Departament de Cincia i Tecnologia

QUMICA

UNITAT 1.

2n

Batxillerat

DEL MN MACROSCPIC AL MICROSCPIC.

SLIDS, LQUIDS, GASOS I DISSOLUCIONS.
DETERMINACI ESTRUCTURAL.
Dissolucions
1. Es dissolen 32 g de naftal slid (C 10H8) en 368 g de tolu (C 7H8) i sobt
una dissoluci de densitat 0,892 g cm -3.
a) Trobeu la concentraci molar de naftal a la dissoluci.
b) Escriviu les reaccions de combusti dels dos components de la dissoluci.
c) Trobeu el volum doxigen, mesurat en condicions normals, necessari per
cremar completament la dissoluci.
Dades:
masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16.
R = 0,082 atm L K-1 mol-1 = 8,31 J K-1 mol-1
2. a) Calculeu quin volum duna dissoluci 1,2 M dhidrxid de sodi sha de
diluir fins a 500 cm3 per obtenir una dissoluci de concentraci 0,05 M.
b) Expliqueu el procediment i els estris de laboratori que utilitzareu per
preparar aquesta dissoluci diluda.
c) Indiqueu si caldria posar cap advertncia de perillositat en el flasc de
lhidrxid de sodi i en cas afirmatiu quina seria.
3. La concentraci dun cid ntric comercial s del 60% en massa, i la seva
densitat s 1,31 g cm-3.
a) Calculeu la molaritat de lcid ntric comercial.
b) Indiqueu quin volum dcid ntric comercial s necessari per preparar 500
cm3 dcid ntric 0,2 molar.
c) Expliqueu de quina manera fareu aquesta preparaci al laboratori i quin
material caldria utilitzar.
Dades: masses atmiques: N = 14; O = 16; H =1.
4. Barregem 50 cm3 duna soluci de NaOH 0,1 M amb 100 cm3 duna soluci
de NaOH 0,4 M. Trobeu la concentraci de la dissoluci resultant.
5. Disposem de etanol lquid pur i duna dissoluci 1 M de clorur de potassi.
Volem preparar 500 cm3 duna dissoluci aquosa que contingui 0,05 mol dm -3
de clorur de potassi i 0,5 mol dm-3 detanol.
a) Calculeu els volums de cadascuna de les dissolucions de partida que cal
utilitzar per fer aquesta preparaci.
b) Descriviu de manera detallada el procediment de laboratori que cal seguir
per fer la preparaci i anomeneu el material que cal emprar.
Dades:
masses atmiques: H = 1; C = 12; O = 16.
Densitat de letanol = 0,789 g cm -3.

Departament de Cincia i Tecnologia

6. Es vol preparar 1 litre duna soluci 0,1 M en Cu 2+. Si es disposa de sulfat

de coure (II) pentahidratat.
a) Expliqueu detalladament com preparareu la soluci i el material que
utilitzareu.
b) A partir de la soluci anterior expliqueu com obtindreu 100 cm 3 duna soluci
0,025 M en Cu2+ i el material necessari.
Dades: Masses atmiques: S = 32; Cu = 63,5; O = 16.; H = 1.
7. Lanlisi de laigua dun riu ens indica la presncia de 2 mg de Hg per cada
tona analitzada. Si la normativa internacional permet una presncia , com a
mxim, de 0,05 ppm de mercuri, estem dins la normativa mediambiental
internacional?
8. En laigua de mar hi ha una proporci de 0,003 g dcid ortosilcic per cada
litre daigua. Sabries expressar aquesta concentraci en molaritat?
Teoria cinticomolecular dels gasos
9. Segons la teoria cinticomolecular dels gasos, s possible que dos gasos a
la mateixa temperatura puguin tenir diferent energia cintica mitjana segons la
seva frmula molecular?
10. A partir de les dues equacions E c = 3/2 k T i Ec = 1/2 m v2 dedueix si les
molcules de dos gasos de masses diferents tindran igual velocitat mitjana a la
mateixa temperatura absoluta. Considera, per exemple, el N 2 i el CO2.
11. Si la velocitat quadrtica mitjana es pot avaluar a partir de lequaci
v = (3RT/M),
on R=8,314 Jmol-1K-1, T s la temperatura absoluta en kelvin i M s la massa
molar en kgmol-1, calcula la velocitat quadrtica mitjana de les molcules
dheli, de massa molecular 4 gmol-1 a 273 K de temperatura.
12. Calcula quantes vegades s ms gran la velocitat molecular quadrtica
mitjana dun gas a 1000 C (1273 K) que a 20 C (293 K).
13. Quantes vegades s ms gran la velocitat molecular quadrtica mitjana de
lhidrogen que la de loxigen a una temperatura determinada? Quina s la
velocitat molecular de loxigen a 25 C?

Departament de Cincia i Tecnologia

14. Els gasos amonac i bromur dhidrogen es difonen en un tub estret, en

sentits oposats, i surten dels punts X i Y en el mateix instant. Quan es
troben, formen bromur damoni, NH4Br.

a) Expliqueu raonadament si el bromur damoni es formar en el punt A, B o C

de la figura.
b) Lamonac gass t una densitat de 769,6 g m 3 a 1,0 bar i a 273 K.
Calculeu-ne la densitat en aquestes condicions de pressi i temperatura si es
comports com un gas ideal, i justifiqueu-ne la diferncia a partir del model
cinticomolecular dels gasos.
Dades: Masses atmiques relatives: H = 1,0; N = 14,0; Br = 79,9
Constant dels gasos ideals: R= 8,31 102 bar L K1mol1
15. Quan es mesura experimentalment el volum que ocupa un mol de gas, en
determinades condicions de pressi i temperatura, sobtenen les segents
dades:
Volum molar de gasos reals, a 0oC i 1,00105 Pa
Gas
amonac

Volum molar (l mol-1)

22,38

dixid de carboni

22,55

hidrogen

22,72

oxigen

22,68

a) Quin seria el volum molar dun gas ideal, a 0 oC i 1,00 105 Pa? En quines
condicions de pressi i temperatura, el comportament dels gasos reals s molt
semblant al dels gasos ideals? Justifiqueu la resposta a partir de la teoria
cinticomolecular dels gasos.
b) Perqu creus que lamonac es desvia ms del comportament ideal que
lhidrogen?
Dades. R = 8,31 J K-1 mol-1
16. En la diagnosi de malalties respiratries sutilitza com a prova la difusi
pulmonar de monxid de carboni (DLCO), que permet avaluar el procs de

Departament de Cincia i Tecnologia

transferncia doxigen des dels pulmons (alvols) fins a la uni amb

lhemoglobina continguda en els glbuls vermells de la sang.

a) En qu consisteix la difusi gasosa? Quina relaci hi ha entre la

velocitat de difusi de loxigen i la del monxid de carboni?
b) El volum molar del CO s 22,40 L mol1 i el del CO2 s 22,26 L mol1, a 0
C i 1,0 atm. Determineu el volum molar dun gas ideal en aquestes
condicions i justifiqueu el possible desviament del comportament ideal dels
dos gasos a partir de la teoria cineticomolecular dels gasos.
Dades: Constant dels gasos ideals: R = 0,082 atm L K1 mol1
Masses atmiques relatives: C = 12,0; O = 16,0
Diagrames de fases
17.
Si tenim gel a -0,5 C i hi apliquem un buit inferior a 0,006 atm, qu
penses que passar?
s possible tericament tenir aigua lquida a una pressi inferior a 0,006 atm?
18. Tant la condensaci com la solidificaci alliberen calor. Quin procs allibera
ms calor? Per qu?
19. Si connectem a una bombona de but un bufador pistola apte per escalfar
industrialment i lencenem, observarem que lenvs taronja de la bombona es
glaa per la part de fora. A qu s degut aquest efecte?
20. Observa la figura del punt triple de laigua.
a) Et sembla que s possible que es mantingui en estat lquid a una pressi de
2,5 mmHg?
b) I a una pressi de 6 mmHg?
21. En quines condicions ha destar laigua per qu es mantingui en estat lquid
a una temperatura inferior a 0 C?

Departament de Cincia i Tecnologia

22. Per qu el but que hi ha a linterior de les bombones es troba

principalment en estat lquid i quan crema est en estat gass?
23. Observa el diagrama de fases del CO2 i determina:
a) La temperatura a la qual el CO2(s) sublima a la pressi d1 atm.
b) Fins a quina pressi el CO2(s) sublima
c) El punt triple del CO2.
d) La temperatura i la pressi crtiques del CO2.
e) Si la temperatura de fusi del CO2(s) augmenta o disminueix amb la pressi
externa.
f)Si volem fondre el CO2 slid, quina s la pressi mnima necessria perqu
passi a lestat lquid?
g) A quina temperatura mnima ho far? (Veure fig 1.12 llibre pg 24)
Determinaci estructural
24. La frmula molecular dun compost orgnic s C 5H10O. Es tracta dun
compost lineal que pot tenir un doble enlla C=C o un doble enlla C=O. A partir
de la figura i taula segent:
Espectre dabsorci a linfraroig (IR) del compost C5H10O

Absorcions de diversos grups funcionals a linfraroig (IR)

Nombre dona
Grup funcional

Departament de Cincia i Tecnologia

(cm-1)
3400
3100
2900

O-H N-H
CH
(carboni enllaat a un altre
carboni amb enlla doble, C=C)
CH
(carboni enllaat a un altre
carboni amb enlla simple, C-C)

1710
1610

C=O
C=C

a) Argumenteu quin dels segents compostos, X, Y o Z, s compatible amb la

frmula i lespectre infraroig donat:
Compost X:
Compost Y:
Compost Z:

3-pentanona
cid pentanoic
2-penten-1-ol

CH3CH2COCH2CH3
CH3CH2CH2CH2COOH
CH3CH2CH=CHCH2OH

b) Expliqueu, breument, en qu es basa lespectroscpia infraroja. Quina s la

causa dels pics que apareixen en un espectre dinfraroig (IR)?
25. Al laboratori disposem dun dissolvent lquid incolor, dolor caracterstica i
amb un punt debullici de 114C, que correspon a un compost de frmula
molecular C2H3Cl3. Per determinar-ne lestructura, senregistra lespectre de
ressonncia magntica nuclear de prot (RMN) daquest compost.
a) En leix dabscisses dun lespectre de ressonncia magntica nuclear es
representa el desplaament qumic. Defineix aquest concepte.
b) Expliqueu com es deduiria, a partir de lespectre de ressonncia magntica
nuclear, si el dissolvent es correspon a l1,1,2-tricloroet o a l1,1,1-tricloroet.
26. Quan sanalitza la butanona, CH3CH2COCH3, per espectrometria de
masses, sobtenen els segents valors del quocient massa/crrega: 72, 57, 43,
42, 29, 27 i 15.
a) Indiqueu, breument, els processos bsics que tenen lloc quan un compost s
analitzat per espectrometria de masses.
b) Indiqueu a quin i poden correspondre els pics amb els valors de
massa/crrega 72 i 43, suposant que la crrega es la unitat. Aquests dos pics
es veurien si en lloc de la butanona shagus analitzat la propanona? Raoneu
les respostes.
Dades. Masses atmiques relatives: C = 12; O= 16; H=1

Departament de Cincia i Tecnologia

27. Per a determinar lestructura de les molcules, la qumica utilitza diferents

tcniques, com ara lespectroscpia infraroja, la ressonncia magntica nuclear
o lespectrometria de masses. En la figura segent, es mostra lespectre
infraroig (IR) duna molcula:
Espectre infraroig duna molcula

a) Indiqueu quina magnitud es representa en cadascun dels eixos dun

espectre infraroig. Expliqueu breument el procs que experimenta un compost
qumic quan s irradiat amb radiaci infraroja. [1 punt]
b) Considereu les substncies qumiques segents:
He
CH4 CH3CH2CH2CH2CH2CH2CH2OH NH2CH2COOH
Indiqueu quin o quins compostos no produeix cap pic en un espectre infraroig i
quin en produeix ms. Justifiqueu les respostes.[1 punt]
28. El ciclohex i l1-hex tenen la mateixa frmula molecular, C6H12. Com
utilitzaries lespectroscpia infraroja per diferenciar-los?
29. Sha enregistrat lespectre dIR de diferents compostos orgnics.
Considerant les dades que set donen a la taula 1, sabries associar els
compostos als seus espectres?

Compostos Espectres IR

Departament de Cincia i Tecnologia

Prop

2-propanol

Propanona

Enlla

Compostos on es troba

Absorci nombre
dona (cm-1)

Departament de Cincia i Tecnologia

C-H
C=C
C=O
CO
OH
N-H

Alcans, alquens.
Alquens
Aldehids, cetones,cids, sters
Alcohols, ters, sters
Sense enlla dhidrogen
Amb enlla dhidrogen (alcohols, fenols)
Amb enlla dhidrogen (cids carboxlics)
amines

2.840 a 3.095
1.610 a 1.680
1.680 a 1.750
1.000 a 1.300
3.580 a 3.670
3.230 a 3.550
2.500 a 3.000
3.100 a 3.400

30.
La producci de la propanona, CH 3COCH3, anomenada habitualment
acetona, s un indicador de creixement econmic pel gran s que sen fa en la
indstria de plstics, fibres i medicaments, entre altres productes. Per a
comprovar la puresa de lacetona produda es poden emprar tcniques com
lespectrometria de masses o lespectrofotometria dinfraroig.
En la figura es mostra lespectre de masses de lacetona:

a) Indiqueu quina magnitud es representa en leix dabscisses de lespectre de

masses. Interpreteu la informaci de lespectre indicant a qu poden ser deguts
els pics que sobtenen en els valors 15, 43 i 58.
b) Quines magnituds es representen en els dos eixos dun espectre infraroig?
Quina informaci til ens proporcionaria lespectre infraroig duna mostra
dacetona per comprovar si est o no impurificada amb 2-propanol?
Dades: Masses atmiques relatives: H = 1,0; C = 12,0; O = 16,0

31. Una indstria qumica ha utilitzat lespectroscpia dinfraroig (IR) per a

identificar un compost pur. Experimentalment sha obtingut lespectre
segent:

Departament de Cincia i Tecnologia