avaluaci

educaci
primria
curs 2009-2010

competncia lingstica:
a

llengua catalan

instruccions
Per fer la prova necessites un bolgraf.
Primer has descoltar un dictat i has de completar els espais en blanc.
Seguidament has de llegir atentament uns textos i respondre a unes preguntes sobre el
que has llegit.
Finalment has descriure un text sobre el tema que set demana.
Hi ha diferents tipus de preguntes per respondre. La majoria les has de respondre marcant
amb una X el requadre que consideris correcte; en daltres, has de marcar tamb amb
una X si la frase s verdadera o falsa, i en alguna altra has descriure.
Contesta tan b com spigues cada pregunta. Si ho necessites, pots rellegir els textos i
les preguntes.

EXemplE 1
El sol s:
a. Un planeta
b. Un satllit
c. Una estrella
d. Un asteroide planeta

EXemplE 2
Segons el text, quin s lordre correcte en qu passen els fets?
A.

B.

C.

D.

Es va despertar tard i es
va aixecar rpidament.

Va arribar a temps
dagafar lautobs.

Encara no havien obert

la porta de lescola.

A casa, no va prendre
res per esmorzar.

a. D

b. A

c. A

d. D

Noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si tequivoques, pots ratllar-la i
marcar clarament la nova resposta.
Tens 45 minuts per fer la prova. Llegeix atentament els textos i les preguntes per contestar
tan b com et sigui possible.

competncia lingstica:

llengua catalana

DICTAT

Ara escoltars un text dues vegades. La primera s per entendrel b i

la segona s per completar els espais en blanc.
0-1

dels lladres.

El senyor Guillem viu al bosc i t molta

0-1

els lladres no

El senyor Guillem no s ric,

0-1

rumiar,

saben. Desprs de
escriure

rtol i

va decidir

0-1

a la porta.

0-1

0-1

0-1

Es prega als lladres que toquin el timbre. Podran entrar

0-1

lliurement i podran

amb els seus propis ulls

0-1

que no hi ha res per

. Si vnen de nit, han de

trucar ben fort, tinc un son

0-1

0-1

Signat el senyor Guillem.

0-1

que una nit va sentir el timbre.

Som els lladres! va sentir que cridaven.

avaluaci educaci primria

TEXT 1

Llegeix aquest text amb atenci.

Un daquells dies vaig descobrir a la paret un escorp femella gros que portava
una cosa que a primer cop dull semblava un abric de pell de color de camell.
Una inspecci ms a prop em va demostrar que aquesta pea era una massa de
menuts minsculs adherits al llom de la
mare. Aquesta famlia em va captivar i
vaig decidir dentrar-los damagat a casa,
al meu dormitori, per poder-los guardar
i veurels crixer. Amb compte infinit
vaig moure la mare i la famlia perqu
es fiquessin a dins una capsa de llumins
i llavors vaig afanyar-me cap a casa. Vaig
tenir la mala sort que just entrar estaven
servint el dinar; vaig posar amb molt de
compte la capsa de llumins sobre la lleixa de la xemeneia del sal.
Distret amb el menjar i escoltant com discutia la famlia, vaig oblidar del tot les meves apassionants captures recents. Final
ment, en Larry, havent acabat, va portar
les cigarretes al sal i es va reclinar a la
cadira, sen va posar una a la boca i va agafar la capsa de llumins que jo havia dut.

Ara afirmo, com aquell dia, que lescorp

femella no tenia cap intenci de fer mal.
Estava inquiet
i un xic enfadat
destar tancat tant de
temps dins una
capsa de llumins
i, per aix, va aprofitar la primera oportunitat per escaparse. Es va llanar fora de la capsa molt
rpidament, amb els menuts adherits
desesperadament, i va fugir corrents
per sobre del dors de la m den Larry.
No gaire segur del que havia de fer desprs, lescorp femella va aturar-se a la
m amb el fibl corbat enlaire i a punt.
En Larry, en sentir el moviment de les
seves pinces, va donar-hi un cop dull
per veure qu era, i des daquell moment
les coses es van fer ms i ms confuses.

Gerard Durrell,
La meva famlia i altres animals. 1988
(text adaptat)

1. On volia amagar la troballa el protagonista de la histria?

a. Al damunt de la xemeneia
b. Al sal
c. Al dormitori

0-1

d. Al menjador
m

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 1

2. Per qu va agafar els escorpins?

a. Perqu en feia collecci
b. Perqu volia veurels crixer
c. Perqu volia espantar la famlia

0-1

d. Perqu tenia gana

n

3. Quina daquestes frases resumeix millor el primer pargraf?

a. Mentre dinava, vaig oblidar-me de la meva troballa
b. Lescorp se sentia a gust a la capsa de llumins
c. La mare escorp portava les cries adherides a lesquena

0-1

d. La famlia descorpins va despertar el meu inters

o

4. Lescorp es va llanar fora de la capsa

a. perqu tenia gana
b. perqu en Larry va cridar
c. perqu volia fer mal

0-1

d. perqu volia ser lliure

p

5. A continuaci tens unes frases que sidentifiquen amb unes lletres (A, B, C, D).
Segons el text, quin s lordre correcte en qu passen els fets?
A.
Vaig posar la meva
troballa en una
capsa de llumins.
a. B

b. B

c. A

d. D

B.
Vaig descobrir
un escorp
femella.

C.
Vaig veure com en Larry va
agafar la capsa de llumins
que jo havia deixat al sal.

D.
Lescorp va
sortir rpidament
de la capsa.

0-1

avaluaci educaci primria

TEXT 1

6. Al protagonista de la histria
a. lapassiona observar tot tipus danimals
b. li agrada jugar amb llumins
c. li volia fer mal en Larry

0-1

d. li agrada omplir la lleixa de la xemeneia

r

7. Amb quina frase el protagonista ens explica el desconcert de lescorp?

a. Va enganxar-se a la paret
b. Va fugir per sobre de la m den Larry
c. Va aturar-shi amb el fibl corbat enlaire i a punt

0-1

d. Va ficar-se dins duna capsa

s

8. Quan parla de les meves apassionants captures recents es refereix

a. a la seva famlia a punt de dinar
b. a la seva collecci de capses de llumins
c. a labric de color de camell

0-1

d. a la famlia descorpins
t

9. Qu vol dir el protagonista de la histria quan diu aquesta famlia em va

captivar?
a. Que el va encantar
b. Que el va espantar
c. Que el va capturar

0-1

d. Que el va inquietar
u

10. Lescorp femella portava una massa de menuts minsculs adherits al llom.
Els menuts minsculs sn:
a. Taques a la pell
b. Les seves cries
c. Petits animals parsits
0-1

d. Granets de sorra
v

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 1

11. Una histria confusa s el CONTRARI duna histria

a. complicada
b. trbola
c. embolicada

0-1

d. precisa
w

12. Una de les paraules segents NO t relaci amb les altres. Quina s?
a. Corba
b. Curvatura
c. Corbar

0-1

d. Corbata
x

13. Tria el verb correcte perqu la frase tingui sentit.

Lescorp estava inquiet perqu

dins una capsa de llumins.

a. havia estat tancat

b. haur estat
c. est tancat

0-1

d. estaria tancat
y

14. Senyala loraci que triaries per continuar la frase:

Lescorp femella li va clavar el fibl al dit gros
a. perqu tota la famlia havia estat contemplant lescena
b. i en Larry va sentir un dolor terrible
c. quan en Larry sentia un dolor terrible

0-1

d. i en Larry sel treu del damunt amb una plantofada

z

avaluaci educaci primria

TEXT 2

Llegeix aquest text amb atenci.

NAVILIS I GALIONS
Els navilis, juntament amb els galions,
sn els vaixells que podem veure a les
pellcules de pirates i que tamb surten
als contes com, per exemple, la histria de
Peter Pan, on el capit Garfi en mana un.
En posici datac es posaven tots els vaixells duna mateixa flota, un darrere de
laltre, i sanaven situant davant per davant dels vaixells de la flota enemiga. Una
vegada collocats comenaven a disparar.
Contra el que ens han mostrat les pel
lcules, aquells vaixells eren ms resistents del que pot semblar. Estaven fets

amb grans peces de fusta de primera

qualitat i el ms normal, quan rebien
una canonada, era que la bala rebots.
Els artillers apuntaven als pals i a les
veles, per evitar que el vaixell pogus
maniobrar, o b a les troneres, els forats
per on surten els canons, perqu si hi
ficaven una bala, i aquesta tocava la plvora, era fcil que el vaixell sincendis.
De fet, la majoria dels naufragis tenien
aquesta causa.
Els navilis eren vaixells molt grans, duns
50 metres deslora, i com un edifici de
cinc o sis pisos dalada. Portaven una
tripulaci duns sis-cents homes, que havien destar a vegades fins a sis mesos
a alta mar. El fet destar tant de temps
en un espai tant redut feia que sovint
hi haguessin baralles, i aix, a la vegada,
feia que el capit hagus dimposar una
disciplina molt frria, amb cstigs molt
severs. Els mariners feien la seva vida
all on podien. Normalment dormien en
cois, que sn com hamaques, compartint espai amb els canons, i val a dir que
no era una vida gens fcil.
Alba Espargar, Cavall Fort

0-1

aa

1. Marca amb una X si s verdadera (V) o falsa (F) cada una daquestes frases.

0-1

ab
0-1

ac
0-1

a. Els navilis eren naus de guerra

b. Avanaven amb la fora del vent

c. Navilis i galions sassemblaven poc

d. Eren naus frgils fetes de fusta

ad

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:

llengua catalana

TEXT 2

2. En quin moment comenaven a disparar els navilis?

a. Quan veien lenemic a prop
b. Quan la flota estava collocada
c. Quan sentien la primera canonada

0-1

d. Quan la flota carregava els canons

ae

3. Qu causava la major part dels naufragis?

a. Les tempestes
b. El vent
c. El foc

0-1

d. Les males maniobres

af

4. Les troneres sn els forats

a. dels canons
b. per posar-hi les hamaques
c. on es colloquen els pals i les veles

0-1

d. per on surten els canons

ag

5. Per qu el capit havia dimposar cstigs molt severs?

a. Perqu era un home molt dspota
b. Perqu era el capit i era qui manava
c. Perqu havia de demostrar que ell era ms fort

0-1

d. Perqu havia de posar pau entre els mariners

ah

6. Qu s leslora dun vaixell?

a. La llargria
b. La part davantera
c. El costat dret

0-1

d. La part posterior
ai

7. Quin pargraf ens parla de la tripulaci dels navilis i galions?

a. El primer pargraf
b. El segon pargraf
c. El tercer pargraf

0-1

d. El quart pargraf
aj

avaluaci educaci primria

TEXT 2

8. Quina daquestes frases s la ms correcta per resumir el contingut del text?

El text dna informaci sobre
a. com es defensaven els navilis i els galions
b. els navilis i els galions, en general
c. els cstigs que rebien els pirates

0-1

d. com es construen els navilis i els galions

ak

9. A la frase el ms normal era que la bala rebots, rebotar vol dir que la bala
a. feia un bot
b. es llanava a laire
c. canviava de direcci

0-1

d. queia a terra
al

10. Els vaixells es posaven un darrere de laltre significa que es collocaven

a. en parallel
b. en filera
c. de dos en dos

0-1

d. de costat
am

11. Una de les opcions segents s incorrecta. Marca-la:

a. Flota de vaixells
b. Flota davions
c. Flota pesquera

0-1

d. Flota descoles
an

12. Marca el nexe que faries servir per unir les dues oracions segents:

Els mariners feien la vida com podien

lespai era redut.

a. amb
b. per si
c. com que

0-1

d. perqu
ao

13. Quina de les frases segents est ben puntuada?

a. El capit, que senfadava sovint era molt bon home.
b. El capit, que senfadava sovint, era molt bon home.
c. El capit que senfadava, sovint, era molt bon home.

0-1

d. El capit que senfadava sovint, era molt bon home.

ap

10

avaluaci educaci primria

competncia lingstica:

llengua catalana

redacci

Escriu un mnim de 10 lnies. Si escrius menys lnies no set corregir

la redacci i es veur afectada la teva puntuaci. Fixat b en el que
escrius. Quan hagis acabat, llegeix-ho de nou i corregeix el que convingui.
Si ho necessites, pots utilitzar el full de darrere per fer un esborrany o un
esquema.
EL MEU ANIMAL PREFERIT
Explica quin s, com es diu, com s, qu fa, etc.

0-1-2

CA

0-1-2

0-1-2

0-1-2

0-1-2

AF

avaluaci educaci primria

11