Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

CRDIT DE SNTESI 2n ESO

Conixer Barcelona
Qu s el crdit de sntesi?

s una assignatura ms que es realitza al llarg del curs fent petits treballs
abans i desprs de les sortides.
Abans de cada sortida se us explicar abans en qu consisteix i quina
feina heu de realitzar.
Cada sortida consta de material.
Algunes de les tasques a fer s' han de resoldre durant les sortides,
altres a classe i altres cercant informaci a fonts diverses ( internet i
bilblioteca).
Hi ha activitats individuals i algunes que es faran en grup. Els grups
seran de 4 persones com a mxim i de la mateixa classe.
Durant totes les sortides i per grups heu de fer fotografies que
reflecteixin en qu consisteix la sortida.
Qu far amb totes les activitats?

En la data prevista heu de lliurar un dossier individual amb totes les activitats
realitzades (excepte la presentaci en Power- Point ). El dossier, correctament
presentat, ha d' incloure :
Portada
Pgines numerades i ndex
El dossier ha d' anar enquadernat.
A ms de les activitats realitzades podeu afegir qualsevol altra
documentaci que considereu important: informaci addicional, la vostra
valoraci del crdit, comentaris o resums de les sortides...
He de fer exposici oral?

Per grups fareu una exposici oral ( d' aproximadament 10 minuts) explicant

QU HE APRS AMB AQUEST CRDIT DE SNTESI?

utilitzareu com a suport un Power Point que haureu realitzat per grups i on
apareixeran algunes de les fotos que heu fet durant les sortides.

Dates a recordar:
2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona
Mes de febrer: Presentaci del crdit de sntesi a l hora de tutoria.

.
Dimarts 21 de desembre: Museu del Bara .
Dimarts 6 de mar. Cosmocaixa. (naturals i msica) .Taller de so i acstica i visita
al museu de la Cincia. Al final haureu d acabar el dossier del taller.
Dimarts 27 de mar . Sortida Orientaci Barcelona.
26 d abril : Barcelona medieval (socials, llengua castellana,llengua catalana,
llengua anglesa i plstica) coneixerem la ciutat medieval i algunes de les seves
llegendes.

Del 14 al 18 maig: lliurament del dossier el dia i hora de la tutoria.

Del 21 al 25 de maig: elaboraci duna presentaci en Power Point (tecnologia)

durant totes les sortides haureu danar realitzant fotografies per desprs elaborar
una presentaci en power point del que ha estat el crdit de sntesi (aquesta
presentaci us servir de suport per la presentaci oral i s un treball en grup)

22 de maig, 29 de maig (depn del grup): exposici oral.

Avaluaci:
Lavaluaci del crdit de sntesi constar de quatre apartats:

Dossier individual amb totes les activitats realitzades en les diferents sortides.
Activitats en grups: mural i Power Point.
Exposici oral.
Actitud i aprofitament durant les diferents activitats del crdit de sntesi

La nota del crdit de sntesi ser el resultat de la globalitzaci daquests aspectes.

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

SOCIALS

BARCELONA medieval

BARRIS DEL RAVAL (RA), GTIC (GO) i RIBERA (RI)

Casa del Gremi de Sabaters. mm
Casa del Gremi dels Calderers. bb
Casa del Gremi dels Velers. c
Es conserven altres edifici annexos com la capella i el palau del gobernador.
GO / Esglsia de la Trinitat (Parrquia Sant Jaume). Construida al segle XIV en
GO/ Barri del Call. Bsicament el sector delimitat pels carrers del Call, dels Banys Nous i
de la Palla, s lmbit de lantiga i notable jueria de Barcelona, assaltada i en bona
part destruda el 1391.
GO/ Capella de Santa Llcia. Obra romnica del 1257.
GO/ Casa Clariana Padells. Museo dHistia de la ciutat.
GO/ Casa de Convalescncia. Va erigir-se entre el 1629 i el 1680 amb un pati porticat
o claustre central que t un ric parament re rajoles amb escenes de la vida de sant
Pau i temes florals. s seu de lInstitut dEstudis Catalans.
GO/ Casa de lArdiaca. Es va construir sobre la muralla romana i t linici dun
aqeducte rom. Es desenvolupa entorn dun pati interior. Es va emodelat els segles
XV i XVI i ara cont lArxiu Histric de la Ciutat.
GO/ Casa de la Ciutat. Antiga seu del Consell de Cent i de la batllia de ciutat, s un
compedi destils. La faana gtica del carrer de la ciutat (1399) i la faana de la
plaa Sant Jaume, destil neoclssic (1840).
GO/ Casa del Gremi dels Velers. A tocar de la Via Laietana, construida entre el 1785 i
1763, amb els millors esgrafiats del segle XVIII de la ciutat.
GO/ Casa dels Canonges. Entre la plaa i el carrer de la Pietat i carrer del bisbe, que
consisteixen en uns edificis dels segles XIV i XV totalment remodelats i units al Palau de
la Generalitat per un pont neogtic construt sobre el carrer del bisbe. Hi ha la
residncia del President de la Generalitat.
GO/ Catedral. Dedicada a la Santa Creu i Santa Eullia, s un gran edifici gtic iniciat
el 1298 per la porta de sant Iu, que t encara influncies romniques, i concls el 1422.
La faana actual es va fer entre el 1885 i el 1915. Te dos campanars o torres
octogonals sobre els braos del creuer.
GO/ Esglsia de la Mare de Du de la Merc. Entre els carrers ample i de la Merc.
Esglsia erigida entre el 1765 i el 1775. La imatge de la MD de la Merc, patrona de
Barcelona, s una talla de fusta del segle XIV amb modificacions i restauracions
posteriors.
GO/ Esglsia de Sant Felip Neri. Esglsia barroca amb retaules neoclssics de finals del
segle XVIII.
GO/ Esglsia de Santa Anna. Esglsia de planta de creu grega i absis rectangular del
segle XII, amb la nau allargada del segle segent i un cimbori ms tard. T un claustre
i una sala capitular del segle XV.
GO/ Esglsia de Santa Maria del Pi. Reedificada entre el 1329 i el 1453. Edifici gtc
duna gran nau amb absis poligonal i capelles entre contraforts.
GO/ Esglsia dels sants Just i Pastor. Del segle XIV. Duna sola nau de cimc trams amb
capelles entre els contraforts. El cor instal.lat a la nau central fou traslladat a labsis al
segle XIX.
GO/ Muralla Gtica. bb
GO/ Palau Centelles. Edifici gtic-renaixentista del 1514 al carrer Aviny.
GO/ Palau de la Generalitat. Seu del Govern Autonmic de Catalunya, s un gran
edifici format per diferents ampliacions i remodelacions que van des de els primers
anys del segle XV a mitjans segle XVII. Hi destaquen el pati dels tarongers i el sal de
Sant Jordi.

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

GO/ Palau del Bisbe. Es va construir adossat a una torres romana de la porta de la
plaa nova. T elements romnics al seu pati.
GO/ Palau del Lloctinent. Actualment Arxiu de la Corona dArag, palau renaixentista
construt a partir del 1549, amb un gran pati central.
GO/ Palau Marc. Edifici de finals del segle XVIII, situat enfront lantic convent de Santa
Mnica, restaurat i adaptat per ser la conselleria de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
GO/ Palau Moja. Situat a la Rambla tocant a Portaferrissa. Palau setcentista.
Actualment seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
GO/ Palau Reial Major. Adossat a la muralla romana i amb la faana a la plaa del
Rei. Consta bsicament de la capella del Palau, dedicada a Santa gata (obra
gtica dinicis del segle XIV amb el retaule gtic del Conestable) i el Sal del Tinell
(construt entre el 1359-1362), i la talaia o mirador dit del rei Mart.
GO/ Palau Requesens. Construit vers el 1400 sobre la muralla romana entre dues de les
seves torres. Reformat al segle XVII, s lAcadmia de Bones Lletres. Carrer dels bisbe
Cassador.
GO/ Parlament de Catalunya. Antic edifici borbnic (1716-1727) utilitzat com arsenal.
Objecte de moltes reformes per adequar-lo a Palau reial, Museu dArt Modern de
Catalunya, I Parlament.
GO/ Pia Almoina. Obra del segle XVI. Hi ha instal.lat el museu dioces de Barcelona.
GO/ Plaa Reial. Obra neoclssica (1848)
GO/ Portaferrissa. c
Palau Fivaller. Comenat el 1571, actualmente seu de lInstitut Agrcola catal de Sant
Isidre.
Palau Moix. Antic edifici sel segle XIV-XV, situat al carrer Dagueria, i renovat al segle
XVIII, amb esgrafiats a la faana.
RA/ Antic Hospital de la Santa Creu. Forma un conjunt amb la Casa de
Convalescncia i lAcadmia de Medicina. Actualment s seu de la Biblioteca de
Catalunya, de l'Escola de Bibliotecries, del Conservatori Municipal dArts o Escola
Massana i de lInstitut dEstudis Catalans. Es va comenar a construir el 1401 entorn un
pati central. La llarga utilitzaci com a hospital, fins el 1911, fou causa de notables
ampliacions i reformes.
RA/ Casa de la Caritat. Edifici que comprn lantic convent de Valldonzella i abans de
Montalegre, i la casa de la caritat prpiament dita (1743).
RA/ Casa de Misericrdia. Antic convent de frares agustins al carrer Elisabets
RA/ Convent dels ngels. c
RA/ Esglsia de Betlem. De lantic convent dels jesutes, un edifici barroc construt entre
el 1680 i el 1732.
RA/ Gran Teatre del Liceu. Es va construir entre el 1844 i el 1847 en el solar de lantic
convent dels trinitaris. A patit diferents incendis. El darrer lany 1994 i ha estat reconstrut
de nou.
RA/ Institut del Teatre. A lantic convent dels frares servites, edificat el 1690, al carrer
Elisabets.
RA/ La Boqueria.
RA/ La muralla romana i porta de santa Madrona. Tram de muralla del segle XV
conservada
RA/ Les Drassanes. Recorden el moment en qu Catalunya es convert en una
potncia martima. Siniciaren el 1275 i sacab el segle XV. Consten de tres naus
cobertes amb arcs diafragmtics, ampliades amb noves naus (1612) i modificades
desprs de la guerra de successi (1714). Entre els segles XVIII i XX es destinaren a
caserna militar. Des del 1941 sn seu del Museu Martim.
RA/ Palau de la Virreina. Edifici rococ, construt entre el 1772 i el 1776, per ordre dun
virrei del Per. Seu de la regidoria de cultura de lAjuntament de Barcelona. Shi fan
exposicions i actes culturals.
RA/ Palau Gell. Carrer Nou de la Rambla. Construit per Antoni Gaud entre el 1885 i
1889, amb arcs parablics i reixes sinuoses tpiques del modernisme.

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

RA/ Rambla de les flors o de Sant Josep hi hagu un antic convent de Sant Josep o de
carmelites descalos a l'indret de l'actual mercat de la Boqueria.
RA/ Sant Pau del Camp. Devia erigir-se vers el 910, per va sser destrut per Al-Mansur
el 985. Refet de nou entre el 10966 i el 1117, va esdevenir una abadia. Conserva
lesglsia romnica, refeta el segle XII, aprofitant capitells antics en la seva portada. E
claustre de principis del segle XIII, s petit i t un gran inters pels seus capitells i arcs
de forma lobulada.
RI/ Carrer Montcada. Entre els segles XIV i XVII es convert en un carrer senyorial amb la
construcci de grans palaus. Entre altres el Palau Meca, el de Cervell, i el dels
Marquesos de Lli.
RI/ Els Porxos de Xifr. Edifici burgs noucentista que man construir lindiano Josep
Xifr, amb porxos ornats amb motius allegrics neoclssics allusius a temes marins.
RI/ Esglsia de Santa Maria del Mar. s la millor i ms perfecta de les esglsies gtiques
catalanes i un compendi de la modalitat mediterrnia daquest estil. Sinici el 1329 i
es va acabar el 1390. Consta de tres naus daltura gaireb parella separades noms
per esveltes columnes octogonals, amb girola a labsis, ornat de capelles radials, a
ligual que les naus laterals que tenen capelles entre contraforts. T una gran rosassa
amb vidres policromats del segles XV.
RI/ Llotja. Edifici dexterior neoclssic de lany 1772, que conserva en el seu interior la
gran sala gtica acabada lany 1392, i bona part de lantiga sala dels Cnsols. Seu de
la Borsa de Barcelona.
RI/ Palau Berenguer dAguilar i el del Bar de Castellet. Del segle XV, actualment la seu
del Museu Picasso.
RI/ Palau Dalmases. Obra metre del barroc del segle XVII, seu de lOmnium Cultural, al
carrer Montcada.
RI/ Palau de la Msica Catalana. Proper a la Via Laietana, edificat entre el 1905 i el
1908 sota la direcci de larquitecte Domnech i Montaner. s un dels prototipus de
lart modernista catal. s seu social i estatge de lOrfe Catal.
RI/ Pla de Palau. Sanomena aix per haver-hi estat situat el Palau dels Llocstinents
(1668), desaparegut en un incendi lany 1875.
RI/ Plaa de Marcs. amb la capella romnica de la Mare de Du de la Guia.
RI/ Sant Pere de les Puelles. monestir fundat el 945 i que va subsistir fins el 1835. s un
edifici romnic, molt modificat per ampliacions i restauracions.

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

LENGUA
CASTELLANA
DESCRIPCIN
de la
Plaa del Rei
visitada por
un grupo de
estudiantes
de ESO

Condiciones:

Ttulo.
Extensin de entre 200 y 250
palabras.
Descripcin del lugar en s y
del ambiente en el momento
(luz, sonidos, gente...)
Aplicacin de la teora que
aparece a la derecha.
Recogida de observaciones
por todos los alumnos del
grupo.
Una redaccin por grupo.

Conixer Barcelona
TEORA:

La descripcin
Describir es explicar, de forma detallada y ordenada, cmo
son las personas, los lugares o los objetos. La descripcin
sirve sobre todo para ambientar la accin y crear una
atmsfera que haga ms crebles los hechos que se narran.
Muchas veces, las descripciones contribuyen a detener la
accin y preparar el escenario de los hechos que siguen.

ejemplo:
LA RONDALLA

Al fondo de la plaza se elevaba el Ayuntamiento, un

edificio encalado, con un largo balcn en el primer
piso y ventanas enrejadas en la planta baja. Junto al
portaln de piedra, en letras doradas, se poda leer la
inscripcin CASA CONSISTORIAL.
Cerraban la plaza las fachadas encaladas de unas
doce casas de dos pisos, con sus balcones y ventanas
repletos de geranios y claveles. En los balcones
iluminados, y junto a las puertas de las casas, haba
grupos de personas de todas las edades, con
expresin atenta e ilusionada.
Las miradas de todo el pueblo se dirigan hacia un
tablado que haban levantado en el centro de la
plaza, delante del Ayuntamiento. Sobre el tablado, y
a la tenue luz de las farolas, la rondalla animaba con su msica la
hmeda y calurosa noche de julio. Sentados junto al tablado, los nios
escuchaban embelesados. En lo alto brillaban las estrellas.

Cmo se hace una descripcin

Hay que observar con mucha atencin y seleccionar los
detalles ms importantes.
Despus de seleccionar los detalles, hay que organizar los
datos siguiendo un orden:
- De lo general a lo particular o al contrario.
- De los primeros planos al fondo o al contrario.
- De dentro a fuera o al contrario.
- De izquierda a derecha o al revs.
Al describir hay que situar los objetos en el espacio con
precisin. Se usarn expresiones como a la derecha, junto

a, al fondo, detrs de, en el centro, alrededor...

Cmo se describe un lugar

Al describir un paisaje o un lugar cualquiera, los escritores
suelen presentar primero una visin general del lugar.
Despus van localizando en ese lugar los distintos
elementos (los pueblos, los montes, el ro...) utilizando
palabras que indican situacin en el espacio. Procuran
transmitir la impresin que produce el lugar: alegra,
tristeza, misterio, terror, accin...

ejemplo:
DESCRIPCIN DE UNA CUEVA (Po Baroja)

A la izquierda se abra la enorme boca de la cueva, por la cual no se

distinguan ms que sombras. Al acostumbrarse la pupila, se iba viendo
en el suelo, como una sbana negra que corra a todo lo largo de la
gruta, el arroyo del infierno, "Infernuco-erreca", que palpitaba con un
temblor misterioso. En la oscuridad de la caverna brillaba, muy en el
fondo, la luz de una antorcha que agitaba alguien al ir y venir.
Unos cuantos murcilagos volaban a su alrededor; de cuando en cuando
se oa el batir de las alas de una lechuza y su chirrido spero y
estridente.

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

LLENGUA CATALANA

1.-Consulta el web Histries de Catalunya

(http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/ )
Redacta, en primera persona, una breu autobiografia dun daquests
personatges:
ANDREU MALLA, moliner que vivia a Barcelona a mitjans del segle XIV.
ARNAU MASS (S. XIV), venedor d'esclaus a la Barcelona del segle XIV
BERNAT CADIRETA, pregoner de la ciutat de Barcelona que va viure a cavall dels S. XIV i XV.
ESTEVETA DE MANLLEU, mestressa de casa
JAUME PERDIG, membre del Consell de Cent, del partit de la Busca i un dels sabaters de Barcelona
ms importants de mitjans del segle XV.
JOAN DE CANYAMARS (sXV), pags del Maresme, nascut a Canyamars, Dosrius.

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

9
2.-El nom dels carrers de la zona recorda quins eren els oficis i gremis
que shi trobaven. Esbrina a qu es dedicaven o en qu consistia la seva
feina.
Agullers

Semoleres:

Assaonadors:

Tapineria:

Mirallers

Flassaders

Freneria

Candelers

Argenteria

Carders

Cotoners

Corders

Escudellers

Sombrerers

(2) Pots

consultar a: www.bcn.es/nomenclator

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

10

ENGLISH
Answer the following questions:
1. What is the monument that you liked the most? Why?

2. Write as many English words in English as possible that you can find along
the way:

3. In the cathedral, what animals can you see in the gargoyles?

4. When was the Liceu burnt? What was the cause?

5. Find a foreigner and ask him/her what is the monument that s/he liked the
most, and why. The question are:
a.
b.
c.
d.

Where are you from?

What is the monument that you liked the most?
Why?
What are you going to visit next?

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

AMAZNIA. BOSC INUNDAT

Passeja per l'interior del bosc i respon:

Cita un dels animals invertebrats:

Cita un dels peixos:

Cita un amfibi:

Cita un rptil

Cita un au:

Cita un mamfer:

11

VISITA A COSMOCAIXA
Respon les preguntes plantejades a continuaci, seguint l'ordre que prefereixis.
Pndul de Focault (entrada)
Conta les barres caigudes quan entris:

hora:

Conta les barres caigudes quan surtis:

hora:

Lleis de Newton (part dreta del museu)

1. La pilota amb memria: Qu passa amb la pilota en sortir de la plataforma
giratria
2. Convecci: Qu passa amb l'aire calent?
3. Caiguda lliure: Qu succeeix a pressi normal?
I en el buit?
Rotaci
4. La fora centrfuga: Quina aplicaci t en les rentadores?
Fluids
2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

5. Pressi hidrosttica: De qu depn la velocitat de sortida de l'aigua?

12

6. Principi d'Arqumedes: Qu li passa a l'objecte quan s introdut dins el lquid?

Projectil
7. Com la trajectria d'un obs? Quin angle t l'abast mxim

ptica
8. Ombres de colors: Quins sn els colors primaris?
Com s'obtenen els secundaris?
Lents
9. En qu es diferencia una lent divergent d'una convergent?. Fes un dibuix.
10. Reflexi i refracci: Dibuixa els resultats que es produeixen
Refracci
Reflexi
11.-L infinit en un punt. Perqu les antenes sn parabliques?
Ones (inici part dreta)
12. Com funcionen les ones longitudinals (aparell amb boles penjant)
13. Parla i escolta: Per qu se sent primer el tro i desprs el llampec?
Sala dels peixos al fons a la dreta
14. Nedar en globus: Quina relaci trobes amb el principi d'Arqumedes
15.-Com es diu el peix que mata escopint?
16.-El Nautilus s un cefalpode com el calamar que t la pecularietat de ?
Formes(fons esquerre)
17 Quina s la forma que protegeix?
18..-I quina forma empaqueta?
Cervell Intel.ligncia
19.-Perqu no es pota conseguir que una vaca no defequi en una alfombra i un gos si?
(a l esquerre al mig).

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

13

CAMP NOU

EXPERIENCE

NOM I COGNOM:
CURS:

EL MUSEU:
Al museu del Bara no noms hi podem trobar els trofeus guanyats pel club sin que
tamb hi ha una pila dobjectes donats per esportistes de les diferents seccions (futbol,
bsquet, hoquei, volei,)
Pregunta:
Busca tres objectes diferents que hagin sigut donats al club i digues qui els ha
donat, lany i de quina secci sn.

EL CAMP:
El Camp Nou t una capacitat per gaireb 99.000 espectadors; s el camp amb ms
aforament europeu i el des del mn.
Pregunta:
Quin lema hi ha escrit amb els seients de la graderia?

Feu-vos una fotografia on hi surti aquest lema, reveleu la fotografia a casa i

enganxeu-la aqu

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

CABINES DE PREMSA:
Aquesta s la zona on subiquen els periodistes els dies de partit. Durant la visita es
poden sentir algunes de les retransmissions fetes des daqu en els darrers anys
Pregunta:
En quins idiomes sn les retransmissions que podem escoltar?

ZONA DE VESTIDORS:
El vestidor que podem veure s el que utilitza lequip visitant quan ve a jugar al Camp
Nou.
Pregunta:
De quantes taquilles disposa aquest vestidor?.
Pregunta quin ha estat lltim equip que ha utilitzat aquest vestidor?

SALA DE PREMSA:
La sala de premsa s el lloc on els periodistes podem fer les preguntes als entrenadors
desprs dels partits.
Pregunta:
La Sala de premsa del Bara t nom propi, com es diu?

ESPAI MULTIMDIA:
Una experincia nica al mn amb la tecnologia ms avanada. Hi pots trobar una taula
audiovisual i tctil amb ms de 200 moments histrics del Bara.
Pregunta:
Escull tres moments i copia el titular.

2n ESO

IES CAN MAS

14

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

AUTOAVALUACI

15

JUST (1 PUNT)

B (2 PUNTS)

EXCELLENT (3
PUNTS)

Informaci
dhistria

Est poc
treballada, falten
alguns aspectes.

La informaci
demanada s
correcta i
completa.

Es troba tota la
informaci
demanada, molt
ben seleccionada i
estructurada. La
redacci dels
textos s molt
adecuada, amb
bona gramtica i
vocabulari.

Informaci de les
diferents
assignatures

Est poc
treballada, falten
alguns aspectes.

La informaci
demanada s
correcta i
completa.

Es troba tota la
informaci
demanada, molt
ben seleccionada i
estructurada. La
redacci dels
textos s molt
adecuada, amb
bona gramtica i
vocabulari.

Sortida Museu del

Bara

Falta informaci.

Est tot el que s

ha demanat.

Les tasques estan

ben fetes i es
corresponen amb
els textos
informatius duna
forma coherent.

Fotografies

No il.lustren tota
la informaci
histrica o
turstica.

Il.lustren la
informaci
histrica i turstica
amb correcci.

Il.lustren tota la
informaci
histrica i
turstica. Shan
escollit amb bon
criteri i el resultat
s molt atractiu.

Sortida
Cosmocaixa

Falta informaci.

Est tot el que s

ha demanat.

Les tasques estan

ben fetes i es
corresponen amb
els textos
informatius duna
forma coherent.

Muntatge

Est fet amb

preses i poc
treballat.

s correcte.

s una
presentaci
amena en la qual
tots els elements
apareixen ben
integrats.

Sortida Barcelona

2n ESO

IES CAN MAS

Crdit de sntesi 2011-2012

Conixer Barcelona

16

2n ESO

IES CAN MAS