C orom ina. JOSEP CLARA, E x p e d ie n ts de re sp o n sa b ilita ts po ltiq u es al B aix
E m pord.
ANNA-MARIA CORREDOR, E ls a p ia ris del se n y o r R iera (Pals 1927-1962): un
e x e m p le de l a ctivita t apcola al B a ix E m p o rd els a n ys 50.
CARLES BARRIOCANAL,
BALTASAR PARERA, ELDA MATA, R ecuperaci de z o n e s h u m id e s als c a m p s de golf: el cas

del g o lf les S erres de Pals. JOAN BADIA-HOMS, R elaci del Dr. J o se p A ls in a i B ofill am b
el p re sid e n t Tarradellas. R ESSENYA.
N m . 2 5 - 2 0 0 6 : JOSEP TARRS, ENRIC CARRERAS, IOLANDA PUIGDEVALL, MAR

TA PI, ALBERT AULINES, Lexcavaci i restauraci del d o lm en del P uig d A rques, l a n y
2001 (S a n t Cebri d els A lls, Crulles, B a ix E m pord); A nnex: F. BURJACHS, I. EXPSITO,
A n lisi p alinolgica.
FRANCESC AICART i HEREU, Un treball in d it d A g u st C asas i
V inyas so b re Pla de Palol (Platja d A ro). F. CODINA, J. MARGALL, G. DE PRADO, X. SOL

DEVILA, E vid n cies arqu eo lgiques d poca m edieval al nucli h ist ric d U llastret; Annex:
B. AGUST i FARJAS, D. CODINA i REINA, A rqueologia fu n e r ria . L es re ste s h u m a n e s del
carrer del Forn, U llastret, B a ix E m pord. PEP VILA, D ra m a titza ci i lectures de la P assi
a Ull (1326) i F o nteta (1797).
LAURA QUER, ADELA ARB, La rm a ri de la sa g ristia de
l esg lsia de Calonge. ANNA-MARIA CORREDOR PLAJA, D e quan les co ses s escrivien p el
seu nom : s is in ven ta ris de p rin c ip i del segle X V III (Fons N otarial de Pals). JOSEP CLARA,
Litin era ri religis d'A n d reu B ascs: catlic, p r o te sta n t i n o v a m e n t catlic.
AGUST ROL-
DS i SOLER, P rim e r cen ten a ri de l esp era n to a S a n t Feliu de Guxols. AGUST ROLDS
i SOLER, Catleg de ta rg etes p o sta l de l im p re ss o r g u ix o le n c O ctavi Viader, ed ita d es l a n y
1901. JOAN MOLLA i CALLS, ESTHER LOAISA i DALMAU, V isions de la p a gesia de Ca
longe d es de la f i del seg le X V III a l a f i del segle X X . CARLES BARRIOCANAL, A n lisi de
l a vifa u n a de la garrig a del m a s ss del M o n tg r a la p rim avera. R ESSE N YES.
N m . 2 6 - 2 0 0 7 : IEBE, J o se p P all i R o ig (Palams, 1918 - B arcelona, 2006). JOSEP
PALL i ROIG { + ), El S em a n a rio de P a la m s i la seva incidncia en la p re m sa de la co
m arca del B a ix E m pord, en el darrer q u a rt del segle X IX . GABRIEL DE PRADO, El castell
de B e n e d o rm ie n s (Castell d A ro), in te rv e n c io n s arqueolgiques (1999-2000): el sis te m a
d e fe n siu del castell.
ANNA-MARIA CORREDOR PLAJA, El carrer de la M ilana (Pals): un
n o m q u e la sa p llarga. JOAN MOLLA i CALLS, ESTHER LOAISA i DALMAU, E ls re m en ces

de Calonge. JAUME MARUNY i GISPERT, La p agesia em p o rd a n esa d entreguerres. Un e s
tu d i de cas: Pere M a ru n y i Cals, p a g s de S a n t Pol de la B isbal (segles X V II i XVIII). JOAN
ROSAL i SAGALS, L es rajoles de m itgeria, un d o c u m e n t civil en cerm ica. JOSEP CLARA,
Jo sep Vilar, un ca lo n g a l H avana.
LLUS MARUNY i CURTO, Innovaci educativa a la
B isbal d E m pord: l escola laica (1 886-1887) i l escola m o d ern a (1903-1909).
GERARD
BUSSOT i LINN, La in d stria surera a S a n t Feliu de G uxols i el se u capital estra n g er

(h u m i fin a n cer), en els se g les X IX -X X .
PEP VILA, El receptari de cuina fa m ilia r de la
p a la fru g ellen ca J lia Frigola Girbal (segles X IX -X X ).
AGUST ROLDS i SOLER, Catleg
de ta rg etes p o sta l de S a n t Feliu de G uxols, ed ita d es p e r J o s e p Pascal.
CARLES BARRIO
CANAL, A vifa u n a d els a lzin a rs del m a s ss de B egur a la prim avera.

N m . 2 7 - 2 0 0 8 : JOAN BADIA-HOMS, Lescu ltu ra ro m n ica de S a n t Pere d Ullastret.
P ro p o sta d interp reta ci . ELVIS MALLORQU, El castell de S a n t E steve de M ar i el litoral
p a la m o s al segle X I.
PASQUAL RIBAS i TORRES, La co n su eta de la p a rrquia de S a n t
M ateu de Vall-llobrega (1690-1896).

(1 794-1874), p o ltic em p o rd ans.
JOSEP CLARA, R a m o n de Cabrera i de Ciurana
ANNA-MARIA CORREDOR PLAJA, D os in ven ta ris del
m a s Corredor de C am argues (Pals) a m b la Guerra del F rancs p e l m ig.

GUTIRREZ, M arian B urgus: un te r riss e r de Sabadell a la Bisbal.
XAVIER ROCAS
ENRIC PRAT, PEP
VILA, La co n q u ista de M allorca p e r D on J a u m e I el C o n q u ista d o r (1859), un p o e m a pic

d A lb e rt de Q uintana. JOAQUIM ALVARADO i COSTA, La crisi de la Gran Guerra al se cto r
su rer catal. El cas del b isb a len c N arcs Nadal i Puig. AGUST ROLDOS i SOLER, L ucien
R o isin (1876-1942), f o t g r a f i ed ito r de ta rg e te s p o sta ls. La p rim e ra s rie blava de S a n t
Feliu de G uxols.
JOAN MOLLA CALLS, ESTHER LOAISA DALMAU, P uig s e s F orques
1958 (Sant A n to n i de Calonge).
MIREIA ROS, CARLES BARRIOCANAL, MART BOADA,
C aracteritzaci i p ro p o s te s de g e s ti i co n serva ci dels E sta n y e ts de Pals i les Closes Fon

des (Pals, B a ix E m pord).
N m . 2 8 - 2 0 0 9 :
PRESENTACI. JORDI VIVO i LLORCA, JOSEP MARIA NOLLA i
BRUFAU, La cu p a so ta l esglsia del m o n e s tir de S a n t Feliu de Guxols.
GUILLEM FER-
NANDEZ i GONZLEZ, El p ro c s c o n stru ctiu de l esglsia p a rroquial de S a n t Genis de

Torroella de M ontgr. MOISS SELFA i SASTRE, O n o m stic a de Torroella de M ontgr (segle
XV): a n tro p o n m ia i to p o n m ia . NGEL JIMENEZ, S a n t Feliu de G uxols: el fin a n a m e n t
de la Guerra del F rancs de j u n y a d esem b re de 1808. A m b m o tiu del bicentenari. JONATHAN STARK, La m edalla de B a g r i Palam s.
PEP VILA, R eco rd s d una representaci
del Ball d En Serrallonga", a L lofriu i Torrent.
DOLORS GRAU i FERRANDO, Q uan les
p a re ts parlen: els g ra fits de la casa B assa R o ca s de Llofriu.
MARIONA SEGURANYES
BOLANOS, S e ra f B assa, l artista de la saga B assa-R ocas.
PEP VILA, Sobre l s i la
co n serva ci de l'article salat, illu s tr a t am b un co n te de J o s e p C am s (1936). LLUS MARUNY i CURTO, F ala n g istes em p o rd a n eso s. Un e s tu d i de cas: J o s e p M a ru n yJa ca s. JAUME
AYMAR i RAGOLTA, MONTSERRAT DARNACULLETA i POCH, E n se n y a m e n t a Calonge III
(1943-1982).
FRANCESC AICART HEREU, L lu s E steva v is t p e r Pere de P alol i E duard
R ipoll. RESSENYA
N m . 2 9 - 2010: JORDI MONTANER, RAMON JULI, M. NGELS MARQUS, JOAN
SOL, PERE PONS, JUANMA LPEZ C anvis en la paleo m o rfo lo g ia i d inm ica flu v ia l del
riu Ter d es del darrer m x im glacial
MARGA QUILES I ROCA, PERE ROVIRA I PONS
L'anlisi i la co n serva ci de la im atge -de la Verge de la Fossa d Ull LLUS BAYONA 1

PRATS, LLUS BUSCAT I SOMOZA La restauraci de la Torre de les H ores. Un portal
fo r tific a t al m u n icip i de P alau-sator
JAUME AYMAR I RAGOLTA R elacions de S a n t
Jero n i de la M urtra a m b les co m a rq u es g iro n in e s JORDI FRIGOLA I ARPA El s o m e te n t

de la B isb a l del seg le X V I
SALVADOR VEGA I FERRER La creaci de la batllia reial
de Verges. D o s p riv ileg is de Felip I d A rag, d it el P ru d e n t (1587)
ALFONS GARRIDO
Origen i evoluci de les a sso cia cio n s de p e sca d o rs a tra vs del G rem i de S a n t Pere de
Palafrugell (segles X V II-X X ) MOISS SELFA I SASTRE E ls ca d a stres de 1716 i 1757 de
Torroella de M ontgr: p ervivn cia de la to p o n m ia f i n s a l a ctualitat
LLUS BUSCAT I
SOMOZA, PABLO DE LA FUENTE U nes m o n e d e s i un cardenal. R eg a lism e i arqueologia a

l E m p o rd del seg le X V III PEP VILA Un tra c ta t se tc e n tista d 'u rb a n ita t i de b o n es m aneres.
L ectu res d u n a fa m lia p a la m o sin a
PABLO DE LA FUENTE Les illes de la R estauraci:
op era cio n s n a va ls b rit n iq u es a la costa b a ixem p o rd a n esa (1810-1811)
XAVIER ROCAS
GUTIRREZ M a n u fa ctu ra cerm ica i clim a: u n es relacions h ist r ic a m e n t d ifcils NGEL

JIMNEZ El darrer alcalde republic de S a n t Feliu: R a m o n S a is i Sendra (Sant Feliu de
Guxols, 1885-1967). D iari d una fa m lia tru n ca d a p e r la Guerra Civil LLUS MARUNY I
CURTO El p r im e r a ju n ta m e n t fr a n q u is ta a la B isbal d E m pord, 1 9 3 9 -1 9 4 7
N m . 3 0 - 2011:
FRANCESC AICART HEREU JO SE P ESCORTELL i CERQUEDA
(1932-2011): n o tes b io g r fiq ues
NSTOR SANCHIZ i GUERRERO C ontrast. En record
de J o s e p E sco rtell NGEL JIMNEZ NAVARRO Josep E scortell i C erqueda DAVID MOR
AGUIRREJosep E sco rtell Cerqueda, n t de fa r o n e r
i l I n s titu t d E stu d is del B a ix E m p o rd
JOAN BADIA-HOMS Jo se p E scortell
ANTONIO PRADOS MUNOZ La in terven ci
arqueolgica a l esg lsia i la plaa del M o n estir de S a n t Feliu de G uxols
PEP VILA La
C om dia d els P eca ts M o rta ls, una obra de tea tre religis al legric, bilinge, representada
a P eratallada (1781). P rim era a p ro x im a ci
a una guerra. La B isb a l 18 08-1814
JORDI FRIGOLA i ARPA Un h o sp ita l p e r
JOSEP LLUS BARRASA PINEDO A quelles escoles
E ls locals que se rviren d escola al B a ix E m pord: segle X IX JORDI BAUTISTA PARRA L es

co b les d en Costa i d en J o v a n e t de Calonge (1863 i 1866)
LLUS MARUNY i CURTO La
b iblioteca del C entre F raternal de P alafrugell (1 887-1939)
XAVIER ROCAS GUTIRREZ
C erm ica i A rq u itectu ra . E ls C orom ina, R afael M as i la g n e s i de La Gabarra
NGEL
RODRGUEZ VILAGRAN La rdio de p r o x im ita t al B a ix E m pord
VOLUMS ESPECIALS
MISCEL LNIA LLUS ESTEVA - 2 0 0 6 :
IEBE, E n m em ria i h o m en a tg e a L lu s E steva i Cruanas, el n o stre p rim e r p re sid en t.
FRANCESC AICART i HEREU, N otcia d u n e s exca va cio n s arqueolgiques a P lana B asarda
(Santa C ristina d A ro).
JOSEP M. NOLA, QUIM GRAU, El m o n u m e n t fu n e r a r i so ta la
Torre del F um (Sant Feliu de Guxols). E sta t de la qesti.
SALVADOR VEGA i FERRER,
La n tic ca stell de Verges (segles X II-X IX ). NARCS SOLER MASFERRER, Terrissa de l H os

p ita l de S a n ta C aterina de Girona.
PEP VILA, So cia b ilita t pagesa. D inars de la confraria
de S a n t Joan D egollaci de Foix.
NESTOR SANCHIZ GUERRERO, In tro d u cci a l'estu d i
de r fecs a m b rajoles i teu les p in ta d e s a les c o m a rq u es g iro n in es. JAUME AYMAR i RA

GOLTA, MONTSERRAT DARNACULLETA i POCH, Le n s e n y a m e n t a C alonge (1732-1930).
AGUST ROLDS i SOLER, Catleg de ta rg etes p o sta l de S a n t Feliu de G uxols ed ita d es p e r
H. B arroso. JOSEP CLARA, O dissea d un lleidat que volia p a ss a r la fr o n te r a (1939-1949).
JOSEP M. MARQUS, Vida i m o rt de l A cci Catlica g iro n in a (1940-1963). S. ALEMANY,
J. COLOMEDA, M useu: p ersp e c tiv e s d ife re n ts d un m a te ix p a trim o n i g u ixo len c.
MARIA
SALA SANJAUME, CARME VICENS GARDELLA, SARA BERNIA BOU, CARLES CARRERES
VERDAGUER, La p a g esia a les Gavarres: ca ra cterstiq u e s g en era ls i p ercep cio n s m ed ia m bientals.
XAVIER ROCAS, JORDI TURON, M. CONCEPCI SAUR, P alafrugell i el seu
Llibre de P rivilegis: u n a reclam aci en curs. CARLES BARRIOCANAL, V int-i-cinc n m e ro s

de la revista E stu d is del B a ix E m pord": u n a a n lisi bibliom trica.
MISCEL LNIA PERE CANER - 2007:
IEBE, En m em ria i h o m en a tg e a Pere Caner i E stra n y (Calonge, 1922-1982).
MARIA
VILAR BONET, JOSEP VILAR BONET, R ecordana de Pere Caner. ALBERT VILAR MASS,
Lobra co m p leta de Pere Caner E strany.
ta Proa de Palam s.
ALBERT VILAR MASS, P ere Caner i la re vis
JORDI BAUTISTA PARRA, Cartes d es d A m rica: co rresp o n d n cia
d e m ig ra n ts calongins. JOAN MOLLA CALLS, ESTHER LOAISA DALMAU, R e m in isc n c ie s

fe u d a ls al B a ix E m p o rd cap al 1907. JAUME AYMAR i RAGOLTA, MONTSERRAT DARNA
CULLETA i POCH, Le n s e n y a m e n t a C alonge (II), 1931-1942. JAUME AYMAR i RAGOLTA,
M aria Vilar i B o n et (Calonge, 1923 - B arcelona, 2007).
AQUEST VOLUM
D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORD

HA QUEDAT ENLLESTIT EN ELS
TALLERS DE GRFIQUES BIGAS, DE
SANT FELIU DE GUXOLS,
EL MES DE NOVEMBRE DEL MMXII

Estudis Del Baix Empordà (2012)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estudis Del Baix Empordà (2012)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

INSTITUT D ESTUDIS DEL BAIX EMPORD

Seu social: Cl H ospital, 27, 17220 S an t Feliu d e Guxols.

PORTADA. A ctivitats tra d icio n als del Baix E m p o rd :

JO SEP MARA NOLLA, LLUS PALAH

FERRAN C O DINA , NEUS COROM1NA

JORDI FRIGOLA I ARPA

AURORA PREZ SANTAMARA

GABRIEL MARTN ROIG

MONTSERRAT DARNACULLETA I POCH

GABRIEL MARTN ROIG

JORDI CURBET HEREU, PEP VILA I MEDINY

ANTONI ROVIRAS I PADR S

JOSEP M A R fA NOLLA, LLUS PALAH

EL JACIMENT .KQUEOLGIC E SANTA MARIA

ESTUDIS DEL BAIX EMPORD

RESUM : /I p a rtir del re su lta t de d u es n o ves c a m p a n ye s d excavaci la seg o n a de las quals

1.- LOCALITZACIO I CARACTERSTIQUES DEL JACIMENT

J.M. NOLLA, L. PALAH

sions redudes afectada

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) I NOVES DADES

cal) (molta m s inform a

J.M. NOLLA, L. PALAH

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) 1 NOVES DADES

J.M. NOLLA, L. PALAH

q u es q u e les relacions e n tre els m u rs i dels m u rs i altres estru c tu res

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS (2 0 0 8 -2 0 0 9 ) I NOVES DADES

J.M. NOLLA, L. PALAH

Fig. 7- Planta g en eral d e les ex ca v a cio n s d e

resultats foren publicats

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) I NOVES DADES

J.M . NOLLA, L. PALAH

Fig. 9- Planta g en eral d e les ex ca v a cio n s d els an ys 2 0 0 8 -2 0 0 9 .

D altres detalls in te re ss a n ts q u e es van p o d e r observar, en p arla

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) I NOVES DADES

J.M. NOLLA, L. PALAH

nord-oest, on u n a p orta co m u n ic a v a a m b l m b it 5 (A5). El m u r de

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) I NOVES DADES

laci a u n a cota m s elevada i q u e no s h a conservat. Si e x c e p tu e m

J.M. NOLLA, L. PALAH

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) I NOVES DADES

p a lesa u n a m olt llarga

Fig. 12- Nivell d en d erroc d A 6 .

J.M . NOLLA, L. PALAHI

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS (2 0 0 8 -2 0 0 9 ) I NOVES DADES

d e m o rte r de perfil tard

J.M. NOLLA, L. PALAH

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) I NOVES DADES

at, lexistncia, dins del

J.M . NOLLA, L. PALAH

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) I NOVES DADES

Fig. I 9 - Planta evolutiva d e les restes localitzad es a p o n en t d e lesg l sia actual.

J.M. NOLLA, L. PALAH

m o m e n t , la d estrucci sis te m tic a de m olts p a v im e n ts qu e fan p e n

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS (2 0 0 8 -2 0 0 9 ) I NOVES DADES

J.M. NOLLA, L. PALAH

Cal, a ltra m e n t - i s im p o rta n tss im assu m ir-h o p e r a e n te n d r e

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) 1 NOVES DADES

p lan ta i les funcions dels diversos m bits. Si no s h agu s con se rv at

J.M. NOLLA, L. PALAH

- i p o ts e r ta m b , a algunes altres c a m b r e s del conjunt- se situaria a

EL JACIMENT ARQUEOLGIC...EXCAVACIONS ( 2 0 0 8 - 2 0 0 9 ) I NOVES DADES

Fig. 2 2- Vista d e la zo n a del presbiteri d e laula tardoantiga a m b el suport d e laltar en p o sici

teiX, ten ir-n e in d IC IS .