Programa

electoral

juntspelsi.cat

Comproms per la llibertat

PREMBUL
EL PAS QUE VOLEM

INTRODUCCI:
#27S, JUNTS DECIDIM
EL NOSTRE FUTUR
El context dunes eleccions extraordinries
(crisi econmica, crisi poltica i institucional,
el dret a decidir).
La viabilitat econmica del nou Estat
i dun model avanat de benestar.
Els beneficis del lEstat independent.
Don venim, qu sha fet, qu volem fer:
de la transici al 27S.

Comproms per la llibertat

BLOC 1.
EL FULL DE RUTA
CAP A LA INDEPENDNCIA

La fase inicial: de la declaraci dinici

del Procs dIndependncia fins
a la seva proclamaci.

2 De les eleccions constituents

fins al referndum de ratificaci

de la nova Constituci.
3

El Govern de concentraci,
la transici real i la realitzaci
de les estructures dEstat.

Lagenda de la negociaci espanyola

i la voluntat de permanncia a la UE
i el reconeixement internacional.

Comproms per la llibertat

BLOC 2.
LES ESTRUCTURES DESTAT

2.1

LES ESTRUCTURES DESTAT DEL BENESTAR

Lagncia catalana de la Seguretat social:
les pensions i la protecci social del nou pas.
Un nou marc de relacions laborals:
empreses de qualitat i treball digne.
De les garanties per locupaci a Catalunya,
serveis i formaci.
Altres estructures de benestar.

2.2

LES ESTRUCTURES ECONMIQUES DUN ESTAT

La Hisenda Pblica.
El Banc pblic de desenvolupament al servei
de leconomia productiva.
El Banc Central i els organismes reguladors
dels mercats i la competncia.
Gesti dinfraestructures: ferroviries,
viries, aeroporturies i porturies.
Altres estructures econmiques.

Comproms per la llibertat

2.3

LES ESTRUCTURES DE LA GOVERNANA

DUN NOU PAS
Una Constituci democrtica.
La creaci del nou sistema de justcia.
El reforament de ladministraci cap al nou pas.
Altres estructures de governana.

2.4

LES ESTRUCTURES DUN ESTAT

PRESENT AL MN
Lacci exterior de la Catalunya Estat.
La integraci europea i la participaci
en la governana mundial.
La cultura de pau, seguretat
i de cooperaci internacional.
Altres estructures dexteriors.

Comproms per la llibertat

BLOC 3.
CATALUNYA, NOU ESTAT DEUROPA
(El pas que volem construir)

3.1

UN NOU ESTAT DEL BENESTAR PER A TOTHOM

Comproms pblic per a un nou contracte social.
Lluita contra la pobresa i segones oportunitats
per a famlies vulnerables.
La reforma de la renda mnima dinserci
cap a una renda garantida de ciutadania.
Poltiques de recuperaci de drets en un marc
propi de relacions laborals.
Per un nou model de salut i social.
Cap a una escola catalana inclusiva i dxit educatiu.
Lensenyament superior, garantia doportunitats.
Poltiques de suport a les famlies.
El repte social de les persones grans i de les persones
amb discapacitat: la promoci de lautonomia personal
i laccessibilitat per a tothom.
Compromesos amb la infncia i la joventut.
Limpuls al tercer sector, associacionisme i voluntariat.
Per un transport pblic, accessible i de qualitat que
garanteixi la mobilitat sostenible i segura.
Un nou pas des dels barris: la intervenci social integral.
Habitatge, ciutat i habitatge, habitatge social.
Un pas culturalment avanat.
Lesport en el nou pas.

Comproms per la llibertat

3.2

UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

La cohesi i la sostenibilitat territorial.
Poltiques docupaci, salari mnim i garantia juvenil.
Poltica fiscal i financera.
Una administraci pblica moderna, simple,
eficient i facilitadora.
Poltica industrial i la internacionalitzaci de leconomia.
La potenciaci del sistema de R+D+i.
Limpuls a la petita i mitjana empresa
i als emprenedors autnoms.
El model de comer: equilibrat, competitiu i sostenible.
La protecci dels consumidors, el consum responsable
i la defensa contra els oligopolis.
Turisme de qualitat, responsable i sostenible.
La poltica agrria i pesquera catalana.
La gesti de les infraestructures: el corredor
del mediterrani, ports, aeroports i logstica.
Catalunya TIC.
Un nou model energtic.
Sostenibilitat ambiental.

Comproms per la llibertat

3.3

CIUTADANIA I REGENERACI DEMOCRTICA

Lapoderament ciutad, la transparncia i el govern obert.
La lluita contra la corrupci.
La poltica exterior del nou pas.
La modernitzaci del poder judicial.
Seguretat i protecci civil.
Cap a un nou municipalisme.
Lespai catal de comunicaci audiovisual.
Les poltiques digualtat efectiva i per la no discriminaci.
Loportunitat de la reforma horria.
Un pas acollidor, obert i socialment avanat.

Comproms per la llibertat

PREMBUL
EL PAS QUE VOLEM

Ral Romeva i Rueda

Barcelona, 5 de setembre de 2015

Comproms per la llibertat

Catalunya pot ser un pas diferent, capa

de fer front als reptes de la modernitat
i a les aspiracions de la seva ciutadania
sense les limitacions que es deriven de
la pertinena a un Estat hostil. Noms cal
que ho vulguem, perqu quan la voluntat
collectiva s majoritria res no pot
impedir, en democrcia, lexercici ple de
la sobirania, consistent en lacci poltica
que dna forma, lliurement, a un nou
Estat i que construeix el pas dacord amb
el que decideix la seva ciutadania.
Lexercici dautodeterminaci no s
una acci poltica abstracta, sense
conseqncies en la forma de viure en
com, ni un moviment purament reactiu
en contra destructures considerades
com a anihiladores o injustes. s, al
contrari, lacte suprem amb qu una
comunitat modela el propi pas en el
qual vol viure: un pas ms prsper, ms
equitatiu, ms solidari i ms democrtic.
Aconseguir-ho, en aquest moment
histric, s a les nostres mans.

Una societat prspera

Noms una societat prspera s capa de proporcionar un nivell de vida digne a tots els seus
ciutadans, inclosos els que per edat o salut no estan en condicions de guanyar-se un ingrs per si
sols. Noms una societat prspera s capa de lluitar eficament contra la pobresa, en totes les
seves manifestacions, per reduir-ne el nivell i evitar-ne la cronificaci. Noms una societat prspera
s capa de proveir un ensenyament, una sanitat i un suport a la dependncia daccs universals,
aix com de garantir el dret a lhabitatge evitant el drama dels desnonaments; es tracta daplicar
poltiques homologables als pasos de la Uni Europea, on el pes de lhabitatge pblic s cinc
vegades superior al nostre. Noms una societat prspera s capa de preservar eficament el medi
malgrat lelevada densitat poblacional del territori. Noms una societat prspera s capa de
garantir el futur de les pensions malgrat les gravssimes conseqncies de la caiguda de la natalitat
iniciada ara fa quaranta anys. I noms una societat prspera s capa dajudar amb eficcia els
habitants daltres pasos menys afortunats.
La prosperitat es fonamenta en lexistncia dempreses innovadores i productives. Grans, mitjanes i
petites, totes sn importants a lhora de crear riquesa. Es pot discrepar sobre el grau de regulaci a
qu han de ser sotmeses les seves activitats i la seva governana, per no podem dubtar que la
prosperitat collectiva depn del vigor daquestes empreses. En conseqncia, lacci pblica tindr
com un dels objectius preferents el seu suport i impuls.
Tot i que a Europa hi ha pasos prspers fora de leuro i fora de la Uni Europea, la pertinena a la
Uni i a leuro s cabdal per garantir la continutat i la millora de la prosperitat assolida. No es pot
posar en risc aquesta pertinena. Daltra banda, contrriament al que alguns volen fer creure,
aquesta pertinena no est amenaada per la independncia, ja que interessa i continuar
interessant a totes les parts a Catalunya, a lEstat espanyol mateix i a la resta de la Uni.
En matria dinfraestructures de comunicacions, pot haver-hi discrepncies sobre el transport
individual o collectiu de passatgers, per, en canvi, no hi ha dubte que els centres productius han
destar ben connectats amb els seus subministradors i amb els seus mercats, i aix tant pel que fa
als grans centres productius com a les unitats disseminades en el territori, sovint petites per
crucials per fixar-hi la poblaci i per proporcionar-li mitjans fonamentals per a una vida digna.
No hi ha futur ni prosperitat sense una aposta decidida per la producci de coneixement i
dinnovaci. La Uni Europea recomana que els pasos membres inverteixin en recerca i
desenvolupament lequivalent a un 1% del PIB des del sector pblic i un 2% des del sector privat.
Les xifres catalanes, malgrat lexcellncia de la nostra recerca, sn amb prou feines la meitat. En
pocs anys, Catalunya ha dassolir el mateix nivell que el dels Estats que consideren aquest objectiu
com a prioritari.
Tan important o ms que la magnitud de lesfor en R+D sn els mecanismes que faciliten la
transferncia de coneixement entre el mn universitari i cientfic i el mn productiu. Catalunya no s
un dels pasos que disposen de mecanismes eficaos, i s una prioritat i una urgncia que ho arribi
a ser.
Finalment, el fonament de la prosperitat s una ciutadania ben instruda. El dficit ms greu que
tenim avui s la baixa proporci de graduats en leducaci secundria superior i, dins daquest
collectiu, els graduats en formaci professional. Catalunya no noms ha de destinar a
lensenyament recursos econmics en una proporci semblant als pasos de lentorn europeu, sin
que ha de fer un esfor especial per revitalitzar els estudis de formaci professional i especficament
11

la formaci dual. Laltra cara de la baixa graduaci en secundria superior s laltssima taxa
dabandonament escolar prematur, que va arribar en el seu moment a triplicar la recomanaci de la
Uni Europea de no superar el 10%. Per reduir-la, no noms cal posar remei als factors que
descoratgen els estudiants a continuar els seus estudis, sin tamb als que els atrauen a acceptar
ofertes laborals que noms exigeixen la titulaci obligatria.
El sistema educatiu ha de perseguir lexcellncia i ha de prioritzar la cohesi social. Catalunya t
una llargussima tradici de renovaci pedaggica, en la lnia dels moviments europeus ms
avanats i progressistes, i ha de disposar dun sistema educatiu a lalada de la seva ambici com a
pas. Cal retornar el prestigi als professionals de lensenyament i a les institucions educatives, cal
millorar el model de selecci i formaci del professorat, cal consolidar la centralitat de leducaci en
el conjunt de la vida social i cal adoptar, amb la singularitat i laccent de les exigncies prpies, els
models ms reeixits dels pasos del nostre entorn social i cultural.

Una societat equitativa

La Catalunya que volem s una societat en qu la distncia entre els que ms i els que menys
tenen/entre els que ms tenen i els que menys sigui tan petita com en els pasos on s menor, i en
qu la situaci social de partida no sigui un impediment per progressar econmicament i ascendir
socialment. La desigualtat actual no s una fatalitat, sin una realitat a transformar. La justcia social
s irrenunciable i no s contradictria amb la persecuci de la prosperitat, perqu els pasos ms
igualitaris del mn sn tamb els ms prspers.
En primer lloc, lequitat requereix un sistema contributiu progressiu: tothom ha de contribuir al
finanament dels serveis pblics, per de manera proporcional a les seves possibilitats.
El treball ha de ser retribut dignament. No es tracta noms dun dret legtim dels treballadors, sin
tamb dun inters collectiu, ats que les persones que estan en disposici de treballar han de
poder contribuir al suport dels serveis pblics i aix noms s possible si sn retribudes per sobre
de les seves necessitats bsiques. Dacord amb lexperincia internacional, anglosaxona i
centreeuropea, el salari mnim ha dequivaler com a mnim a la meitat del PIB per capita.
Latur s una altra de les causes de la nostra desigualtat. Exageradament elevat en lactualitat,
sempre ha estat molt superior al dels pasos del nostre entorn. Tampoc no s una fatalitat, sin el
resultat de poltiques equivocades. No noms es tracta de corregir latur, sin sobretot de prevenirlo. Histricament, la major part del nostre atur ha estat conseqncia dhiperexpansions del sector
de la construcci seguides de crisis immobiliries. Aquests episodis no poden repetir-se i cal regular
el sector constructor per estabilitzar-ne el volum. Tamb per garantir que, amb una retribuci digna
del treball, sigui possible adquirir un habitatge.
Lensenyament, la sanitat i el suport a la dependncia han de ser de gran qualitat i han de ser
accessibles a tothom: no hi ha equitat possible sense garantir laccs universal a serveis que
responen a drets fonamentals.

Una societat solidria

LEstat catal haur de fer front al dificilssim problema del finanament del sistema de pensions,
que ser agut daqu a quinze anys. Lactual poltica de lEstat espanyol, consistent a negar el
12

problema mentre esgota unes reserves concebudes per fer front a aquell futur, ens aboca a una
crisi financera, humana i poltica. El Govern haur de promoure un debat pblic, informat i
transparent amb lobjectiu de prendre mesures eficaces al ms aviat possible i de la manera ms
consensuada possible.
El sistema de pensions no s lnica manifestaci de la solidaritat intergeneracional. Tamb tenim el
deure de no deixar als nostres fills un deute pblic excessiu. Amb tota certesa, lEstat catal naixer
amb un deute molt gran, fruit de labsorci duna part alquota del deute del Regne dEspanya. s
imprescindible que els governs successius en procurin la reducci, objectiu que noms ser
possible en la mesura que construm una economia ms productiva i amb menys atur.
Una tercera manifestaci de solidaritat amb les generacions que ens seguiran es refereix al medi
natural i cultural, de manera que la gesti dels recursos naturals i del paisatge, com a bns comuns,
ha de garantir la preservaci tant dels uns com de laltre.
Aspirem que Catalunya arribi a tenir un sistema modlic i eficient de lluita i prevenci contra la
corrupci i el frau fiscal fins a reduir-los al nivell dels que en tenen menys.
Aspirem que Catalunya sigui un pas solidari amb els habitants de pasos menys afavorits. Sha
posat de manifest a bastament que la millor ajuda que podem prestar-los des dels pasos
desenvolupats s lobertura dels nostres mercats. En aquest sentit, Catalunya far servir la seva
veu en els organismes internacionals en favor daquesta causa. Catalunya complir amb les
recomanacions dajut directe internacional, actualment identificades amb el 0,7% del PIB, tan aviat
com les estretors immediates siguin venudes. Finalment, al marge de la baixa natalitat catalana,
que s un problema gravssim, Catalunya pot ser i ha de continuar essent un pas dacollida.

Una societat democrtica

bviament, Catalunya mantindr els mecanismes de participaci democrtica clssics: parlament,
partits, eleccions peridiques, etc. Per aspirem a molt ms que a continuar essent una democrcia
formal i, per tant, caldr establir dispositius, com els que caracteritzen els sistemes democrtics
madurs i avanats, per fomentar i incrementar la participaci i la capacitat de decisi collectiva en
les qestions ms rellevants de lesfera pblica i de lmbit del com.
Tan important com lexistncia de partits poltics s lexistncia de mitjans de comunicaci lliures. Si
la dimensi del mercat es revela insuficient per sostenir-ne prou diversitat, el govern afavorir la
pluralitat oferint suport en condicions de transparncia, igualtat i suficincia. Els mitjans de
comunicaci pblics proporcionaran informaci neutral i suport a la cultura, i la seva qualitat ser
avaluada dacord amb parmetres objectius homologables internacionalment.
Les lleis promouran lestructuraci i la representativitat dels treballadors a travs dels sindicats.
Aquests podran administrar programes pblics assumint els resultats de la seva gesti i podran
negociar convenis collectius en representaci dels seus afiliats.
Les institucions pbliques es sotmetran a lescrutini de les organitzacions pbliques i privades que
comparen regularment i de manera rigorosa la qualitat de la gesti pblica, i donaran explicacions
pbliques sobre la ra dels resultats.

13

El Govern avaluar els resultats de tots els centres educatius en les habilitats fonamentals en
matries bsiques i promour l'excellncia i l'equitat dels resultats mitjanant la inversi
compensadora de recursos.
Lensenyament tindr com a llengua vehicular el catal. Tots els ciutadans tindran el dret de fer
servir tant el catal com el castell en les seves relacions amb lAdministraci i amb els gestors de
serveis pblics. Tots els funcionaris tindran lobligaci de conixer-les i dusar-les. El sistema
educatiu promour i garantir la competncia en una tercera llengua.
La cultura ser considerada com un b pblic com, i les institucions pbliques hauran de garantir
la conservaci, lestudi, el coneixement i la difusi del patrimoni cultural, en tots els seus mbits,
per tamb el foment de la creaci i la producci culturals a travs de poltiques efectives i
independents del poder poltic. En el mateix sentit, aquestes institucions promouran laccs igualitari
i equitatiu, en sentit social i territorial, als bns patrimonials i a les produccions culturals; en
facilitaran el coneixement i la difusi, dins de Catalunya i en lmbit internacional, i establiran
frmules homologables a les de la Uni Europea per mesurar i garantir el retorn social de la cultura.
Catalunya, amb una tradici cultural en alguns casos millenria i amb una presncia tan
significativa i tan avanada en el panorama cultural global, ha de ser capa de convertir la cultura i
les prctiques i produccions culturals en un eix singular i caracterstic de la vida pblica i en com
del pas.
Els poders pblics fomentaran poltiques digualtat i de no discriminaci per raons de gnere i
impulsaran iniciatives que permetin, en aquest sentit, una realitat ms igualitria i equitativa.
Les institucions pbliques, en compliment de limprescindible respecte a la llibertat de conscincia i
de lobligaci de protecci de les minories, respectaran la diversitat i la pluralitat de creences
religioses i el seu exercici, sense que aquest pugui justificar cap discriminaci ni desigualtat.
Un pas lliure
No hi ha poble al qual es pugui negar lexercici del seu dret a autodeterminar-se i a independitzar-se
daquelles estructures dEstat amb les quals, durant un cert temps, ms o menys llarg, ha estat
vinculat quan la voluntat majoritria de la seva societat aix ho desitgi, de manera lliure, pacfica,
democrtica i inequvoca.
Catalunya ha manifestat reiteradament que vol ser consultada sobre la seva voluntat collectiva
respecte a lactual pertinena i adscripci a lEstat espanyol, per, reiteradament, lEstat espanyol
no noms ha negat la possibilitat de realitzar aquesta consulta, sin que ha negat, tamb
reiteradament, que Catalunya pugui disposar sobiranament del seu futur.
Tanmateix, la ciutadania de Catalunya, que reconeix de manera molt majoritria que Catalunya s
una naci, no renuncia a poder expressar lliurement i pacficament la seva voluntat, tal com ho fan
els pasos democrtics. I confia, tal com s habitual entre els pasos democrtics madurs, que la
voluntat collectiva lliurement i pacficament expressada a les urnes ser respectada pel conjunt de
la ciutadania de Catalunya, per lEstat espanyol i per la comunitat internacional.
No podrem treballar per una societat prspera, equitativa, solidria i democrtica si, abans, no
podem exercir, com a pas, la llibertat de la plena sobirania. Que s, ni ms ni menys, el que ara
est en joc.

14

Comproms per la llibertat

INTRODUCCI:
#27S, JUNTS DECIDIM
EL NOSTRE FUTUR

INTRODUCCI: #27S JUNTS DECIDIM EL NOSTRE FUTUR

EL CONTEXT DUNES ELECCIONS EXTRAORDINRIES
(CRISI ECONMICA, CRISI POLTICA I INSTITUCIONAL, EL DRET A DECIDIR)
Catalunya sha vist immersa aquests darrers anys en una crulla conformada per tres elements que
han conflut alhora: una crisi econmica i social sense precedents a la histria recent del nostre
pas, una profunda crisi del sistema institucional i de partits i el naixement duna nova centralitat
poltica situada al voltant del procs de transici nacional i de l'exercici del dret a decidir del poble
de Catalunya.
Com tants altres pasos dEuropa i del mn, Catalunya ha patit durament els efectes de la crisi
econmica ms llarga i profunda de les darreres dcades. Aquesta crisi econmica ha tingut com a
conseqncia una crisi social que ha aflorat en forma dincrement de la pobresa, de lexclusi social
i de les desigualtats.
Catalunya ha hagut de fer front a aquesta crisi en unes condicions enormement adverses. En primer
lloc, per linsostenible nivell de dficit fiscal que pateix des de fa ms de trenta anys i que suposa un
ofec al seu progrs econmic i social. En segon lloc, pels incompliments i els impagaments de
lEstat, especialment en qestions relacionades amb les poltiques socials, amb casos flagrants com
ara els pagaments de la llei de la dependncia. I en tercer lloc, per la deslleialtat de lEstat respecte
de Catalunya, com sha vist amb la fixaci aquests darrers anys duns objectius de dficit injustos i
irracionals.
Aquesta crisi econmica i social ha coincidit en el temps amb una crisi del sistema institucional i de
partits. Procediments judicials relatius a presumptes casos de frau i evasi fiscals, aix com de
corrupci poltica i altres males prctiques, han provocat un distanciament i una prdua de
confiana de la ciutadania en les institucions pbliques del pas. Ha esclatat un clam per construir
unes institucions ms properes, ms transparents, ms democrtiques i ms participatives.
El tercer element de la crulla s la majoria poltica i social concentrada al voltant del dret a decidir
del poble de Catalunya. Desprs de ms de trenta anys de cerca d'un encaix en l'Estat espanyol i
de collaboraci lleial de les forces poltiques que van participar en el disseny de la transici
democrtica, amb voluntat de contribuir de manera decisiva en la democratitzaci, leuropetzaci i
la modernitzaci dEspanya, la sentncia lany 2010 del Tribunal Constitucional sobre lEstatut i la
manca de sensibilitat cap al poble catal posa punt final al pacte constitucional de 1978 i suposa
linici duna nova etapa poltica per a Catalunya basada en la transici nacional i l'exercici del dret a
decidir.
LEstat espanyol ha denegat tota possibilitat a Catalunya per continuar progressant com a naci i
per aix sinicia ara un nou cam en el qual seran els seus ciutadans els qui decidiran el seu futur
poltic com a poble. Els darrers resultats electorals i les grans mobilitzacions dels darrers anys
posen de manifest que una gran majoria del poble de Catalunya vol avanar decididament en la
consecuci de la plena sobirania i fer-ho democrticament, des del civisme i labsncia total de
violncia.
Davant daquesta triple crulla, les eleccions del 27 de setembre donen resposta als grans reptes
que t plantejats Catalunya. Malgrat la crisi econmica dels darrers anys, Catalunya ha demostrat
15

que s perfectament viable com a Estat i les eleccions del 27 de setembre suposen un canvi de
soca-rel del model poltic que coneixem des dels anys de la transici. Aquestes eleccions han portat
la renovaci de la poltica i han obert les portes com mai shavia fet abans a la participaci de la
societat civil en les institucions poltiques.
Les eleccions del 27-S representen lexpressi mxima de la democrcia i del dret a decidir dels
catalans. Sn linstrument del qual ens hem dotat per poder fer la consulta que lEstat espanyol ens
ha impedit per tots els mitjans. El 27 de setembre els ciutadans de Catalunya podran decidir
democrticament quin futur volen per al seu pas.

LA VIABILITAT ECONMICA DEL NOU ESTAT I DUN MODEL AVANAT DE

BENESTAR
Aquest cam que volem iniciar el 27S va acompanyat de confiana i seguretat en la viabilitat
econmica de Catalunya com a Estat i en la capacitat per garantir un model de benestar similar o
fins i tot superior a lactual.
Catalunya s viable econmicament i aix ho demostren la majoria dels estudis realitzats, no noms
des de Catalunya, sin tamb des de diverses institucions internacionals. Malgrat la crisi econmica
i social dels darrers anys, Catalunya continua demostrant una imparable capacitat de progrs.
Lestructura econmica de Catalunya t una base molt slida i un gran potencial de futur.
Catalunya, un gran pas petit, gil i competitiu
Nombrosos estudis econmics constaten que en lactual model econmic mundial els pasos petits
sn econmicament ms competitius que els pasos ms grans. Els pasos de dimensi semblant a
la de Catalunya tenen ms agilitat per adaptar-se a un mn global canviant i tenen ms facilitat per
moures en els mercats internacionals.
Algunes dades que ho mostren, sn:
-

La poblaci catalana, entorn dels 7,5 milions dhabitants, se situaria com el 16 pas de la UE28.

En termes de superfcie, Catalunya seria el 6 pas ms petit de la UE.

Dels 10 pasos ms rics de la UE, 6 sn pasos petits en termes de poblaci.

Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), actualment els 8 pasos ms rics del mn en
termes de PIB per capita tenen menys de 8,3 milions dhabitants.

Segons el World Economic Forum, els pasos petits tenen una major competitivitat perqu les
seves economies sn ms obertes, importen i exporten ms. Amb dades de 2014, Sussa s el
pas ms competitiu del mn; Finlndia, el 4t; Holanda, el 8; i Sucia, el 10.

Segons les dades del Banc Mundial, les exportacions dels pasos petits creixen a un ritme ms
elevat que els que ho fan en els pasos grans.

16

En aquest sentit, doncs, Catalunya podria ser un pas perfectament viable, de la mateixa
manera que ho sn pasos duna dimensi similar a la de Catalunya com, per exemple,
Finlndia, Dinamarca, ustria o Sucia.
Catalunya, un pas ben situat a la Uni Europea i al mn
La majoria dels indicadors econmics demostren la capacitat de Catalunya per situar-se a
lavantguarda del progrs econmic, no noms a escala europea, sin tamb mundial, i per aix
podem afirmar que, a hores dara, Catalunya ja t plena capacitat per sortir-sen per ella sola.
-

Un pas competitiu a escala mundial. Segons lIMD World Competitiveness Center de Sussa,
leconomia catalana es troba en la 38a posici de les 61 economies ms avanades del mn.
Un dels aspectes ms valorats per aquest institut s la productivitat global de leconomia
catalana, especialment la productivitat laboral, aix com el favorable entorn empresarial.
La capital de Catalunya es trobava entre les vint primeres ciutats en competitivitat global lany
2013, segons el prestigis informe Mori Global Power City Index.

Catalunya seria dins de la UE-28 un Estat relativament ric, ja que se situaria per damunt de la
mitjana pel que fa al PIB per capita. Amb un PIB per capita similar al de Catalunya hi trobarem
Frana i el Regne Unit. El PIB de Catalunya lany 2014 s un 15,3% superior a la mitjana de la
UE-28, mesurat en paritat de poder de compra.

Catalunya t un PIB que presenta l1,5% del PIB de la UE-28 i se situa a la 12a posici. El PIB
de Catalunya ha representat el 20% del PIB d'Espanya de mitjana en l'ltima dcada.

Catalunya, contribudora fiscal neta de la UE: El saldo fiscal mitj anual de Catalunya amb la UE
en el perode 2007-2013 va ser del 0,72% del PIB, xifra que equival a aproximadament 1.400
M. Des de lingrs a la UE lany 1986, Catalunya ha estat contribudora fiscal neta a la UE.

Catalunya, sense renunciar-hi, s cada vegada menys dependent del mercat espanyol. Des del
2008 les exportacions catalanes a la resta del mn superen les dirigides a la resta dEspanya.
El 2014 la resta del mn ja va absorbir el 61,1% de les exportacions catalanes, i Espanya, el
39,9%.

Una economia oberta al mn. Lobertura comercial de Catalunya s similar a la de pasos com
Dinamarca, ustria i Finlndia. Catalunya ocupa la 10a posici a la UE en exportacions
respecte del PIB i s la 7a en exportacions per capita.

Catalunya exporta el 25% de tot lEstat i concentra el 32,5% de les empreses exportadores
espanyoles i el 35,7% de les empreses espanyoles que exporten regularment.

Catalunya, una de les regions preferides a Europa per als projectes dinversi estrangera.
Catalunya va ser el 2013 la primera regi de tota lEuropa continental en volum dinversions
estrangeres i de llocs de treball associat i la quarta en nombre de projectes. El 2014 va liderar la
creaci de llocs de treball per projectes dinversi estrangera.

Barcelona, la capital de Catalunya, se situa en la primera posici entre les ciutats del sud
dEuropa, tant en la categoria general com en promoci dinversi estrangera, i el 2013 es va
17

situar en el top 10 en recepci de projectes dinversi estrangera entre les principals rees
urbanes del mn.
-

El Port de Barcelona, dedicat a la promoci econmica. Les exportacions del Port de Barcelona
han superat en un 72% la xifra del 2008 abans de la crisi durant el primer semestre del
2015. A ms, el port s el primer port dEuropa en creuers i lder al mn, noms superat pels
ports de Florida.

Catalunya, potncia turstica mundial. Durant lany 2014 Catalunya va rebre ms de 16,8 milions
de turistes estrangers. Catalunya es situa aix entre les vint primeres regions que ms turistes
estrangers han rebut del rnquing mundial de lOrganitzaci Mundial del Turisme, quedant per
davant de grans pasos com lndia, el Brasil o Austrlia.

La composici sectorial del valor afegit brut a Catalunya coincideix amb el deconomies
desenvolupades amb una major proporci del sector serveis. Per a les empreses entrants, la
diversificaci de leconomia catalana representa un pol d'indstries d'alt valor afegit i una
ubicaci perfecta per als serveis, per la qual cosa s fcil trobar provedors per a qualsevol rea
especfica de negoci i mercats per als seus productes.

Clster del sud dEuropa en diversos mbits. Som, en el sud dEuropa, el primer clster en els
mbits logstic, qumic i agroalimentari i en el de la salut, i segons lObservatori de Clsters de la
Comissi Europea Catalunya ocupa posicions destacadssimes en les indstries culturals i
creatives.

Catalunya, pas desdeveniments internacionals. El Mobile World Congress o festivals com el

Primavera Sound o el Snar situen Catalunya al capdavant de lavantguarda. La capital de
Catalunya s la primera ciutat del mn en nombre de delegats i la tercera en nombre de
congressos internacionals organitzats en el perode 2008-2012, segons la International
Congress and Convention Association (ICCA).

Catalunya emprenedora. Un tret diferencial de leconomia catalana respecte de lespanyola s

la major activitat emprenedora, com demostra linforme GEM (Global Entrepreneurship Monitor)
corresponent a lany 2014.

Excellncia universitria. Quatre universitats catalanes estan situades entre les cent primeres
del mn de menys de cinquanta anys.

Excellncia en recerca. Amb un 1,5% de la poblaci europea, Catalunya ha captat el 3,8% dels
ajuts del Consell Europeu de Recerca (2007-2014). Del total dajuts ERC captats per lEstat, un
52% shan quedat a Catalunya.

Catalunya s el motor de la investigaci tecnolgica mdica i biomdica de lEstat espanyol. Les

empreses catalanes del sector representen el 20% del total estatal.

Un sistema de salut de referncia. Dos programes de referncia en el marc de la salut han rebut
el reconeixement de lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS): el Pla Interdepartamental de
Salut Pblica (PINSAP) i el Pla Interdepartamental dAtenci i Interacci Social i Sanitria
(PIAISS).

18

Catalunya s el tercer pas europeu amb major esperana de vida. Els catalans viuen 83,2 anys
de mitjana, noms per darrere dIslndia i de Sussa. El 2014 es va assolir el rcord de
transplantaments (918), una de les taxes ms altres del mn i superior a la de lEstat espanyol i
dels EUA, i t la mortalitat per infart ms baixa dEuropa.

La viabilitat d'un model avanat de benestar

Catalunya t l'oportunitat de construir un nou Estat del benestar
Catalunya ha d'afrontar els impactes d'una crisi sense precedents. Malgrat els indicis de
recuperaci econmica, la taxa d'atur es mant gaireb en el 20%, el doble de la UE, i malgrat
l'acci pblica, desprs de les transferncies socials, un 19,8% de la poblaci es troba en situaci
de risc de pobresa o d'exclusi social, 3 punts per sobre de la mitjana de la UE-28.
El conjunt dels nostres serveis pblics compten amb una de les rtios de treballadors pblics
respecte de poblaci ocupada ms baixes de tota la UE i lOCDE.
L'Estat del benestar a Catalunya encara ha de progressar per situar-se al nivell dels pasos
europeus als quals es vol homologar, malgrat l'esfor pressupostari d'aquests anys, que ha suposat
que el 72% del pressupost es prioritzi cap als mbits socials. Disposar dels recursos econmics
dels quals ara no podem disposar ens faria incrementar de manera considerable en protecci
social.
Segons lInstitut dEstadstica de Catalunya, la proporci que representa la inversi en protecci
social sobre el PIB catal s del 22,3%. La comparaci amb el conjunt dEuropa (UE-28), on la
mitjana es situa en el 29,7%, mostra el camp de millora que tenim en aquest mbit.
Malgrat que en prestacions d'atur, invalidesa i exclusi social podem igualar o superar la mitjana
UE-28, el recorregut a l'ala del nostre sistema de benestar requereix un augment de la inversi
social en poltiques de protecci a les famlies, els infants, la gent gran i lhabitatge.
Sens dubte, Catalunya genera prou recursos en forma de renda i impostos per disposar d'un
potencial d'inversi molt ms gran en cohesi social i desenvolupament dels seus serveis de
protecci i benestar.
En aquest sentit, lestratgia de futur requereix potenciar les poltiques inversores en l'mbit de la
redistribuci de les oportunitats, com l'educaci i la formaci professional, i poltiques preventives en
matria de salut, pobresa i desigualtats.

La viabilitat fiscal i financera de Catalunya

La realitat del dficit fiscal de Catalunya: cap altre territori en el marc europeu no pateix un dficit
fiscal com el catal
!

El dficit fiscal de Catalunya respecte de lAdministraci central de lEstat (s a dir, el que

Catalunya va pagar a lEstat espanyol i que aquest no li va retornar) lany 2011 va ser de 15.006
M.

Aquest dficit fiscal significa una prdua mitjana del 8% del nostre PIB cada any, fet que influeix
negativament de forma considerable sobre la nostra economia i sobre les poltiques de
benestar.
19

Des de 1986 Catalunya ha aportat de mitjana un 19,5% dels recursos totals de lEstat, per
noms ha rebut el 14% de la despesa.

El guany fiscal dun Estat per Catalunya

Segons el Consell Assessor de la Transici Nacional (CATN), format per experts independents i
pluridisciplinaris, tenint en compte les dades de la balana fiscal corresponents al 2010 i mantenint
el mateix sistema fiscal i la pressi fiscal que actualment t Catalunya formant part de lEstat
espanyol, si Catalunya esdevingus independent:
!

Els ingressos addicionals que tindria la Generalitat selevarien a 45.317 M, corresponents als
ingressos fiscals que ara soriginen a Catalunya i van a parar a les arques estatals, menys les
transferncies que rep del sector pblic central.

Les noves despeses que Catalunya hauria dassumir, si fos un Estat, serien de 39.507 M,
generades per lassumpci de noves competncies, la creaci destructures dEstat ara
inexistents, el pagament dinteressos sobre el deute o el refor de les estructures
administratives actuals.

En aquest punt, el guany fiscal net i directe per a les arques de la Generalitat seria de 5.810 M
anuals.

Caldria afegir el fet de deixar de participar en lamortitzaci del deute que suposa el dficit
pressupostari de lEstat espanyol, estimat en 7.184 M. Sumats aquests dos conceptes, el
guany fiscal per a Catalunya selevaria a 12.994 M (6,67% del PIB).

Cal restar-hi la contribuci que hauria de fer Catalunya a les organitzacions internacionals de
les quals forms part (FMI, UE...). La ms rellevant en termes quantitatius s la de la UE, que
seleva a uns 1.400 M.

Per tant, sestima que el guany fiscal per a Catalunya seria d11.591 M, un 5,95% del PIB.

La Seguretat Social i les seves prestacions garantides

Catalunya pot garantir i millorar les pensions
La Seguretat Social s un element bsic en la configuraci de lEstat del benestar, ja que socupa
de recaptar i gestionar els recursos suficients per atendre prestacions com la jubilaci, aix com els
drets adquirits dels catalans i catalanes.
s important tenir en compte que en el nostre sistema de Seguretat Social les prestacions es
financen s a dir, es paguen amb les contribucions que realitzen els treballadors ocupats
actuals i futurs, i no per les contribucions passades. Els jubilats actuals cobren la prestaci de
jubilaci grcies a les aportacions que fan els treballadors que actualment treballen i cotitzen.
-

Un pas s capa de mantenir les prestacions als seus jubilats i pensionistes si disposa dun
nombre suficient de contribucions dels treballadors ocupats. La salut del mercat laboral
determina, doncs, la capacitat de generar recursos per pagar les despeses de la Seguretat
Social.
20

Des dels anys vuitanta Catalunya sempre ha tingut una taxa datur inferior a la mitjana
dEspanya: ms gent ocupada i amb millors salaris. Aquests factors ens indiquen que una
Seguretat Social catalana seria del tot viable i perfectament capa de garantir les prestacions
als seus ciutadans i en millors condicions.

Si analitzem i comparem les dades de la Seguretat Social de lEstat espanyol i de Catalunya els
darrers anys, podem constatar que el saldo catal de la Seguretat Social ha estat
majoritriament positiu. Catalunya ha estat contribudora neta a la Seguretat Social la majoria
danys, ja que les aportacions catalanes al sistema han estat superiors a les prestacions
rebudes al territori. En canvi, al conjunt de lEstat la situaci s molt diferent: les prestacions han
superat les contribucions aportades durant la majoria danys.

El fet que Catalunya hagi estat contribudora neta al sistema de la Seguretat Social de la resta
de lEstat significa que els treballadors i les treballadores catalanes, a travs de les seves
cotitzacions, ajuden a finanar les pensions dels jubilats i jubilades de la resta de lEstat i no a la
inversa.

Durant el perode 1995-2011 el saldo acumulat de la Seguretat Social per a Catalunya s

positiu, amb 24.126 M, en euros constants. Per contra, el conjunt de lEstat espanyol ha assolit
un saldo negatiu de 82.704 M.

ELS BENEFICIS DE LESTAT INDEPENDENT

Lagenda nacional i lagenda social sn indestriables. Un dels principals motius pels quals volem
que Catalunya esdevingui un Estat s per consolidar el model social europeu i garantir el benestar
per als catalans i catalanes davui i per als de dem. Viure millor s lobjectiu principal de poder
disposar de les eines dun Estat.
Perqu Catalunya tingui el futur que desitgem; per tenir ms eines a fi de consolidar la sortida de la
crisi, que ha tingut uns greus efectes econmics i especialment socials; per continuar consolidant la
creaci de nous llocs de treball; per garantir l'accs universal, la qualitat i el finanament pblic de la
sanitat i leducaci; per donar un bon futur als nostres joves i a la gent gran, per tot aix i ms,
Catalunya t en aquests moments loportunitat de construir-se nova i millor.
Aquest futur requereix que disposem dels nostres recursos i prenguem les nostres prpies
decisions. Si Catalunya esdev un Estat, podr desenvolupar plenament el seu potencial com a
pas. Lobjectiu s situar-nos en una posici millor, en tots els aspectes, de la que tenim actualment.
Si Catalunya fos un estat independent, es disposaria de recursos addicionals que es podrien
destinar a incrementar els serveis pblics (ms serveis, de major nivell i de ms qualitat) i lEstat del
benestar, de manera que sacostaria als nivells de benestar de pasos semblants
socioeconmicament, com Sucia o Dinamarca.
!

Catalunya disposaria de ms recursos per invertir en educaci, sanitat i poltiques socials.

21

Com ja hem indicat anteriorment, el guany fiscal per a Catalunya seria duns 11.600M.
Lexercici de pensar qu podria fer Catalunya fent s dels recursos que genera s ms que
engrescador.
Uns exemples ben clars: el cost de construir un hospital equival a 45 M diaris, que paguem els
catalans a lEstat espanyol i que no tornen. De centres datenci primria, amb un cost
aproximat de 3 M, en podrem construir 15 al dia i de centres educatius en podrem construir
11 diriament.
!

Catalunya no hauria dhaver fet les retallades pressupostries dels darrers anys.
En els darrers anys, el Govern catal ha hagut de prendre mesures de consolidaci fiscal per tal
de reequilibrar les seves finances. Malgrat que en cap cas no shan deixat de garantir els
recursos bsics, s ben cert que ha calgut fer ajustaments pressupostaris les anomenades
retallades importants.
Amb el que suposa el dficit fiscal dun sol any, la Generalitat no hauria hagut de fer cap
retallada, ja que la xifra de dficit fiscal anual dels darrers anys s superior a la xifra de les
retallades fetes durant tots aquests anys.
Aix mateix, l'existncia d'economia submergida, devasi i de frau fiscal genera una minva a les
finances pbliques considerable, i permetria disposar com a mnim d'un 20% ms de recursos
fiscals per finanar les poltiques pbliques.
El fet de poder disposar dels recursos econmics que genera la societat catalana permetria
enfortir i recuperar el benestar perdut o erosionat, amb lobjectiu de millorar lequitat i la cohesi
social en una nova realitat poltica, social i econmica.

! Catalunya disposaria de capacitat normativa prpia per adaptar-se a les necessitats del pas.
Pel fet de convertir-se en Estat independent, Catalunya tindria la possibilitat de dissenyar
poltiques que afavorissin de forma inequvoca el seu territori i la seva gent i que hi tinguessin
molta ms incidncia, cosa que fins ara no ha passat perqu bona part de les poltiques que
afecten leconomia i la societat catalana shan decidit des del Govern espanyol,
independentment del color poltic, sense tenir en compte els interessos de Catalunya.
Si a aquesta major capacitat de legislar hi afegssim els majors recursos disponibles, es podrien
assignar millors i majors pressupostos ajustats a les necessitats econmiques i socials del pas.
Per exemple, pel que fa a laccs a lhabitatge, Catalunya podr regular les poltiques que hi
estan relacionades (hipoteques, daci en pagament, sl, fiscalitat, seguretat dels edificis,
eficincia energtica, etc.), dacord amb la realitat prpia de Catalunya i no seguint la realitat del
conjunt de lEstat, com passa actualment. Unes lleis pensades a Catalunya i per a Catalunya
seran leina per facilitar a les famlies laccs a lhabitatge.
!

Catalunya podria garantir i millorar les pensions i les prestacions datur.

Tal com es demostra en l'apartat anterior, les pensions estaran assegurades, tant les actuals
com les futures, i fins i tot podran ser millors.
22

Hi ha ms gent que treballa i hi ha menys atur i, a diferncia dEspanya, a Catalunya el nombre

de persones en edat de treballar s ms gran que el nombre de persones majors de 65 anys. A
ms, els salaris sn ms elevats de mitjana, fet que permet pensions ms altes.
La Seguretat Social s tamb qui sencarrega de pagar les prestacions datur a les persones
que shan quedat sense feina. Tenint en compte aix, el fet que la Seguretat Social catalana
shagi demostrat molt ms solvent que la Seguretat Social espanyola s el principal argument
que ens permet afirmar que, en cas que Catalunya fos un Estat, les prestacions datur tamb
estarien perfectament garantides.
A ms a ms, el fet de tenir un Estat ens permetria disposar de plena capacitat per gestionar els
grans programes de lEstat del benestar vinculats al sistema de la Seguretat Social (pensions
per a la gent gran, prestacions per a latur per a les persones sense feina, pensions per a les
persones amb discapacitat, protecci de la maternitat, etc.), aix com per legislar en lmbit
laboral (per exemple, ledat de jubilaci) segons les necessitats de Catalunya sense estar
supeditats a les necessitats de lEstat espanyol, com passa avui dia.
!

Catalunya disposaria de ms recursos per incrementar la inversi pblica i/o a rebaixar la

pressi fiscal , de manera que es generaria un efecte positiu en el consum i la inversi.
El guany fiscal de la independncia tindria un efecte multiplicador sobre leconomia catalana, ja
que els nous recursos es podrien dedicar a incrementar la despesa pblica i/o a rebaixar els
impostos, amb un efecte immediat positiu en el consum i la inversi. Es calcula que per cada
euro que gasta la Generalitat es genera un efecte multiplicador en l'economia d'entre 1,3 i 1,4
euros.

Catalunya tindria ms oportunitats de feina.

La major disponibilitat de recursos i lincrement de la despesa pblica serien factors que
ajudarien a incrementar la taxa docupaci a Catalunya. A ms a ms, la necessitat de crear
noves estructures dEstat (banc central, la hisenda prpia o els rgans reguladors) suposaria la
creaci de nous llocs de treball dalta qualificaci.
Una millora de la taxa docupaci permetria, any rere any, acostar-nos a la mitjana europea
datur, ja que estarem en millors condicions dintervenir en el mercat laboral duna forma ms
efectiva. Alhora, beneficiaria les prestacions pbliques a aturats i pensionistes, de manera que
es garantiria encara ms la seva percepci i es millorarien les seves quantitats.
A ms, la major disponibilitat de recursos i la capacitat de Catalunya de legislar en matria
laboral permetria revisar a lala el salari mnim interprofessional, millorar la protecci dels
treballadors autnoms, etc.

! Catalunya podria donar majors oportunitats a les empreses.

Catalunya com a Estat comptar amb unes infraestructures ms potents i disposar de ms
recursos per invertir en poltiques industrials actives, fet que garantir la permanncia de les
gaireb 6.000 multinacionals que hi ha installades avui a Catalunya i obrir la porta a acollir-ne
de noves.

23

Les empreses decideixen si volen installar-se o continuar en un pas o territori en funci de les
expectatives de rendibilitat futura. Si les empreses multinacionals no han marxat dels pasos
europeus que al llarg dels darrers vint anys shan independitzat a Europa, tampoc no ho faran
en el cas de Catalunya.

! Catalunya podria dur a terme la seva prpia poltica fiscal.

Fins ara, la capacitat de Catalunya per dissenyar la poltica fiscal ha estat prcticament limitada
als tributs propis. Independentment del model fiscal que es defins, Catalunya tindria la capacitat
de decidir sobre els seus impostos, tant pel que fa al seu carcter redistributiu com incentivador.
Amb una Catalunya independent, si escau, podrem modular la pressi fiscal que recau sobre
les famlies catalanes una de les ms elevades dEuropa i sobre les empreses. Aquest fet
faria incrementar la captaci dinversi estrangera per la via dels estmuls fiscals o augmentar la
mobilitat dels treballadors, de manera que es rebaixarien les dades datur, entre daltres.

! Catalunya potenciaria encara ms la seva obertura comercial exterior.

En el context de globalitzaci actual, les fronteres tenen cada vegada menys importncia. Aix
significa que sigualen les oportunitats dels pasos petits i grans a lhora de vendre al mercat
exterior.
Sha constatat, al mateix temps, que els pasos petits, precisament per la seva dimensi,
capacitat dadaptaci i competitivitat, acostumen a accelerar els processos de diversificaci del
comer amb lexterior.
!

Catalunya podria tenir les infraestructures que es mereix.

La manca dinversi crnica provocada per lEstat genera, duna banda, una estrangulaci del
creixement econmic i, de laltra, un impacte sobre el dia a dia dels catalans i catalanes: el
corredor mediterrani, retards i incidents a Rodalies, carreteres inacabades durant anys (N-II, N340, A-27...) o la disposici de vies d'alta capacitat amb peatges tous.
Disposar de nous recursos i poder decidir on i com invertim permetria que Catalunya disposs
de les infraestructures que mereixen leconomia i la societat catalana. La societat catalana
podria exigir amb contundncia uns infraestructures rendibles socialment, destinades al ciutad.

Catalunya podria ser un dels Estats de la UE amb uns preus de l'energia elctrica ms reduts.
Catalunya s autosuficient en generaci denergia elctrica. En una Catalunya independent
lenergia no noms podria ser ms barata, sin que sen podria exportar, fet que comportaria un
ingrs addicional per fer poltiques socials.
-

La diferncia de costos per kWh en barres de central entre el sistema elctric espanyol i el
sistema elctric catal s un 22,4% inferior a Catalunya respecte al dEspanya.

A Catalunya li costa un mnim duns 934 milions d'euros lany romandre connectada al
sistema elctric espanyol.

24

El sistema elctric catal pot subministrar l'energia a uns preus un 30% inferiors als del
sistema elctric espanyol.

La capacitat actual dinterconnexi del sistema elctric catal s equivalent al 88% de la

mxima potncia demanada pel mercat catal de l'energia, que suposa 8,8 vegades
respecte a la recomanaci de la UE.

! Catalunya tindria accs als mercats financers, ara tancats.

Hi ha raons per les quals Catalunya t actualment els mercats tancats, que desapareixerien en
cas de disposar dun Estat propi. Per exemple:

La falta dhisenda prpia, ja que actualment lAgncia Tributria de Catalunya gestiona

noms una mnima part dels ingressos no financers de la Generalitat. El control dels
impostos permetria guanyar la confiana dels mercats amb la solvncia prpia d'un pas
capdavanter.

El comportament deslleial del Govern espanyol amb el sistema de bestretes i liquidaci, que
provoca una gran inseguretat jurdica i indefensi. Evidentment, aquest fet ha provocat que
les empreses de qualificaci ens hagin atorgat rtings per sota dels que obtenen les
comunitats forals.

La culpabilitzaci a les comunitats autnomes del desviament dels objectius de dficit, quan
el principal responsable s el Govern espanyol mateix per traslladar la major part de la
consolidaci fiscal a les comunitats autnomes, aix com la imatge de poc control sobre
aquestes.

Catalunya continuaria sent solidria i alhora podria destinar ms recursos a les poltiques
prpies.
Catalunya, com a Estat membre de la UE i fruit del nostre grau de desenvolupament, seria, com
fins ara, aportadora neta a les arques comunitries, cosa que significa que a travs de les
poltiques comunitries farem la nostra aportaci al finanament del desenvolupament de les
regions menys afavorides dEuropa.
Si dediqussim 3 o 4 punts del nostre dficit fiscal a finanar la solidaritat i a pagar lestructura
dEstat, podrem alliberar-nos de 6 a 7 punts per fer poltiques pbliques que potenciessin la
nostra economia i reforcessin el nostre Estat del benestar.

DON VENIM, QU SHA FET I QU VOLEM FER: DE LA TRANSICI AL 27-S

Etapa 1. De lencaix a Espanya a la sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut
1978 - 2010
Des de 1978 i durant ms de trenta anys, Catalunya i les principals formacions poltiques catalanes
que van pactar la transici han collaborat sempre de manera lleial amb Espanya, ajudant-la en els

25

grans reptes plantejats durant tots aquests anys i actuant amb responsabilitat i sentit dEstat en els
moments decisius.
Comenant per la transici democrtica i seguint, per exemple, amb lacord de la Constituci
Espanyola de 1978, la incorporaci dEspanya a la Uni Europea i a leuro, lestabilitat del seus
governs (tant del PSOE com del PP) o la solidaritat entre territoris, Catalunya ha jugat sempre a
favor de la construcci duna Espanya democrtica, europea i moderna.
Aquesta actitud collaboradora i constructiva es fonamentava en lesperana que lEspanya
moderna seria comprensiva, tolerant i respectuosa amb la personalitat prpia de Catalunya, i que la
Constituci faria possible un encaix que permets a Catalunya el desenvolupament de la seva
identitat, del seu autogovern i del seu projecte de progrs i benestar.
Desprs de trenta anys, s innegable que lautogovern de Catalunya ha crescut i sha consolidat,
per tamb s indiscutible que des del 2010 sha posat de manifest una clara voluntat d'involuci
per part de lEstat daturar el progrs de lautogovern de Catalunya i la nostra projecci com a naci.
El Govern amb majoria absoluta del PP entre els anys 2000 i 2004 ja va donar smptomes clars que
Espanya ni volia ni acceptava que Catalunya pogus seguir un cam diferenciat del de la resta de
lEstat. Aquesta tendncia es va accentuar en el procs de lEstatut del 2006, que va nixer amb la
voluntat de renovar la relaci entre Catalunya i Espanya, per que aviat va ser atacat i retallat pels
dos grans partits estatals.
Tot i que el nou Estatut va ser aprovat en referndum a Catalunya amb el suport del 74% dels
votants i tamb per les Corts Espanyoles, va entrar en vigor ms mort que viu quan, sobre la base
dels recursos interposats pel Partit Popular i pel Defensor del Pueblo, lany 2010 el Tribunal
Constitucional va emetre una sentncia que liquidava les parts essencials de lEstatut. Ms enll de
suprimir elements cabdals de lautogovern que quedaven recollits a lEstatut, la sentncia
incorporava un component dhumiliaci.
La reacci del poble de Catalunya a la sentncia del Tribunal Constitucional no es va fer esperar i el
10 de juliol de 2010 els ciutadans de Catalunya van omplir massivament els carrers de Barcelona
manifestant-se pacficament sota el lema Som una Naci. Nosaltres decidim.
Tanmateix, el fenomen de les consultes populars va iniciar el 13 de setembre de 2009, amb la
consulta d'Arenys de Munt, la reivindicaci popular entorn del dret a decidir. El fenomen va crixer i
es van celebrar quatre onades de consultes en ms de 500 municipis del pas, la darrera de les
quals va ser la de Barcelona, el 10 d'abril de 2011.
La sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut posa punt final al pacte constitucional de
1978 i al perode dentesa constructiva i de collaboraci lleial entre Catalunya i lEstat espanyol, i
suposa linici duna nova etapa en la histria poltica de Catalunya: la transici nacional, basada en
el dret a decidir del poble de Catalunya.

Etapa 2. El dret a decidir: pacte fiscal

2010 2012
La sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut aprovat democrticament en referndum
pels ciutadans de Catalunya t una dimensi histrica. Duna banda, constata que la via
26

constitucional i lestatutria estan exhaurides i que Espanya no t cap voluntat devolucionar cap a
un estat plurinacional. Espanya no vol ser canviada, vol continuar sent una nica naci amb un nic
estat on no hi ha cabuda per al projecte nacional de Catalunya. Daltra banda, la sentncia suposa
tamb linici dun nou cam, linici de la transici nacional, basada en el dret dels ciutadans de
Catalunya a decidir democrticament el seu futur com a poble.
Lxit de les consultes populars des de 2009 i la gran mobilitzaci del 10-J avalen el comenament
daquest nou cam iniciat per la societat civil, i demostren que, de la mateixa manera que Espanya
no vol ser canviada, Catalunya tampoc no vol ser absorbida ni homogenetzada; Catalunya vol
continuar creixent com a naci per garantir-nos aix un futur de progrs i benestar.
Aix mateix, el mar de 2011 es constitueix l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i el setembre de
del mateix any, l'Associaci de Municipis per la Independncia. Dues entitats que, conjuntament
amb mnium Cultural, amb ms de cinquanta anys dhistria, lideraran el clam civil per la llibertat i
la capacitat de decidir el nostre futur.
s en aquest context que sinicia des de baix el procs de transici nacional, un procs de base
plenament democrtica i pacfica i que ha de descansar sobre grans majories socials que li donin la
fora i la legitimitat necessries. En aquest sentit, una de les qestions que ms consens genera en
la societat catalana s la demanda dun model de finanament propi per a Catalunya que posi punt
final a linsostenible nivell de dficit fiscal que sarrossega des de fa ms de trenta anys i que
suposa un veritable ofec des del punt de vista econmic i social. El concert econmic esdev, per
tant, la primera estaci en el procs de transici nacional.
El mes de juliol de lany 2012 el Parlament de Catalunya aprova per mplia majoria la proposta de
pacte fiscal en la lnia del concert econmic i avala linici duna negociaci bilateral entre els governs
catal i espanyol sobre aquesta qesti. El 20 de setembre els presidents Artur Mas i Mariano
Rajoy es reuneixen per negociar la proposta i el president espanyol rebutja qualsevol negociaci al
pacte fiscal i tanca la porta a dotar Catalunya dun model de finanament propi.
Nou dies abans daquesta reuni, la Diada de lOnze de Setembre, un mili i mig de persones
surten novament als carrers de Barcelona en la manifestaci ms nombrosa de la histria de
Catalunya darrere el lema Catalunya, nou Estat dEuropa.
Trencada la via constitucional i estatutria i tancada la porta al pacte fiscal, que compta amb un
suport parlamentari amplssim, es convoquen unes noves eleccions per traslladar a les urnes la veu
expressada als carrers i perqu siguin els ciutadans de Catalunya els qui, a travs del seu vot,
avalin fer un pas endavant en el procs de transici nacional.
Aquest pas endavant consisteix a exercir plenament el dret a decidir a travs de la convocatria
duna consulta on els catalans i catalanes puguin decidir democrticament el seu futur com a naci.

Etapa 3: El dret a decidir: consulta

2012 2015
El resultat de les eleccions del 25 de novembre s inequvoc. Amb una participaci de gaireb el
70%, la ms alta de la histria en unes eleccions al Parlament de Catalunya, els ciutadans mostren
un clar suport al dret a decidir i avalen amb el seu vot lobertura duna nova etapa en el procs de
transici nacional.
27

Les formacions que porten en el seu programa electoral la convocatria duna consulta sobre el
futur poltic de Catalunya representen una majoria molt qualificada del nou Parlament, posant aix
de manifest que la centralitat del pas se situa al voltant del dret a decidir.
Durant els mesos segents, tant el Parlament com el Govern van avanant donant compliment al
mandat democrtic sorgit de les eleccions: el 13 de mar el Parlament aprova per una majoria
encara ms mplia instar el Govern a iniciar el dileg amb el Govern espanyol per fer possible la
celebraci duna consulta sobre el futur poltic de Catalunya.
Dacord amb lencrrec del Parlament, el 26 de juliol el president de la Generalitat adrea una carta
al president del Govern espanyol en qu li expressa solemnement la voluntat duna mplia majoria
del poble de Catalunya de poder decidir el seu futur en una consulta i lemplaa a obrir una
negociaci per tal que aquesta consulta es pugui fer de manera acordada. El 14 de setembre el
president Rajoy respon la carta condicionant el dileg al respecte al marc jurdic, i a la prctica
tanca qualsevol via de dileg.
Desprs de nombroses votacions al Congrs perqu l'Estat autoritzi la celebraci d'un referndum o
traspassi la facultat de fer-ne la convocatria, i seguint fil per randa el que estableix la Constituci
en matria de referndums, el 8 dabril de 2014 una delegaci del Parlament de Catalunya
compareix davant del Congrs dels Diputats per oferir la convocatria dun referndum acordat. La
proposta s rebutjada de forma contundent amb el vot contrari de 299 diputats. Es tanca, de nou,
una via de negociaci.
El 19 de setembre el Parlament de Catalunya aprova la llei de consultes populars no referendries i
participaci ciutadana i, basant-shi, el 27 de setembre es convoca la consulta per al dia 9 de
novembre de 2014 dacord amb la pregunta acordada per sis forces poltiques: CDC, ERC, UDC,
CUP, ICV i EUiA.
La resposta del Govern espanyol no es fa esperar i presenta un recurs al Tribunal Constitucional,
que el dia 29 de setembre resol suspenent cautelarment tant la llei de consultes aprovada pel
Parlament com el decret de convocatria de la consulta del 9-N.
Davant les suspensions, sorganitza un procs participatiu per al 9-N, que, grcies a la feina i el
comproms de milers de voluntaris i amb l'ajuda de la societat civil, esdev un xit rotund i una
jornada memorable per a la histria democrtica de Catalunya, amb la participaci de ms de 2,3
milions de persones. En aquesta ocasi, la resposta de lEstat arriba en forma de querella criminal
contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera dEnsenyament.

28

El balan 2010 2015

En resum, des del juliol de 2010 fins al desembre del 2014 la resposta de lEstat espanyol a totes
les mobilitzacions i propostes que shan plantejat des de Catalunya ha estat no. No a lEstatut,
no al pacte fiscal, no a la declaraci de sobirania, no al referndum al Congrs dels Diputats,
no a la llei de consultes, no a la consulta del 9-N, i tot aix culminat amb una querella criminal
contra tres membres del Govern de Catalunya.
Aquesta actitud de no a tot i dabsncia total de dileg per part de lEstat espanyol deixa com a
nica opci per garantir el dret a decidir dels catalans la convocatria dunes eleccions ordinries al
Parlament de Catalunya a les quals les formacions poltiques han de donar un carcter plebiscitari i
que han de convertir en la consulta que lEstat espanyol ha impedit que es pogus fer.

29

Comproms per la llibertat

BLOC 1.
EL FULL DE RUTA
CAP A LA
INDEPENDNCIA

BLOC 1.- EL FULL DE RUTA CAP A LA INDEPENDNCIA

Si la ciutadania de Catalunya escull, a travs de les eleccions del 27S, una majoria de diputats a
favor de la independncia, siniciar un procs cap a la creaci dun Estat independent. Votar la
candidatura de Junts pel S significa atorgar el mandat democrtic per fer efectiu el full de ruta que
exposem tot seguit.
El procs cap a la creaci d'aquest Estat independent s'ha definit i consensuat a partir dels principis
de sobirania, legitimitat democrtica i participaci, seguint les recomanacions d'experts en l'mbit
del dret constitucional, el dret internacional, la cincia poltica i la Realpolitik internacional.
La pulcritud democrtica s present des de l'obtenci del mandat democrtic a favor de la
independncia en les eleccions d'aquest 27S, fins la ratificaci de la constituci del nou Estat
mitjanant un referndum final, passant pel procs d'elaboraci de la nova constituci, elaborat de
forma democrtica.
Daltra banda, el rigor i la voluntat d'aportar seguretat jurdica s un element fort del procs per
evitar que en cap moment no es produeixi cap buit legal o de poder, sin que hi hagi una continutat
institucional, jurdica, poltica i legal que permeti gestionar amb absoluta normalitat la proclamaci
de la independncia.
El procs cap a la creaci d'un Estat independent consta d'un procs constituent en dues fases:

Una primera fase que comena desprs del 27S amb una declaraci d'inici del procs
dindependncia, amb la creaci de les estructures d'Estat necessries des d'un govern de
concentraci i linici del procs constituent de base social i popular. Posteriorment es
procedir a la proclamaci de la independncia, que suposar la desconnexi respecte de
lordenament jurdic espanyol vigent, i a laprovaci de la llei de transitorietat jurdica i de la
llei del procs constituent.

Una segona fase de carcter institucionalment constituent, que comprn la celebraci

d'unes eleccions constituents, la culminaci del procs de creaci de l'Estat independent
amb l'aprovaci de la Constituci i la seva ratificaci mitjanant un referndum.

El procs ser reforat polticament per un govern de concentraci tan ampli com sigui possible, el
qual haur de gestionar l'agenda de negociaci espanyola, aix com l'agenda internacional per al
reconeixement del mandat a favor de la independncia.

1. La fase inicial: de la declaraci d'inici del procs dindependncia fins a la seva

proclamaci
1.a) La declaraci d'inici del procs dindependncia
El procs cap a la creaci d'un Estat independent s'origina a partir del mandat democrtic obtingut a
les urnes el proper 27 de setembre.

30

Si els ciutadans de Catalunya escullen una majoria de diputats a favor de la independncia, el

Parlament acabat de constituir aprovar una declaraci solemne en la qual es proclamar que, en
virtut del mandat rebut de la ciutadania, comena el procs dindependncia. En la declaraci
sinformar sobre l'inici d'aquest procs les autoritats de lEstat espanyol, dEuropa i de la comunitat
internacional.
La declaraci es clour amb un mandat al Govern de la Generalitat per tal que adopti les mesures
necessries per implementar els acords recollits en la declaraci. En aquest sentit, durant aquest
perode s'enllestiran les estructures d'Estat imprescindibles per exercir la plena sobirania en tots
aquells mbits en qu avui la Generalitat encara no l'exerceix.
Immediatament desprs daquesta declaraci d'inici del procs de constituci del nou Estat,
comena el procs per elaborar la Constituci del nou Estat en la primera de les dues fases: la
participaci ciutadana. Es tracta duna fase gestionada per la societat civil i encara no regulada
jurdicament.
La societat civil organitzada iniciar els debats pertinents justament desprs del 27S, i produir
aquells continguts que complementaran i nodriran els treballs d'elaboraci de la Constituci en la
fase constituent del procs. Actualment, existeixen diverses iniciatives civils que amb posterioritat al
9N de 2014 s'han coordinat i ja han comenat a fomentar els debats ciutadans sobre el procs
d'elaboraci, aix com propostes de continguts de la futura Constituci.
Ser al llarg daquest perode quan la Generalitat haur danar enllestint les estructures dEstat
imprescindibles per exercir la plena sobirania en tots aquells mbits en qu avui encara no
lexerceix. Seran la posada en marxa daquestes estructures dEstat i linici de les negociacions amb
lEstat les prioritats del nou Govern de la Generalitat, sense oblidar, evidentment, la gesti ordinria
sobre la base del programa detallat ms endavant que tindr com a objectiu fonamental la cohesi
social i la lluita contra lexclusi i les desigualtats.

1.b) Proclamaci de la independncia: la Llei de transitorietat jurdica i la Llei de procs

constituent
Culminada la primera etapa, es procedir a la proclamaci de la independncia, a partir de la
desconnexi respecte de lordenament jurdic espanyol vigent. Immediatament desprs de la
proclamaci, el Parlament aprovar la Llei de transitorietat jurdica, que ha de regular de manera
provisional els elements estructurals del nou Estat i les clusules generals adreades a garantir, des
del primer moment, la completesa de lordenament jurdic del nou Estat i la continutat i successi
ordenada dadministracions. A aquests efectes, la llei declarar la continutat, llevat excepcions, de
laplicaci del dret autonmic catal, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.
La Llei de transitorietat jurdica tamb preveur la continutat mitjanant subrogaci dels
contractes de lEstat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que
prestin els seus serveis a lAdministraci de lEstat a Catalunya puguin integrar-se a lAdministraci
del nou Estat.
Immediatament desprs de lentrada en vigor daquest nou marc jurdic transitori, saprovar la Llei
del procs constituent, que regular la fase parlamentria i referendria del procs delaboraci i
aprovaci de la Constituci, aix com lencaix de la participaci ciutadana i dels resultats obtinguts
en la primera fase del procs constituent en aquesta fase institucional.

31

Posteriorment, siniciar la segona fase del procs delaboraci de la Constituci del nou Estat
independent amb la convocatria dunes eleccions constituents en un perode mxim de divuit
mesos des de la celebraci de les eleccions plebiscitries del 27 de setembre.

2. De les eleccions constituents al referndum de ratificaci de la nova Constituci

Les eleccions constituents donaran lloc al Parlament Constituent, que iniciar la fase institucional
del procs constituent dacord amb la Llei del procs constituent aprovada.
El resultat de les eleccions constituents proporcionar la correlaci de forces poltiques, les quals
procediran a constituir la ponncia constitucional que, dacord amb la Llei del procs constituent
aprovada al Parlament, haur de comptar amb participaci dels diversos grups parlamentaris
representats a la Cambra. Aquesta ponncia constitucional comptar tamb amb la participaci
ciutadana i alhora s'encaixar amb els resultats obtinguts en la primera fase. D'aquesta forma es
conclouria amb una proposta de Constituci llesta per ser aprovada pel conjunt de la ciutadania.
No obstant tot lanterior, en el cas que lEstat espanyol, mitjanant decisions poltiques i/o jurdiques,
bloquegi lautogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamaci de la
independncia i a laprovaci de la Llei de transitorietat jurdica.
El procs de creaci del nou Estat independent culminar amb laprovaci de la Constituci per
referndum.

3. El Govern de concentraci, la transici real i la realitzaci de les estructures d'Estat

La declaraci d'inici del procs dindependncia contindr un mandat al Govern de la Generalitat
perqu adopti les mesures necessries per implementar els acords presos en el Parlament. Aix, el
conjunt de les institucions de la Generalitat, i especialment el Govern, centraran la seva tasca en la
posada en funcionament de les estructures del nou Estat, alhora que s'ocuparan de la gesti
ordinria de les competncies de la Generalitat.
Desprs de les eleccions del 27S, la voluntat poltica s la de constituir un Govern de concentraci
obert a totes les forces poltiques disposades a implementar el mandat a favor de la independncia.
Es tracta de disposar d'un Govern que compti amb la mxima estabilitat i el mxim suport
parlamentari i que tingui com a objectiu fonamental garantir el desenvolupament del procs fins a la
seva culminaci.
Tal com s'explicita ms endavant en aquest document de Comproms per la Llibertat, el Govern
centrar l'acci en el seu dia a dia a sortir de la crisi econmica, crear ocupaci, lluitar contra la
pobresa i garantir la mxima cohesi social arreu del pas, considerada com a indestriable de la
cohesi nacional imprescindible en aquest moment histric del pas.
Aix mateix, el Govern abordar la fase decisiva de la creaci i posada en funcionament de les
estructures dEstat que han de permetre exercir la sobirania en tots aquells mbits en qu avui no
tenim competncies o en qu aquestes, fins i tot tenint-les, han estat envades pel Govern de
l'Estat, recorregudes o suspeses per part de les institucions de l'Estat.
En el bloc segent del present document es plantegen les estructures d'Estat en quatre mbits:
estructures d'Estat del benestar, estructures econmiques d'Estat, estructures per a l'acci exterior i
32

estructures per a la governana i reforament de l'administraci. Cal dir que es tracta d'un conjunt
de lleis, organismes i eines que s'inspira en els treballs recollits en el Llibre Blanc de la Transici
Nacional.
La candidatura Junts pel S t la voluntat d'exercir la sobirania real per tots els camins possibles; en
primer terme, en un seguit d'mbits socials en qu una srie de disposicions i decrets aprovats pel
Parlament i pel Govern de Catalunya han estat recorreguts, suspesos o anullats pel Govern i les
institucions de lEstat:
- Decret de pobresa energtica
- Daci en pagament i llei de segones oportunitats
- Llei d'horaris comercials
- Prohibici d'extracci d'hidrocarburs per fractura hidrulica
- Impost sobre dipsits bancaris
- Impost sobre energia nuclear i emissions contaminants de la indstria
Finalment, el Govern tamb haur de gestionar l'agenda de la pertinent negociaci i interlocuci
amb l'Estat espanyol derivada del procs, aix com l'agenda de la necessria acci exterior de
preparaci dels reconeixements internacionals del nou Estat i d'interlocuci amb la UE.

1.4. L'agenda de la negociaci espanyola i la voluntat de permanncia a la UE i el

reconeixement internacional
Un cop aprovada la Declaraci solemne del nou Parlament establert desprs del 27S sinformar
sobre linici d'aquest procs de creaci de l'Estat independent les autoritats de lEstat espanyol,
dEuropa i de la comunitat internacional.

L'agenda de la negociaci espanyola

Les eines de l'agenda espanyola sn el dileg i la negociaci amb l'Estat. Havent constatat,
de forma reiterada, la negativa a l'exercici del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya per
part de l'Estat, en el cas d'obtenir el mandat democrtic el proper 27S en favor de la creaci
d'un Estat independent, simposa una fase negociadora amb lEstat per fer efectiva la
independncia. Aquesta fase es vol obrir mantenint sempre una actitud expectant respecte
de lalternativa dun referndum vinculant per part de lEstat espanyol sobre la
independncia de Catalunya, oferta que ha de ser compatible amb lhoritz temporal
contingut en aquest acord per a la proclamaci de la independncia i la celebraci de les
eleccions constituents.
Es tractaria dacordar el repartiment dactius i passius. Respecte a la restituci de la
sobirania, caldria acordar la subrogaci de convenis, la gesti de les fronteres amb lEstat,
el traspassos de funcionaris i organismes i aspectes clau pel que fa al sistema energtic, la
conca de lEbre o lespai radioelctric, entre molts daltres. En relaci amb els acords de
repartiment de bns, caldria negociar tots els bns materials que Espanya administra
actualment a Catalunya, (per exemple, infraestructures com ara carreteres, ports i
aeroports, immobles, etc.), aix com els bns que Espanya t a lestranger i que sn
compartits i els bns econmics i financers, que inclouen els actius (fons de la Seguretat

33

Social, fons de compensaci, etc.) i els passius (deutes de Catalunya avalats per Espanya i
deutes dEspanya que podrien correspondre a Catalunya), entre daltres.

L'agenda exterior: la voluntat de permanncia a la UE i el reconeixement

internacional
Lobjectiu de lagenda exterior se centra en la preparaci del reconeixement internacional, a
partir de la legitimaci del mandat a favor de la independncia dels catalans en lmbit
internacional. Partint de la voluntat de permanncia a la UE, caldr articular lagenda
internacional amb les accions de diplomcia internacional per explicar i cercar complicitats
vers el procs dindependncia.
Un cop iniciat el procs de creaci de l'Estat independent, caldr intensificar la diplomcia i
la negociaci per obtenir el reconeixement internacional dels estats, aix com la incorporaci
de Catalunya en la UE i els organismes internacionals.
El conjunt de l'acci exterior del president de la Generalitat, dels membres del Govern i del
Parlament, aix com dels eurodiputats i parlamentaris del Congrs, en lmbit internacional,
s'adrear a lmbit de les institucions que configuren el marc legal internacional (ONU,
Consell dEuropa, Cort Internacional) i incidir en els actors internacionals rellevants en les
matries prpies del dret a decidir (organitzacions internacionals en matria de pau, valors
democrtics i drets humans, etc.). Aquests darrers actors tamb resulten claus com a
eventuals agents mediadors i dobservaci del procs, en el cas de la previsible
intensificaci de la tensi poltica al voltant del procs o duna conculcaci dels drets
democrtics dels ciutadans de Catalunya.

34

Comproms per la llibertat

BLOC 2.
LES ESTRUCTURES
DESTAT

BLOC 2. LES ESTRUCTURES DESTAT

El present bloc explica la proposta d'estructures d'Estat que ha dimpulsar el Govern de la
Generalitat per tenir-les a punt en el moment constituent. Es tracta d'aquells elements estructurals
(infraestructures legals, unitats, organismes, etc.) que avui com a comunitat autnoma no tenim i
que necessitem per exercir la sobirania prpia d'un Estat en l'mbit social, econmic, de la
governana i de l'acci exterior.
Des de Junts pel S ho tenim tot previst i estem preparats per fer-ho. Grcies al treball realitzat pel
Consell Assessor i el Comissionat per a la Transici Nacional, i grcies al suport de tota l'energia
civil que participa i collabora en el projecte, estem convenuts que amb un Govern de concentraci
ampli i fort tenim les garanties d'enllestir les estructures d'Estat amb rigor i solvncia.

2.1. Les estructures de l'Estat del benestar

El manteniment i millora de lEstat del benestar s un dels objectius ltims per a la creaci dun nou
Estat. Catalunya no noms genera prou recursos per mantenir lactual Estat del benestar, sin que
t la capacitat per millorar els estndards actuals i situar el model catal de protecci social entre
els millors dEuropa.
Les prioritats dactuaci en aquest mbit sn les que exposem tot seguit.

L'Agncia Catalana de la Seguretat social: les pensions i la protecci social del nou
pas.
Catalunya t recursos suficients per garantir les pensions i la protecci social dun nou Estat: el
saldo de la Seguretat Social a Catalunya ha estat generalment millor que a la resta de lEstat
espanyol. Quan hi ha hagut supervit des del 1997 fins al 2008, el supervit a Catalunya
sempre ha estat ms important que a Espanya. Daltra banda, quan hi ha hagut dficit, el dficit
catal sempre ha estat inferior a lespanyol.
La percepci de pensions i altres prestacions de la Seguretat Social es basar en els principis
segents:

Els ciutadans de Catalunya han de tenir garantida la percepci de les pensions i altres
prestacions de la Seguretat Social que tinguin reconegudes en les mateixes condicions que
fins ara. Aix mateix, han de tenir la certesa que en el futur podran accedir a prestacions de
la Seguretat Social de la mateixa qualitat, com a mnim, que les prestacions de les quals
fins ara podien legtimament confiar a gaudir.

Els ciutadans daltres nacionalitats que hagin treballat algun temps a Catalunya o que
vulguin fer-ho en el futur han de confiar que seran tractats igual que ara en relaci amb els
seus possibles drets en matria de Seguretat Social, i que en tot cas es respectar
escrupolosament la normativa de coordinaci europea i internacional.

Disposar dun model propi de serveis socials i atenci a les persones dins del sistema de
seguretat social catalana permetr definir poltiques pbliques per protegir i preservar lEstat
35

del benestar a Catalunya, tot garantint, duna banda, la qualitat de vida de les persones,
prioritzant els collectius ms vulnerables i donant resposta a les necessitats i reptes socials
actuals, i daltra banda, planificant la resposta a les noves problemtiques que puguin sorgir
en el futur.

Per tal de fer efectius aquests principis:

Assumirem les prestacions de protecci social prpies, les transferides i les gestionades per
lEstat espanyol, i assegurarem les pensions i altres prestacions de llarga durada, les de
curta durada i les poltiques passives docupaci.

Impulsarem les estructures organitzatives i els processos per gestionar de forma integral les
pensions i totes les prestacions socials, sota lptica de leficincia: una mateixa
administraci programa, dicta la normativa, inspecciona, realitza el pagament i representa i
defensa davant els tribunals.

Crearem lAgncia Catalana de Protecci Social, que esdevindr la pea bsica al voltant
de la qual sarticularan les poltiques de protecci social de lEstat catal.

Un nou marc de relacions laborals: empreses de qualitat i treball digne

La construcci del nou Estat s loportunitat per promoure la creaci d'un espai catal de relacions
laborals, establert en funci de la realitat productiva i empresarial del pas, en el qual han d'estar
representades les organitzacions sindicals i empresarials i lAdministraci de la Generalitat. En
aquest marc, els poders pblics han de fomentar l'articulaci d'un model de relacions laborals
fonamentat en la collaboraci, el dileg social i la concertaci, que permeti al pas disposar d'una
economia i d'un mercat de treball amb ms capacitat de generar i distribuir socialment la riquesa.
Assumint la plena sobirania en matria de relacions laborals, es procedir a la creaci d'un espai
social en relaci amb el mn del treball. Actualment tenim instncies a partir de les quals es podria
vertebrar el nou marc catal de relacions laborals, tot i que eventualment es podrien crear aquelles
que el consens econmic i social pugui establir.

El Consell de Relacions Laborals, el qual, tot i les mancances competencials actuals, actua
com a taula de trobada i concertaci entre agents socials. Podria ser l'eina de dileg social
del canvi cap a un nou model productiu d'empreses de qualitat i treball digne.

El Consell de Treball Econmic i Social, com a rgan consultiu i prepositiu vers els canvis
normatius, fecund en relaci amb consensos i espai de trobada dels agents socials.

El Tribunal Laboral de Catalunya, com a rgan independent de resoluci de conflictes

extrajudicials, que acumula una trajectria de resoluci proactiva en l'abordatge de la
conflictivitat laboral.

L'eventual coordinaci, ampliaci i potenciaci institucional dels elements anteriors, junt amb el
consens necessari per abordar la creaci del nou marc jurdic laboral que pugui adaptar i/o
desenvolupar la legislaci laboral, assenyala la tasca de completesa bsica del nou marc de
relacions laborals, capa d'assumir les funcions de la negociaci collectiva i la concertaci de
poltiques entre els agents socials.

36

Des de la perspectiva de noves estructures necessries derivades de la condici d'Estat, caldr

abordar la creaci de l'organisme de referncia nacional per a l'Agncia Europea per a la Seguretat
i Salut en el treball.
Aix mateix, en la voluntat de desplegar el model propi d'economia social, es podran crear nous
marcs jurdics per impulsar lassociacionisme econmic de treball, el cooperativisme i les diverses
expressions de l'economia social com a frmula d'emprenedoria social i collectiva.

De les garanties per l'ocupaci a Catalunya, serveis i formaci

Amb l'objectiu de millorar el funcionament del mercat de treball, aix com dimpulsar noves poltiques
actives de treball que millorin locupabilitat i els serveis a treballadors i empreses, caldr reforar i
redefinir el Servei Pblic d'Ocupaci de Catalunya en el marc de la llei aprovada recentment, com a
organisme de referncia en la intermediaci laboral, l'orientaci i la formaci, i com a observatori del
mn del treball.
Aix mateix, caldr desenvolupar, a partir de la Llei, un model de formaci professional dual propi
d'un Estat que superi els marcs competencials actuals i que s'orienti decididament a la realitat
empresarial del pas i a les necessitats de l'economia productiva.

Altres estructures de lEstat del benestar

En matria de salut, cal complementar totes les funcions que avui dia ja sexerceixen des de
Catalunya amb aquelles funcions que encara sn reservades a lEstat, a fi de disposar de la
mxima autonomia per desplegar les estratgies que situaran el sector salut com un sector
estratgic de lEstat del benestar.
De fet, el simple fet de disposar de recursos sense haver de renunciar als que som capaos de
generar com a pas, permetr consolidar i potenciar un sistema sanitari pblic dexcellncia,
sostenible i al servei de les persones, sense diferncies de sexe, raa, origen o situaci
socioeconmica, que els permeti viure ms anys i de forma ms saludable.
Davant daquesta situaci:

Garantirem la cobertura pblica universal per a tothom.

Definirem una cartera de serveis sostenible, equitativa, dexcellncia i de cobertura pblica

dacord amb criteris de cost-efectivitat i de les poltiques de salut del pas.

Assumirem les competncies de reconeixement de medicaments i productes sanitaris

autoritzats, que, en primera instncia, es correspondran amb els medicaments i productes
sanitaris ja autoritzats per la Uni Europea i lEstat espanyol.

Mantindrem la continutat del subministrament de prestacions i productes farmacutics,

tractaments farmacolgics, vacunes, medicaments, prtesis, productes cosmtics i altres.

37

Impulsarem mesures a favor de les professions sanitries que permetin avanar-nos a

donar resposta a la necessitat de professionals dacord amb els nous models datenci a les
persones.

Desenvoluparem marcs normatius propis dordenaci i poltica farmacutica tant en lmbit

de la regulaci de les farmcies com de la relaci amb la indstria farmacutica, ms
propers a la realitat catalana.

Garantirem la continutat de lactivitat de les empreses del sector farmacutic, i

dequipament i material sanitari installades a Catalunya, tot reconeixent les autoritzacions
atorgades per lAgencia Espaola de Medicamentos y Productos Sanitarios. Aix mateix,
facilitarem la continutat de lactivitat investigadora dels assaigs i investigacions clniques
que es realitzin en centres sanitaris de Catalunya.

Crearem la Direcci General o lAgncia Catalana de Medicaments i Productes

Sanitaris, aix com el registre de medicaments i el registre de productes sanitaris, i
designarem el laboratori de control oficial de medicaments i productes sanitaris dentre els
laboratoris farmacutics acreditats per la norma UNE-EN-ISO/IEC 17025.

Designarem els laboratoris que han dactuar com a Centre Catal dEpidemiologia i com a
Centre Catal dEpidemiologia, mentre simplanta el model definitiu de suport als serveis de
vigilncia i resposta a emergncies de salut pblica de les regions sanitries, a la
prevenci, diagnstic i tractament de malalties infeccioses, i al diagnstic dinfeccions
humanes emergents o inusuals.

Assumirem totes les funcions de lmbit de la recerca i la innovaci en la salut i crearem, si

escau, lAgncia Catalana de Recerca i Innovaci en Salut, a fi dimpulsar frmules
innovadores de models de finanament i promoci del mecenatge, amb instruments propis
per promoure la seva capacitat transnacional.

Materialitzarem el sistema integral de beques i ajuts per a lensenyament universitari i no

universitari
El sistema universitari catal gaudeix de bona salut, amb universitats situades entre les millors del
mn en diversos rnquings. Per aix, cal garantir que els nostres estudiants gaudeixin dun nou
model de preus, beques i ajuts que els garanteixi laccs a lensenyament universitari. Per aix:

Gestionarem de forma integrada tot el sistema de beques i ajuts als estudiants matriculats
en el sistema universitari catal, fent del nou sistema de beques un dels ms eficients
dEuropa.
Incrementarem la dotaci actual de beques i ajuts per situar-la a un nivell destacat de la
llista de pasos de lOCDE en relaci amb el PIB.
Aplicarem mesures encaminades a incrementar les aportacions i assegurar el sistema de
beques a lestudi universitari i la seva implementaci.
Ampliarem les funcions i recursos de lAgncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de
Catalunya (AQU), que sencarregar de les homologacions i convalidacions dels ttols
acadmics i professionals, en collaboraci amb el conjunt del sistema universitari catal.
Impulsarem les accions necessries per a lestabliment dels ttols universitaris, lexpedici
dels ttols universitaris oficials i lhomologaci dels ttols estrangers.

38

Lassumpci de plenes competncies en lmbit de lensenyament t, d'entrada, dos efectes

estructurals sobre el conjunt de la ciutadania: duna banda, una gesti ms eficient i efica dels
ajuts i beques per a lalumnat i, de laltra, el disseny d'un sistema educatiu coherent amb la realitat i
les necessitats del pas i la societat catalana. Per aix:

Garantirem els ajuts de menjador escolar per a lalumnat en situaci econmica

desafavorida en els ensenyaments obligatries i el segon cicle deducaci infantil, aix com
els ajuts de transport escolar per a lalumnat que viu en nuclis de poblaci allunyat o en
zones rurals i els alumnes amb discapacitats.

Definirem els criteris de concessi de beques per cursar ensenyaments per obtenir un ttol o
un certificat oficial, sobre la base de les circumstncies socioeconmiques de lestudiant i, si
escau, del seu aprofitament acadmic.

Regularem el procediment i les condicions per a lexpedici de ttols acadmics i

professionals universitaris, aix com el model del ttol, i crearem el registre de ttols
acadmics i professionals no universitaris.

Establirem les bases que permetin situar el model catal densenyament entre els ms
avanats del mn, mitjanant la creaci del Consell dEnsenyament, lAgncia Catalana
dAssegurament de la Qualitat del Sistema Educatiu i lAgncia Catalana de Formaci
Professional.

Reforarem lAgncia de Migracions de Catalunya per tal que esdevingui un nic organisme
coordinador de les poltiques migratries, amb la participaci de totes les unitats governamentals
que participen directament o indirectament en el fenomen migratori.
Els instruments de poltica dintegraci social dimmigrants desenvolupats per Catalunya des de
lany 1993 shan demostrat com a eines eficients per garantir la convivncia amb els nouvinguts.
Per aquest motiu, lassumpci de les plenes competncies en les poltiques dmbit migratori
permetria:

Disposar dels mecanismes necessaris per al desplegament de la gesti i control dels fluxos
migratoris, lentrada i residncia, les autoritzacions de treball, la determinaci del contingent
de treballadors estrangers, la contractaci en origen i la nacionalitat.

Ser membres de ple dret de les organitzacions internacionals especialitzades en migraci i

protecci internacional.

Consolidar el sistema catal dintegraci, amb el desplegament del servei de primera

acollida i la collaboraci amb els ens locals en matria darrelaments, entre daltres.

2. 2. Les estructures econmiques d'un Estat

Les estructures econmiques dun Estat sn aquelles que han de garantir una bona gesti i una
redistribuci dels recursos pblics adequada, amb lobjectiu de garantir tots els serveis dels quals es
dota lEstat del benestar, aix com proporcionar els instruments adequats per afavorir lactivitat
econmica i lintercanvi de bns i serveis entre ciutadans i empreses.
Catalunya com a Estat sobir no noms generaria prou recursos per si mateixa per garantir totes
les despeses que tindria com a Estat, sin que, encara ms, tindria un supervit que revertiria en
39

ciutadans i empreses. Tant s aix que, amb la desaparici del dficit fiscal (equivalent a tota la
despesa actual en salut, ensenyament i benestar social), si Catalunya assums totes les depeses de
les competncies estatals, encara disposaria de suficients recursos addicionals per aplicar a noves
poltiques.
Per corroborar-ho a ulls internacionals, elaborarem un informe que prevegi diversos escenaris a curt
i mitj termini i validi la sostenibilitat econmica i financera de la Generalitat de Catalunya sota la
hiptesi de plena sobirania.
Davant daquesta realitat, avanarem en la materialitzaci de totes les estructures econmiques que
permetin traslladar a tota la ciutadania els beneficis duna economia prspera, dinmica i avanada.

La Hisenda Pblica
Implantarem totes les mesures necessries per fer realitat la Hisenda Pblica prpia del segle XXI,
que superi el model de control i persecuci tradicional per passar a un model basat en la cooperaci
i la confiana entre contribuent i Administraci.
Les tendncies internacionals ms avanades i les recomanacions de lOCDE i la Comissi
Europea estableixen que el model de gesti tributria de compliment cooperatiu es basa en
lestabliment dinstruments i procediments de interlocuci efectiva entre el sector pblic i el sector
privat, la determinaci de criteris comuns dinterpretaci de la normativa tributria i la reducci de la
conflictivitat en les relacions entre Administraci tributria i contribuent.
Per aquest motiu, la nova hisenda catalana no ha de ser una reproducci de la hisenda espanyola,
sin que ha de recollir els principals avenos en gesti tributria consolidats en els darrers anys en
els pasos ms avanats del mn. En definitiva, volem crear lAdministraci tributria del segle XXI:
eficient, transparent, cooperant amb el contribuent i amb vocaci de servei pblic.

Implantarem les mesures necessries per reforar lestructura organitzativa de la hisenda

prpia, i continuarem amb el desplegament de la xarxa doficines de recaptaci i gesti
tributria.

Crearem el Consell Fiscal de Catalunya, lorganisme on es trobaran i cooperaran tots els

actors del sistema fiscal, i lInstitut dEstudis Tributaris de Catalunya per a la formaci
tcnica especialitzada del personal que forma part dels diferents rgans de lAdministraci
tributria.

Crearem una Policia Fiscal, especialitzada en la investigaci del frau fiscal de major
transcendncia, i que collaborar amb les autoritats judicials i el Ministeri Fiscal en la
persecuci de la delinqncia econmica.

Dissenyarem una jurisdicci fiscal especialitzada en el coneixement dels conflictes

daplicaci de la normativa tributria.

Impulsarem la duana de Catalunya, basada en un sistema de finestreta nica que millori els
controls duaners, la cooperaci entre duanes i les autoritats fiscals, policials, i dinspecci
fronterera, amb un s intensiu de les noves tecnologies i lelaboraci dauditories conjuntes.

Promourem la creaci de lAgncia Catalana de la Propietat Immobiliria, que integri el

Cadastre, el Registre de la Propietat i lInstitut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya, a fi
dunificar els sistemes dinformaci i la gesti de la propietat immobiliria.
40

Impulsarem els treballs de creaci del sistema dinformaci i de gesti tributria de

Catalunya, que englobi els cens dels contribuents, la gesti informtica dels processos
daplicaci dels tributs i un portal electrnic de relaci amb el contribuent, i crearem el
Servei dInformtica tributria de Catalunya.

El Banc Pblic de Desenvolupament al servei de l'economia productiva

Catalunya necessita millors eines pbliques de carcter financer per multiplicar la potncia de
l'ampli ventall de poltiques pbliques existents en matria d'internacionalitzaci, desenvolupament i
innovaci empresarial.
La tasca lloable de l'Institut Catal de Finances t limitacions pel que fa al seu potencial; limitacions
de carcter operatiu, i tamb de muscle financer, pel fet de ser una instituci de carcter autonmic
dins d'un Estat que no ajuda. Aix explica el projecte de reconversi de l'ICF en un banc pblic de
desenvolupament, impulsat aquesta legislatura, que permeti ampliar la seva operativa amb
garanties per abordar nous reptes de pas i territorials en projectes estratgics en matria industrial,
tecnolgica i d'infraestructures, fortament orientat al teixit industrial de pimes i clsters.
La construcci del nou Estat s la possibilitat d'accelerar i completar la reconversi de l'ICF en banc
pblic de desenvolupament, inserit en l'entramat del suport institucional financer europeu, tal com
operen avui les expressions de la banca pblica presents a gaireb tots els estats de la UE.

El Banc Central i els organismes reguladors dels mercats i la competncia

El Banc Central de Catalunya i les autoritats reguladores i de la competncia sn les institucions
que, duna banda, han de vetllar per lestabilitat de tot el sistema financer i, daltra banda, garantir la
lliure competncia dels mercats.

Crearem, mitjanant una llei, el Banc de Catalunya, amb les funcions de banc central, que
actuar com a part integral del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), sotms a les
disposicions del Tractat de la Uni Europea, el Tractat de Funcionament de la Uni Europea
i els Estatuts del SEBC.

Promourem la creaci de lAutoritat Catalana dInversions i Mercats, com a instituci

encarregada de supervisar la conducta dels comercialitzadors de productes del sector
financer i de les entitats que actuen en els mercats.

Atribuirem a lAgncia Catalana de la Competncia totes les funcions reguladores exigides

per la UE, llevat daquelles que satribueixin a un altre organisme (com, per exemple, les
telecomunicacions i laudiovisual), fins que el Parlament aprovi un pla integrat sobre les
autoritats reguladores i de la competncia.

41

Gesti dinfraestructures: ferroviries, viries, aeroporturies, porturies

La competitivitat del pas, de les seves empreses i negocis i, per extensi, dels llocs de treball que
aquests generen, requereix disposar dunes infraestructures de mxim nivell i una gesti propera i
competitiva que pugui fer bandera de la seva capacitat dadaptaci a un mn en canvi constant.
Desprs danys en qu les inversions de lEstat espanyol han estat molt per sota del pes de
Catalunya, pel que fa a poblaci i a pes econmic, posarem en marxa mesures destinades a posar
al dia aquestes infraestructures i a gestionar-les des de la proximitat, necessitat territorial i
rendibilitat socioeconmica. Aquesta gesti propera permetr planificar, projectar, construir i
conservar les infraestructures dacord amb els requeriments de la societat i economia catalanes i
integrades dins del conjunt de xarxes transeuropees.

En lmbit ferroviari, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha estat reconeguda

internacionalment com a exemple de bona gesti, moderna i orientada a lusuari. Aquest model de
proximitat ha de guiar tamb la gesti de la resta de serveis ferroviaris:

Assumirem ladministraci de la totalitat de la xarxa que transcorre per Catalunya.

Garantirem, un cop assumim les competncies en matria ferroviria, una explotaci

correcta dels serveis ferroviaris sense cap impacte sobre els usuaris i usuries dels serveis
de Rodalies de Catalunya.

Unificarem la gesti de tota la xarxa ferroviria de Catalunya, que ser assumida per lens
pblic Infraestructures Ferroviries de Catalunya. IFERCAT assumir la titularitat de la
infraestructura, la seguretat ferroviria i les funcions de regulaci del trnsit ferroviari,
dassignaci de solcs, i de control i supervisi.

Elaborarem un inventari dinfraestructures ferroviries i material mbil, que reculli tamb

una planificaci i programaci de les actuacions prioritries que cal abordar per millorar de
forma immediata la qualitat del servei.

Presentarem a lEstat espanyol una proposta dacord per mantenir la continutat dels
serveis interestatals.

Participarem en els rgans europeus per al desenvolupament del Corredor del Mediterrani,
des duna visi global i europeista, en benefici de les economies de tot lArc Mediterrani.

Assumirem la xarxa viria gestionada per lEstat espanyol i que presenta una gran varietat de
tipologies i formes de gesti amb o sense peatge, concessionades o de gesti directa, amb
contractes de conservaci anuals o plurianuals. Per aix:

Elaborarem una proposta per fer efectiva lassumpci dels 1.339 quilmetres de xarxa de
gesti directa no concessionada.

Impulsarem un pla de xoc per palliar la situaci de dficit dinversi de lEstat espanyol, per
mantenir-la en uns estndards mnims de servei i seguretat. Sn inversions llargament
reclamades per les institucions i la ciutadania i que presenten una congesti o sinistralitat
elevada: N-II a Girona, N-340 a Vallirana i N-340 a Altafulla, entre daltres.

Aplicarem la regulaci del transport de viatgers i mercaderies dabast internacional i de la

Uni Europea, amb adhesi als tractats internacionals vigents, aix com la normativa
espanyola fins a ladaptaci dun marc normatiu propi.
42

Proposarem mecanismes de cogesti de les concessions viries que comprenguin territoris

daltres estats, a ms del territori de Catalunya.

El model aeroportuari espanyol s un model altament centralitzat, com pocs a Europa, i amb una
gesti sotmesa sovint a criteris poltics que no tenen en compte criteris de rendibilitat
socioeconmica. Davant daquest fet llargament reivindicat:

Establirem un model de gesti aeroporturia propi i ms eficient, amb un impacte ms

directe sobre leconomia i la poblaci catalana. El nou model ha de permetre establir
poltiques tarifries prpies que afavoreixin una millor gesti comercial dels aeroports,
eliminar les barreres dentrada de companyies internacionals i, en definitiva, posar a
disposici de la ciutadania ms vols cap a la resta del mn.

Establirem un model de gesti individualitzada dels quatre aeroports dinters general amb
seu a Catalunya (Barcelona-el Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell) i la Generalitat
es subrogar en la posici de lEstat espanyol en la titularitat daquests quatre aeroports i
en la posici dels gestors de lexplotaci, conservaci, direcci i gesti dels serveis
aeroportuaris i comercials daquests aeroports.

Crearem una administraci aeroporturia catalana, formada per una unitat administrativa
dAviaci Civil, un organisme independent responsable de la regulaci tarifria i una
agncia especfica responsable de la navegaci i seguretat aries.

Presentarem un inventari de material d'infraestructures i equipaments aeroportuaris i de

navegaci aria que shauran de transferir al nou Estat catal.

Les plenes competncies en matria de ports i costes han de permetre impulsar un nou model
de gesti porturia i costanera que permeti, duna banda, captar una major inversi estrangera i
fidelitzar els fluxos comercials amb la resta del mn i, de laltra, actuar de forma coordinada per la
defensa dels fons martims i lespai costaner.

Assumirem les competncies martimes i dels ports de Barcelona i Tarragona, dels quals es
nomenaran els seus representants.

Aprovarem una nova Llei de ports que incorpori els ports dinters general (Barcelona i
Tarragona) i la resta de ports de la costa catalana, les capitanies martimes, la gesti de la
marina mercant, labanderament de vaixells i els senyals martims. Mentre no sigui
aprovada, es mantindr la legislaci vigent de lEstat espanyol.

Presentarem un inventari dinfraestructures i equipaments portuaris i de senyalitzaci

martima que hauran de ser objecte de transferncia a lEstat catal.

Assumirem la gesti de la franja costanera i les actuacions de protecci dins del domini
pblic maritimoterrestre, tot respectant les concessions existents dins daquest domini.

Cal afegir que:

Establirem la delimitaci de lespai terrestre, aeri i martim sobre el qual el Estat catal
exercir la seva sobirania, aix com les zones en les quals sexerciran determinats drets
zona contigua al mar, zona econmica exclusiva o plataforma continental.

43

Proposarem el procediment que caldr seguir per fixar els lmits de lespai aeri i martim,
que requerir un acord internacional. En un primer moment, aplicarem la legislaci
espanyola i internacional aplicada a Catalunya, amb les adaptacions que corresponguin

Altres estructures econmiques

Crearem una agncia catalana del medi ambient i el territori per fomentar una visi integral i
integrada de les poltiques ambientals i territorials, que assegurin la seva aplicaci
transversal.

Pel que fa a infraestructures hidruliques i dabastament daigua:

Assumirem la gesti integrada de totes les conques hidruliques de Catalunya, incloent-hi

la del tram de lEbre, en cogesti amb lEstat espanyol.

Elaborarem una nova Llei daiges, que establir les lnies mestres del Pla de gesti
integrada de totes les conques de Catalunya i determinar el rgim jurdic de les aiges
costaneres i continentals superficials i costaneres.

Presentarem un inventari que contingui les concessions de ls de laigua i dobres

hidruliques titularitat de lEstat espanyol que haurien de ser transferides.

El sistema energtic catal ha de ser un model centrat en el consumidor, ja siguin persones o

empreses, en el qual estigui garantit el dret daccs a un subministrament energtic fiable, de
qualitat i a un preu just i assequible. Per fer-ho efectiu:

Proposarem una nova Llei de sector elctric que defineixi un nou esquema per als mercats
energtics de Catalunya sota els principis enunciats abans.

Elaborarem les bases del nou model energtic catal i les mesures que cal emprendre a
mitj, curt i llarg termini

Crearem l'operador del mercat energtic catal, que assumir la gesti del sistema dofertes
de compravenda denergia elctrica i ser responsable de ladequada cassaci doferta i
demanda denergia elctrica a Catalunya. Loperador tindr accs directe als registres
administratius dInstallacions de Producci dEnergia Elctrica i de Distribudors,
Comercialitzadors i Consumidors Directes en Mercat i coordinar les seves actuacions amb
els operadors del sistema.

Crearem loperador de lelectricitat del sistema energtic, que gestionar la xarxa de

transport, garantir la continutat i seguretat de subministrament elctric i assegurar la
coordinaci correcta dels sistemes de producci i transport del sistema elctric, sota els
principis de transparncia, objectivitat i independncia.

Crearem loperador del gas del sistema energtic, que vetllar per la gesti correcta de les
xarxes bsiques i de transport secundari de gas natural, i actuar com a autoritat entre els
diferents subjectes del sistema gasista.

Crearem el regulador del sistema energtic catal, les funcions del qual seran assumides
inicialment per lAutoritat Catalana de la Competncia (ACCO) i fins que no es constitueixi
definitivament.
44

Crearem la Comissi de Seguretat Nuclear i Protecci Radiolgica, que ser el referent de

lOrganisme Internacional dEnergia Nuclear de lOCDE, de lAssociaci Internacional de
Reguladors Nuclears i de lAssociaci de Reguladors Nuclears Europeus.

Modificarem la legislaci catalana de residus per incorporar els elements propis del
tractament dels residus nuclears; establirem un organisme de vigilncia i control, i
impulsarem un acord entre Catalunya i Frana per al trasllat de combustible gastat.

Catalunya s el territori de lEstat que ha captat ms ajuts de lEspai Europeu de Recerca: la

qualitat dels seus equips de recerca i investigaci obliguen a continuar donant suport a aquest
sector. En aquest sentit, pel que fa a poltiques dinnovaci:

Crearem una instituci prpia que assumir les tasques i funcions del Consejo Superior de
Investigaciones Cientficas (CSIC) i es proposar un acord amb lEstat espanyol per a la
transferncia de bns i drets, que asseguri la continutat en les seves activitats i serveis
dR+D+I, a fi de garantir la continutat de la qualitat acadmica i investigadora.

Establirem acords bilaterals de collaboraci amb lEstat espanyol per cogestionar les
diferents infraestructures de recerca compartides (Sincrotr Alba, Barcelona
Supercomputing Center, entre daltres).

Crearem un programa propi de finanament de projectes de recerca cientfica i dinnovaci,

que permeti assumir la gesti i el finanament del nou Pla catal dR+D+I en un perode de
tres anys durada dun cicle complet de projectes.

Assumirem la gesti de patents i marques per a totes les tipologies de protecci, i

desplegarem el Butllet Oficial de la Propietat Industrial, on es publicaran les sollicituds i
resolucions de concessi.

En lmbit de lagricultura, ramaderia, pesca i alimentaci, lassumpci de les competncies que

ara exerceix lEstat espanyol permetr una gesti des de la proximitat, adaptada a les necessitats
del camp agrari i la pesca catalana, que t una idiosincrsia prpia que lhan posat a primer nivell
del sud dEuropa. Per aquest motiu:

Assumirem la gesti de fons agrcoles europeus i crearem el Fons Catal de Garantia

Agrria, que adoptar les funcions del Fondo Espaol de Garanta Agraria (FEGA). El
Govern catal actuar com a interlocutor nic davant de la Comissi Europea pel que fa al
finanament de la PAC i a la planificaci, coordinaci, organitzaci i gesti dels ajuts amb
fons FEAGA i FEADER.

Coordinarem la gesti dassegurances agrries i la resta dinstruments per a la gesti de

riscos en el sector agrari de Catalunya.

Promourem la gesti integral de la pesca martima grcies a lassumpci de totes les

competncies relacionades amb la pesca martima, tot tenint en compte la protecci dels
recursos marins, com a garantia duna pesca sostenible i de qualitat.

Crearem el Centre de Seguiment de la Pesca i dels Afers Martims, com a organisme

encarregat del control continu de lexercici de la pesca de les activitats martimes, i
assumirem el control i inspecci en matria de pesca i acci martima.

Abordarem la gesti integral de la flota pesquera i dels treballadors del mar, amb una
normativa adaptada a la realitat dels nostres treballadors, especialment pel que fa a la
Seguretat Social i a lInstitut Social de la Marina.
45

Crearem una unitat de gesti i certificaci despecialitats i titulacions professionals

martimes, dins de lEscola de Capacitaci Nauticopesquera de Catalunya.

Les indstries culturals i creatives de Catalunya agrupen al voltant de 103.332 persones

treballadores i facturen un volum que supera els 17.000 milions deuros. Aquest sector cultural i
creatiu s un element dinamitzador de la cultura i creativitat catalana, i cal defensar-lo. Per aix
farem de Catalunya un pas que defensa els autors i el sector creatiu.

Impulsarem lestabliment dun IVA cultural superredut i una fiscalitat que permeti noves
perspectives de captaci de finanament per al teixit cultural mitjanant una llei de
mecenatge que incentivi les aportacions a entitats culturals.

Elaborarem una Llei de mecenatge que esdevingui la regulaci marc dels incentius fiscals
al mecenatge a Catalunya i ampli les potencials entitats beneficiries, simplifiqui el rgim
jurdic i incrementi els percentatges de deducci i els lmits quantitatius.

Crearem lOficina de la Propietat Intellectual, com a ens encarregat de la defensa dels

drets dautor i la propietat intellectual, aix com lObservatori de Propietat Intellectual.

Impulsarem la creaci dun organisme que gestioni els ISBN International Standard Book
Number, en coordinaci amb la Internacional ISBN Agency.

Reforarem el Catleg del Patrimoni Cultural Catal.

2.3. Les estructures de la governana dun nou pas

La creaci dun nou pas s una oportunitat per superar aquells elements que shan arrossegat
histricament sense que mai no shagi estat capa de posar-hi soluci: comenar de zero i repensar
tot all que pot millorar s un repte que cal afrontar.
Amb lobjectiu ltim de posar les institucions al servei de la ciutadania i per fer una governana
moderna, gil i prpia del segle XXI, impulsarem tot un seguit de mesures per posar noves
estructures al servei dun nou pas.

Una constituci democrtica

La Constituci espanyola, generalment inamovible i immutable, sha vist superada per les
demandes duna societat dinmica i gil que demana cada cop ms participar en les decisions que
es prenen en nom seu. La nova Constituci que emani del procs constituent, fruit del mandat del
poble de Catalunya, haur de ser una Constituci prpia del segle XXI i que doni respostes als
reptes que li planteja la societat.
Per a la seva elaboraci:

Declararem linici del procs per constituir un nou Estat catal, dacord amb el mandat rebut
de la ciutadania de Catalunya, i proposarem a lEstat espanyol lobertura de negociacions
per fer efectiu el mandat sorgit de les eleccions.
46

Proposarem la forma de participaci ciutadana en la definici del procs constituent, que

pot incloure ls de tecnologies de la informaci i comunicaci, processos participatius
dmbit territorial i sectorial i/o comissions mixtes amb representants del Parlament i
societat.

Entre linici del procs de creaci del nou Estat i fins a laprovaci de la nova Constituci,
aprovarem la Llei de transitorietat Jurdica per assegurar que des del primer moment es
funcionar com un Estat de dret, democrtic i social, amb la continutat de la normativa
autonmica, estatal, europea i internacional aplicada a Catalunya en el moment de lentrada
en vigor de la llei constitucional transitria.

Aquesta llei regular:

La constituci del nou Estat i els seus elements fonamentals.

El rgim transitori de la nacionalitat.

Els drets i deures dels ciutadans i estrangers i el sistema de garanties.

El rgim transitori de llenges

El sistema institucional transitori

El rgim constitucional transitori del poder judicial i lAdministraci de justcia

La successi dordenaments

La successi dadministracions

Aprovarem la Llei del procs constituent per regular la fase parlamentria i referendria del
procs delaboraci i aprovaci de la Constituci definitiva del nou Estat.

Definirem amb precisi la legislaci autonmica, estatal i europea que sadaptar al nou
ordenament, aix com aquells articles o lleis que no saplicaran en el nou Estat catal, i es
proposaran nous textos a fi devitar buits legals en aquells preceptes que quedin suprimits.
Es procedir de la mateixa manera en el cas dels tractats internacionals.

Crearem un grup de treball que elabori el programa legislatiu del nou Estat, tot vetllant per
la qualitat, la coherncia interna i la simplicitat del nou ordenament i establint la prioritat
temporal en laprovaci de la nova legislaci.

La creaci del nou sistema de justcia

El nou sistema judicial ha de basar-se en lefectivitat i en lequitat per garantir la tutela judicial
efectiva. En primera instncia, per, cal garantir la continutat de lAdministraci de justcia i del seu
funcionament, aix com lestabliment dun sistema provisional de govern del poder judicial.
s per aix que:

Elaborarem una proposta dadaptaci del sistema judicial vigent al nou Estat

Presentarem una proposta dorganitzaci judicial a Catalunya.

Impulsarem la constituci del Consell de Justcia de Catalunya.

47

Elaborarem una proposta de transici de la jurisdicci constitucional i del ministeri fiscal a

Catalunya.

Selaborar un pla per assumir la totalitat dels mitjans materials de lAdministraci de

Justcia a Catalunya, basat en lanlisi de lestructura i dimensionament dels recursos
humans del personal judicial i dels cossos generals al servei de lAdministraci de justcia.

Impulsarem la concreci de la demarcaci i planta judicial, tant provisional com definitiva.

Procedirem a la provisi de places en l'mbit de lAdministraci de justcia

Mantindrem la continutat dels contractes vigents en la gesti dels comptes de dipsits i

consignacions judicials.

Impulsarem lassumpci per part de lInstitut de Medicina Legal de les funcions que
desenvolupa lInstituto Nacional de Toxicologa y Ciencias Forenses.

Impulsarem les mesures necessries per a la creaci dels registres civil, de la propietat,
mercantil, dactes dltima voluntat i de penats i rebels.

El reforament de l'Administraci cap al nou pas

LAdministraci pblica actual s'haur de reforar en aquelles funcions que no assumeix avui en tant
que s comunitat autnoma, en un context de successi ordenada d'administracions.

Impulsarem el refor i/o la creaci de les estructures administratives necessries per tal de
desenvolupar totes les noves funcions que Catalunya ha de desenvolupar com a nou Estat,
incloent-hi totes aquelles que exigeix la Uni Europea.

Gestionarem els traspassos de mitjans personals entre lAdministraci General de lEstat a

Catalunya i lAdministraci del nou Estat, complint amb el principi de continutat dels serveis
pblics, s a dir, sense perjudici de la continutat, la regularitat i la qualitat del conjunt de
serveis pblics que es presten a la ciutadania.

Elaborarem el marc normatiu que declari ladscripci voluntria a lAdministraci pblica de

Catalunya de tot el personal pblic al servei de lAdministraci General de lEstat espanyol.

Establirem un pla de formaci dempleats pblics destinat especialment a aquells que

provinguin daltres administracions.

Regularem la creaci de nous cossos de funcionaris i laccs de nou personal per a tots
aquells mbits que calgui crear o reforar per les noves funcions que sassumiran, i
potenciarem lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya com a escola de formaci dels
servidors pblics.

Crearem el Registre dEmpleats Pblics de les Administracions Catalanes, com a

instrument per a la composici del sector pblic i per afavorir la transparncia en la seva
activitat.

Aplicarem el potencial de les TIC en lAdministraci pblica i instaurarem el model

dAdministraci electrnica del nou Estat, amb lobjectiu de dur a terme tota lactuaci
administrativa electrnicament, millorant els serveis pblics i els processos democrtics, i
de reforar el suport a les poltiques pbliques.

48

Elaborarem una llei dinfraestructures de dades bsiques.

Impulsarem la creaci de lInstitut dEstadstica i avaluaci de Catalunya, com a organisme

de producci destadstica dalta qualitat que permeti ser punt de referncia a les
administracions en la presa de decisions i avaluar les poltiques pbliques.

Prepararem una nova llei destadstica de Catalunya que tingui en compte els requeriments
de les estadstiques europees (Eurostat), el tractament estadstic de la informaci
administrativa, la independncia de lautoritat estadstica i la regulaci de laccs a la
informaci.

Definirem el procediment de subrogaci de l'Estat catal en els contractes de lEstat

espanyol que afecten Catalunya, tant dins del seu territori com si lexcedeixen, o que
afecten interessos catalans.

Proposarem un acord de collaboraci a lEstat espanyol per facilitar la successi

d'administracions a Catalunya.

Crearem i implementarem el document d'identitat de lEstat catal en forma de targeta

ciutadana, amb la doble funci de servir de document didentificaci i de targeta multiserveis
(transport pblic, sanitria, etc.).

Altres estructures de governana

Impulsarem tots els mecanismes de collaboraci amb lEstat espanyol, els ja existents i
nous instruments que afavoreixin la cooperaci futura en el marc duna bona entesa entre
estats i superant els sistemes tradicionals de relaci interinstitucional.

Impulsarem la Mancomunitat Cultural de Catalunya, un consorci que aplegui les

competncies de totes les administracions pbliques de Catalunya en matria de cultura i
fomenti la cooperaci i concertaci entre aquestes pel que fa a les poltiques culturals.

Negociarem amb lEstat espanyol un acord de gesti dels fons comuns de lArxiu de la
Corona dArag.

Impulsarem la redacci de la Llei de les comunicacions, que reguli la comunicaci

audiovisual, lexplotaci de les xarxes i la prestaci de serveis de comunicacions
electrniques i els recursos associats, els serveis de comunicaci audiovisual transmesos
per aquestes xarxes i els serveis de la societat de la informaci que actuen com a
intermediaris en la transmissi de continguts a travs de les xarxes de telecomunicacions.

Crearem una autoritat reguladora en

telecomunicacions i societat de la informaci.

Donarem continutat a les llicncies dels operadors de rdio i televisi que estiguin operant
a Catalunya.

Garantirem la continutat de la prestaci del servei de comunicaci postal i, en parallel,

estudiarem les millors prctiques dels models internacionals per ser aplicades a Catalunya i
prestigiar els serveis postals.

matria

de

comunicaci

audiovisual,

49

Crearem el Registre d'Entitats Religioses i la normativa associada que regular les entitats
associatives i les seves federacions, aix com els actes susceptibles de registre, i
impulsarem un acord amb lEstat per al trasps de les dades dentitats amb seu principal,
delegaci o centre de culte a Catalunya.

2.4. Les estructures d'un Estat present al mn

Catalunya, com qualsevol pas normal, ha de garantir la seva presncia al mn en tots els mbits
dactuaci institucional, econmic, social, cultural, esportiu..., i la seva constituci com a pas
representar tenir loportunitat de participar en la presa de decisions mundial com a membre de ple
dret, aix com defensar els interessos dels catalans i les catalanes davant altres governs i
organismes internacionals.

L'acci exterior de la Catalunya Estat

Lacci exterior de Catalunya, sense les traves que actualment exerceix lEstat espanyol, permetr
defensar directament els interessos de Catalunya davant altres governs i organismes darreu del
mn, aix com promocionar Catalunya com un pas de prestigi i qualitat, que fa front als reptes
econmics, on les inversions sn segures i amb una societat oberta al progrs.
Per fer-ho efectiu:

Crearem el Departament d'Afers Exteriors i de la Uni Europea, que, antre daltres, inclogui
les competncies i funcions en matria dafers globals, internacionals i multinacionals, afers
jurdics internacionals, afers europeus, cooperaci internacional i drets humans.

Proposarem la creaci duna xarxa de delegacions exteriors, amb una estratgia gradual
basada en els eixos prioritaris de lacci exterior.

Convertirem la xarxa de delegacions de la Generalitat en una veritable xarxa diplomtica i

consular que respongui a les necessitats, interessos i prioritats de Catalunya amb totes les
potestats dun Estat en lmbit internacional.

Impulsarem les mesures necessries per crear el passaport catal i lemissi de visats, aix
com el marc normatiu que els regula.

Elaborarem la Llei dacci exterior, la Llei de tractats internacionals i la Llei de cooperaci

internacional a fi que lEstat catal disposi la compleci de totes les regulacions prpies
dun estat sobir en matria dacci exterior.

50

La integraci europea i la participaci en la governana mundial

Tot i que la ciutadania de Catalunya ja t els drets socials i econmics adquirits que recull la Carta
dels Drets Fonamentals de la UE, caldr impulsar tot un seguit dactuacions per formar part de la
Uni Europea i, per extensi, participar de la presa de decisions i de la formulaci i execuci de
poltiques en lmbit europeu. Per aix:

Comunicarem als presidents de les institucions de la UE linici del procs per constituir un
nou Estat catal, amb la voluntat inequvoca de permanncia a la Uni Europea, aix com el
manteniment de laplicaci de tota la normativa europea, ara i un cop integrats com a
membres de ple dret.

Sollicitarem a la Uni Europea la continutat de la pertinena de Catalunya a la Uni

Europea, a lEurozona i a lEurosistema de Bancs Centrals.

Reforarem la representaci permanent de Catalunya davant de la Uni Europea a fi de

defensar els interessos de Catalunya davant de la Uni Europea.

Presentarem una proposta dadhesi o successi en la condici de part dels ms de 3.200

tractats bilaterals i multilaterals celebrats per lEstat espanyol.

Presentarem una proposta dadhesi o successi en la condici de membres

dorganitzacions internacionals sobre la base de limpacte econmic, poltic i social que
podria tenir per al nou Estat.

La cultura de pau, seguretat i cooperaci internacional

La veritable construcci d'un projecte nacional i democrtic per a un nou Estat requereix la
participaci decidida en la construcci dun ordre internacional ms just, solidari i en pau. Per
aquesta ra, el nou Estat haur de desplegar una poltica prpia en matria de foment de la pau,
cooperaci al desenvolupament i solidaritat internacional.
La Repblica catalana ha de tenir la voluntat de posar-se a lavantguarda de la comunitat
internacional per al desenvolupament i per a la promoci de la pau i la resoluci pacfica i
democrtica dels conflictes, alineant recursos, iniciatives i institucions amb l'estratgia en poltica
exterior, aix com augmentant la seva ajuda oficial al desenvolupament fins a assolir el 0,7% del
PIB, un cop disposi de tots els seus recursos econmics i shagi estabilitzat leconomia del nou
Estat.
Pel que fa a lagenda de pau, Catalunya vol contribuir a la construcci dun paradigma de seguretat
humana global i multidimensional, i pel que fa a les poltiques de solidaritat internacional, constituda
com a nou Estat, estaria en condicions de projectar institucionalment valors com la solidaritat i la
fraternitat per a la convivncia democrtica dels pobles en llibertat.

51

s per aix que caldr:

Adoptar una estratgia d'Estat, singularitzada i coherent amb la poltica dafers exteriors,
que aline els recursos, iniciatives i institucions al voltant de les institucions en matria de
pau i cooperaci existents (Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament, Fons
Catal de Cooperaci al Desenvolupament, Institut Catal internacional per la Pau), o
d'altres que eventualment es considerin necessries.

La seguretat de la ciutadania

Es donar continutat a les poltiques de seguretat pbliques per mitj dels Cossos de
Seguretat i Emergncies, garantint la seguretat interna del pas.

Es dissenyaran poltiques pbliques de seguretat internacional adequades al nou marc

competencial.

Crearem noves unitats i serveis dins del cos de Policia de la Generalitat - Mossos
d'Esquadra per completar les funcions de seguretat ja assumides, entre daltres, les unitats
del registre didentitat, de control de fronteres i estrangeria, de guardacostes, de control
darmes i explosius, de ciberseguretat i ciberdeliqncia, i dinfraestructures crtiques, aix
com la lluita contra el terrorisme.

Abordarem una estratgia que reforci la persecuci de la delinqncia organitzada, tant

interna com transnacional. Subscriurem, quan el marc legal ho permeti, ladhesi a tractats
internacionals contra la delinqncia organitzada transnacional. Aix mateix, establirem
acords de collaboraci amb diferents estats en lmbit de la seguretat pblica.

Impulsarem les actuacions oportunes per garantir la seguretat del pas, si escau amb la
creaci duna Agncia Catalana dIntelligncia, una Agncia Catalana de Ciberseguretat o
daltres estructures que completin lestructura de seguretat.

Implantarem les mesures necessries per garantir la seguretat del provement energtic i
dabastament daigua, aix com de les seves installacions, i daltres infraestructures
crtiques.

Assumirem les plenes competncies en protecci civil amb un pla especfic adequat a la
condici del nou Estat. Aquest pla incorporar els riscos nuclears i els casos considerats
damenaa i risc nacional. Respecte de les competncies demergncies, els Bombers de la
Generalitat incorporaran el Salvament Martim.

Establirem acords amb diferents unitats demergncies internacionals que permetin

disposar de recursos i efectius per a una intervenci operativa rpida en casos de gran
emergncia.

En matria de trnsit, posarem en marxa tot el necessari per a lobtenci del perms de
conducci. Crearem el registre de conductors i infractors i posarem en marxa el registre de
vehicles i matriculaci.

Promourem la formalitzaci de convenis internacionals per al reconeixement mutu dels

mitjans de prova per a la identificaci de les situacions de violncia, aix com de lexecuci
de les mesures dassistncia social integral dictades a favor de les dones en situaci de
violncia amb la finalitat que siguin efectives.

52

Altres estructures d'exteriors

Catalunya t una economia oberta al mn: des del 2008, les empreses catalanes venen ms a la
resta del mn que al mercat espanyol. Aquesta realitat del teixit productiu catal obliga a activar tots
els mecanismes de refor per garantir els bons resultats del comer exterior. Per aquest motiu:

Proporcionarem lestatus diplomtic dagregats econmics als equips de les Oficines

Exteriors de Comer i Inversions de Catalunya, i reforarem ACCI com a agncia
dinternacionalitzaci empresarial.

Crearem el Registre dInversi Estrangera de Catalunya i el Registre dInversi Catalana a

lEstranger per disposar dinformaci estadstica i econmica que permeti potenciar les
activitats de promoci i seguiment de la internacionalitzaci de leconomia catalana.

Establirem un sistema de gesti dassegurances a lexportaci, amb lobjectiu dassegurar el

risc lligat a projectes dinternacionalitzaci dempreses catalanes.

Proposarem ladhesi a la patent nica europea, a la Convenci sobre Patents europea, a

lOficina Europea de Patents i a lOrganitzaci Mundial de la Propietat Intellectual.

Cal afegir que les relacions internacionals comprendran tots els mbits de lactivitat econmica i
social del pas amb les actuacions segents:

Promourem la signatura de convenis internacionals en matria dassistncia sanitria.

Assumirem les funcions de sanitat exterior, que, entre daltres, inclouen el control i la
vigilncia dels ports i aeroports de trfic internacional i transfronterer; el control i vigilncia
de les condicions higienicosanitries en el trfic internacional de persones, cadvers i
restes humanes, animals i bns o qualsevol altre element que pugui posar en risc la salut
de la poblaci.

Promourem la subscripci del Conveni de lHaia, de 29 de maig de 1993, relatiu a la

protecci del menor i la cooperaci en matria dadopci internacional, i exercirem
plenament com a autoritat central en matria dadopcions internacionals.

Establirem acords bilaterals amb la UE i amb pasos tercers per exportar i importar
aliments, animals i vegetals.

Crearem un comit de seguiment dexecuci del programa operatiu del Fons Europeu
Martim i de la Pesca (FEMP) per assegurar la seva correcta execuci.

Assumirem les relacions pesqueres a escala europea i internacionals.

Impulsarem les mesures necessries per continuar participant en organismes europeus i

internacionals en lmbit de la investigaci.

Regularem el procediment dhomologaci destudis no universitaris superats a lestranger.

Establirem convenis amb altres pasos per al reconeixement dequivalncia destudis

deducaci no universitria entre Catalunya i els altres estats, a fi dafavorir la mobilitat dels
estudiants i de fomentar la cooperaci en matria educativa entre els dos pasos signants.

Consolidarem lInstitut Ramon Llull com a instrument fonamental de projecci exterior de la

llengua i la cultura catalanes i ampliarem nous objectius i camps dactuaci en la promoci
exterior de la llengua, la literatura, les arts i el pensament en llengua catalana.

Impulsarem lOficina Europea Creativa per afavorir les oportunitats de finanament de les
indstries creatives de Catalunya.
53

Collaborarem amb els estats limtrofs (Andorra, Espanya i Frana) per assegurar el flux
delectricitat, gas natural, combustible nuclear i productes petrolfers.

Crearem la Comissi de Seguretat Nuclear i Protecci Radiolgica, com a referent a

Catalunya de lOrganisme Internacional dEnergia Nuclear de lOCDE, de lAssociaci
Internacional de Reguladors Nuclears (INRA) i de lAssociaci de Reguladors Nuclears
Europeus (WENRA).

Designarem lInstitut de Seguretat i Salut Laboral com a autoritat nacional competent en

matria de seguretat i salut laboral i com a centre referent per a lAgncia Europea per a la
Seguretat i la Salut en el Treball.

Proposarem mecanismes de gesti coordinada de les xarxes interestatals (porturia,

aeroporturia, viria i ferroviria), aix com de les installacions i infraestructures dmbit
transfronterer.

Impulsarem els instruments de cooperaci en matria esportiva amb les diferents

organitzacions i federacions esportives internacionals, i sollicitarem la incorporaci de
Catalunya al Comit Olmpic Internacional i a les federacions esportives internacionals per
poder competir com a pas en les competicions europees i internacionals.

Crearem lOficina Catalana de Fiscalitat Internacional, que recull els diferents tractats i acords
internacionals amb contingut fiscal als quals haur d'atendre lAdministraci Tributria de Catalunya
per integrar-se a la xarxa internacional d'organitzacions fiscals.

54

Comproms per la llibertat

BLOC 3.
CATALUNYA,
NOU ESTAT DEUROPA
(El pas que volem construir)

BLOC 3.- CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA

3.1 UN NOU ESTAT DEL BENESTAR PER A TOTHOM
Comproms pblic per a un nou contracte social
Lauge del moviment que reclama esdevenir Estat no es pot interpretar, nicament, com lexpressi
dun anhel nacional histricament reivindicat. Evidentment, la situaci econmica i social dels
darrers anys ha estat un detonant en aquest clam de la societat catalana. La crisi econmica i social
que ha afectat la ciutadania de Catalunya els darrers anys ha provocat que, a falta dun Estat propi,
eines efectives dautogovern i sobirania econmica, la lluita contra les crisis sigui prcticament
impossible.
Diferents indicadors demostren la duresa de la crisi a Catalunya: la destrucci docupaci molt per
sobre de la daltres territoris amb estructura empresarial i econmica similar, el major increment dels
ndexs de pobresa, la davallada en salaris i la pina sobre el poder adquisitiu tant de persones
actives com les inactives. Tot plegat sexplica per la manca de competncies i recursos per fer-hi
front, per tamb per la manca dun Estat que, recollint les necessitats i potencialitats dels territoris,
sigui capa de generar poltiques dimpuls i recuperaci.
La crisi ha deixat un paisatge de desigualtats i la necessitat creixent de recuperar drets bsics per a
la ciutadania. I s en aquest sentit que sentn que el moviment sobiranista reclami un Estat com a
nica eina til per fer-ho possible. La ciutadania, doncs, demana un nou contracte social amb un
nou Estat que es construeixi al voltant de les potencialitats del seu entorn i territori de tot tipus, a fi
de garantir una qualitat de vida per a les persones equiparable a la de molts altres estats europeus
que disposen dindicadors econmics equiparables als de Catalunya.
Aix doncs, ha de ser una prioritat del comproms inequvoc de la construcci del nou Estat el fet
que aquest sigui un Estat social que, a partir de la inversi en poltiques socials, sigui garant de les
oportunitats i assumeix el repte de ser un pas competitiu i sostenible.
Finalment, la necessitat dun Estat propi guanya encara ms consistncia quan sabem que
Catalunya haur de fer front al conjunt de reptes que es deriven de lenvelliment progressiu de la
poblaci, de lexistncia dunes taxes de fecunditat molt baixes, de la major complexitat social fruit
de lincrement de la diversitat en el si de la societat catalana i les grans transformacions de les
estructures familiars. Davant aquests reptes, tamb ser imprescindible abordar poltiques prpies
que consolidin la sostenibilitat de lEstat del benestar, que reforcin la coresponsabilitat de les
persones i les famlies, i que enforteixin el sentiment de pertinena a una mateixa comunitat.
Des daquest mateix punt de vista, la integraci econmica a escala global ens planteja, de la
mateixa manera que les societats ms avanades dEuropa, el repte de garantir la continutat i
lenfortiment de lEstat del benestar i el seu finanament, amb la capacitat de competir de
leconomia catalana a escala internacional i en el marc de la Uni Europea.
Per aix, com a garantia de limpuls del nou contracte social, amb el nou Estat:

S'incrementar progressivament la inversi en poltiques socials fins al 30% del PIB,

dacord amb la mitjana UE17 (Eurostat 2012).

Es millorar la democrcia en el treball amb limpuls de formes de participaci de les

persones treballadores que garanteixin els principis de coparticipaci i coresponsabilitat, tot
garantint un model sindical que ho afavoreixi.
55

Simpulsaran mesures de fiscalitat progressiva efectives per tal de reduir les desigualtats i
que promoguin la creaci docupaci.

Lluita contra la pobresa i segones oportunitats per a famlies vulnerables

La crisi econmica ha comportat una major polaritzaci econmica de la societat catalana. De fet, la
lluita contra lincrement de les desigualtats ser un element clau de les poltiques socials dels
propers anys.
Diferents informes constaten un increment de les taxes de pobresa, de risc de pobresa, de pobresa
infantil, de pobresa energtica, de desigualtats i de pobresa de gnere a causa de laccentuaci de
la crisi els darrers anys, aix com de linfrafinanament de Catalunya, i un augment de la
vulnerabilitat de les famlies catalanes. En especial, cal fer front a la pobresa infantil, que, si b s
conseqncia de la ms estructural, esdev una xacra de ms calat social.
Al seu torn, la crisi ha generat bosses de nova pobresa, produda per les persones que, en perdre la
feina i els ajuts i prestacions per atur, o perqu no hi tenen dret, o b per persones que han hagut
de deixar la seva activitat empresarial o professional, shan situat en llindars propis de lexclusi
social. s en aquest sentit que cal promoure poltiques de segones oportunitats per a persones i per
a les famlies daquest perfil, les quals no necessiten poltiques estrictament estructurals de lluita
contra lexclusi, sin ms aviat la possibilitat de refer la capacitat de generar ingressos que
permetin sostenir les seves llars.
Daltra banda, el mal finanament o la prdua de les subvencions de les poltiques de dependncia
tamb est generant bosses de pobresa, i caldr rescatar lesperit de la lluita contra la dependncia
que la manca dun finanament adequat ha malms. La ciutadania catalana sha de caracteritzar
per la igualtat doportunitats en laccs a la vida digna i a la participaci social, de forma que es lluiti
de forma efectiva contra la pobresa estructural, entenent la lluita contra aquesta de forma
transversal. Cal un pas que garanteixi que tots els infants tinguin accs als serveis pblics i on es
lluiti decididament pel seu benestar i pel seu desenvolupament en igualtat de condicions.
El model que es propugna aprofundeix a dotar la ciutadania de les oportunitats suficients per
garantir que les persones puguin ser protagonistes de les seves prpies vides dignes i de la voluntat
de participar en societat.
Per aix, es proposen com a mesures:

La reforma de la renda mnima dinserci cap a un model de renda garantida de ciutadania.

Atenci a les necessitats de protecci dels infants per cobrir les seves necessitats bsiques,
especialment aquelles orientades a garantir-ne lalimentaci.

Lluita integral contra la prdua de lhabitatge i aprofundiment en el dret a lhabitatge digne.

Programes territorials i escolars per garantir els drets dels infants.

Revisi de les poltiques de suport a la dependncia i del seu finanament adequat.

Accs al mercat de treball a les persones ms vulnerables per millorar la seva inclusi
sociolaboral.

Aplicaci del Decret de pobresa energtica 6/2013, aprovat pel Parlament de Catalunya .

56

Reforma de la renda mnima dinserci cap a un model de renda garantida de

ciutadania
Amb la voluntat de lluitar contra la vulnerabilitat i l'exclusi social, aix com dabordar la factura
social provocada per les desigualtats, amplificades per la crisi, cal ser conscients que una taxa del
21% de persones i famlies per sota del llindar de la pobresa, a banda de palesar un fracs
collectiu, esdev una factura que acaba sent massa cara, fins i tot econmicament. La crisi actual
ha generat noves bosses de pobresa dins la classe mitjana, i el nou fenomen de la precarietat
assenyala l'existncia de treballadors pobres. Efectivament, la dinmica de les societats modernes
aboca molts ciutadans a mantenir una relaci amb el mercat de treball de carcter intermitent, molt
distant de la de les generacions anteriors, i, per tant, s desitjable construir una xarxa de seguretats
i cobertures per a determinades situacions puntuals de vulnerabilitat social, concebuda tamb per a
uns segments de poblaci en risc d'exclusi, que no coincideixen amb la pobresa crnica i prpia de
l'exclusi social.
L'article 24.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ja preveu tal prioritat social: Les
persones o les famlies que es troben en situaci de pobresa tenen dret a accedir a una renda
garantida de ciutadania que els asseguri els mnims duna vida digna, dacord amb les condicions
que legalment sestableixen. I en la futura Constituci haur d'estar degudament recollida.
Assumirem el comproms de reformar l'actual renda mnima dinserci en la direcci d'un model de
renda garantida de ciutadania. En el marc del debat parlamentari sobre la qesti, l'objectiu s
l'articulaci d'un nou model sostenible i implementable que tendeixi progressivament a cobrir els
mnims vitals de la ciutadania en situaci de pobresa.
Perqu volem un Estat amb prou capacitat per intervenir a lhora de donar oportunitats, i de
proporcionar suport i eines perqu les persones i les famlies puguin superar dificultats
sobrevingudes i desenvolupar els seus propis projectes de vida. Sense una xarxa de seguretat
bsica i vital en lmbit social, no hi pot haver prou capacitat ni dignitat per garantir la cohesi social
d'una ciutadania veritablement lliure.
Certament, per, no escapa d'aquesta qesti la necessitat que els futurs governs del pas disposin
de la suficient capacitat fiscal a l'hora d'aplicar una llei o implementar de forma efectiva una poltica
ambiciosa en aquest mbit. Per tant, s precisament per aix que la voluntat de constituir un Estat
que controli els propis recursos fiscals que genera la societat catalana esdev una condici
indispensable per poder fer un canvi real i substancial en relaci amb la migrada poltica de renda
mnima actual. Aix mateix, en el marc de la reforma del sistema de rendes actual en matria de
protecci social, esdev cabdal la necessitat d'introduir incentius en un model de renda garantida
per prevenir i evitar la cronificaci de la situaci de vulnerabilitat i de pobresa, i que alhora prioritzi la
inclusi social a travs del treball. En definitiva, cal una renda garantida de ciutadania que
esdevingui una pea dins un sistema de rendes i prestacions pbliques de garantia de mnims vitals
concebut com a dret subjectiu per a qualsevol ciutad.
Mesures:

Elaborar una Llei de renda garantida de ciutadania que asseguri els mnims vitals d'una vida
digna.

Implementar una poltica de rendes que de forma progressiva esdevingui garantia de mnims
vitals.
57

Poltiques de recuperaci de drets en un marc propi de relacions laborals

La nova Catalunya ha de ser un pas laboralment equiparable als pasos ms avanats socialment
de la UE, tant en el sistema docupaci com en els subsistemes de relacions laborals, de relacions
sindicals i de prestacions socials, aix com tamb en unes noves estructures de Govern com a
autoritat laboral. Lobjectiu i el repte sn clars: establir un nou sistema laboral que faci de Catalunya
un pas capdavanter; s tamb una gran oportunitat
Aix implica un nou paradigma de coresponsabilitat i alhora de rigor en la definici i laplicaci de
poltiques publiques de lmbit laboral, en el qual tots els protagonistes sn implicats.
Per aconseguir els canvis proposats, s necessari obrir un procs de concertaci liderat pel
govern amb els agents socials, sindicats i patronals, de manera que aquests, compromesos amb
el procs de sobirania del pas, esdevinguin veritables actors i protagonistes del nou marc legal que
reguli les condicions de treball de Catalunya. Cal bastir un nou subsistema de relacions laborals,
modern, actual, que garanteixi els drets de les persones treballadores i coadjuvi al creixement i
competitivitat de les nostres empreses. Es proposa obrir un procs de concertaci, amb una durada
limitada a un any, per tal destablir el nou marc legal i paccionat, aix com el perode transitori
necessari per adaptar lactual rgim laboral al de la nova Catalunya.
El nou subsistema de negociaci collectiva ha de superar el de confrontaci per avanar en un
model de participaci i coresponsabilitat, en el qual, a partir duna regulaci normativa que
reconegui els drets i obligacions essencials, els agents socials esdevinguin els protagonistes per
fixar les condicions de treball ms actuals i de progrs de pas, que facilitin la competitivitat de les
empreses i ajudin a la creaci i el manteniment docupaci de qualitat.
La formaci s un factor essencial. Aix doncs, cal establir noves operatives en la formaci dels
joves, ms flexibilitat en les titulacions, i ms formaci dual en les nostres empreses i escoles.
Tamb cal ms formaci de les persones treballadores, de manera que simplanti un model de
creixement professional al llarg de la vida laboral, reconeixent les competncies laborals adquirides
a travs de la feina. Ambds sistemes han de tenir la necessria relaci amb les demandes del
mercat de treball i la seva evoluci.
La crisi econmica sha significat especialment amb la destrucci docupaci, de milers de llocs de
treball. Per tamb amb la prdua de drets laborals en general per a les persones treballadores,
que sexpressa, fonamentalment, en la prdua destabilitat i de poder adquisitiu per la baixada de
salaris, tant a causa de les reduccions directes de salaris com de les indirectes derivades de la
congelaci salarial.
Daltra banda, cal destacar que sha comenat a crear ocupaci, malgrat que aquesta s, en contra
del que es pretenia amb les reformes laborals, fonamentalment temporal i en gran part a temps
parcial, alhora que amb salaris baixos. En el fons, sha dibuixat un model de precariat laboral que
pivota sobre la idea induda o assumida pel Govern espanyol que la competitivitat est associada
fonamentalment a la reducci de drets laborals per a les persones treballadores i, en canvi, no shan
aplicat poltiques que facilitin el creixement de les nostres empreses, sobretot de les pimes.
Esdev fonamental per a la credibilitat del procs la recuperaci dels drets laborals, en tant que,
des del punt de vista de la coherncia amb el discurs econmic, s poc sostenible dir que tindrem
un pas molt competitiu i viable com tants altres pasos europeus, i no dir, alhora, que ho farem
garantint unes condicions laborals equiparables a les daquests pasos europeus. Aix mateix, cal
tenir en compte que les estadstiques demostren que ni en salaris mnims, ni en salaris mitjans ni en
costos laborals Catalunya est per sobre de les mitjanes europees, ans al contrari.

58

Partint de la premissa que un mercat de treball de futur coherent amb una economia competitiva,
innovadora, que aposta pel valor afegit i pel canvi de model productiu, no s el mercat de treball
precari que sha confegit els darrers anys a Espanya, caldr emprendre mesures progressives per
assolir un marc estable de drets i obligacions equiparable al dels pasos ms avanats de la UE,
recuperar drets i dibuixar, en el mitj termini, un mercat de treball ms sostenible socialment.
Tot lanterior requereix unes estructures de Govern i un marc laboral propi que esdevinguin
tuteladors dels drets i obligacions laborals, amb ple respecte a la iniciativa i autonomia de les parts
en la negociaci collectiva, aix com la reestructuraci dun sistema dinspecci proper, directe i
orientat a lassessorament.
Les mesures que caldr emprendre sn:

Impuls dun procs de concertaci laboral i de relacions laborals per a un nou model
productiu a Catalunya entre Govern i agents socials.

Superaci de lactual model normatiu, amb un procs transitori per regular i pactar unes
condicions de treball equiparables a les dels pasos de la UE.

Establiment dun nou sistema de relacions laborals i de subsistemes de relacions sindicals i

ocupacionals, actual i adequat a la nova realitat de Catalunya i de la diversitat i especificitat
del teixit productiu catal.

Implantaci dun nou sistema de formaci ocupacional, que pivoti en la formaci dual i en
les necessitats del mercat de treball coherents amb el nou model productiu

Establiment duna revisi administrativa de les decisions empresarials per part de lAutoritat
laboral en matria dacomiadaments collectius, modificacions de condicions de treball i
mobilitats geogrfiques, que respecti lautonomia de negociaci i el pacte collectiu de les
parts.

Reformulaci de les modalitats de contractaci laboral establint una nova sistemtica de

tipologies contractuals adequada a lentorn competitiu de la UE

Fixaci del salari mnim catal d'acord amb els estndards de la carta social europea

Per a un nou model de salut i social

La sobirania en relaci amb la poltica sanitria ha de permetre donar una millor resposta a un
sistema de salut, de cobertura universal, eficient, de qualitat i equitatiu. Sent un Estat, el nostre pas
disposar de les eines per tenir un sistema sanitari millor, oferir unes prestacions de major qualitat i
tenir capacitat per abordar i resoldre la majoria de problemes que t actualment plantejats.
El sistema sanitari pblic catal s fruit de lesfor de generacions que han prioritzat la salut i han
contribut a crear el sistema actual: professionals, treballadors i ciutadans han ents i defensat la
importncia de gaudir dun sistema sanitari pblic, universal, de qualitat, equitatiu i sostenible.
Igual que els pasos del nostre entorn, la crisi econmica ha afectat el finanament pblic i, per tant,
del sistema sanitari. En el cas de Catalunya, per, lembat de la crisi econmica i el dficit fiscal que
pateix el nostre pas han aguditzat el subfinanament crnic que pateix la sanitat del nostre pas des
de fa anys. La reducci del pressupost ha estat de ms dun 20 % respecte al de fa cinc anys.
Aquesta reducci ha afectat especialment el captol dinversions i el de les retribucions dels
professionals.
59

Considerant, a ms, que la Generalitat no disposa de totes les eines competencials per planificar i
legislar adequadament davant les necessitats i prioritats objectivades, s evident que el
manteniment de la situaci actual ens aboca a una degradaci de les condicions amb les quals es
presten els serveis sanitaris, tenint en compte els valors i principis que lhan configurat.
Amb tot, Catalunya s un dels pasos que registren millors resultats en lmbit sanitari. Diversos
indicadors situen el nostre sistema en les primeres posicions pel que fa a salut entre els pasos ms
avanats del mn i, fet que s ms important, gaudeix de la confiana dels ciutadans en els seus
professionals.
Malgrat assolir un bon nivell de transparncia, cal aprofundir en la millora dels instruments de gesti
i avaluaci del sector salut, basats en la transparncia i la independncia, aix com tamb en la
simplificaci administrativa i burocrtica.
Levidncia indica que la clau daquest xit rau en dos aspectes: duna banda, en el model sanitari
del nostre pas, basat en un finanament pblic i en la diversitat en la provisi de serveis que lha fet
ms divers i flexible davant els efectes de la crisi i, per tant, amb ms capacitat de resistncia que
molts altres, i daltra banda, en el comproms i implicaci dels professionals sanitaris.
La prioritat s l'establiment d'un consens poltic i del sector per iniciar un ampli debat en el perode
constituent del nou Estat sobre les necessitats futures del sistema garantint un sistema de salut
pblic, universal, equitatiu i de qualitat, finanat per la fiscalitat general i orientat a preservar la salut
i a garantir els drets socials per a tots els ciutadans de Catalunya com a part essencial de lEstat del
benestar i de la cohesi social.
La tasca respecte del model a curt termini i en el perode de transici s debatre i elaborar
propostes de millora i progrs del sistema actual sense alterar-ne el model, d'acord amb els
principis bsics esmentats, reservant per a segents fases del procs lestabliment de les noves
bases del futur sistema de salut i social.
Junts pel S manifesta el comproms sobre la millora del finanament de les poltiques de salut i de
les poltiques socials que permeti reduir el diferencial de despesa respecte dels pasos de la UE-15,
reforant els recursos a latenci primria per tal de fer-la ms resolutiva i ms capa dafrontar els
reptes de les malalties crniques i de lenvelliment de la poblaci, alhora que vertebradora dels
diferents nivells assistencials.

Sestableixen com a prioritats generals:

Desenvolupar accions especfiques sobre els sectors de la poblaci amb ms vulnerabilitat i

risc dexclusi.

Garantir de forma efectiva que cap ciutad, amb independncia de la seva situaci legal i
administrativa, resti sense assistncia sanitria i farmacutica per motius econmics.

Abordar els creixents problemes de salut mental, sobretot en poblaci infantil i juvenil.
Intensificar accions per a la millora de la gesti de les urgncies i les llistes despera.

Garantir nous tractaments i estendre els programes de diagnstic rpid que no sn encara
presents a tot el territori.

Reconixer laportaci dels professionals al sistema i a la confiana de la ciutadania i cercar

frmules per a la recuperaci de les condicions de treball i la participaci en la gesti i
governana dels centres.

Promoure canals de participaci dels ciutadans en el sistema.

60

Reforar la salut pblica amb impuls de les poltiques essencials de prevenci, protecci i
promoci de la salut.

Consolidar els principis de transparncia, avaluaci i retiment de comptes en tot el sistema

sanitari i social.

Desplegar la histria clnica universal en els diferents nivells assistencials, garantint

privacitat i seguretat, aix com informant i vetllant pels drets de les persones en relaci amb
la seva informaci sanitria i social.

Mantenir la competitivitat dels nostres centres i instituts de recerca i innovaci.

En el context de transici que iniciem es garantir tamb la seguretat jurdica i la continutat pel que
fa a aquelles competncies que encara no tenim desenvolupades en els mbits de salut pblica
internacional i diplomcia sanitria; de seguretat alimentria; de les professions sanitries pel que fa
a homologacions de ttols, nous programes MIR/FIR/PIR/EIR propis i adaptats a les necessitats;
dels medicaments i productes sanitaris amb la creaci de lAgncia Catalana del Medicament i
Productes Sanitaris.
La sobirania en relaci amb la poltica sanitria i la seva regulaci bsica i especfica, en base als
principis del sistema pblic, universal, equitatiu i de qualitat, ens permetr disposar de totes les
eines per construir un sistema adaptat a les necessitats dels ciutadans i del territori. En primer lloc,
s loportunitat definitiva per acabar amb el subfinanament que ha tingut sempre el nostre sistema i
poder recuperar les condicions laborals dels professionals del sector, i en segon lloc, per millorar
laccessibilitat i el temps despera, potenciar la recerca i la innovaci i recuperar les inversions que
han quedat aturades els ltims anys, mentre es fa una planificaci molt ms objectivada de les
necessitats estructurals dels nostres serveis del sistema de salut i social, pensant en l'horitz
constituent, amb l'objectiu de centrar l'atenci en les necessitats de les persones en el territori i no
en les estructures.

Cap al nou model de salut i social

El consens social s essencial i necessari per desenvolupar un sistema de salut i social que
respongui a les necessitats de les persones. Hi ha consens social pel que fa referncia a impulsar
un sistema ms integrat i centrat en la persona, que requereix que latenci social i sanitria estigui
integrada i coordinada tamb amb altres aspectes que es relacionen amb les necessitats de les
persones, educatives, mentals, laborals, superant tamb la fragmentaci actual entre mbits
assistencials, que posarien latenci primria comunitria com a principal entrada al sistema i base
de latenci integral a la persona.
En la lnia dels pasos innovadors com Sucia, Canad o el Regne Unit, es planteja la millora en
l'atenci a les persones integrant els serveis de salut amb els serveis socials, tant pel que fa
referncia a la salut pblica de les persones com pel que fa a la promoci de lautonomia personal i
latenci a la dependncia. L'objectiu s centrar l'atenci en les necessitats de la persona i no en les
estructures, per una utilitzaci ms racional i ptima dels recursos pblics disponibles.
S'impulsar el necessari consens poltic i de tot el sector per iniciar el procs a fi de definir un model
que estableixi els termes i serveis de l'atenci integral a l'usuari presents en el sistema de salut i
social, que serveixi de base de la futura Llei de salut i social de Catalunya.
Un dels objectius del nou model integral datenci sanitria i social de Catalunya ser superar la
fragmentaci actual entre mbits assistencials i construir de facto un model sanitari fonamentat en
latenci integrada entesa com la confluncia de recursos, organitzaci, gesti i provisi de serveis
61

relacionats amb els problemes socials i de salut (llur diagnstic i tractament) i la promoci
daquesta. Al mateix temps, la integraci s el millor mitj per millorar els serveis en termes daccs,
qualitat, satisfacci dels ciutadans i sostenibilitat econmica, ja que el nucli de la integraci s cada
persona i el conjunt de la ciutadania dun territori. Latenci primria, de naturalesa comunitria,
seria la base daquesta atenci integral i la principal porta dentrada al sistema de salut i social
catal. Sha de potenciar i dotar latenci primria de manera suficient perqu sigui resolutiva,
alhora que vertebradora dels diferents nivells assistencials i capa dafrontar els reptes de les
malalties de llarga durada i de lenvelliment de la poblaci
La prevenci de la malaltia, la protecci i promoci de la salut i la millora de la qualitat de vida i el
benestar de la persona ser leix principal de tot el sistema. Cal garantir-ho en tots els perodes de
la vida i amb coresponsabilitat del ciutad com a subjecte actiu en la prpia salut i benestar,
individual i collectiva.
Amb lobjectiu destimular i dincorporar hbits saludables de vida, conscincia de cost i
coresponsabilitzaci, s necessria una agncia de salut pblica de Catalunya autnoma, aix com
lenfocament de salut comunitria, mitjanant la estreta collaboraci entre els serveis datenci
primria de la salut, benestar social i salut pblica, basant la seva activitat en lacci sobre els
determinants socials de la salut, i sobretot un Pla Nacional dEducaci per la Salut multidisciplinari,
transversal i integral. Cal tenir present la salut en totes les poltiques i que el ciutad sigui
coresponsable en la cura de la seva salut i qualitat de vida.

Cap a una escola catalana inclusiva i d'xit educatiu

Catalunya ha daspirar a tenir i pot fer-ho un dels sistemes educatius ms avanats del mn. El
sistema educatiu s linstrument principal per possibilitar tant el desenvolupament personal de
cadascuna de les persones com el progrs collectiu. Es tracta duna valuosa eina per superar les
desigualtats i fer aflorar tots els talents. Leducaci, per tant, ha de ser concebuda com un b com
que reverteix en el conjunt de la societat.
En la societat del coneixement, lescenari educatiu experimenta una transformaci radical pel que fa
als mtodes, el contingut i els espais daprenentatge. En aquest marc, cal impulsar una educaci
competencial que possibiliti la igualtat doportunitats a les persones dentorns ms desafavorits, i
que actu des de la justcia per afavorir la cohesi social i poder trencar el cercle vicis de pobresa i
fracs escolar.
Leducaci s la millor inversi de futur per al pas, amb una formaci integral que sigui linstrument
per assolir el benestar per a tothom, amb igualtat doportunitats i una cohesi social ptimes, tenint
sempre present el principi dexcellncia educativa. Lensenyament de qualitat s la garantia de
continutat daquest nou Estat, ja que els canvis socials no han de fer perdre en cap moment la
identitat nacional.
Per afrontar adequadament els reptes del segle XXI en general i del procs nacional en particular, es
fa imprescindible construir una economia fonamentada en el coneixement, on el capital hum
determinar el nivell de prosperitat dels pasos i, en conseqncia, de les societats. Cal una aposta
ferma per la innovaci, la investigaci, la tecnologia i lemprenedoria.
La Llei deducaci de Catalunya ha estat, des de la seva aprovaci el 2009 per una mplia majoria
al Parlament, leix vertebrador del sistema educatiu catal, amb la integraci, la cohesi i la
immersi lingstica com a trets bsics per a una bona formaci dels alumnes. Ha establert la
necessitat de centres autnoms amb projectes educatius propis, oberts a la comunitat i que comptin
amb direccions compromeses i ben formades que liderin claustres estables. Sha superat el model
descola conservadora i despersonalitzada. Ara, com han fet els pasos amb un comproms educatiu
62

ms antic, cal transformar les bases establertes en un pla de llarg recorregut que doni estabilitat al
nostre sistema educatiu en les prximes dcades.
Lofensiva recentralitzadora que ha dut a terme el Govern espanyol a travs de la LOMCE en el
camp educatiu ha fet pals que lnica alternativa per continuar garantint un model dxit s
esdevenir un Estat independent. No podem permetre que es dinamiti lesfor i el treball constant
que hem anat forjant a les darreres dcades. Per tant, s fonamental disposar duna base slida en
leducaci universal i obligatria, i assegurar una continutat en el sistema postobligatori, tant en la
formaci professional com en el batxillerat, aix com tamb en els ensenyaments artstics superiors.
El Govern de concentraci impulsar les iniciatives de canvi que necessita el pas per al nou
escenari educatiu, les quals es concreten en cinc eixos: desenvolupar les competncies per al segle
XXI, amb metodologies i sistemes davaluaci avanats; aprofundir en lautonomia dels centres i en
el seu treball en xarxa; donar suport als docents per a lactualitzaci i millora de la seva tasca;
promoure un sistema educatiu inclusiu que generi un pas socialment no segregador amb
oportunitats per a tots els joves; i la formaci professional. Un nou model educatiu comproms
fermament en el seu poder transformador de la societat i en la necessitat destendre-la a tots els
nivells socials per tal de crear veritables ciutadans del nou Estat.
En aquest sentit, proposem endegar les mesures segents:

Mantenir i desplegar la LEC mentre no es disposi duna llei deducaci de Catalunya que
incorpori totes les competncies educatives que ara corresponen a lEstat espanyol, entre
les quals hi ha lestructura dordenaci educativa, una poltica prpia de beques o
lhomologaci, la convalidaci i el reconeixement internacional de ttols acadmics. Mantenir
i desplegar la Llei de formaci i qualificaci professional per tal de tendir cap a lexcellncia
en aquest tipus densenyaments.

Promoure un Pacte Nacional que elabori les bases de la futura Llei deducaci de Catalunya
per tal dorganitzar un sistema educatiu propi, d'xit escolar inclusiu, al qual es destini una
inversi mnima del 6% del PIB.

Lluitar contra el fracs escolar. Lofensiva de pas a favor de lxit escolar ha estat una bona
eina per continuar amb la seva aplicaci.

Suport de lAdministraci a les prctiques dinnovaci i a les noves exigncies de

lautonomia dels centres, amb projectes educatius slids i equips directius qualificats, que
converteixin lensenyament pblic en referncia de qualitat educativa, amb una dotaci de
plantilles de professorat suficients, estables i implicades en el projecte del centre.

Suport als centres, a lalumnat i a les famlies que ms ho necessitin per assegurar la
igualtat doportunitats, lequitat i la inclusi. Que els recursos que sha demostrat que sn
efectius per fer ms inclusiu el sistema es vagin dotant de manera suficient i estable.

Un currculum competencial, com un marc flexible de referncia, que possibiliti la qualitat

dels projectes educatius propis.

Desenvolupament diniciatives davaluaci i prospectiva educatives, enfocades tant a

resultats com a processos daprenentatge i vinculades a la recerca internacional.

Impuls dun programa de formaci permanent per als mestres, professors i equips directius
que possibiliti la millora de les prctiques educatives i la revisi de la formaci inicial.

Serveis i programes que donin suport als centres per fer una diagnosi preco de lalumnat
amb dificultats i dissenyar una atenci rpida, efica i permanent, que ajudi aquest alumnat
a superar les dificultats inicials.
63

Facilitar la coherncia en tota leducaci obligatria, promovent projectes educatius

continus dinfantil, primria i secundria.

Fer propostes dintervenci proactives en la lluita contra labsentisme, la desafecci i

labandonament escolar, coordinades entre les administracions i el teixit econmic i social.

Afavorir el treball en xarxa dels centres educatius, tant entre ells com amb el seu entorn,
comenant per les famlies, des duna concepci comunitria en qu lescola s leix
principal de diferents actuacions educatives i culturals del barri o poble, formals i no formals,
aix com del treball del mn associatiu i professional i dels ens locals mateixos.

Destinar, quan la situaci pressupostria ho permeti, les partides pressupostries suficients

per recuperar les condicions salarials del professorat i el reconeixement de la tasca
directiva; i destinar partides extraordinries per a l'escola inclusiva, per atendre les
sollicituds de les beques de menjador, per donar suport a les escoles de mares i pares, per
al sosteniment de les escoles bressol municipals i diniciativa social (0-3 anys) i de les
escoles municipals de msica.

Crear, ordenar, desenvolupar i consolidar un sistema propi de formaci professional de

qualitat i adaptat a les necessitats personals i professionals de les persones i de les
empreses, amb una base slida i consolidable al llarg del temps, per tal daugmentar la
qualificaci professional dels ciutadans i la competitivitat de les empreses que permeti fer
de Catalunya un pas avanat.

Establir un model de formaci professional dual obert i flexible que permeti la

contextualitzaci als diferents tipus dempreses dacord amb el model productiu de
Catalunya.

Desenvolupar les competncies per al segle XXI amb metodologies i sistemes davaluaci
avanats: el desplegament de les competncies digitals s indispensable per a tota persona
que vulgui interactuar amb normalitat en la societat actual. Es tracta dun conjunt
dhabilitats, coneixements i tamb dactituds que els alumnes han danar assolint durant la
seva escolaritat.

Lensenyament superior, garantia d'oportunitats

Lensenyament superior arrossega dficits propis de la dependncia de lleis i normatives estatals
plenes de rigideses i pensades per a un model que no s el que necessita el nostre pas. El conjunt
de lensenyament superior presenta, a ms, desequilibris que cal superar: mentre que en lmbit de
la formaci professional els nivells descolaritzaci encara sn massa baixos per al que s la realitat
social i econmica del pas, en lmbit de leducaci universitria lescolaritzaci de la poblaci jove
sha situat en els percentatges ms alts de la histria (el 31%). Tot i aix, cal abordar poltiques que
noms es podran impulsar des dun nou Estat perqu el conjunt daquest ensenyament respongui a
les necessitats socials i econmiques del pas.
El sistema universitari i de recerca de Catalunya ha assolit els darrers anys uns nivells
d'excellncia reconeguts internacionalment, que configuren Catalunya com un dels pols de
coneixement del sud dEuropa. Ara necessitem les estructures prpies dun Estat per poder
desplegar les poltiques adients que permetin traslladar aquest nivell assolit en una realitat que

64

configuri una societat on leconomia del coneixement tingui un paper rellevant, i on la creaci de
coneixement derivi tamb en la creaci de riquesa, ocupaci i millora social en general.
Igualment, en lmbit de la formaci professional cal garantir un procs formatiu que respongui a les
necessitats del nostre teixit social i econmic, aix com assegurar a les persones una millor i ms
completa inserci i carrera laboral, amb poltiques de reciclatge adequades al context
socioeconmic i al mercat de treball.
A Catalunya, doncs, volem bastir aquest ensenyament superior sobre els pilars de lexcellncia i la
qualitat, la transparncia, la igualtat doportunitats i leliminaci de barreres (on, en cap cas, els
motius econmics impedeixin laccs al sistema), posant en valor la tasca social de les universitats.
Ha de ser un ensenyament superior obert al mn i al talent, amb una alta internacionalitzaci per
consolidar una posici de lideratge a Europa i al mn; un sistema dotat de recursos suficients, que
faciliti al mxim un accs inclusiu i laprofitament de les oportunitats, i que impulsi larribada del
coneixement al mercat per generar valor i creixement econmic.
Tot aix ho podrem bastir al si dun nou Estat que ens doti de les eines i els recursos per fer-ho
possible impulsant les mesures segents:

Un pla nacional de beques, amb un nou model de preus, beques i ajuts, que garanteixin
lefectiva equitat en laccs a lensenyament superior; els motius econmics no han de
suposar cap impediment per a l'accs al sistema universitari..

Un increment del finanament per a les universitats i centres a lalada de les seves
necessitats i del pas al qual donen servei.

Multiplicar els canals de relaci entre la universitat i el conjunt de la societat, de manera que
responguin de manera satisfactria i rpida a les demandes i necessitats.

Mesures que facilitin la retenci i captaci de talent, amb igualtat daccs a les oportunitats.

Mesures que promoguin lobertura i lautonomia acadmica dun sistema que vol i pot ser
capdavanter en un mn on el coneixement est impulsant una gran revoluci basada en les
idees, les capacitats i el talent, i leconomia del coneixement.

Poltiques de suport a les famlies

Les poltiques de suport a les famlies han de ser un pilar important de la nostra societat. La crisi
actual ha mostrat que les famlies, en totes les seves noves i diverses formes, han esdevingut un
coix fonamental. Tot i els avenos assolits en matria de lluita contra la pobresa i de suport a les
famlies ms vulnerables, la situaci actual de les poltiques de protecci familiar es troben en una
situaci encara allunyada del que seria desitjable.
Certament, a Catalunya les poltiques de protecci familiar no compten amb la llarga tradici dels
estats del benestar de la majoria de pasos europeus occidentals, malgrat que l'acci
desenvolupada en serveis per a la primera infncia comencen a acostar-se ms a la mitjana
europea.
65

La famlia s una instituci en constant evoluci. Els canvis socials de les darreres poques han
comportat grans transformacions en el model tradicional de famlia, passant de famlies extenses a
la famlia nuclear, a famlies monoparentals, reconstitudes, etc., situacions a les quals les poltiques
pbliques han de saber donar resposta.
Partint d'una situaci en qu el nostre Estat del benestar, en relaci amb el suport a les famlies
amb fills, presenta molt recorregut a l'ala en desenvolupament de serveis socials, sn les dones
dins la unitat familiar les que carreguen el pes de la doble jornada laboral, a casa i al mercat de
treball. Tot i tenir una inserci laboral intensa, i a voltes precria, sn les qui dediquen gran part del
seu temps a cuidar infants i avis.
A Catalunya volem avanar en la lnia dels pasos europeus ms desenvolupats, assegurant ms
presncia del pare en la criana dels fills i de la mare en el mercat de treball. A tall d'exemple, la
taxa de natalitat a Sucia supera la catalana, on l'ocupaci femenina s fora ms alta, perqu
gaudeixen de permisos parentals en temps i diners molt ms generosos.
El gran gruix del suport a les famlies avui arriba via deduccions i desgravacions fiscals, tant
autonmiques com estatals, les quals, tot i ser equiparables a les de la UE-28, tendeixen a
beneficiar sobretot les classes mitjanes i altes, ats que les famlies amb rendes baixes ja no
realitzen la declaraci de renda.
s per aix que ens cal prestar ms atenci a les famlies en situacions especials mitjanant
poltiques integrals de suport a les famlies, amb ms recursos i serveis, lluitant contra les
desigualtats i donant suport a les famlies que travessen situacions difcils que afecten el seu
benestar, especialment aquelles famlies amb fills a crrec.
En relaci amb els objectius que cal emprendre, les poltiques familiars haurien de perseguir:

La reducci del nombre de famlies en situaci pobresa.

Lafavoriment de la conciliaci de la vida familiar, personal i laboral. Contribuir a la
coresponsabilitat dels homes i de les dones en lmbit familiar, especialment en la cura i
leducaci dels fills i filles.
Creaci de les condicions perqu els pares i mares puguin tenir el nombre de fills desitjat.
Increment de la qualitat de vida de les famlies des del punt de vista emocional, promovent
programes dacompanyament familiar que ajudin a reforar les habilitats parentals, aix com
serveis dassessorament que atenguin situacions de dificultat relacional i de comunicaci.

Mesures:

Potenciar la inversi pblica en l'educaci de 0 a 3 anys per cobrir la demanda insatisfeta

existent d'escoles bressol.
Reforma de les ajudes a famlies amb fills a crrec per augmentar la cobertura dels infants i
famlies en situaci de pobresa i vulnerabilitat.
Implementar una fiscalitat justa per a famlies amb infants en situaci de pobresa i
promoure la reducci de l'IVA que gravi productes bsics infantils.
Diversificar els serveis per a la primera infncia, com ara espais familiars o ludoteques, per
fomentar l'acompanyament a les famlies en la criana i l'educaci.
Evitar desnonaments d'habitatges a famlies amb infants i prioritzar aquestes famlies en
programes i ajuts pblics de lloguer.

66

Ampliar la cartera de serveis de salut a infants en medecines, vacunes, odontologia, ulleres

i audifons.
Consolidar l'equiparaci entre famlies nombroses i les monoparentals en avantatges i
recursos de qu disposen.
Impulsar el lleure familiar compartit a partir de programes especfics, i garantir una oferta
cultural i social per a les famlies.
Implementar les recomanacions de la Comissi d'estudis per a la reforma horria del
Parlament de Catalunya, per a la millora de la conciliaci de la vida laboral i familiar.

El repte social de les persones grans i de les persones amb discapacitat: la

promoci de lautonomia personal i l'accessibilitat per a tothom
La gent gran constitueix un pilar fonamental en la nostra societat i el nou pas ha de garantir que les
persones grans visquin la vellesa amb autonomia personal, estima i dignitat.
De la mateixa manera, el nostre pas ha de garantir que les persones amb discapacitat fsica,
sensorial, intellectual o mental, i les persones amb altres tipus de diversitat funcional visquin en
igualtat doportunitats i exerceixin els seus drets de participaci social, sense cap tipus de
discriminaci o dificultat.
Cal garantir un sistema pblic de pensions amb quanties suficients i dignes, de carcter contributiu,
repartiment i solidaritat intergeneracional, que garanteixi el poder adquisitiu dels pensionistes i que
eradiqui la pobresa entre les persones ms grans, especialment entre les dones que viuen soles.
Al seu torn, el sistema de pensions catal ha de ser completat amb el conjunt de prestacions socials
no contributives universals daquelles contingncies que actualment es protegeixen, i aquelles altres
que en el futur es puguin establir en desenvolupament de lEstat del benestar.
Amb l'nim de desplegar una poltica integral d'atenci a la gent gran i a les persones amb
discapacitat, basada en l'autonomia i l'envelliment actiu, es proposa impulsar una Llei de promoci
de lautonomia personal que garanteixi una cartera de serveis suficient i que compti amb una
agncia nica de Promoci de lAutonomia Personal i Atenci a la Dependncia, que cohesioni tots
els itineraris bsics, els nivells assistencials i l'atenci domiciliria, i que desenvolupi una gesti
integrada amb una cartera de recursos nica social i sanitria
La nova Llei de promoci de lautonomia personal i de la dependncia sadaptar a la realitat
demogrfica i, juntament amb la revisi del sistema de pensions, ha de conduir a la millora de les
prestacions a les persones dependents, que garanteixin la seva qualitat de vida.
LAgncia de Promoci de lAutonomia Personal i Atenci a la Dependncia reunir els recursos i
serveis que els actuals departaments de Salut i Benestar Social destinen a la promoci de
lautonomia personal i atenci a les persones en situaci de dependncia.
Lorganitzaci ha de centrar-se en la persona i no en les estructures i institucions, amb una clara
tendncia a un treball comunitari i cap a la integraci dels serveis sanitaris i socials, tenint en
compte la realitat geogrfica, epidemiolgica i sociodemogrfica de cada territori
Els serveis han destar descentralitzats en el territori, i tamb la planificaci, provisi, gesti i
avaluaci. Concretant una porta dentrada nica i la figura del professional de referncia, i amb una
oferta de serveis unificada i adaptable a les necessitats de les persones, es garantir un accs
universal i equitatiu als serveis socials que faciliti lenvelliment digne a la prpia llar.
67

Laugment de recursos permetr implementar nous programes per afavorir lautonomia personal i
lenvelliment actiu, una detecci preco de les dificultats i problemtiques, i una prevenci efica del
maltractament envers les persones grans, tot garantint la plena accessibilitat als serveis i
equipaments de forma equitable i universal.
El nou Estat ha daprofitar el potencial que representa la gent gran i crear estructures en les quals la
seva participaci en les preses de decisions sigui real, no sols en aspectes que afectin aquest grup,
sin tota la societat.

Un pas accessible per a tothom

Per tenir veritablement un pas accessible per a tothom, cal en primer lloc el comproms per una
Catalunya inclusiva. Aquest comproms sha de reflectir en un marc legislatiu que tingui en compte
tots els aspectes sobre els quals sha de treballar per fer possible garantir els drets, la no
discriminaci i la inclusi de les persones amb discapacitat.
La Llei 13/2014, de 30 doctubre, daccessibilitat ha intentat simplificar normativament tots els
aspectes relacionats amb laccessibilitat, amb un text integrador per reduir el ventall de normes, que
genera dificultats i complexitat a lhora dinterpretar i aplicar la legislaci. La legislaci bsica
continua sent estatal, malgrat que les competncies sobre les poltiques sn prcticament en la
seva totalitat de Catalunya.
El marc legal catal actual est alineat amb la Convenci Internacional sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat i amb lEstratgia de la Uni Europea 2020, per incorporar a les
poltiques pbliques mesures per garantir la igualtat doportunitats, laccessibilitat i una defensa dels
drets socials de les persones amb discapacitat. Una legislaci nica i integrada permetr articular
duna forma efectiva tant la participaci en la planificaci, execuci i seguiment de les poltiques, de
les persones amb discapacitat i les seves famlies, com la participaci local en el desenvolupament
de la norma.
La promoci de laccessibilitat com a instrument per fer efectiu el principi digualtat entre els
ciutadans suposa la supressi de barreres de tot tipus amb transversalitat. Inclou aspectes com la
inclusi laboral, la salut, el consum, la protecci social, la protecci jurdica, la cultura, loci inclusiu,
lesport, la participaci en la societat, la imatge social, laccessibilitat fsica en lhabitatge, el
transport, laccessibilitat a les noves tecnologies i a la societat de la informaci, leducaci, i la
fiscalitat. Noms disposar de totes les eines i instruments per incidir en aquests aspectes, que no
tenim actualment en el marc autonmic, ens aportar un pas accessible per a tothom.

68

Compromesos amb la infncia i la joventut

Sempre es diu que els infants i els joves sn el futur, per s ben cert que formen part del present i
que des de les primeres etapes de la vida cal garantir la igualtat doportunitats tant dinfants com de
joves per poder esborrar aquelles barreres socioeconmiques i/o territorials que la dificulten. De fet,
el sentit mxim del nou pas que estem construint s deixar un pas millor a les noves generacions,
als nostres joves i infants, als nostres fills i nts per tal que visquin millor i de forma ms justa del
que ho han fet les generacions que ens han precedit.
Actualment, per, segons lindicador AROPE, un 30,5% de menors de setze anys viuen en situaci
de pobresa i exclusi social a Catalunya, xifra superior a la mitjana de la UE28. De la mateixa
manera, el jovent s un dels collectius ms afectats per la crisi del sistema econmic imperant.
Actualment lEstat espanyol s el segon Estat europeu amb ms atur juvenil, sobrepassant la
barrera del 50%; un atur que sovint sha cronificat. Si locupaci juvenil s totalment precria,
loportunitat de realitzar estudis superiors tamb comporta dificultats daccs, amb uns preus elevats
i unes beques insuficients. A ms, laccs a lhabitatge s un altre dels factors que impossibiliten el
desenvolupament del projecte vital del jovent i que situen la taxa demancipaci juvenil de
Catalunya en un nivell molt baix comparada amb altres pasos europeus.
Aquestes situacions condueixen a la precaritzaci de la vida del jovent en lactual sistema dins
lEstat espanyol i denoten que lnica manera de capgirar les actuals circumstncies s a partir de la
independncia, a fi de dur a terme unes poltiques decisives, diferents i prioritries compromeses
amb la infncia i la joventut.
El nou Estat ens donar loportunitat de garantir que tots els nens, nenes, adolescents i joves, amb
independncia don visquin, tinguin les mateixes oportunitats en leducaci, en la salut, en la nutrici
i en el respecte dels seus drets ms bsics. Ha de ser un pas que combati decididament el
maltractament envers els infants i adolescents. Un nou pas amb una educaci inclusiva i amb un
mapa de recursos, serveis i programes que ajudin al coneixement dels seus drets i deures, que
potencin les seves capacitats i que estimulin la seva autonomia. Un nou pas que aculli una societat
on els infants i adolescents puguin ser protagonistes de les seves prpies vides i puguin participar
en aquesta societat. El nou marc ha de servir per aplicar un pla de poltiques actives per al jovent
centrades sobretot en la formaci i el coneixement, incidint en les beques salari i laugment dels
recursos en tot el sistema educatiu; laccs a lhabitatge, potenciant el lloguer social per a joves i
poltiques per a lemancipaci juvenil; i en la potenciaci duna ocupaci digna que eviti la
precaritzaci actual, a travs dun marc catal de relacions laborals.
Daltra banda, les inversions en infncia sn fonamentals a lhora de garantir la igualtat
doportunitats per a totes les persones en la mesura que permeten afrontar ben aviat les causes de
la desigualtat. Ser un pas que podr redefinir lajuda per a fills a crrec; potenciar la inversi
pblica per als serveis educatius als infants de 0 a 3 anys, reforant encara ms la prevenci i la
detecci preco de totes aquelles situacions que suposin un risc de desprotecci per als infants i
adolescents, amb mesures datenci a la famlia i a lentorn, mitjanant el nou model dintervenci
socioeducativa, i doblar la inversi en poltiques dinfncia per situar-nos en la mitjana europea.
Tamb ser un pas que continuar apostant clarament per lacolliment en les famlies per davant
de lacolliment institucionalitzat en centres. En definitiva, un nou pas que donar protagonisme als
infants i joves, amb igualtat doportunitats, perqu sn i seran la base del nou pas.

69

L'impuls al tercer sector, associacionisme i voluntariat

Catalunya disposa dun teixit associatiu consolidat i de gran tradici, que ha constitut part de la
seva identitat. Les persones compromeses en lacci collectiva a partir de la implicaci en
associacions dndole diversa, amb llur actuaci voluntria, lliure i compromesa, han contribut a la
millora constant de les condicions de vida, entesa en tots els seus mbits, i al desenvolupament de
la societat catalana.
A Catalunya la iniciativa social s present histricament en molts mbits i a tot el territori. Aquesta
s una caracterstica essencial del nostre pas i forma part de la seva riquesa. Catalunya registra
una de les taxes ms elevades d'iniciatives socials que han pres la forma d'empreses d'inserci
social pel treball, fins les fundacions, cooperatives i entitats socials. La nostra Administraci no pot
menystenir aquesta vlua, ja que les entitats socials presten serveis bsics que en molts casos
lAdministraci pblica no podria prestar directament.
Les entitats del tercer sector social tenen un paper fonamental en la prestaci de serveis sovint
pblics datenci a les persones. Aquestes entitats aporten un valor afegit, que per la seva
naturalesa civil han ajudat histricament a innovar i a generar noves demandes ciutadanes d'atenci
social i de salut. La seva naturalesa de base ciutadana, aix com la seva vocaci social, comunitria
i no mercantil, ha generat una confiana ciutadana vers un teixit assistencial de primer ordre en
mbits on lAdministraci no arriba directament.
Apostem per actualitzar el pla de suport al tercer sector, amb la mirada posada al nou pas.
Definirem el model de relaci que ha de tenir el tercer sector social per construir un Estat on es
garanteixin els drets socials.
s per aix que defensem un model propi de concertaci tant en lmbit social com en el sanitari i
educatiu, que prevegi clusules socials en la contractaci de serveis pblics, ms enll del que
estableix actualment la llei de contractes del sector pblic, a fi dacabar amb el reduccionisme de la
millor oferta econmica. Aquest model definir una prestaci de serveis pblics amb criteris de
qualitat, sense encarir necessriament costos per a lAdministraci, tenint en compte el nostre teixit
dentitats del tercer sector fortament arrelades al nostre pas.
Laprovaci de la Directiva 2014/24/UE marca que s necessari tenir models de concertaci que
tinguin en compte el context cultural i el carcter delicat dels serveis datenci a les persones
(sanitaris, socials i educatius). Aquesta directiva estableix un marge de maniobra per organitzar
lelecci dels provedors dels serveis de la manera que considerin pertinent, sempre que es
mantinguin els principis fonamentals de transparncia i igualtat de tracte, fent possible aplicar
criteris de qualitat especfics per a lelecci de provedors per als serveis pblics essencials.
La possibilitat de tenir una legislaci bsica prpia en matria de contractaci pblica que interpreti
de forma adequada les directives europees permetr una relaci millor amb el nostre potent tercer
sector social. Daquesta manera, fixant criteris de qualitat fugint dels estrictament economicistes, es
milloraran i sampliaran els serveis pblics que es presten des daquestes entitats.

70

Per un model d'associacionisme i voluntariat

Les entitats tenen un paper cabdal en la construcci didentitats collectives, en la vertebraci dels
territoris i en la cohesi social, i permeten tamb als ciutadans de Catalunya participar i implicar-se
en la construcci social, que s la base duna societat democrtica, madura i solidria. Promouen
una acci voluntria que contribueix a la promoci de valors i principis com ara la solidaritat, el
comproms, lesfor o el respecte, com a manifestacions de la societat civil.
En aquest sentit, de forma prioritria ens cal enfortir el model catal del voluntariat amb la finalitat
de fomentar, reconixer i protegir lassociacionisme i el voluntariat, i donar-los suport com a agents
de transformaci social.

Per un transport pblic, accessible i de qualitat que garanteixi una mobilitat

sostenible i segura
Tenim un pas relativament petit i amb un potent sistema de ciutats. Apostem per una combinaci
de sistemes de mobilitat, amb el transport pblic com la quarta pota de lEstat del benestar, ja que
ha de ser leina garant del dret a laccessibilitat dels ciutadans. El ferrocarril ha de ser lespina dorsal
de la mobilitat, tant pel que fa a passatgers com a mercaderies, conjuntament amb la carretera, el
transport martim i laeri. Alhora, cal prioritzar els sistemes de mobilitat no motoritzada, amb una
atenci especial a la seguretat dels vianants i a la promoci de la bicicleta.
Cal avanar en la millora del transport per carretera que far possible, partint de la flexibilitat de la
infraestructura de lautobs, implantar una nova xarxa amb corredors de vertebraci territorial de
manera que es garanteixi la connectivitat en malla de totes les capitals de comarca. Aix com la
introducci i consolidaci daltres modes de transport a la demanda ms gils i adaptables a les
demandes especfiques o de baix volum, les eines disponibles amb laplicaci de les noves
tecnologies fan possible una gesti ms eficient i sostenible de tot el sistema.
Hem de construir un nou marc jurdic de la mobilitat a Catalunya, que incorpori el dret a
laccessibilitat universal dels ciutadans i que tingui en compte la realitat territorial i la diversitat
dusos i activitats. Cal establir mecanismes de finanament dels serveis de transport pblic i de les
infraestructures viries en desenvolupament de la Llei de finanament del transport pblic, acabada
daprovar, que fomentin ls racional del vehicle privat i la sostenibilitat del sistema pblic. Ms enll
del marc legislatiu, caldr fer un programa que garanteixi la concreci de la mobilitat sostenible en
rees de baixa densitat, zones rurals allades, rees logstiques i polgons industrials.
Caldr establir un pla dinversions en el sistema de ferrocarril, especialment en Rodalies i en els
recorreguts de mitjana distncia. En parallel, cal executar les inversions per al Corredor Mediterrani
que estan previstes a lagenda catalana del CMED, a fi de garantir el transport de mercaderies,
sense deixar de banda una planificaci per a la millora de lactual xarxa de ferrocarril, amb una nova
programaci dextensi de lnies.

71

Un nou pas des dels barris: la intervenci social integral

Amb la voluntat de superar els impactes socials de la crisi econmica, cal endegar una acci de
recuperaci de barris i rescat de persones i famlies vulnerables en risc d'exclusi social. La
intervenci social integral vol combinar l'actuaci urbanstica amb l'acci social per regenerar el
teixit urb i social en els barris ms vulnerables de les ciutats del pas, aix com en els centres
urbans que han patit processos de degradaci.
s per aix que, d'acord amb la dinmica de recuperaci dels pressupostos pblics, situats en un
context de garantia de la suficincia financera de les administracions, es vol prioritzar la necessitat
d'invertir socialment i urbansticament en els barris ms vulnerables i degradats del pas en qu la
crisi ha passat factura.
Mesures:

Impulsarem la cooperaci interadministrativa des dels municipis, els consells comarcals, les
diputacions i altres ens supramunicipals, establint un consens amb el Govern del nou pas
per rellanar la Llei de barris, amb l'objectiu de rescatar les persones i combatre la
degradaci social que ha provocat la crisi a les nostres ciutats.

Abordarem des de la innovaci social i de forma multisectorial (salut i social, educaci,

urbanisme, comer, cultura..) les necessitats dels barris ms vulnerables de les ciutats del
pas, amb l'nim de recuperar-los per a tots els ciutadans.

Assumim la voluntat de millorar la inversi realitzada amb la Llei de barris, dotant un fons
plurianual de barris durant la propera legislatura.

Habitatge, ciutat i habitatge, habitatge social

Lhabitatge t un paper decisiu en les economies familiars i, per tant, en la determinaci de les
desigualtats. Es necessari establir mecanismes que evitin la reproducci de les circumstncies que
han portat a la bombolla immobiliria i als efectes socials collaterals en el futur. Tenim el repte de
millorar lactual rtio del cost dhabitatge en relaci amb la renda disponible de les famlies. La
poltica dhabitatge ha de preveure noves formes de tinena i tendir cap al valor ds daquest i no
cap al valor econmic, fomentant el creixement del parc de lloguer i, especialment el parc pblic. La
rehabilitaci de lactual parc dhabitatges esdevindr prioritria a Catalunya, juntament amb la
regeneraci drees urbanes al servei de la cohesi social.
Ms enll dun programa de transici per solucionar el problema dels milers de vides hipotecades
que hi ha a Catalunya al lmit de lexclusi social, les poltiques dhabitatge aniran dirigides a una
intervenci pblica selectiva i efectiva sobre els mercats que tinguin per objectiu ladequaci del
preu de lhabitatge a la capacitat de renda de les famlies.
El lloguer ha de ser el rgim de tinena prioritari de lhabitatge protegit de promoci privada, i el dret
de superfcie i el lloguer, els rgims de tinena prioritaris de les promocions pbliques per garantir la
propietat pblica del parc que doni servei a ms duna generaci. Amb aquest objectiu treballarem
amb la tramitaci duna llei prpia darrendaments urbans, en la lnia dels textos ms avanats
existents als pasos del nostre entorn.

72

La Llei dhabitatge a Catalunya intervindr mitjanant la dotaci dun parc dhabitatge protegit pblic
i/o privat que perduri en el temps fins a arribar a percentatges del 20% i amb la creaci dun parc
protegit amb garanties jurdiques de no desqualificaci.
La llei tamb intervindr en el control del sobreendeutament i inclour la garantia de la daci en
pagament. Promour els canvis normatius respecte de la normativa de les taxacions immobiliries
hipotecries i tindr tamb com a objectiu canviar les actituds i la relaci envers lhabitatge com a
valor patrimonial, aix com el tractament fiscal de les plusvlues immobiliries.
Catalunya es dotar de poltiques dhabitatge per tornar a tenir el seu pes en el PIB, reforant la
rehabilitaci estructural i la rehabilitaci energtica del parc dhabitatges existent.

Un pas culturalment avanat

Catalunya sha de configurar com un pas on la cultura esdevingui la columna vertebral dels valors
cvics mitjanant la creaci, la crtica i la innovaci. Catalunya t en la seva cultura la millor carta de
presentaci al mn. No tenim un pas extens, ni un pas ric en matries primeres, per s que
podem ser un referent en les poltiques culturals com a eines de benestar social i de creixement
personal i collectiu.
Un pas que es vol veure a si mateix com a innovador, modern i creatiu ha de generalitzar la
prctica de la cultura en totes les seves formes i fomentar laccs a la producci cultural. La cultura,
entesa com a tal, tamb s recerca, tamb s innovaci, tamb s desenvolupament.
La creativitat, les empreses culturals, el patrimoni i lassociacionisme cultural seran objecte duna
atenci especial. Es potenciar al mxim lequilibri cultural en el conjunt del territori. Aix mateix, es
donar el mxim relleu a la producci cultural de les Illes Balears, el Pas Valenci i Andorra.
Les poltiques culturals han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i
el foment dels valors cvics. s grcies a les successives revolucions culturals esdevingudes a
Europa, i especialment a Catalunya, que sha configurat com a societat democrtica i lliure.
La poltica lingstica del nou pas democrticament ser la que decideixin els catalans. En aquest
sentit, sarticular un nou model de poltica lingstica que aposti clarament per la diversitat
lingstica i perqu el catal pugui tenir un valor central ineludible, ja que es tracta de la llengua
prpia nacional. A la vegada, el model lingstic ha de garantir que cap ciutad no perdi els drets
lingstics que t ara.
El coneixement de la llengua catalana per part del 100% de la poblaci ser una prioritat en el nou
pas. Aquest coneixement quedar garantit a travs d'un sistema d'ensenyament lingstic universal
i inclusiu que no faci diferncies entre la poblaci per ra de llengua.
La dimensi internacional i el prestigi de la llengua catalana estaran garantits pel nou Estat, que
vetllar pel seu s i reconeixement en tots els organismes internacionals. El catal ser, doncs,
llengua dEstat.
Lobjectiu prioritari de la poltica lingstica s la darribar a la plena normalitzaci de ls de la
llengua en tots els mbits a Catalunya i reforar la cooperaci en aquests mateixos mbits en el
conjunt de territoris de parla catalana. La situaci deficitria en qu es troba lidioma en alguns
mbits sectorials o territorials demana mesures especfiques als quals lAdministraci catalana,
conjuntament amb lentramat associatiu i institucional de tot el territori, ha de donar suport
decididament.
73

En aquest context de potenciaci, foment i protecci de la llengua catalana, la llengua castellana

continuar sent llengua oficial a Catalunya
Les mesures concretes que abastarien el suport pblic a la Cultura sn les segents: lIVA cultural
superredut del 4%; incloure el dret a la cultura com un dret constitucional bsic; garantir la
presncia de lelement cultural com a eix transversal en totes les poltiques del Govern (sanitat,
educaci, benestar social, economia, recerca i desenvolupament, etc.); aprovaci duna llei de
mecenatge per a les aportacions a entitats culturals i establiment de deduccions fiscals per a les
persones fsiques i jurdiques que facin aportacions en lmbit cultural; aprovaci duna llei de
propietat intellectual que fomenti la protecci econmica de lautor, que faciliti lestabliment de
models de negoci basats en lentorn digital i que promogui laccs a la cultura; establiment duna
fiscalitat i rgim de la seguretat social catalana adaptada a les necessitats dels diferents agents de
la cultura; repensar, reorganitzar i millorar lensenyament artstic a Catalunya per tal de crear
centres dexcellncia; crear estructures culturals que facilitin la suma de recursos i afavoreixen el
treball transversal entre diferents creadors.
Les mesures concretes que abastarien el suport pblic a la llengua sn les segents:

La llengua catalana ser la llengua transversal del pas i ser la llengua que vertebrar la
societat catalana, sense perjudici de totes les altres llenges, oficials o no, que s'hi parlen.
Cap ciutad no podr ser discriminat per raons lingstiques.

Nou pla de llenges en el sistema educatiu, tot reforant el model d'immersi lingstica,
encarat cap al plurilingisme, que tingui en compte tamb l'accessibilitat plena per als
usuaris de la llengua de signes catalana i que tendeixi cap a la consolidaci d'un model
bimodal entre llengua oral i llengua de signes. El catal ha de ser la llengua vehicular a tots
els nivells de l'ensenyament.

Garantir l'accs a l'aprenentatge del catal per a tothom, tingui l'edat que tingui i visqui on
visqui. Promoure la creaci duna ISO de qualitat lingstica a escala internacional. Ser
pioners en la gesti lingstica empresarial.

Normalitzaci lingstica en la justcia i en totes les estructures administratives del nou Estat
(mitjans de comunicaci, sanitat, educaci, interior...).

Atenci a la diversitat lingstica des de l'Administraci, tenint en compte que els drets
lingstics sn nominatius dels ciutadans. Des d'aquest punt de vista, cal legislar les
diferents oficialitats administratives establint i diferenciant els usos administratius del
castell, de la llengua de signes catalana i de l'occit.

Garantirem que el catal sigui reconegut i acceptat com a llengua de ple dret en tots els
organismes internacionals en els quals participi el nou Estat, especialment tots els que
depenen de l'entramat d'institucions europees

Lesport en el nou pas

La poltica esportiva de Catalunya basada en la promoci de l'activitat fsica i l'esport tindr un
paper central i transversal en el nou pas.
En aquest sentit, es treballar per enfortir la dimensi pblica de lAdministraci esportiva de
Catalunya i es considerar la possibilitat d'articular, conjuntament amb la societat civil esportiva, un
ens privat que la pugui representar. Tamb caldr crear i desenvolupar les estructures dEstat
74

pbliques i privades necessries per homologar Catalunya com a pas esportiu a escala
internacional. El model esportiu hauria de ser fruit dun consens participatiu i democrtic de tots els
sectors de lesport catal.
Les seleccions catalanes participaran en els campionats europeus i, si escau, en els mundials. El
reconeixement dun comit olmpic de Catalunya permetr la participaci dels esportistes catalans
en els propers Jocs Olmpics. Com a conseqncia, en el seu conjunt, es triplicar el nombre de
clubs i esportistes catalans que participaran en competicions internacionals oficials.
Lesport de base i lesport femen continuaran sent dos segments estratgicament prioritaris del
govern esportiu del pas per tal danar millorant les xifres, tant quantitativament com qualitativament.
Lesport s un vehicle dintegraci excellent; cal potenciar accions desport inclusiu i reforar les
poltiques adreades a afavorir la prctica de lesport per persones amb discapacitat; ms ben dit,
amb capacitats diferents. En el mateix sentit, cal facilitar laccs la prctica esportiva als collectius
socials ms desfavorits.
Continuarem dotant de recursos lINEFC Catalunya, per continuar essent el centre de referncia en
la formaci i en la recerca esportiva a escala internacional.
El CAR de Sant Cugat ha de continuar essent un centre de referncia internacional en lalt
rendiment esportiu, i ser el centre de referncia per a la preparaci de totes les seleccions
nacionals catalanes. Continuarem potenciant el centre a escala internacional, potenciant el contacte
amb les millors federacions de cadascuna de les diferents modalitats esportives, per tal que els
nostres esportistes puguin entrar amb els millors, fet que ens ajudar sens dubte a millorar el nostre
nivell. Tamb caldr potenciar la coordinaci amb els centres de tecnificaci darreu del pas
conjuntament amb les federacions esportives catalanes.
Es reconeixer legalment el voluntariat esportiu, amb excepcions de les crregues pbliques del
professionalisme esportiu, com a pilar bsic dun model esportiu de nivell i participatiu.
Les mesures concretes que comprendrien el suport pblic a lesport es tradueixen en millors
mesures fiscals i financeres:

Una llei de mecenatge que incentivi efectivament la inversi privada en lesport.

Laplicaci dun IVA redut a les entitats i activitats esportives.

Beneficis fiscals i contributius derivats de prctica esportiva per exemple, reduccions de

la quota de la seguretat social.

75

3.2 UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

La construcci del nou Estat representa una oportunitat per impulsar un model econmic per a
Catalunya que contribueixi a fer una societat ms justa, honesta i solidria. Un model on leconomia
estigui al servei de les persones, per reduir les desigualtats, promoure el progrs social i millorar la
qualitat de vida de les persones. s a dir, una economia que posi tanta atenci a la creaci de
riquesa com a la seva distribuci.
Un nou Estat vol dir tamb poder decidir en mbits fonamentals per al desenvolupament duna
economia com ara les poltiques docupaci, els mercats de lenergia i les telecomunicacions, la
fiscalitat, la recerca o la poltica industrial. I tamb vol dir disposar de totes les eines possibles que
ajudin a potenciar el talent del pas, els emprenedors, les petites i mitjanes empreses, per fer de
Catalunya una economia slida i moderna.
Un nou Estat s, per tant, tenir capacitat de decisi i ms recursos a labast per avanar cap a una
economia ms productiva, dinmica, innovadora i ambientalment sostenible. Una economia que
potenci la collaboraci entre empreses, treballadors i sector pblic per ser ms competitius i
continuar creixent a nivell internacional. En definitiva, construir a Catalunya un model econmic amb
nous horitzons de creixement, equiparable al dels pasos capdavanters dEuropa.

La cohesi i la sostenibilitat territorial

La poltica territorial ha de garantir la viabilitat de la cohesi territorial fixant la poblaci arreu de la
diversitat de viles i pobles, per aix ha destar al servei de leconomia local, ha de ser cooperativa
entre les institucions, ha de tenir una poltica de mobilitat bsica i universal i ha de garantir els
serveis bsics de comunicacions i tecnologies de la informaci. Hem de definir un model que posi fi
al consum indiscriminat del sl basat en la urbanitzaci dispersa, en lurbanisme de plusvlua i en el
mtode de finanament dels municipis.
Igualment, un dels objectius de la poltica territorial s descongestionar els sistemes urbans tot
garantint uns nivells de dotacions i serveis igualitaris a tot el pas.
Una nova llei durbanisme que apostar per un model durbanitzaci que es caracteritzi per la
compacitat, la barreja dusos, la complexitat i el carcter integrat dels assentaments, principal
garantia per a la preservaci del sl no urbanitzable i el paisatge.
Mesures:

Estudi i preparaci dels marcs legals necessaris en matria de planificaci i la gesti del
territori per completar la planificaci i la gesti del territori en aquells aspectes en els quals
Catalunya assumeixi plena competncia (llei del sl, llei darquitectura, llei durbanisme, pla
de sistemes de connexi ecolgica, llei del sistema costaner, planificaci espais fluvials,
etc.).

Medi natural
El patrimoni natural dun territori, i la manera com aquest s gestionat, s part indissociable de la
identitat dun pas. Catalunya s un pas amb un patrimoni natural excepcional i una elevada
76

biodiversitat. Aquest entorn natural, ric i divers en espcies i paisatges, mereix ser protegit, ordenat,
conservat i gestionat correctament perqu sigui sostenible i per al gaudi dels catalans i les
catalanes, de les persones que ens visiten i de les generacions futures.
La preservaci dels sistemes naturals i de les espcies forma part de la qualitat territorial i de
biodiversitat a la qual aspirem, fins i tot com a actiu econmic, social i cultural que cal preservar. Un
territori de qualitat, doncs, amb una planificaci harmnica entre la preservaci i protecci de
diversa intensitat del medi, amb els usos ciutadans, econmics i de lleure.
Els espais naturals protegits, i especialment els parcs naturals, presten serveis ambientals de
primer ordre (aigua, aliments, aire pur, espais de lleure i desbarjo, fixaci de carboni a travs dels
boscos...) i generen una gran capacitat datracci turstica nacional i internacional que encara t un
gran potencial per ser desenvolupat. Els parcs sn tamb una carta de presentaci cap a lexterior, i
una font doportunitats en lmbit econmic, territorial i social. La seva conservaci s compatible
amb les activitats prpies dels espais on es troben. Cal que aquestes activitats shi continun
desenvolupant, ja que contribueixen a la conservaci dels espais i a una bona gesti del territori,
permeten conservar el paisatge que els fa tan atractius i mantenir locupaci i crear-ne de nova. El
patrimoni natural de Catalunya ha desdevenir, per tant, un emblema nacional i un actiu econmic
de primer ordre del nou pas.
Un patrimoni natural degudament conservat ha de permetre assolir un nivell ms alt de qualitat de
vida tant pels efectes que t sobre la salut de les persones com per les oportunitats que un s
sostenible del territori ofereix al desenvolupament social i econmic de Catalunya.
Per tot aix, a travs de la capacitat legislativa prpia, Catalunya incorporar la gesti del medi
natural i la preservaci daquest com a un dels eixos estratgics de la gesti integral del territori.

Desenvoluparem un nou model de governana, a travs d'una agncia del patrimoni natural
de Catalunya, a imatge dels models internacionals ms innovadors, que garanteixi la
conservaci de la natura i la seva compatibilitat amb el desenvolupament econmic i social
del pas. Ens dotarem duna organitzaci administrativa que unifiqui totes les competncies
de gesti i protecci del medi natural i dels espais naturals protegits en un organisme prou
autnom com per planificar els models de gesti i la coordinaci de tots els espais naturals
protegits del pas.

Recuperarem els recursos i les capacitats de la Xarxa de Parcs de Catalunya, els quals sn
veritables estructures d'Estat i carta de presentaci del pas a l'exterior. Ho farem en el marc
d'un nou model de gesti del sistema d'espais naturals protegits, que inclogui els consorcis i
altres frmules innovadores de governana que n'optimitzi les potencialitats i les mltiples
oportunitats que pot oferir, en coordinaci amb els agents locals i econmics del territori.

Renovarem el marc legal i estratgic vigent, amb l'aprovaci de la Llei de la biodiversitat i el

patrimoni natural, i de l'Estratgia catalana de conservaci i s sostenible de la diversitat
biolgica, que inclogui els compromisos i els objectius internacionals i comunitaris en la
matria. Aquesta llei haur de contemplar la convivncia amb el sector agrcola viu, modern
i potent i la diversitat decosistemes i del patrimoni natural (rius, patrimoni geolgic, fauna,
vegetaci, sistema costaner i platges...) i inclour lactualitzaci dels espais i tipologies de
protecci dacord amb els criteris de la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura
(UICN). El marc legislatiu ha de garantir el carcter pblic del sl dels sistemes de protecci
aix com nous models de tinena i s del territori, mitjanant la cessi, custdia, tutela, etc.

Desplegarem mecanismes per impulsar models innovadors de tinena i s del territori, com
ara la custdia del territori, frmula d'xit de cooperaci publicoprivada i amb el tercer
sector, amb una fiscalitat favorable a la custdia, la seva integraci en el Codi Civil de
77

Catalunya, i el lideratge de Catalunya en la constituci de la Xarxa europea de custdia del

territori.

Dissenyarem, seguint les directrius de la Uni Europea, la Infraestructura verda de

Catalunya, la qual ha de garantir els serveis ambientals dels ecosistemes. Alhora,
impulsarem projectes de restauraci ambiental des dels espais protegits fins als grans
espais verds urbans, creant ocupaci i noves oportunitats de desenvolupament en el
territori.

Poltiques docupaci, salari mnim i garantia juvenil

La prioritat social ms important a Catalunya ha de ser la creaci docupaci amb un nou paradigma
de creixement sostingut, un nou model productiu, que asseguri continutat i estabilitat a locupaci
de qualitat. La crisi econmica (i els efectes sobre la demanda), per especialment la crisi del deute
(i els efectes sobre les poltiques pbliques de dinamitzaci de leconomia) shan significat de forma
especialment agressiva amb el treball en sentit ampli. La generaci i el manteniment docupaci de
qualitat han de suposar un clar referent de lEstat del benestar, de manera que el treball esdevingui
quelcom ms que un dret individual, per convertir-se tamb en un referent de riquesa social del
pas.
En la lnia de canvi del model productiu, cal recuperar un model on el treball s sostenible
socialment i econmica, en el marc d'un model catal propi que generi majors i millors oportunitats
de benestar, a partir de disposar de les competncies per fer-ho.
El repte, doncs, s el dun canvi estructural de model productiu de forma que es produeixi un
escenari propici per tal que no shagin de suportar mai ms unes taxes datur massiu i cronificat que
lempobreixen socialment i econmica.
La creaci docupaci ha de ser el resultat del creixement econmic del pas, de manera que cal
dotar-nos destructures productives potents, tant prpies com alienes que es necessari captar, les
quals generin oportunitats de crear llocs de treball de qualitat, per la qual cosa cal afavorir-ne
lestabliment.
Laposta per un mercat de treball nou, amb un alt valor afegit diferent, ms frtil i competitiu, passa
necessriament pel canvi del sistema de producci del pas i una millora de locupabilitat del conjunt
de les persones treballadores ocupats i aturats. Necessriament, com millor sistema productiu
amb alt valor afegit, ms qualitat en la generaci docupaci, per tamb ms necessitat de
formaci i adquisici de noves habilitats relacionades amb el mercat de treball. Els pasos
competitius i millor situats a leconomia global sn aquells que inverteixen recursos a fer crixer un
capital hum adaptat a les necessitats de les estructures productives i de la seva competitivitat. Aix
implica una profunda redefinici de les poltiques actives docupaci en general, per tal de fomentar
locupabilitat i la generaci de talent per a les persones treballadores, en un sistema permanent de
millora i gesti de les ofertes i demandes de llocs de treball i, si escau, duna major dotaci de
recursos per fer-les efectives.
Per fer tot aix realitat cal garantir un sistema pblic docupaci (el Sistema dOcupaci de
Catalunya), que lideri i gestioni les poltiques actives i passives docupaci amb els subsistemes de
formaci i que disposi dun increment substancial de la inversi pblica per pilotar amb garanties els
canvis, equiparant el pes dinversi entre poltiques actives i passives, com succeeix a la majoria de
pasos altament competitius dEuropa. Lobjectiu essencial s l'impuls de lactuaci dels serveis
78

pblics docupaci en relaci amb les necessitats del mercat de treball. Un impuls que hauria de
passar per bastir un model ms gil i ms eficient, que doni cobertura de servei a tot el territori, que
contribueixi de manera efectiva a la millora de locupabilitat de la poblaci activa, que millori les
taxes dintermediaci i que orienti la seva actuaci a les necessitats del mercat de treball.
Pel que fa a la formaci per a locupaci, el model actual s francament millorable en la realitat de
les necessitats actuals de la formaci de les persones aturades i del personal treballador, i per aix
no sempre respon de manera satisfactria a les demandes de les empreses. Sha realitzat molta
formaci, sense prioritzar ni la qualitat ni la idonetat, per a les persones i per a les empreses
segons els canvis i les mutacions que es produeixen en el mn laboral. Per aquest motiu volem
impulsar un model catal de formaci per a locupaci. Un model que ha de permetre tamb
identificar i acreditar les competncies adquirides per les persones per fer ms transparent el
mercat de treball. Cal avanar tamb en un mtode de definici del catleg de competncies en tots
els seus nivells dels llocs de treball ms demandats, aix com una orientaci personalitzada de
propostes de millora de l'ocupabilitat a partir de la radiografia de competncies de les persones
desocupades.
Parallelament a la Llei de formaci i qualificaci professional, es proposa la signatura dun Pacte
per a la Formaci Professional que representar el comproms de la futura Repblica de Catalunya,
els agents, les entitats municipalistes, etc., amb la societat catalana, per contribuir, de manera
decisiva, al desenvolupament econmic i social del pas. Aquest pacte ha de reactivar leconomia i
reorientar el sector productiu cap a un model econmic ms intelligent, ms sostenible i ms
integrador, que identifica com a primer mbit prioritari ajudar a reactivar els sectors productius i
portar a les empreses de Catalunya a nivells de competitivitat europeus.
Un dels objectius que ha de ser prioritari en les poltiques actives docupaci ha de ser la
requalificaci de les persones aturades majors de 45 anys per oferir-los noves oportunitats en
locupaci, promovent el canvi de sector productiu, valorant les competncies adquirides a travs de
lexperincia laboral i dels aprenentatges informals i no formals, promovent la capacitaci en
idiomes i competncies TIC, i apostant per incentius a la contractaci daquestes persones.
Cal tenir en compte que som en una economia globalitzada i canviant que ha generat bosses de
persones aturades en sectors amb greus dificultats per trobar feina, i bosses o nnxols de creaci
docupaci on no hi ha persones preparades. Les poltiques actives docupaci dels propers anys
hauran danar encaminades cap a la identificaci dels nnxols i el suport actiu a la transici
professional de les persones. Aix requereix uns serveis molt amatents als constants canvis del
mercat, tant global com local, i recursos per fer-ho possible, canviant els pesos dinversi de
poltiques passives a poltiques actives docupaci. Requerir tamb duna coresponsabilitat social
per part dels agents per aprofitar les oportunitats de generaci i oferta que es generin i les
inversions publiques que shi esmercin.
En aquest sentit,, cal reformular els serveis docupaci i les poltiques actives i passives per resoldre
el desajust que encara hi ha entre oferta i demanda docupaci. Redefinir el model del Servei
dOcupaci de Catalunya, com preveu la recent llei aprovada al Parlament de Catalunya, creant un
veritable sistema en xarxa que coordini totes les administracions i entitats que fan poltiques
docupaci, garantint el dret a la millora de locupabilitat de totes les persones, i que promogui la
mxima sintonia entre les necessitats de les empreses i la preparaci dels treballadors,
fonamentant aix en la presa de decisions de poltiques docupaci a escala territorial i sectorial,
amb la qual cosa es contribuir al desenvolupament econmic de tot el territori.
Al seu torn, leconomia social sha mostrat en aquesta crisi com un espai que ha perms reeixir amb
garanties a molts projectes empresarials i cooperatius. Fruit daquest element objectiu, per tamb
del fet que les economies ms avanades es vertebren fomentant leconomia social, el nou model
79

productiu ha destar amatent a totes aquestes noves formes deconomia social, i sovint
collaborativa.

Propostes:
Economia Social i Cooperativa

Llei catalana de leconomia social, de reconeixement i foment de les diverses formes

jurdiques de leconomia social.

Dotar dun nou rgim fiscal a les cooperatives i les entitats de leconomia social, a travs
duna llei fiscal de leconomia social.

Nova llei concursal en la qual sestabliran mesures per facilitar la continuaci de lactivitat
econmica empresarial per part dels treballadors.

Regular les societats laborals de catalanes.

Nou impuls del programa Aracoop per fomentar leconomia social:

! Ajuts a la incorporaci de socis i a la contractaci de joves acollits a la garantia
juvenil per part dempreses de leconomia social.
! Suport a la intercooperaci i a la internacionalitzaci.
! Foment territorial de leconomia social a travs de les administracions locals.
! Promoci de leconomia social en lmbit educatiu.
! Desenvolupament reglamentari de les cooperatives de foment empresarial.
! Recursos especfics de finanament empresarial a leconomia social.
! Reduccions de lIRPF per les inversions de capital a les empreses deconomia
social.

Emprenedoria i treball autnom

Nou estatut del treball autnom que estableixi mesures de protecci social i bonificacions
per a la creaci de treball autnom i una fiscalitat adaptada a la seva realitat econmica.

Programa integral de foment de lemprenedoria, enfortiment i consolidaci del treball

autnom i mesures de segona oportunitat per a treballadors autnoms que han fet fallida.

Mesures especfiques de finanament per als projectes empresarials dels treballadors

autnoms.
!
!
!
!

Ajuts en forma de garantia per al finanament de projectes dautnoms que

afavoreixin la posada en marxa i la consolidaci dels seus negocis.
Promoure mesures per accedir a sistemes alternatius de finanament a travs
dngels inversors dels cercles ms propers als treballadors autnoms.
Ajuts perqu joves acollits al Programa de Garantia Juvenil es constitueixin com a
treballadors autnoms.
Ajuts als treballadors autnoms que contractin joves acollits al Programa de
Garantia Juvenil.

80

Empreses d'inserci i integraci laboral persones discapacitat

Desenvolupament dun pla de poltiques actives per a persones amb discapacitat integrat
en el Sistema dOcupaci de Catalunya que permeti orientar al demandant cap al tipus de
contractaci ms idnia segons el seu nivell docupabilitat. Millora del sistema dajuts a la
contractaci en el mercat protegit, segons les competncies, vinculades a la tipologia de
discapacitat.

Pla de modernitzaci dels Centres Especials de Treball, ajuts a la reorientaci estratgica i

ajuts per al finanament de les inversions productives quan els siguin necessaris per
estabilitzar el negoci i puguin garantir la inserci dels seus treballadors a lempresa
ordinria.

Modificaci de la Llei d'empreses d'inserci per millorar el tractament fiscal de les empreses
socials i entitats no lucratives, i establiment de bonificacions a les quotes de la seguretat
social per a les persones en risc d'exclusi durant el perode de realitzaci de l'itinerari
d'inserci.

RSE o del Comproms Social de les Empreses

Establiment dincentius fiscals a les prctiques de comproms i socialment responsables en

la lnia de l'economia del b com (inclouria tamb les mesures d'integraci de persones
amb discapacitat i en risc d'exclusi social).

Promoci del dileg i la participaci de les empreses i organitzacions en la construcci dun

model productiu catal, que vinculi la responsabilitat social als atributs de pas.

Reconixer i visibilitzar el comproms de les empreses i organitzacions catalanes a travs

de la prioritzaci de criteris socials i ambientals a la compra pblica.

Impulsar programes de formaci i acompanyament en la implantaci de sistemes

responsables que permetin a les empreses catalanes disposar de mecanismes de gesti
tics i transparents, respectuosos amb els impactes econmic, social i ambiental i que
permetin millorar la seva competitivitat.

Situar ladministraci de la Generalitat com a referent en gesti tica i transparent, que

serveixi dexemple a la resta dentitats pbliques i privades del territori.

Joves amb oportunitats: La garantia juvenil

Latur juvenil s un del principals problemes del pas perqu estronca la capacitat del jovent de teixir
el seu projecte vital i significa un risc de futur empobriment social per al pas. La taxa datur de
menors de 25 anys es va situar al segon trimestre de 2015 en el 43,74 %, que per b que s 6
punts inferior a la mitjana de lEstat, esdev molt elevada. Espanya, amb una taxa del 49,22%,
lidera latur juvenil a Europa i al mn desenvolupat. De la mateixa manera, les condicions laborals
dels que treballen tampoc no sn les ptimes per a un pas de primera lnia i la precarietat s la
tnica dominant entre el jovent. La contractaci indefinida, de manera continuada a causa del
81

sistema productiu de qu disposem, no supera en general ms del 10% del total de la contractaci
que es porta a terme, per alhora s encara ms escassa en el collectiu juvenil. Aix, al mes de
juliol del 2015, tant sols el 6,9% dels contractes de treball formalitzats eren indefinits, i daquests,
noms el 14% es varen formalitzar amb persones de menys de 25 anys. La contractaci temporal
esdev, doncs, un smptoma inequvoc de lalta precarietat laboral que pateix el nostre jovent. Un
dels fenmens actuals s lexili juvenil fors per tal de trobar a fora les oportunitats que el pas
actualment no genera.
La realitat ens indica que cal un canvi de 180 per tal de combatre totes aquestes amenaces de
pas, perqu perdre el jovent significa perdre una generaci vital per al progrs individual i collectiu
del pas. Sense independncia no hi haur emancipaci. Dentrada, s imprescindible poder tenir el
control i dissenyar les poltiques actives i passives docupaci, aix com els recursos necessaris per
atendre de forma especfica els joves. I dins de les poltiques per generar ocupaci, i per tant
oportunitats, napareix una que ha de ser entesa i consolidada com un dret: la garantia juvenil.
Independentment dels programes europeus, Catalunya ha de tenir una estratgia de garantia juvenil
permanent al llarg del temps que proporcioni oportunitats als joves atenent la seva especificitat,
condici, situaci i perfil. Aix s una oportunitat per garantir una sortida a cada jove, en un termini
curt de temps, que permeti a cadasc construir el seu projecte de vida amb condicions.
Per aix la voluntat s definir una Garantia Juvenil per a tothom menor de 30 anys, de forma
automtica, simple, territorialitzada i independent, sobretot pensada per a la gent amb risc
dexclusi social, que faci un seguiment personalitzat i una tutoritzaci per tal dadequar-se a les
necessitats de cada jove, amb mesures concretes i recursos proporcionals als joves aturats.

Cap a un salari mnim europeu

Un pas modern, avanat i sostenible s aquell que alhora es dota de garanties bsiques
adequades a la seva realitat, i el salari, o els drets inherents al treball, a lintercanvi de temps per
diner, ns un element essencial.
Si b hi ha pasos que no disposen dun salari mnim, la majoria de pasos de lentorn europeu
acaben tenint salaris mnims i mitjans molt per sobre dels que actualment t lEstat espanyol i
Catalunya. El salari mnim catal ha de ser compatible amb els estndards de vida digna a
Catalunya.
s en aquest sentit, i en el dels reptes de futur que es preveuen en el mercat de treball, que es
fixar un salari mnim catal dacord amb els estndards europeus que es defineixen a la Carta
Social Europea, dotant alhora a la concertaci social i a la negociaci collectiva de mecanismes per
a la millora de la productivitat de les empreses.

Poltica fiscal i financera

Laugment de les desigualtats, les transformacions en la base productiva i de consum de leconomia
en els darrers anys i els reptes per al manteniment de lEstat del benestar requereixen una profunda
reforma de la fiscalitat que faci possible la disposici de prou ingressos per part de les
administracions pbliques per tendir a uns pressupostos equilibrats i eliminar la dependncia
pressupostria dels mercats de deute, en base a una fiscalitat justa.
82

Alhora, aquesta reforma ha de fer possible que lassoliment de lequitat mitjanant les poltiques
dingressos i despesa sigui compatible amb la dinamitzaci i la internacionalitzaci de leconomia
catalana, i incentivi la inversi i la millora tecnolgica.

Propostes
Catalunya necessita dotar-se dun marc fiscal ms simplificat, eficient i adaptat a les realitats
econmiques de la globalitzaci. En lmbit de la poltica dingressos, cal tractar de manera molt
ms favorable fiscalment les rendes del treball, gravar el capital especulatiu, incentivar fiscalment la
R+D+I, la reinversi productiva i penalitzar el frau fiscal. En les poltiques de despesa, apostem per
un Estat que cre noves condicions de mercat ms equitatives. Des del punt de vista pressupostari,
cal que la poltica fiscal en lmbit dingressos estigui orientada a reduir la dependncia de les
administracions pbliques dels mercats financers, tendint a uns pressupostos equilibrats i no
deficitaris.
Ens cal un sistema financer al costat de leconomia productiva, que compleixi la seva funci de
canalitzaci de lestalvi cap al crdit i la inversi, que eviti posicions de domini en el mercat de
qualsevol entitat i que diversifiqui els canals del crdit i la inversi, incrementant la protecci dels
consumidors en lmbit financer.

Mesures

Simplificar tota lestructura impositiva, fusionant diferents impostos actualment existents per
que recapten diferents nivells administratius, de manera que es garanteixi una distribuci
adequada dels ingressos tributaris entre les diferents administracions.

Reduir limpost sobre la renda provinent del treball, especialment en els trams ms baixos i
simplificar les deduccions actualment existents.

Diferir la fiscalitat demprenedors, autnoms i petits empresaris a resultats (reduir crregues

inicials i facilitar un marge de flexibilitat amb les cotitzacions socials dels autnoms, en funci
del ritme dactivitat).

Apostar per lharmonitzaci de limpost de societats en lmbit europeu per evitar el dumping
fiscal. Suprimir els tractaments fiscals favorables a determinades societats financeres. Crear un
codi impositiu ambiental per afavorir conductes ecolgicament ms responsables i
desenvolupar la tributaci mediambiental dacord amb els parmetres europeus. Reordenar la
fiscalitat sobre lenergia. Establir i ampliar deduccions per a la reinversi productiva de beneficis
empresarials.

Establir tipus reduts dIVA i daltres impostos indirectes que graven els productes de consum
habitual per a la subsistncia de les famlies, i tipus ms elevats per als productes de luxe.

Perseguir el frau fiscal i lelusi fiscal, especialment la realitzada a travs de lenginyeria fiscal,
evitant que grans empreses amb seu tributria en pasos amb molt baixa tributaci deixin de
tributar per les vendes dins del pas. Apostar per un model dadministraci tributria basat en el
compliment tributari de tots els agents econmics, no noms daquells que declaren.

Actuar en lmbit de la competncia bancria mitjanant la legislaci dentitats de crdit per

evitar posicions de domini, facilitant la diversificaci dels tipus dentitats financeres
(cooperatives de crdit, caixes populars, banca tica), tot garantint la solvncia del conjunt del
sistema i la protecci dels consumidors.

83

Separar la banca comercial minorista (destinada a l'estalvi i al crdit de les famlies) de la banca
d'inversi (destinada a la inversi en productes de mercats cotitzats).

Crear una banca pblica que aporti ms competncia al sector i garanteixi el finanament al
sector productiu, centrat en les petites i mitjanes empreses i en l'orientaci per a la inversi de
grans projectes estratgics (infraestructures, recerca, etc.)

Millorar la regulaci i foment de les finances alternatives realitzades a travs de les plataformes
digitals, com el crowlending i el crowdfunding, garantint la protecci dels consumidors.

Aprovar un estatut de linversor que protegeixi els inversors minoristes i apliqui la normativa
europea de protecci dels consumidors en lmbit financer (directives MIFID).

Millorar lorganitzaci i normativa dels mercats de capitals, amb un organisme supervisor dels
mercats de valors, en el marc del mercat nic de capitals en procs de creaci a la UE amb un
marc comunitari de protecci dels consumidors.

Una Administraci pblica moderna, simple, eficient i facilitadora

El model dAdministraci en relaci al servei a la ciutadania s fruit del model autonmic espanyol
de trasps progressiu de competncies i participaci amb lAdministraci de lEstat en alguns
camps, no sempre amb la coordinaci deguda. El sistema de capa sobre capa de diferents mbits
de competncia i control, unit a l'evoluci de la complexitat normativa, comporta una baixa
simplificaci administrativa
i complica les relacions del ciutad o de les empreses amb
lAdministraci.
LAdministraci pblica del nou Estat no pot ser noms un facsmil o cpia de lAdministraci actual.
Un nou pas s una nova oportunitat per desenvolupar un nou model dAdministraci i els reptes
que ens plantegem per assolir aquest objectiu sn:

Estructurar una Administraci catalana propera, simplificada, eficient, gil i moderna, que
savalu contnuament i que estigui al servei de la ciutadania.

Modernitzar i simplificar els processos administratius, potenciant lAdministraci electrnica i

la finestra nica per a totes les administracions.

Prestar uns serveis de qualitat excellent i treballar per a la millora contnua, implementant
sistemes de gesti integral de la qualitat i integrant la filosofia de lexcellncia en el servei
pblic.

Crear un rgan especfic que garanteixi ladequada transici de les administracions, les
seves competncies i, en especial, la gesti dels processos interns de canvi que pugui
comportar, amb especial atenci a les persones que hi treballen.

84

Poltica industrial i internacionalitzaci de l'economia

Durant la crisi econmica, el model espanyol de desenvolupament econmic, basat en la
construcci i el crdit barat, tan sols ha pogut recuperar competitivitat a partir de la devaluaci
interna: aconseguir baixar preus rebaixant els costos laborals d'unes activitats productives
intensives en treball de mitjana i baixa qualificaci i amb un estancament endmic de la
productivitat.
La superaci de la crisi requereix l'abordatge de la recuperaci del teixit productiu malms, d'un atur
gaireb al 20% (l'atur del sector de la indstria s del 13,4%), labordatge del problema de la prdua
del poder adquisitiu dels assalariats, de les dificultats per als joves d'accs al mercat de treball i de
l'aparici d'un fenomen nou de treballadors al llindar de la pobresa que conformen el nou precariat.
Aix no obstant, durant aquest perode a Catalunya hi ha hagut empreses que han apostat per la
innovaci i la internacionalitzaci i sha viscut una efervescncia de lemprenedoria, signes
inequvocs que el pas est capacitat per a una economia moderna, prspera i ms distributiva. La
greu limitaci deines eficaces de qu disposa competencialment la Generalitat en aquest mbit ha
estat un handicap que ha agreujat la crisi i frenat la recuperaci. Per aix, Catalunya ha de prendre
el control dels recursos i encarar la recuperaci i el canvi de model productiu afavorint tots els
factors que impacten positivament en la productivitat: l'R+D+I, la transferncia de coneixement, el
sistema educatiu i la formaci professional, les infraestructures, els instruments de capitalitzaci de
les pimes, lemprenadoria i la internacionalitzaci, la creaci i la captaci de talent i un sistema fiscal
incentivador, que han de ser els pilars de la poltica industrial del nou Estat.
La productivitat i la competitivitat requereixen agents socials i institucions fiables, serveis pblics
eficients i autoritats reguladores justes. Per esdevenir un pas competitiu i innovador, cal ser un pas
emprenedor i assumir reptes i inversions en tots els sector productius i totes les dimensions de
lempresa.
I aix requereix:

Un Estat amb visi emprenedora que assigni recursos per modernitzar els sectors
productius existents i crear-ne de nous i a la vegada cre les condicions per al
desenvolupament d'ecosistemes empresarials que propicien l'activitat econmica.

Un Estat que potenci i participi activament en tot el procs d'innovaci tecnolgica, en els
sistemes de R+D+I pblics i privats, aix com en les inversions pioneres i sostingudes que
projecten nous productes i mercats.

Un Estat que potenci la internacionalitzaci de leconomia catalana, que incentivi laugment

de la dimensi de les empreses i que faciliti lecosistema per al finanament de les
capacitats exportadores.

Un Estat que, des d'una lgica inversora, abandoni velles formes de burocratitzaci i
d'obstaculitzaci de l'activitat econmica i industrial. Cal una Administraci eficient,
simplificadora i facilitadora de la innovaci, la inversi i l'emprenedoria.

Una Administraci eficient, verstil i permeable a la lgica dels sectors industrials i

tecnolgics ms innovadors. Una Administraci que comprengui els bons emprenedors, els
qui saben arriscar i saben que la cooperaci i el treball en xarxa s fonamental.

Un Estat que protegeixi els drets dels consumidors i les empreses, reguli de forma eficient i
sigui proactiu en l'eliminaci d'obstacles i barreres artificials a la competncia, que eviti la
generaci de mercats captius, l'abs de posici dominant de monopolis i males prctiques

85

d'oligopolis. Alhora, per a la millora de la competitivitat s imprescindible una millora dels

mercats regulats (energia, telecomunicacions, audiovisual, transports).

Mesures

Creaci dun Fons Nacional per a la Innovaci vinculat als instruments financers de poltica
industrial que aposti pels nous jaciments docupaci i dinnovaci tecnolgica, que actui
com a capital-risc i capital-llavor pblic, establint un sistema de diversificaci del risc i de
remuneraci dels riscos assolits.

Potenciar i consolidar ACCI com lagncia de suport a la competitivitat de lempresa

catalana i eina imprescindible de la poltica industrial, sobre els pilars de la innovaci, la
internacionalitzaci i lemprenedoria, amb el reforament de la Xarxa dOficines Exteriors de
Comer i Inversions i lestabliment dacords de cooperaci amb les agncies pbliques
homlogues daltres estats.

Establiment de beneficis fiscals a la reinversi dels beneficis i a la transferncia de

tecnologia, aix com ajudes al foment de laugment de la dimensi de les petites i mitjanes
empreses per impulsar pols dinnovaci i noves lnies dinternacionalitzaci.

Impulsar i desenvolupar lestratgia industrial de Catalunya. Ens cal treballar en dues lnies
en el marc del RIS3CAT: duna banda, prioritzar el manteniment i el creixement dels sectors
ms potents i consolidats que tenim, tot reforant la seva competitivitat. Daltra banda,
impulsar sectors emergents que actun com a tractors de leconomia en el futur.

Ordenar i categoritzar el sl industrial de Catalunya, de com acord amb el mn local, els

sectors empresarials i els gestors de polgons industrials.

Prioritzar latracci dinversions estrangeres que responguin a la nostra planificaci

industrial i econmica. La situaci geogrfica, el nivell de les nostres universitats i cicles
formatius i la presncia de multinacionals dels sectors de lautomoci, el qumic i el de
lelectrnica ens capaciten per continuar atraient noves inversions industrials.

Desenvolupament duna poltica nacional prpia de protecci del coneixement (patents,

propietat intellectual, etc.).

Participar activament en el desplegament de lestratgia Europa 2020 i, en la RIS3CAT,

especficament, donant suport al desenvolupament de projectes empresarials basats en les
tecnologies essencials facilitadores KET (Key Enable Technology) que permetin
levoluci i la transformaci dels sectors industrial, alineant les poltiques de
desenvolupament destratgia intelligent europea amb lestratgia despecialitzaci
intelligent catalana.

El sector agroalimentari
La superfcie gestionada pel sector primari (agrcola i forestal) s del 90% de la superfcie total de
Catalunya, amb un 63,83% per al sector forestal i el 26,08% per a lagrcola (840.211 ha).
Aquesta estructura productiva del sector primari fa que la producci final agrria a Catalunya es
situ per damunt dels 4.000 milions deuros lany (cap a l'11% de l'Estat), dels quals el 40%
correspon a lagricultura i el 60% a la ramaderia, justament al contrari del que passa a lEstat
espanyol.

86

El volum de la producci animal fa que Catalunya tingui capacitat per cobrir noms el 40% dels
cereals que necessita per a lalimentaci de la seva cabana ramadera, la qual cosa la situa en un
punt de debilitat, ja que, si b amb molta volatilitat, els preus dels cereals en els ltims anys han
seguit una tendncia a lala, fet que pot posar en dubte la competitivitat de la producci ramadera
catalana, i de rebot, la indstria crnia de transformaci.
Els dos factors que defineixen aquestes limitacions sn la disponibilitat de sls i lescassetat hdrica,
i aquesta darrera s un element clau per a la continutat de la vessant productiva del sector
agroalimentari.
Catalunya ha desenvolupat una indstria alimentria de transformaci que ha generat el segon
clster en indstria alimentria dEuropa, darrere de la Llombardia.
Si sintegren lagricultura i la indstria alimentria, per formar el sector agroalimentari, seria el primer
clster agroalimentari dEuropa. Aquesta indstria lany 2012 va assolir un volum de negoci de
24.337 milions deuros, el 17,8% del negoci industrial de Catalunya.
La quantitat del producte pesquer venut a les llotges catalanes va ser de 30.882 tones, i va suposar
gaireb 117M de recaptaci econmica en primera venda.
Les propostes i mesures bsiques per al nou Estat sn:

Assegurar el futur del sector a partir de la competitivitat

Impulsar la R+D+I

Interrelacionar els actors de la cadena alimentria

Impulsar les marques de qualitat. DOP i IGP

Consolidar els mercats exteriors mantenint el nostre model productiu

Fomentar i consolidar les organitzacions de productors

Mesures:

Promoure conreus basats en varietats rendibles, adaptades al medi i orientades a la

demanda del consumidor.

Fomentar les poltiques de prevenci en sanitat animal i vegetal.

Impulsar i potenciar plataformes dactuaci conjunta entre les empreses membres del
Clster Agroalimentari catal, per tal daprofundir i incrementar la presencia dels nostres
productes als mercats internacionals.

Introduir una poltica de prevenci i lluita de espcies invasores.

Aplicar aquelles tcniques de conreu que optimitzin la viabilitat i sostenibilitat econmica,

social i ambiental de les explotacions i que ajudin a la producci i la qualitat, i siguin
eficients en ls dels recursos naturals (sls i aigua).

Incentivar la inversi per dimensionar i modernitzar tant els processos productius com els
processos de transformaci i comercialitzaci per assegurar-ne la qualitat, la seguretat i la
competitivitat.

Disposar de les estructures dEstat adequades per a la promoci i la internacionalitzaci de

les produccions agroalimentries catalanes per consolidar els mercats actuals i per obrir
nous mercats en pasos deconomies emergents.

87

Orientar les produccions a les necessitats del mercat i afavorir la creaci destructures
deconomia descala per assegurar la competitivitat de les mateixes.

Creaci d'un marc de relacions objectiu entre els actors de la cadena alimentria per a una
distribuci ms equitativa dels marges que genera.

Cal fomentar la participaci del sector primari en la construcci d'estructures de

transformaci i comercialitzaci per tal de millorar la rendibilitat de les seves explotacions i
augmentar-ne la competitivitat. Noms la participaci del primer sector en tota la cadena
que porta els aliments de les explotacions a la taula permetr reduir significativament la
vulnerabilitat produda per l'extrema volatilitat dels preus en origen.

En un nou Estat sha de considerar lassegurana agrria com un instrument imprescindible

de poltica agrria i ha de garantir la disponibilitat dun sistema dassegurament de la
producci agrria just, ampli en cobertures i equitatiu, que permeti laccs a lautoprotecci i
que, per tant, contribueixi al benestar de tota la societat, reduint la despesa que suposa
laparici dels imprevistos de gran magnitud per a lAdministraci.

Reorientar activitats, finanament i estructura dels centres de recerca al servei de les

necessitats de transferncia tecnolgica cap a les petites i mitjanes explotacions.

Aprofundir en la millora gentica i noves tcniques de producci, transformaci i

comercialitzaci.

Impuls al pla estratgic dinnovaci agroalimentria.

Aprofundir en les bones prctiques comercials en la relaci entre actors del sector
agroalimentari.

Millorar la informaci que rep el consumidor en comprar productes agroalimentaris.

Creaci dun observatori dinformaci al consumidor.

Garantia de seguretat alimentria cap al consumidor a partir de l'exigncia en sanitat

animal, sanitat vegetal, traabilitat, benestar animal i higiene.

Suport a les associacions de productors en l'impuls a la comercialitzaci.

Fomentar la creaci dorganitzacions de productors del sector pesquer i aqcola, i

associacions dorganitzacions de productors de lmbit mediterrani, per defensar interessos
comuns.

Economia verda
Catalunya ha de contribuir a una nova economia que sigui ms estable, ms respectuosa amb el
medi ambient, amb una producci i una distribuci ms local, basada principalment en fonts
energtiques prpies i amb capacitat de crear llocs de treball i benestar per a totes les persones.
En definitiva, cal que generem un model socioeconmic i d'organitzaci fsica que faci possible una
prosperitat que no estigui basada en el creixement exponencial. La comunicaci de la comissi,
anomenada Europa 2020: Una estratgia per a un creixement intelligent, sostenible i integrador,
assenyala els objectius de lestratgia de la UE per a la sortida de la crisi: laposta per la recerca, la
innovaci, leconomia verda, la gesti eficient i efica dels recursos i la cohesi social i territorial.
Aquest discurs s laportaci ms important dEuropa a la cimera de Rio+20 en la qual les Nacions
Unides fan seva lestratgia mundial per a leconomia verda, com a eina fonamental per a la
recuperaci econmica, leradicaci de la pobresa i la millora en la disponibilitat dels recursos
naturals necessaris per al desenvolupament.
Apostem per una nova revoluci industrial catalana basada en la reconversi de sistemes
productius ineficients. Una indstria orientada a aprofitar al mxim les noves oportunitats
88

estratgiques i les possibilitats tecnolgiques, que contribueixi a millorar els sistemes productius,
fent-los ms eficients, ms competitius, ms exigents i introduint les millors tcniques disponibles tal
com estableix la UE. Sobren oportunitats en la nova gesti de residus i leconomia circular, en la
gesti dels serveis bsics com laigua o lenergia, en el camp de la lluita contra el canvi climtic i
ladopci de sistemes de mitigaci, i en els processos de millora de la qualitat de laire

s per aix que intensificarem:

La promoci de lecoinnovaci, entesa com levoluci dels processos productius, de

lorganitzaci, dels dissenys i dels materials cap a una millora ambiental del cicle de vida
dels productes finals, contribuint a canviar el model productiu.

Limpuls a la recerca i la inversi en sectors estratgics com ara les energies renovables,
leficincia energtica, les tecnologies de laigua i la gesti dels residus.

La introducci de criteris de fiscalitat i economia ambiental que permetin internalitzar els

costos ambientals dels processos productius i invertir per millorar-los.

La potenciaci del sistema dR+D+I

El sistema de recerca de Catalunya est basat en lobertura i lautonomia acadmica, la promoci
de lexcellncia, la captaci i retenci de talent i la internacionalitzaci. En el seu conjunt ha
demostrat una elevada capacitat i excellents resultats en tots els ndex amb qu es mesura
l'excellncia dels sistemes dR+D+I, amb un prestigi internacional que situa Catalunya al nivell de
les principals potncies europees. En bona part, lxit del model es deu al consens de pas i treball
continuat amb poltiques de llarga durada i que shan pogut consolidar amb un Pacte Nacional per a
la Recerca i la Innovaci, que reflecteix el comproms del pas amb el coneixement.
Aix no obstant, malgrat lesfor continu que des de Catalunya sha fet per apostar per lexcellncia
i la generaci de coneixement, tenim nombrosos obstacles derivats de la incapacitat del sistema
espanyol dendegar dinmiques per desplegar tot el nostre potencial com a pas en aquest mbit.
Hem de poder acabar de desplegar i consolidar aquest model, la sostenibilitat del qual es veu
amenaada per les poltiques del Govern espanyol.
En generaci de coneixement som a un nivell capdavanter a Europa. Noms esdevenint un Estat
gaudirem de les condicions necessries per fer el salt segent, on el coneixement generi
creixement i desenvolupament econmic i social per al conjunt de la societat, garantint un pas amb
ms benestar i cohesi social.
El sistema de recerca de la Repblica Catalana sha de consolidar sobre els pilars de lexcellncia,
l'autonomia acadmica, la transparncia, lobertura al talent, la internacionalitzaci i la collaboraci
que incentivi les sinergies. Un sistema que se sustenti sobre les capacitats del pas, les
infraestructures i les persones, sobre les oportunitats de participaci en els grans projectes de
recerca internacionals. Un sistema sostenible en els recursos i capa datraure inversions i talent.
Capa de fomentar que els resultats de la recerca reverteixin en desenvolupament econmic i
beneficis per a tot el pas, de facilitar que el nostre teixit industrial doni un gran salt amb la palanca
de la innovaci.

89

s necessari impulsar la potencialitat del sistema garantint el funcionament dels seus elements
clau, dacord amb les recomanacions que es fan a lapartat Estructures econmiques dun Estat.
Per aix caldr actuar sobre la base de les capacitats i lexcellncia ja existents i que actualment es
veuen limitades i encotillades per les poltiques estatals. Les mesures que cal prendre de manera
prioritria sn:
Garantir la redacci duna llei sobre el sistema de recerca amb visi integral i de pas.
Desenvolupar una llei del mecenatge.
Planificar la creaci dun fons que garanteixi lestabilitat del finanament del sistema de
recerca en el curt i mitj termini.

Limpuls a la petita i mitjana empresa, i els emprenedors autnoms

La crisi econmica ha comportat que la sostenibilitat de molts projectes empresarials shagi vist
malmesa. No noms aix, sin que moltes petites i mitjanes empreses, amb emprenedors
autnoms al capdavant, shan vist abocades al tancament.
Com se sap, les petites i mitjanes empreses aporten un percentatge proper al 60 % del PIB de
Catalunya, alhora que creen prop del 70% de locupaci del pas, ra per la qual esdevenen un
element clau de les poltiques dels prxims anys per a la recuperaci de locupaci. A aix cal afegir
que un teixit empresarial de petites i mitjanes empreses important garanteix un equilibri territorial de
la riquesa i de les oportunitats.
Les problemtiques essencials dels darrers anys per a les petites i mitjanes empreses han estat el
seu finanament, el dficit de les infraestructures, lelevat preu de lenergia i la problemtica
derivada de la morositat.
Pel que fa als emprenedors i els autnoms, sha qestionat tamb la capacitat de poder emprendre
sense excessives barreres inicials i amb fiscalitat o crregues progressives, alhora que sha
qestionat la manca de sistemes dacompanyament financer o darrencada.
De fet, cal considerar tamb que la problemtica de lemprenedor rau en el fet que alhora que
arrisca sovint el seu patrimoni personal en el projecte empresarial o professional, queda excls del
sistema de protecci social en el cas que no resulti reeixit el seu periple per lentorn empresarial.
En aquest sentit, cal aprofundir en poltiques de segones oportunitats, en el fet dinserir els
emprenedors en el sistema de protecci social, de millorar les poltiques dinfraestructures fent-les
propcies per a la creaci de riquesa per mitj de petites i mitjanes empreses solvents i
interconnectades per vies rpides i barates, de dotar-nos duna poltica energtica que permeti
preus i serveis propis dun pas modern, i de lluitar decididament contra la morositat, especialment
de les grans empreses. Daltra banda, cal garantir que una part del crdit financer es destinar a les
petites i mitjanes empreses, i alhora dotar-nos dinstruments financers que permetin garantir una
adequada poltica industrial.

90

El model de comer equilibrat, competitiu i sostenible

El model comercial catal ha estat un model dxit al llarg dels anys i sha de projectar al futur i
adaptar-se als canvis de la demanda sense perdre una de les seves caracterstiques ms
essencials: la gran presncia de petites i mitjanes empreses comercials independents, que
conviuen amb la resta de formats amb la vocaci dassegurar que els ciutadans disposen duns
serveis comercials eficients. Un model obert i equilibrat, en qu participen, avui, empreses
multinacionals i pimes locals, que garanteix que els productes i serveis arribin en condicions de
qualitat a la ciutadania. Combinant, la distribuci presencial i la distribuci generada a travs del
comer electrnic, amb responsabilitat social i sense posicions de domini que alterin la
competncia.
Catalunya ha de seguir consolidant el seu model propi de comer sense les interferncies
competencials d'un Estat que impulsa un model diferent. Un model que ha de permetre levoluci de
lurb de proximitat, diversificat i de qualitat, integrat en les zones residencials i amb pluralitat de
formats que, a ms doferir serveis comercials i ampliar la llibertat delecci del consumidor, sigui un
factor de dinamitzaci, darticulaci social i de seguretat dels centres urbans. Un model amb una
ordenaci territorial dels establiments comercials que reforci la cohesi social i la compactaci
urbanstica de les trames urbanes consolidades de ciutats i pobles. Quan calgui, hi haur dhaver
incentius per estimular la reconversi de loferta, la continutat intergeneracional de les empreses i
ladaptaci als usos i estils comercials propis de les activitats impulsades per la nova ciutadania.
LAdministraci, a partir de la seva capacitat reguladora, estimuladora i prescriptora ha dorientar-se
a preservar aquesta varietat i fer-la compatible amb la funci social del comer, les noves
tendncies globals i amb les noves necessitats dels consumidors.
Levoluci dels hbits de consum i la massiva irrupci de les noves tecnologies a la nostra vida
quotidiana ha forat al sector comercial a buscar noves frmules per adequar la seva oferta i donar
resposta a les noves necessitats del mercat. Des de lAdministraci sha de donar tot el suport
possible per tal de generar dinmiques positives que propicin una millora contnua de la
competitivitat i la sostenibilitat del comer urb, posant a labast del sector en general, i de les pimes
en particular, eines que permetin millorar la gesti i lenfocament estratgic i operatiu dels seus
negocis. Avui en dia s especialment important, per la potencialitat del comer urb, donar suport a
les empreses comercials que vulguin fer evolucionar els seus negocis amb la mirada posada en la
innovaci (de processos, de serveis, de productes...) i en la generaci dexperincies per als seus
consumidors en consonncia amb els canvis de la demanda.
Avui en dia est plenament reconeguda la funci social del comer urb, ja que ajuda a fer que les
nostres ciutats siguin ms vives, integradores i convivencials. Perqu es situa en la proximitat de la
gent; dna servei i respon a les necessitats de la poblaci; simplica amb la ciutat i amb el seu
entorn; fomenta les xarxes socials i la cultura; proporciona illuminaci, seguretat, neteja i dignitat a
lespai urb que lenvolta; crea complicitats intergeneracionals i comunitries i teixeix xarxa
econmica; genera ms ocupaci directa i indirecta que cap altre format; possibilita la integraci i la
promoci econmica i social; cohesiona socialment el territori i actua en un mn globalitzat des de
la seva realitat ms propera i resol amb xit aquesta aparent contradicci.

Mesures

Completar l'aprovaci del projecte de llei de comer, serveis i fires, en el marc d'una
transposici prpia i consensuada de les directives comunitries en matria de comer.

91

Treballar per eradicar lactivitat comercial que sefectua al marge del marc legal prioritzant el
dileg social i la multidisciplinarietat.

Vetllar pel manteniment actual de lequilibri de formats i la llibertat delecci de la poblaci

consumidora entre marques i formats.

Informar i facilitar eines que permetin a l'empresari una reorientaci i un s eficient dels seus
recursos.

Facilitar la formaci i la informaci de levoluci del sector, traslladant-li el coneixement rellevant

per al creixement i desenvolupament de lempresa comercial catalana.

Estimular i crear els marcs normatius que calguin per afavorir la cooperaci, leficincia i la
competitivitat de les petites i mitjanes empreses independents, tant a nivell territorial (seguint el
model dels BIDs), com a nivell sectorial (centrals de compres i similars)

Estimular els processos cooperatius, de creixement, internacionalitzaci i innovaci de les

empreses comercials i de serveis, ajudant a trobar fonts de finanament adequades per al
desenvolupament empresarial, i prestant una especial importncia a la introducci de les TIC
en lactivitat comercial.

Impulsar programes de sensibilitzaci sobre la funci social del comer

Promoure la demanda i la comercialitzaci de productes agraris i manufacturers autctons a

travs dels comeros locals.

Reforar les sinergies entre el territori, la seva activitat comercial i de serveis i lactivitat turstica,
recuperant el seu impuls com a instrument dinamitzador de lactivitat econmica.

Impulsar la cooperaci amb els ens locals per dinamitzar els centres urbans, actuant
prioritriament sobre la problemtica dels locals comercials buits.

Continuar donant suport als mercats municipals com a model de referncia comercial del
producte fresc i de proximitat, i dels hbits i valors saludables, sostenibles, responsables i
dintegraci, adequant els seus horaris als hbits i les necessitats de les persones
consumidores.

Consolidar i promocionar els mercats de venda no sedentria, reconixer la seva important

funci en el nostre sistema comercial i garantir-ne la viabilitat.

Adequar lextensa activitat firal del pas als nous reptes que planteja lactual situaci econmica,
fent-la ms competitiva, garantint la seva sostenibilitat i consolidant-la com a canal de promoci
i comercialitzaci de productes, bns i serveis.

Fomentar lautoocupaci en el mn del comer, amb programes de suport als emprenedors que
ajudin a millorar la viabilitat dels seus projectes, mitjanant la collaboraci amb les
organitzacions representatives del sector.

Adequar la capacitat de control de lactivitat comercial als requeriments que sestableixin en la

nova legislaci comercial.

Estudiar mesures tributries prpies d'una fiscalitat justa per al comer, les pimes del sector
comercial i de serveis personals.

92

La protecci dels consumidors, el consum responsable i la defensa contra

els oligopolis
La protecci dels consumidors ha de ser una prioritat. Cal desenvolupar i garantir el compliment de
normativa jurdica prpia que vetlli per garantir la protecci dels seus drets i potenciar lacci de
lAgncia Catalana de Consum.
En lactualitat, la protecci dels consumidors en el marc de lEstat espanyol s francament
millorable, especialment en els mbits regulats (energia, telecomunicacions, productes dinversi).
Catalunya, tot i loposici del Govern de lEstat espanyol, ha estat lder en la definici del marc legal
de protecci dels consumidors (un bon exemple sn les darreres modificacions del Codi de
Consum), per la manca de les eines dun Estat impedeix ms capacitat per millorar la seva
protecci.

Propostes
Cal treballar per aconseguir que les poltiques incideixin especialment en la necessitat de fomentar
el consum responsable i la necessitat de dotar els consumidors de sistemes de protecci adequats
que, a ms, ajudin a garantir el desenvolupament harmnic del mercat interior. Aix passaria per
augmentar els mecanismes de transparncia, control intern, informaci, publicitat i vigilncia quant a
clusules abusives per tal daturar prctiques manifestament contrries als interessos dels
consumidors.
El segon repte s laposta per la implantaci dels serveis pblics de consum, controlant i
supervisant les empreses per garantir els drets dels consumidors, tant de bns com de serveis,
fomentant el processos darbitratge i mediaci.
Alhora, cal que les poltiques comunitries incideixin especialment en la necessitat de dotar les
persones consumidores de sistemes de protecci adequats que, a ms, ajudin a garantir el
desenvolupament harmnic del mercat interior

Mesures

Continuar aprofundint en laplicaci de les directives europees en matria de drets dels

consumidors, aix com emprendre les reformes en la normativa civil i mercantil,
especialment en l'mbit dels mercats i instruments financers (MiFID 2)

Potenciar i redefinir lestructura i les funcions de la xarxa territorial doficines dinformaci i

datenci als consumidors perqu sigui ms prxima i ms eficient. Prioritzar les campanyes
inspectores i facilitar els processos darbitratge i mediaci per a resoldre els conflictes amb
ms celeritat i eficincia.

Prestar especial atenci i control (mitjanant la inspecci, la mediaci i larbitratge) a

aquelles empreses ms predominants al mercat o que hagin vulnerat de forma flagrant els
drets dels consumidors

Desplegar i aplicar plenament a travs de lAgncia Catalana de Consum la nova Llei de

consum, com a garant dels drets de les persones que consumeixen bns i serveis al nostre
pas.

Adaptar la defensa dels drets lingstics de les persones consumidores a la consideraci

del catal com a llengua oficial de la Uni Europea.
93

Fomentar el consum responsable, en base a criteris de sostenibilitat cultural, mediambiental

i socioeconmica com a via per afavorir un model de desenvolupament econmic ms
equilibrat, en base a programes de formaci i campanyes de sensibilitzaci continuades.

Promoure els convenis de collaboraci amb el mn local per tal de controlar i sancionar les
activitats econmiques en les quals sevidenci situacions de competncia deslleial que
posin en risc la seguretat del consumidor i/o qualitat del servei.

Fomentar el dileg permanent amb les organitzacions empresarials i professionals per tal
dimpulsar les bones prctiques en matria de consum i ajudar a estendre ladopci de
prctiques que responguin a la responsabilitat social corporativa.

Desenvolupar legislaci prpia en totes aquelles matries que actualment legisla lEstat
espanyol en matria de consum.

Prioritzar la consideraci del catal com a llengua oficial de la Uni Europea.

Promoure els convenis de collaboraci amb el mn local per tal de controlar i sancionar les
activitats econmiques en les quals sevidenci situacions de competncia deslleial.

Promoure aliances amb els sectors productius locals pagesia, ramaderia, txtil, etc. per
promoure el consum de proximitat i de productes de qualitat.

Incloure clusules tiques i de consum responsable en els contractes pblics, i fomentar-ho

en els privats.

Turisme de qualitat, responsable i sostenible

Catalunya ha dassegurar la continutat de la seva especialitzaci turstica esdevenint una
destinaci de qualitat, fonamentada en un turisme dalt valor afegit, amb una oferta diversificada que
ens permeti assegurar la sostenibilitat econmica, social i ambiental de lactivitat turstica. El fet que
Catalunya esdevingui un nou Estat significa una oportunitat nica per a la promoci internacional
del turisme i constitueix un repte per a l'estructuraci d'una marca de pas.
L'especialitzaci turstica de Catalunya i el seu creixement de turistes i visitants exigeix poltiques de
fidelitzaci, de qualitat i desestacionalitzaci per continuar augmentant el valor afegit, la despesa
per turista i la distribuci de rendes. Esdev clau en els propers anys la vertebraci de la indstria
turstica des de la perspectiva de la innovaci, el desenvolupament de nous productes i serveis,
orientats a les necessitats d'una demanda cada cop ms global.
Cal continuar capitalitzant la nostra riquesa cultural i natural com a base per continuar
desenvolupament un turisme de qualitat. El nostre patrimoni cultural i natural s un factor de
competitivitat nic i singular al qual hem datorgar el mxim valor per diferenciar la nostra oferta de
la de la resta de pasos i ciutats competidors. La nostra oferta ha de parlar del nostre pas i ha de fer
emissaris de la nostra identitat els turistes mitjanant la promoci dels nostres trets i els nostres
valors distintius a travs dels diferents elements histrics, culturals, naturals i patrimonials. Ens cal
assegurar la compatibilitat de lactivitat turstica i les funcions urbanes i residencials i la
sostenibilitat, vetllant per la qualitat de vida dels residents, a partir de models turstics que
disseminen els beneficis del turisme al conjunt del territori i de la poblaci.

94

Mesures

Fer un pla integral de qualificaci i reciclatge dels treballadors i professionals del sector.

Promoure un pla integral de modernitzaci de les infraestructures dacollida turstica.

Promoure etiquetes ecolgiques i destndards internacionals que certifiquin i posicionin

internacionalment la nostra oferta com a sostenible.

Establir una poltica fiscal moderna per al sector, les pimes i els emprenedors, que respongui als
nostres interessos, tant sectorials com generals.

Afavorir la recuperaci urbana i ambiental daquells territoris que han rebut un major impacte
negatiu de lactivitat turstica i recuperar-los per a un turisme de ms qualitat i sostenibilitat.

Prioritzar la rehabilitaci o la substituci dallotjament turstics per davant de la nova creaci,

especialment en zones no urbanitzades o escassament urbanitzades.

Potenciar estratgicament la marca Catalunya com a destinaci turstica singular de forma

coordinada amb tots aquells sectors i administracions implicats en els elements que configuren
la nostra identitat singular i l'imaginari d'un nou pas al mn, amb una capital internacional d'xit
com s Barcelona..

Introduir de forma sistemtica el turisme com a mecanisme de valoritzaci de tot el nostre

patrimoni material i immaterial i activitats tradicionals que contribueixi al seu manteniment i
continutat. Derivar recursos directament generats per lactivitat turstica al manteniment del
patrimoni.

Aconseguir que aquells esdeveniments amb ms renom i que ms ens reporten es continun
celebrant al nostre territori. Intensificar la poltica de captaci de grans esdeveniments de forma
coordinada entre lAdministraci local i la nacional.

Coordinar les poltiques turstiques per alinear els interessos econmics del conjunt del pas,
treballant per reforar les sinergies entre Barcelona i la resta de destinacions catalanes.

Crear un marc jurdic adequat per donar continutat a les prctiques deconomia collaborativa
dins el mn turstic, de manera que sen garanteixi la qualitat i latenci al client, sevitin
prctiques de competncia deslleial i saportin els recursos adients a la societat a travs del
compliment dunes obligacions fiscals adequades.

Estimular el turisme i les etiquetes vinculades al turisme familiar i promoure loferta emergent i
complementria enoturisme, gastronomia, turisme de natura, balneari i cultural en general.

Lluitar contra el turisme associat a activitats incviques, vetllant per la imatge pblica del pas i
de la seva oferta turstica, i estimulant el sector a desenvolupar un altre tipus doferta i de
posicionament.

Millorar el nivell lingstic dels nostres professionals turstics, promovent incentius o

subvencionant cursos destinats a aquest sector, en particular a les persones que ja hi sn
ocupats. Integrar la nova ciutadania procedent de la immigraci que mant la seva llengua
dorigen en les professions i activitats dacollida als seus connacionals turistes.

Revisar i impulsar el projecte de complexos turstics integrats del camp de Tarragona per
concretar l'aposta de captaci de mercats llunyans i de protecci econmica del territori, en el
segment del turisme familiar i dels esdeveniments i convencions, en un marc de comproms
amb el turisme de qualitat, responsable i sostenible.

Reforar latractiu i la promoci de loferta residencial en zones interiors que aprofita edificis i
immobles preexistents.
95

Reforar els mecanismes de transparncia, participaci i divulgaci per assolir el consens social
necessari per evitar un rebuig generalitzat a les activitats turstiques.

La poltica agrria i pesquera catalana

Cal vetllar pel desenvolupament correcte de les funcions estratgiques del sector agropecuari,
pesquer i forestal de Catalunya com a sector estratgic per garantir labastament segur daliments a
la poblaci, la conservaci dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari rural i mar, i
locupaci equilibrada del territori.
La poltica agrria est construda sobre dos pilars:

El primer sn els ajuts que reben directament les explotacions per al desenvolupament de
la seva activitat, i que estan finanats totalment amb fons de la Uni Europea.

El segon pilar sn els ajuts relatius a laplicaci de les mesures del Pla de
Desenvolupament Rural, cofinanat per diverses institucions (UE, Estat espanyol i
Generalitat de Catalunya).

Catalunya rep anualment de la UE via Estat espanyol, en concepte de poltica agrria (els dos
pilars), al voltant de 320 milions d'euros, tenint en compte que el 70% de la producci final agrria
catalana no rep ajuts directes de la PAC. Caldria afegir a aquesta xifra anual uns 212M procedents
dels fons estructurals, com a mitjana dels darrers quatre anys.
Quant a la poltica pesquera, sestructura en un nic programa operatiu, presentat per lEstat
espanyol, que implementa els ajuts distributs en sis prioritats, la pesca, laqicultura, laplicaci de
la poltica pesquera comuna (control i data collection), el desenvolupament local participatiu, la
comercialitzaci i transformaci de productes pesquers, i la poltica martima integrada. Sn
cofinanats per la UE i la Generalitat de Catalunya. La inversi prevista per al perode 2014-2020 s
de 92M, dels quals 50M corresponen a subvencions pbliques i 42M a inversi privada (dels
quals el 76% es procedent de la UE, via Estat espanyol).
LEstat espanyol fa una distribuci dels fons FEMP de la UE entre les CCAA en funci duns criteris
que han penalitzat Catalunya, ja que sha mantingut un repartiment similar als anteriors programes,
on es prioritzaven les zones de convergncia. Amb aquest repartiment Catalunya resta en la
cinquena posici en el rnquing de CCAA en relaci a la recepci de Fons Europeus, allunyant-la
del pes que representen el sector pesquer i aqcola catal, que posicionen a Catalunya en la
tercera CCAA.
Si atenem el dficit de la balana fiscal agrria territorialitzada entre la UE i Catalunya, la diferncia
entre el que paguem a la UE via Estat espanyol i el que rebem dna un dficit aproximat de 1.400M
(el 0,69% del PIB), essent el pas amb ms desequilibri, per damunt d'Holanda, Alemanya i
Dinamarca.
Amb el benents que cada cop ms la UE deixa ms marge als Estats per a la definici de les
normes d'aplicaci de la PAC en el seu territori, unit al fet de la singularitat de Catalunya en relaci
amb la diversitat de conreus i produccions respecte al conjunt de l'Estat, deriva en la necessitat
objectiva de defensar directament a Europa els interessos de la pagesia i la producci
agroalimentria catalanes.
Aix mateix, el sector de la pesca a Europa i especialment a lEstat espanyol, presenta
caracterstiques i necessitats molt diferents entre les pesqueries del Mediterrani i les grans
pesqueries daltura. La pesca al Mediterrani s una pesca de proximitat realitzada per pimes i
empreses familiars amb gran vinculaci al territori i que aporta diriament un producte de qualitat i
de gran demanada al consumidor.

96

Si Catalunya disposs dels instruments i de la capacitat de decisi necessria en el marc de les

poltiques agrries i pesqueres podria garantir una major disponibilitat de recursos per al
desenvolupament de lactivitat agrcola, aix com per a laplicaci de les mesures del Pla de
Desenvolupament Rural.
Pel que fa al segon pilar, esdevenir Estat dins la UE significaria que ni aportarem per sobre de la
nostra riquesa, fet que ara es produeix en contribuir-ho via lEstat espanyol, ni rebrem tan poc fons
del FEADER per al desenvolupament rural a Catalunya. Fins al punt que estats ms rics que
Catalunya, menys contribuents nets a la UE i que disposen noms duna SAU entre 2 i 2,7 vegades
ms gran que la de Catalunya i un nombre dexplotacions entre 1,05 i 2,6 vegades ms, disposaran
d'un volum de recursos entre 1.745,3M i 3.937,5M de fons del FEDER per al perode 2014-2020.
Per tant, els fons estructurals per al mn rural del nou Estat es multiplicarien, cosa que sense dubte
permetria disposar dun programa de desenvolupament rural de Catalunya que sobrepassaria els
2.400M en un septenni. El nou Estat i la seva pagesia professional, lagroindstria i el mn rural,
en aquest supsit, disposarien de molta ms capacitat de modernitzaci, innovaci, relleu
generacional, formaci i sosteniment de les zones de muntanya.
Propostes
En matria de poltica agrria i pesquera, el nou Estat haur de definir, amb concertaci amb tots
els agents implicats, quin ha de ser el model del sector agrari i pesquer que es vol desenvolupar, i
en concret:

Gestionar els ajuts de la PAC. Ajuts directes i mesures de mercat (primer pilar) i PDR
(segon pilar) que es situen actualment al voltant d'uns 320M anuals.

Pel que fa al segon pilar, el nou Estat podria aportar ms fons, fent un PDR molt ms potent
que permetria donar una millor resposta a les demandes de desenvolupament rural.

Gestionar els ajuts del Fons Europeu Martim i de la Pesca (FEMP), apostant per models de
cogesti amb la total implicaci del sector pesquer, els cientfics, la societat civil i
lAdministraci. La cogesti centrada en la coresponsabilitat dels actors i el millor
coneixement i dissenyada per a les necessitats i particularitats locals.

Mesures:

Gesti del pressupost dels ajuts directes i de mesures de mercat i del pressupost de
desenvolupament rural.

Definici amb criteris catalans dels parmetres daplicaci de la PAC.

Distribuci dels fons dels ajuts directes i redefinici del pressupost del PDR.

Distribuci dels fons del FEMP entre Mesures.

Implementaci de plans de acci locals.

Definir, en concertaci amb el sector i dins els parmetres establerts per la Uni Europea,
quina haur de ser laplicaci del primer pilar de la PAC, especialment, el que fa referncia
als criteris daplicaci que queden en mans dels Estats membres, definint tamb el
concepte dagricultor actiu, el lmit progressiu de reducci dels ajuts i quina ha de ser la
superfcie elegible, el model de regionalitzaci i els ajuts acoblats a la producci.

Negociar amb la UE la modificaci de laplicaci del primer pilar de la PAC en el territori del
nou Estat, ja que en aquests moments sest aplicant el model de lEstat espanyol i que,
dacord amb el punt anterior, shaur dadaptar al model que es defineixi des del nou Estat.

97

La producci de Km 0 i el consum de proximitat

Entenem com a consum de proximitat el consum de productes de lentorn territorial ms proper, que
a ms permet conixer la procedncia dels productes, un consum ms sostenible per la reducci
del cost energtic dels transports (petjada de carboni) i el manteniment dexplotacions petites de
produccions locals.
Al parlar de proximitat i Km 0, hem de tenir present que a Catalunya no s possible que tota la
poblaci pugui gaudir de productes de proximitat pel fet que sha esmentat quant a que s deficitria
en molts productes agraris i per la distncia geogrfica entre algunes produccions i els
consumidors.
Un dels punts clau daquest apartat s establir una definici, acceptada per tots, sobre el que s
producci de proximitat i Km 0, ja que s un concepte que sha de limitar geogrficament.
El concepte de consum de proximitat o de Km 0 es desenvolupa sobre iniciatives privades locals,
que, agrupant ms o menys productors i ms o menys consumidors, estableixen una cadena de
comercialitzaci curta, en un mbit geogrfic molt redut, que generalment va directament del
productor al consumidor.
Els intents de tirar endavant mercats de productes de proximitat o productes de la terra topen
sovint amb les dificultats de manca de diversificaci de loferta que pot resultar poc atractiva al
consumidor, ja que en el moment que el productor ven productes daltres zones per complementar
la seva, es troba que el seu producte no es diferencia del d'altres canals de distribuci estndards.
Les propostes i mesures envers les produccions de proximitat es basen en la premissa que la
qualitat dels productes s la base del futur del sector agrari pesquer, essent aix la clau per a
consolidar mercats i consumidors. Assegurant la qualitat s ms fcil complir els requisits, cada
vegada ms exigents, que demanen els consumidors:

Mesures:

Cultivar varietats adaptades al territori i al mercat i afavorir la producci ramadera adaptada

a lentorn i al mercat.

Aplicar bones prctiques agrries i de pesca, assegurant un bon maneig i manipulaci en la

transformaci dels productes agraris.

Definir i regular el concepte de proximitat, bo i establint un sistema detiquetatge que

identifiqui clarament lorigen dels productes, en general, i especialment de manera molt ms
clara, els productes que son de proximitat, ms enll de l'actual i genric -origen Espanya(incorporant la data de captura en els productes pesquers).

Consolidar el consum de productes de proximitat potenciant els mercats i punts de

comercialitzaci locals, i crear les condicions per a qu els productors muntin estructures
per comercialitzar directament els seus productes.

Fomentar la implementaci de envasat que identifiqui i fomenti el consum gurmet del

producte pesquer.

98

La gesti de les infraestructures: el Corredor Mediterrani, ports, aeroports i

logstica
Catalunya tindr capacitat per planificar les infraestructures amb criteris de sostenibilitat ambiental i
econmica, amb un model equilibrat, descentralitzat i de gesti individualitzada, afavorint les
infraestructures que facilitin la transici cap a models econmics ms rendibles i ms sostenibles.
La competitivitat del pas, de les seves empreses i negocis i, per extensi dels llocs de treball que
aquests generen, passen per disposar dunes infraestructures de mxim nivell i per una gesti
propera i amb capacitat dadaptaci a un mn en canvi constant. Lactual dficit histric
dinfraestructures a Catalunya no es podr palliar a curt termini, per s que hi haur la capacitat de
planificar-les amb criteris de rendibilitat socioeconmica, davaluaci de limpacte sobre el
desenvolupament econmic i dimpacte social, territorial i ambiental.
La programaci de les infraestructures haur de tenir incidncia, en primer lloc, en els grans pols de
mobilitat i logstica: els ports, els aeroports i el sistema ferroviari, amb capacitat real dels agents
territorials per participar en la gesti de les infraestructures estratgiques. En segon lloc, en les
activitats derivades dels serveis energtics i la gesti del cicle de laigua i els residus. I en tercer
lloc, en el sistema viari.
Catalunya tindr capacitat per planificar, construir i gestionar un sistema logstic en xarxa que integri
els quatre modes de transport i on predomini lestructura lineal del Corredor Mediterrani, que ha de
connectar els ports, els aeroports, les terminals ferroviries i les rees dactivitat econmica de
Catalunya. Aquest sistema haur de dotar-se de les infraestructures necessries amb lobjectiu
desdevenir el primer hub logstic euromediterrani. Caldr fer possible, per exemple, laccs de nous
operadors al mercat ferroviari, garantir la connexi ferroviria amb ample de via internacional i crear
les eines bsiques per disposar dun veritable sistema aeroportuari, competitiu i segur.
Caldr aplicar un nou sistema de planificaci viria, basat en la tradici de connectivitat en xarxa i
no en un sistema deixos radials. Una xarxa viria integrada, segura, sostenible, equilibrada
territorialment i viable econmicament. Els sistemes de pagament de les xarxes viries dalta
capacitat tindr un equilibri entre la inversi, els costos de manteniment i gesti, els costos
ambientals i el pagament per s i servei. La normativa del transport privat per xarxes viries dalta
capacitat garantir que els sistemes de pagament estaran equilibrats respecte el conjunt del territori,
la tipologia ds i la gesti de la mobilitat.
Mesures:

Garantirem una correcta explotaci dels serveis ferroviaris sense cap impacte sobre els
usuaris i usuries dels serveis de Rodalies de Catalunya, Mitjana Distncia o Alta Velocitat.

Unificarem la gesti de tota la xarxa ferroviria de Catalunya, que ser assumida per lens
pblic Infraestructures Ferroviries de Catalunya, que assumir la titularitat de la
infraestructura, la seguretat ferroviria i les funcions de regulaci del trnsit ferroviari,
dassignaci de solcs, i de control i supervisi.

Elaborarem un inventari dinfraestructures ferroviries i material mbil, que reculli tamb

una planificaci i programaci de les actuacions prioritries que cal abordar per millorar de
forma immediata la qualitat del servei.

Executarem lAgenda Catalana del Corredor Mediterrani.

Participarem en els rgans europeus per al desenvolupament del Corredor del Mediterrani,
des duna visi global i europeista, en benefici de les economies tot lArc Mediterrani.

99

Impulsarem una agenda dactuacions per palliar la situaci de dficit dinversi de lEstat
espanyol, per mantenir-la en uns estndards mnims de servei i seguretat i resoldre els colls
dampolla histrics. Sn inversions llargament reclamades per institucions i ciutadania i que
presenten una elevada congesti o sinistralitat: N-II a Girona, N-340 a Barcelona,
Tarragona o lEbre, lA-27 a Tarragona, la N-240 a Lleida i lN-230 o N-260 al Pirineu, entre
daltres.

Aplicarem la regulaci del transport de viatgers i mercaderies dabast internacional i de la

Uni Europea, amb adhesi als tractats internacionals vigents, aix com la normativa
espanyola fins a ladaptaci dun marc normatiu propi.

Proposarem mecanismes de cogesti de les concessions viries que abastin territoris

daltres estats, a ms del territori de Catalunya.

Establirem un model de gesti aeroporturia eficient, amb un impacte ms directe sobre

leconomia i la poblaci catalana. El nou model ha de permetre establir poltiques tarifries
prpies que afavoreixin una millor gesti comercial dels aeroports, eliminar les barreres
dentrada de companyies internacionals i, en definitiva, posar a disposici de la ciutadania
ms vols cap a la resta del mn.

Establirem un model de gesti individualitzada dels quatre aeroports dinters general de

Catalunya (Barcelona-El Prat, Girona-Costa-Brava, Reus i Sabadell), que compartirem amb
administracions locals i institucions econmiques.

Crearem una administraci aeroporturia catalana, formada per una unitat administrativa
daviaci civil, un organisme independent responsable de la regulaci tarifria i una agncia
especfica responsable de la navegaci i seguretat aries.

Aprovarem una nova llei de ports que incorpori els ports dinters general (Barcelona i
Tarragona) i la resta de ports de la costa catalana, les actuals capitanies martimes, la
gesti de la marina mercant, labanderament de vaixells i els senyals martims.

Establirem la delimitaci de lespai terrestre, aeri i martim sobre el qual lEstat catal
exercir la seva sobirania, aix com les zones en les quals sexerciran determinats drets
zona contigua al mar, zona econmica exclusiva o plataforma continental.

Catalunya TIC
Les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i el desenvolupament i la innovaci que hi estan
vinculats, sn un element clau de leconomia i la societat. Catalunya avui s un pol de
desenvolupament tecnolgic, amb infraestructures clau com el Sincotr Alba, les xarxes de
telecomunicacions i un clster industrial dels ms importants del sud dEuropa.
Amb la plena capacitat de decisi sobre les infraestructures estratgiques en lmbit TIC, en el
disseny, governana i regulaci del mercat de les telecomunicacions i amb una poltica ambiciosa
en el sector TIC Catalunya pot esdevenir el pol principal en aquest mbit del sud dEuropa i del
mediterrani, i ser un referent mundial. Per aix, laposta per un territori que aplica les solucions
intelligents smart al funcionament de les ciutats, de les administracions, dels serveis pblics i de
les activitats empresarials s una aposta incipient que ha de continuar i que ha de poder
intensificar-se amb les eines dun Estat.

100

Cohesi social
Les TIC han de ser una eina que afavoreixi una major cohesi social, desenvolupant accions
encaminades a potenciar i democratitzar la societat de la informaci en tots els mbits socials,
reduint lanomenada escletxa digital i millorant la qualitat de vida de les persones, per promoure
l'adquisici del coneixement i la divulgaci dels avantatges de la societat digital entre la ciutadania.
Dinamitzaci de locupaci
Tamb ha de ser un objectiu del nou Estat potenciar el sector tecnolgic com a generador
d'ocupaci i foment de nous perfils professionals associats a les TIC. Catalunya ser digital o no
ser. s determinant millorar la capacitaci de la ciutadania en l's de les TIC amb programes
especfics, tant per millorar locupabilitat dels aturats i el desenvolupament professional dels
ocupats, com per a la millora empresarial general. Cal treballar ms intensament la generaci
docupaci en lentorn tecnolgic mitjanant poltiques datracci de nous centres de treball del
sector TIC.

Propostes

Infraestructures digitals

Promoure i desenvolupar infraestructures digitals necessries per al desenvolupament tecnolgic ha

de ser una prioritat liderada conjuntament entre les administracions publiques catalanes i el sector
empresarial. Dotar tot el territori nacional de connexi a Internet dalta velocitat, aix com
desenvolupar infraestructures per potenciar leconomia del coneixement a qualsevol punt de
Catalunya s cabdal per a leconomia catalana.
Aix mateix, aquestes infraestructures digitals han de permetre el perfecte funcionament del nou
pas.

Recerca, desenvolupament i innovaci

Potenciar el lideratge en el desenvolupament de projectes de recerca i innovaci a Catalunya,

prioritzant les poltiques pbliques per a la transferncia de coneixement de la universitat a
lempresa i potenciaci de lemprenedoria, aix com la consolidaci i creixement dels sectors
industrials tradicionals grcies a les tecnologies de la informaci i les comunicacions. Tanmateix,
potenciar un sector tecnolgic capdavanter amb lobjectiu dajudar a les empreses TIC catalanes a
crixer millorant alguns dels seus mbits per al negoci, fomentant una economia competitiva i
dinmica, basada en la tecnologia i el coneixement, amb la creaci de nous productes i serveis
innovadors, laugment dels nivells de productivitat, lestabliment de sinergies mitjanant la
cooperaci entre empreses, aix com la capacitaci i disponibilitat dels recursos humans i materials
necessaris que permetin afrontar el reptes globals de futur.

Mobile World Capital

Cal continuar i reforar la lnia de treball que representen iniciatives com la Mobile World Capital,
incidint en el seu impacte positiu cap a nou teixit industrial TIC. S'han dimpulsar encara amb ms
decisi ecosistemes empresarials i industrials que desenvolupin serveis i productes transversals
amb la mobilitat, residus, disseny i indstries creatives, salut i educaci, que posicionin Catalunya
com a referent internacional.

Smart World Capital

La potencialitat de Catalunya com a centre dinnovaci i aplicaci de les noves tecnologies ha de

servir per a la potenciaci de les ciutats catalanes i en especial de la seva capital, Barcelona, en la
consecuci de les ms modernes aplicacions en matria de ciutats intelligents.
101

El desenvolupament destndards en infraestructures de ciutat i en tecnologia danlisi de

dades han de permetre generar economies urbanes per a una gesti ms eficient i
intelligent de les mateixes, impulsant noves poltiques a travs de ls intensiu de les TIC i
les seves possibilitats.

La creaci daquests estndards permetran situar el nostre pas al capdavant del desenvolupament
de sistemes de gesti intelligents en temps real que ajudin al bon govern de les ciutats i permetin
millorar les poltiques davant canvis en les condicions de vida. Limpuls daquestes tecnologies sha
de fer amb vocaci universal, transparncia, control democrtic i amb la idea de poder construir un
nucli industrial exportable.

Educaci i millora de les competncies digitals

Establir i desenvolupar un programa deducaci per la millora de les competncies digitals tant a les
escoles com a les empreses com al personal de les administracions pbliques, aix com un
programa especfic per totes aquells ciutadans de Catalunya.

Finanament

Promoure i potenciar totes les fonts de finanament disponibles, tant dinversi en capital per a la
creaci i el desenvolupament de noves empreses, com mitjanant lnies de prstec per al
creixement i lexecuci de nous projectes a les empreses ja consolidades.

Internacionalitzaci

Promoci sectorial i internacionalitzaci dempreses i projectes tecnolgics desenvolupant iniciatives

per a la promoci collectiva, tant en lmbit sectorial com a traves de clsters o agrupacions
dempreses i suport a les empreses en el desenvolupament de nous mercats internacionals.

Mesures

Desenvolupar i promoure una xarxa dInternet dalta velocitat a tot el pas.

Desenvolupar i promoure espais fsics i virtuals de coneixement i transferncia tecnolgica.

Establir poltiques de suport a la inversi publicoprivades en innovaci i recerca TIC.

Difusi i sensibilitzaci de la millora de les competncies digitals.

Assessorament i orientaci en leducaci de les competncies digitals.

Potenciaci de la xarxa de Punts TIC de Catalunya com a espais per a la innovaci i la

transferncia de coneixement.

Augmentar la dotaci del suport financer pblic per al desenvolupament d'empreses amb base
tecnolgica.

Coordinaci dels diferents fons dinversi pblics i privats de Catalunya per potenciar
lemprenedoria dempreses amb base tecnolgica.

Establir un programa dinternacionalitzaci especfic per al sector TIC catal i de captaci

d'inversi estrangera.

102

Un nou model energtic

Catalunya est mancada de recursos energtics primaris convencionals propis i, per tant, la poltica
energtica del pas sempre ser un dels pilars bsics a considerar en el nou Estat. Aquesta realitat
gaireb estableix per ella mateixa la necessitat de leficincia, lestalvi i la reducci de la intensitat
energtica de la nostra economia com a objectius prioritaris i permanents.
Com altres pasos del nostre entorn, tenim una dependncia excessiva a les energies d'origen fssil
i malgrat ser un pas mediterrani amb sol i vent, el desenvolupament de les energies renovables s
clarament insuficient. Avui depenem un 75 % dels combustibles fssils, un 20 % de lenergia
nuclear i un 4 % denergies renovables. Des del costat de la demanda, el 69 % de consum energtic
final el destinem al transport i la indstria; el 16 %, a lmbit domstic; el 13 %, al sector serveis, i el
3,5 % al sector primari.
Lestructura energtica, tant per la part de loferta com per la de la demanda, s rgida i no es pot
canviar significativament en el curt termini. Per tant, shaur danar millorant en el futur, en
connivncia amb el conjunt d'empreses del sector, per complir la Directiva europea del 20/20/20 i
assolir per al 2020 la coneguda reducci d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, assolir tamb
un 20% de fonts renovables en el consum global (un 10% en el sector del transport) i augmentar
l'eficincia energtica amb l'objectiu de generar un estalvi del 20%. Daltra banda, shan de posar
les bases per assolir objectius ms ambiciosos, tamb en coherncia amb la Uni Europea, a
lhoritz de lany 2050.
A ms a ms, la poltica energtica s la pea fonamental per tal que Catalunya avanci cap a una
economia de baixa intensitat de carboni i contribueixi, aix, a la lluita contra el canvi climtic.
El sistema energtic de lEstat espanyol s el resultat de levoluci del model econmic franquista
de capitalisme dEstat, en el qual, o b lEstat es reservava la gesti directa dels sectors bsics de
leconomia o b en cedia aquesta gesti a interessos privats propers al rgim.
En el procs de la transici de la dictadura al rgim constitucional de 1978 aquest esquema es va
mantenir. Noms les condicions dentrada a la UE van obligar a desmantellar, almenys formalment,
lestructura bsica daquest capitalisme dEstat, imposant la privatitzaci i liberalitzaci dels grans
sectors econmics.
Les directives europees obliguen a obrir a la competncia efectiva la generaci, la distribuci i la
comercialitzaci elctrica, per la transposici daquestes directives per part de lEstat espanyol sha
fet de manera inadequada i no sha aconseguit alterar lestructura oligoplica del mercat ni introduir
una veritable competncia a labast dels consumidors.
Shan creat uns mecanismes de mercats majoristes delectricitat que no afavoreixen uns preus
competitius per a la indstria ni prou assequibles a moltes famlies. A ms, es dificulta lentrada
daltres actors en el mercat com ara amb la legislaci que ha imposat un peatge a lautoconsum i la
petita generaci local.
El resultat de tot plegat s el manteniment dun mercat oligoplic amb una formaci de preus poc
transparent, a l'arbitri del Govern espanyol, que s qui determina els costos regulats que suposen
prop del 50% de la factura elctrica que paga l'usuari, i que han generat un volumins dficit de
tarifa que incrementar encara ms uns preus que ja es compten com dels ms elevats a nivell
europeu.
103

Certament, les famlies i les empreses avui paguem una de les factures elctriques ms cares
d'Europa, amb el conseqent impacte a les economies familiars i a la competitivitat de les nostres
empreses.
Mesures:
En el nou pas la regulaci i desenvolupament dun nou model energtic hauria de tenir en compte:

Un pacte nacional entre les institucions i els agents econmics i socials per tal dassolir
lany 2050 una producci energtica 100% renovable.

Abordar la nova regulaci en base a la transposici efectiva i laplicaci rigorosa de les

directives europees per tal de crear un mercat energtic realment competitiu.

Incorporar-se al futur mercat nic europeu que t l'horitz de fixar el mateix preu de
lelectricitat en tot lmbit europeu, considerant la facilitat per a Catalunya ats el seu bon
nivell d'interconnexi a la xarxa europea.

Evitar conflictes dinters entre els diferents agents del mercat impulsant la separaci
jurdica i estructural de les activitats de generaci, transport, distribuci i comercialitzaci.

Promoure levoluci cap a un sistema elctric distribut, eliminant les barreres dentrada als
petits productors, pblics i privats, i afavorint lautoconsum d'energia, especialment de fons
renovables.

Plantejar els escenaris adients per decidir la poltica nuclear catalana en el marc de la
transici cap a una producci amb major pes de lenergia renovable i la prioritzaci duna
economia de baix carboni, ats que les centrals en territori catal compliran els 40 anys de
funcionament a mitjans de la propera dcada.

Promoure leficincia energtica en tots els mbits, especialment en la indstria, el transport

i la llar.

Promoure una auditoria pblica sobre la legitimitat dels costos de transici a la competncia
i del dficit de tarifa que paguem els usuaris de Catalunya.

Establir els mitjans per garantir laccs a lenergia per part dels ciutadans que es trobin en
situaci de vulnerabilitat econmica.

Convertir l'Institut Catal de l'Energia en l'Agncia de l'Energia de Catalunya, homologable a

les agncies pbliques europees en aquest mbit.

Sostenibilitat ambiental
L'aigua, la gesti dels recursos hdrics
Catalunya gestionar les dues conques fluvials, tot assumint la conca de lEbre. Cal garantir laccs
al recurs per al conjunt de la poblaci amb un mnim de garantia de subministrament, tot seguint la
directiva marc de laigua de la UE. La gesti del cicle integrat de laigua ha de garantir tots els
processos: captaci, distribuci, consum, sanejament i reutilitzaci, amb les inversions necessries
104

que garanteixin la viabilitat econmica de la gesti de tot el cicle i preservi al mxim la qualitat de
les aiges continentals i marines aix com els cabals ecolgics. LACA ha desdevenir lrgan
regulador pblic de la gesti del cicle integrat de laigua a Catalunya.
s imprescindible una gesti de laigua i una planificaci hidrolgica sostenibles i adaptades al nou
context del canvi climtic, on es preveu a Catalunya un cert descens pluviomtric i augment de la
temperatura. Aix est directament associat a la definici de garantia de subministrament.
Cal avanar en la modernitzaci dels regadius, establint el pla dinversions necessries que
permetin un bon desenvolupament a la indstria ms important a Catalunya, lagroalimentria.
Malgrat els avenos, la xarxa hidrulica del pas presenta encara fragilitats i millores que
requereixen d'inversions. I hi ha aspectes de pas com ara la gesti de la Conca Hidrogrfica de
l'Ebre, la innovaci jurdica i financera en els models de gesti i concessi de serveis, la demanda
de cabals al Ter o la viabilitat del Canal Segarra-Garrigues que assenyalen la necessitat que la
Catalunya Estat abordi amb visi del llarg termini la qesti dels recursos hdrics.

Mesures:

Catalunya ha de fer un Pacte Nacional sobre lAigua que defineixi com ha de ser la
planificaci i la gesti hdrica a llarg termini i els objectius per a la redistribuci de lesfor.
Aquesta planificaci sha de basar en dos elements clau: el desplegament complet de la
directiva marc i els criteris de la nova cultura de laigua, que han de permetre garantir la
suficincia econmica i de mitjans del sistema dabastament i sanejament.

Qualitat de laire
Un dels problemes ambiental de les grans metrpolis europees i dels territoris propers a grans
implantacions industrials s la qualitat de laire.
Desprs de lxit assolit en la lluita contra les emissions de plom i dxids de sulfur, ara latenci de
les institucions europees se centra a aconseguir disminuir les emissions de NOx i de partcules.
Aquests agents, tal com ha explicat lOMS recentment, constitueix un greu perill per a la salut de les
persones.
Per aix, cal actuar aplicant totes les normes previstes en els plans de qualitat de laire, que a
Catalunya afecten especialment la conurbaci de Barcelona i lrea tarragonina. En el primer cas,
les normes sn especialment dedicades a la mobilitat i en el segon cas a les millores productives en
els sectors industrials.

Cap a la minimitzaci dels residus i l'economia circular

El marc normatiu en matria de residus permetr a Catalunya lassoliment dels objectius
comunitaris en la gesti dels residus, tant de competncia municipal com els genrics. Cal continuar
incorporant mesures econmiques i fiscals i organitzatives per frenar i invertir la tendncia de
creixement de residus, desincentivar la seva disposici final i incentivar-ne la seva valoritzaci
material i energtica. Cal continuar avanant
i consolidar un sistema d'infraestructures
descentralitzades i flexibles i reduir el residu en origen, en la direcci de lestratgia europea
davanar cap al Residu Zero.
105

El repte consisteix a incorporar els residus dins duna estratgia deconomia circular, comenant per
lecodisseny i fent que tot residu pugui ser transformat en matria primera, amb tendncia a reduir
els productes qu no sn viables dintegrar novament en el medi o de ser transformats en un nou
producte. s per aix que:

Impulsarem una llei denvasos i residus denvasos que fomenti uns models de producci i
consum que ens permetin frenar el consum creixent denvasos, una gesti eficient i
optimitzada dels recursos i la minimitzaci en la producci de residus i impacte ambiental
associat a la seva gesti.

Amb lobjectiu de millorar la reutilitzaci i el reciclatge denvasos, simpulsar el Sistema de

Devoluci, Dipsit i Retorn (SDDR) denvasos, desprs davaluar i testar la seva viabilitat
dimplantaci.

Assegurarem el compliment dels objectius del PRECAT-20, desenvolupant mesures

concretes que facin augmentar la recollida selectiva i facilitin la reducci dels impropis, i
completant les infraestructures de les plantes de tractament.

106

3.3. CIUTADANIA I REGENERACI DEMOCRTICA

L'apoderament ciutad, la transparncia i el Govern Obert
Des de Junts pel S creiem que cal tornar la poltica a la ciutadania, cal recuperar la cultura dels
valors i de la regeneraci i obertura democrtica, i cal inaugurar una nova forma de fer poltica.
Transparncia, retiment de comptes, apoderament de la ciutadania o govern obert sn premisses
irrenunciables. Volem una ciutadania coresponsable, una ciutadania amb drets i deures, que
esdevingui actora, en comptes despectadora. La creaci dun nou Estat tamb ha de ser
loportunitat de crear una nova manera de fer poltica, on Administraci i administrats, govern i
ciutadania, cogovernem plegats.
A Catalunya disposem d'una llei recent en matria de bon govern que es troba en procs
d'aplicaci. Sens dubte, la Llei 19/2014 de transparncia, accs a la informaci pblica i bon govern
representa un pas qualitatiu cap a una democrcia oberta, que amplia el seu radi d'acci cap al
conjunt d'administracions pbliques del pas, incloent els ens locals i les organitzacions que es
financien amb recursos pblics.
Per primer cop, una srie de principis fonamentals com el de la transparncia, l'accs a la
informaci pblica i el bon govern reben un tractament legal clar, del qual se'n deriven drets i
obligacions jurdiques. I l'aplicaci correcta d'aquests principis ha de permetre avaluar la qualitat
democrtica de les administracions pbliques, i alhora assentar les bases de la transparncia i una
millora de la interacci entre la ciutadania i les administracions per al foment de la participaci.
Al mateix temps, cal posar en valor el control i el seguiment que s'estableix pels lobbies i els grups
d'inters en aquesta Llei de transparncia, aix com l'obligaci d'implementar codis tics i de
conducta als lobbies i a l'mbit pblic en general.
El bon govern vol estimular el comproms social, el deure i la llibertat dels ciutadans per informar-se,
participar i decidir en els afers pblics. Volem protegir l'inters general dels abusos de poder de
qualsevol tipus.
El disseny i lexecuci de qualsevol poltica, avui, noms es pot gestar des de la transversalitat i la
responsabilitat social. O sigui, reivindiquem la co-construcci de poltiques pbliques amb tot el
conjunt de persones involucrades, amb la ciutadania, les associacions i els grups d'inters que s'hi
relacionen.
Considerem l'apoderament ciutad i la participaci efectiva com a eines cabdals per assolir
l'objectiu poltic ms preuat en democrcia: repartir el poder entre el mxim nombre de ciutadans
possible, especialment aquells compromesos amb la societat: lders venals, associatius, culturals,
esportius, empresarials, educatius, etc.. Obrint la democrcia a tothom, volem repartir el poder al
servei de la llibertat i la igualtat de tots, perqu entenem que la veritable democrcia representativa
es fusiona amb la democrcia oberta i participativa.
El repte de viure en una democrcia oberta dins un pas nou, passa, doncs, per potenciar el control
ciutad sobre els poders pblics i la participaci de la societat civil organitzada..
Compromisos amb un govern obert i en una democrcia oberta:
El Govern Obert s una nova forma de comunicaci bidireccional, permanent i transparent entre
l'Administraci i els ciutadans, mitjanant la qual sha dassolir la seva participaci efectiva en els
processos de decisi, aix com la seva collaboraci.
107

Els eixos estratgics del Govern Obert sn la participaci, la transparncia i la cooperaci:

La transparncia i el retiment de comptes: Transparncia s fer publicitat activa de lactivitat

del Govern i ladministraci, de manera permanent, actualitzada i comprensible per a les
persones i per mitj dels instruments de difusi que els permetin un accs ampli i fcil a la
informaci i dades. Vol dir tamb facilitar i promoure el retiment de comptes i garantir ltica
dels gestors pblics i els governants. Els ciutadans han deixat de ser simples espectadors per
esdevenir actors i exercir lliurement el seu dret de participaci, control i avaluaci dels afers
pblics, i per aix s imprescindible informar dels processos de presa de decisions.

La participaci: Elaborarem el Llibre Blanc de la Participaci i la Democrcia de forma conjunta

entre Govern, entitats i ciutadania, i amb les seves conclusions i recomanacions elaborarem la
Llei de participaci ciutadana del nou Estat.

La cooperaci: Hem de cogovernar plegats, Administraci i administrats, Govern i ciutadania.

El nou Govern del nou pas sha de basar en lapoderament i el comproms de la ciutadania, en
treballar junts pel b com superant les barreres entre les administracions i els administrats.

Mesures:

Garantirem una aplicaci rigorosa i efectiva de la Llei de transparncia, accs a la informaci

pblica i bon govern.

Implantarem un sistema de Govern Obert al Govern catal, agrupant en una sola estratgia les
poltiques de participaci ciutadana, transparncia i dades obertes de manera transversal a tota
lAdministraci.

Elaboraci d'una llei de participaci ciutadana que permeti organitzar referndums vinculants i
que apoderi a la ciutadania per proposar i revocar lleis i mandats.

Desenvoluparem projectes de democrcia electrnica per impulsar la participaci en base a la

transparncia i laccs a la informaci i per fer de Catalunya un pas amb ciutadania ben activa i
implicada.

El Portal de la Transparncia de Catalunya esdevindr una autntica pantalla de tots els qui
operen en el sector pblic catal.

Plataforma electrnica pblica i centralitzaci de les compres mitjanant una plataforma

electrnica pblica per garantir-ne la transparncia.

Establiment de compromisos tics per als crrecs electes i alts crrecs de l'Administraci local
en els manuals de bon govern.

Comproms despecial visibilitat i transparncia dels processos dadjudicaci de concursos

dobres i serveis, aix com dels criteris datorgament de subvencions i publicaci de les entitats
subvencionades i de limport corresponent.

Comproms de temps de resposta a totes les peticions i escrits dels ciutadans.

Impulsarem el projecte Smart Citizens, espai de confluncia de Govern Obert i les Smart Cities
del nostre pas.

108

Aprovaci duna llei electoral que apropi la ciutadania als seus representants, millori els
sistemes delecci i determini clarament les regles del joc democrtic introduint lopci de
desbloquejar les llistes.

La lluita contra la corrupci

La societat reivindica ser implacables amb la xacra de la corrupci. La lluita contra la corrupci i
l'emergncia de representants poltics sense ombra de sospita s'erigeix com una prioritat de primer
ordre per guanyar la confiana dels ciutadans. Els valors de la meritocrcia, l'honestedat en la
gesti pblica, la salvaguarda de l'inters general, la gesti responsable de tots i cadascun dels
euros del pressupost pblic sn valors irrenunciables per a un nou pas. Estem convenuts que
sense transparncia no pot haver-hi confiana, i sense confiana no hi ha autntica democrcia.
El dret efectiu a la transparncia s un dret que permet protegir-ne d'altres, dificulta la corrupci i,
en definitiva, legitima el sistema democrtic.
Junts pel S t la voluntat de fer que la transparncia sigui una caracterstica inherent a tota
actuaci pblica. Aix mateix, defensem laprovaci de manuals de bon govern a les
administracions, que elevin el comproms tic i pblic dels governants i esdevinguin exigncia
permanent vers la ciutadania.
Propostes:

Establir pactes d'integritat en l'mbit de la contractaci pblica. El pacte d'integritat s una

eina per ajudar els governs, les empreses i la societat civil a lluitar contra la corrupci en
l'mbit de la contractaci pblica. Es tracta d'un procs que inclou un acord signat entre un
Govern i tots els licitadors en qualsevol contracte de l'Administraci. El pacte estableix els
drets i les obligacions en el sentit que cap de les parts del contracte pagar, oferir, exigir
o acceptar suborn, ni participar en conxorxa amb els competidors per obtenir el contracte.
A ms, els licitadors estaran obligats a revelar totes les comissions i despeses similars
pagades que guardin relaci amb el contracte. Lincompliment del pacte d'integritat genera
un risc d'exclusi permanent del licitador.

Impulsar un codi tic i dausteritat que catalogui i reglamenti ls dels espais i mitjans pblics.

Establir plans de transparncia elaborats conjuntament amb la ciutadania, per fer efectiu el
dret a la transparncia i al bon govern

Posada en prctica de manuals de bon govern.

Mesures de lluita contra la corrupci del nou pas:

Prohibir als condemnats per corrupci d'anar a una llista electoral, ocupar un alt crrec a
l'Administraci i treballar a l'Administraci durant deu anys.
Establir els pactes d'integritat en les licitacions de totes les administracions.
Expulsar del mercat pblic de licitacions i concessions les empreses que vulnerin els pactes
d'integritat.
Revisar i limitar els aforaments dels poltics.
Establir un nou codi penal perqu els delictes greus per corrupci no quedin impunes amb
els actuals criteris de prescripci.
109

Obligar els corruptes a respondre sempre amb el seu patrimoni.

Major implementaci i dotaci per a lOficina contra el Frau i la Corrupci.
Elaboraci d'una llei catalana de finanament dels partits poltics i de les seves fundacions,
fent-la ms permeable al control polticoparlamentari i al control social que l'actualment
vigent

La poltica exterior del nou pas

El reconeixement internacional de Catalunya com a nou Estat de ple dret, la seva inserci a la
comunitat internacional i la seva continutat dins del marc de la Uni Europea han de marcar
lestratgia internacional del Govern de la Generalitat. Aquest haur de posar tots els instruments
dacci exterior al servei daquesta estratgia, tot oferint les eines i les garanties necessries perqu
Catalunya esdevingui un actor internacional de prestigi, fiable, responsable i amb la credibilitat i
capacitat necessries per al compliment dels seus compromisos, aix com dels propsits de la seva
poltica exterior que sn garantir primordialment lestabilitat, el benestar i la pau.
La poltica exterior ha de tenir dos objectius molt clars: duna banda, dotar la Generalitat de les
estructures dEstat que li permetin tenir plenes capacitats per planificar i executar la seva poltica
exterior prpia, superant els constrenyiments legals i poltics de letapa autonmica que han limitat
la seva capacitat dincidncia a lexterior; daltra banda, consolidar el paper de Catalunya com un
actor internacional amb una agenda prpia, reforant la cooperaci bilateral amb els pasos vens,
amb els principals socis comercials i amb pasos amb una forta complicitat poltica, i incrementant la
participaci de la Generalitat en organismes internacionals, treballant per ampliar progressivament
la seva capacitat dinfluncia en aquests frums. Catalunya, en l'mbit exterior s'ha de projectar
com un pas obert, alineat amb els pasos de la seva dimensi dins dEuropa, un pas dinmic i
creatiu, plenament comproms amb la democrcia i les llibertats, amb laplicaci dels drets humans,
amb la pau, amb leradicaci de les desigualtats globals, amb el desenvolupament harmonis del
comer internacional i amb la lluita decidida i conjunta contra els desafiaments globals,
principalment el canvi climtic. Catalunya defensar un model de relacions internacionals basat en
el multilateralisme i en ls prioritari de totes les vies de dileg i negociaci, i a nivell geogrfic
prioritzar les relacions amb els estats europeus i els pasos de lmbit euromediterrani. La defensa
dels interessos de Catalunya mitjanant les eines de les relacions internacionals sempre es far
tenint en compte lobjectiu de promoure la democrcia, el bon govern, els drets humans i el
desenvolupament sostenible a escala global.
Cal una Conselleria dAfers Exteriors que coordini lacci dels organismes governamentals que, en
base als eixos i objectius definits pel Pla Estratgic de lAcci Exterior de Catalunya i de relacions
amb la UE (2015-2018), treballen en lmbit de les relacions exteriors poltiques, econmiques,
culturals i turstiques de Catalunya (Delegacions del Govern i oficines d ACCIO, de lInstitut Ramon
Llull, de lAgncia de Turisme de Catalunya, de lInstitut Catal de les Empreses Culturals), i per a la
cooperaci al desenvolupament i lajut humanitari (Agencia Catalana de Cooperaci). Aquesta
Conselleria tamb ha de promoure i donar suport a les actuacions de diplomcia pblica que duguin
a terme tant els agents pblics com la societat civil catalana i que tingui una incidncia efectiva i
positiva en lopini pblica exterior amb lobjectiu de potenciar la imatge, la influncia i el prestigi de
Catalunya. Aix mateix, sha destructurar un Servei Exterior que, entre altres funcions, haur de
vetllar pels drets dels catalans que viuen fora de Catalunya i tenir en compte la potencialitat de les
entitats socioculturals de lexterior (les comunitats catalanes de lexterior) com a agents de difusi i
promoci de la realitat catalana. Finalment, s indispensable que la Conselleria disposi duna oficina
110

de comunicaci i informaci diplomtica que permeti al Govern de la Generalitat explicar-se de

primera m a la societat internacional.

Mesures
Algunes de les mesures concretes de poltica exterior abastaran:

Com a Estat independent, Catalunya sollicitar ladhesi a les Nacions Unides, i es

comprometr a respectar i mantenir tots els compromisos i obligacions internacionals
contrets per Espanya i que actualment estan en vigor a Catalunya. Tamb dur a terme els
procediments apropiats per integrar-se en les principals organitzacions internacionals de les
quals n's actualment membre a travs de lEstat espanyol, prioritzant el Consell dEuropa,
entre daltres.

Des de la seva nova condici dEstat membre de la Uni Europea, promour un model
dEuropa federal que afavoreixi una integraci creixent, en base al model comunitari i a les
institucions (en particular, Comissi Europea, Parlament Europeu) i impulsar la llengua
catalana com a llengua de Tractat i de treball a la Uni Europea.

Catalunya ampliar el nombre de delegacions tot transformant-les, de manera progressiva,

en ambaixades i establir els convenis necessaris amb el Servei Europeu dAcci Exterior
per garantir la representaci dels interessos catalans i lassistncia consular als ciutadans
de Catalunya all on no arribi la representaci directa.

Es crear un Servei de lAcci Exterior Catal, amb els recursos i dotaci de personal
necessari, que compti amb la millor formaci i capacitaci possible.

En lmbit de la pau, seguretat i defensa, sacollir als plantejaments de la poltica europea

de seguretat i defensa, assumint els compromisos i obligacions internacionals que sen
derivin.

Com a Estat membre de la Uni Europea i de les Nacions Unides,Catalunya simplicar de

manera adequada en missions de pau i impulsar la resoluci pacifica de conflictes, el
foment de la democrcia, la defensa dels Drets Humans i de la igualtat home - dona.

Enfortir les relacions bilaterals i articular una nova xarxa de relacions amb pasos
destructura econmica similar a la catalana, ambientalment eficients, tecnolgicament
innovadors i socialment avanats per promoure una Europa que avanci cap una economia
productiva sostenible, financerament estable i socialment justa que eviti riscos dinestabilitat
econmica provocada per lespeculaci dels mercats financers.

Continuar exercint i reforar el seu comproms i acci per una poltica de venatge de la
Uni Europea ambiciosa, molt especialment en la seva vessant sud al Mediterrani. En
aquesta lnia, simplicar encara ms, i en la seva condici dEstat membre, en la Uni per
la Mediterrnia que t la seu de la seva secretaria a Barcelona i que t per objectiu limpuls
de projectes dmbit regional per tal de millorar les condicions de vida dels ciutadans de la
ribera sud de la Mediterrnia.

Participar en les cimeres iberoamericanes i, com a Estat independent, reforar les seves
relacions amb els pasos de lAmrica Llatina, des duna posici digualtat.

Marcar com a senyal distintiu la seva implicaci amb la poltica de cooperaci al

desenvolupament, pau i drets humans conscient de la seva responsabilitat davant la
governana mundial de reptes que afecten el conjunt de la ciutadania global. En aquest
111

sentit, continuar assumint una poltica de cooperaci pblica, participativa i participada, per
contribuir a la construcci dun mn ms just i una governana global ms democrtica a
partir duna cooperaci de qualitat i transformadora, basada en drets, que atengui les
desigualtats de gnere i sorienti a la promoci i garantia dels drets humans de les dones i
dels drets collectius dels pobles, amb especial atenci a la construcci de pau

La modernitzaci del poder judicial

Catalunya, com a nou Estat, ha de dotar-se duna justcia efica, de proximitat i accessible, que
preservi la idea de seguretat jurdica, que garanteixi la igualtat i la tutela judicial efectiva, que sigui
exemplar i exigent amb el compliment de les lleis i que nasseguri una bona aplicaci.
En aquest sentit:

Ha de ser accessible per a tothom, ciutadans, entitats i empreses, amb accs a la segona
instncia, amb un sistema de justcia gratuta de qualitat per a les persones sense recursos
suficients i amb proximitat territorial, amb tendncia, com a norma general, a implementar
un partit judicial, com a mnim, a cada comarca, amb una primera instncia civil i penal i
Jutjats de Pau amb funcions de Registre Civil en els municipis en els quals no hi hagi
primera instncia civil i penal.

Ha de ser una justcia servida per jutges professionals i independents, propera,

degudament dimensionada i amb mitjans humans i materials suficients, amb la plena
implantaci de les TIC i de l'expedient electrnic. Noms aix garantirem uns processos
judicials gils i efectius.

Ha de prestigiar la funci de la Fiscalia, que ha de defensar la legalitat, els bns jurdics

protegits i els ms febles, actuant amb sensibilitat humana davant les realitats amb qu
treballen.

Ha de preservar la funci dels advocats i del conjunt dels operadors jurdics i la seva
independncia, protegint el secret professional i garantint el dret de defensa, com a garantia
de l'Estat de dret.

La informaci sobre l'activitat judicial ha de ser emesa per la prpia Justcia, tot evitant
processos parallels meditics i filtracions que perjudiquen el correcte funcionament dels
processos.

Ha de promoure lassumpci de la responsabilitat individual i collectiva de les persones

davant el conflicte, potenciant la capacitat dempatia, la intelligncia emocional i el
reconeixement de la possibilitat que laltre tamb pot tenir ra.

Ha de continuar potenciant el model catal dexecuci penal, que garanteix la seguretat,

redueix la reincidncia i aposta clarament per la reinserci social, i que aposti per latenci
individualitzada dels interns, per una vida activa i participativa, pels programes
especialitzats i davaluaci del risc, pel medi obert, per la formaci del personal, per la
collaboraci amb el tercer sector i, per una major interrelaci amb els operadors jurdics,
amb els consolats, empreses, sindicats, entitats locals o mitjans de comunicaci.

112

Ha de fomentar la gesti i resoluci dels conflictes des duna perspectiva de dileg i

consens, ja des de la infncia (escola, famlia, educaci no formal, etc.), amb el foment de
mecanismes i instruments de conciliaci i mediaci, com a eines generalitzades.

El nou model judicial i de la seva Administraci haur de venir concretat en el procs delaboraci
de la nova Constituci catalana. Malgrat aix, durant el perode transitori, cal garantir la continutat
de lAdministraci de justcia i del seu funcionament del dia a dia.
Propostes:

Continuar ladaptaci de lAdministraci de justcia a les necessitats especfiques del segle

XXI, potenciant el servei pblic amb una atenci especial als seus recursos humans i
materials, fomentant laplicaci de les noves tecnologies i les tecnologies de la informaci i
establint una organitzaci eficient i efica.

Garantir, en lmbit de la justcia, els drets lingstics dels ciutadans i ls i el coneixement

del catal en tots els mbits de la justcia.

Impulsar mesures que donin ms estabilitat al personal de lAdministraci de justcia a

Catalunya i a la tasca que realitzen.

Culminar la nova organitzaci de lOficina Judicial.

Completar la modernitzaci de lAdministraci de justcia amb ls de lexpedient electrnic

en tots els ordres jurisdiccionals.

Desenvolupar el Pla Director dEquipaments Judicials per adaptar els edificis judicials a les
necessitats del segle XXI, adequant els criteris funcionals a la nova organitzaci de loficina
judicial.

Aprofundir en lobertura i agilitzaci de lAdministraci de justcia mitjanant lauxili i la

collaboraci de professionals externs.

Mantenir lactual sistema dassistncia jurdica, garantir la bona qualitat en la prestaci del
servei i millorar-ne leficincia.

Continuar mantenint el sistema de seguretat jurdica preventiva, amb la intervenci de

notaris i registradors, les funcions dels quals sn complementries i no excloents.

Finalitzar el Pla dEquipaments penitenciaris, que ens permetr disposar, a tot el pas,
duns centres penitenciaris ms moderns, ms segurs i on es podr desenvolupar amb
millors condicions, la tasca dels professionals amb els interns, que ens han de permetre
avanar cap una major reinserci.

Implementar una Escola dOficis en el sistema penitenciari catal amb la finalitat dassolir
certificats, en base al reconeixement de la formaci professional per a locupaci que
simparteix en els centres penitenciaris i educatius de justcia juvenil de Catalunya amb
lobjectiu dacreditar competncies de les persones sota mesura judicial.

113

Dissenyar el Pla de Formaci Professional per a l'Ocupaci adequat a les necessitats del
mercat de treball i programar les accions formatives encaminades a certificar la
professionalitat de les persones sotmeses a mesures judicials.

Reestructurar la demarcaci notarial i registral, adaptant-la a la realitat del pas i a les

necessitats dels ciutadans guanyant en proximitat.

Fer efectiu el comproms de resoldre, mitjanant la mediaci i larbitratge, tots aquells

conflictes respecte dels quals no sigui preceptiu anar a la jurisdicci contenciosa, introduint
en els contractes la clusula de submissi a la Cort Arbitral de Catalunya.

Seguretat i Protecci civil

La seguretat s un dret que ha de ser garantit mitjanant poltiques pbliques orientades a crear un
marc de cohesi social i convivncia ciutadana i de protecci de les persones i els bns.
Lorientaci de les poltiques de seguretat sha de basar en els principis democrtics i el respecte
dels drets i ha de garantir la protecci de les aspiracions legtimes de les persones i de les activitats
socials i econmiques. s el moment per consolidar el model de seguretat actual i reforar-ne els
trets didentitat: democrtic, orientat i centrat al servei dels ciutadans, eficient, modern i efica.
El sistema de seguretat pblica de Catalunya el configuren els seus cossos de seguretat i
demergncies.
Els cossos de seguretat estan conformats per la Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra, que
principalment t competncies en matria de seguretat ciutadana, policia administrativa, trnsit i
seguretat viria; i tamb hi ha els cossos de policies locals arreu del territori que actuen
coordinadament amb la Policia de la Generalitat.
El sistema demergncies catal actua principalment a travs dels Bombers de la Generalitat, un
cos format per bombers funcionaris i voluntaris que s un model de referncia internacional. Aquest
sistema gaudeix de plenes competncies i actua en matria de prevenci, extinci dincendis,
salvament i la resta demergncies.
El sistema de protecci civil coordina lacci de prevenci del risc i les actuacions que cal dur a
terme en cas demergncia entre els diferents cossos operatius, organismes i institucions implicats.
Hi ha professionals i voluntaris de Protecci Civil formats per actuar dacord amb els diferents plans
demergncies. Les niques competncies que no shan transferit sn les de seguretat nuclear i
salvament martim.
Catalunya garantir la seguretat dels seus ciutadans i el ple exercici dels seus drets i llibertats i
disposar dels mecanismes i recursos adequats per defensar-los. Com tots els altres estats del mn
amb poltiques de defensa i seguretat. Un sistema que garanteixi la seguretat i es coresponsabilitzi
en la resoluci dels conflictes dabast internacional. Volem un Estat amb una societat democrtica,
solidria, inclusiva, dialogant i pacfica que sigui capa dafrontar els conflictes i garantir que la
seguretat pblica prioritzar mitjans civils no violents com la mediaci, collaborant amb les
organitzacions internacionals en operacions humanitries i de manteniment de la pau, sota el
mandat de Nacions Unides. En aquest sentit, garantir la defensa de les persones i del pas no
pressuposa estructures militars convencionals. Sobren diversos escenaris entre els quals podrem
escollir, en funci del model de sobirania, del pas i, tamb, en funci dels costos, interessos i
compromisos que es vulguin assumir dacord amb la poltica internacional que sadopti.
114

La futura Llei de policia de Catalunya establir un nou marc de competncies. La Policia de

Catalunya assumir les noves funcions que es derivin de les competncies prpies adquirides, com
ara: delinqncia organitzada, terrorisme i narcotrfic, control de fronteres, registre didentitat,
control darmes i explosius, serveis dintelligncia i ciberseguretat, aix com la inclusi en
organismes internacionals policials.
Una nova llei de protecci civil regular i establir els protocols i actuacions sobre les noves
competncies en matria de seguretat nuclear.
Tanmateix, es treballar perqu el cos de Bombers de la Generalitat assumeixi les tasques prpies
de rescat i salvament martim, de manera que adquireixi plenes competncies en gesti
demergncies. Aix mateix, convindr reforar la coordinaci dacci amb els agents rurals en
operatius demergncia.

Cap a un nou municipalisme

Defensem l'impuls d'un nou municipalisme, inspirat en els models nrdics, en qu el repartiment de
recursos i competncies entre els mbits estatal i municipal pot arribar a una proporci de 50/50, de
manera que els municipis assumeixen quotes importants dels serveis propis de l'actual Estat del
benestar apropant les decisions al territori en virtut del principi de subsidiarietat i promovent models
d'xit locals adaptats a les circumstncies i els contextos especfics de cada territori.
Aquest nou model requereix primer una clarificaci de lorganitzaci territorial, que elimini la situaci
actual de solapament i excs dadministracions. Per aix, proposem un doble nivell bsic
administratiu: duna banda, el nou Estat i la seva descentralitzaci en vegueries, i de l'altra, els
municipis i lmbit local.
Aquest esquema significaria la desaparici de les provncies, el manteniment de la divisi comarcal
com a smbol geogrfic i d'identitat territorial, i la reconversi dels consells comarcals en consells
d'alcaldes i rgans tcnics de mancomunitat de serveis per als ajuntaments. Les actuals diputacions
s'hauran de fusionar amb les vegueries, establint un espai intermedi com a punt de trobada i
concertaci de poltiques entre la instncia governamental estatal i la representaci de l'mbit local
supramunicipal.
Mesures:

Elaboraci d'una llei de governs locals de Catalunya per establir un model propi de
lAdministraci local de Catalunya, que superi les recents reformes establertes.

Elaboraci i aprovaci duna nova Llei dordenaci territorial de Catalunya, que simplifiqui els
nivells administratius i racionalitzi les competncies i funcionament de les diferents
administracions.

Elaboraci duna Llei de finances locals que asseguri un bon finanament de l'mbit local.

Apoderar i reforar el Consell de Governs Locals per potenciar la formaci dels electes, el
coneixement de les bones prctiques, lanlisi i benchmarking dels diferents serveis, i limpuls
de les compres agregades, i convertir-lo en veritable interlocutor entre el Govern estatal catal i
lmbit municipal.

Impulsar una sola associaci de municipis de Catalunya que aglutini tota la fora i les
sensibilitats poltiques i territorials del nostre pas.
115

L'Espai Catal de Comunicaci Audiovisual

El sistema comunicatiu catal s pot qualificar d'nic en el mn per la seva riquesa, la seva
diversitat i la seva pluralitat. Tot i aix, la situaci dels mitjans i de tota la xarxa dempreses i
projectes pblics i privats que formen el clster catal de laudiovisual s relativament delicada. El
sistema comunicatiu catal requereix d'una empenta per recuperar el tremp.
Els mitjans de comunicaci catalans conformen un espai comunicatiu d'una forta densitat que
articula la societat, dna solidesa a la catalanitat i s un potent factor d'integraci dels nouvinguts.
La provisi de continguts culturals, educatius i l'entreteniment de qualitat sn indispensables per
bastir una societat ms lliure, desperta i activa.
El pas compta amb una veritable estructura d'Estat com s la Corporaci Catalana de Mitjans
Audiovisuals (CCMA), amb loferta rdio-televisiva ms plural de la nostra antena, que amb el nou
pas ha d'esdevenir ms potent, referent i lder.
Els mitjans de comunicaci pblics catalans englobats en la CCMA han experimentat amb la crisi
una reconversi que ha significat una caiguda de pressupost i alhora la reducci dels canals. La
televisi pblica ha sabut mantenir encara el lideratge, tot i funcionar de forma ms precria.
Aquesta situaci ha afectat negativament la indstria catalana audiovisual, que juntament amb la
reconversi i multiplicaci de tota loferta televisiva general, ha portat la presncia del catal a
situar-se per sota del 20% de loferta televisiva a Catalunya.
En aquest sentit, la CCMA ha de ser la garant de continuar aquest model de servei pblic que, bo i
atenint les consideracions econmiques de rendibilitat i costos, ha danar a cercar la rendibilitat
social i cultural a travs de la pluralitat de continguts, la producci prpia, la collaboraci amb la
industria privada, la credibilitat i la professionalitat.
Perqu, malgrat les dificultats dels darrers anys, tenim al davant loportunitat de fer d'impulsar
laudiovisual, un dels sectors industrials, econmics i culturals estratgics del pas i aconseguir,
daquesta manera, generar riquesa econmica i social.

Propostes

Volem i podem convertir Catalunya en referncia internacional del mn audiovisual, capa

datraure inversions, capa dexportar producte pensat i fet a casa nostra.

Ens calen uns mitjans de comunicaci pblics, que vetllin per la llengua del pas, que cren
valors i que siguin capaos de ser atractius per al conjunt de la societat catalana i participar
de la construcci, difusi i consolidaci d'un univers nacional i referencial propi.

A la Catalunya Estat volem reforar encara ms la independncia governamental de la

CCMA, a travs de reformes legislatives que professionalitzin la seva governana,
garanteixin el seu finanament a travs de contracte-programa dun mnim de quatre anys,
estabilitzin el sistema de finanament mixt, aix com nadscriguin la seva dependncia i
control, exclusivament al parlament.

116

Crearem eines per tornar a relacionar i potenciar el mn cultural i el dels mitjans de

comunicaci. S'hauran de garantir i potenciar els projectes audiovisuals per tal d'enfortir el
sector al pas i donar-los-hi projecci internacional.

Crearem els instruments necessaris de poltica industrial per potenciar la capacitat

financera de les empreses per afrontar projectes de creixement i/o internacionalitzaci.

Amb un Estat propi podrem millorar el suport econmic al sector dels mitjans de
comunicaci. El sistema comunicatiu catal es pot qualificar d'nic en el mn per la seva
riquesa, la seva diversitat i la seva pluralitat.

Superar el model actual de blocs electorals informatius deixant la informaci poltica

electoral al bon criteri informatiu dels professionals en els mitjans pblics.

Amb el nou Estat gestionarem l'espai radioelctric, amb l'oportunitat d'equilibrar la presencia
del catal i castell a la rdio i a la televisi.

Al nou Estat els mitjans pblics de comunicaci han de ser garantia de cohesi social oferint una
informaci acurada, completa, plural i vera, com ho han fet des de la seva creaci: normalitzadors
de la llengua, impulsors de la cultura i de la qualitat democrtica del pas. Garants de l'accs a totes
les opinions, creences, sensibilitats, i tendncies amb estricta neutralitat i criteri periodstic.

Les poltiques d'igualtat efectiva i per la no discriminaci

La fora de Catalunya resideix, fonamentalment, en la seva gent. Hem dassegurar, per tant, que els
ciutadans de Catalunya disposin de les eines necessries per poder desenvolupar tot el seu
potencial i, en aquest sentit, s fonamental garantir la igualtat doportunitats per a tothom.
La societat catalana vol esdevenir referent europeu en matria digualtat entre les persones i de
respecte a la diversitat, per la qual cosa avancem decididament en lestabliment dun marc legal i de
mesures que combatin la discriminaci per qualsevol causa.
El nostre projecte es fonamenta en la construcci duna societat ms inclusiva i cohesionada, amb
poltiques per i de les persones. Tots els ciutadans, siguin quines siguin les seves capacitats, han
de poder avanar en igualtat de condicions. El nostre objectiu s fer una societat ms inclusiva, que
eviti la discriminaci i propici la igualtat doportunitats per a tothom.
Catalunya s pionera en la lluita contra la discriminaci i en fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i
a la no discriminaci per ra de gnere, religi, conviccions, discapacitat, edat, origen racial o tnic,
identitat o orientaci sexual, o per qualsevol altra condici social o personal. Hem de continuar
treballant per qu el nostre pas compti amb les institucions, tcniques jurdiques digualtat i els
instruments ms avanats i eficaos que assegurin aquesta no discriminaci entre persones.
La crisi econmica que estem patint impacta de manera especial i diferencial sobre les dones (el
salari de les quals s fins a un 20% inferior de mitjana). Aix ha fet que, per atendre els problemes
derivats de la crisi, sovint les dones es vegin obligades a bolcar-se en lentorn familiar, deixant de
banda el desenvolupament de la seva carrera professional i esdevenint ms dependents
econmicament.

117

La presncia real de dones en els mbits de visualitzaci pblica, representaci i presa de decisions
s encara molt minoritria, respecte a la participaci real de les dones en la vida pblica. Aix fa
que avui, malgrat tot, es mantingui una manca clamorosa de models de referncia femenins en tots
els mbits. Aquest s el resultat destructures socials que es fonamenten en nombrosos estereotips
presents en la famlia, leducaci, la cultura, els mitjans de comunicaci, el mn laboral i
lorganitzaci social, entre altres mbits.
Un altre problema social que persisteix (i aix ho demostren les dades) s el de la violncia
masclista, que no noms no es redueix, sin que es transforma i sadapta als nous formats de
relaci de les persones i entre els ms joves especialment amb ls de les noves tecnologies.
s per aix que la lluita contra aquesta xacra ha de ser una tasca que sha de dur a terme des de
tots els mbits socials i educatius, amb la prevenci de la violncia masclista i leradicaci de
nombrosos estereotips masclistes des de la infncia.
Un tercer aspecte clau s la maternitat, que sha de considerar des duna perspectiva de la
protecci, per tamb (i anant ms enll) com un dret a les dones a decidir lliurement sobre el fet de
ser mare. La maternitat s un dret i la dona ha de tenir la llibertat de ser mare sigui quina sigui la
seva situaci. I cal que les dones que decideixen interrompre un embars no desitjat rebin una
atenci pblica i de qualitat.
Per tot aix, volem construir un pas que garanteixi la igualtat doportunitats i amb desigualtat de
gnere zero; i que tingui com a principis:

Lluita contra la precaritzaci i la pobresa femenines

Garantia daccs de les dones a tots els mbits de representaci i presa de decisions

Igualtat salarial i garantia professional

Eradicaci de la violncia masclista

Eradicaci de la discriminaci per ra dorientaci sexual

Dret a la maternitat

Catalunya, un referent en drets per al collectiu LGBTI

Catalunya ja ha assolit fites importants pel que fa al reconeixement dels drets de les persones del
collectiu LGTBI, fins a situar-se com un dels pasos ms avanats de la UE en aquest mbit.
L'aprovaci de la llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
transgneres i intersexuals i per a eradicar l'homofbia, la bifbia i la transfbia, suposa un aven
de la tolerncia, la convivncia i reconeixement de la diversitat d'orientaci sexual i identitat de
gneres.
El pas endavant i el repte d'aquesta llei consisteix en disposar d'eines per eradicar situacions de
discriminaci i violncia cap a aquest collectiu, conegudes socialment tamb com a homofbia,
lesbofbia i transfbia. Aix, doncs, assumim el repte de continuar treballant per a una aplicaci
efectiva de la llei i de garantia de drets.

La llibertat de creences i de conscincia

La democrcia requereix una clara separaci entre religi i estat perqu lespai pblic sigui
plenament inclusiu i garanteixi el dret de tota la ciutadania de poder viure en llibertat, tamb

118

lexpressi de la seva religiositat, sempre que es respectin les normes democrtiques i de

convivncia.
Volem garantir la llibertat de conscincia, de culte i dexpressi en la vida privada i en els espais
pblics comuns on tothom ha de poder participar.
Una societat avanada i cohesionada s la que impulsa amb ladministraci i la societat civil el
dileg entre creences i conviccions, per fomentar l'entesa i el dileg entre tota la ciutadania.

Mesures:

Garantir escoles bressol dels 0 als 3 anys, per a les famlies que ho sollicitin.

Garantir els recursos adients per a la cura de les persones dependents.

Avanar cap a flexibilitats horries i de permisos laborals que permetin la coresponsabilitat

familiar

Garantir, en totes les estructures administratives institucionals, la participaci de dones en

condicions de representaci paritria.

Incentivar que en els mbits no institucionals participatius tamb sigui aix.

Aprovar i desplegar la Llei dIgualtat de tracte i no discriminaci

Continuar desplegant la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
transgneres i intersexuals i per a eradicar lhomofbia, la bifbia i la transfbia

Fomentar el dileg entre creences i conviccions per a una major cohesi i convivncia.

Promoure lelaboraci de plans digualtat a empreses i organismes que no estiguin obligats

per la llei

Donar compliment estricte a la Llei dIgualtat aprovada pel Parlament de Catalunya

Garantir, amb la complicitat del mn sindical i lempresarial, la igualtat salarial per feines
remunerades de igual valor, tant si sn efectuades per homes com per dones.

Implantar una reforma horria que permeti a les dones i als homes la coresponsabilitat
familiar

Establir un sistema de permisos, llicncies i excedncies que facin compatible la carrera

professional amb la vida personal en igualtat de condicions entre dones i homes.

Promoure un gran pacte social, de pas, amb el comproms deradicaci de la violncia

masclista en totes les seves formes.

Formar en perspectiva de gnere i violncia masclista

ofereixen serveis directes a les dones.

Donar suport, recursos i reconeixement a les entitats de dones que treballen en la

prevenci i detecci i reparaci de la violncia masclista.

Crear la llei catalana del dret de les dones a la maternitat, indistintament del model familiar
que hagin decidit formar.

Signar un gran pacte social de pas entre les administracions pbliques, les empreses i els
sindicats per tal de permetre a les dones ser mares sense renunciar a cap mbit de
realitzaci personal.

a tots els professionals que

119

L'oportunitat de la reforma horria

El nou pas requereix nous vectors que ajudin a cercar frmules de creixement i benestar. La
riquesa personal i collectiva tamb s possible mesurar-la a partir de la quantitat de temps de qu
disposem, i els experts demostren que lhorari s un generador de desigualtat social.
S'assumeix el plantejament de mesures que ens ajudin a repartir millor el temps com a mecanisme
que actua en favor de la reformulaci de lEstat del benestar. s per aix que cal incidir de manera
urgent en la reforma dels horaris, de manera que s'assoleixi l'adaptaci a uns temps ms humans i
ms cvics, especialment en l'organitzaci familiar i la distribuci dels usos dels temps per al treball
productiu i reproductiu.
No cal dir que la independncia s un veritable moment zero que permetria sincronitzar els
horaris en multitud d'agents i sectors que caldria coordinar. Cal impulsar una nova cultura del temps
a les organitzacions, a favor de models ms eficients, flexibles i productius per adaptar-se a les
noves complexitats socials. Aix ho compartim amb els pasos mediterranis i llatins, I aqu tamb
haurem de fer esment al calendari i la distribuci de festius i vacances.
Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en lacci sobre els
horaris laborals, per tamb en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els
televisius i els associatius, aix com en les infraestructures pbliques i privades que els puguin
permetre.
En lmbit d'una reordenaci europea dels fusos horaris, seria desitjable poder recuperar el fus
horari GMT.
Daltra banda, els experts aconsellen suprimir el canvi dhora, tal com comencen a plantejar i a
debatre socialment els pasos centreeuropeus, i debatre i, si escau, consensuar l'eventual
recuperaci les dues hores de desfasament horari en relaci amb la resta del mn.

Mesures:

Activar la reforma horria el 2016 a partir de la creaci duna comissi legislativa al

Parlament de Catalunya i dun programa ad hoc del Govern de la Generalitat de Catalunya
que determini les poltiques necessries de promoci i acompanyament en tots els mbits
implicats.

Un pas acollidor, obert i socialment avanat

La societat catalana acull moltes formes de diversitat social i cultural. I, sovint, les desigualtats
incideixen principalment en els nouvinguts. Els fenmens migratoris enriqueixen la tradicional
pluralitat destils de vida del pas. El repte fonamental d'avui consisteix a saber generar ciutadania
de la diversitat i de les difcils condicions en qu les persones immigrades arriben i es desenvolupen
a casa nostra, enmig dels obstacles afegits per la legislaci actual.
Caldr saber acollir i acompanyar tothom qui vulgui pertnyer i esdevenir ciutad de Catalunya,
amb tot el rgim de llibertats, drets i deures que comporta la ciutadania. Aquest procs
120

d'acomodaci i de gesti de la diversitat a una societat oberta com la nostra sha de fer garantint
una cultura pblica comuna.
La cultura pblica comuna s un espai com de catalanitat, configurat a partir dels valors
democrtics, el respecte dels drets humans, la igualtat i el pluralisme, aix com laportaci cultural i
lingstica singular que fa Catalunya a la diversitat global.
Es tracta d'un procs en construcci permanent, a partir de l'acci dels poders pblics i de la
mateixa societat civil, en qu les identitats electives de cadasc interactuen i conformen un mosaic,
que tant permet identificar-se harmnicament i actuar com un tot social com, alhora, projectar la
riquesa de matisos de la diversitat i el pluralisme.
Volem construir una societat oberta i necessita dotar-se d'una llei catalana destrangeria justa i
inclusiva, que reguli lentrada de persones per que tamb reconegui i respecti els drets i deures
fonamentals de les persones, que selabori des de la perspectiva de la integraci i no des de
lenfocament de l'expulsi, com s el cas de la vigent llei espanyola.
Daltra banda, tamb s cabdal tenir en compte que Catalunya ha viscut en els ltims anys un
increment de les emigracions. Aquesta realitat tamb suposa la necessitat de continuar articulant
noves poltiques pbliques per poder guiar aquest fenomen. En aquest sentit caldr desenvolupar el
Pla de Mobilitat Internacional, tot consolidant un sistema dinformaci i assessorament i dels
catalans i catalanes que viuen a lexterior, aix com potenciar les accions per al retorn de joves
emigrats oferint-los noves oportunitats, tenint en compte els seus perfils professionals, lexperincia
adquirida arreu i les necessitats del mercat laboral a Catalunya.
Finalment, Catalunya ha de tenir tamb un paper actiu en lmbit de la protecci internacional,
desenvolupant mesures que facin plenament vigent la seva solidaritat internacional i laccs al dret
dasil i la protecci amb les persones perseguides, per qualsevol circumstncia.
Mesures per construir un pas acollidor i socialment avanat:

Elaborar una llei catalana d'estrangeria.

Elaborar una llei catalana de protecci internacional (asil).

Consolidar el sistema catal dintegraci i acolliment, dacord amb la Llei 10/2010 dacollida
de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.

121