Ja de tornada a classe, la Maria i la Marian continuen renyant
en Robert pel que acaba de passar al pati:
—No thas de riure d’en Pau —li diu la Marian.
Peré en Robert les ignora i continua caminat
tranquil-lament cap a Iaula. La Maria esta una mica
trista perqué, des que eren molt petits, en Roberti
sempre han jugat junts. Pero durant aquest curs ja
és. com abans. En Robert sempre prefereix jugar amb els se
amics i fa molt de temps que no va a jugar a casa seva.
Quan seuen, la mestra els demana que estiguin ben atents perqué €
llegira un conte i després hauran de fer activitats. En sentir-ho, la
ila Marian agafen els seus llapis. Mentrestant, en Robert riu dalgut
cosa que li han dit. La mestra demana silenci i comenga a llegir:
Hi havia una vegada un poble que estava habitat per les llebres
rapides del mon. Tots els animals dels pobles dels voltants solien
anar-hi per veure les curses que feien entre elles perqué eren m
emocionants. Cal dir que les llebres tenien un petit truc: es po:
unes sabates magiques que feien que corregues
molt més del que és normal. Totes les llebres te1
molta cura de les seves sabates. Els avis llebre sem
els deien:
—Si no cuides les teves sabates
magiques, deixaiDe manera que les llebres netejaven les seves sabates cada dia.
Perd hi havia una llebre que es deia Cassiopea que ja feia
temps que no corria tan de pressa com les altres. Els avis
llebre comentaven:
—Segur que no neteja bé les seves sabates magiques.
Fins i tot les seves propies amigues comencaven a riure’s
Wella, perqué perdia totes les curses.
La Cassiopea ho passava molt malament i Jano era felic corrent.
Ta poca poc, en comptes de cérrer, va comengar a anar a veure }
les curses. Al comencament els altres animals s‘estranyaven &
que no corregués, perd després s‘hi van anar acostumant.
Iva arribar la gran competicié per determinar qui era la Ilebre
més rapida. El jutge de la cursa era el mussol més savi de tots.
La Cassiopea no volia correr i algunes llebres es burlaven d’ella.
Llavors, el mussol va dir a una d/aquelles llebres que li canviés les
sabates. Al comengament la llebre burleta va dubtar, perd finalment
va acceptar perqué estava convencuda que guanyaria igualment la cursa.
Perd quan van fer el senyal de sortida, la Ilebre burleta, en comencar
@ correr, es va adonar que les potes li feien molt de mal i que no :
podia c6rrer a gran velocitat. Mentrestant, la Cassiopea ja estava
entre les primeres. La llebre burleta es va haver d’aturar, perqué
a cada salt que feia més mal li feien les potes. Ila Cassiopea,
contentissima perqué tornava a correr, al final va
guanyar la cursa.
La llebre burleta es va quedar ben trista i el mussol
Ja va anar a veure per animar-la:
—Has perdut la cursa perd has guanyat una lli¢d.
Només quan camines amb les sabates d'un altre ho pots
entendre. Ara ja saps que a la Cassiopea les sabates li
anaven molt petites; per aixd no podia cérrer. Cal que
ho tinguis en compte a partir dara.