Tema 1.

- LUnivers i la vida (part I)

1.- Teories histriques sobre l'organitzaci de l'univers:
A l'Antiga Grcia ja es varen proposar dos models per
intentar explicar l'estructura de l'univers:
- El model geocntric (Geo= Terra i kentros= centre)va ser
plantejat per Aristtil (segle IV a.C.) segons el qual la Terra
ocupa el centre de l'univers i els altres cossos celestes
girant al seu voltant.

- El model heliocntric o heliocentrisme (Helios = du grec del Sol i kentros = centre) s el

model cosmolgic segons en el qual el Sol s el centre de l'univers i tots els altres astres
orbiten al seu voltant. Va ser proposat per primera vegada a l' Antiga grcia per Aristarc de
Samos (segle II a.C.).

Ptolomeu (segle II d.C.), va recolar la idea del model geocntric. A Ptolomeu li preocupava
que el model funcions des del punt de vista matemtic, i no tant que expliqus la realitat sobre
el moviment planetari. El seu model (geocntric) va ser adms durant catorze segles fins que
van ser acceptades les teories de Coprnic.
Durant els segles XVI i XVII, desprs de ser ressuscitat el model heliocntric per Coprnic,
Kepler (demostra les orbites elptiques dels planetes) i Galileu, va ser motiu d'una important
disputa amb el model geocntric. Finalment, l'heliocentrisme es va imposar, encara que a
Galileu quasi li va costar la vida (condemnat a arrestament domiciliari i a renunciar a les seves
idees). Gran part dels problemes d'acceptaci del model heliocntric venien per motius
religiosos. Si a la Bblia surt que l'sser hum s el centre de la creaci perqu est fet a
imatge i semblana de Du, no podia ser que la terra on ell habitava no fos el centre de

l'univers. La invenci del telescopi (s XVII) va contribuir de manera decisiva, juntament amb
Coprnic i Kepler, a demostrar que laTerra girava al voltant del Sol i no a linrevs.

2.- Teories sobre l'origen i la formaci de l'univers (Big Bang):

Existeixen diverses teories per explicar l'origen de l'Univers, tot i que la ms acceptada s la
teoria del BIG BANG.
El Big Bang, literalment gran esclat, constitueix el moment en qu del res va sorgir tota la
matria, s a dir, l'origen de l'Univers. Inicialment, tota la matria i energia de l'Univers estava
concentrada en un nic punt d'elevada densitat i temperatura. En un moment donat "esclata",
generant l'expansi de la matria en totes les direccions i creant el que avui en dia coneixem
com Univers. La matria llenada en totes direccions per l'explosi inicial estava constituda
exclusivament per partcules elementals: Electrons, Positrons (antimatria), bossons, quarks,
neutrins, Fotons (i un llarg etctera de ms de 89 partcules conegudes avui en dia). Les
elevades temperatures d'aquests inicis i l'elevada densitat de partcules provoca que aquestes
partcules subatmiques es vagin ajuntant per formar les 3 partcules principals dels toms
(electrons, protons i neutrons). Apareixen els primers toms d'hidrogen (format per 1 prot i un
electr) i heli (2 electrons, 2 protons i 2 neutrons). Durant l'expansi de la matria, heli i
hidrogen s'anaren refredant i es varen anar condensant formant nebuloses, estrelles i galxies.
Dins les estrelles, en les reaccions de fusi nuclear, apareixeran la resta d'elements qumics.
L'expansi de l'univers va provocar el continu refredament i la dispersi de la matria fins
arribar a una temperatura d'uns 3 K (-270C) i quedant ocupat l'Univers pel buit de l'espai.

Les darreres estimacions situen el Big Bang fa uns 14000-16000 milions d'anys. La causa que
va provacar el Big Bang encara no est aclarida, quedant encara preguntes sense resposta.
Evidncies que recolzen la Teoria del Big Bang:
Existeixen 2 grans evidncies que recolcen la teoria del Big Bang:
1.- Observacions del desplaament cap el roig de la llum que prov de les estrelles ( Efecte
Doppler) realitzades a la dcada de 1920.

L'efecte Doppler: La variaci de la longitud d'ona de la llum, radiaci electromagntica i el so

dels cossos informa sobre el seu moviment.Quan un vehicle s'acosta sentim el seu motor ms
agut que quan s'allunya. Igualment, quan un estel o una galxia s'acosten, el seu espectre es
desplaa cap al blau (longitud d'ona ms curta) i, si s'allunyen, cap al roig (longitud d'ona ms
ampla). De moment, totes les galxies observades es desplacen cap al roig, s a dir, s'allunyen
de nosaltres.

2.- Al 1965 es detecta, grcies als radiotelescopis, una radiaci de fons a l'Univers (radiaci
residual del Big Bang) que prov de totes direccions i que presenta una energia molt baixa.

El color blau a la imatge correspon a zones amb molt baixa energia.

3.- Evoluci futura de l'Univers:

Existeix bastant consens de que l'Univers es troba en expansi (allunyament). Per, seguir en
expansi infinita o collapsar?. Bsicament hi ha dues grans teories al respecte que es basen
en la lluita entre la velocitat d'expansi (fora que impulsa l'univers a expandir-se) i l'atracci
gravitatria (fora que impulsa l'univers a contreure's):
* Que ens trobam en un Univers obert, que s'anir expandint infinitament en el temps i l'espai.
* Que l'Univers s tancat i, degut a les forces d'atracci gravitatria, arribar un moment que
l'expansi s'anir frenant i arribar un retrocs, arribant a produir-se el Big Crunch (gran
collapse).

4.- Com es mesuren les distancies a l'espai?

A l'espai les distancies entre els diferents cossos i astres sn enormes, per la qual cosa no
s'utilitzen les unitats tpiques del sistema mtric (metres, quilmetres,...). S'utilitzen unes unitats
especials, molts grans, amb la finalitat de facilitat clculs matemtics i comparacions.
* Unitat Astronmica (UA): 1 UA s la distncia que hi ha entre el Sol i la Terra. Aquesta
forma de mesura va ser establerta en els segles XVI i XVII per mesurar les distncies entre els
planetes. Avui en dia sabem que 1 UA equival a uns 150000000 km (150 milions de
quilmetres). Aix, podem dir que la distncia dels diferents planetes al Sol sn: Mercuri 0.39
UA ; Venus 0.72 UA; Terra 1 UA; Mart 1.52 UA; Jpiter 5.20 UA; Saturn 9.54 UA; Urano 19.19
UA; Neptuno 30.06 UA, etc.

* Any-llum: un any-llum s la distncia que recorre un raig de llum durant un any en el buit (ja
que la llum no t la mateixa velocitat en tots els medis, s'agafa com a referncia el buit). 1 anyllum equival a uns 9.5x1012 km. L'estel ms proper al Sol s Proxima Centauri, la qual es troba
a uns 4.22 anys-llum, s a dir, uns 40 000 000 000 000 km (40 bilions de quilmetres).

5.- Els Estels

Sn grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum i a l'interior de les
quals es produeixen reaccions de fusi nuclear, grcies a les elevades temperatures i
densitats.
Existeixen diversos cicles de fusi que es donen segons les caracterstiques de l'estel i la fase
de la seva vida.
El primer cicle de fusi s la fusi de l'hidrogen, on dos nuclis d'hidrogen d'uneixen per formar
heli. En aquesta etapa es troba el nostre Sol.

En estels amb temperatures ms altes es donen altres cicles de fusi on a partir d'heli es
forma carboni, desprs nitrogen, desprs oxigen, ..., i aix successivament es van formant
elements ms pesats de la taula peridica.

La gran energia que emeten els estels s una conseqncia d'aquestes reaccions de fusi
nuclear. Com podem veure els elements qumics que existeixen a la Terra i, per tant, els
elements qumics que constitueixen els ssers vius es formen als estels.
Veiem els estels, llevat del Sol, com a punts lluminosos molt petits, i noms de nit, perqu sn
a unes distncies enormes de nosaltres.

L'estel ms proper a la Terra, desprs del Sol, s Alfa Centauri. Es tracta d'un sistema de
tres estels situat a 4,3 anys llum de La Terra, que noms s visible des de l'hemisferi sud.

6.- Les galaxies: la Via Lctia:

Les galxies sn acumulacions enormes d'estels, gasos i pols. A l'Univers n'hi ha
centenars de milers de milions. Cada galxia pot estar formada per centenars de milers de
milions d'estels i altres astres.
En el centre d'una galxia s on es concentren ms estels.Cada cos d'una galxia es mou a
causa de l'atracci dels altres. En general hi ha, a ms, un moviment ms ampli que fa que tot
plegat giri al voltant del centre.
Els moviments de les galxies provoquen, de vegades, xocs violents. En general, per, les
galxies s'allunyen les unes de les altres, com punts dibuixats sobre la superfcie d'un globus
que s'infla.
Existeixen diferents 3 tipus principals de galxies: Espirals, ellptiques i irregulars.

La Via Lctia s la nostra galxia. Es tracta d'una

galxia de tipus espiral i que cont uns 100.000
milions d'estels, entre ells, el Sol. Els romans
l'anomenaren "Cam de Llet", ja que els vespres
clars es pot observar amb fcilment el centre de la
nostra galxia com un cam on la densitat d'estels
s ms alta.

7.- El Sistema Solar.

Cossos del Sistema Solar
s el sistema planetari en el que es troba la Terra. Est format per una estrella, el Sol, al voltant
de la qual orbiten diferents cossos com els planetes i els seus satllits, asteroides i cometes:
* El Sol: es tracto d'un estel de tamany mitj, format actualment per un 75% d'hidrogen, un
20% d'heli i un 5%. d'oxigen, carboni, ferro i altres elements.
* Els planetes: hi ha 8 planetes que giren al voltant del Sol: Mercuri, Venus, la Terra, Mart,
(anomenats planetes interiors o terrestres) i Jpiter, Saturn, Ur i Nept (planetes exteriors o
gasosos).
* Planetes nans: sn cossos amb una massa notablement ms petita que els planetes.
Destaca Plut, que fins al 2006 va ser considerat un planeta.
* Satllits: sn cossos que orbiten al voltant de planetes.
* Asteroides: sn cossos de petita massa, de forma irregular, la majoria dels quals es troben
situats al Cintur d'Asteroides situat entre Mart i Jupiter.
* Cometes: sn cossos formats principalmet per roca i gel, els quals tenen rbites molt
elptiques al voltant del Sol. Procedeixen del Nigul d'Oort, situat als lmits del Sistema Solar (a 1
any llum del Sol).

L'exploraci del Sistema Solar

El que avui en dia es coneix com a cursa espacial va comenar el 4 d'octubre de 1957 amb
la posada en rbita del primer satllit artificial, el Sputnik 1, per part de la Uni Sovitica. Tres
mesos desprs es va llenar el Sputnik 2 amb la cuseta Laika en el seu interior, demostrant aix
que era possible enviar una persona a l'espai.
* El primer astronauta tamb va ser rus, Yuri Gagarin i va fer un viatge espacial a bord de la
nau Vosto I.
* Durant molts de temps, Rssia va anar per davant dels EEUU en l'exploraci de l'espai, fins
que la NASA (National Aeronautics and Space Administration) va aconseguir desenvolupar la
seva missi ms ambiciosa: la conquesta de la Lluna. El 16 de juliol de 1969, Amstrong,
Aldrin i Collins varen partir a bord del Apollo XI per aterrar a la Lluna 4 dies desprs. Neil
Amstrong es va convertir en el primer hum en trepitjar la Lluna i com va dir: Una petita passa
per un home per un gran bot per la humanitat.
* L'any 1978 es va enviar la primera sonda a Mart; la nau Viking ens va fer arribar les
primeres imatges del planeta vermell.

* Altres missions importants varen ser les Voyager-1 (llenada l'any 1977) i Voyager-2,
les quals permeteren realitzar descobriments sobre els anells de Saturn, Ur i Nept. De fet la
sonda Voyager-1, desprs de realitzar la seva missi, se la va deixar en actiu i se la va fer
viatjar cap els lmitis del Sistema Solar, on es troba en l'actualitat (segueix allunyant-se de la
Terra).
*La posada en rbita del telescopi espacial Hubble en
1990 va tenir transcendncia, ja que va permetre captar la
fotografia ms llunyana que l'home ha realitzat (es
tractava d'una galxia molt llunyana).
* A finals de la dcada dels 90 es varen dur a terme
diverses missions no tripulades a Mart, destacant la Mars
Global Surveyor i la Mars Pathfinder, aconseguint
aquesta darrera aterrar un vehicle robotitzat damunt la
superfcie del Planeta Vermell, el qual va realitzar fotografies de la superfcie marciana.
* Els programes actuals, apart de linters per dur una missi tripulada a Mart, es centren en la
creaci d'estacions espacials que permetin l'estada de persones a l'espai durant llargs perodes
de temps. La primera gran estaci espacial va ser l'estaci MIR (pau en rus) la qual va estar
en rbita de 1986 al 2001. Lexperincia en aquesta
estaci va permetre el posterior projecte de
l'estaci espacial internacional (ISS). La ISS est
en construcci des de l'any 1998 i actualment
constitueix l'objecte artificial ms gran en l'rbita
terrestre, completant una volta a la Terra cada
91min a uns 400km d'altitud i essent visible a simple
vista en determinats moments. L'estaci s
funcional i en ella treballen astronautes i cientfics
desenvolupant diversos tipus d'experiments i
proves.

En la cursa espacial tamb hi ha hagut grans decepcions i

desgrcies com l'accident del transbordador Challenger l'any
1986 (7morts) i l'accident del Columbia l'any 2003 (7 morts).