La Ciencia és una activitat de 'ésser huma que intenta donar una explicacié racional de tot alld que observem, Des del moviment de La Liuna fins a la caiguda d'una pedra, la trans formacié de la fusta en cendra quan es crema en una foguera, la formacié de minerals i cristalls, la transformacié de l'aigua en vapor, la caiguda d'un lamp, la formacié de l'arc de Sant Marti, l'explosié d'un tré de bac... de tot aixd i de mattes coses més s'ocupa la Ciencia A partir de lobservacié dels fendmens naturals, les Citncies experimentals (com la Fisica i la Quimica) elaboren explicacions sobre tot alld que acorre al mén, Aquestes explicacions reben el nom de hipstesis. No obstant, les hipdtesis han de cumplir amb dos caracteristiques: en primer Moe han de ser plausibles, és a dir, han de ser sensates, i en segon lee Ia seua validesa (0 invalidesa) ha de ser comprovada per mitja d'experiments, Eixos experiments han de poder ser reproduits per qualsevol laboratori de! mén (sempre i quan conte amb I'equipament adeqiiat, és clar). Ten tot eixe procés la mesura juga un paper destacat: Tant I'observacié com I'experimentacié requereixen de mesures. El moviment aparent del sol al voltant de La Terra adquireix un sentit quan Mésser huma s'adona de que es repetex cada 24 hores. Durant mott de temps es va pensar que la caiguda d'una pedra de doble pes que un altra era el doble de répida, fins a que, al s2gle XVII els experiments de Galileo mostraren que les dos pedres tardaven un temps idéntic en caure. 24 hores, doble pes, temps idéntics... sén mesures. Probablement la constatacié de que la durada dels dies i les nits no era idéntica a l'estiu que a I'hivern ha sigut una de les primeres mesures fetes per l'ésser hum. Qualsevol experiment requereix controlar les condicions en que es realitza (ja que eixa és Ménica forma que permet que altres cientifics puguen comprovar els resuttats) i aixd suposa necesstriament fer mesures. Quan els experiments mostren la validesa de les hipdtesis aquestes es converteixen en Lleis Cientifiques. Un conjunt de Lleis const tueix una Teoria. En aquest curs estudiarem els experiments de Boyle, Gay-Lussac i altres cientifics que, estudiant les relacions entre la pressié que ocupa un gas, la temperatura a que es troba i el volum que ‘ecupa, van arribar a la conclusié de existéncia d'atoms i molecules. Els experiments fets per Lavaissier, Proust, etc, mesurant les masses de les substancies que intervenen en les reaccions quimiques opuntaren a la mateixa conclusié. Experiments més moderns com el de J.J. Thomson al 1898, el de Rutherford (1911) i altres fets durant la primera meitat del ségle XX van permetre descobrir com sén els atoms “per dins”, El contixement de l'estructura de "atom ha fet possible el desenvolupament de la tecnologia actual Cont inuem...? [BoWAeNatubs, unrtats 1 mesuRA. Una magnitud és qualseval propietat que es pot mesurar numéricament. Aixi, s6n magnituds: el pes, la massa, el temps, la longitud (0 distancia), la velocitat, la ‘temperatura, la densitat i motes attres més, ja que es poden mesurar de forma numérica No obstant, no sén magnituds ni la alegria ni la bellesa ja que no es poden associar a cap quantitat numérica Mesurar és comparar una magnitud amb una attra a la qual anamenem unitat. El resuttat de la mesura 65 la quantitat de vegades que la magnitud (alld que volem mesurar) conté a la unitat. Unitat 1: Lamesura Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'AlcaléEXEMPLES Per amesurar la longitud d'un segment, 2. Estria lunitot de la qul farem is, en aquest cas a més ‘odequada serial centimetre 7 be3som 2. Sutitza.n instrament de mesura (in rl) per tl de ASFA ‘comparar la grandaria de la magnitud que ez val mesuror [WaGNETUD fees (alongitud del segment) amb la grandaria de launitat 1 [Reng pm) al centimetre) obi es determina quonts cent metres caben ‘nel zegment Quentitarse einai 3. Finalment sesoris reaultat com ex mostra a la dreta eve spree Per amesurar la massa d'un objecte 1. Estria la unitat de la qual forem Gs, per exemple pesses dungrom 2. Stutiitz un instrument de mesura (una balanga) per tal de comparar la massa de I'bjecte amb la mossa de les unites (esses d’un gram) aixi e determina quantes pesses d'un gram es necessiten per a equilbrar ele plats de la balonga [MAGNETUD Unita 3. Finalment s‘ecoriy el resulta: oe Les mesures que, com les dels exemples anteriars, es fan per comparacié entre la propietat que volem mesurar i una unitat de referéncia es diuen mesures directes. Aixi, sin mesures directes: = Mesurar la longitud d'una taula mitjangant una cinta m&trica = Mesurar el volum d'aigua fent ds d'una proveta. = Mesurar el temps que dura un viatje amb un crondmetre = Mesurar la massa d'un objecte fent Gs d'una balanca. Si la balanga és de dos bragas es veu clarament que estem fent una comparacié. No obstant, no sempre és posible mesurar una magnitud de forma directa: la massa de La Terra © la d'un atom no es poden mesurar amb una balanga, la massa d'un electré tampoc, ni la seua cirrega eléctrica, ni la distancia Terra-Liuna, ni el radi de La Terra, ni el temps que tarda la llum del sol en orribar a La Terra. en eixos casos cal mesurar primerament altres magnituds, després es substitueixen els valors obtinguts en una férmula i, finalment, fent els cdlculs necessoris s'obté el valor de la magnitud desitjada. Les mesures fetes d'esta forma es diuen mesures indirectes Per exemple, sén mesures indinectes: = Caleular la superficie d'una taula mesurant la seua amplaria i Hlarg’ria i muttiplicant-les entre elles. — Mesurar el valum d'un cilindre mesurant altura i el radi i aplicant la formula V=h-TT-R? = Mesurar el volum d'un abjecte irregular (com una pedra) per mitja de I'augment del nivell de l'aigua d'una proveta — Una de les mesures indirectes més ontigues va ser la que va fer Mastronom grec Eratéstenes del radi de La Terra (observa que aixd suposa que fa mes de 2000 anys alguns filbsofs grecs ja sabien que La Terra no era plana). Eratéstenes va mesurar el radi de La Terra de forma indirecta fent Gs d'un métode matt enginyés i rudimentari: mesurant Unitat 1: Lamesura Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'AlcaléVombra d'un pal a la mateixa hora del dia en dos ciutats diferents (Siena i Alejandria) i la distancia entre les dues ciutats, va ser capag de calcular el radi de La Terra amb una molt bona oproximaci. [2DELStsTema metarc vectmaL. En el passat cada pais (i dins d'un pois, cada regié) feia Gs d'unitats de mesura diferents, Eixa gran varietat d'unitats de mesura feia dificil les relacions comercials entre els diferents paisos i fins i tot entre els diferents pobles, Per tal d'acabar amb eixa situacié, en 1792 la Académia de Ciencies de Poris va proposar el Sistema Métric Decimal, en el qual les unitats estan perfectament definides, de forma que poden ser reproduides en qualsevol laboratati Conversor d'unitats sistema tradicional El Sistema Métric Decimal és un sistema d'unitats al qual els miltiples y submdltiples d'una unitat de mesura estan relacianats entre si per méttiples 0 submittiples de 10. Per exemple, per a mesurar la longitud, « Costela s'utilitzava el peu costelld i @ Cataunya la canye, perd en les diferents zones de Castella i Catahnya tenien valors diferents: aixi el peu de Burgos equival a 27,68 m ectuals i cl de Madrid a 28,10 m. La conya de Barcelona equivalia & 1555 m peré la de Tortosa. 1.587 m.A Franca utiltzoven la foesa (1,946 m) a Russia la versto (1066,8 m), altres Uunitats antigues sin la vara, la polzade, ete. El mateix problema es presentava omb les unitats de massa (onza, Fonege, bra.) superficie, ete Des de la ceva creas . el Sistema Matric adoptat progresswament per tots ele paicos, (mb lexcepeid dels poisos angloparlants, que utilitzen el Sistema Anglés o Sistema Imperial Britanic). A Espanya l'us del metre es va implontar en 1849, i el Sistema Nétric Decimal és oficial desde 1880 encara que sobretot @ [ambit ograri, ha coexistit amb les Uunitats de mesura tradizionals Decimal va Les unitats de mesura del sistema métric per a les magnituds, ja conegudes d'attres cursos, com ara, “longitud”, “superficie”, "volum” (‘capacitat”) i massa es troben a la taula segiient: km kim? km? | ok kg hm. hm? A hm? he bho dam |.) || dam? |, 3| dam* |s| jo; & |e} |} oo |e 7 > Fle —& Pomc cy) foo dm dm? dm* LJ ay dg em en? Lay ea 9 mm mm? mm? aun mg Observa que les magnituds Volum i eee pias iveten: “capacitat” sén en tot equivalents 1L=1 dm? TkL=1m* It * Unitat 1: Lamesura VOLUM: Es una magnitud que mesura la grandor de (espai eeupat per un cos. Quon iteressa destacar el elim terior d'un recipient se sol parler de cqpactar MASSA: Es una magnitud que mesura la quantita de motéria que conté un cos. Esta directament relecionat cnn elpes d'un cos. La massa d'un cos | el vohm que ocupa estan focionats. per la magnitud enomenada densitat que estudiarem en el tema sequent Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'AlcaléA banda dels miltiples i submGltiples del Sistema d'unitats que ja coneixes, n'existeixen motts més. Els pots trobar a la taula segient. Els més utilitzats estan destacats en negreta: ‘Submittiplos Miltiplos Valor Simbolo Nombre Valor Simbolo Nombre ot deci tg! dada ‘Avxi el radi del nostre sistema color és roximadement de 6 teramet res (6000 000 000 ke) 102 centi 102 hectare er dion cketes to de 00009 103 om milli 109k Kilo yootograms. e No sha de confondse el valor d'alguns to micro 10M mega aetices (Com era ig) en el sistema ntemeconel 09 on mame 10? Giga ab el stu alr en Tabi de Tenmogszenanent a " 2 informaci. A 10 Pp pico 10) q tera 16m 1000 000 000m = 10m to f= femto. 10! P peta 000 000 000 bits 1% a ato 10! Ex 073 741 824Byte to zs zepto tot Z zetta 10% = y ~—yocto «10% =~ yotta (BUEDSESTEMA INTERNACIONAL D-UNrTATS (61). El Sistema Internacional d'Unitats (abreviat SI), é5 el nom que rep el sistema d'unitats que s'utilitza en la mojoria dels paisos i és la forma actual del sistema matric decimal. Va ser creat en 1960 per la Confer’ncia General de Pesos i Mesures, que inicialment va definir sis magnituds fisiques bésiques o fonamentals i també les unitats corresponents per a mesurar cada una, (en 1971 es va afegir una setena magnitud basica, la quant tat de substancia, i la corresponent unitat: el mal). Una de les principals caracteristiques, i principal avantatge de! Sistema Internacional, és que les definicions de les seues unitats estan basades en fenomens fisics fundamentals, (que poden ser reproduits en qualsevol laboratori convenientment equipat) amb Méinica excepcié de la unitat de massa (el kilogram) que, fins a la data de hui. no ha sigut possible definir basant-se en cop fenomen fisic Convé destacar que no totes les unitats del sistema métric pertanyen al Sistema Internacional, Les magnituds fonamentals, aixi coma les unitats per a la seua mesura i la corresponent definicié son: ‘MAGNITUD | UNIDAD DEFINICION DE LA UNIDAD [En 1791 ce defmié como la diezmillonésina parte de la distancia que separa al pola LoNerTuD [Metro norte de la linea del ecuedor. En lo actualided se define como la distancia que recorre la hz en el tiempo de 1/299792458 segundos. Histaria delmetre [Desde 1889 ze define come la masa de un cilindro hecho de plato e iridio que se [ies Kilograme (k9) | onserva en lo Oficina Internacional de Pesas y Medidas de Paris Le 86400 ava parte de la duracién que tuvo el dia solar medio entre los ofos 1750 y TIEMPO JSegundo (s) |1890 Gefiniesin valida hosta 1967, cuando se redefiné en base © medidas temic). FTEMPERATURA [Kelvin () No memorices las definiciones. ontdod de substancia Mol (mol) Tmrenndod de Sélo debes saber las magnitudes y unidades de los corriente Ampere (A) cuadros oscuros, Lot defines zneceton cept rater nui Tntesidd lum nosa |Candela (ed) Unitat 1: Lamesura Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'AlcaléA partir de les magnituds fonamentals es defineixen mattes attres que es diuen magnituds derivades. La definicid de les magnituds derivades és una definicid operativa, és a dir, conté les instruccions per a calcular-la. A més amés a partir de la definicié es poden deduir les unitats en qué es mesura. Alguns exemples de magnituds derivades molt importants sén: Petree coe aa ee ea me ee ace ierscfegel|is{nperite dtm rectongl ox calcula tiplizont la LONGITUD dele seus costat= Com que fa ngitud ex pot mesurar en centimetres, en metre tn kilbmetres, et, la sperfiie e= mesuraré en centimetres quadrats, en metres quadrats, en klimetres quodrots tte Perd com launtat de kngitud del St és el metre, lountat de superficie del St sera el metre quacrat (r) tyetimezoo-ce 5 Lela = 400em -200-em = 400-200 emem = 80000 cm* Sely-Lys4im-2ms 42mm: 8m VOLUM El volum d'un cub (o el de qualsevel prisma rectangular) es colcula mult pliant la longitud de les seues aristes. Com aquestes (en el SI) es mesuren en metres, el resultat de calcular el volum (en el SI) estara en metres cibies (m’). La magnitud "capacitat"és la mateixa que el volim Recorda que 1 dm? = 1 L. VELOCITAT Le velocitat d'un objecte ez defineix com el resultat de dividir la distancia (ongitud) que ha. recorregut eixe objecte entre el temps que ha tardat en recorrer-la. La distancia i el temps es poden mesurar en ‘moltes unitets, per tont la velocitat també es pot mesurar amb diferents unitats, per® la unitet del SI per a la distincia és el metre (n) ila del temps el segon (3), per tant, en el SI la velocitat es mesura en metres partit per sen y—longitud km cm milles temps hijsfs’ h * DENSITAT Le densitat d'una substinciae= defineix com el reaultt de divide la mazza d'une porcié deca substancia entre el volum que ocupa. Com que en el SI le massa es mesura en kg ielvohim en m’, la densi es ‘mesurara en kg/m" masa volumen Les unitats del SI que s‘utilitzen per a mesurar les magnituds derivades sén sempre combinacions de les unitats fonamentals (¢/ m, el kg, el si el K), aixi per exemple: kg/s, m/s*, els m/s, etc, De vegades aquestes combinacions reben un nom especial que coincedeix amb el nom d'algun cientific, per exemple: kgm/s* = Newton (abreujadament N), kgm?/s* = Joule (J), kg/m:s* = Pascal (Pa), ete. ([RUEAWaIDONETATS: FAcTORS ve convenstd. El resultat d'una mesura es pot expresar en diferents unitats (sempre i quan siquen unitats adeqiiades per a mesurar eixa magnitud, clar: no és possible expresar en kg el resuttat de la mesura d'una longitud). Aixi, la distancia entre dos ciutats es pot expresar en km o en metres, la massa en grams 0 kilograms, la velocitat d'un cotxe en km/h o en m/s, etc, (4.4 Unitets fundamentals. En el cas de les unitats fundamentals ja s'ha estudiat en cursos anteriors com pasar d'una Unitat 1: Lamesura Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'Alcaléunitat auna altra. En el cas de unitats derivades farem Gs dels factors de conversié. Es pot dir que sén fraccions iguals a la.unitat, encara que d'una forma especial: E! numerador i el denominador expressen la mateixa quontitat perd en unitats diferents. Per exemple, com Im és equivalent a100 em, podem dir que: im 100 cm =1 @ que: =1 ino ow o també que: To 26 ’ 1 kan? ‘o.com 1 km? és la mateixa superficie que 1000000 m* podem dir que: ——__, 1000000 m’ Per exemple, siun objecte té una velocitat de 60 em/min i volem expresar-la en m/s, s‘utilitzaré.un factor per atransformar els om en m iun altre per a convertir ele minuts en segons: = 0017 5 En general tindrem en compte: 2) De quina unitat partim ia quina volem arribar. 2) Si la unitat que volem transformar esta al denominador de la combinacié original, la posarem al numerador del factor de conversié, i si la unitat que volem transformar es troba al numerador la ficarem en el denom inador del factor. 3) Buscarem una equivaléncia entre la unitat de partida i aquella a qué volem arribar. Aixi, per exemple si al numerador posem 1 m, al denominador es pot posar 100 cm que és la longitud equivalent Les calculadores cientifiques poden funcionar en diferents *mades de calcul’. Un d'eixos “modes” és el made de calcul “cientific”. Quan una calculadora es traba en eixe mode de calcul mostra el resulttat de les operacions en l'anomenada “notacié cientifica’. Aquesta consisteix en expressar qualsevol quant itat en la forma segient: un nombre amb una part entera d'un Gnic digit (diferent de 0) muttiplicada per una paténcia de 10: 355000 3,5510° 0,000067 La notacié cientifica és Gtil quan s'ha de treballar amb quantitats mott grans 0 mott menudes Avxi, per exemple, la massa de l'electré és 9,110" kg, la massa de La Terra és de 5.9710" kg, Les dos quant tats sén massa grans o massaxicotetes com per a escriure-las en notacié decimal 6.710% Unitat 1: Lamesura Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'Alcalé[Ras stovarcares Les xifres significatives s6n les que tenen un significat, En una quontitat numérica, es consideren xifres significat ives 12) Totes les xifres diferents de zero. 2) El zero, quan es troba entre dos xifres diferents de zero, 0 al final El zero no es considera xifra significativa quan esta al comengament. En eixe cas els "zeros" tenen la finalitat d'ajustar la posicid dels decimals. Es diuven zeros de posicié i no apareixen si s'utilitza la notacié cientifica. Ai, per exemple: 45,708 16 cine xifres signficatives, en notacié cientfica s'escriuria 4570810' 0.000307 te tres xifres signfizatwes,ennotocé cientiicas'esoruria 3.0710" A I'hora d'expresar el resuttat d'una medicié s'ha de tindre en compte quantes xifres significatives s'han d'utilitzar. Sobre tot quan es fa una mesura indinecta i el resuttat d'aquesta s'obté oplicant una férmula, Per exemple, si es mesura el volum d'una esfera mesurant el radi i aplicant la formula V=(4/3) TTR’, si el radi (mesurat de forma directa amb un nonius) és de 4,16 cm, el volum que stobté en aplicar la férmula resutta ser de 301,55643551467769014528... cm’, Es facil vare que és absurd donor tantes xifres significatives en el resuttat. Un volum calculat ‘amb una mesura (la del radi) que té tres xifres significatives no pot tindre tantes xifres. El resuttat del calcul s'ha d'arredonin, per exemple, a sis xifres significatives: 301,556 cm*. Exis teixen regles per a decidir quantes xifres significatives ha de tindre el resuttat d'un calcul perd no les estudiarem, Aplicarem el “sentit comér Per a arredonir una quantitat es talla per el lloc que corresponga i = Sila primera xitra elim inada és 5 0 major que 5, laxifra anterior s‘augmenta en una unitat. = Sila primera xitra elim inada és menor que 5, la xifra anterior es deixa com esta [Pecnérove cere El m&tade cientific constituex una serie d'etapes que s'han de seguir per a obtenir un coneixement valid des d'el punt de vista cientific. Elmetode cientific es sustenta sobre dos pilars fonamentals: — La reproducibilitat. Es a dir, qualsevol experiment ha de ser possible de repraduir en qualsevol laboratori (suficientment equipat). — la refutabilitat. Qualsevol fet experimental que estiga en contradiccié amb una explicacié cientifica acceptada com a coorrecta negara la validesa d'eixa explicacid i mostrara la necessitat de trobar una attra. Una invest igacié cientifica sequeix les estopes segilents: = 1, Observacié La observacié permet detectar aspectes del mén que encara no tenen una explicacié cientitfica Unitat 1: Lamesura Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'Alcalé— 2. Plantejament d'un problema. Com a resultat de la observacié cuidadosa de la realitat mottes vegades sera possible plantejar una qiestié encara sense resoldre. Altres vegades el plontejament d'un problema tindra llc com a resultat d'una necessitat tecnoldgica, sanitaria, ete. — 3. Emissié de hipétesis. Una hipdtesi és una explicacié provisional que es déna com a possible d'un fendmen determinat. Una hipbtesi cientifica, ha de reunir dos caracteristiques: — Ha de ser plausible. — Hade ser possible comprovar la seua validesa mitjangant la experimentacié. — 4, Disseny experimental. Es tracta de dissenyar una réplica simplificada del fendmen estudiat, Es molt important controlar totes les variables (magnituds) que poden influir en elresuttat de experiment. Aixi, si la nostra hipdtesi afirma que la magnitud "Z" depén de les magnituds “X" i "Y" es dissenyaran dos sbries d' experiments: = En la primera série es mantindra constant la variable "x" i es faran diferents experiements amb diferents valors de la variable "Y", per a comprobar si el fet de canviar el valor de *Y" influeix en el valor de la variable "Z". En aquest experiment: = Lavariable "x" que permaneix constant rep el nom de variable de control. = Lavvariable “Y" que el cientific va canviant a voluntat es div variable independent. = La variable dependent. = En la segona strie d'experiments es mantindra constant la * experiments amb diferents valors de la "X". que es vol saber si depén 0 no de la variable “Y" és la variable ies faran diferents — 5. Fase d'experimentacié. Es realitzen els experiments plantejats i es pren nota de tates les mesures realitzades. Els resuttats dels experiments s'anoten en forma de taules. Tornant al nostre exemple, les taules serien: 19 Sbrie d'experiments 2 Sbrie d'experiments V. Control = X (valor fix) V. Contral = Y(valor fox) V. Indep = ¥ V. Indep =X Valor de ¥ [Valor de Z [Valor dex [Valor de Z — 6. Analisi dels resultats. Es realitzen grafiques amb els resultats dels experiments. La forma d'eixes grafiques permet deduir possibles relacions matemitiques entre la variable dependent i la independent. Per exemple, si les grafiques tenen I'aspecte segient, es concluir’ que el valor de Z depén del valor de ¥ perd na depén del valor de X Sei ecperiners ang llr de Sie experiments nord Koh sortnga coor gale Yore noninga ncn gale |,» | 2 Unitat 1: Lamesura Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'Alcalé= 7. Confirmacis 0 desestimacié d'hipétesis. En el nostre exemple s'ha confirmat la hipdtesi “el valor de Z depén del valor de Y°, perd “no depén del valor de X", Les hipdtesi confirmades es converteixen en Lleis Naturals. Quan les hipStesi que s'han plantejat sén incorrectes es torna a comengar pel punt 3. 6a eens gr No fumar, menjar ni beure al laborator Fes ds diuna bata aixi protegirds la teua roba Deixa la teua jaqueta i objectes personals a la taquilla ino els deixes mai sobre la taula de treball No portes bufandes, mocadors llargs ni objectes que dificulten la teua moviltat Procura no menejar-te pel laboratori i, sobre tot, no corregues. Sitens el péll larg, fes-te una cua Disposa sobre la taula només els llibres i quaderns que siguen necessaris. Tin sempre les teues mans netes i seques. Si tens alguna ferida, topa-la No proves ni ingerisques els productes. En cas de produir-se un accident, cremada 0 lesié, comunica-ho immediatament al professor. Recorda on esta situada la farmaciola ‘Mantin I"area de treball neta i ordenada, [641 Normes per @ manipular instruments i productes ‘Abans de manipular un aparell o muntatge electric desconectal de la xarxa electrica No poses en funcionament un circuit elBctric sense que el professor haja revisat la instal-lacié No utilitzes cap ferramenta o maquina sense conéixer el seu ds, funcionament i normes de seguretat especifiques. ‘Maneja amb especial atencié el material fragil, per exemple, el vidre. Informa el professor del material trencat 0 avariat Fixa't en els signes de perillositat que apareixen en els flascons dels productes quimics. Llava't les mans amb sabé després de tocar qualsevol producte quimic. A lacabar la practica, netja i ordena el material utilitzat. Sit'esguites accidentaiment, renta la zona afectada amb aigua abundant. Si esguites la taula, Unitat 1: Lamesura Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'Alcaléneteja-la amb aigua i asseca-la després amb un drop. + Evita el contacte amb fonts de calor. No manipules prop d'elles substancies inflamables. Per a subjectar I'instrumental de vidre i per a retinar-ho del foc, utilitza pinces de fusta Quan calfes els tubs d'assaig fes-ho amb I'ajuda de les pinces, procura donar-los una certa inclinaci ‘Mai mires directament a l'interior del tub per la seua obertura ni dirigisques esta cap a algun company, 16 reponse scr. Toxico Toxic T Toxique: Inritante Iritant Invitant x Extremadamente, inlamable F Extreme’ flammable Extrémement inflammable Explosivo, Explosive Explosible Unitat 1: Lamesura Nocivo Nem XN Nocif Inflamatle Flammable Inflammable Sén substincies que per inhalaci6, ingestié 0 penetracié cuttnia, en xicotetes quantitats (rdxiques) 0 en molt xicotetes quantitats (mott tixiques) paden praduir efectes aguts 0 fins i tot la mort. Substancies nocives. Sin substincies que per ingesti6, inhalacié 0 penetracié cuttnia poden comportar riscos de gravetat limitade, Substincies irritants. Sén substincies no corrosives que per contacte immediat, prolangat 0 continuat amb la pelo mucoses poden praduir una reaccié inflamatBria Inflamables. Punt d'inflamacié menor de 55°C Facilment inflamables. Punt d'inflamacié inferior a 21°C Extremadament inflamable.Punt d'inflamacié inferior a 0°C Comburent. En contacte amb substancies Comburant __inflamables paden produir una reaccié violenta Substancies i mescles (sdlids, fiquids, ..) que, fins i tot en abséncia d'oxigen, poden reaccionar amb despreniment d'energia i produint gasos de forma molt rpida També poden explotar bax I'efecte de la calor, o si s'emmagatzemen de forma incorrecta. Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'AlcaléSubstancies imescles que en contacte amb teixits vius paden produir una accié destructiva dels mateixos. Substincies i mescles que en cas de que arriben al medi ambient, presenten un perill immediat o futur per aun o més components del medi ambient. Unitat 1: Lamesura Departament de Fisica i Quimica IES Guillem d'Alcalé