UD 2: SISTEMA SANITARI

ESPANYOL I
1.- ORGANITZACI DEL SISTEMA
SANITARI
2.- PRESTACIONS SANITARIES I
RECURSOS DEL SISTEMA NACIONAL DE
SALUT
3.- LA SANITAT PRIVADA. MUTUES I
MUTUALITATS PBLIQUES DE
FUNCIONARIS

OBJECTIUS:
- Coneixer l'organitzaci del sistema sanitari
- Identificar les carcterstiques del sistema sanitari
- Comprendre l'organitzaci dels sistemes de salut
- Classificar les prestacions dels serveis de salut
- Analitzar la participaci de la iniciativa privada en
el Sistema Nacional de Salut

1.- ORGANITZACI DEL SISTEMA SANITARI

1.1. PROCESSOS HISTRICS DEL SISTEMA
SANITARI
1.2. EL SISTEMA SANITARI: CARACTERSTIQUES
I FINALITAT
1.3. NIVELLS D'ASSISTNCIA
1.4. ORGANITZACI DELS SERVEIS DE SALUT
1.5. FINANCIACI DELS SERVEIS DE SALUT

1.1. PROCESSOS HISTRICS SISTEMA

SANITARI

Edat Mitjana-->confraries (gremis): sn les primeres societats dauxili

mutu (aportacions econmiques dels seus integrants)
1883 es crea Comisin de Reformas Sociales destinada a la millora
i benestar de les classes obreres.

1900 saprova la Llei dAccidents de Treball

1908 es crea Institut Nacional de Previsi

1919 saprova el Seguro Obligatorio del Retiro Obligatorio i al 1929 el

Seguro Obligatorio de Maternidad
1942 simplanta el Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE) dirigit
a protegir als treballadors econmicament ms dbils

1978 s'aprova la Constituci Espanyola en la qual es reconeix el dret

a la protecci de la salut a tots els ciudatans
Recull una nova organitzaci territorial de l'Estat amb les Autonomies
que assumiran les competncies en materia de sanitria

1979 s crea Institut Nacional de Salut ( INSALUT), Institut

Nacional de Seguretat Social (INSS) i l'Institut Nacional de Serveis
Socials (INSERSO) (actualment Institut de Majors i Serveis Social
(IMSERSO)

Llei 14/1984 General de Sanitat, del 25 d'abril, proposa la creaci d'un

Sistema Nacional de Salud format pel conjunt de serveis de salut de
les Comunitats Autnomes.
Real Decret 137/1984 sobre Estructures Bsiques de Salut que
estableix el funcionament de Zones de Salut les que realitzaran les
funcions integrades de promoci, prevenci, assitncia i rehabilitaci,
dirigides als individus i a grups socials i comunitats

1986 s'aprova la Llei General de Sanitat (Llei 14/1986) configurant les

normes que creen el marc legal del sistema sanitari actual

2002 L'institut Nacional de Salut es converteix en Institut Nacional de

Gesti Sanitria (INGESA)

1.2. EL SISTEMA SANITARI:

CARACTERSTIQUES I FINALITAT
L'actual sistema sanitari est descentralitzat.
Cada Comunitat Autnoma ha creat un Servei de
Salut encarregat d'organitzar i gestionar els recursos
sanitaris.

El responsable del Servei de Salut s la Conselleria de Sanitat que

assumeix les competncies de salut pblica, planificaci sanitria i els
serveis d'assitncia sanitria

Els representant de la sanitat pblica s el Ministerio de Sanidad,

Servicios Sociales e Igualdad. s un organ de l'administraci central
encarregat de proposar i executar les directrius generals del Govern sobre
poltiques de salut, planificaci i assistncia sanitaria

El sistema sanitari es fonamenta en la Llei de sanitat: Conjunt dels serveis

de salut de l'Administraci de l'Estat i dels serveis de salut de les
Comunitats Autnomes establerts a la Llei

Sistema sanitari

finalitat

Format per:
- Estructures organitzatives
- Centres i serveis
- Els recursos humans
- Equipaments assistencials

- Millora del nivell de salut de la poblaci

- Garantia d'accs als serveis en
condicions d'equitat en funci de les
necessitats dels pacients
- Optimitzaci de la formaci dels
professionals sanitaris
- Eficincia, donar resposta

Proporcionar
Promoure
Protegir
Restaurar

SALUT
CIUDATANS

Article 46 de la Llei General Sanitat, el sistema de salut t les segents

caracterstiques:
- Atenci universal (????): Els seus serveis s'estenen a tota la poblaci,
independentment de la seva situaci econmica i la seva afiliaci a la
seguretat social
- Atenci integral (???): inclou la promoci de la salut i prevenci de la
malaltia, curaci i rehabilitaci
- Coordinaci de tots els recursos sanitaris
- Gesti i financiaci pblica: finanament a travs d'impostos
- Participaci de la comunitat, a travs dels seus representants

Ttol I: cada Comunitat Autnoma constituir el

seu propi Servei de Salut
Ttol II: defineix les competncies.
Ttol III: estructura del sistema sanitari pblic
Ttol IV: activitats sanitries privades
Ttol V: productes farmacutics
Ttol VI: docncia i investigaci

rgan de coordinaci : Consejo Interterritorial

presidit pel ministro/a de Sanidad i integrat per un
membre de cada autonomia.

1.3. NIVELLS D'ASSISTNCIA

ATENCI PRIMARIA
Nivell ms ampli i general, habitualment s la porta d'entrada al sistema
sanitari

Se presta als Centres de Salut on treballen els equips d'atenci primaria

L'assistncia sanitria se presta a demanda, programat o urgent, tant en

consulta dels centre de salut, consultori rural o domicili pacient

L'atenci mdica i d'infermeria se presta de forma continuada

Tamb es realitzen activitats de promoci de la salut, prevenci de la

malaltia, educaci sanitria, rehabilitaci fsica i reinserci social

Activitats especfiques:
- Atenci a la dona (control i seguiment embars, preparaci al part.....)
- Atenci a l'infncia (revisions, detecci de problemes, vacunacions...)
- Atenci a l'adult (tractaments malalties crniques, transmissibles....)
- Atenci a l'anci (administarci vacunes, detecci factors de risc...)
- Atenci a la salut bucodental (campanyes d'informaci, prevenci...)
- Atenci al pacient terminal (cures pal.liatives, ajuda cura domicili....)
- Atenci a la salut mental (seguiment pacients crnics, identificaci i
tractament preco

1.3. NIVELLS D'ASSISTNCIA

ATENCI ESPECIALITZADA
Nivell ms especialitzat d'assistncia, utilitza medis diagnstics i/o
teraputics de major complexitat

D'administra als Hospitals i als Centres d'Especialitats, s'accedeix

per indicaci dels facultatius d'atenci primria i tamb per urgncies

Tamb es realitzen activitats de promoci de la salut, educaci

sanitria i prevenci de la salut.

Es pot prestar de tres formes:

- Asssitncia ambulatoria ( consultes externes, proves diagnosti...)
- Assistncia hospitalria (permanena hospital, assitncia
mdica...
- Assistncia en hospital de dia (proves diagnstiques, mdiques...
sense necessitat de ser ingresats)

1.4. ORGANITZACI DELS SERVEIS DE

SALUT

ADMINISTRACI CENTRAL

L'estat, a travs del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e

Igualdad, s'encarrega de la direcci general de la poltica de
salut, la planificaci i assistncia sanitria i de consum.
Les competncies exclusives sn:
- Les bases i coordinaci general de la sanitat
- Finanament del sistema
- Funcions de sanitat exterior i les relacions i els acords
sanitaris internacionals
- Control epidemiolgic
- Lluita malalties transmissibles
- Normativa en matries de medi ambient i alimentaci
humana
- Legislaci i normativa sobre productes farmacutics
- Regula les professions sanitries
Proposa a les Comunitats Autnomes (CCAA) el Pla Integral de
Salut per equilibrar el desenvolupament de la sanitat en tot el
territori nacional.

 COMUNITATS AUTNOMES
- gestiona lassistncia sanitria del seu territori
- elabora el seu propi Pla de Salut (a partir del Pla Integral pel
MSC i aprovat pel Consell Interterritorial de Salut)

A partir del Pla de Salut selabora els Plans dArea de Salut

i els Plans de Zona Bsica de Salut
Consell Interterritorial de Salut ---> coordinaci entre CCAA i MSC
format per representants de cada comunitat (Consellers de sanitat) i de
lAdministraci Central (ministre de sanitat)

Actv. 7 a 11

ESTRUCTURES BSIQUES DE SALUT

(1984 R.D. dEstructures Bsiques de Salut), divisi territorial :

- rees de salut
- Zones bsiques de salut

rees de salut: Sn les responsables gesti unitria dels centres i

establiments del servei de salut en la seva demarcaci territorial i de les
prestacions sanitries i els programes que shi desenvolupen.
Sestn a una poblaci entre 200.000 i 250.000 habitants (excepte
comunitats insulars, Ceuta i Melilla

Arees de salut

Atenent a una poblaci entre 200.000 i 250.000

persones duna mateixa zona geogrfica

Zones bsiques de salut

Es corresponen amb les zones on es proporciona

latenci primria a una poblaci entre 5.000 i
25.000 habitants mitjanant els Centres de Salut

Administraci de lEstat
MINISTERIO DE SANIDAD I
CONSUMO
Administraci Autonmica

Diputacions
Ajuntaments

 Zones bsiques de salut (ZBS)

Sn les subdivisions territorials de lrea de salut, en qu es realitza
lassistncia datenci primria.
-

Centre de salut o centre datenci primria s lestructura fsica i

funcional sanitria de referncia on es desenvolupen les funcions
lequip datenci primria.

Per delimitar cada ZBS, es t en compte la densitat de poblaci, els

recursos i les installacions. Sobre tot laccessibilitat

La poblaci recomanada est entre 5.000 a 25.000 habitants

Si la ZBS est formada per diversos municipis , sen fixa un com a cap
de zona

1.5. FINANAMENT DELS SERVEIS DE

SALUT
FINANAMENT DELS SERVEIS DE SALUT
COTITZACIONS SOCIALS
TRANSFERNCIES DE L'ESTAT
TAXES PER DETERMINATS SERVEIS

APORTACIONS DE CC.AA I COORPORACIONS LOCALS

TRIBUTS ESTATALS CEDITS

Activitats 5-6

2.- PRESTACIONS SANITARIES I RECURSOS

DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT
2.1. RGIM DINCLUSI: Dues modalitats

Rgim general: Inclou TOTS els treballadors per compte ali de

la industria i serveis

Rgims especials: inclou treballadors amb una activitat

professional diferent anterior (msics, treballadors agraris,
artistes, escriptors........)

2.2. PRESTACIONS
Segons la llei General Seguretat Social
tres rees
Assistncia sanitria:
- Malaltia comuna o professional
- Accident (de treball o no)
- Maternitat
- Recuperaci professional
Prestacions

econmiques
- Incapacitat laboral
- Invalidesa
- Jubilaci
- Mort i supervivncia
- Assignaci per fills a crrec
- Complement de protecci familiar
per fill a crrec
Serveis

socials complementaris
- Minusvlids fsics i psquics
- Tercera edat
- Poblaci marginada

3.- LA SANITAT PRIVADA. MUTUES I MUTUALITATS

PBLIQUES DE FUNCIONARIS
3.1. SANITAT PRIVADA
La llei General de Sanitat reconeix el dret dels professionals a lexercici de la
professi com la llibertat dempresa en el sector sanitari
Institucions sanitries privades --> a Catalunya companyies asseguradores
(SANITAS, ASISA, ADESLAS, PREVISA.....)
Contractaci assegurana -----> prima -----> plissa
(cuota)
(contracte cobertura riscos i assistncia)
Administracions Pbliques estableixen concerts entitats privades

3.2. MTUES
Sn associacions empresarials sense nim de lucre autoritzats pel Ministerio de
Trabajo y Asuntos Sociales.

Es constitueixen per a col.laborar en la gesti de la Seguretat Social.

Donen les segents prestacions:

- Col.laboren en la gesti d'accidents de treball i malalties
professionals: paguen als treballadors les prestacions econmiques
incloses en la cobertura de la Seguretat Social, proporciona assistncia
sanitaria, realitzen activitats de prevenci, pagament de prestacions
especials..........
- Col.laboren en la gesti de la prestaci econmica d'incapacitat
temporal: paguen la prestaci econmica per incapacitat temporal,
realitzen els control i seguiment de prestacions.....
MAPFRE, ASEPEYO,FREMAP,MUTUAL CYCLOPS.......

3.3. MUTUALITATS PBLIQUES DE FUNCIONARIS

Mutualitat General de Funcionaris
Civils de lEstat (MUFACE)

Mutualitats
obligatories

Mutualitat General Judicial

(MUGEJU)
Institut Social de les Forces
Armades (ISFAS)

Activ. 12, 13, 14

 Es va concretar el 1990 en la Llei dordenaci

sanitria de Catalunya (LOSC), que creava el
Servei Catal de la Salut
Es tracta dun model sanitari mixt, que integra en una
sola xarxa dutilitzaci pblica tots els recursos sanitaris,
siguin o no de titularitat pblica, i que recull una tradici
dentitats (mtues, fundacions, consorcis, centres de
lesglsia) histricament dedicades a latenci de la salut.

Neix el CatSalut, eix fonamental del model

sanitari catal lany 1991.
El CatSalut compra i avalua els serveis sanitaris en funci
de les necessitats de la poblaci tot desenvolupant, duna
banda, una gesti integral de loferta i la demanda, i de
laltra, la comunicaci amb la ciutadania i la seva
participaci.

 Les regions sanitries (rea de Salut)

Compten amb una dotaci adequada de recursos sanitaris
datenci primria i datenci especialitzada.
Set grans regions sanitries (RS):
RS Girona
RS Catalunya Central
RS Barcelona
RS Camp de Tarragona
RS Lleida
RS Terres de lEbre
RS Alt Pirineu i Aran
Els sectors sanitaris (estructura intermdia)
Desenvolupen i coordinen les activitats de promoci de la
salut, prevenci de la malaltia, salut pblica i assistncia
sociosanitria en el nivell datenci primria i de les
especialitats mdiques.
Lrea bsica de salut (ABS) (Zona bsica de salut)
Lrea bsica de salut (ABS) s la unitat territorial elemental
a travs de la qual sorganitzen els serveis datenci
primria.