Modul 1 Introduccio A La Informacio Financera

Conceptes
bsics de la
comptabilitat
Jos Mara Lpez de Pedro
P09/01502/00332
FUOC P09/01502/00332
Conceptes bsics de la comptabilitat
FUOC P09/01502/00332
ndex
Introducci ................................................................................................ 5
Objectius ..................................................................................................... 6
1. Les finalitats de la comptabilitat ................................................... 7
2. Els usuaris de la comptabilitat ........................................................ 8
3. Divisi de la comptabilitat ............................................................... 10
4. La normativa espanyola sobre informaci comptable ............. 12
4.1. La planificaci o normalitzaci comptable a Espanya ..................... 12
4.2. Lltim procs dharmonitzaci comptable a la Uni Europea ....... 12
5. Revisi del Pla general de comptabilitat ...................................... 15
6. Les funcions de la comptabilitat financera ................................. 17
6.1. El registre de les operacions .............................................................. 18
6.2. Lelaboraci dels estats financers ...................................................... 19
6.3. Lanlisi i la interpretaci dels estats financers ................................ 20
7. Llibres i documents de la informaci comptable ....................... 21
7.1. En la funci de registre ..................................................................... 21
7.2. En la funci delaboraci dels estats financers ................................. 26
7.2.1. El balan de situaci .............................................................. 26
7.2.2. El compte de prdues i guanys .............................................. 28
7.2.3. Lestat de canvis en el patrimoni net .................................... 31
7.2.4. Lestat de fluxos defectiu ...................................................... 31
7.2.5. La memria ........................................................................... 32
7.3. Altres documents relatius a la informaci comptable ...................... 32
Resum .......................................................................................................... 34
Casos prctics ............................................................................................ 35
Solucionari ................................................................................................. 36
Glossari ....................................................................................................... 36
Bibliografia ................................................................................................ 37
FUOC P09/01502/00332
FUOC P09/01502/00332
Introducci
En un passat no lluny era freqent associar el terme comptabilitat amb el procs de registrar les operacions que es feien a lempresa. Tanmateix, els ltims
anys lrea de la comptabilitat sha enriquit amb nocions i eines que li han perms millorar-ne la utilitat. Daquesta manera, la comptabilitat troba avui el seu
sentit en la capacitat per a oferir a una mplia varietat dagents una imatge fidel
de la situaci patrimonial, els fluxos defectiu i els resultats de lempresa.
Per a aconseguir aquesta finalitat, la legislaci espanyola ha estat objecte
duna important reforma que ha afectat de manera directa les normes que regulen la comptabilitat. El sentit ms general daquesta reforma ha estat encaixar la legislaci espanyola en lltima estratgia dharmonitzaci que ha
emprs la Uni Europea. Per a dur a terme aquesta reforma, durant lany 2007
shan publicat nombroses normes que han tingut un gran impacte en el marc
legal de la comptabilitat. Nhi ha prou danomenar, a tall dexemple, la Llei
16/2007, de 4 de juliol, per a la reforma i adaptaci de la legislaci mercantil
en matria comptable; el Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual
saprova el nou Pla general de comptabilitat, i el Reial decret 1515/2007, de 16
de novembre, pel qual saprova el Pla general de comptabilitat per a les petites
i mitjanes empreses.
Com era lgic preveure, aquest nou marc ha comportat canvis importants en la
prctica comptable que feien les empreses, mentre que ha augmentat el contingut de la informaci que aquelles han doferir. En el mdul que ara iniciem descriurem les caracterstiques generals daquest marc, i dedicarem una atenci
especial al Pla general de comptabilitat (PGC) vigent. Tractarem de posar de manifest quina ha estat la lgica que ha portat la legislaci comptable al seu estat
actual. Per abans de revisar el marc, estudiarem quines finalitats persegueix la
comptabilitat, en quines rees es divideix, en quins llibres i documents es recull
la informaci comptable i quins agents estan interessats a interpretar-la.
En alguns apartats daquest mdul ens referirem a lanterior Pla general de comptabilitat aprovat el 1990. En fer aquestes referncies pretenem que els estudiants
que lhan estudiat o lhan aplicat en el passat puguin entendre amb facilitat els
principals canvis que ha aportat el nou PGC. Entre els objectius del mdul no est, tanmateix, exposar totes les modificacions que shan incls en el nou Pla, per
la qual cosa els altres estudiants poden passar per alt aquesta informaci.
FUOC P09/01502/00332
Objectius
En finalitzar aquest mdul, lestudiant haur de ser capa del segent:

1.
Enunciar quina s la finalitat que persegueix la comptabilitat.
2.
Explicar els possibles significats que pot assumir aquest terme.
3.
Enunciar els principals usuaris de la informaci comptable, explicant el tipus de decisions que acostumen a prendre partint daquesta informaci.
4.
Distingir les diferents rees en qu es divideix la comptabilitat.
5.
Descriure en qu consisteixen les diferents funcions que exerceix la

comptabilitat.
6.
Enunciar els llibres i documents que serveixen de suport per a la informaci comptable.
7.
Exposar les normes que integren el marc legal de la comptabilitat a Espanya.
8.
Explicar el procs dharmonitzaci comptable que ha tingut lloc a la

Uni Europea.
9.
Aplicar els principals conceptes de la tcnica comptable.
10. Explicar el contingut bsic i la utilitat dels estats financers.
FUOC P09/01502/00332
1. Les finalitats de la comptabilitat
Per a molts directius, la comptabilitat no s ms que una feixuga crrega que

han de suportar les seves empreses i que noms serveix per a registrar les operacions que aquestes fan amb altres agents (com comprar i vendre productes,
pagar les nmines als treballadors, liquidar els impostos, etc.). Per aquesta
funci de registre s un pas intermedi que permet a lempresa elaborar una informaci que sigui til per a tots els agents que hi tenen un inters.
Podem veure aix que el terme comptabilitat t un primer sentit: el procs que
t lloc en les empreses a fi doferir una imatge clara i fiable dels seus resultats
i de la seva situaci patrimonial.
Per la comptabilitat s alguna cosa ms que un conjunt de tcniques que diriament utilitzen les empreses.El terme t un segon sentit, ms ampli, en qu
tenen cabuda, juntament amb les tcniques de registre i elaboraci dels estats
financers, un vast conjunt de conceptes i tcniques que permeten a diversos
agents analitzar i interpretar la informaci comptable. En aquest segon sentit,
podrem qualificar la comptabilitat com una verdadera rea de coneixement.
Prenent com a base tots dos sentits, podem definir la comptabilitat com
un conjunt de tcniques i coneixements que, en la seva aplicaci prctica, permeten a les empreses elaborar una informaci economicofinancera sobre lestat del seu patrimoni i els seus resultats, alhora que
permeten a diversos agents analitzar i interpretar aquella informaci a
fi de prendre les decisions que considerin ms adequades.
En conseqncia, podem deduir que la verdadera finalitat de la comptabilitat

consisteix a oferir a un nombre cada vegada ms ampli dagents una informaci clara i fiable sobre els resultats i la situaci de lempresa que els permeti
prendre les seves decisions (dinversi, cooperaci, finanament, etc.). Aquest
ha estat sens dubte el sentit que ha orientat la seva evoluci en les societats
Finalitats
de la comptabilitat
Al llarg de la histria, la informaci comptable ha estat emprada
amb finalitats molt diverses. La
comptabilitat ha servit a la prctica per a complir objectius tan
concrets com quantificar el resultat dels tractes comercials entre dos agents, reflectir el valor
dun patrimoni, calcular limpost
que sha de pagar sobre el benefici, etc. Per tant, no sembla que
puguem atribuir a la comptabilitat una nica finalitat que hagi
estat constant al llarg dels anys,
sin que, ms aviat, aquesta finalitat ha anat canviant i evolucionant amb el temps en funci
de les caracterstiques de cada situaci i de les necessitats concretes dels agents.
capitalistes desenvolupades.
Les ltimes dcades aquest objectiu comunicatiu sha tornat encara ms ambicis. Els usuaris de la informaci comptable volen conixer la situaci actual de lempresa, per tamb volen tenir una informaci que els permeti fer
prediccions sobre la possible evoluci que seguiran els resultats, el patrimoni
i els fluxos defectiu de lempresa. Per a cobrir aquest tipus de demandes
shan produt diverses reformes legals, de les quals parlarem en lapartat 4
daquest mdul.
Vegeu lapartat 4, La normativa

espanyola sobre informaci comptable,
daquest mdul didctic.
FUOC P09/01502/00332
2. Els usuaris de la comptabilitat
Des que els ssers humans van fer les primeres anotacions que podrem considerar comptables, vers lany 4000 aC, fins a arribar a lenorme sofisticaci que
ha assolit avui la informaci comptable, el cam recorregut per la comptabilitat no ha estat fcil, ni curt. Les ltimes dcades la seva evoluci ha estat sotmesa a contnues pressions (lapogeu dels mercats borsaris, la globalitzaci
dels intercanvis, la repercussi internacional dels escndols financers, etc.)
que lhan portat a oferir una informaci cada vegada ms comprensible i ms
til, per a un segment cada vegada ms ampli dagents.
Aquests agents, coneguts com a usuaris de la comptabilitat, lanalitzen i interpreten des de diferents punts de vista segons quina sigui la seva relaci amb lempresa, per amb la finalitat comuna que es formi un judici que els permeti
orientar les seves decisions. Els terics de la comptabilitat divideixen sovint
aquests agents en dos grans grups: els usuaris interns de la comptabilitat i els usuaris externs.
Els usuaris interns de la comptabilitat sn els que participen directament en la gesti o en lactivitat diria de lempresa.
Els usuaris externs sn els agents que no prenen part en la gesti o en
lactivitat corrent de lempresa, si b es veuen afectats per la situaci o
els resultats daquesta.
En les lnies segents, i sense nim dexhaurir-los, esmentem alguns dels usuaris ms freqents:
1) Entre els usuaris interns de la comptabilitat destaquen:
a) Els directius o administradors: poden arribar a participar en lelaboraci de la informaci comptable, i la utilitzen com un instrument de suport
per a prendre les seves decisions relacionades amb la gesti.
b) Els treballadors i els seus representants: valoren la capacitat de lempresa per a fer front a les seves retribucions, actuals o futures. A ms, la informaci comptable els permetr definir les seves demandes dincrements
salarials, de contractaci i formaci professional, les seves estratgies de negociaci collectiva, les seves reivindicacions per al manteniment de locupaci o per a la millora en les condicions de treball, etc.
2) Entre els usuaris externs es troben:
a) Els propietaris actuals i potencials: els interessa avaluar la capacitat de
lempresa per a retribuir les seves aportacions. Si els inversors fossin estric-
FUOC P09/01502/00332
tament racionals, basarien en aquesta informaci totes les seves decisions

de compra o venda daccions, per la realitat dels mercats borsaris ens demostra que aquest no s sempre el seu principal criteri.
b) Les entitats de crdit: els agents que subministren fons a lempresa avaluaran la capacitat que t aquesta per a reemborsar els seus prstecs i pagar
els interessos.
c) Els provedors i altres creditors comercials: els interessa valorar el risc
que lempresa no pugui atendre en el futur el pagament dels deutes que ha
contret amb ells.
d) Els clients i altres deutors comercials: poden analitzar la capacitat
productiva i financera de lempresa, a fi de considerar si els conv iniciarhi o mantenir-hi relacions comercials.
e) El Govern i altres organismes pblics: a lAdministraci tributria li
interessa comprovar si les liquidacions de limpost sobre el benefici, o de
qualsevol altre impost, shan fet de manera correcta. A ms, els diferents nivells de govern que concorren en linterior dun estat (Govern central, comunitats
autnomes,
municipis,
etc.),
fins
tot
institucions
supranacionals, poden emprar la informaci comptable per a finalitats diverses: valorar la concessi de subvencions, elaborar estadstiques que orientin desprs les seves poltiques, etc.
f) El pblic en general: aquest ampli i heterogeni grup dagents inclou,
entre altres possibles clients, associacions de consumidors, organitzacions
no governamentals o fins i tot lopini pblica. Qualsevol daquests agents
pot esperar de les empreses que informin sobre determinades poltiques.
Aquest s el cas de les demandes recents destratgies que siguin socialment
responsables i ambientalment sostenibles. Animats per aquesta exigncia,
les empreses ja han comenat a incloure en els seus comptes dades relatives
a les seves poltiques socials i mediambientals.
Escndols recents com els dEnron als Estats Units, Parmalat a Itlia o Afinsa a Espanya
sn clars exemples de males prctiques comptables (incorreccions en la valoraci dels actius, falta de registre dalgunes operacions, ocultaci de documents als auditors, etc.).
Per tamb ens poden servir per a illustrar lampli grup dagents (actuals accionistes, possibles inversors, provedors, bancs, etc.) que tenen un inters en lempresa i mereixen tenir una imatge fidel daquesta. Perqu aquests agents disposin duna informaci que els
resulti clara i fiable, s necessari que hi hagi un marc legal adequat, per tamb que actun amb eficcia una srie de mecanismes de control* que garanteixin el compliment de
les normes.
* En lapartat 3.6.2 del mdul

Contingut dels estats financers
expliquem la funci que compleixen, en
aquest sentit, els auditors de comptes.
FUOC P09/01502/00332
10
3. Divisi de la comptabilitat
La comptabilitat, entesa com una rea de coneixement, cobreix una extensa

rea. Per aquest motiu, i per a tenir una visi adequada del conjunt, intentem
ara diferenciar-ne les parts. Encara que podrem fer la tasca a partir de molts
criteris, ens limitarem a utilitzar aquells que desprs ens permetran ubicar el
contingut de lassignatura.
1) Atenent lmbit daplicaci que persegueix, podem distingir entre:
a) Microcomptabilitat: aplicable a les unitats econmiques destinades a

la producci i el consum (famlies, individus, empreses, etc.).
b) Macrocomptabilitat: emprada per lEstat o qualsevol altra Administraci pblica amb la intenci delaborar una comptabilitat agregada. Aquesta
comptabilitat permet assignar un valor a conceptes com ingrs nacional, despesa nacional, nivell de renda per habitant, etc. Lobjectiu final daquesta
comptabilitat s poder oferir una imatge fidel del conjunt de lactivitat econmica desenvolupada durant un perode (un trimestre, un semestre, un
any, etc.) en la unitat geogrfica triada. Per a elaborar aquesta comptabilitat
sutilitzen mtodes economtrics i estadstics que no tenen res a veure amb
les tcniques i els instruments de la microcomptabilitat.
2) Dins de la microcomptabilitat, i segons el tipus denfocament que assumeix, podem parlar del segent:
a) Comptabilitat general: estudia els principis comptables generals que

sn aplicables a qualsevol tipus de subjecte.
b) Comptabilitat aplicada: adapta laplicaci dels principis comptables

generals a les caracterstiques duna determinada classe de subjecte.
3) Al seu torn, dins de la comptabilitat aplicada, segons quin sigui el subjecte a qu es refereix, podem distingir entre el segent:
a) Comptabilitat privada: referida a un empresari individual o a una persona jurdica de naturalesa privada, amb nim de lucre o sense.
b) Comptabilitat pblica: referida a organismes o entitats oficials (com

lEstat, les comunitats autnomes, els ajuntaments, etc.).
FUOC P09/01502/00332
11
4) Finalment, dins de la comptabilitat privada, i atenent el tipus dinformaci

que subministra, podem parlar del segent:
a) Comptabilitat financera o externa: orientada a oferir la imatge fidel
del patrimoni, de la situaci financera i dels resultats duna empresa, a
partir del registre de les operacions que aquella ha realitzat amb altres
agents de lexterior.
b) Comptabilitat analtica, de costos, de gesti o interna: persegueix estimar els costos en qu ha incorregut o haur dincrrer una empresa per
completar els seus productes o serveis.
Podem resumir aquestes classificacions en la figura segent.
Figura1. Divisi de la comptabilitat
Com acabem de veure, la comptabilitat s un extens camp que podem dividir

en diverses rees segons que atenguem un criteri o laltre. Conv esmentar en
aquest punt quines seran les zones per les quals ens faran transitar aquests materials. Amb relaci als tres primers criteris, tots els mduls ens guiaran per
lrea de la microcomptabilitat (segons lmbit daplicaci), de la comptabilitat aplicada (segons el tipus denfocament) i de la comptabilitat privada (segons quin sigui el subjecte), atenent en concret la informaci comptable que
elaboren les empreses.
Amb relaci al quart criteri (el tipus dinformaci que subministra), els primers tres mduls ens portaran per lrea de la comptabilitat financera, mentre
que els dos ltims ens guiaran a travs de la comptabilitat analtica o interna.
Comptabilitat analtica
La comptabilitat analtica s
emprada sovint pels directius
per a prendre decisions que
afecten la producci i el preu
de venda dels productes. Per
aquest motiu, les regles i criteris que li serveixen de base no
estan recollits en cap norma
que sigui obligatria per a totes les empreses. Aquesta llibertat, respecte a la forma i el
contingut, fa que cada empresa elabori el seu propi sistema
de registre i control de costos,
segons quines siguin les seves
caracterstiques i necessitats
particulars.
A lestudi de la comptabilitat analtica hi

dedicarem el mdul Comptabilitat i
gesti de costos daquesta assignatura.
FUOC P09/01502/00332
12
4. La normativa espanyola sobre informaci comptable
4.1. La planificaci o normalitzaci comptable a Espanya

Perqu la comptabilitat pugui complir la seva funci comunicativa, es necessita fixar un sistema de normes que sigui obligatori per a totes les empreses i
fcil de conixer per a tots els agents.
En aquest sentit, sentn que la planificaci o normalitzaci comptable s el conjunt de normes a qu sha dajustar la informaci comptable que elaboren les empreses.
Sintenta aconseguir aix una homogenetat en les regles i criteris comptables que permeti a tots els usuaris analitzar la informaci duna empresa i
comparar-la, si volen, amb la informaci daltres empreses o amb la daltres
perodes de la mateixa empresa.
Com s fcil dentendre, aquest conjunt de normes no pot ser arbitrari per a
cada empresa, sin que ha de ser com i obligatori per a totes. Als pasos de
tradici anglosaxona aquesta normalitzaci ha estat promoguda per organitzacions privades, compostes per experts comptables. En altres pasos de tradici europea continental, aquesta tasca lhan dut a terme organismes de
naturalesa oficial (com s el cas dEspanya* o de Frana).
La incorporaci dEspanya a la Comunitat Econmica Europea (CEE), l1 de gener
de 1986, va imposar la necessitat dadaptar la legislaci mercantil existent en matria de societats a les directives de la CEE. Aquesta tasca es va fer al seu moment
per mitj de la Llei 19/1989 de reforma parcial i adaptaci de la legislaci mercantil en matria de societats, norma que va donar lloc a lactualitzaci del Pla general
de comptabilitat vigent en aquell moment, i aprovat el 1973.
Uns quants mesos ms tard es va publicar el segon Pla general de comptabilitat,
aprovat pel Reial decret 1643/1990, de 20 de desembre, que ha estat vigent des de
lany 1991 fins a lany 2007. Amb laprovaci daquest Pla es pretenia que la informaci que facilitessin les empreses espanyoles fos fcilment comparable amb
la que subministraven les empreses dels altres estats membres de la CEE.
4.2. Lltim procs dharmonitzaci comptable a la Uni Europea

En lactual marc de la Uni Europea (UE), les directives comunitries havien
estat durant anys leina bsica per a aconseguir lharmonitzaci comptable. La
* A Espanya, lentitat encarregada de

promoure aquesta normalitzaci ha estat
lInstitut de Comptabilitat i Auditoria de
Comptes (ICAC), organisme que depn
del Ministeri dEconomia i Hisenda.
FUOC P09/01502/00332
13
Quarta Directiva (1978) per als comptes individuals i la Setena Directiva

(1983) per als comptes consolidats havien obligat els estats membres a adaptar
les seves legislacions mercantils i comptables a la recerca de lharmonitzaci
desitjada. Tanmateix, lelevat grau de discrecionalitat que aquestes directives
permetien els havia impedit assolir el grau duniformitat esperat en les prctiques comptables dels diferents estats membres de la UE.
A ms, la creixent globalitzaci dels mercats plantejava el problema de la comparabilitat de la informaci comptable ms enll dels lmits de la UE, especialment als Estats Units. Cada vegada amb ms freqncia, les empreses
europees acudien als mercats internacionals per buscar possibles accionistes,
socis per a formar aliances o simplement finanament. Aquest fet les obligava
a reelaborar els seus estats financers segons els criteris vigents en aquells mercats, i incorrien aix en un considerable increment dels costos.
Aquesta situaci va portar els organismes europeus a reflexionar sobre el cam
que havien de seguir per a millorar la comparabilitat de la informaci
comptable. La internacionalitzaci dels mercats exigia emprendre un nou
procs dharmonitzaci que permets comparar la informaci de les empreses
no solament a linterior dun pas, o en el marc ms ampli de la UE, sin a escala mundial. Davant daquesta nova exigncia, la UE va adoptar el 1995 una
nova estratgia dharmonitzaci, i va mostrar la seva preferncia per les normes internacionals de comptabilitat (NIC), denominades normes internacionals
dinformaci financera (NIIF) si han estat aprovades a partir de 2002, i promo-
GAAP
Lany 2001, lempresa espanyola Telefnica, SA acudia a la Borsa de Nova York per negociar les
seves accions. En haver de reelaborar els seus comptes segons
les normes comptables americanes, conegudes com
a GAAP (General accepted accounting principles), els beneficis
de la companyia, que
a Espanya havien pujat a
2.106 milions deuros, es van
convertir en prdues per un valor de 7.182 milions deuros, i els
seus fons propis van augmentar
de 26.862 milions deuros
a 31.770 milions deuros.
Aquesta divergncia en el valor
dels resultats i dels fons propis
afectava altres empreses espanyoles amb ttols negociats a la
borsa americana (BBVA, Repsol,
Endesa, etc.), i posava de manifest les clares diferncies que hi
havia entre els criteris comptables aplicats als dos pasos.
gudes per lInternational Accounting Standards Board (IASB).
El primer resultat tangible daquesta nova estratgia dharmonitzaci va ser la

decisi de la Comissi Europea per la qual tots els grups dempreses radicats
a la UE que cotitzessin a la borsa i elaboressin estats financers consolidats
haurien dajustar la seva comptabilitat, a partir de lany 2005, als criteris
imposats per les NIC/NIIF. Com a extensi daquesta regla, els grups dempreses radicats a la UE que no cotitzaven a la borsa podien optar per acollir-se
voluntriament a aquestes normes per elaborar els seus estats financers consolidats. Amb aquestes mesures es pretenia assegurar la convergncia del sistema
comptable europeu amb un patr internacional, comenant pels grups cotitzats dempreses.
Per per a continuar avanant en aquesta lnia, arribava el moment dimplantar a tots els pasos de la UE els criteris imposats en les normes internacionals. Laplicaci daquestes NIC/NIIF als sistemes comptables nacionals
requeria modificacions legislatives importants. Per aquest motiu, i a instncies
del Ministeri dEconomia, es va constituir al nostre pas una comissi dexperts amb el doble objectiu delaborar un informe sobre la situaci a Espanya
de la comptabilitat i de proposar les lnies bsiques que havia de seguir la reforma.
International Accounting
Standards Board
LInternational Accounting
Standards Board s un organisme de carcter privat que t la
seu social a Londres i est format per experts comptables de
prestigi mundial. El predecessor daquest organisme va ser
lInternational Accounting
Standards Committee (IASC),
fundat el 1973 i convertit en
lIASB a partir de 2001. Les normes elaborades per lIASB (conegudes com a NIC o NIIF)
no tenen carcter vinculant.
El principal objectiu de lIASB
consisteix a promoure un conjunt destndards comptables
dalta qualitat i que siguin vlids a escala mundial.
FUOC P09/01502/00332
14
Els treballs daquesta comissi van finalitzar el juny de 2002, amb laprovaci
dun informe conegut com el Llibre blanc per a la reforma de la comptabilitat a
Espanya. Els assumptes de qu tractava el Llibre blanc afectaven, entre altres, la
valoraci dels actius i passius, els continguts i lestructura dels estats financers,
la comptabilitat de les petites empreses i les modificacions que shavien dintroduir en el marc legal de la comptabilitat a Espanya.
Com a conseqncia daquest procs, i a fi dassegurar la convergncia de la
comptabilitat espanyola amb les NIC/NIIF, es va aprovar la Llei 16/2007, de 4
de juliol, de reforma i adaptaci de la legislaci mercantil en matria comptable per a la seva harmonitzaci internacional sobre la base en la normativa de
la Uni Europea. Per mitj daquesta llei sintroduen els canvis necessaris en
la legislaci mercantil (Codi de comer, Llei de societats annimes i Llei de societats de responsabilitat limitada), mentre es facultava el Govern per a promulgar un nou Pla general de comptabilitat, que va ser definitivament
aprovat en el Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, que va entrar en
vigor a partir de l1 de gener de 2008. Addicionalment, el Govern va aprovar, mitjanant el Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre, el Pla general
de comptabilitat de petites i mitjanes empreses, que t en consideraci les especials caracterstiques daquest tipus dempreses.
FUOC P09/01502/00332
15
5. Revisi del Pla general de comptabilitat
El nou PGC, en vigor des de l1 de gener de 2008, presenta una estructura similar a la daltres plans anteriors. Tanmateix, recull importants novetats orientades a aconseguir que els estats financers ofereixin una imatge ms fiable i
ms til de la situaci i els resultats de lempresa.
El PGC s la norma bsica que regula la prctica de la comptabilitat a Espanya. Per aquest motiu, proposem fer un breu reps que ens ajudi a familiaritzar-nos amb la seva estructura. El PGC vigent es divideix en cinc parts:
1) Marc conceptual de la comptabilitat: recull els documents que formen
els comptes anuals, i tamb els principis, les normes i els criteris que han
de fer que els comptes anuals siguin la imatge fidel del patrimoni, la situaci financera i els resultats de lempresa.
2) Normes de registre i valoraci: cont les normes que han dorientar el
registre i la valoraci de les diferents transaccions i elements patrimonials
de lempresa.
3) Comptes anuals: inclou les normes per a elaborar els comptes anuals, i
tamb els models, normal i abreujat, en qu sha de formular cada un dels
documents que integren els comptes.
4) Quadre de comptes: cont els grups, subgrups i comptes, degudament
Nou PGC
Sense nim de ser exhaustius,
esmentem els principals canvis
que ha suposat el nou pla:
a) En els documents tradicionals que componien els comptes anuals (balan, compte de
prdues i guanys i memria)
shan incorporat dos nous documents: lestat de canvis en el
patrimoni net i lestat de fluxos
defectiu.
b) Sofereixen definicions precises dels elements que integren els comptes anuals.
c) Shi han introdut noves regles per a valorar i registrar els
actius, passius, ingressos i despeses.
d) Shi han afegit nous criteris
per a valorar els actius i passius.
Aquesta varietat de criteris ha
trencat la tradicional hegemonia del cost histric o preu
dadquisici.
e) Sha ampliat el contingut de
la memria. Sexigeix ara a les
empreses que ofereixin ms informaci (sobre levoluci
dempreses filials, participacions significatives, deteriorament del fons de comer,
autocartera, etc.), de manera
que els usuaris disposin de ms
informaci qualitativa sobre
lestat de lempresa
codificats, i amb un ttol expressiu del seu contingut, que han de servir per
a registrar els elements de lempresa.
Aquest quadre de comptes no pretn exhaurir totes les situacions que poden
sorgir en la vida real. Per aquest motiu, i a fi de dotar les empreses de ms grau
de flexibilitat, les parts quartes i cinquenes del PGC no sn obligatries.
5) Definicions i relacions comptables: inclou les definicions dels elements que formaran part del balan, del compte de prdues i guanys i de
lestat de canvis en el patrimoni net, incloent-hi una explicaci detallada
del funcionament dels comptes.
En definitiva, podem dir que laprovaci del nou pla ha representat un important salt en el desenvolupament legal de la comptabilitat. El Pla vigent incorpora nous criteris de valoraci, noves definicions delements, nous documents
comptables. Partint daquesta informaci, els agents podran estimar amb ms
certesa quina s la situaci actual de lempresa, quines estratgies utilitza, quines sn les seves poltiques per a valorar i estimar els riscos, de quines fonts
a
En el mdul Contingut dels estats
financers revisarem amb detall el
contingut del marc conceptual i lapartat
dedicat als comptes anuals.
FUOC P09/01502/00332
16
obt els seus fluxos defectiu, quines sn les tendncies histriques, i en funci
daquestes, qu s raonable esperar, etc. Aquest increment en la quantitat i
qualitat de la informaci ha de contribuir que els diferents usuaris prenguin
les seves decisions amb un millor coneixement de la realitat de lempresa.
FUOC P09/01502/00332
17
6. Les funcions de la comptabilitat financera
Sovint els manuals de comptabilitat intenten precisar lessncia de la comptabilitat financera oferint un conjunt ms o menys ampli de definicions o rastrejant levoluci que ha tingut el terme. En aquests materials hem triat
afrontar la qesti, central en lrea, duna manera diferent.
Com hem indicat abans, assumim que la verdadera finalitat de la comptabilitat financera que es practica a lempresa no s cap altra que oferir
una informaci que permeti als agents orientar les seves decisions.
A partir daquest punt, noms ens queda identificar les funcions intermdies
que ha dexercir la comptabilitat per complir aquesta finalitat. Podem dir, en
aquest sentit, que la comptabilitat financera exerceix tres grans funcions:
1) El registre de les operacions: de manera que quedi constncia de les
operacions que lempresa ha dut a terme, durant un determinat perode,
amb els agents de lexterior.
2) Lelaboraci dels estats financers: al final del perode, es resumeixen
les conseqncies que aquelles operacions han tingut en la situaci patrimonial de lempresa, en la formaci del seu resultat i en la seva tresoreria.
3) Lanlisi de la informaci comptable: permet a una mplia varietat
dagents interpretar la informaci comptable i, partint daquesta, enjudiciar lactuaci i situaci de lempresa.
Figura 2. Funcions que compleix la comptabilitat financera
En les lnies segents daquest mdul revisarem les funcions de registre i elaboraci dels estats financers. Aprofitarem locasi per a descriure els suports
(llibres i documents) en qu quedar reflectit el treball daquestes funcions. En
el mdul Contingut dels estats financers aprofundirem en lelaboraci, el
contingut i la utilitat dels estats financers. En concret, en lapartat 3.6.2
daquest mdul explicarem la funci que compleixen els auditors en el procs
FUOC P09/01502/00332
18
comptable. Finalment, en el mdul Anlisi dels estats financers presentarem

els conceptes i tcniques que permeten als diversos agents analitzar i interpretar els estats financers que elaboren les empreses.
Figura 3. Correspondncia dels mduls amb les funcions de la comptabilitat
6.1. El registre de les operacions

Al llarg dun any, lempresa fa nombroses operacions amb agents de lexterior
(compra i ven productes, paga les nmines als seus empleats, cobra o paga el
lloguer dels immobles, compra o ven accions daltres empreses, rep o reintegra
prstecs bancaris, etc.). Totes aquestes operacions han de quedar reflectides en
uns llibres coneguts com a llibre diari i llibre major.
Lobjectiu de registrar les operacions en aquests llibres s permetre que

lempresa pugui estimar, al final de cada perode, quins han estat els resultats de la seva activitat i la situaci en qu es troba el seu patrimoni.
Conv precisar en aquest punt que el perode de temps bsic que serveix per a
registrar les operacions duna empresa es denomina exercici comptable. Encara que aquest perode t una durada de 365 dies, el seu inici i el seu final no
han de coincidir necessriament amb els de lany natural, que va de l1 de gener al 31 de desembre del mateix any. Per aquest motiu, cada empresa ha de
triar segons la seva prpia convenincia el moment de lany en qu inicia, o
obre, la seva comptabilitat (moment que sanomena obertura de lexercici),
i el moment de lany en qu lacaba, o tanca (que sanomena tancament de
lexercici). Per tant, el normal s que lempresa intenti ajustar el seu exercici
comptable al cicle normal de la seva activitat.
Les empreses lactivitat de les quals no estigui sotmesa a una forta estacionalitat tendiran a ajustar els seus exercicis a lany natural: obriran l1 de gener i
tancaran el 31 de desembre. Aquest s el cas habitual de les empreses que es
dediquen a sectors com el transport, la generaci denergia o la construcci.
Per en els sectors en qu el nivell dactivitat es reparteix de manera desigual
durant lany, les empreses tendiran a ajustar lexercici econmic al seu cicle
normal dactivitat.
FUOC P09/01502/00332
19
s fcil suposar que els clubs de futbol tendiran a ajustar lexercici al cicle de la seva activitat principal, que coincideix amb la lliga. Per cal tenir en compte que avui sn molts
els equips que fan una intensa activitat durant lestiu. En tornar de les vacances els equips
es concentren, comencen a entrenar, disputen trofeus, fan gires televisives per pasos llunyans. Es pot argumentar llavors que el seu cicle normal dactivitat no comenaria amb
el primer partit de lliga (cosa que succeeix normalment entre els mesos dagost i setembre), sin amb linici de les activitats de preparaci que fan durant lestiu.
Aquest s el motiu pel qual molts clubs de futbol (Reial Madrid, Barcelona, Sevilla, etc.)
obren lexercici econmic l1 de juliol dun any i el tanquen el 30 de juny del segent.
Un altre exemple significatiu sn els centres densenyament. Si b aquests centres han
sabut ampliar el nombre dactivitats de qu obtenen els ingressos, podem dir que la seva
principal activitat continua essent la docncia. Per aquest motiu, lobertura de lexercici
comptable tendir a coincidir amb la posada en marxa de cada curs acadmic.
No sha doblidar que aquests llibres noms registren les operacions que relacionen lempresa amb agents externs. Una conseqncia directa daquesta
regla s que qualsevol flux que sigui intern a lempresa (de mercaderies que
surten dun magatzem per a entrar a la fbrica, de recursos financers, materials
o humans que es mouen dun departament a un altre, etc.) no es veur reflectit
en els estats financers. Aquest s el motiu pel qual diferencivem en lapartat
3 entre una comptabilitat financera, que mesura lefecte de les operacions externes en el patrimoni, en els fluxos defectiu i en el resultat de lempresa, i una
comptabilitat analtica, que atn la formaci, a linterior de lempresa, dels costos i marges.
6.2. Lelaboraci dels estats financers

Unes quantes lnies ms amunt diem que la comptabilitat financera no es limita a registrar les operacions que vinculen lempresa amb altres agents de
lexterior, sin que adquireix el seu verdader sentit en resumir aquestes dades
en una srie de documents.
Entre els documents que les empreses preparen al final de cada exercici destaquen els que sn obligatoris. Segons el que estableix el PGC vigent, aquests
documents sn:
1) El balan de situaci.
2) El compte de prdues i guanys.
3) Lestat de canvis en el patrimoni net.
4) Lestat de fluxos defectiu.
5) La memria.
Aquests documents obligatoris es denominen tamb estats financers o comptes

anuals. Els estats financers formen una unitat coherent i pretenen oferir una
imatge fidel del patrimoni, els fluxos defectiu i els resultats de lempresa. La
seva enorme importncia en la vida real de les empreses explica que shagin
En lapartat 7.2 daquest mdul

revisarem breument el seu contingut.
Daquesta manera pretenem oferir una
imatge com ms mplia i clara millor de
la manera com treballa i realitza la seva
finalitat la comptabilitat. En el mdul
Contingut dels estats financers
estudiarem detalladament la utilitat de
cada un daquests documents.
FUOC P09/01502/00332
20
delaborar atenent un conjunt de normes que han estat definides prviament,

i que anomenarem desprs planificaci o normalitzaci comptable.
Cada un daquests documents descriu un aspecte concret de lempresa.
6.3. Lanlisi i la interpretaci dels estats financers

Tradicionalment, les empreses confeccionaven els seus estats a fi de retre
comptes als seus accionistes. Tanmateix, les ltimes dcades, el camp real dels
negocis sha anat ampliant, i han anat apareixent a larena nous agents que han
demostrat el seu inters a conixer la marxa i la situaci dempresa. Aquest fet
ha impulsat lampliaci dels estats financers, de manera que cobrissin les necessitats informatives dun espectre cada vegada ms ampli dagents.
Aix no significa que lempresa elabori uns estats que siguin especfics per a cada
tipus dusuaris. Tots els agents comparteixen en principi la mateixa informaci, si
b lanalitzen i interpreten de manera diferent, segons quina sigui la seva relaci
amb lempresa i la naturalesa de les decisions que han de prendre.
a
Aquest tema es tracta amb ms detall en
el mdul Anlisi dels estats financers
daquesta assignatura.
FUOC P09/01502/00332
21
7. Llibres i documents de la informaci comptable
7.1. En la funci de registre

En la funci de registre, la informaci sobre les operacions es recull en el llibre
diari i en el llibre major. El primer s un llibre obligatori, de carcter dinmic,
en el qual lempresa registra cronolgicament totes les operacions que ha fet
amb agents externs i han afectat el seu patrimoni. La unitat bsica de treball
en el llibre diari s lassentament, de manera que cada assentament representa
cada una de les operacions que shan dut a terme.
Lobjectiu del llibre diari s reunir en un mateix suport, i ordenades

cronolgicament, totes les operacions que lempresa ha fet. Aquesta tasca permetr a lempresa traslladar la informaci a un altre suport, el llibre major, i processar desprs totes les dades per a presentar-les, de
manera sintetitzada, en els estats financers que selaboren al final de
lexercici.
A continuaci representem la relaci que hi ha entre els llibres i documents

que serveixen de suport per a la informaci comptable.
Figura 4. Llibres i documents que serveixen de suport a la comptabilitat financera
Habitualment sutilitza el terme fet comptable per a designar les operacions

que lempresa fa amb lexterior i afecten algun dels elements que integren el
seu patrimoni. Cada un daquests fets comptables haur de ser registrat adequadament en els llibres de lempresa.
Tots els assentaments practicats en el llibre diari han de complir lanomenat
principi o mtode de la partida doble. Segons el que estableix aquest principi, tota operaci que lempresa faci amb lexterior donar lloc a un assentament, de manera que el valor de les anotacions practicades en el deure de
lassentament haur de ser igual al valor de les anotacions realitzades en lhaver del mateix assentament.
22
FUOC P09/01502/00332
Daquesta manera, es complir per a cada assentament la segent igualtat:
Valor de les anotacions Valor de les anotacions

=
practicades en el deure practicades en l ' haver
Deure i haver
En lmbit comptable, la major part dels llibres i documents que es manegen apareixen
dividits en dos costats o columnes. Per a anomenar aquests costats sutilitzen els termes
arbitraris de deure i haver. Encara que aquests termes els empren de manera contnua i
sense dificultat els professionals de la comptabilitat, sn sovint motiu de confusi per als
que encara no estan familiaritzats amb el seu s.
Sutilitza el terme deure, en comptabilitat, per a referir-se al costat esquerre dun llibre o
document, mentre que sempra el terme haver per a designar el costat dret del llibre o document.
Amb relaci a aquests termes en podem esmentar altres que tamb sn freqents en la
funci de registre. El terme carregar designa loperaci de fer una anotaci en el deure
dun assentament (en el llibre diari) o dun compte (en el llibre major). El terme abonar
designa loperaci de fer una anotaci en lhaver dun assentament (en el llibre diari) o
dun compte (en el llibre major).
Les dues regles bsiques que estan implcites en la tcnica de registre

sn:
a) Cada operaci que faci lempresa amb un agent de lexterior donar
lloc a un assentament.
b) El valor de les anotacions practicades en el deure dun assentament
haur de ser igual al valor de les anotacions practicades en lhaver.
Si b lobjectiu daquest mdul no s exposar amb detall la tcnica de registre, proposem

un exemple senzill que ens ajudi a entendren laplicaci. Descrivim les operacions realitzades per una empresa i illustrem els assentaments que les representarien en el seu llibre diari.
1) El 15 doctubre de lany 1 es constitueix una empresa amb la finalitat de gestionar un
hotel ubicat a la costa. Els socis fundadors aporten a la nova empresa un hotel que era de
la seva propietat i ja estava en funcionament. Els bns aportats pels socis com a part de
lhotel han estat: terrenys (30.000 euros), construccions (60.000 euros), mobiliari (7.000
euros) i diversos aparells de neteja i cuina (3.000 euros).
Assentament 1: 15-10-01
Deure
30.000
Terrenys
60.000
Construccions
7.000
Mobiliari
3.000
Maquinria
Haver
Capital social
100.000
El valor dels recursos aportats pels socis a lempresa a canvi daccions figura en el compte
de capital social. Quan lempresa elabori ms tard el seu balan de situaci, aquest compte
formar part del seu patrimoni net.
2) El 20 doctubre, lhotel rep en efectiu 15.000 euros dun banc en concepte de prstec,
que sha de tornar en tres anys.
a
Laplicaci sistemtica daquest principi
garanteix que es compleixi lequaci
fonamental del patrimoni aplicada al
balan, de la qual tindrem ocasi de
parlar en lapartat 7.2.1, El balan de
situaci, daquest mdul didctic.
23
FUOC P09/01502/00332
Deure
15.000
Haver
a
Diners
Deute per prstec bancari
15.000
3) El 5 de novembre, lhotel compra una partida de vins a un provedor local per valor
de 1.000 euros. Lhotel es compromet a pagar 400 euros en el moment de la compra i la
resta (600 euros) al cap de 90 dies.
Deure
1.000
Haver
Mercaderies
Diners
400
Deutes amb provedors
600
4) El 9 de desembre, lhotel contracta els serveis duna agncia de publicitat per a dissenyar la campanya que promocioni un nou producte dallotjament i activitats. El preu negociat en el contracte s de 9.000 euros. Lhotel lliura a lagncia 3.000 euros a la firma
del contracte i es compromet a pagar 6.000 euros ms al cap dels 60 dies.
Deure
9.000
Haver
Despeses de publicitat
Diners
3.000
Deute amb agncia
6.000
5) El 15 de desembre, lhotel cobra als seus clients 12.000 euros pels serveis prestats.
Deure
12.000
Haver
a
Diners
Ingressos per serveis
12.000
En el llibre major apareixen els anomenats comptes. Si diem abans que la

unitat bsica de treball al llibre diari s lassentament, de manera que cada assentament representa a cada una de les operacions realitzades per lempresa,
podem dir ara que el compte s la unitat bsica de treball al llibre major, servint cada compte per a representar a cada un dels elements que formen el patrimoni o afecten els resultats de lempresa.
Taula 1. Funcionament dels llibres comptables
Suport
Unitat de treball
Llibre diari
Assentament
Llibre major
Compte
Regla per al registre

Cada assentament representa
una operaci
Cada compte representa
un element
Cada compte es representa en el llibre major amb la forma grfica duna T, i permet expressar el valor inicial dun element, les variacions que ha experimentat el
seu valor al llarg del perode, i el seu saldo al final del perode esmentat.
Saldo
En el maneig diari dels comptes, els professionals de la comptabilitat empren el terme
saldo per a expressar el valor dun compte. El saldo, o valor dun compte, es calcula per
la diferncia que existeix entre la suma de totes les anotacions realitzades en el deure i la
suma de totes les anotacions practicades en lhaver.
24
FUOC P09/01502/00332
Segons quin sigui el valor final del compte, podem parlar de:
1) Saldo deutor: s el valor dun compte, en cas que la suma de les anotacions realitzades
en el deure sigui ms gran que la suma de les anotacions practicades en lhaver.
2) Saldo creditor: s el valor dun compte, en el cas que la suma de les anotacions realitzades en lhaver sigui ms petita que la suma de les anotacions practicades en el deure.
3) Saldo zero: s el valor zero dun compte, en cas que la suma de les anotacions realitzades en el deure sigui igual a la suma de les anotacions practicades en lhaver.
Entre aquests dos llibres hi ha una relaci directa.

Totes les anotacions realitzades en els assentaments del llibre diari shan
de traslladar immediatament als comptes del llibre major.
Daquesta manera, podrem dir que mentre que les pgines del llibre diari representen una narraci ordenada dels esdeveniments que li han succet a una
empresa durant un perode determinat, les pgines del llibre major descriuen
levoluci que han seguit durant aquell perode els diferents elements que formen el seu patrimoni o influeixen en el seu resultat.
Utilitzem les dades de lexemple anterior per a illustrar el funcionament dels comptes en
el llibre major. Ms que aprendre a aplicar amb rigor la tcnica, pretenem que lalumne
comprovi la correspondncia que hi ha entre les anotacions del llibre diari i del llibre major. Per accentuar aquesta correspondncia hem indicat entre parntesis el nmero de
lassentament del qual procedeix cada anotaci practicada en els comptes.
Terrenys
Deure
Construccions
Haver
Deure
Haver
(1) 30.000
(1) 60.000
SD: 30.000
SD: 60.000
Mobiliari
Deure
Maquinria
Haver
Deure
(1) 7.000
(1) 3.000
SD: 7.000
SD: 3.000
Diners
Deure
Mercaderies
Haver
(2) 15.000
400 (3)
(5) 12.000
3.000 (4)
SD: 23.600
Haver
Haver
(3) 1.000

Deure
Haver
100.000 (1)
15.000 (2)
SC: 100.000
SC: 15.000

Deure
Deure
SD: 1.000
Capital social
Deure
Haver
Haver
Deute amb agncia

Deure
Haver
600 (3)
6.000 (4)
SC: 600
SC: 6.000
25
FUOC P09/01502/00332
Deure
Haver
Deure
Haver
(4) 9.000
12.000 (5)
SD: 9.000
SC: 12.000
SD: saldo deutor

SC: saldo creditor
La prctica comptable suposa per a lempresa fer en cada exercici un determinat procs que li permeti registrar les operacions i elaborar els estats financers.
Assenyalem les principals etapes que componen aquest procs:
1) Obertura de la comptabilitat: en obrir el seu exercici econmic, i partint de la informaci generada en el tancament del perode anterior, lempresa reflecteix en els seus llibres el valor inicial dels seus elements
patrimonials.
2) Identificaci i registre dels fets comptables: al llarg del perode, lempresa registra en els seus llibres les operacions realitzades amb lexterior i
que tinguin un efecte en el seu patrimoni.
3) Elaboraci del balan de comprovaci de sumes i saldos: aquest document, elaborat en la data de tancament de lexercici, permet calcular el
saldo deutor o creditor dels comptes al mateix temps que verifica si sha
aplicat correctament el principi de la partida doble.
Sumes
Saldos
Comptes
Deure
Haver
Deutor
Terrenys
30.000
30.000
Construccions
60.000
60.000
Mobiliari
7.000
7.000
Maquinria
3.000
3.000
Mercaderies
1.000
Diners
27.000
Capital social
Deute amb agncia
23.600
15.000
100.000
600
15.000
6.000
9.000

Totals:
1.000
3.400
100.000
Creditor
600
9.000
12.000
137.000
137.000
6.000
12.000
133.600
133.600
En les dues columnes de sumes, el valor total del deure coincideix amb el valor total de
lhaver (137.000 euros). En les columnes, per la seva part, de saldos, el valor total del saldo deutor coincideix amb el valor total del saldo creditor (133.600 euros). Aquests valors
no tenen en si mateix un significat comptable, per la seva coincidncia ens permet afirmar que lempresa ha respectat, en el registre de les seves operacions, el principi de la partida doble.
Balan de comprovaci
de sumes i saldos
El balan de comprovaci de
sumes i saldos s un document que, sense formar part
dels estats financers, permet a
lempresa calcular, per a un determinat perode, les sumes del
deure i lhaver, i el saldo final
de cada compte. Aquest document permet comprovar que
sha respectat el principi de la
partida doble. Aquest fet quedar confirmat si coincideixen
les xifres totals del deure i lhaver, duna banda, i dels saldos
deutor i creditor, de laltra.
Per a lhotel del nostre exemple, i a partir de les dades recollides en el llibre major, podem
elaborar el balan de comprovaci segent.
FUOC P09/01502/00332
26
A partir de la informaci continguda en aquest document lempresa podr elaborar el seu balan de situaci, el seu compte de prdues i guanys i el seu estat
de canvis en el patrimoni net.
4) Tancament de la comptabilitat: lempresa realitza en els seus llibres les
operacions que li permetin tancar els comptes, a fi delaborar els seus estats
financers.
7.2. En la funci delaboraci dels estats financers
En la fase delaboraci dels estats financers no ens interessa ja reflectir les operacions que ha fet lempresa, ni descriure levoluci que han experimentat els
seus elements, sin elaborar un resum de lactivitat que aquella ha dut a terme
i de la seva situaci.
Podem dir aix que la finalitat dels estats financers s oferir una imatge
fidel del patrimoni, dels fluxos defectiu i dels resultats que ha generat
lempresa durant un perode.
Aquesta finalitat comunicativa saconsegueix per mitj de lelaboraci duns

documents que sn obligatoris, els estats financers (balan de situaci,
compte de prdues i guanys, estat de canvis en el patrimoni net, estat de
fluxos defectiu i memria), i dels altres documents que lempresa elabori voluntriament.
Els estats financers, tamb coneguts com a comptes anuals, shan delaborar
una vegada lany, al tancament de lexercici econmic, i el seu contingut i la
seva forma shan dajustar a les regles que estableix el PGC aprovat el 2007.
En el PGC senumeren els documents que integren els estats financers. En presentem ara duna manera breu el contingut, mentre identifiquem la finalitat
comunicativa que inspira cada document. Aquesta imatge dels estats, si b ara
com ara simplificada, ens permetr tenir una idea completa de la manera com
la comptabilitat aconsegueix la seva finalitat.
7.2.1. El balan de situaci
El balan de situaci s lestat comptable en qu es descriu la situaci patrimonial de lempresa. Aquest document informa de les inversions que ha efectuat
lempresa (els bns i drets que controla en lactualitat o dels quals s propietria, i a qu sanomenen actius), i dels diferents orgens que han tingut els recursos amb qu est finanant aquelles inversions (aquest origen dels recursos
sanomenen passiu i patrimoni net).
a
En el mdul Contingut dels estats
financers aprofundirem en el contingut
i significat de cada un daquests
documents.
27
FUOC P09/01502/00332
El balan de situaci s un estat comptable esttic, ja que cont una informaci que es refereix a un moment concret, normalment el tancament de lexercici, que informa qualitativament i quantitativament dels elements que
componen el patrimoni duna empresa, degudament ordenats i agrupats a
les masses dactiu, passiu i patrimoni net.
Sentn per patrimoni el conjunt de bns, drets i obligacions la titularitat o dret de disposici dels quals correspon a lempresa, i que constitueixen els mitjans econmics i financers per mitj dels quals lempresa
intenta aconseguir les seves finalitats.
El concepte de patrimoni ens permet identificar en el balan dues grans masses, que coincidiran amb el deure i lhaver del document:
a) Lestructura econmica (o actiu): composta pels bns i drets dels quals s
propietria o que controla lempresa, i
b) Lestructura financera (o passiu i patrimoni net): que reuneix les fonts
de qu ha obtingut els recursos que financen els seus actius. Les fonts de finanament ms freqents sn els deutes, o obligacions de pagament amb tercers
(que sinclouen en el passiu de lempresa), i els fons que van aportar els accionistes a canvi daccions i que lempresa no est obligada a reintegrar (que figuren en el patrimoni net).
Com s lgic pensar, el valor dels actius (estructura econmica) ha de ser el
mateix que el valor dels recursos que els financen (estructura financera).
Aquesta igualtat sexpressa sovint mitjanant lanomenada equaci fonamental
del patrimoni.
Valor de lactiu = valor del passiu + valor del patrimoni net
Presentem a continuaci com seria el balan per a lhotel de lexemple. Insistim que la
finalitat del mdul no s que lestudiant aprengui a elaborar els documents sin, simplement, que es familiaritzi amb el contingut. Si mirem a la columna del deure (o actiu), veiem els elements que representen per a lempresa un b o dret, mentre que en el costat
de lhaver (o passiu i patrimoni net) veiem els orgens dels recursos que estan finanant
als actius.
Actiu
Passiu i patrimoni net
Terrenys
30.000
Capital social
Construccions
60.000
100.000
15.000
Mobiliari
7.000
Maquinria
3.000
Deute amb agncia
6.000
23.600
Resultat de lexercici
3.000
Diners
Mercaderies
Total actiu
600
1.000
124.600
Total passiu i patr. net
124.600
Patrimoni
El concepte de patrimoni s
central en lrea de la comptabilitat i les finances. Per facilitar-ne la comprensi podrem
dir que s sinnim del concepte de riquesa que emprem sovint per a parlar daltres agents
socials diferents de lempresa.
Podem pensar en la idea de riquesa (o patrimoni) aplicada a
persones, famlies, regions, pasos, etc. En qualsevol
daquests casos podem afirmar
que el terme riquesa (o patrimoni) es refereix al valor que
tindrien els bns o drets que t
un agent, una vegada dedut el
valor dels seus deutes o compromisos de pagament.
FUOC P09/01502/00332
28
El valor de lactiu (o estructura econmica) daquesta empresa (124.600 euros) coincideix

amb el valor del seu passiu i patrimoni net (o estructura financera). Aquesta igualtat significa
que el valor dels bns i drets controlats econmicament per lempresa s igual al valor
dels orgens dels recursos amb qu els finana.
7.2.2. El compte de prdues i guanys
El compte de prdues i guanys (o compte de resultats) informa de quin ha estat

el resultat de les activitats dutes a terme per lempresa durant un determinat perode. Per poder calcular aquesta magnitud, lempresa ha de comparar els ingressos i les despeses en qu ha incorregut durant aquell temps, exceptuats aquells la
imputaci dels quals shagi de fer de manera directa al patrimoni net.
En aquest punt conv fer algunes precisions que ens ajudin a delimitar el significat de termes que sn rellevants.
Incrrer en una despesa no significa necessriament fer un pagament (o sortida de diners). Parallelament, obtenir un ingrs no s sinnim, ni est sempre associat a rebre un cobrament (o entrada de diners). Distingir amb
claredat aquests conceptes s de gran importncia a lhora dinterpretar el contingut i les limitacions del compte de resultats.
Els conceptes de despesa, ingrs i resultat apareixen recollits en el compte de
prdues i guanys, mentre que els conceptes de pagament i cobrament es reflecteixen en lestat de fluxos defectiu.
Figura 5. Documents a qu es destinen les partides de despesa, ingrs,
pagament i cobrament
En una primera aproximaci als conceptes de despesa i ingrs, podem dir que:
Una despesa s un decrement en el valor del patrimoni net (o riquesa)

duna empresa, originada per una disminuci del valor dels actius, o per un
augment del valor dels passius, sempre que no tingui lorigen en distribucions, monetries o no, als socis o propietaris, en la seva condici de tals.
FUOC P09/01502/00332
29
Alguns exemples de despeses sn les despeses del personal (que inclouen el valor de les
nmines i de les assegurances socials que corresponen a lempresa), els lloguers que shan
de pagar pels immobles, les amortitzacions, els interessos de prstecs bancaris, etc.
Excepcionalment, la compra de productes que lempresa destinar a la venda

o aplicar directament al procs productiu tindr la consideraci de despesa,
malgrat constituir una compra dactius.
Per la seva banda, un ingrs s un augment en el valor del patrimoni

net (o riquesa) duna empresa, originat per un increment del valor dels
actius, o per una disminuci del valor dels passius, sempre que no tingui lorigen en aportacions, monetries o no, dels socis o propietaris.
Exemples dingressos sn els ingressos per vendes o prestaci de serveis, els interessos de
prstecs concedits als empleats, les diferncies de canvi positives, les subvencions a lexplotaci, etc.
Excepcionalment, la venda de productes adquirits per a la venda o fabricats

per lempresa tindr la consideraci dingrs, malgrat constituir una venda
dactius.
A diferncia daltres plans anteriors, el PGC vigent defineix amb precisi
els elements patrimonials (actius, passius, patrimoni net, despeses i ingressos).
En lapartat 1.2 del mdul segon estudiarem les implicacions daquestes definicions.
Despesa
Podem entendre ara que conceptes com les nmines, les cotitzacions a la Seguretat Social
a crrec de lempresa, els subministraments de llum, gas o aigua, el rebut del telfon, el
consumible de les oficines, etc. representen una despesa, associada normalment a un pagament, per mai a la compra dun actiu.
Sha de tenir en compte que lempresa paga el rebut de laigua, o retribueix els treballadors, perqu nha rebut un servei. Per no t la possibilitat de vendre a un tercer aquest
fet (la despesa consisteix precisament en aix, en la realitzaci dun fet), ats que s una
simple activitat que sexhaureix per si mateixa. No es pot vendre a ning el sol fet que
un empleat hagi realitzat lacci fsica o mental de fer la seva feina. s cert que lempresa espera treure un partit econmic daquesta feina, per el fet dexecutar la seva tasca
no es pot vendre (per aix s una despesa), malgrat que implica un sacrifici actual per
a lempresa, que disminueix el seu patrimoni, i s el motiu per a una futura entrada de
recursos.
Sha de tenir en compte que les despeses relacionades amb el personal acaben originant
un important flux de tresoreria (pagaments) que lempresa destina als seus empleats.
Aquesta consideraci s rellevant a lhora dapreciar les conseqncies de determinades
poltiques que se solen implantar en lactualitat. Per exemple, els programes de reestructuraci de plantilles (amb els quals les empreses intenten reduir les despeses, i tamb els
pagaments) o la progressiva substituci de contractes laborals per altres de mercantils,
que permeten a lempresa eludir la despesa (i tamb el pagament) de les seves contribucions a la Seguretat Social.
En aquest sentit, sentn que un cost s un sacrifici de recursos per a lempresa. Aquest sacrifici t lloc, no en el moment en qu es duu a terme loperaci de compra (que ser una despesa o ladquisici dun actiu), ni en el
moment en qu es realitza loperaci de pagament (sortida de diners), sin
30
FUOC P09/01502/00332
en el moment en qu es produeix el consum efectiu de lelement. El marge,

per la seva part, s la diferncia que sorgeix entre el valor dels ingressos que
ha obtingut lempresa i el valor dels costos en qu ha hagut dincrrer per
obtenir-los.
Taula 2. Determinaci del resultat en les comptabilitats analtica i financera

Partides que
Terme assignat
es comparen
a la diferncia
Despesa
Resultat
Document en
mbit de
qu es recullen les
partides
la comptabilitat
Compte de prdues
i guanys
Ingrs
Pagament
Comptabilitat
financera
Estat de fluxos
Flux de caixa net
defectiu
Cobrament
Ingrs
Comptabilitat
analtica
Marge
Cost
Proposem un senzill exemple que ens ajudi a apreciar les diferncies entre els conceptes
de pagament, cobrament, cost, despesa i ingrs.
1) Una empresa que fabrica detergents per a consum domstic compra, l1 de febrer de
lany 1, una partida de 10.000 etiquetes que espera incorporar als seus productes. El termini de pagament negociat amb el provedor s de tres mesos, i el preu acordat s de 100
euros (0,01 euros/unitat). El venedor es compromet a transportar les etiquetes i lliurar-les
a les installacions de lempresa el dia 15 de febrer. Seguint els plans de producci de lempresa, les 10.000 etiquetes sincorporaran als productes durant els mesos de mar (4.000
etiquetes) i abril (6.000 etiquetes).
Correspon ara identificar el valor i el moment en qu han tingut lloc la despesa, el pagament i el cost, relacionat amb les etiquetes.
La despesa succeeix en el moment en qu lempresa fa la compra, l1 de febrer, i el seu

valor s de 100 euros. Aquesta operaci relaciona lempresa amb un agent extern, per la
qual cosa haur de quedar reflectida en el llibre diari amb aquesta data: duna banda, shi
ha de recollir la despesa i, de laltra, el deute que lempresa acaba dadquirir amb el seu
provedor.
1-02-01
Deure
100
Despesa per compra

detiquetes
Haver
a
Deute amb provedor
100
El pagament dels 100 euros es far al cap de tres mesos a partir de la data de compra, per
la qual cosa sespera que succeeixi l1 de maig del mateix any. En el moment en qu lempresa faci el pagament (sortida dels diners) lhaur danotar en el seu llibre diari, i haur
de donar compte, duna banda, de la disminuci dels seus diners, i de laltra, de la cancellaci del deute que mantenia amb el seu provedor.
Els conceptes de despesa, ingrs i

resultat sn propis de la comptabilitat
financera, apareixeran recollits en el
compte de prdues i guanys, i seran
objecte destudi en el mdul Contingut
dels estats financers. Els conceptes de
cost i marge corresponen a la
comptabilitat analtica, no es veuran
reflectits en cap dels documents
comptables que lempresa elabora de
manera obligatria, i seran objecte
destudi en el mdul Comptabilitat i
gesti de costos.
31
FUOC P09/01502/00332
1-05-01
Deure
100
Deute amb provedor
Haver
a
Diners
100
El cost es realitza a mesura que les unitats sn consumides (aplicades al procs productiu), la
qual cosa succeeix durant els mesos de mar i abril, amb un cost respectiu de 40 i 60 euros
cada mes. Cap daquests consums no quedar registrat en el llibre diari, ja que comporten un
flux intern de recursos i no han relacionat lempresa amb cap agent de lexterior.
7.2.3. Lestat de canvis en el patrimoni net
Lestat de canvis en el patrimoni net recull els augments o disminucions que ha

experimentat durant un exercici el patrimoni net de lempresa. La incorporaci daquest document als comptes anuals ha representat una novetat del PGC
aprovat el 2007. Podem dir que lobjectiu daquest document s mostrar quins
han estat els canvis que shan produt durant un perode en tots els elements
que componen el patrimoni net duna empresa.
La informaci que cont aquest document completa loferta en el compte de

prdues i guanys.
Aix, mentre que el compte de prdues i guanys informa sobre la generaci de riquesa a partir duna srie limitada doperacions, lestat de canvis en el patrimoni net informa els usuaris sobre totes les fonts de qu
lempresa ha obtingut la seva riquesa durant un determinat perode.
7.2.4. Lestat de fluxos defectiu
Lestat de fluxos defectiu informa sobre lorigen i la destinaci que han

tingut els actius monetaris (els diners i altres actius equivalents, com els
saldos en comptes corrents de disponibilitat immediata).
Dit duna altra manera, lestat de fluxos defectiu s un document que informa
sobre les variacions que shan produt a la tresoreria duna empresa (total de
cobraments total de pagaments) durant un determinat exercici econmic. El
PGC aprovat el 2007 tamb incorpora aquest document als comptes anuals.
Per a la salut financera duna empresa, s important que aquesta mantingui

un saldo positiu de tresoreria. Aquest saldo positiu es donar quan el conjunt
dels cobraments realitzats durant un perode, ms el saldo inicial de tresoreria,
superi el conjunt dels pagaments realitzats per lempresa durant el mateix pe-
32
FUOC P09/01502/00332
rode. Aquesta relaci entre saldos i variacions de tresoreria es pot expressar de

la manera segent:
Saldo final de tresoreria = saldo inicial de tresoreria + cobraments del perode pagaments del perode
7.2.5. La memria
Lltim dels documents que han delaborar les empreses s la memria.
En aquest document es recull tota la informaci necessria per a aclarir

i justificar les dades contingudes en la resta de documents que formen
els comptes anuals.
Lobjectiu de la memria s contribuir que els comptes anuals projectin una

imatge fidel dels resultats i de la situaci patrimonial de lempresa. Per aquest
motiu, la informaci continguda en la memria fa nombroses referncies que
remeten a la resta dels estats financers.
7.3. Altres documents relatius a la informaci comptable
A ms dels documents obligatoris que integren els estats financers, les empreses poden elaborar, o demanar a altres agents que elaborin, diversos documents que tamb exerceixen una funci comunicativa. Sense nim
dexhaurir-los, revisem alguns daquests documents.
Grups empresarials
1) Estats financers intermedis: qualsevol empresa pot elaborar estats financers per a perodes de temps inferiors a un any (com ara un semestre, un trimestre, un mes, etc.). s fcil que les empreses elaborin aix balanos o
comptes de resultats trimestrals, estats de fluxos defectiu mensuals, etc.
Aquests estats financers sn sovint tils per a avaluar la marxa duna empresa
i no tenen carcter obligatori.
2) Estats financers consolidats: els actuals processos de concentraci empresarial han propiciat laparici de nombrosos grups dempreses. Des duna perspectiva comptable, s convenient que aquestes empreses ofereixin una
informaci que sigui fiable en lmbit del conjunt. Per aquest motiu, els grups
dempreses que compleixin les condicions exigides legalment hauran de preparar, a ms de la informaci comptable individual per a cada empresa, uns
estats financers consolidats que informin sobre el conjunt de les activitats i la
situaci del grup dempreses.
Diversos sectors, com el turisme o els mitjans de comunicaci, no han quedat al marge
daquest procs de concentraci. Per aquest motiu, avui s
freqent trobar grups que reuneixen diferents empreses que
es dediquen a activitats relacionades. El principal argument
per a formar aquests grups sol
ser la creaci o laprofitament
de sinergies que millorin la posici estratgica de les empreses. En termes comptables, les
empreses que formen aquests
grups han doferir, a ms dels
seus comptes anuals individuals, uns estats financers consolidats que serveixin per a oferir
una imatge fidel de tot el conjunt. Aquest s el cas de grups
turstics com Globalia o Marsans, i de grups del sector de la
comunicaci com Prisa o Planeta.
FUOC P09/01502/00332
33
La informaci comptable consolidada shi afegeix aix, com un element

ms de judici per als usuaris, i contribueix a oferir una imatge ms fidel i ms
til de la unitat econmica que forma el conjunt dempreses.
3) Informe dauditoria de comptes: en aquest document els auditors dictaminen si els comptes anuals presentats per lempresa sn una imatge fidel del seu patrimoni, de la seva situaci financera i dels resultats que ha
obtingut durant el perode. Lobjectiu daquest informe s que uns experts
comptables independents verifiquin la qualitat i fiabilitat dels estats financers que ha elaborat lempresa.
FUOC P09/01502/00332
34
Resum
Avui podem afirmar que la comptabilitat financera, ms enll duna simple

tcnica danotaci, s un verdader camp de coneixement. Si b aquesta branca
de la comptabilitat no ha buscat sempre les mateixes finalitats, avui el principal objectiu s oferir una imatge fidel del patrimoni, els fluxos defectiu i els
resultats de lempresa, de tal manera que aquests siguin comprensibles i tils
per a una mplia varietat dagents. Entre els agents que prenen decisions a partir daquesta informaci podem distingir dos grups (agents interns i agents externs) segons quin sigui el grau dimplicaci que assumeixen en la gesti o en
les activitats diries de lempresa.

Per a complir la seva finalitat comunicativa, la comptabilitat financera exerceix tres funcions: el registre de les operacions que lempresa realitza amb lexterior, lelaboraci dels estats financers i lanlisi dels estats financers. Sentn
per estats financers, o comptes anuals, el conjunt de documents que lempresa
elabora, de manera obligatria, al final de cada exercici. Els estats financers estan formats pel balan de situaci, el compte de prdues i guanys, lestat de
canvis en el patrimoni net, lestat de fluxos defectiu i la memria. Cada un
daquests documents informa sobre un determinat aspecte de lempresa.
Totes les empreses han delaborar els seus comptes respectant les normes vigents a cada pas. En el nou context econmic globalitzat, la divergncia entre
els marcs normatius nacionals ha plantejat el problema de la comparabilitat
de la informaci comptable a escala internacional. Per a afrontar aquest repte,
sha emprs en lmbit de la UE un ambicis procs dharmonitzaci que ha
portat, en el cas dEspanya, a laprovaci del nou Pla general de comptabilitat
el 2007.
35
FUOC P09/01502/00332
Casos prctics
Cas 1
Expliqueu quan s probable que tanquin els seus exercicis econmics les empreses segents:
a) Un hotel ubicat al costat dunes pistes desqu.
b) Un despatx darquitectes.
c) Una gran superfcie de distribuci.
d) Una empresa dedicada a la fabricaci de gelats.
Cas 2
Indiqueu quines de les operacions segents shauran de registrar en el llibre diari.
a) El transport de productes des del magatzem fins a una botiga de la mateixa empresa.
b) El transport de productes des del magatzem de lempresa fins a la botiga dun client.
c) La reparaci duna mquina realitzada per un tcnic ali a lempresa.
d) La reparaci de la mquina realitzada per un treballador de lempresa.
Cas 3
Argumenteu quin hauria de ser el valor del compte capital social en el segent balan de situaci.
Actiu
Passiu i patrimoni net
Elements de transport
12.000
Capital social
Construccions
45.000
Reserves
Terrenys
15.000
5.300
4.900
Mercaderies
4.500
Drets sobre clients
5.600
Diners
Total actiu
?
12.800
900
?
Total passiu i patrimoni net
Cas 4
El 15 de mar una empresa compra a una agncia de viatges dos bitllets davi per als seus
directius. El primer bitllet val 340 euros i correspon a un vol per al dia 10 dabril. El segon
bitllet val 560 euros i el vol tindr lloc el 20 de juny. Lempresa es compromet a pagar a
lagncia al cap de 30 dies, a partir de la data de compra.
Calculeu en quin moment succeeixen les despeses, els pagaments i els costos en qu ha incorregut lempresa, i quin ns limport.
Cas 5
Indiqueu quines de les afirmacions sn incorrectes:
a) Cada empresa t llibertat per a triar la manera de registrar les seves operacions amb
altres agents.
b) Amb ladopci de les normes internacionals dinformaci financera, la Uni Europea
ha prets apropar la comptabilitat dels seus estats a uns estndards comptables internacionals.
c) Els estats financers representen la imatge fidel de la situaci patrimonial i del resultat
duna empresa, per la qual cosa amb prou feines hi haur diferncies si canvia el pas en
el qual selaboren.
FUOC P09/01502/00332
36
Solucionari
Soluci al cas 1
Com viem en lapartat 4.1 del mdul, les empreses poden triar en quin moment de lany
comena i acaba el seu exercici econmic. Per aquest motiu, si lactivitat habitual de lempresa no est sotmesa a una forta estacionalitat (cas b) o lincrement dactivitat no coincideix
amb lpoca de Nadal (cas d), s probable que lempresa tanqui lexercici el 31 de desembre.
Si el nivell docupaci s especialment alt per Nadal (casos a i c) s probable que lempresa
tri un altre moment de lany per a tancar lexercici (finals de mar, per exemple).
Soluci al cas 2
En el llibre diari noms es podran registrar les operacions que lempresa faci amb altres agents
de lexterior. El transport de productes a la botiga del client (cas b) i la reparaci de la mquina per un tcnic independent (cas c) relacionen lempresa amb agents externs, per la qual
cosa shan de registrar en el llibre diari. Tanmateix, el transport de productes a una botiga de
lempresa (cas a) i la reparaci de la mquina per un treballador de lempresa (cas d) no comporten un intercanvi de lempresa amb lexterior, per la qual cosa no shi han danotar.
Soluci al cas 3
Lequaci fonamental del patrimoni determina que:
Valor de lactiu = valor del passiu + valor del patrimoni net
A partir de les dades del balan podem calcular el valor de lactiu (83.000 euros), per la qual
cosa lequaci fonamental del patrimoni es formularia:
83.000 euros = valor del passiu + valor del patrimoni net
Podem deduir llavors que el valor de lestructura financera (passiu i patrimoni net) tamb
ser de 83.000 euros. A partir daquesta dada podem afirmar que el compte del capital social
haur de figurar en el balan amb un valor de 60.000 euros.
Soluci al cas 4
La despesa t lloc el 15 de mar, ja que aquest s el moment en qu lempresa realitza loperaci amb lexterior (la compra de bitllets a lagncia), i el seu import ser el valor total de la
compra, 900 euros.
El pagament representa per a lempresa una sortida defectiu. En aquest cas, el pagament es
far el dia 15 dabril i limport ser de 900 euros (el valor dels dos bitllets).
Tanmateix, el consum dels bitllets es far en dos moments diferents, la qual cosa condiciona
la imputaci temporal dels costos. El cost del primer bitllet (340 euros) simputar al mes
dabril, mentre que el cost del segon bitllet simputar al mes de juny (560 euros).
Soluci al cas 5
La primera resposta s incorrecta. El registre de les operacions externes est subjecte a un
marc legal estricte que hem anomenat normalitzaci comptable. La finalitat daquest marc s
que els usuaris de la comptabilitat disposin duna informaci comptable clara i fiable.
La tercera afirmaci tamb s incorrecta. Els marcs legals de diferents estats poden mantenir
importants diferncies que influeixin notablement en el valor que sassigna a algunes partides.
Glossari
balan de situaci m Estat comptable que descriu la situaci patrimonial de lempresa.
comptabilitat f Conjunt de tcniques i coneixements que, en la seva aplicaci prctica,
permeten a les empreses elaborar una informaci economicofinancera sobre lestat del seu
patrimoni i els seus resultats, mentre permeten a diversos agents analitzar i interpretar aquella informaci a fi de prendre les decisions que estimin ms adequades
compte de prdues i guanys m Estat comptable que informa sobre la formaci del resultat que ha obtingut lempresa en un determinat perode.
FUOC P09/01502/00332
37
exercici comptable m Perode de temps en qu es registren les operacions duna empresa.

La seva durada normal s de 365 dies, si b no t per qu coincidir amb lany natural.
estat de canvis en el patrimoni net m Estat comptable que mostra els canvis que shan
registrat durant un perode en tots els elements que componen el patrimoni net duna empresa.
estat de fluxos defectiu m Estat comptable que informa sobre les entrades i sortides
defectiu, i daltres actius lquids equivalents, que shan fet en lempresa durant un perode
determinat.
estat financer m Conjunt de documents que elaboren les empreses obligatriament al tancament del seu exercici. Segons assenyala el Pla general de comptabilitat els estats financers
es componen de balan de situaci, compte de prdues i guanys, estat de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos defectiu i memria.
fet comptable m Operaci que fa lempresa amb un agent extern i que afecta algun dels
elements que integren el seu patrimoni.
llibre diari m Llibre obligatori en qu lempresa registra, ordenades cronolgicament, totes
les operacions que ha fet amb agents externs.
llibre major m Llibre en qu lempresa registra els valors inicial i final, i les variacions que
ha experimentat cada element dels seus comptes anuals.
normalitzaci comptable f Vegeu planificaci comptable.
patrimoni m Conjunt de bns, drets i obligacions la titularitat o dret de disposici dels
quals correspon a lempresa, i que constitueixen els mitjans econmics i financers a travs
dels quals lempresa intenta aconseguir les seves finalitats.
planificaci comptable f Conjunt de normes que regulen la informaci comptable que
elaboren les empreses a fi daconseguir una homogenetat en les regles i criteris que aquelles
apliquen.
sin. normalitzaci comptable
usuari -ria de la comptabilitat m i f Agent que analitza els estats financers que elaboren
les empreses a fi que es formi un judici que els permeti orientar les seves decisions.
Bibliografia
Amat, O. (2008). Comprender la Contabilidad y las Finanzas. Barcelona: Gestin 2000.
Gallego Dez, E.; Vara y Vara, M. (2008). Manual Prctico de Contabilidad Financiera.
Madrid: Pirmide.
Mallo Rodrguez, C.; Pulido lvarez, A. (2008). Contabilidad financiera, un enfoque actual. Madrid: Paraninfo Cengage Learning.
Omeaca Garca, J. (2008). Contabilidad general (11a. edici). Barcelona: Ediciones Deusto.

Modul 1 Introduccio A La Informacio Financera

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Modul 1 Introduccio A La Informacio Financera

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Conceptes

Conceptes bsics de la comptabilitat

Conceptes bsics de la comptabilitat

Conceptes bsics de la comptabilitat

Conceptes bsics de la comptabilitat

En finalitzar aquest mdul, lestudiant haur de ser capa del segent:

Enunciar quina s la finalitat que persegueix la comptabilitat.

Explicar els possibles significats que pot assumir aquest terme.

Distingir les diferents rees en qu es divideix la comptabilitat.

Descriure en qu consisteixen les diferents funcions que exerceix la

Exposar les normes que integren el marc legal de la comptabilitat a Espanya.

Explicar el procs dharmonitzaci comptable que ha tingut lloc a la

Aplicar els principals conceptes de la tcnica comptable.

10. Explicar el contingut bsic i la utilitat dels estats financers.

Conceptes bsics de la comptabilitat

Conceptes bsics de la comptabilitat

1. Les finalitats de la comptabilitat

Per a molts directius, la comptabilitat no s ms que una feixuga crrega que

En conseqncia, podem deduir que la verdadera finalitat de la comptabilitat

Vegeu lapartat 4, La normativa

2. Els usuaris de la comptabilitat

Conceptes bsics de la comptabilitat

Conceptes bsics de la comptabilitat

tament racionals, basarien en aquesta informaci totes les seves decisions

* En lapartat 3.6.2 del mdul

La comptabilitat, entesa com una rea de coneixement, cobreix una extensa

1) Atenent lmbit daplicaci que persegueix, podem distingir entre:

a) Microcomptabilitat: aplicable a les unitats econmiques destinades a

a) Comptabilitat general: estudia els principis comptables generals que

b) Comptabilitat aplicada: adapta laplicaci dels principis comptables

b) Comptabilitat pblica: referida a organismes o entitats oficials (com

Conceptes bsics de la comptabilitat

4) Finalment, dins de la comptabilitat privada, i atenent el tipus dinformaci

Com acabem de veure, la comptabilitat s un extens camp que podem dividir

Conceptes bsics de la comptabilitat

A lestudi de la comptabilitat analtica hi

Conceptes bsics de la comptabilitat

4. La normativa espanyola sobre informaci comptable

4.1. La planificaci o normalitzaci comptable a Espanya

4.2. Lltim procs dharmonitzaci comptable a la Uni Europea

* A Espanya, lentitat encarregada de

Conceptes bsics de la comptabilitat

Quarta Directiva (1978) per als comptes individuals i la Setena Directiva

gudes per lInternational Accounting Standards Board (IASB).

El primer resultat tangible daquesta nova estratgia dharmonitzaci va ser la

Conceptes bsics de la comptabilitat

Conceptes bsics de la comptabilitat

5. Revisi del Pla general de comptabilitat

Conceptes bsics de la comptabilitat

6. Les funcions de la comptabilitat financera

Conceptes bsics de la comptabilitat

comptable. Finalment, en el mdul Anlisi dels estats financers presentarem

6.1. El registre de les operacions

Lobjectiu de registrar les operacions en aquests llibres s permetre que

Conceptes bsics de la comptabilitat

Conceptes bsics de la comptabilitat

6.2. Lelaboraci dels estats financers

Aquests documents obligatoris es denominen tamb estats financers o comptes

En lapartat 7.2 daquest mdul

Conceptes bsics de la comptabilitat

delaborar atenent un conjunt de normes que han estat definides prviament,

6.3. Lanlisi i la interpretaci dels estats financers

7. Llibres i documents de la informaci comptable