Estudi - Acustic Arau Qwreacustica

ARAU ACUSTICA
PETICIONARI: AIM3 ARQUITECTURA
PROJECTE DE CONDICIONAMENT ACSTIC DE LA

REMODELACI DE LANTIGA FBRICA DE CAL
CARRERA EN ESPAI CULTURAL A SALLENT
Barcelona, Setembre de 2011
Higini Arau Puchades

Dr. En Cincies Fsiques - Especialitat Acstica
Travessera de Dalt 118, 3er. 1a. Barcelona 08024 Tel 932 845 016 - Fax: 932 850 895
e.mail: info@arauacustica.com
ARAU ACUSTICA
1- INTRODUCCI
Aquest informe presenta lestudi acstic de lEspai Cultural de Sallent, obra de AIM3
Arquitectura.
Lestudi acstic realitzat contempla la tria dels materials que han de configurar la pell interna
de lespai estudiat. La definici daquest aspecte determina les caracterstiques acstiques de la
sala que sha dajustar als valors que es consideren ptims pel seu s.
Lespai haur de ser un espai apte per representacions teatrals, tot i que sha de tenir present
que tamb shi realitzaran concerts amb amplificaci (entre altres esdeveniments diversos).
Lestructura daquesta memria la conformen sis seccions, la primera de les quals s aquesta
introducci.
La secci segona fa referncia al dimensionat ptim de la sala per aconseguir un Tmid adequat, i
es descriuen els parmetres acstics a aconseguir per a la sala.
La secci tercera consisteix en la definici dels materials dacabat.
En el quart apartat, es realitza lestudi acstic dels valors dels diferents parmetres acstics.
La secci cinquena trobem les recomanacions per les installacions.
En la secci sisena hi trobem les referncies bibliogrfiques
Finalment es tancar la memria amb dos annexes; el primer s una descripci dels parmetres
acstics calculats i el segon es fa detalladament el clcul dels temps de reverberaci de la sala.
ARAU ACUSTICA
2- DIMENSIONAT I PARMETRES ACSTICS A ACONSEGUIR
En aquesta secci exposarem els objectius ptims a aconseguir.

Es tracta duna sala ds polivalent destinada a diferents activitats. Depenent de quina activitat
shi desenvolupa pot canviar la configuraci de la prpia sala. Aix, trobem que la sala pot tenir
la graderia totalment collocada, la graderia plegada per tal de tenir un espai totalment difan o
tenir la graderia desplegada parcialment. Existeix tamb, lopci de reduir el volum de la sala (i
laudincia) per desenvolupar activitats amb menys pblic.
Com ja sha comentat, el valors requerits depenen de ls concret de la sala., i en aquest cas es
fixaran els objectius a aconseguir per a una configuraci de paraula. En els casos de realitzar
actes com presentacions o conferencies, on saplica amplificaci electroacstica, aquests
parmetres perden sentit ja que no es controla, a priori, cada aparell. Per tal de tenir la sala ms
controlada en aquests casos sintenta minimitzar la resposta natural de la sala mitjanant
absorci addicional.
Els parmetres que es contemplen i que marcarem com a objectius a aconseguir sn els
parmetres que es consideren ms rellevants a lhora de valorar acsticament una sala. De totes
maneres hi ha parmetres que segueixen actualment en discussi de si sn bons indicatius a no
de la qualitat duna sala.
La definici terica de tots ells es troba en lannex 1.
ARAU ACUSTICA
2.1- DIMENSIONAT
Lestudi del dimensionat(1) analitza la relaci entre el volum de sala i laudincia mxima
admissible. Aquest estudi realitza un clcul del temps de reverberaci suposant que la nica
superfcie absorbent s laudincia. A la vegada indica els valors mxims i mnims de la
reverberaci que es consideren ptims per la sala en concret.
TEATRE (CONFIGURACI PARAULA)
Volum= 3910 m3.

Audincia= 506 butaques.
Superfcie Audincia= 354 m2.
ARAU ACUSTICA
Sobserva que des de el punt de vista del clcul de lanlisi dimensional, la sala t un volum
correcte en relaci amb laudincia segons els lmits mxim i mnim per a la configuraci de
paraula, ja que tot i que el Tmid queda una miqueta per sobre del criteri, el cortinatge de
lescenari (cametes, arlequins, telons, cametes de sostre, etc) lapropar al valor desitjat.
LMITS DE TRmid SEGONS CRITERI ACSTIC

CONFIGURACI
Tmid MXIMS (s)
Tmid MNIMS (s)
Tmid DISSENY* (s)
PARAULA
1.28
0.84
1.50
* Com a Tmid disseny entenem el temps de reverberaci esperat per la teoria del dimensionat
per al volum i la audincia de la sala en consideraci recordant que tot i que s una mica elevat,
el cortinatge descenari ajudar a situar-lo entre els valors mxim i mnim.
ARAU ACUSTICA
2.2- PARMETRES ACSTICS A ACONSEGUIR
El segent quadre mostra el resum dels valors dels parmetres acstics que la sala ha de
complir dacord a les prescripcions del criteri acstic.
El marge que sha donat al temps de reverberaci sha determinat mitjanant lestudi de
dimensionat de H. Arau(1).
CONFIGURACI PARAULA
PARMETRE
CRITERI ACSTIC
TEMPS DE REVERBERACI
0.84 < T mid < 1.28
NDEX DE CALIDESA
0.9 < I calidesa < 1.3
NDEX DE BRILLANTOR
I brillantor > 0.8
NDEX DINTELLIGIBILITAT
STI 0.5
EFICINCIA LATERAL EL mid
EL > 20%
RESPOSTA IMPULSIONAL
No ecos
NIVELL DE SONORITAT TOTAL G
G>0
CLAREDAT C50(mid)
C50 (mid) > -1.5
DEFINICI
> 0.5
CRITERI DE SOROLL
NC-20
ARAU ACUSTICA
CONFIGURACI SO AMPLIFICAT
Tal com hem dit anteriorment, en els casos de realitzar actes com presentacions o conferencies,
on saplica amplificaci electroacstica, els parmetres enunciats anteriorment (intelligibilitat,
eficincia lateral, sonoritat,...) perden sentit ja que no es controla, a priori, cada aparell. Per tal
de tenir la sala ms controlada en aquests casos sintenta minimitzar la resposta natural de la
sala mitjanant absorci addicional.
En aquest cas, noms queda preestablert el temps de reverberaci, que ha dsser menor dun
segon.
LMITS DE TRmid SEGONS CRITERI

CONFIGURACI
Tmid (s)
AMPLIFICACI
< 1.00
ARAU ACUSTICA
3- DEFINICI DE FORMA I MATERIALS DE LA SALA
Quan parlem de materials dacabat ens referim a aquells que constitueixen la pell interna de la
sala, la que veu laudincia i que ajusta el temps de reverberaci als valors que es desitgen.
A continuaci exposarem els materials que haur de tenir la sala per aconseguir un us adequat,
a fi que es puguin desenvolupar satisfactriament les activitats per les quals es destina lespai
estudiat.
ARAU ACUSTICA
3.1- DEFINICI DE FORMA
Sha realitzat una representaci tridimensional de la sala per al seu estudi. En aquest model de
simulaci acstica, lorigen de coordenades sha ubicat en leix de simetria de la sala, a laltura
i a lembocadura de lescenari. Aix doncs, la coordenada x positiva indica el valor per el costat
dret de leix de simetria, la y positiva indica els valors cap a davant partint de la boca
descenari. Finalment la z positiva indica lalada de cada punt partint del nivell de lescenari.
Origen de coordenades en la representaci de lespai estudiat.
ARAU ACUSTICA
Es tracta duna sala ds polivalent destinada a diferents activitats. Depenent de quina activitat
shi desenvolupa pot canviar la configuraci de la prpia sala. Aix, trobem que la sala pot tenir
la graderia totalment collocada, la graderia plegada per tal de tenir un espai totalment difan o
tenir la graderia desplegada parcialment. Existeix tamb, lopci de reduir el volum de la sala (i
laudincia) per desenvolupar activitats amb menys pblic.
Sha realitzat, doncs, la representaci de la sala amb les graderies totalment plegades. En
aquest model, al tractar-se de la configuraci per actes amb amplificaci a les parets sha de
col.locar cortinatges tal com es descriur ms endavant.
Origen de coordenades en la representaci de lespai estudiat sense grades.
ARAU ACUSTICA
Tamb es realitza el model per la configuraci de mitja sala pels actes amb menys aforament.
La partici de la sala es realitza amb un cortinatge el qual queda especificat ms endavant.
Origen de coordenades en la representaci de lespai amb cortinatge collocat.
ARAU ACUSTICA
3.2- DEFINICI DE MATERIALS
SOSTRE SALA
Sostre Sala.
Aprofitant lestructura de les encavallades es muntar unes passarelles per la circulaci del
personal tcnic. El sostre de guix laminat de 12 mm amb trampelles per permetren la
illuminaci anir penjat daquestes passarelles o de les encavallades.
1- Guix laminat de 12 mm.

2- Passarella de circulaci o final encavallades.
ARAU ACUSTICA
Es realitzar un cel ras de guix laminat de 12 mm.
Sostre Sala (altres).
1- Cel ras de guix laminat de 12 mm.

2- Forjat.
ARAU ACUSTICA
PARETS SALA
Aprofitant la faana existent, es realitzar un extradossat interior amb dues plaques de guix
laminat 15+15 mm amb llana al dors, que ha de ser autoportant o en el cas que shagi danclar
al mur, es far mitjanant el mnim dantivibratoris necessaris.
Parets Sala.
ARAU ACUSTICA
1- Dues plaques de guix laminat de 15 mm cada una, collocades a trencajunts.

2- Llana mineral de 50 mm de gruix i 70 Kg/m3.
3- Faana.
ARAU ACUSTICA
En els tancaments interiors dobra enfoscada, tamb es realitzar un extradossat interior amb
dues plaques de guix laminat 15+15 mm amb llana a linterior de la sala, que ha de ser
autoportant o en el cas que shagi danclar al mur, es far mitjanant el mnim dantivibratoris
necessaris.
Parets Sala.
ARAU ACUSTICA

3- Obra enfoscada 15 mm morter a cada cara.
ARAU ACUSTICA
CORTINES ACTES AMB AMPLIFICACI
Quan es realitzen actes amb amplificaci, on saplica amplificaci electroacstica, sha de tenir
la sala ms controlada i per tant sintenta minimitzar la resposta natural de la sala mitjanant
absorci addicional.
En el nostre cas, es collocar un cortinatge en les parets laterals de tota la sala que quedar a
2,40 metres del terra, per sobre de les portes.
Aquest cortinatge tindr un gramatge de 450 gr/m2, i quan no sutilitzi ha de quedar recollit i
ocultat per tal de no aportar absorci quan no sen necessiti.
Cortines laterals.
ARAU ACUSTICA
DEFINICI DE LESPAI DACTUACI DINS DE LA CAIXA ESCNICA
En la configuraci teatre (per fer teatre, conferncies i similars), lespai dactuaci es delimita
mitjanant tot el conjunt escenogrfic i tots els cortinatges propis del teatre com les
bambolines, els arlequins o les cametes laterals. Tots aquest elements tindran un gramatge
superior a 350 gr/m2. Sha de tenir present que el frunzit daquests elements s del 100 % (la
superfcie del cortinatge s el doble de la superfcie que cobreixen).
La delimitaci lateral daquesta caixa virtual, es realitza amb cortinatges, telons en forma de
cametes, arlequins o cortines americanes, a excepci del dors on hi ha un cortinatge en el fons.
Davant de totes aquestes teles es definir lescenografia corresponent de cada obra, per en el
cas de que no hi hagi escenografia, el conjunt de teles definides formar la cambra negra de la
zona dactuaci.
Totes les teles mencionades hauran de tenir un gramatge igual o superior a 350 gr/m2.
Quan els cortinatges no estiguin collocats, per tal devitar eco fluters (reflexions degudes a
la parallelitat de les parets) a lescenari, shan de collocar uns panells de fusta de 15 mm de
gruix i de 3 metres dalt
En la segent figura sindica, a mode de croquis, la zona dactuaci teatral i els seus elements
constitutius.
ARAU ACUSTICA
DETALL ESCENARI (ZONA ACTUACI) AMB CORTINATGE
Imatge amb totes les cortines i cametes collocades en posici de teatre (paraula) (dibuix
genric).
ARAU ACUSTICA
DETALL ESCENARI (ZONA ACTUACI) EN CAS DE NO UTILITZAR CORTINATGE
Imatge amb els panells collocats a lescenari.
ARAU ACUSTICA
TERRA SALA
Es construir una llosa de formig de 7 cm sobre una lmina de polietil reticular de 5 mm.
Lacabat final quedar definit per la DF (parquet, linleum, formig,...).
La configuraci del forjat sanitari quedar definida per Arquitectura.
Terra Sala.
1- Forjat sanitari, configuraci a definir per Arquitectura.

2-Polietil reticular 5 mm.
3- Llosa formig 7 cm.
4- Acabat (parquet, linleum).
ARAU ACUSTICA
Laudincia seur en butaques acstiques tamisades. Labsorci acstica de les butaques

(desocupades) per m2 (obtingudes segons prova en sala reverberant dacord amb la Norma
UNE ISO EN 354 i realitzades per un Laboratori Oficial) haur de ser, en valor mnim,
aproximadament:
FREQNCIA (Hz)
125
250
500
1000
2000
4000
ABSORCI BUTAQUES (per m2)
0.41
0.60
0.77
0.88
0.82
0.70
Tolerncia: - 10 %
NOTA: Si Arquitectura o la Propietat decideixin collocar butaques tamisades de pell

contrriament a les recomanacions acstiques, el nostre Estudi no es far responsable dels
augments de Temps de Reverberaci que es produiran en la Sala en el rang de freqncies
comprs entre 500 Hz i 4000 Hz en cas duna disminuci considerable daudincia en la Sala.
Aquest fenomen esta degut a limportant disminuci de labsorci que produeix lesmentat
tipus de butaques.
ARAU ACUSTICA
SOSTRE ESCENARI
Aprofitant lestructura de les encavallades es muntar unes passarelles per la circulaci del
personal tcnic. Sobre de lescenari no hi haur cap sostre dacabat, a part del cortinatge propi
descenografia.
Sostre Escenari.
ARAU ACUSTICA
Es collocar una partici vertical de guix laminat, per tal de zonificar lespai de les
encavallades.
ARAU ACUSTICA
TERRA ESCENARI
El terra de lescenari ser de tarima mbil.
Terra Escenari.
ARAU ACUSTICA
CORTINA PARTICI SALA
Per tal de partir la sala i realitzar activitats amb un espai ms redut, es collocar una cortina
reflectant tipus Echovelur o amb acabat plstic tipus Vertisol (Mattiz Black Out).
Cortina divisi sala.
ARAU ACUSTICA
PORTES
Tan en el cas de laccs a la sala com en les que trobem en faana, les fusteries exteriors han
dallar un mnim de 47 dBA.
Alhora, totes les portes daccs a la sala (des de els camerinos, el magatzem, ...) han dallar un
mnim de 45 dBA.
Porta accs sala.
ARAU ACUSTICA
Porta exterior accs escenari.
Portes exteriors.
ARAU ACUSTICA
CABINES CONTROL
TERRA
El terra de la cabina de control estar format per un polietil reticular (de 5+5 mm) sota una
llosa flotant de formig armat de 70 mm. Lacabat ser un terra tcnic que permeti el fcil
accs a les installacions que hi passin per sota. Tota aquesta soluci anir sobre el forjat
existent.
1- Forjat.
2- Polietil reticular 5+5 mm.
3- Llosa flotant de formig armat de 60 mm.
4- Terra tcnic.
ARAU ACUSTICA
PARETS
La paret del fons de la cabina tindr la mateixa configuraci, amb un acabat dHerakustik
(pintat amb pintura a laigua de color negre) per tal daportar absorci a lespai.
1- Herakustik F25 de 25 mm.

2- Doble placa de guix laminat 15+15 mm.
4- Paret actual.
ARAU ACUSTICA
SOSTRE
El sostre dacabat de la cabina anir penjat de la relliga metllica, i tindr un acabat

dHerakustik (pintat amb pintura a laigua de color negre) per tal daportar absorci a lespai.
1- Herakustik F25 de 25 mm.

2- Guix laminat de 12 mm.
3- Relliga metllica de circulaci.
ARAU ACUSTICA
COBERTA DE LA SALA
1- Impermeabilitzaci i acabat de teules.

2- Placa tipus Hydropanel de Euronit 12 mm.
3- Placa de cartr guix de 18 mm
4- Llana de roca 200 mm.
5- Dues plaques de cartr guix de 18 mm
6- Xapa grecada 0.8 mm acer.
ALLAMENT (dBA)
Rtr
64
58
Kg/m2
PES SENSE CONTAR TEULES
60
ARAU ACUSTICA
TERRA PLANTA PRIMERA
Es construir una llosa de formig de 7 cm sobre una lmina de polietil reticular de 5 mm.
Lacabat final quedar definit per la DF (parquet, linleum, formig,...). s importar remarcar
que aquest terra tindr juntes en cada separaci despais, per tal de que aquests quedin
totalment desvinculats.
1- Forjat actual.
2-Polietil reticular 5 mm.
3- Llosa formig 7 cm.
4- Acabat (parquet, linleum).
ARAU ACUSTICA
SOSTRE PLANTA PRIMERA
Es realitzar un cel ras de guix laminat de 12 mm. s important recordar que el sostre de tot
lespai annex ser de guix laminat perforat amb fibra mineral en el dors tipus Pladur Fon o
similar.
1- Cel ras de guix laminat de 12 mm.

2- Forjat.
ARAU ACUSTICA
PARET SEPARACI SALA MULTIUSOS (PLANTA PRIMERA)-SALA PRINCIPAL
Aquesta paret ha dsser dobra, amb dues plaques de guix laminat collocades a la cara de la
sala principal. La cara que dona a la sala multiusos tindr un acabat definit per Arquitectura.
Paret Sala Multiusos Planta Primera-Sala Principal.

3- Obra enfoscada 15 mm morter a cada cara.
ARAU ACUSTICA
3.3- COMPLIMENT DEL CDIGO TCNICO CTE DB-HB
Ledifici destudi est destinat a recinte de pblica concurrncia destinada a espectacles, i com
a tal queda exempt del compliment del cdigo tcnico CTE DB-HB.
Per altre banda, les aules existents en la planta primera sn en si mateixes una nica unitat dus.
Per tant, analitzarem el compliment de les particions daquest espai respecte la resta de
ledifici.
Alhora, analitzarem el compliment de la faana de ledifici i de la coberta.
Sha de tenir present que en el moment de realitzar els clculs no shavien realitzat les cates de
la composici de la faana.
Un cop realitzades, sha demostrat que la composici real s ms favorable (acsticament) que
totxana perforada de 35 cm.
ARAU ACUSTICA
ELEMENT DE SEPARACI VERTICAL ENTRE RECINTES
ARAU ACUSTICA
ALLAMENT FAANA
ARAU ACUSTICA
ALLAMENT SEPARACI VERTICAL
ARAU ACUSTICA
ELEMENT DE SEPARACI HORITZONTAL ENTRE RECINTES
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ELEMENT COBERTA
ARAU ACUSTICA
ELEMENT FAANA LONGITUDINAL (AULES)
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ELEMENT FAANA LONGITUDINAL (SALA)
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ELEMENT FAANA TRANSVERSAL
ARAU ACUSTICA
4- ESTUDI ACSTIC
En aquest punt es presenta lestudi acstic de la sala tenint en compte la definici de materials
indicats en el punt 3, aix com els coeficients dabsorci acstics dels materials.
Com ja sha comentat, ls especfic de la sala requereix unes condiciones acstiques
determinades. El disseny intern de la sala sha adequat per tal daconseguir una bona resposta
en aquesta configuraci.
En els punts segents es resumeixen els resultats dels clculs realitzats a partir de lanlisi i de
la simulaci acstica sobre un model en 3-D de la sala. En lannex II es troben els clculs
detallats dels temps de reverberaci.
4.1- TEMPS DE REVERBERACI
El clcul precs del temps de reverberaci (on s que es tenen en compte els detalls especfics
de definici de materials) sha calculat amb laplicaci de dues teories estadstiques, la teoria
de W.C. Sabine(2) i la teoria de H. Arau(3), i mitjanant el traat de raigs de J.P.Vian(4). Shan
analitzat les configuracions de sala per paraula (teatre) en els dos extrems docupaci: sala
plena i sala buida.
ARAU ACUSTICA
CONFIGURACI PARAULA
CAS DE SALA PLENA CORTINATGE A LESCENARI

FREQNCIA (Hz)
125
250
500
1000
2000
4000
TMID TLOW THIGH
SABINE
1.21
1.31
1.16
1.01
1.00
1.01
1.09
1.26
1.01
ARAU
1.02
1.15
0.99
0.84
0.83
0.88
0.92
1.09
0.86
VIAN
1.16
1.26
1.10
0.95
0.95
0.97
1.02
1.21
0.96
SABINE ARAU VIAN

NDEX DE CALIDESA
1.16
1.18
1.18
SABINE ARAU
NDEX DE BRILLO
0.93
0.93
VIAN
0.94
ARAU ACUSTICA
CONFIGURACI PARAULA
CAS DE SALA BUIDA CORTINATGE A LESCENARI

FREQNCIA (Hz)
125
250
500
1000
2000
4000
TMID TLOW THIGH
SABINE
1.30
1.39
1.22
1.06
1.06
1.10
1.14
1.34
1.08
ARAU
1.12
1.23
1.05
0.89
0.90
0.97
0.97
1.17
0.93
ARAU ACUSTICA
4.2- TEMPS DE REVERBERACI DALTRES CONFIGURACIONS
El fet de que la graderia sigui mbil, permet variar la configuraci de la sala. Tot i que lestudi
sha centrat en la configuraci de la grada collocada en la seva totalitat, tamb sha tingut
present les diferents possibilitats que lespai permet.
CONFIGURACI MEITAT SALA
En el cas de la meitat de la sala, el volum de lespai varia suficientment com per realitzar un
dimensionat especfic.
TEATRE (CONFIGURACI PARAULA)
Volum= 2750 m3.

Audincia= 242 butaques.
Superfcie Audincia= 169 m2.
ARAU ACUSTICA

CONFIGURACI
Tmid MXIMS (s)
Tmid MNIMS (s)
PARAULA
1.21
0.80
ARAU ACUSTICA
CONFIGURACI SENSE GRADES (AMPLIFICACI)
En els casos de realitzar actes com presentacions o conferencies, on saplica amplificaci

electroacstica, els parmetres enunciats anteriorment (intelligibilitat, eficincia lateral,
sonoritat,...) perden sentit ja que no es controla, a priori, cada aparell. Per tal de tenir la sala
ms controlada en aquests casos sintenta minimitzar la resposta natural de la sala mitjanant
absorci addicional.
En aquest cas, noms queda preestablert el temps de reverberaci, que ha dsser menor dun
segon.

CONFIGURACI
Tmid (s)
AMPLIFICACI
< 1.00
ARAU ACUSTICA
4.3- CAMINS ACSTICS
De lestudi del traat de raigs es conclou una bona distribuci de lenergia a tota la sala. No
existeixen reflexions que retornen a lescenari i que podrien donar lloc a ecos.
Configuraci grades collocades.
Configuraci meitat sala.
ARAU ACUSTICA
4.3- ALTRES PARMETRES ACSTICS
Presentem la resta de parmetres estudiats mitjanant mapes en escala de colors.

Lemissor sha collocat a les coordenades (0 / 0 / 1.6) en els clculs de paraula. Els mapes
shan calculat en sala plena segons el mtode de Vian(4) i el mtode de Sabine(2).
ARAU ACUSTICA
MTODE ARAU (PARAULA)
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
MTODE VIAN (PARAULA)
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
ARAU ACUSTICA
4.4- CONCLUSIONS
La segent taula resumeix els valors calculats i els compara amb els valors ptims, analitzant si
es compleix amb els requisits preestablerts.
CONFIGURACI PARAULA
PARMETRE
CRITERI ACSTIC
CLCUL
COMPLEIX
0.84 < T mid < 1.28
1.09 (SABINE) / 0.92 (ARAU)
SI
(SALA PETITA)
0.80 < T mid < 1.21
1.03 (SABINE) / 0.88 (ARAU)
SI
NDEX DE CALIDESA
0.9 < I calidesa < 1.3
1.16
SI
NDEX DE BRILLANTOR
I brillantor > 0.8
0.93
SI
NDEX DINTELLIGIBILITAT
STI 0.5
0.62
SI
EFICINCIA LATERAL EL mid
EL > 20%
> 20%
SI
RESPOSTA IMPULSIONAL
No ecos
No ecos
SI
NIVELL DE SONORITAT TOTAL
G>0
9.00
SI
CLAREDAT C50(mid)
-2 < C50 (mid) < 4
0.69
SI
DEFINICI
> 0.65
54.01
SI
Podem veure que en la zona daudincia tots els parmetres responen a les exigncies
prescrites.
ARAU ACUSTICA
CONFIGURACI AMPLIFICACI
PARMETRE
CRITERI ACSTIC
CLCUL
COMPLEIX
T mid < 1.00 s
0.82 (SABINE) / 0.64 (ARAU)
SI
Podem veure que en la zona daudincia el parmetre responen a les exigncies prescrites.
ARAU ACUSTICA
5- RECOMANACIONS DALLAMENT ACSTIC I DE VIBRACIONS DE LES

INSTALLACIONS DE CLIMA, FONTANERIA, ELECTRICITAT I DE LA
MAQUINRIA
En aquesta secci indiquem els criteris generals que han de seguir les installacions de
ledifici, fins que en el seu moment siguin objecte dun estudi concret, un cop es defineixi
concretament la maquinria i els sistemes de conducci.
Entre els criteris emesos, nhi ha de tipus constructiu i daltres que sadeqen a la
normativa ASHRAE pel que fa referncia al soroll de les installacions. Sha tingut tamb
present el soroll indut per la vibraci, per la qual cosa shan indicat a la vegada mesures
preventives per evitar-lo.
ARAU ACUSTICA
A- CRITERI NC A COMPLIR EN FUNCI DE LS DEL RECINTE I CRITERI

DE VELOCITATS DE LAIRE EN LES LNEES DE CONDUCCI DE LAIRE EN
FUNCI DEL NC ESCOLLIT
Criteri de disseny NC de soroll de fons amb relaci a les velocitats mximes admeses pel
criteri acstic segons la NC que es requereixi complir:
POSICI
LLOC
NC
dB(A)
01
SALA
15
25
02
VESTBULS I HALLS
40
49
03
PASSADISSOS
35 40
44 49
04
RECEPCI
30
40
05
AULES ASSAIG
20 25
30 35
NC: Nivell de soroll dB en bandes doctaves

NC
63
125
250
500
1000
2000
4000
8000
15
47
36
29
22
17
14
12
11
20
51
40
33
26
22
19
17
16
25
54
44
37
31
27
24
22
21
30
57
48
41
35
31
29
28
27
35
60
52
45
40
36
34
33
32
40
64
57
50
45
41
39
38
37
Nivell de vibraci: De la mateixa manera, en el nivell de vibraci produt per les

installacions o qualsevol agent exterior, la evoluci temporal no ha de ser superior a 0,008
m/s2 rms en el rang de freqncies entre 0 i 1000Hz.
ARAU ACUSTICA
Criteri per sistemes de distribuci daire en els conductes amb relaci a la NC a complir:
VELOCITATS DAIRE RECOMANADES (en m/s)

En los 3 m de
De 6 a 9
conducte abans De 3 a 6 m.
m.
del terminal
NC 15 impulsi
1.27
1.52
1.78
2.16
NC 15 retorn
1.52
1.78
2.16
2.54
NC 20 impulsi
1.52
1.78
2.16
2.79
NC 20 retorn
1.78
2.16
2.54
3.3
NC 25 impulsi
1.78
2.16
2.79
3.55
NC 25 retorn
2.16
2.54
3.3
4.06
NC 30 impulsi
2.16
2.54
3.55
4.31
NC 30 retorn
2.54
3.05
4.06
4.82
NC 35 impulsi
2.54
3.05
4.05
5.08
NC 35 retorn
3.05
3.55
4.57
5.84
NC 40 impulsi
3.05
4.05
5.08
6.20
NC 40 retorn
3.55
4.57
5.84
7.10
* En les cabines de traducci simultnia, dacord amb la norma ISO 2603:1996, la
velocitat de laire en els difusors dimpulsi i retorn no ha de superar els 0,2 m/s.
Velocitat daire al
terminal
ARAU ACUSTICA
B- CLIMATITZACI: CRITERIS CONSTRUCTIUS DELS CONDUCTES
A continuaci sindiquen els aspectes constructius de les installacions que es recomana

seguir amb mxima atenci.
- COMPOSICI DE LA PARET DEL CONDUCTE DE XAPA METLLICA EN ZONES

NORMALS DEL TRAAT:
Aquesta soluci sha daplicar a tots aquells conductes que relacionin zones sorolloses amb
zones que han de tenir un NC-20 a NC-35.
1- Xapa dacer galvanitzat de 0,8 mm de gruix.

2- Material absorbent acstic i trmic a base de fibra de vidre o llana de roca protegida
per la cara interior amb un vel i una pellcula elstica protectora, tipus Glasco Air,
Fibrair o similar.
El gruix daquesta capa ser de 12 mm de gruix com a mnim, preferiblement de 25 mm.
ARAU ACUSTICA
- COMPOSICI DE LA PARET DEL CONDUCTE DE XAPA METLLICA EN ZONES

ESPECIALS DEL TRAAT
Aquest tipus de conductes hauran dadaptar-se en aquelles zones que existeixi un soroll
molt elevat, i es desitgi que aquest no penetri pel conducte i es transmeti per ell cap a
zones tranquilles per exigncia.
Aquesta soluci haur daplicar-se a tots aquells conductes que relacionin sales de
mquines o altres zones especialment sorolloses amb espais tranquils de NC-15.
1- Xapa dacer galvanitzat de 0,8 mm de gruix mnim.

2- Material absorbent acstic i trmic a base de fibra de vidre o llana de roca protegida
per la cara interior amb un vel i una pellcula elstica protectora, tipus Glasco Air,
Fibrair o similar. El gruix daquesta capa ser de 12 mm de gruix com a mnim,
preferiblement de 25 mm.
3- Recobrint el conducte daire es collocar un panell de llana de roca revestit per la
seva cara externa amb una lmina dalumini reforat, i per la seva cara interna amb un
vel mineral. Gruix de 25 mm.
ARAU ACUSTICA
- CONDUCTES DE FIBRA DE VIDRE: TIPUS GLASCO AIR, FIBRAIR, CLIMAVER

PLUS, ETC.
Aquests conductes sutilitzaran en zones on el NC exigible sigui superior al NC-35, i

suposant que els conductes daquesta zona es trobin relacionats amb una altra zona amb
NC menor.
ARAU ACUSTICA
C- TRAATS AERODINMICS DELS CONDUCTES DAIRE
- CANVIS DE SECCI: BUSCAR PERFILS DE TRANSICI AERODINMICA.
MALAMENT
REGULAR
IDONI
Els canvis de secci del conducte es duran a terme de manera que langle de qualsevol dels
costats de la pea de transici que forma respecte leix del conducte no sigui superior a
15.
- COLZES DELS CONDUCTES

Intentar evitar colzes 90 i intentar trobar solucions del traat el ms aerodinmiques
possibles.
MALAMENT
IDONI
ARAU ACUSTICA
MALAMENT
REGULAR
EXCELLENT
Nota: Els conductes tindran un radi deix no inferior a 55 vegades lamplada del
conducte.
Els leps directrius hauran de tenir un perfil aerodinmic i seran installats de manera que
siguin silenciosos i no provoquin turbulncies ni vibracions.
- RAMIFICACIONS DE CONDUCTES
Collocar connexions entre conductes de perfil aerodinmic. Les unions entre conductes i
ramificacions es segellaran amb massilla especial.
MALAMENT
ARAU ACUSTICA
MALAMENT
REGULAR
EXCELLENT
- REIXES I DIFUSORS DE DESCRREGA DAIRE:
MALAMENT
ARAU ACUSTICA
- SELECCI DE LA SECCI TRANSVERSAL IDNIA DELS CONDUCTES(CRITERI

DE FORMA)
Davant del dubte de selecci de la secci transversal dun conducte daire, sn preferibles
les seccions rectangulars, o b quadrades, en front a les de tipus circular de la mateixa rea
de secci.
REGULAR
MILLOR
ARAU ACUSTICA
D- CONDUCTES TRAVESSANT PARETS
- CONDUCTES, O TUBS, LA CARA EXTERNA DELS QUALS S METLLICA

Soluci 1: Cas de que existeixi un soroll a un costat de la paret i que a laltre costat hi hagi
una sala on shagi de mantenir un cert grau de silenci.
1- Diverses capes dallament depenent de la zona que es tracti.

2- Paret dobra proposada.
3- Si el conducte s metllic, shaur de folrar de fibra de vidre o llana de roca de
densitat mnima de 70 Kg/m3.
4- En els extrems perimetrals de les dues cares, es collocar una junta elstica de Sicaflex
amb un gruix mnim de 30 mm.
5- Conducte o canonada metllica.
ARAU ACUSTICA
Soluci 2: Cas on que tant sols conv dessolidaritzat el conducte de la paret, per on no
preocupa la transmissi de soroll aeri entre sales.

3- Cautx cellular flexible Caoutchouc mouse, amb gruix de 15mm, collocat donant la
volta al permetre del conducte i seguint una secci transversals.
4- Lmina dacer galvanitzat de 2mm que es fixar al conducte daire i, al mateix temps,
es far un tapajuntes amb el mateix material vorejant el cautx de manera que no toqui la
paret en cap punt.
5- Conducte o canonada metllica.
ARAU ACUSTICA
CONDUCTES DE FIBRA DE VIDRE:

3- Conducte de fibra de vidre.
ARAU ACUSTICA
E- SUSPENSI DE CONDUCTES METLLICS SENSE FOLRE DE FIBRA

MINERAL
Quan els conductes daire no vagin folrats externament amb fibra mineral, cas no
preferible (punt 1, primer cas), shaur de procedir a realitzar la suspensi dels conductes
tal i com indiquem tot seguit.
En aquest cas la installaci shaur de suspendre elsticament amb antivibratris del tipus
molla - goma, de tal manera que tinguin una fletxa (deformaci esttica) similar a la dels
antivibratoris que suporten els climatitzadors o maquinria don provenen els esmentats
conductes, a fi i efecte dassegurar un grau suficient dallament en front de les vibracions.
Probablement, les fletxes dels climatitzadors o maquinria diversa, hauran de ser de lordre
dels 25 mm. o superiors.
ARAU ACUSTICA
- SISTEMES DE FIXACI I DISTNCIES MXIMES ENTRE SUSPENSIONS DELS

CONDUCTES DAIRE CONDICIONAT
Forjat
Diverses capes
daillament propostes (si
las hi ha).
Sistema elstic
Conducte daire
metl.lic
Forjat
Capa daillament i dues

capes de cart guix.
Sistema elstic
Conducte daire
metl.lic
Fals sostre
ARAU ACUSTICA
El sistema elstic tindr un allament en front a les vibracions de:

95% a distncies inferiors a 15 m de les zones crtiques.
90% a les distncies compreses entre 15 i 25 .
85% a distncies superiors als 25 .
Si els conductes estan folrats o b sn de fibra, llavors no ser necessari que es colloquin
suports antivibratoris.
La distncia mxima entre suports dependr de la dimensi ms gran dels costats de la

secci transversal del conducte, dacord amb el segent criteri:
DIMENSI MS GRAN DEL COSTAT (mm)
DISTNCIA MXIMA ENTRE SUPORTS d (m)
< 900
2,4
900 a 1500
1,8
> 1500
1,2
Els conductes de xapa metllica es falcaran i reforaran adequadament amb angulars

dacer galvanitzat o qualsevol altra mesura adequada per aquesta finalitat.
Els conductes superior a 40cm hauran de dur reforos a la diagonal per tal dexcitar
pulsacions.
Nota: Quan parlem de distncia, dara en endavant, entre la font excitant i una zona de
recepci, la interpretarem sempre com la distncia existent entre els dos punts, sigui quina
sigui llur posici a lespai.
ARAU ACUSTICA
CONNEXIONS FLEXIBLES CONDUCTE-VENTILADORS

Connexi Flexible
Ventiladors
Conducte de xapa
Les connexions dels conductes a lentrada i sortida daire dels ventiladors, es realitzaran
interposant un tram de lona flexible i estanca a laire de com a mnim 15 cm de longitud
lliure.
DISTRIBUCI CORRECTA DE LAIRE EN LOCALS:

El que sespecifica en aquest apartat sha de respectar, com a norma general, en qualsevol
sala on la privacitat sigui especialment important.
Els conductes daire, canonades daigua, electricitat, etc., no han de travessar parets de
sales adjacents. El repartiment, a ser possible, haur de realitzar-se des de passadissos o
espais equivalents.
Pot ocrrer, si les sales han destar en silenci, que sigui necessari collocar silenciadors
dabsorci a la entrada del conducte daire, tant a limpulsi com al retorn.
Lobjectiu daquest silenciador ser el dallar el soroll duna activitat en relaci a una
altra. Aix succeeix principalment en sales dassaig o b en espais receptors que han de ser
allats dun espai emissor.
ARAU ACUSTICA
MALA DISTRIBUCI DE LAIRE:
Sala 1
Sala 2
Sala 3
BONA DISTRIBUCI DE LAIRE:
Sala 1
Sala 2
Sala 3
Passads
Sala
ARAU ACUSTICA
F- ENCAPSULAT DELS CLIMATITZADORS O ALTRE MQUINES SIMILARS
Es recomana molt aferrissadament que els climatitzadors es trobin encapsulats amb

un panell que tingui un allament acstic mnim de 25 dB(A).
Els climatitzadors sencapsularan amb algun dels tipus dencapsulat que es descriuen
a continuaci:
ENCAPSULAT PANELMASTER:
Interior del Climatizador
Exterior
1- Xapa perforada de 0,8 mm amb taxa de perforaci superior al 20%.

2- Fibra de vidre de 40 mm i densitat de 35 Kg/m3.
4- Xapa de ferro de 1 mm.
Taula dels allaments que ofereix lencapsulat.

FREQNCIA (Hz)
ALLAMENT ACSTIC (dB)
9.70
63
13.00
125
17.10
250
21.80
500
26.80
1000
32.00
2000
37.30
4000
26.11
A
ARAU ACUSTICA
ENCAPSULAT NORMABLOC O REFORAT:
Exterior
1- Xapa perforada de 0,8 mm amb taxa de perforaci superior al 20%.

3- Poliuret rgid.
4- Xapa de ferro de 0,5 mm.

FREQNCIA (Hz)
10.40
63
13.10
125
16.90
250
21.30
500
26.20
1000
31.30
2000
36.60
4000
25.76
A
ARAU ACUSTICA
ENCAPSULAT NORMABLOC STANDARD
Exterior
1- Poliuret rgid.
2- Xapa de ferro de 0,5 mm.

FREQNCIA (Hz)
10.40
63
13.10
125
16.90
250
21.30
500
26.20
1000
31.30
2000
36.60
4000
25.76
A
ARAU ACUSTICA
G- CLIMATITZACI: CRITERIS DINSTALLACI DE SILENCIADORS
Sovint, a causa de la proximitat entre la sala de mquines i les sales ventilades,

shauran de collocar dos silenciadors, un a la sortida i laltre a lentrada de cada
climatitzador. Cadascun daquests silenciadors haur de tenir com a norma general
un allament acstic mnim de 30 dB(A) a 250 Hz (encara que a vegades pugui
requerir-se un allament superior), i la velocitat de sortida de laire haur dacotarse segons les indicacions de la corresponent taula de velocitats mximes exposada a
lapartat 5.
ADAPTADORS A LA ENTRADA I A LA SORTIDA DEL SILENCIADOR:
Amb la finalitat dobtenir un flux laminar adequat a la entrada i a la sortida dels

silenciadors, s convenient collocar uns conductes de transformaci de pas daire, de
perfil aerodinmic, entre els conductes i el silenciador (embocadures).
Silenciador
ARAU ACUSTICA
COLLOCACI DELS SILENCIADORS EN RELACI A LES PARETS:

La millor soluci s la segent: Situar el silenciador a lombra del soroll, darrera duna
paret.
Lona flexible
Paret
Silenciador
UNA ALTRA POSSIBLE INSTALLACI DUN SILENCIADOR:

En el cas desfavorable en qu les parets estan lluny dels silenciadors, es tindr en compte
la segent soluci constructiva:
Lona flexible
Conducte a sala ventilada
Silenciador
Sala mquines
Tractament allant
IMPORTANT: Shaur dallar conducte i silenciador de manera adequada per a

qu el soroll no penetri per les parets dl silenciador ni del conducte.
ARAU ACUSTICA
SISTEMES DE FIXACI DELS SILENCIADORS
Si els silenciadors, no van folrats amb fibra mineral, aleshores ser convenient evitar el
contacte metllic amb lestructura intercalant suports antivibratoris.
Diverses capes
dallament
propostes.
Forjat
Suports antivibratorios
Els suports antivibratoris tindran un allament de:

95% a distncies inferiors a 15m de les zones crtiques.
90% a distncies compreses entre 15 i 20m.
85% a distncies ms grans a 20m.
CRITERIS DE VELOCITAT DE LAIRE A LA SORTIDA DELS SILENCIADORS:
La velocitat de laire a la sortida o a la entrada del silenciador dependr, en gran mesura,

de la proximitat que hi hagi als punts terminals, amb la qual cosa ser important complir
amb els criteris de velocitat daire emesos a lapartat 5 (criteris constructius de conductes).
ARAU ACUSTICA
SEPARACI DAIRES DENTRADA I SORTIDA DELS SILENCIADORS:

s important que els aires dimpulsi i retorn no es barregin.
Nota: Quan parlem de distncia, dara en endavant, entre la font excitant i una zona de
recepci, la interpretarem sempre com la distncia existent entre els dos punts, sigui quina
sigui llur posici a lespai.
ARAU ACUSTICA
H- FONTANERIA: CRITERIS CONSTRUCTIUS DE LES CANONADES
CANONADES DAIGUA FREDA
Totes les canonades de distribuci daigua freda portaran abraadores allants

anticondensaci tipus Armaflex.
Les fixacions a les parets es realitzaran mitjanant mordasses de goma.
Els gruixos de les abraadores dependran del dimetre de la canonada i de lallament
trmic que es desitgi aconseguir, i aix dependr de les especificacions emeses per
lenginyeria.
En cap cas les canonades es fixaran directament a elements vibrants, com per exemple
bombes daigua. En aquests casos sempre sintercalar una mnega elstica. Aquest
sistema sexposa en lapartat dallament de les vibracions.
Abraadora electromrica tipus Armaflex
Canonada
CANONADES DAIGUA CALENTA

Totes les canonades daigua freda portaran abraadores allants de llana mineral.
Les fixacions a les parets es realitzaran mitjanant mordasses de goma.
Els gruixos de les abraadores dependran del dimetre de la canonada i de lallament
trmic que es desitgi obtenir i, aix, dependr de les especificacions emeses per
lenginyeria.
ARAU ACUSTICA
En cap cas les canonades es fixaran directament a elements vibrants, com per exemple
bombes daigua. En aquests casos, sempre sintercalar una mnega de goma. Aquest tema
sexposa en lapartat dallament de les vibracions.
Llana mineral
Canonada
CANONADES TRAVESSAT PARETS O TERRES DALTO ALLAMENT ACSTIC
Sevitar, tant com sigui possible, que les canonades travessin parets o terres on lallament
acstic no sigui crtic.
Si han de passar canonades, shaur de discutir els casos concrets, o aplicar les regles
constructives indicades en lapartat 3.
MALAMENT
Canonada
Soroll
rea crtica
Vist lallament de les canonades daigua freda i calenta, podem observar que, travessant
parets, sempre tindrem (entre paret i canonada) un material elstic interposat. Tot i aix, en
situacions crtiques, podia ser millor posar doble capa elstica.
ARAU ACUSTICA
CANONADES DE PLSTIC DE PVC

Els residus fecals, daiges brutes, pluvials, mixtes, ventilaci o canonades de pressi
daigua neta que utilitzin canonades de plstic creuant rees crtiques i properes a les
crtiques, hauran de complir les segents normes constructives:
1- Cartr-guix de 20mm
2- Llana de roca de 40mm i densitat 40Kg/m3
3- Feltre de 25mm + butil de 6mm
4- Capa betuminosa de 4 a 5 mm
5- Canonada de PVC
Nota: La utilitzaci de canonades de fosa s sempre preferible. Tamb hi ha la possibilitat

danalitzar ls dunes canonades de plstic especial, tipus friaphon, especialment
dissenyades per a aquest us.
ARAU ACUSTICA
I- ALLAMENT I VIBRACIONS DEL SOROLL INDUT VIA ESTRUCTURAL
BANCADA DINRCIA. PARA TOTS ELS CLIMATITZADORS I LES BOMBES DAIGUA

I MAQUINRIA SIMILAR
La mquina es fixar solidriament a la bancada dinrcia que subministri el fabricant, o, si

no nhi ha, shaur de construir.
Climatitzadors o
bombes daigua i
maquinria similar.
Grup electrogen,
bombes de calor.
1- Forjat.
2- Poliuret aglomerat de 60kg/m3 i 50 mm despessor.
3- Llosa acstica flotant de 100 mm a 120 mm.
4- Bancada de perfil metllic en U per a climatitzadors o maquinaria similar, o de
formig armat per al cas de les bombes daigua.
5- Suports antivibratoris.
ARAU ACUSTICA
De les bombes daigua sn preferibles les de tipus horitzontal a les de tipus vertical.
Les bombes de tipus horitzontal es collocaran sobre una bancada de formig
(bancada dinrcia), i el conjunt bombes + bancada es flotar elsticament amb
suports de tipus molla-goma (en la part inferior).
Els suports antivibratoris tindran el segent allament:

95% a distancies inferiors a 15 m de les zones crtiques.
90% a distancies compreses entre 15 i 25 m.
85% a distancies superiors a 25 m.
El nombre de suports es determinar en funci de la suma del pes de la bancada i el de la

mquina, les caracterstiques tcniques de crrega i la fletxa dels suports industrials
escollits dependr de la freqncia de gir ms baixa dels elements excitatrius de cada
mquina, normalment els ventiladors.
Nota: Els climatitzadors han destar encapsulats. Els armaris dels climatitzadors esmentats
es fixaran a una bancada de perfils en U o en ] que subministri el fabricant sota comanda,
o en tot cas es construir a expressament.
ARAU ACUSTICA
PER A MQUINES COM CALDERES I ELS TRANSFORMADORS
Calderes i
transformadors
1- Forjat estructural.
2- Formig armat de 100mm.
3- Alfombreta de cautx ranurat despessor mnim 15mm.
4 -Polietil reticulat.
COLLOCACI DE JUNTES ELSTIQUES DE CAUTX

Entre mquines, com s el cas dels climatitzadors o les bombes daigua, y les canonades
(les que transporten lquid), es collocar una junta elstica de neopr de doble esfera.
En els casos ms crtics, probablement ser necessria la collocaci de dues juntes en
srie.
ARAU ACUSTICA
SUSPENSI ELSTICA DE LES CANONADES

A la installaci shauran de suspendre elsticament totes les canonades amb
antivibratoris de sostre tipus molla-goma, de manera que tinguin una fletxa similar
a la dels antivibratoris que sustenten la maquinria don provenen o a on van a
parar les canonades en qesti, amb lobjectiu dassegurar el grau dallament en
front a les vibracions que sindiquen en les recomanacions a seguir.
Probablement, les fletxes dels antivibratoris tant de les canonades com de la
maquinria, hauran de ser de 25 mm o superiors.
Els tubs denlla entre plantes refredadores i climatitzadors o bombes daigua, aix
com qualsevol element susceptible de provocar o transmetre vibraci, hauran de
descansar sobre elements elstics de tipus molla-goma de manera que assegurin un
allament a la vibraci del 90% a la freqncia dexcitaci ms baixa.
Els conductes i tubs, aix com qualsevol element metllic i/o estructural amb capacitat de
propagar la vibraci a travs de ledifici, sallaran tal i com sindica a les figures que
mostrarem seguidament, o de manera similar.
Aquest apartat afecta a les canonades dels climatitzadors, bombes de fred/calor y bombes
daigua. En aquests casos, shaur de tenir especial cura en qu les canonades de la
maquinria no estiguin en contacte, en cap punt, amb elements estructurals. Per tot aix
recomanem una suspensi elstica del segent tipus:
FLOTACI DES DEL SOSTRE
Forjat
Diverses capes
dallament
propostes quan
hi siguin.
Suports antivibratoris
ARAU ACUSTICA
FLOTACI DES DEL TERRA
Suports antivibratoris
Canonada
Forjat del terra
En ambds casos, els suports antivibratoris tindran el segent allament:

95% a distncies inferiors a 15 m de les zones crtiques.
90% a les distncies compreses entre 15 i 25 m.
85% a distncies superiors als 25m.
ARAU ACUSTICA
ALTRES EXEMPLES DE SUSPENSI:
Exemple de suspensi de canonades
Exemple de suspensi de canonades
ARAU ACUSTICA
J- TRACTAMENT DE LES SALES DE MQUINES
En el croquis que es mostra a continuaci sindiquen les solucions dallament acstic de

les sales de mquines.
Sha de recordar que totes les mquines hauran destar encapsulades, i aquest encapsulat
haur de garantir un allament acstic mnim de 25 dB(A).
Les portes de les sales de mquines hauran de ser metlliques, amb un allament acstic
mnim de 45 dB(A).
ENTREGUES TERRA PARETS
ARAU ACUSTICA
TRACTAMENT PARETS
TRACTAMENT SOSTRE SALA DE MQUINES
ARAU ACUSTICA
TRACTAMENT DELS ACCESSOS
Les portes que donin accs a les sales de mquines hauran de ser metlliques, amb un
allament acstic mnim de 45 dB(A). Si els nivells de soroll dintre la sala de mquines sn
molt elevats, i es necessari mantenir un nivell de silenci important en les dependncies
annexes, pot ser imprescindible la col.locaci de dues portes consecutives formant un
recinte dentrada. A la prctica ser necessari construir una entrada amb doble porta quan
els allaments exigibles a la mateixa hagin de ser iguals o superiors a 50 dB(A), doncs no
existeixen portes al mercat que garanteixin allaments acstics superiors als 48/50 dB(A).
ARAU ACUSTICA
K- TRACTAMENTS DELS BANYS
Als banys es collocar una falsa paret de doble placa de cart guix de 15 mm on shi
fixar seguint les recomanacions especificades de totes les installacions y canalitzacions
daigua. En cap cas els conductes han de fixar-se a les parets estructurals o en parets que
poden transmetre les vibracions al resta de ledifici:
1
2
4
3
1- Elements estructurals.
2- Suport elstic de molla goma amb fletxa mnima de 10 mm sota crrega.
3- Doble paret de cart guix 15+15 mm autoportant.
4- Si la paret no es autoportant, antivibratoris de la casa AMC model E.P. 400.
5- Paviment definit per arquitectura.
6- Polietil reticular de 5+5 mm en forma de banyera en els extrems.
ARAU ACUSTICA
L- TROBADA ENTRE TERRES, PARETS I SOSTRES EN ESPAIS GENRICS
TROBADES ENTRE TERRES, PARETS I SOSTRES:
En el cas del sostre i parets dobles dallament, un dels elements arribar fins a la paret
dobra estructural i laltre morir en aquest element dallament.
Si existeix una llosa flotant, totes les parets que safegeixin a la paret estructural, es
recolzaran sobre de la llosa flotada. Aquesta llosa es desvincular de las parets estructurals
perimetrals mitjanant una lmina de polietil reticular de 5 mm, segellada amb sikaflex,
per tal devitar transmissions estructurals.
En el segent esquema es descriuen aquests elements:
ARAU ACUSTICA
Suports antivibratorios
Parets i sostre
dallament
Element elstic de flotaci

de la llosa: Polietil
reticular o Poliuret
aglomerat
Polietil reticular 5 mm
Terra dacabat
Llosa
Nota: En tot el permetre de lestructura autoportant de les parets shi

collocaran les bandes elstiques.
ARAU ACUSTICA
ES IMPORTANT TENIR PRESENT QUE ELS ELEMENTS DALLAMENT NO SHAN

DE PERFORAR.
Por lo tant les installacions relacionades amb linterior de la sala (conductes de clima de la
sala, safates de cablejat,) es collocaran per sota daqueste. (els conductes generals que
no penetren a la sala si que es collocaran darrera del sostre dallament). En el cas que
sigui impossible fer un segon sostre per tal damagar aquestes installacions, es realitzaran
el mnim de perforacions possibles, sempre segellant-les degudament. Si les perforacions
sn importants es tractaran de manera especial i determinada en cada cas.
Espai de pas dinstallacions.
ARAU ACUSTICA
ELS ENVANS DOBRA SINTENTARAN DESVINCULAR DELS FORJATS.

Per la part inferior saixecar des de la llosa flotant. En la seva part superior es recomana
intercalar un element amortidor de cautx, tipus Tabiabsorber. Aquesta lmina, per facilitat
i bona collocaci, anir situada abans de la ltima filera dels sostres o blocs.
Lmina de tabiabsorber abans

de la collocaci de la ltima
filera de blocs o ma.
Els terres de les cuines es flotaran amb una llosa mnima de 60 mm de formig sobre una
placa de Poliuret aglomerat de 40 o 50 mm de 80 kg/m3.
El terra del prking es flotar sobre una lmina de polietil reticular de 5+5 mm.
Els terres de les estncies com oficines, sales petites de reunions o qualsevol sala menor
que ha de tenir una acstica neutra, s recomanable que sacabin amb plaques absorbents
tipus Pladur Fon R12.
El terra de les cafeteries o restaurants es flotar sobre polietil reticulat 5+5 mm.
ARAU ACUSTICA
6- REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
[1]. H. Arau (1997). Variation of the reverberation time of places of public assembly
with audience size. Building Acoustics, Volume 4 n2.
[2]. W. C. Sabine (1900). Collected Papers on Acoustics. Dover Publications (1992).
[3]. H. Arau (1988). An improved Reverberation Formula. Acoustic (Hirzel Verlag).
Vol65 n 4, p: 163-180.
[4]. J. P. Vian - J. Martin-Van Maercke (1993). Binaural simulation of concert halls:
new approach for binaural reverberation process. JASA 94(6).
Barcelona, Setembre de 2011
Higini Arau Puchades

Dr. En Cincies Fsiques - Especialitat Acstica
ARAU ACUSTICA
ANNEX II:
CLCULS DE REVERBERACI
ARAU ACUSTICA
1- CLCULS DE REVERBERACI BUIDA
DATOS DE REFERENCIA
===================
1. Recinto
2. Funcion
3. Estado audiencia
4. Teoria calculo
ARAU ACUSTICA
DATOS GENERALES
===============
Superficies techo
suelo
(m2)
(m2)
Total superficies X
532.2
(m2)
Superficies pared derecha

pared izquierda
Total superficies Y
Total superficies Z
1053.0
(m2)
(m2)
258.6
260.6
(m2)
Superficies pared frontal

pared fondo
520.8
519.2
(m2)
(m2)
144.1
89.7
(m2)
233.8
Total de superficies del local (m2)

Volumen total del local
Valor de lm
Factor de difusion
1806.0
(m3) 3911.6
(m)
8.66
0.00
Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000

------- ------- ------- ------- ------- ------m (abs.aire)
.00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600
ARAU ACUSTICA
DATOS GEOMETRICOS Y UNIDADES DE ABSORCION POR AREA

==================================================
SUELOS (532.23 m2)
=====
Plano n
1
Superficie (m2) 116.40
Composicin TARIMA ROURE
Coeficientes de absorcin 0.150 0.110 0.100 0.070 0.060 0.040
Plano n
3
Composicin BUTAQUES BUIDES
Plano n
4
Composicin BUTAQUES BUIDES
Plano n
5
Composicin FORMIGO
Plano n
13
Composicin FORMIGO
Plano n
18
Plano n
19
Plano n
21
ARAU ACUSTICA
TECHO (520.79 m2)

=====
Plano n
7
Composicin PLADUR 12
Plano n
9
Plano n
26
Plano n
27
Composicin KNUDSEN
Plano n
33
Composicin KNUDSEN
ARAU ACUSTICA
PARED LATERAL DERECHA (258.59 m2)

=====================
Plano n
10
Composicin KNUDSEN
Plano n
11
Plano n
12
Plano n
29
ARAU ACUSTICA
PARED LATERAL IZQUIERDA (260.61 m2)

=======================
Plano n
14
Plano n
16
Plano n
22
Composicin KNUDSEN
Plano n
24
Composicin KNUDSEN
Plano n
28
Composicin KNUDSEN
Plano n
30
Plano n
31
ARAU ACUSTICA
PARED FRONTAL (144.14 m2)

=============
Plano n
6
Plano n
8
Plano n
15
Plano n
23
Composicin KNUDSEN
ARAU ACUSTICA
PARED DEL FONDO (89.67 m2)

===============
Plano n
2
Plano n
17
Plano n
20
Composicin KNUDSEN
Plano n
25
Composicin KNUDSEN
Plano n
32
Composicin KNUDSEN
ARAU ACUSTICA
Caractersticas acsticas de la sala.

=====================================
TR
----------------------------------------------Teora
125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- ------Sabine
1.30 1.39 1.22 1.06 1.06 1.10
Eyring
1.11 1.21 1.03 0.88 0.90 0.97
Arau
1.12
1.23
1.05
0.89
0.90
0.97
EDT
1.07
1.15
0.97
0.83
0.84
0.90
Teora
Sabine
T low T mid T high Calidez Brillo

-------- -------- -------- -------- -------1.34 1.14 1.08 1.18 0.95
Eyring
1.16
0.96
0.93
1.21
0.97
Arau
1.17
0.97
0.93
1.21
0.96
ARAU ACUSTICA
2- CLCULS DE REVERBERACI PLENA
DATOS DE REFERENCIA
===================
1. Recinto
2. Funcion
3. Estado audiencia
4. Teoria calculo
ARAU ACUSTICA
DATOS GENERALES
===============
Superficies techo
suelo
(m2)
(m2)
Total superficies X
532.2
(m2)
Superficies pared derecha

pared izquierda
Total superficies Y
Total superficies Z
1053.0
(m2)
(m2)
258.6
260.6
(m2)
Superficies pared frontal

pared fondo
520.8
519.2
(m2)
(m2)
144.1
89.7
(m2)
233.8
Total de superficies del local (m2)

Volumen total del local
Valor de lm
Factor de difusion
1806.0
(m3) 3911.6
(m)
8.66
0.00
Frecuencia (Hz) 125 250 500 1000 2000 4000

------- ------- ------- ------- ------- ------m (abs.aire)
.00000 .00006 .00020 .00060 .00200 .00600
ARAU ACUSTICA
DATOS GEOMETRICOS Y UNIDADES DE ABSORCION POR AREA

==================================================
SUELOS (532.23 m2)
=====
Plano n
1
Plano n
3
Composicin AUDINCIA
Plano n
4
Composicin AUDINCIA
Plano n
5
Composicin FORMIGO
Plano n
13
Composicin FORMIGO
Plano n
18
Plano n
19
Plano n
21
ARAU ACUSTICA
TECHO (520.79 m2)

=====
Plano n
7
Plano n
9
Plano n
26
Plano n
27
Composicin KNUDSEN
Plano n
33
Composicin KNUDSEN
ARAU ACUSTICA
PARED LATERAL DERECHA (258.59 m2)

=====================
Plano n
10
Composicin KNUDSEN
Plano n
11
Plano n
12
Plano n
29
ARAU ACUSTICA
PARED LATERAL IZQUIERDA (260.61 m2)

=======================
Plano n
14
Plano n
16
Plano n
22
Composicin KNUDSEN
Plano n
24
Composicin KNUDSEN
Plano n
28
Composicin KNUDSEN
Plano n
30
Plano n
31
ARAU ACUSTICA
PARED FRONTAL (144.14 m2)

=============
Plano n
6
Plano n
8
Plano n
15
Plano n
23
Composicin KNUDSEN
ARAU ACUSTICA
PARED DEL FONDO (89.67 m2)

===============
Plano n
2
Plano n
17
Plano n
20
Composicin KNUDSEN
Plano n
25
Composicin KNUDSEN
Plano n
32
Composicin KNUDSEN
ARAU ACUSTICA
Caractersticas acsticas de la sala.

=====================================
TR
----------------------------------------------Teora
125 250 500 1000 2000 4000
------- ------- ------- ------- ------- ------Sabine
1.21 1.31 1.16 1.01 1.00 1.01
Eyring
1.02 1.13 0.97 0.83 0.83 0.88
Arau
1.02
1.15
0.99
0.84
0.83
0.88
EDT
0.98
1.07
0.92
0.78
0.77
0.81
Teora
Sabine
T low T mid T high Calidez Brillo

-------- -------- -------- -------- -------1.26 1.09 1.01 1.16 0.93
Eyring
1.08
0.90
0.85
1.19
0.95
Arau
1.09
0.92
0.86
1.18
0.93
ARAU ACUSTICA
ANNEX I:
PARMETRES ACSTICS
ARAU ACUSTICA
1- TEMPS DE REVERBERACI (T60)
Quan una font situada dins una sala para bruscament lemissi sonora, les reflexions
daquest so dins el recinte fan que un oient segueixi sentint aquell so durant un temps
determinat, temps que tarden les parets en absorbir tota lenergia emesa per la font
sonora. Subjectivament el temps de reverberaci sinterpreta com el temps de
persistncia dun so abans de fer-se inaudible. Tcnicament s el temps en segons que
es tarda a disminuir en 60 dB la pressi sonora emesa per una font un cop aquest focus
emissor es para.
Perfil tpic del decament del so en un recinte
Una sala amb un T elevat es denomina una sala viva mentre que si el T es baixla sala
es denomina sala apagada.
ARAU ACUSTICA
El T duna sala varia amb la freqncia considerada. Per aquest motiu es representen
els seus valors en bandes doctava, des dels 125 Hz. fins als 4 kHz.
2
T60 (s)
1.5
1
0.5
0
63
125
250
500
1000
2000
4000
freqncia(Hz)
Representaci del T por bandes de freqncia.
El criteri acstic estableix per un determinat volum de sala i numero daudincia, el

temps de reverberaci mig Tmid (valor mig dels valors de T de 500 i 1000 Hz) es pot
moure dins un marge de temps mxim i mnim segons quin sigui ls concret de la sala.
Aquest temps tamb es denomina temps ptim ja que est dins els marges acceptats pel
criteri (Topt).
Tmid MNIM Tmid Topt Tmid MXIM
ARAU ACUSTICA
2- TEMPS DE REVERBERACI IMMEDIAT EARLY TIME DECAY (EDT)
El EDT es defineix com el temps en segons que transcorre des que el focus emissor
deixa demetre so fins que el nivell de pressi sonora ha disminut en 60 dB, calculat
segons el pendent corresponent als primers 10 dB.
Freqentment aquest temps acostuma a ser ms curt que el corresponent a la caiguda
descrita pel so. s per aquest motiu que anomenem el temps de reverberaci associat a
aquest pendent temps de reverberaci immediat, EDT. Aquesta magnitud t molta
relaci amb el que passa amb les primeres reflexions que es produeixen en un recinte.
En una sala amb difusi homognia del so, fet que implica lexistncia duna
distribuci uniforme dabsorci en el seu interior, la caiguda del nivell de pressi
sonora s prcticament lineal. Per tant, en aquesta situaci no hi haur cap diferncia
entre els valors de T i de EDT.
Quan es t una distribuci no uniforme de labsorci en el recinte, cas real en la
majoria de sales, els valors de EDT sn generalment menors de T.
Igual que en el cas del T, lEDT varia depenent de la freqncia. LEDT est ms
relacionat amb la impressi subjectiva de la reverberaci dun recinte que el T. Aix
significa que una sala amb uns valors de lEDT substancialment menors als obtinguts
per T sonar, des dun punt de vista subjectiu, ms apagada per a msica per ms
intelligible per a veu. En general es recomana que els valors de EDT, per qualsevol
aplicaci siguin propers als de T.
Teatre, conferencies: 0.6Tmid < EDT< Tmid

pera: 0.75Tmid y Tmid,
Concert: 0.9Tmid y Tmid.
ARAU ACUSTICA
3- BRILLANTOR I CALIDESA
La brillantor i la calidesa sn dos parmetres que sobtenen a partir del T i que donen
una idea de la resposta de la sala a baixa i alta freqncia.
Es diu que una sala es clida quan presenta una bona resposta a freqncies greus.
Com a mesura objectiva de la calidesa duna sala sacostuma utilitzar la relaci entre
el valor mig de T a freqncies greus (125 i 250 Hz), Tlow , i el valor mig del T a
freqncies mitges (500 Hz y 1kHz),Tmid
Icalidesa =
T(125Hz) + T(250Hz) Tlow

=
T(500Hz) + T(1kHz) Tmid
La paraula calidesa sha adoptat en el lxic acsitc per a representar la riquesa de

baixa freqncia, la suavitat i la melositat de la sala. Per a msica es recomanen valors
superiors a 1, a poder ser entre 1.1 i 1.35.
Teatre, conferncia: 0,9 Icalidesa 1,3
pera: 1.1 Icalidesa 1,35
Concert: 1.1 Icalidesa 1,35
De la mateixa manera, es diu que els so de la s brillant si presenta una bona resposta
a freqncies altes. La brillantor de la sala depn fonamentalment de la relaci entre el
valor mig de T a freqncies altes (2kHz i a 4 kHz), Thigh, i el valor mig dels T
corresponents a freqncies mitges, Tmid.
Ladjectiu brillant sha escollit per indicar que el so a la sala s clar i ric en
harmnics.
Ibrillantor =
T(2kHz) + T(4kHz) Thigh

=
T(500Hz) + T(1kHz) Tmid
El valor daquest parmetre ha de ser el ms alt possible. Interessa que sigui superior a
0.8 tot i que s difcil que arribi a 1 per labsorci de laire.
Ibrillantor 0,8
ARAU ACUSTICA
4- ECOGRAMES
Lutilitat principal de les teories de traat de raigs s lestudi de les reflexions a les
diferents posicions de la sala. En un ecograma es representa lenergia sonora relativa
al so directe en funci del temps en milisegons. Hi apareixen el raig directe i els
diversos raigs reflexats per les diferents parets del recinte. En estar normalitzat
respecte al nivell del raig directe, els valors que shi indiquen representen el desnivell
respecte aquest. Cada un daquests raigs representa una trajectria o cam acstic dins
el recinte. De forma que mitjanant aquest procediment es determina en quines parets
ha col.lisionat el so i a ms es calcula el punt dintersecci on aquest cam acstic talla
cada pla.
Ecograma duna sala

Per a aplicacions musicals , el criteri acstic s molt estricte, admetent com a
favorables les reflexions que es produeixen amb un retard mxim de 80 ms. En el cas de
paraula el temps mxim adms es tant sols de 50 ms. En la figura es representa un
ecograma molest.
ARAU ACUSTICA
Exemple de reflexi molesta
ARAU ACUSTICA
5- DEFINICI
Matemticament la definici D50 sexpressa com:
on p(t) s el valor de la pressi sonora instantnia mesurada en un punt receptor,

produt per un so impulsional ems des de la font sonora. La integraci sinicia amb
larribada de lenergia directe al punt receptor.
Aquesta frmula es pot interpretar intutivament com la relaci entre lenergia que
arriba al receptor en els primers 50 ms. comptats des de larribada del so directe, sense
inclourel, respecte lenergia total (que es el que representaria la integraci fins a
linfinit).
Aix un valor baix de la definici implica que lenergia sonora reflexada que es
produeix en els primers 50ms, desprs de larribada del so directe, s petita en
comparaci amb lenergia reflexada total que arriba al receptor. Valors baixos en el
valor de la definici produeixen un impressi subjectiva de manca dintimitat en el
recinte. Normalment els valors baixos de la definici venen provocats per un excs de
temps de reverberaci.
Un augment en la definici implica que la sala est ms ben preparada per la parla.
Normalment, per a teatres sexigir un valor 0,60 ms elevat. s a dir que en els
primers 50 ms arriba el 60% de lenergia.
ARAU ACUSTICA
6- CLAREDAT
Lndex de claredat es defineix matemticament com:
Aquesta relaci es dna en dB i dna informaci de la quantitat denergia sonora

immediata que es produeix en els primers 80 ms (en msica) i 50 ms (en paraula)
respecte lenergia sonora que es produeix posteriorment (des dels 80/50 ms a linfinit).
Un valor de claredat elevat significa que el so s molt clar.
Per a msica existeixen diversos criteris respecte al valor ptim desitjable. En base a
aquests establim com a marge de comproms que:
Msica: -2dB < C80 < 4 dB

Paraula: C50> -1.5 dB
ARAU ACUSTICA
7- NDEX DINTELLIGIBILITAT
Un dels parmetres importants en lestudi daplicacions destinades a la parla s lndex

dintelligibilitat. en realitat, tenir una bona intelligibilitat ser un factor essencial en
lacstica dun teatre o sala de conferncies.
Aquest ndex o STI s un parmetre que quantifica la prdua de la comprensi en una
sala en funci dalguns dels seus parmetres acstics.
Els efectes negatius per la bona comprensi dels missatges de veu podrien ser una
reverberaci massa alta, un nivell de soroll de fons elevat o lexistncia decos.
El criteri marca la relaci entre el parmetre i el concepte subjectiu:
Aix lobjectiu en termes dintelligibilitat ser

STI 0,5
ARAU ACUSTICA
8- EFICINCIA LATERAL
Aquest parmetre representa la relaci, en tant per cent, entre lenergia que arriba
lateralment a un oient en els primers 80 ms posteriors a larribada del so directa i
lenergia total rebuda en aquest lapse de temps.
Aquest parmetre es correspon amb lanomenada amplitud aparent de la font sonora.
Com major sigui el valor de leficincia lateral major ser la sensaci damplitud
sonora.
Msica i paraula: EL >20%

Estudi - Acustic Arau Qwreacustica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estudi - Acustic Arau Qwreacustica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ARAU ACUSTICA

PETICIONARI: AIM3 ARQUITECTURA

PROJECTE DE CONDICIONAMENT ACSTIC DE LA

Barcelona, Setembre de 2011

Higini Arau Puchades

2- DIMENSIONAT I PARMETRES ACSTICS A ACONSEGUIR

En aquesta secci exposarem els objectius ptims a aconseguir.

TEATRE (CONFIGURACI PARAULA)

Volum= 3910 m3.

LMITS DE TRmid SEGONS CRITERI ACSTIC

Tmid MXIMS (s)

Tmid MNIMS (s)

Tmid DISSENY* (s)

2.2- PARMETRES ACSTICS A ACONSEGUIR

0.84 < T mid < 1.28

0.9 < I calidesa < 1.3

I brillantor > 0.8

EFICINCIA LATERAL EL mid

NIVELL DE SONORITAT TOTAL G

C50 (mid) > -1.5

LMITS DE TRmid SEGONS CRITERI

3- DEFINICI DE FORMA I MATERIALS DE LA SALA

3.1- DEFINICI DE FORMA

Origen de coordenades en la representaci de lespai estudiat.

Origen de coordenades en la representaci de lespai estudiat sense grades.

Origen de coordenades en la representaci de lespai amb cortinatge collocat.

3.2- DEFINICI DE MATERIALS

1- Guix laminat de 12 mm.

Es realitzar un cel ras de guix laminat de 12 mm.

Sostre Sala (altres).

1- Cel ras de guix laminat de 12 mm.

1- Dues plaques de guix laminat de 15 mm cada una, collocades a trencajunts.

1- Dues plaques de guix laminat de 15 mm cada una, collocades a trencajunts.

CORTINES ACTES AMB AMPLIFICACI

DEFINICI DE LESPAI DACTUACI DINS DE LA CAIXA ESCNICA

DETALL ESCENARI (ZONA ACTUACI) AMB CORTINATGE

DETALL ESCENARI (ZONA ACTUACI) EN CAS DE NO UTILITZAR CORTINATGE

Imatge amb els panells collocats a lescenari.

1- Forjat sanitari, configuraci a definir per Arquitectura.

Laudincia seur en butaques acstiques tamisades. Labsorci acstica de les butaques

ABSORCI BUTAQUES (per m2)

NOTA: Si Arquitectura o la Propietat decideixin collocar butaques tamisades de pell

El terra de lescenari ser de tarima mbil.

CORTINA PARTICI SALA

Cortina divisi sala.

Porta accs sala.

Porta exterior accs escenari.

1- Herakustik F25 de 25 mm.

El sostre dacabat de la cabina anir penjat de la relliga metllica, i tindr un acabat

1- Herakustik F25 de 25 mm.

1- Impermeabilitzaci i acabat de teules.

TERRA PLANTA PRIMERA

SOSTRE PLANTA PRIMERA

1- Cel ras de guix laminat de 12 mm.

PARET SEPARACI SALA MULTIUSOS (PLANTA PRIMERA)-SALA PRINCIPAL

Paret Sala Multiusos Planta Primera-Sala Principal.

1- Dues plaques de guix laminat de 15 mm cada una, collocades a trencajunts.

3.3- COMPLIMENT DEL CDIGO TCNICO CTE DB-HB

ELEMENT DE SEPARACI VERTICAL ENTRE RECINTES

ALLAMENT SEPARACI VERTICAL

ELEMENT DE SEPARACI HORITZONTAL ENTRE RECINTES

ELEMENT FAANA LONGITUDINAL (AULES)

ELEMENT FAANA LONGITUDINAL (SALA)