0.

Presentaci

Presentaci

El Govern vol que sapliqui la mxima cura, una sensibilitat exquisida, a tots els
mbits dels serveis pblics. La Generalitat vol que el conjunt de les xarxes de
serveis, el conjunt dels equipaments excelleixin i sidentifiquin per uns parmetres de rigor, de qualitat, deficincia i de coherncia perceptibles a primera
vista. La identificaci visual duns signes de qualitat, dexigncia en el disseny,
en la presentaci, en la imatge, en la percepci a simple vista de les coses, ens
sembla imprescindible per a superar estadis anteriors dinrcia o conformisme.
Aquesta s la ra per la qual la Generalitat ha anat preparant materials diversos dorientaci en matria de paisatge per al sector dactivitat econmica o
materials de disseny i dintegraci paisatgstica de les infraestructures.
Es tracta de comenar a orientar, amb una personalitat definida i respectuosa, limpacte de lobra civil en el territori.
En el passat ha succet sovint que les infraestructures han estat considerades en elles mateixes i shan presentat fsicament com emergncies del paisatge, surgncies impertinents sense capacitat dintegraci, ms com un desafiament que com un acompanyament del territori. Aix, massa sovint, els materials,
els colors, la senyalitzaci, les estructures, han esdevingut una incrustaci
necessria per una incrustaci dolorosa, que ha causat alguna ferida irreparable. La infraestructura en ella mateixa ha generat processos de degradaci dels
entorns, espais intersticials, terres de ning, cunetes desordenades, espais
abandonats a la incria i a la descurana, autntiques fronteres entre la natura
i la infraestructura, sense una integraci delicada i possible, sense vegetaci,
sense una anlisi de les preexistncies ni la possibilitat de mantenir i conservar
el sentit de lordenaci i de larrenglerament heretats del passat.
Ara, es tracta de capgirar la relaci entre la infraestructura i el seu entorn ms
immediat. Es tracta de respondre al repte tan sovint plantejat dun tractament
integral i coherent de les vores de les carreteres, es tracta de buscar els materials ms adients i menys agressius, es tracta dintegrar colors i paisatge, es
tracta de minimitzar el consum de sl, es tracta de reconstruir la vegetaci ms
autctona i espontnia, es tracta, en suma, datorgar a les carreteres un valor
dintegraci, de comunicaci, de seguretat, de sostenibilitat, dagradabilitat fsica i visual.

Presentaci

La tasca pendent s immensa, el cam recorregut s encara molt incipient,

tot i que significatiu, les pautes a seguir comencen a ser compartides per molta
gent, experts i usuaris. Les expectatives sn grans. s com un mot dordre, de
civilitzaci, de netedat, dinspiraci de respecte per la mateixa infraestructura
que ha estat, alhora, respectuosa. Es combina pragmatisme i utopia, sentit
prctic i sensibilitat. Es busca un discurs entenedor, poder seguir el curs dels
espais urbans i rurals, forestals o agrcoles, que ens descobreix la nostra xarxa
de carreteres i es tracta de percebre alhora la seguretat imprescindible i la sensaci dntim orgull de disposar dun parc dinfraestructures que es singularitzen per latenci delicada en el ms mnim detall.
Fem ara un primer pas i en seguiran molts ms. Aquest llibre destil neix amb
vocaci de ser rpidament superat pels esdeveniments. Un pas indicatiu, dorientaci i ajuda, amb voluntat destmul, per netejar les nostres carreteres dincrustacions, de cossos estranys i fer la fusi mxima entre la xarxa de carreteres i el conjunt del pas.
He dit sovint que magradaria que les carreteres fossin poc ms que un tall
subtilssim de ganivet sobre un pa de pessic. El ganivet talla, per la subtilesa
del tall permet la sensaci que les parts separades romanen unides. s la fusi
que volem entre carreteres, servei, seguretat, usuaris, paisatge i pas.

Joaquim Nadal i Farreras

Conseller de Poltica Territorial i
Obres Pbliques

1.Introducci

12 1.Introducci

1.Introducci13

Introducci
Les carreteres sn unes infraestructures amb
una forta capacitat dinserci al territori pel seu
carcter lineal. Amb la voluntat de trobar lentesa
entre el binomi carretera-territori neix el llibre
destil.
Es tracta dun document dirigit a projectistes de
carreteres i en general a tots aquells tcnics que
hi participen en el procs de construcci, gesti i
explotaci.
Es pretn identificar els elements de la carretera
des de la percepci dels seus usuaris. Aix, es
poden classificar els elements de la carretera
en quatre blocs: elements de percepci lineal,
elements de percepci puntual, elements
singulars i elements paisatgstics.

14 1.Introducci

Per tant, la percepci

mateixa organitza el llibre
duna forma clara i senzilla.
Tot i aix, cal tenir molt clar
que la percepci s un
concepte global, de manera
que si es vol augmentar la
sensaci de confortabilitat
visual de lusuari, sha
dentendre la carretera com
un conjunt delements que
es relacionen linealment
amb diferents
entorns als quals cal
adaptar-se.

1.Introducci15

En lestudi i elaboraci del llibre

sha seguit un procs danlisi de
les carreteres actuals per mitj del
qual sha detectat tot all que seria
susceptible de millorar. Finalment
sarriba a la realitzaci duna srie
de propostes, aspectes
documentals i concrecions
normatives que poden ser de gran
ajuda al projectista o tcnic. Es
pretn que el llibre destil serveixi
de guia orientativa de disseny per a
aconseguir que les carreteres
catalanes siguin identificades pel
bon tractament dels seus elements.

16 1.Introducci

Aix, al llibre, que no

adquireix un to impositiu,
shi poden identificar
elements proposicionals,
elements documentals i
elements normatius. Des
del concepte de la relaci
amb el territori, es dedica
un captol a la senyalitzaci
cultural i es concreta de
quina manera els grans
eixos catalans vertebren
el territori i creen,
consegentment, un vincle
entre els usuaris de les
diferents vies i el seu entorn
cultural.