1 TASCA

1. Algunes veus plantegen que laula de convivncia s una opci que pot
acabar transformant-se una eina de segregaci per l alumnat conflictiu ?
Explica quins sn els TRES factors o variables que al teu entendre poden
propiciar aquesta situaci d exclusi.
Considero que els tres factors que poden acabar per transformar laula de convivncia
amb una eina de segregaci sn:
- Un dels factors s que el fet que el grup-classe es descompongui i que alguns
alumnes lhagin dabandonar alguns perodes del dia pot representar un esfor per al
professorat i per a lorganitzaci dhoraris i despais. Aix fa que lacci pugui ser
desmotivadora i frustrant per als protagonistes. A ms de que es privar a lalumne del
seu dret de participar en el normal desenvolupament de les activitats lectives.
- Un altre dels perills daquestes activitats s que les formes organitzatives diferents
del grup- classe ordinari es converteixin en un fi en si mateixes, en un recurs establert i
automtic per a alguns alumnes amb dificultats daprenentatge i que sen faci un s
habitual sense qestionar-ne la convenincia, la continutat i leficcia, s a dir, que es
converteixin amb un element per a llevar els alumnes conflictius o amb dificultats de
damunt.
- Un altre factor seria que en el nou agrupament a vegades es reprodueixen les
mateixes circumstncies i les mateixes prctiques educatives que van generar els
desajustos en lalumnat. Aix genera una sensaci de frustraci i dincapacitat per a
resoldre les dificultats daprenentatge.
Daqu podem arribar a la conclusi que el fet demprar diferents formes dorganitzaci
no genera per ell mateix modificacions substancials en les condicions educatives de
lalumnat, el rendiment del qual sen ressent, ni en la prctica dels docents. Per tant,
lefectivitat daquesta mesura radica en el currculum que es desenvolupa a laula, que
ha de permetre a lalumnat efectuar activitats satisfactries i de progrs.
2. Quines propostes plantejaries -per a cadascun dels factors identificats- per tal
de disminuir i/o neutralitzar la seva incidncia segregativa per tal que l aula de
convivncia es converts en una resposta ms incloent de l alumnat amb
dificultats de regulaci del comportament?
Basant-me en els tres factors que de la pregunta anterior dir que ladopci duna
modalitat dagrupaci com a mesura educativa de suport per a determinat alumnat sha
de basar en criteris psicopedaggics i per tant les propostes que jo plantejaria per
millorar els factor que poden convertir laula de convivncia amb eina de segregaci:

Pel primer factor proposaria que intentessin mesures ms ordinries datenci

educativa, com diferents agrupaments, ja que a vegades les mesures
ordinries sn ms que suficients per arreglar segons quins comportaments o
dificultats. Per si no s aix demanaria que es parls amb els alumnes ja que a
vegades s un problema de concepte que tenen dells mateixos, i s important
que ell entengui les mesures que saplicaran ja que la motivaci s important
per a que ells ens ajudin.

Pel segon factor crec que a lo millor shauria de fer una reflexi sobre la realitat
dels alumnes. No considero que tots els alumnes tenguin les mateixes
dificultats entre ells ni en totes les rees aix que no shauria dagafar de
manera mecnica fer desdoblaments o

enviar-los a laula de convivncia.

Primer shauria de posar en prctica altres tipus dajudes, datenci a la

diversitat com el suport dins laula.
-

La proposta pel tercer factor que faria per a disminuir la possible segregaci
seria intentar que en la nova aula no es repeteixi les mateixes prctiques
educatives que no han funcionat sin que dissenyaria juntament amb els tutors
un currculum a seguir pels alumnes amb ajudes per tal de que els nins
milloressin i no es frustressin

3. Segons el teu criteri, quina resposta donaries a aquesta proposta d

escolaritzaci (a favor o en contra). Argumenta la teva opci.
Jo estaria en contra de lescolaritzaci especial en els darrers anys ha hagut un aven
amb el tema de la diversitat per tot i aix, es continua plantejant com un problema no
resolt del tot, ja que el tractament que es fa a les aules de la diversitat i els recursos
per aquest seguiment i tractament no sn realment eficients. I s que a les necessitats
educatives permanents que presenten un nombre redut dels alumnes, shi suma un
grup creixent, indeterminat, dalumnes amb dificultats daprenentatge i alumnats
conflictius, que tot i no ser permanents, s que signifiquen en un moment donat un fet
per al qual lescola no ha estat preparada del tot. De ben segur que, per donar
resposta a aquesta realitat, calen estratgies de formaci i sensibilitzaci en qu
siguin presents tots els actors: mestres, escola, alumnes, famlia, i especialistes del
camp de la psicologia, etc. Tamb els mitjans materials i econmics hi tenen un paper
important. Per el ms important s un canvi de mentalitat que consideri les dificultats
daprenentatge no com un problema, sin com un mitj per millorar i perfeccionar la
nostra prctica educativa, que no es tracti de cercar maneres especials densenyar per
a alumnes especials, sin un ensenyament i un aprenentatge eficient per a tots, en
qu la prctica duna educaci compartida i un aprenentatge cooperatiu sobrin pas
davant de la dificultat.

2 TASCA
1. Consideres que aquestes (tres) caracterstiques estan incidint en el
comportament no regulat que els alumnes manifesten en les aules i que poden
motivar la seva derivaci a l aula de convivncia? Argumenta la resposta
Considero que en molts casos latomitzaci i el major nombre de professors implicats
no sn necessriament un factor de dificultat per al progrs daquest alumnat si sha
fet un treball previ en relaci al consentiment de lalumne, mediaci del tutor en relaci
a la resta de professors i, sobre tot, si el conjunt de docents ha adoptat un criteri com
datenci a l alumnat propiciat per una construcci permanent del cas. Tot i aix crec
que si que pot motivar la seva derivaci ja que s complicat la presa de decisions
sobre els alumnes que presenten necessitats especials, sobretot les decisions
curriculars. A part de que el nombre de professor que treballen amb un grup dalumnes
a lESO s molt elevat i es coordinen poques vegades. Tamb considero que
lorganitzaci de centres dificulta la presa de decisions i per tant tamb pot ser un
motiu de derivaci ja que els grups es defineixen dacord amb les optatives i no amb
les necessitats, els professors tenen poc temps per a coordinar-se entre ells i plantejar
quines necessitats tenen a laula i com poden arreglar-ho, i fer quadrar els horaris del
grups i del professor s difcil com per a tenir que pensar en fer agrupaments flexibles i
coses que a lo millor ajudarien ms als alumnes. I en quant a la tercera caracterstica
la formaci dels professors considero que tamb pot ser un motiu de derivaci ja que
aquesta etapa t un component molt ms acadmic i disciplinari que no pas didctic o
pedagogic. Aquests professors no han estat formats ni tenen informaci previa del
alumnes amb NEE i per tant considero que quan arriben a laula i es troben amb la
realitat no tenen eines per fer-li front i per tant una de les eines que troben s laula de
convivncia. En conclusi considero que les 3 si que poden ser motius de derivaci tot
i que no ho haurien de ser. s obvi que la manera en que aquesta etapa sorganitza
sha de modificar si s vol atendre a la diversitat, per els professors no estan sols
tenen ajuda dels orientadors i dels mestres de suport.
2. Identifiques alguna (o algunes) que pugui ser considerada una alternativa a l
aula de convivncia? Argumenta la resposta.
Crec que dels que he llegit una alternativa seria les unitats descolaritzaci compartida
(UEC).

Aquests

programes

tenen

per

finalitat

prestar

atenci

educativa,

complementant la que ofereixen els centres educatius, als alumnes dESO que
presenten problemes de comportament i conductes agressives, absentisme i rebuig
escolar, trets dinadaptaci social i risc de marginaci. Lobjectiu daquests programes
s afavorir lassoliment de les competncies bsiques de letapa i lobtenci del ttol de

graduat en educaci secundria obligatria, amb una metodologia que motivi els
alumnes, retornant-los la confiana en les possibilitats dxit personal, reforant els
seus aprenentatges i evitant laband escolar. Aquests programes, que es
desenvolupen en unitats descolaritzaci compartida (UEC), tenen una organitzaci en
qu els continguts propis de letapa es treballen en relaci amb activitats de tipus
prctic vinculades amb diferents oficis. Considero que molts del alumnes aquest tipus
de programes els hi aniria millor i estarien ms motivats i veurien ms profits
aprendre que a laula de convivncia. Per aix considero que s una alternativa a
laula de convivncia.
3. Consideres que lalumnat que assisteix a laula de convivncia precisa dun PI
(Pla Individualitzat)? Argumenta la teva resposta.
Considero que depn molt de la situaci de cada alumne. Segurament hi haur
alumnes que si que necessitin un PI i daltres que no. Per penso que primer shan de
provar altres coses i quan les adaptacions incorporades a la programaci de laula i les
mesures de suport previstes sn insuficients per atendre lalumnat amb NEE, s quan
es faria el pla individualitzat tenint en compte que cal elaborar un pla individualitzat que
reculli el conjunt dajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents
moments i contextos escolars.
4. Explicita tres diferncies i tres similituds entre ACI i PI.
PI i els ACIs es caracteritzen i es semblen per ser programes escrits que tenen com a
finalitat avaluar les capacitats dels alumnes amb NEE, establir els objectius i delimitar
els serveis ms adequats i orientat cap a una forma descolaritzaci millor i fixar els
criteris davaluaci, de seguiment i de control. Ja sigui des de el context de lalumne o
a partir del disseny curricular de lalumne.
Per es diferencies ja que el P.I es caracteritza per la unitat, ja que esta confeccionat
per les persones que ms coneixen lalumne des de un equip psicopedaggic,
mestres, pares, etc. Per la globalitat ja que cobreix tot el procs educatiu, per la
flexibilitat, perqu t que est subjecte a possibles modificacions, i pel realisme ja que
els objectius shan de poder complir. A ms el P.I no es construeix a partir del disseny
curricular base, a diferncia de les ACIS, si no que se realitza en funci de les
caracterstiques de lalumne.
Les adaptacions de currculum adapten el currculum per fer ms accessible leducaci
i assegurar que els estudiants amb necessitats especials no s'encarin amb prejudicis o
es tractin injustament. Es poden modificar plans de treball i adaptar unitats didctiques
per respondre a les necessitats individuals dels alumnes