Narcs Monturiol i Estarriol

Narcs Monturiol i Estarriol vers l'any 1880

Narcs Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Sant Mart de

Provenals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser l'inventor de la primera nau de
navegaci submarina de propulsi mecnica.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Obres
3 Vegeu tamb
4 Referncies

5 Bibliografia

Biografia
Aquest enginyer, artista i intellectual va nixer a Figueres, fill d'un boter. Monturiol
estudi a Cervera i es llicenci en dret a Barcelona el 1845, si b mai va exercir-ne.
La seva amistat amb Abd Terrades el port a afiliar-se al Partit Republic i a
simpatitzar amb les idees socialistes d'tienne Cabet. Don suport a la participaci
catalana a la comunitat utpica "Icria" i "Nova Icria", i hagu d'exiliar-se a Frana el
1848 a causa de les seves idees poltiques.
A partir del seu retorn, aprn l'ofici d'impressor i munta una impremta on edit La
madre de famlia (1846), El padre de familia i La Fraternidad (1847-48), que fou el
primer diari comunista d'Espanya. Co-editor amb Joan Landa, de la srie Hombres i
mujeres clebres de todos los tiempos.
La seva estada a Cadaqus, on es refugiar per fets poltics i en qu es guanyava la vida
com a pintor, li permet observar la perillosa feina dels recollectors de corall. Aix el
va portar a pensar sobre la navegaci submarina i quan torn a Barcelona el setembre de
1857 organitz la primera societat comercial a Espanya dedicada a l'exploraci de la
navegaci submarina sota el nom de Monturiol, Font, Altadill y Ca. amb un capital de
10.000 pessetes.

Rplica de l'Ictneo I davant del Museu Martim a Barcelona.

El 1858 present el seu projecte amb una tesi titulada l'Ictini o la nau-peix. El primer
viatge del seu primer submar, l'Ictneo I, tingu lloc el setembre de 1859 al port de
Barcelona, davant de molt de pblic aconseguir navegar completament submergit durant
dos hores i vint minuts [1]. Amb el capital obtingut es constitu l'empresa La Navegacin

Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictneo II. Aquest submar amb un sistema
de propulsi anaerbica.
Altres invencions de Monturiol inclouen un procs per incrementar la velocitat de
producci de paper adhesiu que aplic quan fou nomenat director de la Fbrica
Nacional de Moneda i Timbre de Madrid, mquina per fer cartipassos, mquina de fer
cigarretes, pinsos a base de fusta de salze per a conills, procediment de fabricaci de
sab en fred, soles de sabates sinttiques, cola lquida per a fusta, camises per a cilindres
de motor, betum per a sabates, un velgraf aparell destinat a l'obtenci de cpies d'un
original escrit o dibuixat, projecte d'un tramvia per a Tarragona, receptor giratori de
vapor...
Es va llicenciar en Dret, fou caixista d'impremta, caixer de banc i diputat per Manresa a
les Corts espanyoles en la primera Repblica espanyola.
Josep Puig Pujades va escriure la seva biografia a Vida d'heroi

Obres

Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua

Un reo de muerte
Las ejecuciones i los espectadores
Consejos de un padre a su hilo
Estudios de Historia Natural
Del magnestismo terrestre
Estudio de las corrientes marinas
Descubrimiento del Polo
La gravitacin universal

Per qu l'any Monturiol?

El 28 de juny del 1859 s'avar el submar Ictineu I al port de Barcelona davant l'expectaci d'un pblic
nombrs. La immersi i la posterior tornada a la superfcie va estar tot un xit cientfic i tecnolgic que va
posar les bases del posterior desenvolupament de la tcnica submarina. Narcs Monturiol en va ser el seu
creador amb la collaboraci d'un equip multidisciplinari coordinat per ell mateix. L'xit aconseguit amb
el seu submergible l'ha fet acreedor de ser l'inventor del submar.
Els promotors de la celebraci d'aquest esdeveniment juntament amb les entitats, organismes i persones
collaboradores i adherides pretenen reconixer i difondre la vlua d'en Narcs Monturiol entre la societat
catalana i presentar-la a la resta del mn. El Parlament de Catalunya ha donat suport a aquesta iniciativa.
Des del Departament d'Educaci, a travs dels CESIRES es vol contribuir a aquest objectiu des de la
vessant educativa oferint la informaci dels actes i activitats i elaborant un conjunt de propostes
educatives interdisciplinars per ser treballades a l'aula.

L'Ictineu
L'Ictineu I va ser el primer submergible construt per Monturiol. El nom d'aquest
submergible prov de dos mots grecs: icti (peix) i neo (nau), per fer referncia a la seva
forma de peix.
Monturiol va posar tots els seus esforos en la construcci del submergible per explorar
les interioritats del mar, amb un objectiu totalment civil i cientfic per tal de contribuir al
coneixement de les profunditats marines.
Amb l'Ictineu I es van fer 69 immersions i amb l'Ictineu II 19. Totes elles sense cap
accident, a diferncia dels seus precursors. Va arribar a submergir-se a una profunditat
d'entre 30 i 70 metres.
Monturiol va treballar amb un equip pluridisciplinar de cientfics, enginyers i
professionals perfectament coordinats per ell.
Les innovacions tecnolgiques
Les solucions tcniques i cientfiques aportades en el disseny dels Ictineus van ser
posades en prctica per primera vegada a la histria i han estat decisives en el
desenvolupament posterior de la tcnica submarina. Aquestes sn:
Nau amb doble casc.
Llibertat i maniobravilitat de moviments en tots els eixos.
Generaci d'atmosfera artificial per a la generaci d'oxigen en immersi.
Incorporaci d'un motor qumic plenament operatiu en immersi.
Treball amb plena seguretat.
Gesti del projecte amb criteris cientfics, aplicant el mtode cientfic, i amb
criteris tecnolgics, aplicant el procs tecnolgic.
Ms informaci sobre els Ictineus:

L'Ictineu I. (Viquipdia)

L'Ictineu II. (Viquipdia)

La ingeniera y el proyecto del Ictneo de Monturiol (1857-1868). Antoni Roca

Rosell. Revista electrnica Stricta Nova.

A steam powered fish: the Ictneo. Low Tech Magazine

Plnols de l'Ictineu II

L'Ictineu I. Reproducci al Museu Martim de Barcelona

L'Ictineu II. Reproducci al Port Vell de Barcelona

Secci de l'Ictineu. Museu d'Histria de Catalunya

RECURSOS
Vdeos a l'edu3.cat i TV3
El mn dels somnis
Histria de Catalunya. Dragui. Dibuixos. 17 minuts.
Atracament al Pacfic. L'aprenent de Monturiol
Programa Thalassa. 44 minuts.
Narcs Monturiol
L'entrevista impossible. TV3.

Principis fsics de la flotaci

Eureka
Activitat sobre el principi d'Arqumedes. CDEC
Flotaci
Aplicaci a vaixells i submarins. M. Gisbert
Flotaci i principi d'Arqumedes
Prctica de laboratori. UPC

Diversos
Monturiol, senyor del mar
Fitxa sobre la pellcula d'en Francesc Bellmunt. La reproducci de l'Icteneu II per a la
filmaci d'aquesta pellcula s al Port Vell de Barcelona.
Itinerari Monturiol
Article de Josep Ma. Dacosta publicat al Diari de Girona.

Sumergibles de desplazamiento fijo

Descripci tcnica per a maquetisme

Submarins. Amunt el periscopi
Article divulgatiu a la revista Eureka. Ignacio Padr.

Jan 23, 2009

Provena 325 Barcelona
fotos: 10 16 MB
Pblico
Escultura d'en Josep Ma. Subirachs en motiu del centenari de l'avarament de l'Ictineu.
Est situada a Barcelona, a la confluncia amb els carrers Provena i Girona.

Ictineu al Museu d'Histria de Catalunya

Monturiol, el senyor del mar

Monturiol, el senyor del mar
Fitxa tcnica
Direcci Francesc Bellmunt
Gui Francesc Bellmunt
Msica Manel Camp, Jordi
Nogueras
So Josep Rosell
Fotografia Javier G. Salmones
Muntatge Jordi Puig
Repartiment Abel Folk
Jordi Bosch
Josep Montanys
Elena Prez-Llorca
Xabier Elorriaga
Ramon Madaula
Dades i xifres
Pasos Catalunya
Any 1993
Duraci 105 min.
Idioma Catal

Monturiol, el senyor del mar s una pellcula catalana de Francesc Bellmunt, estrenada
el 1993.

Argument
En plena poca romntica l'empordans Narcs Monturiol va imaginar, com el seu
contemporani Jules Verne, que era possible viatjar amb una nau pel fons del mar. El seu
sentit prctic li va fer veure que el seu somni es podia transformar en realitat i no va
voler conformar-se amb una fantasia i va posar tota la seva tenacitat en aconseguir que
el seu somni es converts en realitat. Barcelona iniciava en aquells moments una etapa
de creixement industrial i va acollir amb entusiasme la idea de construir un submar per
a la recerca de coral. Va ser un llarg cam el que va haver de recrrer Monturiol, gaireb
tota una vida lliurada a la conquesta del fons del mar. Una balada sobre un heroi del seu
temps, un catal que va saber resoldre els principals enigmes de la navegaci submarina
a mitjans del segle XIX.

Repartiment

Abel Folk ... Narcs Monturiol

Jordi Bosch ... Mart Carl
Hermann Bonnn
Jaume Comas
Josep Llus Fonoll
Mnica Glaenzel
Joel Joan
Pep Jov
Maria Lanau
Quim Lecina ...Clav
Ramon Madaula
Josep Montanys ... Misser
Francisco Morn
Pep Anton Muoz
Vicenta N'Dongo
Elena Prez-Llorca
Marta Solaz
Artur Trias
Rosa Vila

Msica
Msica: Manel Camp i Jordi Nogueras.
Temes: "Icria" i "El senyor del mar", composats i interpretats per Manel Camp.
"Ictineus" i "Port de nit", composats i interpretats per Jordi Nogueras. "Ball de l'liga",
"Gloria a Espaa" i "La Marsellesa", dAnselm Clav, aquesta darrera interpretada pels
"Cors Clav" i la "Banda de Joves Msics de Mollet del Valls" Direcci de Coral i
Banda: Enric Azuaga.

Llocs de rodatge
Barcelona: Vilanova i la Geltr, Sitges, Olrdola, Vallcarca, Canet de Mar. Barcelona,
Tarragona, Alcolea de Cinca (Huesca), Port-Bou (Girona). Bulgaria: Sofa, Plovdiv,
Kopristitza

Notes
Subvencionada pel Ministerio de Cultura i la Generalitat de Catalunya. LIctini s el
nom del submar inventat per lempordans Narcs Monturiol botat el 1859 a Barcelona

Premis
Cartagena 1993: Premio a los valores histrico-navales

Obtingut de http://ca.wikipedia.org/wiki/Monturiol,_el_senyor_del_mar
Categories: Pellcules catalanes | Pellcules del 1993

Narcs Monturiol i Estarriol, l'inventor

de la primera nau submarina del mn
Nasqu a Figueres el 28 de setembre de 1819, segon dels cinc fills del
matrimoni dels constructors de botes Joaquim i Marianna. Com que el
primognit s'inici en l'ofici del par, en Narcs com era costum, el destinaven a
l'esglsia i de petit aprengu llat amb el rector de Vilabertran. No obstant
aix, d'adolescent va voler ser advocat i com que l'nica facultat a Catalunya
de rest oberta desprs de l'ocupaci felipista al 1714, era a Cervera, s'hi
trasllad i es llicenci en Dret.
Traslladat a Barcelona, esdevingu gran amic del republic francma
empordans Abd Terrades, formant part de la redacci de El Republicano
seguidora de les idees d'tienne Cabet i on els lemes d'Igualtat, Llibertat i
Fraternitat apareixien magistralment redactats en tots els articles de Monturiol.
Alhora que amb molts dels seus companys com els germans Montalvo,
Francesc Sunyer, Joan Rovira, Francesc Orellana i Josep Anselm Clav, entre
altres, varen iniciar-se en l'Obedincia Universal del comps, l'escaire i la
plomada.
En Monturiol era un activista poltic nat, comptant poc ms de 20 anys,
particip en les bullangues des anys 1842-43 amb en Clav, Mart Carl i
altres francmaons, els quals es van enfrontar decididament i sense manies a
totes les decisions que prenia el govern de Madrid.
Posteriorment, van enderrocar al Ciutadella de Barcelona i la lluita entre
obrers i burots al Portal de l'ngel desemboc en una insurrecci, fent
replegar l'exrcit a Montjuc des d'on el general Espartero durant 12 hores, feu
bombardejar implacablement la ciutat.
La rendici i la posterior repressi dels residents de Barcelona amb El
Republicano clausurat, va obligar que Monturiol com a Capit de la Milcia
Nacional que fou l'ltima en lliurar-se, s'exilis a la vila de Cadaqus
realitzant alguns viatges i estades clandestines a Perpiny.
Amb les instruccions per correspondncia del gran pintor Mart i Alsina, en
Monturiol, ben dotat manualment per al dibuix, arrib a assolir una perfecci

pictrica notable com a retratista i paisatgista. Mentre pintava un quadre prop

de les illes Medes, el trasbals el fet de veure un jove grec recollector de
corall que el treien ofegat de l'aigua sense poder-lo retornar a la vida.
Aquestes persones se submergien e pulm lliure dins la mar per arrencar el
corall, vendre'l i poder malmenjar ells i llurs famlies. Monturiol, que a ms de
poltic, impressor, advocat i moltes altres coses ms, possea l'enginy
d'inventor, havent dissenyat i fet mquines de fer cigarretes, d'imprimir llibres
ratllats, etc. es vei capa de construir una nau submarina protectora per tal els
recollectors de corall no arrisquessin la vida i aix va nixer el primer Ictini.
L'esmentada nau-peix, essencialment, era un barril amb costelles de fusta dins
d'un altre, inspirat en el sistema de les botes que feia el seu pare a Figueres i
en les quals ella tamb hi havia treballat... i l'Ictini 1, com a prototipus, en
submergir-se a la mar, obtingu un xit superior com ning no ho havia
aconseguit abans.
Com que no existien els motors ni les bateries elctriques, els moviments i les
maniobres eren a base de suc de mongetes; s a dir, de pedals i manubris
moguts a m. Tampoc hi havia generadors d'oxigen per a la respiraci
humana.
S'entrava al casc desprs d'haver respirat a fons i amb una espelma encesa per
tot control de mesura de l'aire que quedava a l'interior. Aix, quan la flama
s'apagava, rpidament s'alliberava el llast de la nau i en Narcs en sortia amb
la cara entre groga i verda.
No obstant aix i amb tot els inconvenients, la navegaci submarina a pocs
metres de la superfcie era un fet i aix anim a tots els companys de
Monturiol, perqu perfeccions i fes un submar de ms envergadura destinat
fins i tot a accions de defensa de les costes en cas de guerra.
Es constitu una societat explotadora anomenada La Navegaci Submarina,
els principals accionistes de la qual eren Monturiol, Font, Altadill i Cia.,
resolent la respiraci a bord mitjanant un generador d'aire i un purificador
que descomposava clorat de potassa, dixid de mangans i llimadures de ferro
en proporcions adequades que, constantment, reciclaven 24 metres cbics 14
vegades per hora, eliminant l'anhdrid carbnic txic. Cal esmentar que aix
es va resoldre d'una manera genial l'any 1860.
Les dificultats creixien per manca d'ajut econmics que el govern espanyol
havia proms i que mai no van arribar. Si els Ictinis haguessin estats presents,
les colnies de Cuba i de Filipines no s'haurien perdut donat que els vaixells
nord-americans haurien estat absolutament vulnerables als atacs dels
submarins catalans.

Malgrat els perfeccionaments introduts per l'enginyer i gendre d'en

Monturiol, Josep Pascual i Deop i comprovat per general Dulce en el curs de
les proves en aiges d'Alacant en presncia dels ministres de Marina i Foment,
Srs. Zavala i Cervera, per l'absoluta manca de mitjans econmics, la societat
va fer fallida i l'Ictini va haver de desballestar-se i vendre'l a preu de ferralla.
Narcs Monturiol mor pobre, incomprs i desenganyat a Sant Mart de
Provenals (Barcelona) el 1885 acollit tendrament com un vell poltic
rondinaire i desenganyat, per que seguia inventant un sistema per conservar
la carn a base de sal morra. Pass els ltims anys de la seva vida a la llar de la
seva filla. Fou enterrat al cementiri del Poble Nou, traslladant-se
posteriorment les seves despulles a Figueres, la seva vila natal.
Quan els llibres d'Histria d'Espanya parlen que l'inventor del submar, 30
anys ms tard que els Ictinis haguessin maniobrat en pblic a la Mediterrnia,
i diuen que Isaac Peral, va ser el primer inventor espaol del submarino als
catalans se'ns regira l'estmac.
Noms en resta el consol de l'honest desmentiment del propi Peral que donant
proves que tamb fou un autntic germ francma, afirm en una carta
autgrafa que es conserva al Museu Empordans de Figueres, que tot el mrit
era del seu admirat Narcs Monturiol i que malgrat ell, tot i essent oficial de
Marina, sense l'obra La Navegacin Submarina de Monturiol, ni tant sols
hauria pogut traar una lnea del projecte que, malgrat haver estat
subvencionat per govern espanyol, tamb ha trobat una mort indigna a les
drassanes de La Carraca de Cadis.
nicament, el que resta del submar projectat per Peral, que per l'evoluci
tecnolgica comptava amb motors i bateries elctriques motrius, ha tingut el
privilegi que l'estat no l'hagi venut com a ferralla. Per aix, juntament amb
certes histries, deuen voler conservar-les com a tal.

PROJECTE EDUCATIU
Si volem que aquest esdeveniment, la celebraci dels150 anys del primer submar
catal, tingui els efectes que volem de recuperaci de la memria de Narcs
Monturiol i de la seva obra, i de divulgaci de la Cincia, la Tcnica, i en general el
foment del coneixement i les ganes de saber, tot aix no ser efectiu si no arribem
a la base de la nostra societat: als nostres infants i joves per mitj de les escoles.

Aquest s un projecte molt bonic i engrescador, del qual se'n podria fer material
didctic que abarqui tots els currculums escolars, des de l'ensenyament de
primria fins a secundria. La temtica s amplssima, des dels vessants histric,
humanstic i social que envolten la figura de Narcs Monturiol i la seva poca, fins a
tots els camps de les cincies pures, cincies de la terra, cincies aplicades i
tecnologia en qu es fonamenta el mn dels submarins i les cincies del mar.
Tenim moltes idees sobre alguns dels projectes que es podrien fer per a escoles,
des de fitxes i contes per als ms petits fins a prctiques de fsica i matemtiques,
fitxes d'experiments, i treballs de recerca.
De moment hem realitzat un projecte per a l'escola Betnia-Patmos que s'aplicaria
a l'rea de cincies i tecnologia d'educaci secundria.
Estem oberts a totes aquelles propostes que s'enmarquin dins de les idees
expresades en aquesta web i ens agradar de collaborar-hi tant si s per
incorporar-les al nostre projecte com si ja es duen a terme en un altre entitat o
centre educatiu.

Projecte per a l'escola Betnia-Patmos

Projecte A: principis elementals.
Objectiu: treballar les habilitats manuals i aprofundir en els coneixements de fsica elemental mitjanant
diversos experiments.
Metodologia: es tracta que cada alumne dissenyi i construeixi el seu propi giny submar. Han de ser de
construcci senzilla amb materials que tinguin a m. Aquests mateixos ginys es poden aprofitar per fer
una part dels experiments de fsica dins de l'aigua.
Temes experimentals: principi d'arqumides, aparells autnoms propulsats amb motorets, planejadors,
periscopis, campanes submarines, etc.
Aquest taller pot anar dirigit a alumnes d'entre 10 i 14 anys.

Projecte B: un robot per la piscina.

Objectiu: construir un robot submar amb materials econmics, de disseny simple, amb funcions
elementals i per a profunditats molt superficials. Experimentar amb materials i equips mitjanant el
mtode assaig-error i treballar l'evoluci d'un projecte.
Metodologia: El robot bsic es podr construir durant els primers dies de classe. A partir d'aqu ja es
podr comenar a treballar en la seva millora i en ampliar les seves funcions. Ser un treball de
transformaci constant basat en el mtode assaig-error. Es pot plantejar el projecte com un taller en
collaboraci amb els profesors o b integrat en les assignatures d'electrnica i informtica, on es podrien
fer automatismes per a funcions bsiques del robot submar.
Aquest projecte anir dirigit a alumnes d'entre 14 i 18 anys, i seria convenient que fossin grups d'entre 5 i
10 alumnes, en el cas de ms alumnes caldria dividir-los en equips perqu competissin construint cada
equip el seu robot, o dividir-los en diferents projectes del mateix robot, aconseguint d'aquesta manera en
el primer cas ms incentius, i en el segon la construcci d'un aparell ms complexe.

Projecte C: cpsula submarina.

Objectiu: es tracta de fer un model a escala real d'un petit submar de dues o tres
places, amb una esfera no superior a 170 cm. Es treballar el disseny de la cpsula
i els seus elements (estudi volumtric), la construcci de la cpsula i els equips.
Paralellament es far un treball de recerca.
Metodologia: aquest model el construirem amb materials econmics. La seva utilitat cientfica i didctica
s la de fer un disseny, veure com se li dna la forma, com s'hi encabeixen els equips, quin espai hi ha per
a cada cosa, fer l'interior de la capsula i comprovar l'espai til per als tripulants, a ms de demostrar que
tot s possible, i que el que es somia es pot construr.
Partint d'una idea base es van construint les parts inicials (l'esfera), al mateix moment que els alumnes fan
treball de recerca sobre l'equipament que ha de dur: ordinadors, propulsors, centrals hiruliques,
bombones d'oxigen i d'aire comprimit, bateries, etc. I es va fent el primer disseny. A continuaci es
reprodueixen en escuma, cartr, pvc, etc, els diferents equips, i peces, tant interiors com exteriors, que
d'esprs s'hauran d'encabir, fer els ancoratges, tot respectant una bona accessibilitat i operativitat.
Quan ja sabem tot el que porta i volumtricament est muntat es procedeix a fer les carcasses exteriors,
per tal de millorar l'hidrodinmica de l'aparell.

Projecte C+: cpsula submarina. Metamorfosi.

Objectiu: a partir d'aquest moment s quan comencem a transformar aquest model volumtric en real i els
alumnes comencen a portar a la prctica els seus coneixements terics de diferents branques de la cincia
i la tcnica. Comenant per les parts que es vulguin, es va substituint pea volumtrica per pea real o per
un prototipus ms desenvolupat, aprenent a treballar mecnica, hidrulica, electricitat, electrnica, etc.
En aquesta fase del projecte no es pot evaluar el material, ja que depn de fins all on es vulgui arrivar, a
mesura que es vagi avanant s'anir encarint. A mesura que es vagi avanant temb s'anir enriquint el
projecte.
En aquesta fase seria necessari disposar d'un mecenes o esponsor, que fcilmentt li treuria rendiment.
Per a aquest ltim projecte es poden aconseguir fcilment collaboracions d'empreses que cedeixin
material, des de les bateries fins a ordinadors.
Aquest laboratori va dirigit a alumnes d'entre 14 i 18 anys, i es podr treballar amb grups d'almenys 20
alumnes.

Projecte D: monoplaa.
L'Institut Ictineu, CCRS disposa de la carcassa d'un submar monoplaa, en el que es pot treballar
volumtricament, per tal de definir el seu equipament definitiu. Aquest projecte seria a l'inversa que el
C, ja que aqu es parteix d'una forma predeterminada per posar-hi tots els equipaments.

Aspectes generals

Beneficis afegits.
El laboratori submar del club de cincies de l'escola Betnia-Padmos podria presentar-se al concurs que
anualment organitza els Sal Nutic de Barcelona, i que, a part dels premis, permet exposar el treball al
propi sal.
Per a qualsevol dels projectes es pot aconseguir fcilment repercussi als mitjans de comunicaci, ja
siguin rdios, suplements dominicals dels diaris i sobretot televisi.

Experimento dieciocho

MATERIALES:Una botella de plstico, plastilina, un tubo de plstico, monedas, cinta

adhesiva
PROCEDIMIENTO: Haz dos o tres agujeros pequeos en un lado de la botella. Pega
con la ayuda de la cinta adhesiva tres o cuatro monedas en el mismo lado de la botella.
Estos pesos harn que la botella se hunda. Coloca el tubo en el tapn de la botella
cerrndolo con plastilina. Coloca el submarino en la baera, djalo llenarse de agua y
hundirse. Sopla el tubo para enviar aire a la botella. Esto hace que el agua salga por
los agujeros y permite que el submarino se llene de aire. El submarino sube a la
superficie.

QUANT DE TEMPS
DUREN LES
ESCOMBRARIES
AL MAR?
Les xarxes de pescador i els plstics deixats al mar
produeixen grans danys a la fauna marina. En el Mar
Mediterrani cada any es troben peixos, tortugues, aus i
cetacis morts asfixiats per la ingesti d'aquests materials
o mal ferits per haver-hi quedat enxarxats, la majoria
acaben morint. Aquesta s una de les principals causes
de la disminuci drstica d'aquests animals en els nostres
mars.

Un litre d'oli abocat al mar

produir una taca de 5.000 m2
Una pila que contingui
mercuri contaminar 600.000
litres d'aigua.

El programa de Medi Ambient de les Nacions Unides

estima que cada any el mar rep 6,4 milions de tones
d'escombraries. D'aquestes un 70% s'enfonsa, s a dir
que la contaminaci de les platges s tan sols una mnima
part del que s'est preparant a les profunditats.
Cada any l'Agncia Catalana de l'Aigua del Departament
de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, recull de

la superfcie del mar una mitjana de 992,3 m3 de slids

flotants del litoral de Catalunya. Aquest volum equival a
134 tones. Que pass amb el 70% restant? Sn 446 tones
anuals que s'acumulen indefinidament

MALGRAT LA
GRAN CAPACITAT DE
TRANSFORMACI DEL MAR,
LES ESCOMBRARIES, FINS I TOT
LES BIODEGRADABLES,
SEGUEIXEN SENT
CONTAMINANTS.
Donar reconeixement internacional a la figura de Narcs Monturiol.
En Narcs Monturiol compta, als Pasos Catalans, amb moltssims carrers, instituts i
fins i tot medalles que duen el seu nom, per pensem que no hi ha, al pas, cap
museu que li confereixi la importncia que es mereix i, a nivell internacional, no
figura a cap de les histries de la navegaci submarina, ni surt en cap dels llibres i
webs de submergibles, mentre que en la histria universal del submar s'atorga
gran importncia a fets i gent molt menys rellevants. Creiem que aquest s el
moment per internacionalitzar el nostre gran inventor, i estem convenuts que
aquesta s la manera de fer-ho. Si internacionalitzem els nostres genis,
internacionalitzem Catalunya, s una bona campanya publicitria (Pau Casals, Joan
Or, Gaud, Dal, Mir, etc). L'organitzaci d'aquest esdeveniment, 150 anys del
primer submar catal, ha d'anar unit a un gran desplegament meditic, que faci
sentir aquest projecte com a propi a uns amplis sectors de la societat i que serveixi
tamb per a prestigiar la Cincia, el coneixement i les ganes de saber. A ms dels
media, es pot fer arribar la divulgaci de la cincia i la tcnica mitjanant un
projecte educatiu que proporcioni material didctic adaptat als diferents currculums
escolars basat en la figura de Narcs Monturiol.

L'any 2009 es compliran 150 anys de l'avarament del primer Ictineu de Narcs
Monturiol. Tots sabem la rellevncia d'aquest cientfic i dels seus invents i
investigacions. Va construir uns dels primers submarins de la histria, i va ser el
primer que ho va fer sota criteris cientfics, com ho demostra el seu llibre assaig

sobre l'art de navegar per dessota de l'aigua, un extens treball cientfic publicat per
primera vegada l'any 1891.
L'avarada del primer Ictineu, construt entre el 1856 i el 1859, es va fer al port de
Barcelona el 1859. Aquest submar de 7 metres d'eslora, tot de fusta, imitava la
forma d'un peix . Va fer ms de 70 immersions durant les quals es va recollir una
gran quantitat d'informaci cientfica que va servir de base per al disseny i la
construcci del segon submar, l'Ictineu II.

Aquest segon submar de 17 metres d'eslora i 72 tones en immersi va ser el

primer que va utilitzar un sistema de propulsi no animal ja que se li van installar
un motor de vapor per a la navegaci en superfcie i un altre per a la navegaci en
immersi. Aix va suposar una gran innovaci en la navegaci submarina ja que
Monturiol va ser el primer en resoldre tots els problemes que suposava la integraci
d'un motor a vapor, l'nic motor existent al moment, en una cambra hermtica, un
medi allat de l'atmosfera. Amb aquesta soluci integrava la resoluci d'un dels
problemes cabdals de la navegaci submarina: l'atmosfera artificial. Els gasos
resultants de la combusti del motor d'immersi eren oxgen, que desprs
purificava per tal de fer-lo transparent. Tamb s'havia adonat de la toxicitat del gas
carbnic i va fer un aparell per tal d'eliminar-lo. En les cambres dels ictineus de
Monturiol s'hi podia perllongar l'estana respirant com en el mn exterior. En
desenvolupar aquest projecte des d'un punt de vista cientfic va garantir que mai
ning corrs cap mena de perill en les proves d'immersions i navegaci submarina.
Cap dels dos Ictineus va patir mai ni un sol accident.

Commemoraci dels 150 anys de l'avarada del primer Ictineu de Narcs Monturiol, un
dels primers submarins de la histria.
Conscients de les aportacions de Monturiol en el desenvolupament del mtode cientfic en aquest i en
molts d'altres invents que va dur a terme amb xit, creiem que el millor homenatge que se li pot fer s
donar continutat a la seva obra des de la perspectiva amb qu Narcs Monturiol va treballar en el seu
temps, la investigaci. Ho volem fer realitat projectant la construcci d'un submar modern organitzant un
gran laboratori d'investigaci que impliqui a universitats i empreses catalanes i que li doni el
reconeixement internacional que realment mereix.

Aquest submar tindr aplicacions tan diverses com diverses siguin tamb les necessitats socials de treball
i navegaci submarina. Des de la recerca cientfica en els camps de l'oceanografia, geologia o biologia,
l'inventari i recuperaci de restes arqueolgiques, els treballs de divulgaci cientfica, o els treballs
martims, fins a activitats turstiques i de lleure. Ser una eina verstil que no limitar la seva explotaci a
un camp especfic sin que es podr adaptar als requeriments de l'usuari.
Altrament no volem oblidar el vessant humanstic de Monturiol i l'aportaci beneficiosa que ell volia fer a
la societat civil amb la construcci dels submarins, ja que ell creia que la cincia havia d'estar al servei de
la humanitat per millorar-ne les condicions de vida. s per aix que va concebre un submar civil , no
militar.
Des de fa 140 anys a Catalunya no s'ha construt cap altre submar tripulat. Creiem que un pas
capdavanter en el desenvolupament industrial i tecnolgic, que per altra banda des dels inicis de la seva
histria ha estat bolcat al mar i la navegaci, que ha tingut uns dels primers submarins del mn, no pot
estar mancat d'una eina tant important com un submar civil que dotaria a Catalunya d'mplies
possibilitats de recerca i treball.
Si anem a mirar quin s l'estat de la qesti en el mn dels submarins no militars en aquest moment,
veurem com en alguns pasos europeus molt propers a nosaltres es dissenyen i fabriquen una gran varietat
de submarins, adaptats a la seva utilitzaci.

Ictineu 3
DESCRIPCI GENERAL DE L'ICTINEU 3

L' ICTINEU 3 est concebut com un submar modern el qual incorporar materials i
tecnologies innovadores, aix com tcniques de construcci avanades i sistemes
energtics no contaminants, sistemes de gesti i control intelligents i ltimes
tecnologies en sistemes de posicionament, navegaci, comunicacions i sensors. Ser un
aparell de gran versatibilitat, pensat per a poder sser transformat i actualitzat a mesura
que avancin les innovacions tecnolgiques. Un submar que serveixi de base per a
qualsevol exploraci i experiment cientfic que es pugui dur a terme sota el mar.

El submar tindr la capacitat de baixar fins a profunditats de 1200 metres, i aix el

situar entre els 15 submarins del mn amb ms capacitat de profunditat d'immersi. A
cada immersi podran baixar un total de 3 persones, en missions de vries hores
(autonomia de 10 hores, tot i que la missi estndard es calcula de 3 a 6 hores), amb una
autonomia de seguretat de 12 dies. La part frontal ser una cpula de metacrilat que
oferir a la tripulaci un gran camp de visi i exploraci, excellent per a filmacions de
gran qualitat.S'equipar amb dos braos robtics de grans prestacions (7 graus de
llibertat, 1,5 metres d'abast, pinces intercanviables...) i amb diferents instruments de
sondeig que s'usen en treballs i investigaci marina.

Amb les segents proporcions, 4,5m d'eslora per 1,9 de mnega i 2,3 de puntal,
logsticament podr ser transportat per terra mar i aire en un contenidor convencional
sense necessitat de transport especial, operativament podr acostar-se molt a l'objecte
d'inters, d'aquesta manera, entrar a canons submarins, acostar-se a les roques o a
vaixells enfonsats fins a un metre de distncia, facilitant d'aquesta manera un treball
precs i minucis. Mitjanant l's de sistemes de control i navegaci avanats, ser
possible que el submar realitzi feines semiautomtiques com ara mantenir una posici o
seguir una trajectria predeterminada. D'aquesta manera es podr alliberar la tripulaci
de sobreesforos i oferir-li ms capacitat d'observaci i mans lliures per a manipulaci
de braos mecnics, sensors, robots externs, filmacions o una altra activitat que
requereixi gran atenci.

s estrictament necessria l'aplicaci d'estrictes controls de qualitat en el disseny i el

procs de construcci, aix com la certificaci de l'ICTINEU 3 per una entitat
certificadora internacional de renom, Germanischer Lloyd, condicions indispensables
per a la realitzaci del projecte. Aix proporcionar garanties de seguretat i qualitat per
a poder realitzar l'explotaci econmica del vehicle en qualsevol dels mbits de treball
proposats, aix com la possibilitat d'expandir la seva capacitat de treball i explotaci a
qualsevol pas del mn.