Modul 2

Contingut
dels estats
financers
Jos Mara Lpez de Pedro
P09/01502/00333
FUOC P09/01502/00333
Contingut dels estats financers
FUOC P09/01502/00333
ndex
Introducci ................................................................................................ 5
Objectius ..................................................................................................... 6
1. El marc conceptual ............................................................................. 7
1.1. Principis comptables ......................................................................... 8
1.1.1. El principi de meritaci ......................................................... 9
1.1.2. El principi de prudncia ........................................................ 12
1.2. Elements dels comptes anuals .......................................................... 13
1.2.1. Condicions de la definici dactiu ........................................ 14
1.2.2. Condicions de la definici de passiu .................................... 15
1.2.3. Condicions de la definici de patrimoni net ........................ 16
1.2.4. Condicions de la definici dingrs ...................................... 17
1.2.5. Condicions de la definici de despesa .................................. 18
1.3. Criteris de registre o reconeixement comptable
dels elements patrimonials ............................................................... 19
1.4. Criteris de valoraci .......................................................................... 21
2. Formulaci dels comptes anuals ..................................................... 24
2.1. Normes per a la formulaci dels comptes anuals ............................. 24
2.2. Els models normal i abreujat per als estats financers ....................... 25
3. El contingut dels documents obligatoris ...................................... 27
3.1. El balan de situaci ......................................................................... 27
3.1.1. Els elements de lactiu ........................................................... 32
3.1.2. Els elements del passiu .......................................................... 33
3.1.3. Els elements del patrimoni net ............................................. 33
3.2. El compte de prdues i guanys ......................................................... 38
3.2.1. Contingut del compte de prdues i guanys .......................... 40
3.2.2. Resultats que apareixen en el compte
de prdues i guanys ............................................................... 41
3.2.3. Resultats que no apareixen en el compte
de prdues i guanys ............................................................... 45
3.2.4. Limitacions del compte de prdues i guanys ........................ 46
3.3. Lestat de canvis en el patrimoni net ............................................... 48
3.4. Lestat de fluxos defectiu ................................................................. 50
3.5. La memria ....................................................................................... 54
3.6. Altres documents comptables .......................................................... 56
3.6.1. Linforme de gesti ................................................................ 56
3.6.2. Linforme de lauditoria de comptes ..................................... 56
Resum .......................................................................................................... 58
FUOC P09/01502/00333
Casos prctics ............................................................................................ 59

Solucionari ................................................................................................. 61
Glossari ....................................................................................................... 62
Bibliografia bsica ................................................................................... 63
FUOC P09/01502/00333
Introducci
Lltim procs de reforma comptable impulsat a Espanya ha tingut importants

efectes en la informaci que elaboren les empreses. Shi han incorporat nous
documents, se nha variat la terminologia, se nhan definit els elements, se
nhan ampliat els criteris de valoraci, etc. Si b aquesta reforma ha afectat tot
el marc legal de la comptabilitat, la seva principal conseqncia ha estat
laprovaci dun nou pla general de comptabilitat, en vigor des del comenament de 2008. Podem dir, en definitiva, que el marc legal de la comptabilitat
a Espanya sha reformat i sofisticat per a aconseguir els objectius dharmonitzaci a qu ja ens referem en el mdul 1.
El nou Pla assenyala que els comptes anuals duna empresa estaran formats pel
balan, el compte de prdues i guanys, lestat de canvis en el patrimoni
net, lestat de fluxos defectiu i la memria. En el mdul que ara iniciem estudiarem el contingut i la utilitat daquests documents. Per a fer-ho, revisarem
en primer terme les parts del Pla que regulen duna manera directa lelaboraci
dels estats financers o hi incideixen significativament. A continuaci aprofundirem en la forma i el contingut daquests documents, alhora que intentem
posar de manifest quina s la funci comunicativa que en justifica lexistncia.
En fer aquestes referncies a un text legal no pretenem repetir sense ms ni
ms els seus apartats, sin ajudar lestudiant a comprendre el sentit que t cada
document, i a percebre la lgica que subjeu en la seva elaboraci. Guiats per
aquest objectiu, hem renunciat a exposar molts dels detalls tcnics que sinclouen en el Pla. Els que ens han semblat importants, per que poden ser complexos, els hem intentat exposar duna manera clara, i els hem ests noms en
la mesura que ho hem considerat essencial. Si molts aspectes de la norma han
quedat fora, ha estat amb la intenci de concentrar els esforos, sense afectar
per aix el rigor.
La tasca que ara iniciem parteix de la idea que els estats financers contenen
una informaci que pot ser til per a avaluar una empresa. Per aquest motiu,
el treball quedar completat quan veiem, en el mdul segent, les tcniques
que permeten als agents analitzar els estats financers.
FUOC P09/01502/00333
Objectius
En finalitzar aquest mdul, lestudiant haur de ser capa del segent:

1. Explicar les bases teriques sobre les quals sha elaborat el marc conceptual.
2. Enunciar la finalitat dels principis comptables.
3. Explicar lefecte dels principis de meritaci i de prudncia en els estats financers.
4. Utilitzar adequadament les definicions delements que apareixen en el
marc.
5. Aplicar els requeriments exigits en el marc per a reconixer un element.
6. Explicar el significat dels principals criteris de valoraci.
7. Enunciar les condicions que ha de complir una empresa per a elaborar els
seus comptes en el model normal o abreujat.
8. Distingir el significat dels termes despesa, pagament i inversi.
9. Explicar el contingut i la utilitat de cada un dels estats financers.
10.Interpretar els estats financers elaborats per una empresa.
11.Explicar el contingut daltres documents no inclosos en els comptes anuals
per que tamb aporten una informaci comptable.
FUOC P09/01502/00333
1. El marc conceptual
El nou Pla general de comptabilitat (PGC), aprovat a Espanya el 2007, respon

a lestratgia dharmonitzaci internacional que ha emprs la Uni Europea.
El nou Pla est dividit en cinc parts. La primera rep el nom de marc conceptual de la comptabilitat.
En aquest breu text es presenten les normes, els principis i els criteris
que han de complir totes les empreses en el procs de registre de les operacions i elaboraci dels seus estats financers.
Malgrat la seva breu extensi, aquest apartat t una gran importncia en la regulaci comptable, ja que cont les bases teriques sobre les quals saixeca la
resta del Pla.
Les ltimes dcades, el terme marc conceptual sha ests per diverses normes
comptables a escala internacional. En el sentit ms ampli del terme, un marc
conceptual consisteix en una srie de directrius i fonaments terics que tenen
un carcter general i que han estat emesos per un rgan, oficial o privat, amb
la intenci dorientar el legislador en lelaboraci de les normes i ajudar els
usuaris de la comptabilitat en la seva interpretaci de la informaci comptable
que elaboren les empreses.
Com s fcil deduir, lobjectiu de qualsevol marc s establir un conjunt de
principis i de regles que tinguin un carcter prou general, siguin coherents entre si, i no estiguin condicionats per les necessitats de cap tipus dusuari, ni per
les circumstncies concretes dun determinat entorn empresarial o econmic.
El marc pretn establir aix una base terica, que sigui coherent i continuada,
des de la qual fer el desenvolupament legal de la comptabilitat, i des de la qual
interpretar a la prctica els estats financers.
La majoria dels marcs que han sorgit a escala internacional (als Estats Units,
ems pel Financial Accounting Standards Board, a Europa per lInternational
Accounting Standards Board, etc.) coincideixen a afirmar que la informaci
comptable que elaboren les empreses ha de servir perqu una mplia varietat
dagents pugui prendre les seves decisions. Per a assegurar aquesta finalitat,
qualsevol marc ha didentificar primer quins sn els objectius que ha de perseguir la informaci comptable. A partir daquest punt, haur de proposar un
conjunt coherent de normes, criteris i definicions que permetin a la comptabilitat assolir la seva finalitat.
El PGC aprovat a Espanya el 2007 ha assumit aquesta idea i incorpora en la seva
estructura un marc conceptual que no tenia precedents en altres plans anteriors.
FUOC P09/01502/00333
El marc conceptual recollit en el Pla es divideix en set parts:
1) Comptes anuals. Imatge fidel.

2) Requisits de la informaci que sha dincloure en els comptes anuals.
3) Principis comptables.
4) Elements dels comptes anuals.
5) Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels
comptes anuals.
6) Criteris de valoraci.
7) Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats.
Aquest marc presenta novetats importants respecte a altres plans anteriors

(shi incorporen dos nous estats financers, sofereix un nou enfocament dels
principis comptables, es defineixen els elements que componen els comptes
anuals, es plantegen diversos criteris de valoraci, etc.). En les lnies segents
revisarem els apartats del marc que tenen ms influncia en lelaboraci i
lanlisi dels estats financers.
1.1. Principis comptables

Un dels continguts del marc que t ms efecte en la prctica de la comptabilitat s el dels principis comptables.
Aquests principis tenen el carcter de normes que regeixen i orienten,

des dun enfocament general, tot el procs comptable. El valor
daquests principis no consisteix a regular aspectes concrets relacionats
amb el contingut o la forma dels estats financers, sin a servir com a directrius o principis orientadors en la prctica comptable.
Aquests principis inclouen en el seu mbit dinfluncia totes les fases de la

comptabilitat, des del registre de les operacions en els llibres fins a lanlisi que
fan els usuaris de la informaci comptable.
Els principis expressament recollits en lapartat tercer del marc conceptual sn:
1. Empresa en funcionament: es considera, llevat de prova en contra, que la gesti de lempresa continuar en un futur previsible, per la qual cosa laplicaci dels principis i criteris
comptables no t el propsit de determinar el valor del patrimoni net a efectes de la seva
transmissi global o parcial, ni limport resultant en cas de liquidaci.
En els casos en qu aquest principi no sigui aplicable, en els termes que es determinin en les
normes de desplegament daquest Pla general de comptabilitat, lempresa ha daplicar les
normes de valoraci que siguin ms adequades per a reflectir la imatge fidel de les operacions
tendents a realitzar lactiu, cancellar els deutes i, si escau, repartir el patrimoni net resultant,
i ha de subministrar en la memria dels comptes anuals tota la informaci significativa sobre
els criteris aplicats.
FUOC P09/01502/00333
2. Meritaci: els efectes de les transaccions o fets econmics shan de registrar quan ocorrin,
i shan dimputar a lexercici a qu es refereixin els comptes anuals les despeses i els ingressos
que lafectin, amb independncia de la data del seu pagament o del seu cobrament.
3. Uniformitat: adoptat un criteri dins de les alternatives que, si escau, es permetin, shaur
de mantenir en el temps i aplicar de manera uniforme per a transaccions, altres esdeveniments i condicions que siguin similars, mentre no salterin els supsits que en van motivar
lelecci. Si aquests supsits salteren, es podr modificar el criteri adoptat al seu dia; en
aquest cas, aquestes circumstncies shan de fer constar en la memria, indicant-hi la incidncia quantitativa i qualitativa de la variaci sobre els comptes anuals.
4. Prudncia: sha de ser prudent en les estimacions i valoracions que es fan en condicions
dincertesa. La prudncia no justifica que la valoraci dels elements patrimonials no respongui
a la imatge fidel que han de reflectir els comptes anuals.
Aix mateix, sense perjudici del que disposa larticle 38 bis del Codi de comer, nicament es
comptabilitzen els beneficis obtinguts fins a la data de tancament de lexercici. Al contrari,
shan de tenir en compte tots els riscos, amb origen en lexercici o en un altre danterior, tan
bon punt es coneguin, fins i tot si noms es coneixen entre la data de tancament dels comptes
anuals i la data en qu aquests es formulin. En aquests casos se nha de donar una informaci
completa en la memria, sense perjudici que quedi reflectit, quan shagi generat un passiu i
una despesa, en altres documents integrants dels comptes anuals. Excepcionalment, si els riscos es coneixen entre la formulaci i abans de laprovaci dels comptes anuals i afecten de
manera molt significativa la imatge fidel, els comptes anuals shan de reformular.
Shan de tenir en compte les amortitzacions i correccions de valor per deteriorament dels actius, tant si lexercici se salda amb benefici com amb prdua.
5. No-compensaci: llevat que una norma disposi de manera expressa el contrari, no es poden compensar les partides de lactiu i del passiu o les de despeses i ingressos, i shan de valorar separadament els elements integrants dels comptes anuals.
6. Importncia relativa: sadmet la no-aplicaci estricta dalguns dels principis i criteris
comptables quan la importncia relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variaci que
aquest fet produeixi sigui escassament significativa i, en conseqncia, no alteri lexpressi de
la imatge fidel. Les partides o imports la importncia relativa dels quals sigui escassament significativa poden aparixer agrupats amb altres de naturalesa o funci similar.
En els casos de conflicte entre principis comptables, ha de prevaler el que millor condueixi al
fet que els comptes anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, de la situaci financera i
dels resultats de lempresa.
Per no estendrens ms del necessari en la revisi daquests principis, ens limitarem a exposar el significat i les implicacions dels dos principis que tenen ms
influncia en la nostra comptabilitat, el principi de meritaci i el principi de
prudncia.
1.1.1. El principi de meritaci

Segons el que estableix aquest principi:
La imputaci dels ingressos i despeses shaur de fer en funci del corrent real de bns i serveis, amb independncia de la data en qu tingui lloc el cobrament o el pagament.
En essncia, el principi de meritaci assenyala que shauran dimputar al

compte de resultats dun perode els ingressos i les despeses que shagin produt durant el dit perode, amb independncia del moment en qu es produeixi el flux monetari (el cobrament o el pagament) que hi estigui associat.
Com s fcil suposar, laplicaci daquest principi incideix de manera directa
en lestimaci del resultat, i fa que nicament es puguin incorporar al compte
10
FUOC P09/01502/00333
de prdues i guanys dun perode els ingressos i les despeses que hagin succet
durant aquest.
En el subapartat 7.2.2 del mdul 1 explicvem la diferncia que hi ha entre els

conceptes de despesa i pagament, duna banda, i ingrs i cobrament, de laltra.
Podem afegir ara un nou mats a aquella diferncia. Sovint les empreses fan les
a
Sobre despesa i pagament, duna banda,
i ingrs i cobrament, de laltra, podeu
veure el subapartat 7.2.2 del mdul
Conceptes bsics de la comptabilitat
daquesta assignatura.
seves operacions amb lexterior ajornant els pagaments. Per aquest motiu, s
freqent que les despeses realitzades per una empresa durant un perode no
coincideixin amb els pagaments que ha fet durant aquest mateix perode. De
manera anloga, s probable que els ingressos que ha obtingut durant un perode siguin diferents dels cobraments que ha pogut fer.
Davant daquesta discrepncia temporal entre despeses i pagaments duna
banda, i dingressos i cobraments de laltra, el criteri que assenyala la norma
s clar. Els fets que relacionen lempresa amb lexterior, i que mereixen ser
considerats com a despesa o ingrs, shauran de registrar en el mateix moment
en qu succeeix el fet, independentment del moment en qu es faci el cobrament o el pagament.
Una empresa, dedicada a la fabricaci de cosmtics, contracta els serveis duna cadena de
televisi per emetre una srie danuncis amb qu pretn llanar al mercat un nou producte. La campanya es comenar a emetre l1 de novembre de lany 1, i els anuncis aniran
apareixent en diferents franges horries, i amb una periodicitat idntica, durant un perode de tres mesos. El contracte ha estat firmat el 10 doctubre de lany 1 a les oficines de
la cadena i el preu acordat ha estat de 240.000 euros.
El fabricant de cosmtics pagar 100.000 euros a la cadena de televisi en el moment de
formalitzar el contracte, 50.000 euros ms a linici de la campanya, i la resta, fins a arribar
als 240.000 euros, en finalitzar les emissions.
a) Conseqncies de loperaci per al fabricant de cosmtics
Si pensem en el fabricant de cosmtics, podem veure que el contracte li ocasionar una
srie de pagaments i de despeses que repartir entre dos exercicis. Per aquest motiu ens
conv entendre ara de quina manera quedaran reflectides les partides en els seus estats
financers.
De primer, identificarem els pagaments que el fabricant espera fer:
Operaci
Data
Import
Primer pagament
10 doctubre de lany 1
100.000 euros
Segon pagament
1 de novembre de lany 1
50.000 euros
Tercer pagament
31 de gener de lany 2
90.000 euros
Aquestes sortides de tresoreria es veuran reflectides, al final de cada perode, en el seu estat de fluxos defectiu. Descrivim a continuaci de quina manera es traslladar aquesta
informaci al document.
Estat comptable
Operaci realitzada
Data de loperaci
Primer pagament (100.000 euros)
Estat de fluxos
Segon pagament (50.000 euros)
defectiu (any 1)
Tercer pagament (90.000 euros)
a qu simputen
Estat de fluxos
defectiu (any 2)
Valor imputat dels

pagaments
150.000 euros
90.000 euros
11
FUOC P09/01502/00333
Per al fabricant, la distribuci temporal de les despeses estar determinada per lemissi
dels anuncis, ja que aquest s el fet econmic que ha estat contractat realment. Lemissi
es prolongar de manera continuada durant els mesos de novembre i desembre de lany
1 i el mes de gener de lany 2.
Si tenim en compte que lemissi dels anuncis tindr lloc de manera contnua i que les
emissions sestendran durant un perode de tres mesos, podem concloure que al compte
de resultats de lany 1 li correspondran 2/3 de la despesa total, i al compte de resultats de
lany 2, l1/3 restant. Per aquest motiu, la imputaci de les despeses succeir de la manera
segent:
Operaci realitzada
Data de loperaci
Emissi danuncis (80.000 euros)
Novembre any 1
Desembre any 1
Gener any 2
Estat comptable
Valor imputat de
a qu simputen
les despeses
Compte de prdues i
guanys (any 1)
160.000 euros
Compte de prdues i
guanys (any 2)
80.000 euros
b) Conseqncies de loperaci per a la cadena

En el cas de la cadena de televisi, ens conv distingir entre ingressos i cobraments. Per
a aquesta empresa, els cobraments es distribuiran de la manera segent:
Operaci
Data
Import
Primer cobrament
100.000 euros
Segon cobrament
50.000 euros
Tercer cobrament
90.000 euros
Com s evident, la determinaci dels cobraments s simtrica a la que fiem abans per al
fabricant de cosmtics. Aquestes entrades de tresoreria es veuran reflectides, per a cada
exercici, en lestat de fluxos defectiu de la cadena.
Estat comptable
Operaci realitzada
Data de loperaci
Primer cobrament (100.000 euros)
Estat de fluxos
Segon cobrament (50.000 euros)
defectiu (any 1)
Tercer cobrament (90.000 euros)
a qu simputen
Estat de fluxos
defectiu (any 2)
Valor imputat dels

cobraments
150.000 euros
90.000 euros
Per a la cadena de televisi, la distribuci temporal dels ingressos tamb estar determinada per lemissi dels anuncis. De manera anloga al que argumentvem per al fabricant, el fet econmic (lemissi dels anuncis) inclour des del mes de novembre de lany 1
fins al mes de gener de lany segent.
Podem afirmar llavors que la imputaci dels ingressos al compte de resultats de la cadena
succeir de la manera segent:
Operaci realitzada
Data de loperaci
Novembre any 1
Desembre any 1
Gener any 2
Estat comptable
a qu simputen
Valor imputat dels

ingressos
Compte de prdues
i guanys (any 1)
160.000 euros
Compte de prdues
i guanys (any 2)
80.000 euros
Com podem veure en lexemple, el valor de les despeses imputades cada any pel fabricant
de cosmtics al seu compte de prdues i guanys (160.000 euros lany 1, i 80.000 euros
FUOC P09/01502/00333
12
lany 2) coincideix amb el valor dels ingressos imputats durant cada exercici per la cadena
de televisi. s important advertir aquesta correspondncia per a entendre que:
el principi de meritaci estableix el mateix criteri per a imputar temporalment els ingressos i les despeses realitzats per una empresa, i
aquest criteri dimputaci temporal no es relaciona amb el moment en qu lempresa
faci el cobrament o el pagament de diners.
1.1.2. El principi de prudncia

La idea central del principi de prudncia implica que:
Les empreses hauran de comptabilitzar els beneficis noms quan aquests siguin ja certs (estiguin realitzats), mentre que els riscos i les prdues shauran de comptabilitzar tan bon punt
es coneguin.
Laplicaci estricta daquesta norma implica tractar de manera asimtrica els

possibles beneficis i les possibles prdues. Expressat en altres termes, aquest
principi significa que una possible prdua (o depreciaci) que afecti un actiu
de lempresa shaur de registrar en el moment en qu es conegui, encara que
no shagi fet la venda, mentre que un benefici (o revaloritzaci) que afecti
qualsevol dels seus actius noms es podr registrar quan sigui real, s a dir,
quan shagi produt la venda o shagi fet definitivament loperaci.
El significat que assumeixen els termes benefici i prdua en el principi de prudncia s ben diferent del que reben en el compte de prdues i guanys, en qu
sutilitzen per a designar el resultat del perode.
Benefici i prdua
Per a entendre les implicacions
daquest principi, ens conv precisar el sentit amb qu sempren
els termes benefici i prdua. Podem dir aix que en el principi de
prudncia:
El terme benefici es refereix al
resultat positiu (augmenta el
valor del patrimoni) que
lempresa obt, o obtindria,
en el cas de fer una operaci. Per exemple, en vendre
un vehicle a un preu superior al que es va adquirir.
El terme prdua significa
el resultat negatiu (redueix
el valor del patrimoni) que
lempresa obt, o obtindria,
en cas de fer una operaci.
Per exemple, en vendre un
vehicle a un preu inferior al
que es va adquirir.
En el principi de prudncia, els termes benefici i prdua sutilitzen per a

anomenar el resultat, positiu o negatiu, duna operaci (la venda real o possible dun vehicle, duna patent, dun ordinador, dunes accions, etc.).
En el compte de prdues i guanys, els termes benefici i prdua sutilitzen
per a anomenar el resultat, positiu o negatiu, que sobt en comparar les
partides dingressos i despeses en qu ha incorregut lempresa durant un
perode.
Laplicaci del principi de prudncia justifica conceptes tan importants en

comptabilitat com lamortitzaci, el deteriorament o la provisi.
Una empresa t ubicades les oficines en un edifici que s de la seva propietat. El valor
comptable de limmoble, incloent-hi el valor dels terrenys i de la construcci, s
d1.000.000 deuros.
A causa del continu moviment que experimenta el valor en el mercat daquests immobles, podem imaginar dos casos possibles.
1) El preu de mercat per a limmoble s d1.200.000 euros.
2) El preu de mercat per a limmoble s de 900.000 euros.
En el primer cas, si lempresa es decideix a vendre ledifici, obtindria un benefici de
200.000 euros. Si ho fa en el segon, obtindria una prdua de 100.000 euros.
a
Sobre amortitzaci, deteriorament
o provisi vegeu el subapartat 1.2.5,
Condicions de la definici de despesa,
daquest mdul didctic.
FUOC P09/01502/00333
13
Mentre lempresa no faci la venda, el resultat de loperaci (sigui aquest benefici o prdua) s
noms possible, i el seu tractament comptable ser diferent. Aix, la possible prdua (associada amb el cas 2) shaur danotar tan aviat com la coneguin els directius, mentre que el possible benefici (cas 1) noms es pot anotar si lempresa fa efectivament la venda.
Un fet que conv destacar en aquest punt s la desaparici, en el PGC vigent,

del principi del preu dadquisici. Aquest principi, que va tenir gran importncia en el PGC de 1990, ha perdut avui el seu predomini, i en el Pla actual figura
com un ms dels criteris de valoraci possibles.
1.2. Elements dels comptes anuals

El marc conceptual del nou Pla, a diferncia del que succea en altres plans anteriors, dedica un dels apartats a definir els elements patrimonials. El marc
conceptual, en el quart apartat, ens ofereix les definicions segents:
1) Actius: bns, drets i altres recursos controlats econmicament per

lempresa, resultants desdeveniments passats, dels quals sespera que
lempresa obtingui beneficis o rendiments econmics en el futur.
2) Passius: obligacions actuals sorgides com a conseqncia desdeveniments passats, per a lextinci de les quals lempresa espera desprendres
de recursos que puguin produir beneficis o rendiments econmics en el
futur. A aquests efectes, sentenen incloses les provisions.
3) Patrimoni net: constitueix la part residual dels actius de lempresa,
una vegada deduts tots els seus passius. Inclou les aportacions realitzades, ja sigui en el moment de la seva constituci o en altres de posteriors, pels seus socis o propietaris, que no tinguin la consideraci de
passius, i tamb els resultats acumulats o altres variacions que lafectin.
4) Ingressos: increments en el patrimoni net de lempresa durant lexercici, en forma dentrades o augments en el valor dels actius, o de disminuci dels passius, sempre que no tinguin lorigen en aportacions,
monetries o no, dels socis o propietaris.
5) Despeses: decrements en el patrimoni net de lempresa durant lexercici, en forma de sortides o disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del valor dels passius, sempre que no tinguin
lorigen en distribucions, monetries o no, als socis o propietaris, en la
seva condici de tals.
Les definicions exposades en el marc ens permeten concretar el sentit

daquests termes i faciliten la identificaci dalgunes partides que podrien resultar dubtoses. Aquesta novetat respecte a plans anteriors ha representat un
avantatge, tant per al legislador com per als usuaris, en la mesura que assenyala amb precisi les condicions que han de complir els elements.
FUOC P09/01502/00333
14
En una primera aproximaci, podem dividir aquests elements en dos grans

grups, segons quin sigui el document dels comptes anuals a qu es dirigei-
a
En lapartat 3, El contingut dels
documents bsics, daquest mdul
didctic, revisarem el contingut i
significat daquests documents.
xen. Aix, els elements que siguin reconeguts com a actius, passius o patrimoni net apareixeran reflectits al final de lexercici en el balan de situaci,
sempre que compleixin els criteris de reconeixement exigits en el marc. Els
elements reconeguts com a ingressos i despeses es registren en el compte
de prdues i guanys o, si escau, directament en lestat de canvis en el patrimoni net, sempre que compleixin a ms els criteris de reconeixement assenyalats en el Pla.
Figura 1. Documents en qu es recullen els elements comptables
Noms en cas que un element compleixi les condicions assenyalades en la definici, lempresa el pot considerar un actiu, un passiu, un patrimoni net, un
ingrs o una despesa. Per aquest fet no significa que pugui ser registrat ja. Perqu un element que compleixi les condicions assenyalades en una definici,
pugui ser registrat per lempresa haur de complir a ms els criteris de reconeixement assenyalats en lapartat cinqu del marc conceptual. En les lnies segents revisem les condicions que apareixen en cada definici, i nesmentem
alguns exemples.
1.2.1. Condicions de la definici dactiu

De la definici proposada en el marc es dedueix que un element es pot considerar un actiu si compleix les condicions segents:
1) Representa un b o dret.
2) s controlat econmicament per lempresa.
3) T lorigen en esdeveniments passats.
4) Lempresa espera obtenir-ne un rendiment en el futur, en la forma de
fluxos defectiu.
a
Sobre lapartat cinqu del marc
conceptual podeu veure el subapartat
1.3, Criteris de registre o
reconeixement comptable dels elements
patrimonials, daquest mdul didctic.
FUOC P09/01502/00333
15
Davant daquestes condicions, podem fer diverses precisions:

Un recurs estar controlat econmicament per lempresa quan aquesta pugui
disposar dels seus rendiments en el futur, encara que no en tingui actualment
la propietat. La definici dels actius inclou aix els bns i drets la propietat dels
quals correspon a lempresa, per tamb qualsevol altre b o dret sobre el qual
aquella tingui un dret de disposici. Aquest s el cas avui freqent dels bns
que lempresa mant en rgim darrendament financer o lsing.
Els bns, tanmateix, que lempresa empra en rgim de simple lloguer no
quedaran registrats com un actiu en el seu balan. El lloguer purament operatiu es considera comptablement una despesa, i apareixer recollit en el
compte de prdues i guanys.
Lexpectativa dobtenir rendiments futurs en la forma de fluxos defectiu
implica, per part de lempresa, lestimaci que hi ha un alt grau de probabilitat dobtenir aquests rendiments, encara que aquella no tingui labsoluta certesa que aix ocorri.
Si lempresa no espera obtenir rendiments futurs vinculats amb lelement, no
podr registrar-ho com un actiu i ho haur de fer com una despesa.
Esmentem a continuaci alguns exemples dactius.
1) Un vehicle adquirit per lempresa ser registrat com un actiu, ja que s un b que
aquesta controla (s propietria), sorgeix duna operaci realitzada en el passat (la compra) i lempresa espera obtenir-ne en el futur entrades defectiu (en la mesura que permeti
a lempresa dur a terme la seva activitat).
2) Una mquina adquirida en rgim darrendament financer, en qu lempresa estima
que hi ha un alt grau de probabilitat dexercir la seva opci de compra, tamb ser un
actiu, ja que representa un recurs econmic que lempresa controla (pot disposar dels
rendiments i de lestat del b), sorgeix duna operaci realitzada en el passat (la firma del
contracte de lsing) i lempresa espera obtenir-ne un rendiment en el futur (mitjanant
la seva aplicaci al procs productiu).
3) Un contracte per a adquirir en el futur la patent sobre una invenci que est encara en
desenvolupament no es pot considerar un actiu, ja que en la data actual encara no representa un recurs econmic que controli lempresa.
4) Un dret de cobrament sobre un client s un actiu, ja que representa un dret del qual
s titular lempresa, t lorigen en una operaci realitzada en el passat i s probable que
generi en el futur una entrada defectiu per a lempresa.
1.2.2. Condicions de la definici de passiu

Un element es pot considerar un passiu si:
1) Representa una obligaci actual per a lempresa.

2) Ha sorgit com a conseqncia desdeveniments passats.
3) s probable que lempresa shagi de desprendre en el futur de recursos
econmics, en la forma de fluxos defectiu.
FUOC P09/01502/00333
16
En cas que un element compleixi aquestes tres condicions es pot considerar

un passiu. Perqu a ms pugui ser registrat, haur de complir addicionalment els criteris de reconeixement que revisarem en el subapartat 1.3
daquest mdul.
Una vegada enunciades aquestes condicions, podem destacar diverses idees:
La condici de passiu saplicar als deutes que lempresa ha contret formalment amb tercers, per tamb a les obligacions a qu haur de fer front en
el futur amb un grau raonable de probabilitat, tant si es coneix o no limport o la data exacta del venciment.
A conseqncia de la idea anterior sorgeixen les denominades provisions.
Una provisi representa per a lempresa una obligaci actual, nascuda desdeveniments passats, al venciment de la qual s probable que lempresa
shagi de desprendre de recursos. Aquestes provisions shauran de registrar
quan lempresa consideri que hi ha un alt grau de probabilitat de fer un
desemborsament en el futur i en pugui estimar raonablement limport.
Per als casos en qu el grau de probabilitat associat al desemborsament sigui menor, o no sigui possible determinar-ne limport amb un grau suficient de fiabilitat, apareix el concepte de passiu contingent. Aquests passius
contingents no es registren en la comptabilitat de lempresa, si b shan
desmentar en la memria.
A fi daclarir aquestes idees, nesmentem a continuaci alguns exemples.
1) El deute que sorgeix en comprar mercaderies a un provedor s un passiu. Aquesta operaci implica per a lempresa un comproms actual de pagament, que sorgeix a conseqncia duna operaci realitzada en el passat (la compra de mercaderies), i s probable
que lempresa, per cancellar-la, hagi de fer en el futur un desemborsament de diners.
2) Una indemnitzaci que sha de pagar a un conductor, pendent encara que la sentncia
judicial sigui ferma, per un accident de trnsit ocasionat per un dels vehicles de lempresa
representar un passiu. Aquest passiu shaur de registrar en la forma de provisi, ja que
lempresa considera probable que la sentncia lobligui a pagar una quantitat de diners;
el comproms t lorigen en un fet ocorregut en el passat, i limport dels fluxos que shan
de pagar es pot estimar raonablement, encara que no amb una certesa absoluta.
3) Un aval atorgat per lempresa a favor dun tercer no representa un passiu, sempre que
lempresa estimi improbable que hagi de fer el desemborsament. En cas que lempresa estimi una certa probabilitat que sexecuti laval, ho hauria desmentar en la memria com
un passiu contingent.
1.2.3. Condicions de la definici de patrimoni net

Segons assenyala el PGC, el terme patrimoni net es refereix al segent:
La diferncia que hi ha entre els actius i passius reconeguts per lempresa dacord amb les definicions anteriors.
a
Vegeu el subapartat 1.3, Criteris de
registre o reconeixement dels elements
patrimonials, daquest mdul didctic.
FUOC P09/01502/00333
17
Aquesta manera de definir el patrimoni net permet associar-lo amb la idea del
valor residual que tindria la inversi dels accionistes, si calgus liquidar avui
a
Sobre valor residual, vegeu la definici
que sen proposa en el Pla en el
subapartat 1.2, Elements dels comptes
anuals, daquest mdul didctic.
lempresa. Per aquesta forma de definir el patrimoni net aporta un alt grau
dindeterminaci a lhora de precisar-ne el contingut. Una manera alternativa
per a descriure el patrimoni net consisteix a identificar-ne els components.
En una primera aproximaci a aquesta via, podem destacar, com a elements
del patrimoni net:
1) El capital: representa el valor de les aportacions realitzades pels accionistes, en el moment de la fundaci o en un moment posterior, en la seva
condici de tals, per la qual cosa no esperen que els siguin reintegrades.
2) Les reserves: beneficis dexercicis anteriors que no han estat distributs als
accionistes, i que continuen a lempresa sota la forma de qualsevol tipus de reserva.
Esmentem alguns exemples de patrimoni net.
1) El valor de les aportacions realitzades pels socis a canvi daccions en una societat mercantil
es comptabilitza en la partida de capital social i forma part dels recursos propis de lempresa.
2) Els beneficis obtinguts en lltim exercici i no repartits als accionistes continuen en
lempresa com una forma dautofinanament, en qualsevol de les modalitats de reserva.
1.2.4. Condicions de la definici dingrs

De la definici continguda en el marc podem deduir que un ingrs ser:
Un augment en el patrimoni net de lempresa, originat per un fet comptable que impliqui per a lempresa un augment en el valor dels seus actius o una disminuci en el valor dels seus passius.
Dacord amb aquesta definici, els ingressos podran tenir lorigen en les operacions que lempresa realitza amb lexterior, per tamb en altres conceptes
que no estiguin basats en operacions amb lexterior. Aquest s el cas, per
exemple, de les reversions dels deterioraments o de les plusvlues derivades
daplicar criteris de valoraci que actualitzen el valor dalguns actius.
Esmentem alguns ingressos derivats doperacions amb lexterior:
1) Les vendes de mercaderies realitzades a clients, siguin o no cobrades al moment.
2) Els descomptes obtinguts en les compres de productes.
3) Els interessos produts pels prstecs concedits a tercers.
Aquestes operacions amb lexterior impliquen per a lempresa un augment del

seu patrimoni net en la mesura que:
originen un cobrament immediat en efectiu, cas en qu augmenten els diners
que t lempresa (que s un actiu) i, per tant, el valor del seu patrimoni net, o
a
Desenvoluparem amb detall aquesta via
en el subapartat 3.1.3, Els elements del
patrimoni net, daquest mdul didctic.
FUOC P09/01502/00333
18
impliquen per a lempresa el naixement dun dret de cobrament que espera realitzar en el futur. En aquest cas, lempresa augmenta el valor dels seus actius
en rebre un dret, i amb aquest, augmenta alhora el valor del seu patrimoni net.
1.2.5. Condicions de la definici de despesa

Segons el que estableix la definici del marc, podrem considerar com a despesa:
Una disminuci en el patrimoni net de lempresa, originada per un fet

comptable que impliqui per a lempresa una disminuci en el valor dels
seus actius o un augment en el valor dels seus passius.
Igual com succea abans amb els ingressos, les despeses podran tenir lorigen
en operacions que lempresa faci amb lexterior, per tamb en altres conceptes que no impliquin una transacci amb lexterior. Aquest s el cas, per exemple, de les amortitzacions, els deterioraments, les minusvlues derivades
daplicar criteris de valoraci que actualitzen el valor dalguns elements, etc.
Esmentem alguns exemples de despeses que soriginen en operacions amb lexterior:
1) Les compres de mercaderies realitzades a provedors, siguin o no pagades al comptat.
2) El valor de les nmines, pagades o no, que meriten al final de cada mes.
3) Els impostos sobre vehicles, o sobre bns immobles, que meriten anualment.
4) Els interessos meritats pels prstecs que lempresa ha rebut de tercers.
De manera anloga al que argumentvem abans per als ingressos, podem afirmar ara que aquestes operacions amb lexterior implicaran per a lempresa una
disminuci del seu patrimoni net, en la mesura que:
originen un pagament immediat, fent que disminueixi els diners en efectiu
de lempresa i el valor del seu patrimoni net, o
impliquen el naixement duna obligaci de pagament que lempresa haur de
fer en el futur. En aquest cas, lempresa augmenta el valor del seu passiu, amb
el naixement del deute, alhora que es redueix el valor del seu patrimoni net.
Amortitzaci i deteriorament
Dos conceptes de gran importncia en la comptabilitat sn els damortitzaci i deteriorament.
El terme amortitzaci representa la depreciaci irreversible que experimenten alguns actius de limmobilitzat material i immaterial de lempresa, a causa del pas del temps, de
ls o de laven tecnolgic.
El concepte de deteriorament, per la seva part, reflecteix la prdua de valor no definitiva
que experimenten determinats actius (com limmobilitzat, les existncies, els clients,
etc.). Es produeix un deteriorament quan el preu de mercat dun immobilitzat, o de les
existncies, cau per sota del seu preu dadquisici o quan apareixen dubtes raonables sobre la possibilitat de cobrar a un client. En el cas del deteriorament, i a diferncia del que
FUOC P09/01502/00333
19
succeeix amb lamortitzaci, es tracta de prdues que sn reversibles, ja que s probable

que el valor depreciat es recuperi en el futur.
En virtut del que estableix el principi de prudncia*, qualsevol daquestes depreciacions
la irreversible que recull lamortitzaci i la reversible que registra el deteriorament haur de ser registrada com una prdua en el moment en qu lempresa la conegui o lestimi.
En conseqncia, la prdua simputar al compte de prdues i guanys i reduir el resultat
del perode.
1.3. Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements

patrimonials
El PGC denomina registre o reconeixement comptable el procs pel qual

sincorporen al balan, al compte de prdues i guanys o a lestat de canvis en el patrimoni net els diferents elements dels comptes anuals.
Referent a aix, el mateix marc conceptual del Pla, en el cinqu apartat, assenyala que:
El registre dels elements s procedent quan, si es compleix la definici daquests inclosa en
lapartat anterior, es compleixin els criteris de probabilitat en lobtenci o cessi de recursos
que incorporin beneficis o rendiments econmics i el seu valor es pugui determinar amb un
grau de fiabilitat adequat.
Com ja hem indicat abans, el fet que un element compleixi les condicions assenyalades en una definici no significa que aquest pugui ser immediatament
registrat en els llibres de lempresa i reconegut en els estats financers al final
del perode. Perqu un element pugui ser registrat, a ms dajustar-se a les definicions recollides en el quart apartat del marc, haur de complir determinats
criteris de reconeixement.
Segons el que reconeix el marc, un element patrimonial podr ser reconegut si:
1) Compleix les condicions enunciades en alguna de les definicions.
2) s probable que generi en el futur una entrada o sortida de fluxos
defectiu.
3) El seu valor es pot determinar o estimar amb fiabilitat.
La segona condici, relacionada amb la probabilitat que lempresa rebi o lliuri

en el futur fluxos defectiu, no imposa una seguretat absoluta, si b exigeix que
els directius tinguin un grau de certesa raonablement elevat.
La tercera condici implica que lempresa pugui atribuir a lelement un valor que
resulti, si no absolutament cert, s almenys fiable. En determinats casos, la valoraci dun element pot resultar senzilla (per exemple, en la compra dun vehicle formalitzada en una factura o en la meritaci dun lloguer que es va formalitzar en
un contracte). Per en molts altres casos, el procs de valoraci pot ser ms com-
* Sobre el principi de prudncia

vegeu el subapartat 1.1.2,
El principi de prudncia, daquest
mdul didctic.
20
FUOC P09/01502/00333
plex i pot requerir laplicaci, per part de lempresa, dun criteri de valoraci. Els
criteris de valoraci possibles estan recollits en el sis apartat del marc conceptual,
i ens hi referirem en el segent apartat daquest mdul.
En definitiva, podem dir que el procs complet per a registrar un element en
els llibres de lempresa constar dels passos segents:
Taula 1. Passos per a registrar un element
Etapa
Pas 1
Pas 2
Pas 3
Pas 4
Pas 5
Operaci del procs

Identificar el fet econmic que s susceptible de ser registrat.
Comprovar si els elements implicats en el fet comptable compleixen
les condicions assenyalades en alguna de les definicions.
Comprovar si aquests elements compleixen els criteris exigits
per al seu reconeixement.
Assignar a cada element un valor monetari, aplicant-hi per a aix
el criteri de valoraci adequat.
Registrar loperaci en els llibres de lempresa.
Per a atribuir un valor monetari a un element que ha complert les condicions de

la definici (pas 2) i sajusta als criteris de reconeixement (pas 3), lempresa haur
de seleccionar el mtode o criteri de valoraci que sigui ms adequat (pas 4).
Proposem ara un senzill exemple que ens ajudi a illustrar el procs de registre.
Durant lexercici de 20X1, una empresa ha fet les operacions segents:
1) Al mes de gener lempresa ha comprat una mquina per un import en factura de
10.000 euros. Lempresa acorda amb el venedor pagar limport pactat al cap de dos mesos. La mquina sinstallar i es posar en funcionament a la fbrica de lempresa.
2) Al mes de mar, lempresa paga els 10.000 euros que estaven pendents per la compra
de la mquina.
3) Al juny lempresa paga 2.000 euros per la reparaci duna pea de la mquina que shavia deteriorat per ls.
4) Al mes doctubre, lempresa realitza una srie de rectificacions a la mquina que li permeten augmentar-ne la capacitat. El preu negociat amb el tcnic s de 1.500 euros, que
lempresa abona al comptat.
Proposem la soluci segent:
1) El primer enunciat descriu la compra duna mquina. Aquesta operaci, realitzada per
lempresa amb un agent de lexterior, afecta dos possibles elements:
la mquina que ha estat comprada i
el deute que lempresa contreu amb el venedor.
El primer dels elements, la mquina, sajusta a les condicions exigides en la definici
dactiu i compleix els criteris de reconeixement, ja que sembla clar que lempresa laplicar al seu procs productiu i contribuir a generar rendiments en el futur. A continuaci,
lempresa haur daplicar el criteri de valoraci que resulti ms adequat, segons la naturalesa del b i les circumstncies.
Com a contrapartida, lempresa haur de registrar el deute que ha contret amb el venedor, ja que aquest element compleix les condicions assenyalades en la definici de passiu
i sajusta als criteris de reconeixement.
a
En lapartat segent, l1.4, Criteris de
valoraci, revisarem el procs
daplicaci daquests criteris.
FUOC P09/01502/00333
21
2) La segona operaci implica el pagament dun deute. Aquest fet afecta dos possibles elements:
el deute que mantenia lempresa amb el venedor i
els diners de lempresa.
Aquesta operaci shaur de registrar, ja que tots dos elements compleixen les condicions
exigides en les definicions de passiu, en el cas del deute, i dactiu, en el cas dels diners, i
a ms responen als criteris de reconeixement i es poden valorar en termes monetaris.
3) La tercera operaci consisteix en la reparaci de la mquina, que es paga al moment.
Aquest fet afecta:
els diners de lempresa i
la recepci per part de lempresa dun servei.
Aquesta operaci implica, a ms del desemborsament de diners, la contractaci dun servei que no sembla assegurar nous rendiments en el futur, sin que ms aviat ha de contribuir que la mquina mantingui el seu nivell esperat dactivitat. Per aquest motiu, la
reparaci no sajusta a la definici dactiu, per s a la de despesa, i compleix addicionalment la resta de condicions per al seu registre.
4) La quarta operaci tamb representa la recepci dun servei que lempresa abona al
comptat. Com en el cas anterior, loperaci afecta dos possibles elements:
els diners de lempresa i
la recepci per part de lempresa dun servei.
A diferncia del cas anterior, la conseqncia del servei s ara una millora en el rendiment esperat de la mquina. Aquest fet justifica que lempresa el pugui registrar com un
actiu, en concret com un increment en el valor de la mquina, aplicant-hi per a aix el
criteri de valoraci adequat.
1.4. Criteris de valoraci

Tots els elements de comptes anuals hauran de figurar amb el seu valor correctament quantificat i expressat en euros. Per aquest motiu, desprs de verificar
que un element compleix les condicions exigides en la definici i sajusta als
criteris de reconeixement, es planteja el problema dassignar-li un valor. Amb
relaci a aquesta tasca, el sis apartat del marc conceptual recull els possibles
criteris de valoraci que shan daplicar segons la naturalesa de lelement i les
seves circumstncies concretes.
Aquests criteris de valoraci permeten assignar un valor monetari a cada element. El terme valoraci descriu, per tant, el procs que permet a una empresa
assignar un valor monetari a cada un dels elements que integren els seus
comptes anuals. Per a complir aquesta finalitat, el nou PGC recull deu criteris
possibles. Aquesta situaci contrasta amb la que es mantenia en altres plans
anteriors, amb el predomini indiscutible del preu dadquisici o cost histric,
com a principal criteri de valoraci.
Com s fcil suposar, laplicaci daquests criteris constitueix una pea clau en
el procs de registre. Per aquest motiu, la definici dels criteris que sn aplicables en un determinat cas constitueix un dels temes de ms controvrsia, ja que
el comproms de la norma amb un criteri o un altre pot tenir un efecte notable
a lhora de determinar el resultat i el valor del patrimoni duna empresa.
FUOC P09/01502/00333
22
Sense nim de ser exhaustius, resumim el contingut dels principals criteris.

1) Cost histric o cost: el cost histric dun actiu s el preu dadquisici o el
cost de producci. El preu dadquisici estar format per limport pagat o pendent de pagament ms el valor raonable de les altres contraprestacions derivades de ladquisici, sempre que aquestes hagin estat necessries per a posar
lactiu en condicions operatives.
El cost de producci inclou el preu dadquisici de les matries primeres i altres matries consumibles, el cost dels factors de producci directament imputables a lactiu i la part dels costos de producci indirectes que raonablement
corresponguin a lactiu.
El cost histric o cost dun passiu s el valor que correspon a la contrapartida
rebuda a canvi dincrrer en el deute o, en alguns casos, a la quantitat defectiu
i altres actius lquids equivalents que sespera lliurar per a liquidar el deute.
La valoraci dun actiu a partir del seu preu dadquisici s senzilla si es disposa duna factura emesa pel venedor. Dins daquest preu dadquisici sinclouen normalment totes les despeses necessries per a posar el b a disposici
del comprador o en funcionament a les seves installacions (despeses de transport, aranzels, assegurances, imposades, etc.).
Tradicionalment, aquest ha estat el criteri ms utilitzat en les normes comptables. El principal avantatge daquest criteri, a ms de la senzillesa del seu clcul, s el grau de fiabilitat que aporta, ja que es pot verificar fcilment en
qualsevol moment (nhi ha prou de mirar limport consignat en la factura de
compra). No obstant aix, laplicaci del criteri tamb admet crtiques. Una
crtica recurrent ha estat que la valoraci dun element a partir daquest criteri
pot quedar desfasada, ja que no admet que el valor sactualitzi. El valor perdria
aix rellevncia per a lusuari de la informaci comptable pel fet de no estar
actualitzat.
Els immobilitzats materials, entre els quals hi hauria la maquinria esmentada
en lexemple de lapartat 1.3, sn alguns dels actius que es valoren inicialment
partint daquest criteri.
2) Valor raonable: s limport pel qual pot ser adquirit un actiu o liquidat un
passiu, entre parts interessades i degudament informades, que facin una transacci en condicions dindependncia mtua.
Generalment, el valor raonable coincidir amb el valor de mercat de lelement
si per al seu intercanvi existeix un mercat que sigui actiu i fiable. A aquest efecte, sentn que un mercat s actiu si:
a)Els bns o serveis intercanviats sn homogenis.
FUOC P09/01502/00333
23
b)Shi poden trobar prcticament en qualsevol moment compradors o venedors per al b o servei.
c)Els preus sn coneguts i fcilment accessibles per al pblic, i reflecteixen
transaccions de mercat reals, actuals i produdes amb regularitat.
Aquest criteri sutilitza per a valorar ladquisici de diversos actius financers,
com els ttols de renda fixa o les accions emeses per una altra empresa.
3) Valor net realitzable: s limport que es podria obtenir per la venda dun
actiu en el mercat, en el curs normal del negoci, una vegada deduts els costos
estimats en qu hauria dincrrer lempresa per dur a terme la venda.
Aquest criteri sutilitza sobretot per a valorar els inventaris de productes (existncies en el magatzem) per als quals s fcil determinar un possible preu de venda.
4) Valor en s: s el valor actual dels fluxos defectiu futurs esperats, mitjanant la seva utilitzaci en el curs normal del negoci i, si escau, la seva alienaci,
tenint en compte el seu estat actual i actualitzats a un tipus de descompte adequat. Aquest valor s aplicable tant per a un actiu com per a una unitat generadora defectiu.
A aquests efectes, sentn per unitat generadora defectiu un grup homogeni dactius
que s susceptible de generar fluxos identificables defectiu. Aquest podria ser el
cas, per exemple, del conjunt dactius que sintegren en el restaurant dun hotel.
Laplicaci del valor en s sinscriu clarament en la definici dactiu que sexposa en el marc conceptual. La informaci que ofereix aquest mtode pot ser
rellevant perqu els usuaris valorin lempresa tenint en compte de veritat les
seves expectatives de futur.
La seva fiabilitat, tanmateix, es veur limitada si tenim en compte les estimacions i hiptesis que ha de fer lempresa, i que pot ser ms o menys raonables.
En aquest sentit, la principal dificultat per a lempresa s fer una estimaci que
sigui fiable sobre els fluxos defectiu futurs i sobre els riscos que estan associats
amb lactiu i que condicionen la seva taxa de descompte.
5) Valor comptable o en llibres: s limport net pel qual un actiu o passiu es
troba registrat en el balan una vegada deduda, en el cas dels actius, la seva
amortitzaci acumulada i qualsevol correcci valorativa per deteriorament
acumulada que shi hagi registrat.
Aquests criteris sutilitzen en el PGC per a valorar els actius i passius que formen part del balan de situaci de lempresa. En la segona part del PGC, anomenada Normes de registre i valoraci, el legislador estableix quin s el
criteri aplicable per a cada classe dactiu i passiu. Aquest fet significa que no
tots els elements recollits en el balan apareixen valorats amb el mateix criteri.
FUOC P09/01502/00333
24
2. Formulaci dels comptes anuals
2.1. Normes per a la formulaci dels comptes anuals

Segons el que hem argumentat, la informaci comptable ha de complir una
srie de caracterstiques que siguin coherents amb els objectius de la comptabilitat. Aix, les dades que apareixen en els estats financers han de ser rellevants perqu els usuaris puguin prendre les seves decisions, i fiables en la seva
descripci de la situaci i els resultats de lempresa.
Per a aconseguir aquesta finalitat la tercera part del PGC regula lelaboraci
dels comptes anuals. Malgrat que la seva exposici pot ser feixuga, s important conixer b aquestes normes, ja que serveixen per a reforar una coherncia que beneficia no solament els professionals que elaboren els comptes, sin
tamb els usuaris que interpreten la informaci.
La norma segona de la tercera part del Pla estableix les regles que ha de complir una empresa a lhora de formular els seus comptes anuals.
1) Periodicitat: els comptes anuals shan delaborar amb una periodicitat de
dotze mesos, excepte en els casos de constituci, modificaci de la data de tancament de lexercici o dissoluci.
2) Termini de formulaci: els comptes anuals els ha de formular lempresari o
els administradors en un termini mxim de tres mesos, a comptar des de la data
de tancament de lexercici, i hi ha de constar la data en qu shan formulat.
3) Identificaci: cada un dels documents que componen els comptes haur
dindicar de manera clara la seva denominaci, lempresa a qu correspon i
lexercici a qu es refereix.
4) Expressi monetria: els valors que apareguin en els comptes anuals shauran dexpressar en euros. Es podran expressar en milers o milions deuros quan
la magnitud de les xifres ho aconselli, i sha dindicar aquesta circumstncia.
En la norma cinquena de la tercera part, el PGC estableix a ms una srie de
normes que tamb han de complir les empreses en lelaboraci del seu balan,
compte de prdues i guanys, estat de canvi en el patrimoni net i estat de fluxos
defectiu. En les lnies segents resumim el contingut daquestes normes.
a)En cada partida han de figurar els imports que corresponen a lexercici
que es tanca i a lexercici immediatament anterior, per tal de facilitarne la comparaci.
FUOC P09/01502/00333
25
b)No han de figurar les partides a les quals no correspongui cap import en
lexercici que es tanca ni en lanterior.
c)No es pot modificar lestructura dels documents dun exercici a laltre,
llevat de casos excepcionals que shan dindicar en la memria.
d)Es poden afegir noves partides a les previstes en els models normals i
abreujats dels documents, sempre que el seu contingut no sigui previst en
les partides existents.
e)Es pot fer una subdivisi ms detallada de les partides que apareixen als
documents.
f)Es poden agrupar les partides si representen un import irrellevant per a
mostrar la imatge fidel de lempresa o si aix safavoreix la claredat.
g)Quan sigui procedent, cada partida ha de tenir una referncia encreuada
a la informaci que apareix en la memria.
h)Els crdits, deutes, ingressos i despeses que vinculen lempresa amb altres
empreses del grup i associades han de figurar en les partides corresponents,
si b aquestes partides han daparixer diferenciades de les que no corresponguin a empreses del grup o associades.
i)Les empreses que participin en un o diversos negocis conjunts sense personalitat jurdica han de presentar aquesta informaci en els comptes anuals;
integrar a cada partida les quantitats corresponents als negocis conjunts en
qu participa, i informar en la memria sobre el seu desglossament.
2.2. Els models normal i abreujat per als estats financers
El PGC vigent a Espanya, com succeeix en la resta dels pasos comunitaris, estableix la possibilitat que les empreses elaborin els documents que formen els
seus comptes anuals seguint un model normal o un model abreujat. La diferncia bsica entre tots dos models consisteix que el model abreujat presenta
la informaci amb un menor grau de desagregaci. Aquest fet simplifica la forma dels documents i en redueix alhora la capacitat comunicativa. Per aquest
motiu, la facultat per a elaborar els models abreujats es restringeix a les empreses de dimensi reduda.
Esmentem els criteris que assenyala el mateix Pla per a formular els comptes
anuals abreujats:
1) Respecte al balan, lestat de canvis en el patrimoni net i la memria:
podran emprar el model abreujat daquests documents les empreses en qu es
Utilitzaci dels criteris

Aquests criteris sutilitzen addicionalment en altres normes amb
finalitats diverses. Aix, la Llei 16/
2007, de 4 de juliol, els empra
per a definir quines empreses
poden aplicar el PGC per a pimes, han de sotmetre els seus
comptes a la verificaci dun auditor o estan obligades a formular comptes anuals consolidats
per al grup dempreses.
FUOC P09/01502/00333
26
presentin, a la data de tancament de lexercici, almenys dues de les circumstncies segents:

el valor total de lactiu no superi els 2,85 milions deuros,
limport net de la seva xifra anual de negoci no superi els 5,7 milions deuros i
el nombre mitj de treballadors ocupats durant lexercici no sigui superior a
50.
2) Respecte al compte de prdues i guanys: podran emprar el model abreujat
les empreses en qu es presentin, a la data de tancament de lexercici, almenys
dues de les circumstncies segents:
el valor total de lactiu no superi els 11,4 milions deuros,
limport net de la seva xifra anual de negoci no superi els 22,8 milions deuros i
el nombre mitj de treballadors ocupats durant lexercici no sigui superior a 250.
Quan lempresa pugui formular el balan, lestat de canvis en el patrimoni net i la memria en el seu model abreujat, no ser obligatori que
formuli lestat de fluxos defectiu.
FUOC P09/01502/00333
27
3. El contingut dels documents obligatoris
Presentem en aquest apartat el contingut dels documents que formen els

comptes anuals. Si b molts directius no participen duna manera directa en
la seva elaboraci, s que han de ser capaos dinterpretar-ne el contingut. Per
fer aix, han de conixer b quines sn les parts de cada document, a partir de
quines normes i criteris han estat elaborats, i quin s el tipus dinformaci que
ofereix cada un.
3.1. El balan de situaci
El balan de situaci s un document que descriu quina s la relaci que

hi ha entre les inversions que ha fet lempresa (que componen la seva
estructura econmica) i les seves fonts de finanament (que sagrupen
en la seva estructura financera).
Daquesta manera, es pot dir que lestructura econmica recull totes les inversions (o actius) que mant lempresa, mentre que lestructura financera indica
qui i en quin concepte ha aportat els recursos que permeten a lempresa finan-
a
En el subapartat 1.2, Elements dels
comptes anuals, daquest mdul hem
ofert les definicions que proposa el Pla
per a lactiu, el passiu i el patrimoni net.
ar les seves inversions actuals (lorigen daquests recursos apareix en el passiu

i en el patrimoni net).
Figura 2. Equilibri de lestructura econmica i financera
Com es pot veure en la figura, lestructura econmica i lestructura financera

sn les dues cares duna mateixa realitat, que s el patrimoni, i que ja definem
en el primer mdul.
a
Vegeu el subapartat 7.2.1 del mdul
Conceptes bsics de la comptabilitat
daquesta assignatura.
FUOC P09/01502/00333
28
s fcil deduir llavors que la suma total dels actius duna empresa (els
seus bns i drets) haur de ser sempre igual a la suma del seu passiu
i del seu patrimoni net (les seves fonts de finanament, prpies i alienes), de manera que es compleixi la denominada equaci fonamental del patrimoni:
Valor de lactiu = valor del passiu + valor del patrimoni net
La igualtat que es fa explcita en aquesta equaci ens permet posar de manifest que el patrimoni duna empresa es pot interpretar des de dos punts
de vista diferents i alhora complementaris. Ens interessa conixer quins
bns i drets componen lactiu duna empresa, per tamb volem saber don
ha obtingut els recursos que li permeten disposar avui daquests actius. Podrem dir aix que les dues parts dun balan pretenen respondre separadament les preguntes segents:
1) Quins sn els bns i drets que t o controla econmicament avui lempresa?
2) De quines fonts ha obtingut els recursos que els financen?
La resposta a la primera pregunta ens permet identificar lactiu. La resposta a
la segona ens ajuda a identificar el seu passiu i el seu patrimoni net.
En el model de balan aprovat en el PGC la informaci sobre el patrimoni apareix recollida en una sola columna, dividida successivament en les masses
dactiu, de passiu i patrimoni net. Per facilitar la comprensi del document,
seguirem en aquest mdul el criteri docent ms habitual: presentar el document dividit en dues columnes (tal com es presenta en la figura 2).
Elaborar el balan de situaci
El patrimoni dun petit hotel, ubicat en un poble del Pirineu en qu hi ha una intensa
activitat estival, est format pels elements segents:
1. Existncies de productes per al restaurant: 3.000 euros.
2. Mobiliari (llits, decoraci dhabitacions, recepci, passadissos, etc.): 15.000 euros.
3. Prstec bancari que sha de tornar en tres anys: 70.000 euros.
4. Deutes amb la Hisenda pblica: 2.000 euros.
5. Equips per al procs de la informaci (ordinadors, impressores): 1.500 euros.
6. Maquinria de cuina: 5.000 euros.
7. Diners en efectiu: 1.000 euros.
8. Diversos drets que es cobren cobrar als clients: 2.000 euros.
9. Deutes amb els provedors dalimentaci i begudes: 6.500 euros.
10. Terrenys: 30.000 euros.
11. Construcci: 90.000 euros.
12. Diners dipositats en comptes corrents: 6.000 euros.
13. Installacions esportives i de lleure (pistes de tennis, piscina, etc.): 45.000 euros.
14. Valor de les aportacions realitzades pels accionistes: 100.000 euros.
15. Reserva legal: 18.000 euros.
16. Resultats de lexercici anterior: 2.000 euros.
29
FUOC P09/01502/00333
A partir daquesta informaci, podem elaborar el balan segent, diferenciant els bns i
drets que componen lactiu, i les fonts de finanament que componen el seu passiu i el
seu patrimoni net:
Actiu
Existncies per a restaurant
Mobiliari
Passiu i patrimoni net

3.000
Prstec bancari a tres anys
70.000
15.000 Deutes amb Hisenda pblica
2.000
Equips per a procs dinformaci
1.500
Deutes amb provedors
Maquinria de cuina
5.000
Capital social
100.000
Diners en efectiu
1.000
Reserva legal
18.000
Drets que shan de cobrar a

clients
2.000
Resultat de lexercici anterior
2.000
30.000
Terrenys
90.000
Total passiu i patrimoni net
198.500
Construcci
Diners en comptes corrents
6.500
6.000
45.000
Installacions esportives i de lleure

Total actiu
198.500
De tots els elements que figuren en el balan, potser siguin els tres ltims els que requereixen alguna explicaci. La xifra del capital social indica el valor de les aportacions que
han fet els accionistes. La reserva legal, per la seva part, expressa el valor dels fons o beneficis que lempresa ha generat en exercicis passats i est obligada legalment a retenir
en lempresa. El resultat de lexercici anterior indica el resultat que lempresa ha obtingut
durant lltim exercici i laplicaci del qual encara no ha estat acordada pels accionistes.
Aquests tres elements formen part del patrimoni net de lempresa, ja que impliquen un
origen de recursos que lempresa no ha de reintegrar a cap agent de lexterior.
Els elements que figuren en el balan es poden agrupar en diferents conjunts,

segons quina sigui la funci que exerceixen en lempresa. Sutilitzen aix els
termes de massa i submassa patrimonial per a designar les diferents agrupacions delements que formen part del patrimoni duna empresa i sn homogenis per la funci que hi exerceixen.
Segons quin sigui el criteri elegit per a classificar i el nivell dagregaci en qu apliquem aquest criteri, podrem formar diverses agrupacions delements patrimonials. La primera classificaci delements del patrimoni els divideix en tres grans
masses patrimonials, segons siguin aquests elements: bns o drets per a lempresa
(que formaran el seu actiu), fonts de finanament ali (que sintegraran en el seu
passiu) o fonts de finanament propi (agrupades en el seu patrimoni net).
Dins daquestes grans masses patrimonials podem identificar altres submasses
menors. Aquesta nova divisi del patrimoni s la que presentem en la figura 3.
Davant aquesta nova divisi del balan, podem dir que dins de lestructura econmica (o actiu) els elements es classifiquen en dues masses patrimonials menors, segons quina sigui la seva expectativa de permanncia i la funci que
exerceixen en lempresa. Laplicaci daquest criteri ens porta a diferenciar entre:
1) Lactiu no corrent: agrupa les inversions que tenen un carcter permanent
i asseguren la continutat de lempresa.
2) Lactiu corrent: format pels actius que participen en el cicle normal dexplotaci de lempresa o tenen un termini estimat per a la seva realitzaci igual
o inferior a aquest cicle o, si no, a un any.
Terminologia
Malgrat que aquesta s la terminologia acceptada en el Pla,
sovint sempren altres termes
per a designar aquestes submasses. Els actius no corrents
es denominen tamb actius fixos, mentre que per a referir-se
als actius corrents s freqent
emprar el terme actiu circulant.
FUOC P09/01502/00333
30
Figura 3. Masses i submasses patrimonials que componen el balan de situaci
Si seguim amb lexemple de lhotel, veiem que entre els seus actius no corrents es troben
els terrenys i les construccions que formen ledifici, el mobiliari de les habitacions (taules,
llits, quadres, etc.), la maquinria que sempra en la cuina o en el servei de neteja, els ordinadors de recepci, les installacions recreatives, etc.
Entre els seus actius corrents es trobarien les existncies de productes per a la higiene,
les begudes i els aliments que se serviran al restaurant, el material de papereria que sempra a les oficines, els drets de cobrament als clients, o els diners dipositats en els comptes
corrents bancaris.
Segons el que estableix el PGC, en la norma sisena de la tercera part,

sentn per cicle normal dexplotaci el perode de temps que transcorre entre ladquisici dels actius que sincorporen al procs productiu
i la realitzaci dels productes en forma defectiu o equivalents a lefectiu. En cas que el cicle normal dexplotaci no sigui clarament identificable, sassumir que s dun any.
Daquesta manera, es pot dir que el cicle normal dexplotaci (tamb anomenat perode mitj de maduraci) s el temps que triga una empresa a completar
totes les activitats que componen el cicle normal de la seva activitat. En el cas
de les empreses industrials, aquest perode sestn des del moment en qu
lempresa compra les matries primeres al provedor fins al moment en qu
lempresa cobra als clients els productes venuts.
Com s fcil suposar, la durada daquest cicle canvia segons quin sigui el sector
i les poltiques concretes que aplica lempresa. Aix, el perode mitj de maduraci duna empresa naviliera, dedicada a la fabricaci de vaixells, no sassemblar al cicle duna empresa que es dedica al lloguer de vehicles, a serveis de
consultoria, a elaborar formatges, etc.
De la mateixa manera que en el cas de lactiu, dins de lestructura financera
podem identificar dues grans submasses, segons quin hagi estat lorigen dels
recursos:
1) El patrimoni net (tamb anomenat fonts de finanament propi o recursos propis): agrupa totes les fonts de recursos que no han de ser reintegrats a tercers. Dins
FUOC P09/01502/00333
31
daquesta massa destaquen el capital social, que expressa el valor de les aportacions realitzades pels propietaris, i les reserves, que representen, en qualsevol de les
seves formes, lestalvi generat per lempresa a travs dels beneficis que no han estat distributs.
2) El passiu (o fonts de finanament alienes): reuneix totes les fonts de finanament que suposen per a lempresa un comproms de devoluci amb tercers.
Dins daquesta massa podem distingir al seu torn altres dues submasses menors, que sn:
a)el passiu no corrent, format per tots els deutes que tenen un termini de
venciment esperat superior al cicle normal dexplotaci o, si no, a lany, i
b)el passiu corrent, que inclou tots els deutes amb un venciment esperat
inferior o igual al cicle normal dexplotaci o, si no, a lany.
Terminologia
Els passius corrents sn anomenats tamb passius circulants o
exigible a curt termini. Els passius
no corrents se solen anomenar
tamb exigible a llarg termini.
Utilitat per a les empreses de les lnies de crdit

La majoria dempreses recorren amb freqncia a lendeutament per a finanar-se. Les
empreses lactivitat de les quals est sotmesa a una certa estacionalitat (com succeeix amb
les empreses del sector turstic, els centres educatius, els clubs de futbol, etc.) acostumen
a obtenir finanament dels bancs mitjanant les lnies de crdit. En aquesta modalitat de
deute, lempresa negocia amb el banc la possibilitat de retirar la quantitat de diners que
consideri necessria, sempre dins del lmit mxim pactat i havent de retribuir el banc pels
interessos que corresponguin a la quantitat retirada. Amb aquesta modalitat dendeutament a curt termini, lempresa sassegura poder fer front als pagaments (lloguer dinstallacions, pagaments a provedors, nmines del personal, etc.) en els perodes en qu,
com que no exerceix la seva activitat, cessen els cobraments.
Per a ordenar els elements que apareixen en el balan sutilitzen dos criteris
diferents. En el cas dels actius, els elements sordenen segons el grau de liquiditat o facilitat de realitzaci, s a dir, segons el temps que lempresa estima
que necessitaria per a convertir-los en diners. En el cas del passiu i del patrimoni net, els elements sordenen segons el grau dexigibilitat, s a dir, en
funci del temps que lempresa estima que trigar lelement a ser exigible.
Si atenem un criteri i laltre podrem dir, en resum, que tots els elements que
formen el balan sordenen segons lexpectativa que t lempresa sobre la seva
permanncia.
Figura 4. Criteris per a lordenaci de les submasses del balan
Liquiditat i exigibilitat
La liquiditat es refereix a la facilitat amb qu un b o dret es pot
convertir en diners. Daquesta
manera, els diners en efectiu es
consideren un actiu immediatament lquid, mentre que els
drets de cobrament als clients
tenen una liquiditat esperada a
curt termini, ja que requereixen,
per a ser lquids, que lempresa
esperi a la seva data de venciment i el client efectivament els
pagui. Altres actius com els vehicles, les naus industrials o les installacions tcniques tenen una
liquiditat encara menor, ja que
lempresa els mant com un element permanent de la seva estructura productiva.
Lexigibilitat, per la seva part, es
refereix al termini en qu un element es far exigible per a lempresa. Com ms gran sigui la
seva exigibilitat, menor ser el
termini estimat per al seu venciment. Aix, els deutes que lempresa t amb els seus provedors
habituals solen ser exigibles a un
termini molt curt, mentre que
les aportacions realitzades pels
socis i representades en el capital social no sn en general exigibles.
FUOC P09/01502/00333
32
Com podem veure en aquesta figura, els elements de lactiu sordenen de ms

a menys permanncia, o el que s el mateix, de ms a menys liquiditat. Els elements del passiu i del patrimoni net tamb sordenen de ms a menys permanncia, o dit duna altra manera, de ms a menys exigibilitat.
3.1.1. Els elements de lactiu

Una vegada revisada lestructura general amb qu sordena el balan, podem
desglossar el contingut de les seves principals submasses. Esmentem ara les al-
Ordenaci del balan

Als pasos que vnen duna tradici comptable diferent, s
freqent ordenar el balan seguint els mateixos criteris, per
disposant les submasses patrimonials en sentit contrari. Els
actius sordenen aix de ms a
menys liquiditat, i els passius
de ms a menys exigibilitat.
Aquest s el cas dalguns pasos
llatinoamericans i dels Estats
Units.
tres submasses que componen lactiu no corrent:

1) Limmobilitzat intangible: actius permanents que tenen naturalesa
immaterial (com drets de propietat intellectual, programes informtics,
fons de comer, concessions administratives, etc.).
2) Limmobilitzat material: actius permanents que tenen naturalesa tangible, mobles o immobles (com terrenys, construccions, mobiliari, maquinria o elements de transport).
3) Les inversions immobiliries: actius no corrents que siguin immobles
i que lempresa mant amb la intenci dobtenir rendes o plusvlues (oficines o naus industrials destinades al lloguer o en venda, etc.).
4) Les inversions en empreses del grup i associades a llarg termini: inversions financeres a llarg termini que lempresa t en altres empreses del
grup, associades i altres parts vinculades, sigui quina sigui la forma de la
seva instrumentaci jurdica (per exemple, les participacions de control en
el capital social duna altra empresa).
5) Les inversions financeres a llarg termini: inversions en actius de naturalesa financera el termini dels quals estimat per a convertir-se en efectiu
excedeix un exercici econmic (per exemple, les inversions en bons o obligacions de lEstat, o els crdits a ms dun any concedits per lempresa als
treballadors).
Lactiu corrent, per la seva part, es compon fonamentalment del segent:
1) Existncies: els bns que lempresa t per a vendre o per a ser transformats en el procs normal de la seva activitat (mercaderies, matries primeres, productes en curs o acabats, etc.).
2) Deutors comercials i altres comptes a cobrar: els drets de cobrament
derivats de la venda de bns o la prestaci de serveis (drets de cobrament a
clients o deutors, drets de cobrament contra lAdministraci pblica, etc.).
3) Inversions financeres a curt termini: inversions en actius de naturalesa
financera amb un termini estimat per a convertir-se en efectiu igual o inferior a un exercici (per exemple, les inversions en ttols de renda fixa a
menys dun any o els crdits concedits a altres empreses a curt termini).
Treballadors i capital
intellectual
Les empreses no mantenen sobre les persones un dret de
propietat ni de disposici.
Aquesta s la ra per la qual els
treballadors no constitueixen
un actiu per a lempresa. Les
retribucions que aquesta fa al
personal representen, no obstant aix, una sortida de recursos, i per tant tenen la
naturalesa de despesa i es veuran reflectides en el compte de
prdues i guanys.
Un cas diferent s el del capital
intellectual que lempresa
sesfora a generar mitjanant
un esfor continuat dinversi i
que es manifesta en un complex sistema dhabilitats
collectives. Aquest conjunt de
competncies no sorigina en
laportaci concreta de cap treballador, sin que sorgeix de la
interacci coordinada i freqent dempleats i directius. s
una cosa semblant al coneixement que sacumula en cada
organitzaci.
Malgrat lenorme importncia
que t avui aquest tipus dimmobilitzat, la comptabilitat
sha mostrat gaireb sempre
insensible a la seva presncia.
En el nostre marc legal no s
possible fer-ho constar en el
balan si no s sota la forma,
massa imprecisa, del fons de
comer.
FUOC P09/01502/00333
33
4) Tresoreria: els diners i la resta dactius que tinguin una liquiditat immediata (com comptes a la vista, xecs bancaris, etc.).
s important tenir en compte que la consideraci dun element com a actiu corrent o no corrent no depn de la seva naturalesa, sin de la funci que exerceix
en lempresa. Aix, per exemple, el mateix vehicle formar part de lactiu corrent
(de les existncies) en el balan duna empresa que es dedica a la compra i a la venda dautombils, per sinclour en lactiu no corrent (com a immobilitzat material) en el balan duna empresa que ladquireix amb la intenci de llogar-lo o de
posar-lo al servei dun de seus comercials per a la seva utilitzaci continuada.
3.1.2. Els elements del passiu

En el passiu del balan sinclouen els deutes que lempresa ha contret amb altres agents com a conseqncia de transaccions o fets del passat.
Dins del passiu no corrent podem identificar:
1) Provisions a llarg termini: obligacions expresses o tcites que lempresa
mant a llarg termini, clarament especificades quant a la naturalesa, per
que, a la data de tancament de lexercici, siguin indeterminades quant a
limport exacte o a la data en qu es produiran.
2) Deutes a llarg termini: obligacions de pagament contretes amb tercers,
amb un perode de venciment superior a lany.
Al seu torn, dins del passiu corrent podem distingir:
1) Provisions a curt termini: obligacions expresses o tcites que lempresa
mant a curt termini, clarament especificades quant a la naturalesa, per
que, a la data de tancament de lexercici, siguin indeterminades quant a
limport exacte o a la data en qu es produiran.
2) Deutes a curt termini: obligacions de pagament contretes amb tercers,
amb un perode de venciment igual o inferior a lany.
3.1.3. Els elements del patrimoni net

El PGC defineix el patrimoni net com la part residual dels actius de lempresa,
una vegada dedut el valor de tots els seus passius. Per aquest motiu, s habitual interpretar el patrimoni net com el valor residual dels actius que correspondrien als accionistes en cas que es liquids lempresa, una vegada saldats
tots els passius exigibles.
Aquesta manera dentendre el patrimoni net implica que el seu valor es pot
estimar fcilment, calculant la diferncia que hi ha entre el valor dels actius i
el valor dels passius que mant lempresa.
FUOC P09/01502/00333
34
Valor del patrimoni net = valor de lactiu valor del passiu
En una interpretaci alternativa del terme, podrem definir el patrimoni net

com el conjunt de recursos que estan finanant a lempresa sense que hagin
de ser reintegrats a lexterior (per aix sapliquen a aquesta massa altres noms,
com fonts de finanament propi o recursos propis). Aquest nou sentit del terme
ens permet fixar latenci en lorigen que han tingut aquests recursos. Podem
precisar aix que la massa del patrimoni net estar constituda per altres submasses patrimonials menors, entre les quals destaquen:
1) El capital social: representa el valor de les aportacions realitzades

pels propietaris, en el moment de constituir la societat o en un moment
posterior.
2) Les reserves: sn els beneficis obtinguts per lempresa i no distributs als
accionistes. Les reserves, en qualsevol de les seves alternatives possibles,
constitueixen per a lempresa una manera dautofinanar-se, s a dir, daugmentar la seva dotaci de recursos a partir dels seus propis excedents.
3) Altres partides: com subvencions, reserves de revaloritzaci, diferncies
de conversi, etc.
La suma del passiu no corrent i del patrimoni net sanomena finanament
bsic, passiu fix o recursos permanents. Aquesta massa reuneix les fonts de
finanament que tenen un termini de permanncia ms llarg en lempresa, o
b perqu el seu termini de venciment s superior a lany, o b perqu no sespera que siguin reintegrades. Mostrem la composici daquesta massa en la figura segent.
Figura 5. Ordenaci de les submasses del passiu i del patrimoni net
Tipus de reserva
El tipus de reserva pot variar,
segons quin sigui el motiu pel
qual els accionistes renuncien a
percebre els seus dividends.
Daquesta manera, la reserva
pot sorgir amb motiu duna
disposici normativa (aquest
s el cas de la reserva legal),
duna disposici recollida en
els estatuts de lempresa (reserva estatutria) o b es pot
crear a partir dun acord pres
voluntriament pels accionistes (reserva voluntria).
Un cas especial de reserva s
lanomenada prima demissi.
Aquesta reserva sorigina en les
ampliacions de capital, en cas
que les noves accions siguin
emeses per un valor superior al
valor nominal. Lempresa obt
daquesta manera uns recursos
addicionals per la diferncia
que hi ha entre el preu a qu
ha estat emesa la nova acci i
el seu valor nominal. En general, podrem dir que la ra de
ser daquesta prima s la necessitat que els nous accionistes abonin a lempresa un
sobrepreu per les seves accions
que serveixi per a igualar la riquesa que ja ha estat generada
i retinguda en lempresa, i que
podria haver estat retirada pels
antics accionistes.
35
FUOC P09/01502/00333
La identificaci de les diferents masses i submasses patrimonials, tant de les

que apareixen en el model de balan proposat en el Pla, com daquelles altres
que no shi esmenten, constitueix un pas fonamental per a analitzar el balan.
Intentem reconstruir ara el balan de situaci que proposvem en lexemple anterior.
Actiu
Actiu no corrent
Mobiliari
Patrimoni net
15.000
Capital social
100.000
Equips per a proc. dinform.
1.500
Reserva legal
18.000
Maquinria de cuina
5.000
Resultat de lexercici anterior
Terrenys
30.000
Construcci
90.000
Inst. esportives i de lleure
45.000
Total patrimoni net
186.500
Passiu no corrent
Total actiu no corrent

Actiu corrent
3.000
Drets que shan de cobrar als clients
2.000
Diners en comptes corrents
6.000
Diners en efectiu
1.000
Total actiu corrent

Total actiu
12.000
198.500
120.000
Prstec bancari a tres anys
70.000
Total passiu no corrent
70.000
Passiu corrent
Deutes amb la Hisenda pblica
2.000
6.500
Total passiu corrent
8.500
En aquest balan de situaci podem veure el pes relatiu que t cada massa i submassa patrimonial. Dins de les inversions que mant lempresa, el valor dels actius no corrents
(186.500 euros) supera considerablement el valor dels actius corrents (12.000 euros). En
lestructura financera, per la seva part, predominen les fonts de finanament propi (amb
un patrimoni net que puja a 120.000 euros), en comparaci amb unes fonts de finanament ali que pugen a 78.500 euros, i que es reparteixen entre el passiu no corrent
(70.000 euros) i el passiu corrent (8.500 euros).
A partir de les dades, podem comprovar que es compleix lequaci fonamental del patrimoni:
Valor total de lactiu = valor total del passiu + valor total del patrimoni net
198.500 euros = (70.000 euros + 8.500 euros) + 120.000 euros
El patrimoni net es pot associar amb el concepte de valor comptable duna

empresa. En la mesura que el patrimoni net empra per al seu clcul valors
que apareixen consignats en el balan, es pot dir que la seva xifra ens indica
el valor que t lempresa, segons les dades que figuren en la seva comptabilitat.
Valor comptable de lempresa = valor total de lactiu valor total del

passiu
2.000
198.500
FUOC P09/01502/00333
36
En lexemple anterior el valor comptable de lempresa seria:

Valor comptable de lempresa =198.500 78.500 = 120.000 euros
En aquest punt conv fer una breu referncia a un concepte important en

lanlisi financera, el valor teric comptable. A partir de la xifra del patrimoni net s relativament senzill calcular quina part daquesta riquesa residual correspondria a cada acci. Aquest concepte sanomena valor teric
comptable.
En una primera aproximaci, podem afirmar que el valor teric comptable

s el resultat de dividir limport del patrimoni net entre el nombre daccions de lempresa que estan en circulaci.
Valor teric comptable = patrimoni net / nombre daccions
Suposem, en el nostre exemple, que lempresa que gestiona lhotel t posades en circulaci 20.000 accions amb un valor nominal de 5 euros per acci. Segons les dades del balan, el patrimoni net de lempresa s de 120.000 euros, i per tant el valor teric de les
seves accions seria de 6 euros per acci.
Valor teric comptable = 120.000 euros / 20.000 accions = 6 euros/acci
Hem de tenir en compte que el valor de mercat que assoleixin realment

les accions dependr del valor teric comptable, per tamb estar seriosament influt per les percepcions i expectatives que mantinguin els inversors, no solament sobre lempresa, sin tamb sobre el sector o el marc
econmic en general. En definitiva, el valor teric comptable s un concepte comptable, i el seu import s sovint diferent del preu a qu es negocien
realment les accions.
Abans danalitzar el balan, conv identificar el que habitualment sanomenen submasses patrimonials correlatives.
Les masses patrimonials correlatives sn agrupacions delements que

corresponen a un mateix ordre per amb signe diferent.
Aquest s el cas, per exemple, dels recursos permanents i els actius no corrents, ja que tots dos comparteixen una vocaci de permanncia en lempresa, o dels comptes de tresoreria i els passius corrents dexigibilitat
immediata. La identificaci i comparaci daquestes submasses ens oferir
una informaci molt valuosa en letapa de lanlisi.
s freqent descriure la situaci patrimonial duna empresa a partir de la comparaci de
submasses correlatives. Aix, se sol estimar que lempresa es trobar en una situaci
FUOC P09/01502/00333
37
dequilibri si la comparaci duna submassa patrimonial de lactiu amb la seva correlativa

del passiu ofereix un resultat de signe positiu.
El signe positiu daquestes comparacions significa que el valor duna determinada massa
dactius supera el valor de la seva massa correlativa en el passiu. Aquesta relaci positiva
ens indueix a pensar que lempresa no tindria dificultats a lhora de fer front als pagaments associats amb aquests deutes.
Esmentem-ne a continuaci alguns exemples:
Tresoreria passiu corrent venut > 1
Actiu no corrent passiu no corrent > 1
Actiu corrent passiu corrent > 1
Lltima daquestes comparacions s freqent en lanlisi financera. El resultat de comparar lactiu corrent amb el passiu corrent sanomena fons de maniobra (o capital circulant).
Fons de maniobra (FM) = actiu corrent passiu corrent
Sassumeix normalment que en una situaci dequilibri el fons de maniobra ha de tenir
un valor positiu, per la qual cosa lempresa no tindria problemes per a afrontar els seus
deutes a curt termini.
Representem grficament algunes situacions patrimonials possibles.
Figura 6. Situaci financera de mxima garantia
Figura 7. Situaci financera normal
FUOC P09/01502/00333
38
Figura 8. Situaci dinestabilitat financera
Figura 9. Situaci financera de fallida
3.2. El compte de prdues i guanys

El compte de prdues i guanys s un document de naturalesa dinmica, que
recull i ordena les despeses i els ingressos en qu ha incorregut lempresa al
llarg dun exercici. s, per tant, un estat que intenta explicar com sha format
el resultat que ha obtingut lempresa en el perode de referncia.
Si el balan de situaci ofereix una imatge esttica del patrimoni de lempresa
en una data determinada, el compte de resultats ofereix un resum de lactivitat
que ha dut a terme lempresa durant un determinat perode de temps, sigui
aquest un mes, un trimestre, un any, etc. Podem dir llavors que si el balan de
situaci equival a una fotografia del patrimoni que ha estat presa en un determinat moment, el compte de resultats equivaldria a la sinopsi que resumeix
les activitats que ha dut a terme lempresa durant un determinat perode de
temps o, acudint a una altra metfora, sassemblaria a la declaraci de la renda
FUOC P09/01502/00333
39
que realitza una persona fsica, en qu reflecteix tots els ingressos i les despeses
en qu ha incorregut durant un perode.
Despesa, pagament i inversi
En el llenguatge empresarial, s freqent sentir alguns termes que semblen sinnims,
per que mantenen diferncies importants en el significat. Aquest s el cas, per exemple,
dels termes despesa, pagament i inversi. Encara que aquests termes comparteixen un mateix camp semntic, conv delimitar-ne b el significat.
1) La despesa s un concepte associat amb la comptabilitat externa i el seu reconeixement est determinat per la legislaci comptable. Com ja viem en lapartat 1.2 daquest
mdul, la despesa es refereix sempre a un fet determinat que produeix una disminuci
en el valor del patrimoni.
2) El pagament, per la seva part, representa per a lempresa un desemborsament de diners o, el que s el mateix, una disminuci o sortida de tresoreria.
Encara que s freqent que les despeses comportin un pagament per a lempresa, no totes les
despeses impliquen necessriament un pagament. Aquest s el cas, per exemple, dalgunes
partides a qu ja ens hem referit, com les amortitzacions, les provisions o els deterioraments.
Per tamb s cert que lempresa pot fer determinats pagaments que no han tingut lorigen en una despesa. Aix s el que succeeix, per exemple, amb el reemborsament del deute que lempresa mantenia amb un banc o amb el pagament dun dividend que lempresa
lliura als seus accionistes.
3) El terme inversi saplica amb freqncia en lanlisi dempreses. El terme es refereix
habitualment a qualsevol sacrifici de recursos que faci lempresa, sia per la compra dun
actiu (una mquina, un vehicle industrial, etc.) o per la realitzaci duna despesa (formaci per a directius, promoci dun nou negoci, etc.), pel qual lempresa espera obtenir en
el futur un rendiment, en la forma de fluxos defectiu.
Perqu un sacrifici actual es pugui considerar una inversi s necessari que compleixi
aquesta regla: noms es pot considerar una inversi el sacrifici del qual lempresa espera
obtenir en el futur un rendiment, en la forma de fluxos defectiu.
En el seu format de compte, lestructura del document seria:

Figura 10. Lestat de prdues i guanys en forma de compte
Lexercici de lactivitat de lempresa genera normalment uns ingressos i obliga

a incrrer en unes despeses. Aquesta forma de presentar el document, amb les
partides de despeses i ingressos ordenades en columnes, ens permet posar de
manifest una igualtat important:
Resultat del perode = ingressos despeses
FUOC P09/01502/00333
40
A partir daquesta equaci podem distingir dos casos possibles:

1) Els ingressos superen les despeses: el resultat obtingut s positiu i
sanomena benefici.
2) Les despeses superen els ingressos: el resultat obtingut s negatiu i
sanomena prdua.
3.2.1. Contingut del compte de prdues i guanys

Aquest model del compte en columnes, vigent en el PGC de 1990, ha estat reemplaat en el PGC de 2007 pel model de llista, o model vertical, en qu el
resultat del perode es calcula, a partir de limport net de les vendes, mitjanant un procs continuat de clcul, en qu es van sostraient i afegint altres despeses i ingressos.
En el model vigent, les despeses i ingressos sordenen segons el tipus dactivitat que els ha generat. Oferim una primera imatge del document, tal com apareix recollit en lactual PGC.
Figura 11. Esquema del compte de prdues i guanys
En el nivell ms general, el document es divideix en dos grans apartats:

1) Operacions continuades: inclouen les despeses i els ingressos que es deriven de lexplotaci (els que estan vinculats amb lactivitat normal de lempresa), i les despeses i els ingressos de naturalesa financera.
En cas que hi hagi despeses o ingressos de naturalesa excepcional (com prdues
per inundacions, sancions administratives, el cobrament duna indemnitzaci,
un premi de loteria, el cobrament inesperat dun client considerat insolvent, etc.),
lempresa els ha dincloure en un apartat denominat altres resultats, dins de lepgraf de les operacions continuades, i nha dinformar en la memria.
FUOC P09/01502/00333
41
2) Operacions interrompudes: lempresa ha dincloure en aquest apartat el resultat de les operacions interrompudes, una vegada dedut lefecte dels impostos.
A un nivell ms detallat, el PGC estableix que el compte de prdues i guanys haur
dincloure, com a mnim, els elements que corresponguin a les partides segents:
1) Import net de la xifra de negoci.
2) Variaci dexistncies de productes acabats i en curs de fabricaci.
3) Treballs realitzats per lempresa per al seu actiu.
4) Aprovisionaments.
5) Altres ingressos dexplotaci.
6) Despeses de personal.
7) Altres despeses dexplotaci.
8) Amortitzaci de limmobilitzat.
9) Imputaci de subvencions.
10) Excessos de provisions.
11) Deteriorament i resultat per alienacions de limmobilitzat.
12) Ingressos financers.
13) Despeses financeres.
14) Variaci de valor raonable en instruments financers.
15) Diferncies de canvi.
16) Deteriorament i resultat per alienacions dinstruments financers.
17) Impost sobre beneficis.
18) Resultat de lexercici procedent doperacions interrompudes net dimpostos.
Resumim tota aquesta informaci, duna manera grfica, en la figura segent.
Figura 12. El model vertical del compte de prdues i guanys
Import net de la xifra de negoci
+ Altres ingressos dexplotaci
Altres despeses dexplotaci
= Resultat dexplotaci (RE)
+ Ingressos financers
Despeses financeres
= Resultat financer (RF)
Resultat abans dimpostos (RAI) = RE + RF
Impostos sobre beneficis (IB)
Resultat procedent doperacions continuades (RPOC) = RAI IB
Resultat procedent doperacions interrompudes (RPOI)
Resultat de lexercici = RPOC + RPOI
3.2.2. Resultats que apareixen en el compte de prdues i guanys

El compte de prdues i guanys recull els ingressos i les despeses en qu ha incorregut una empresa, calculant el resultat de lexercici per la diferncia que hi ha entre les dues magnituds. Per aquestes despeses i ingressos es poden originar, com
Activitat interrompuda
El PGC estableix, en aquest sentit, que una activitat interrompuda s tot component duna
empresa que hagi estat alienat,
se nhagi disposat per una altra
via o hagi estat classificat com
a mantingut per a la venda,
i compleixi alguna de les condicions segents:
1) Representi una lnia de negoci
o una rea geogrfica de lexplotaci que sigui significativa
i es pugui considerar separada
de la resta.
2) Formi part dun pla individual
i coordinat per a alienar o disposar per una altra via duna lnia
de negoci o duna rea geogrfica de lexplotaci que sigui significativa i es pugui considerar
separada de la resta.
3) Sigui una empresa dependent adquirida exclusivament
per a vendre-la.
El PGC entn per component
les activitats o fluxos defectiu
que, pel fet destar separades i
ser independents en el funcionament o a efectes de la informaci comptable, es distingeixen
clarament de la resta de lempresa. Aquest s el cas, per
exemple, duna empresa dependent o dun determinat segment de negoci.
FUOC P09/01502/00333
42
ja hem vist, en activitats de diferent naturalesa. Aquest fet dna lloc que sorgeixin
en el compte diversos resultats intermedis que conv conixer.
Les principals magnituds del resultat que apareixen en lactual model sn:
1) Resultat dexplotaci (tamb anomenat BAIT o benefici abans dinteressos i impostos): sobt per la diferncia entre els ingressos i les despeses de lexplotaci.
Entre els ingressos de lexplotaci ms freqents destaquen les vendes de productes o la prestaci dels serveis que constitueixen lactivitat principal de
lempresa. En aquest sentit, limport net de la xifra de negoci s la primera
partida amb qu sinicia el compte de resultats. En el valor daquesta partida
sinclou limport de les vendes (o de la prestaci de serveis) una vegada dedut
el valor de les devolucions i dels diversos descomptes que lempresa ha realitzat als seus clients. Quant a aix, cal tenir en compte que en limport net de
la xifra de negoci no sinclouen lIVA ni els ingressos financers derivats duna
venda a terminis.
Entre les despeses dexplotaci ms freqents destaquen els consums dexistncies, les despeses de personal (que inclouen les nmines dels treballadors i
la cotitzaci de lempresa a la Seguretat Social), els subministraments, els arrendaments, les dotacions per a lamortitzaci de limmobilitzat i els lloguers
dimmobles.
2) Resultat financer: s la diferncia entre els ingressos i les despeses de naturalesa financera en qu ha incorregut lempresa durant un perode.
Entre les despeses financeres ms habituals es troben els interessos de prstecs
rebuts, i entre els ingressos financers, els interessos a cobrar per la concessi
de prstecs, o els rendiments dun dipsit bancari o dun ttol de renda fixa.
El fet de separar el resultat dexplotaci i el resultat financer ens permet analitzar separadament les activitats dexplotaci que duu a terme
lempresa i les de naturalesa estrictament financera.
Daquesta manera, si volem avaluar la manera com una empresa gestiona

aquella activitat que li s prpia, haurem datendre el seu resultat dexplotaci.
Per si el que volem valorar s el cost que assumeix per a finanar-se amb deute extern, haurem de considerar quin s el seu resultat financer.
Quant a aix, hem de tenir en compte que una empresa pot gestionar b la
seva activitat prpia (obt un resultat dexplotaci positiu) i estar alhora mal
finanada (suporta unes crregues financeres excessives). Per tamb pot succeir el contrari. Per aquest motiu conv estudiar separadament el valor
daquestes dues magnituds.
FUOC P09/01502/00333
43
3) Resultat abans dimpostos (tamb anomenat BAT o benefici abans dimpostos): s la suma de les dues expressions anteriors. Aquesta magnitud recull el
resultat de considerar conjuntament les operacions dexplotaci i la manera
com lempresa es finana.
4) Resultat de lexercici procedent doperacions continuades: sobt en deduir
del resultat abans dimpostos limport total de limpost sobre beneficis que simputa a lexercici, ja correspongui a operacions continuades o interrompudes.
5) Resultat de lexercici procedent doperacions interrompudes: expressa el
resultat desprs dimpostos que ha tingut lorigen en les operacions que han
merescut la consideraci dinterrompudes, segons el que explicvem abans.
6) Resultat de lexercici (o resultat net): sobt en sumar el resultat procedent de les operacions continuades i el resultat procedent de les operacions interrompudes. La destinaci daquesta magnitud, en cas de ser
positiva, ser retribuir els accionistes (en la forma de dividends) i/o contribuir a lautofinanament de lempresa (en qualsevol de les modalitats de
reserves).
Encara que tots els resultats tenen un considerable valor explicatiu, podrem
dir que sn tres les magnituds fonamentals a lhora davaluar el funcionament
duna empresa. Aquestes magnituds sn:
1) El resultat dexplotaci.
2) El resultat de lexercici procedent doperacions continuades.
3) El resultat de lexercici.
Per a entendre b la capacitat explicativa daquests resultats s important conixer qu signifiquen, s a dir, a partir de quines partides de despeses i ingressos shan obtingut, i quines operacions shan fet per a calcular-los.
Podem afirmar llavors que:
1) El resultat de lexplotaci informa sobre la marxa actual del negoci,

ents aquest com el desenvolupament de lactivitat que s habitual en
lempresa.
2) El resultat de lexercici procedent doperacions continuades informa sobre la marxa actual de lempresa entesa com una unitat productiva completa, s a dir, com una unitat que duu a terme una
activitat productiva, per que per a fer-ho ha dincrrer tamb en
una srie doperacions de naturalesa financera (com aconseguir els
prstecs adequats).
Capacitat destalvi
de les empreses familiars
Sovint, les empreses familiars
demostren tenir una elevada
capacitat per a finanar el seu
creixement mitjanant lestalvi. En aquest tipus dempreses
s freqent que els accionistes
estiguin disposats a renunciar a
una part considerable dels seus
dividends, que quedar retinguda en lempresa en la forma
de reserves.
44
FUOC P09/01502/00333
3) El resultat de lexercici reflecteix el resultat final de totes les activitats que duu a terme lempresa. El valor daquesta magnitud expressa la rendibilitat que han obtingut els accionistes amb la seva
inversi. En cas que el resultat sigui positiu, lempresa podr destinar
el seu import a retribuir els accionistes o a romandre en lempresa i
augmentar-ne lestalvi.
El resultat de lexercici tamb apareix en el balan de situaci de lempresa, ubicat a la massa del patrimoni net, o b amb signe negatiu, en
el cas de les prdues, o b amb signe positiu i pendent que els accionistes decideixin sobre la seva aplicaci, en el cas dels beneficis.
Vegem-ne un exemple
Durant lltim exercici econmic un hotel ha facturat als seus clients diversos serveis (per
ocupaci dhabitacions, restaurant, organitzaci desdeveniments, etc.) que li han reportat ingressos per un valor de 300.000 euros. Daquest import encara t pendents de cobrament factures per un valor de 20.000 euros.
Altres ingressos del perode han estat:
Durant els mesos dhivern va llogar part de les seves installacions esportives per
15.000 euros.
Ha cobrat 100 euros per interessos dels seus comptes bancaris.
Durant el mateix perode, lhotel ha incorregut en les despeses segents:
Nmines del personal: 95.000 euros.

Quotes a la Seguretat Social a crrec de lempresa: 12.000 euros.
Compres dalimentaci i begudes: 5.000 euros.
Quota anual damortitzaci: 15.650 euros.
Lloguers: 4.850 euros.
Despeses de publicitat: 3.000 euros.
Subministraments (llum, aigua, gas): 6.000 euros.
Altres serveis (telfon, fax, etc.): 4.500 euros.
Interessos de prstecs a llarg termini: 3.500 euros.
impost sobre el benefici: tipus impositiu del 30%.
Presentem el model vertical del compte de resultats per a lhotel de lexemple.

Compte de resultats
Import net de la xifra de negoci
Import
300.000
+ Altres ingressos dexplotaci
+15.000
Altres despeses dexplotaci
146.000
= Resultat dexplotaci (RE)
169.000
Ingressos financers
100
Despeses financeres
3.500
= Resultat financer (RF)
3.400
Resultat abans dimpostos (RAI) = RE + RF
165.600
Impostos sobre beneficis (IB)
49.680
Resultat procedent doperacions continuades (RPOC) = RAI - IB
115.920
Resultat procedent doperacions interrompudes (RPOI)

Resultat de lexercici = RPOC + RPOI
115.920
Lhotel de lexemple ha tancat lexercici amb un benefici final de 115.920 euros. Si analitzem lorigen del resultat abans de laplicaci de limpost (165.600 euros), podem veure
que lhotel ha dut a terme la seva activitat prpia amb un saldo altament positiu (un benefici dexplotaci de 169.000 euros), i al seu torn ha incorregut en una lleugera prdua
de carcter financer per un valor de 3.400 euros.
45
FUOC P09/01502/00333
3.2.3. Resultats que no apareixen en el compte de prdues i guanys

Si abans esmentvem els resultats que apareixen en el model legal del compte,
ara ens referirem a altres magnituds, relacionades tamb amb el resultat, per
que no apareixen en el document. La primera daquestes magnituds s
lEBITDA (earnings before interest, taxes, depreciation and amortization). Aquesta
s una de les magnituds que ms difusi ha tingut en les ltimes dcades en
lanlisi financera.
El seu equivalent en catal seria el resultat brut dexplotaci, i expressaria el valor dels fons generats per lempresa a partir de les despeses i els ingressos de lexplotaci que han implicat, o implicaran en el futur, una sortida o una entrada de
tresoreria. Aquesta magnitud es pot calcular de dues maneres diferents:
a)restant als ingressos de lexplotaci totes les despeses de lactivitat excepte les dotacions anuals de lamortitzaci i els deterioraments, o
b)de la manera ms freqent, sumant limport daquestes partides al resultat

de lexplotaci. Si optem per aquest segon mtode, podem dir que lEBITDA s:
EBITDA = resultat dexplotaci + amortitzacions i deterioraments del

perode
Sigui quina sigui la forma de clcul, podem dir que lEBITDA intenta informar de la tresoreria que lempresa ha estat o ser capa de generar a
partir de les operacions tpiques que ha realitzat durant el perode.
La principal diferncia entre aquestes dues magnituds s que lEBITDA expressa la diferncia que hi ha entre els ingressos i les despeses relacionats amb lexplotaci en qu ha incorregut lempresa i que estan directament relacionats
amb els cobraments i pagaments, mentre que el valor dels fluxos defectiu de
les activitats dexplotaci indica la diferncia que hi ha entre els cobraments i
pagaments que han tingut realment lloc i estan vinculats amb lexplotaci de
lempresa.
El gran avantatge de lEBITDA s que noms t en compte les operacions incloses en les despeses i ingressos dexplotaci que representen verdaders fluxos
defectiu (les dotacions damortitzaci i els deterioraments constitueixen una
despesa, per mai un pagament). Aquests fluxos esperats de caixa es deriven
de lactivitat tpica de lempresa, per la qual cosa tenen ms probabilitat de
mantenir-se constants. En aquest sentit, es tracta duna magnitud molt fcil
destimar, fins i tot per als agents externs a lempresa, i poc manipulable per
part dels administradors, ja que sexclouen del resultat les partides amortitzacions i deterioraments que impliquen un grau darbitrarietat ms alt.
El significat daquesta magnitud s

similar al dels fluxos defectiu de les
activitats dexplotaci, que veurem en
lapartat 3.4, Lestat de fluxos
defectiu, daquest mdul didctic.
FUOC P09/01502/00333
46
Aquests avantatges han fet que el terme sigui emprat amb profusi per administradors i analistes. Per lEBITDA t prou limitacions perqu sigui interpretat amb prudncia. La majoria de les seves limitacions estan determinades per
la seva prpia definici, ja que exclou del seu clcul algunes despeses que
shan revelat importants.
En aquest sentit, ignora els efectes en el resultat de les poltiques dendeutament, la qual cosa redueix la seva utilitat per a avaluar les empreses que financen el seu creixement amb deute extern. Aquest resultat tampoc no considera
lamortitzaci de limmobilitzat, tant material com immaterial, essent partides
decisives per a la salut financera de les empreses ms intensives en capital.
Segons les dades de lexemple, lEBITDA de lhotel per a aquest exercici seria:
EBITDA = resultat dexplotaci + amortitzacions i deterioraments del perode
EBITDA = 169.000 + 15.650 = 184.650 euros
Aquesta magnitud ofereix una idea de la capacitat que t lempresa per a generar tresoreria a partir de les seves activitats habituals.
Com una variaci de lEBITDA ha aparegut el concepte de lEBITDAR (benefici abans dinteressos, impostos, amortitzacions i lloguers, de langls earnings
before interests, taxes, depreciation, amortization and rents). Aquesta magnitud s
especialment til per a avaluar la capacitat que t una empresa per a generar
fons a travs de les seves activitats habituals, sense tenir en compte les seves
poltiques de finanament, lefecte dels impostos, les amortitzacions de limmobilitzat, els deterioraments i els lloguers.
El clcul daquesta magnitud es fa de la manera segent:
EBITDAR = resultat dexplotaci + amortitzacions i deterioraments del

perode + lloguers
En definitiva, es pot afirmar que tant lEBITDA com lEBITDAR sn dos indicadors ms dels resultats de lempresa. El seu import, tanmateix, sha dinterpretar amb prudncia, a causa de les severes limitacions que implica ignorar
despeses tan importants com els interessos del deute, els deterioraments, les
amortitzacions o els lloguers.
3.2.4. Limitacions del compte de prdues i guanys

El compte de prdues i guanys ha estat tradicionalment objecte de crtiques
enceses. Des de diferents punts de vista shan aportat arguments que han qestionat la seva capacitat explicativa. En aquest punt, conv afirmar que la majoria daquestes crtiques no han fet sin incidir en els trets que sn inherents
al document, ja que es deriven de les regles i els criteris que en regulen lelaboraci. Per aquest motiu, lampli repertori de crtiques no ha denfosquir la
FUOC P09/01502/00333
47
seva enorme capacitat explicativa. Conv, simplement, tenir-les en compte a

lhora diniciar lanlisi.
En les lnies segents exposem algunes daquestes limitacions:
1) Algunes de les partides que sinclouen a les masses de despeses i ingressos estan subjectes a un procs destimaci, per part de lempresa,
que pot alterar greument la xifra del resultat. Aquesta circumstncia
obliga a destacar la relativitat del resultat final de lempresa, la qual cosa
redueix la capacitat explicativa daquesta magnitud. Aix, en la mateixa
empresa, i per a un mateix perode, es poden arribar a obtenir diferents
resultats en funci, simplement, dels criteris que hagin estat utilitzats
per a mesurar i imputar certes partides. Aquest s el cas per exemple de
les amortitzacions, en qu lempresa ha de fer nombroses estimacions
sobre quina ser la vida til del b, el seu valor residual, el nivell dactivitat amb qu ser emprat, etc. Com s fcil suposar, les hiptesis que
lempresa faci condicionaran la xifra damortitzaci que doti anualment
i, en conseqncia, el resultat que obtingui durant aquells perodes.
2) En aquest model de compte de resultats, les partides de despeses i ingressos es classifiquen segons la seva naturalesa, i es distingeix entre ingressos i
despeses segons quina sigui la naturalesa de loperaci en qu shan produt.
Com a conseqncia, el document no aporta una informaci especfica sobre les unitats de lempresa en qu ha succet cada tipus de despeses i ingressos, la qual cosa redueix sensiblement la capacitat explicativa del
document. Per a solucionar aquesta mancana, les empreses solen desenvolupar diversos sistemes de registre i control intern que estudiarem en el
mdul 4, en referir-nos a la comptabilitat analtica o de costos.
3) Una altra limitaci del document t lorigen en lheterogenetat amb qu
es valoren els ingressos i les despeses. Aix, mentre que limport dels ingressos es calcula en general tenint en compte els preus a qu shan venut els
productes, les despeses es valoren en funci dels costos histrics en qu ha
incorregut lempresa.
4) Per potser la limitaci ms important del document s determinada per
la seva prpia finalitat. El compte de prdues i guanys permet comparar les
despeses i els ingressos que lempresa ha reportat durant lexercici, ignorant
aix els cobraments i pagaments que ha efectuat en el perode esmentat. En
aquest sentit, cal tenir en compte que no totes les despeses impliquen una
sortida immediata de diners, i que no tots els ingressos comporten immediatament un cobrament. Per a superar aquesta limitaci inherent al document, els administradors i analistes van desenvolupar fa temps lestat de
fluxos defectiu, que el legislador ha incorporat en lltima reforma als
comptes anuals.
FUOC P09/01502/00333
48
5) Un dels objectius del PGC s oferir als usuaris una informaci que els sigui rellevant i fiable sobre els components del patrimoni. Per aquest motiu,
el marc conceptual regula laplicaci de criteris diferents del preu dadquisici per a valorar els elements patrimonials. Aquesta orientaci del Pla permet a les empreses oferir valors actualitzats per a certs elements, cosa que
contribueix a oferir una imatge ms fiable del patrimoni de lempresa.
Per aquest procs dactualitzaci dels valors pot afectar el clcul del resultat
del perode o directament la variaci del patrimoni net, segons quina sigui
la norma aplicable. En aquest sentit s important destacar que els valors del
patrimoni i del resultat no sn magnituds objectives i certes, sin que depenen dels criteris que ha emprat lempresa per a valorar, segons el que estableixin les normes comptables, els diferents elements del seu patrimoni.
3.3. Lestat de canvis en el patrimoni net

Una de les principals novetats que ha aportat el PGC de 2007 ha estat la incorporaci als comptes anuals de lestat de canvis en el patrimoni net.
Es pot dir que lobjectiu daquest document s mostrar quins han estat
els canvis que shan registrat durant el perode en tots els elements que
componen el patrimoni net duna empresa.
Aquest document t la seva ra de ser en dues novetats incloses en el Pla:

1) Laplicaci del criteri del valor raonable pot ocasionar diferncies de valoraci que en alguns casos no es poden imputar al compte de resultats del perode, per la qual cosa shan de reflectir en un altre document que mesuri el
seu impacte en el patrimoni net.
2) Segons el que estableix el mateix Pla, alguns ingressos i despeses shauran
dimputar de manera directa al patrimoni net sense passar abans pel compte
de prdues i guanys (vegeu la figura 1 daquest mdul).
En conseqncia, podem dir que el compte de prdues i guanys ofereix una
informaci sobre la generaci de riquesa de lempresa que ha de ser completada amb un document addicional. Lestat de canvis en el patrimoni net informar els usuaris sobre totes les fonts de qu ha obtingut lempresa la seva
riquesa durant un determinat perode.
El Pla vigent ha optat per dividir lestat de canvis en el patrimoni net en dos
documents:
1) Lestat dingressos i despeses reconeguts: inclou la totalitat de les despeses
i ingressos fets per lempresa durant lexercici, tant els que figuren en el comp-
FUOC P09/01502/00333
49
te de prdues i guanys, com els que simputen directament al patrimoni net

(variacions del valor raonable dinstruments financers, subvencions en capital, etc.).
2) Lestat total de canvis en el patrimoni net: inclou, a ms de les despeses
i ingressos reconeguts durant el perode, la resta doperacions que lempresa
ha fet amb els accionistes.
Lestat dingressos i despeses reconeguts es divideix en tres parts:
a)El resultat de lexercici del compte de prdues i guanys: el document
sinicia amb el resultat del perode que sha obtingut en el compte de prdues i guanys.
b)El total dels ingressos i les despeses imputats directament al patrimoni net: indica les variacions de valor en els actius i passius els canvis de valoraci dels quals shan de registrar directament en el patrimoni net (s el
cas, per exemple, dels actius financers mantinguts per a la venda).
c)El total de les transferncies al compte de prdues i guanys: registra
els canvis de valor per venciment o alienaci de lactiu o passiu, els beneficis o prdues que shan transferit al compte de prdues i guanys durant
lexercici.
Figura 13. Primera part de lestat de canvis en el patrimoni net. Lestat dingressos
i despeses reconeguts
El segon document, lestat total de canvis en el patrimoni net, es presenta,

per la seva part, com un document de doble entrada en qu es recullen les variacions totals que ha experimentat el patrimoni net. Cada columna del quadre representa un element del patrimoni net. En les files sassenyalen les
operacions que ha fet lempresa i que han donat lloc a variacions en el patrimoni net durant un determinat perode. Els imports de cada tipus doperaci
representada en una fila saniran reflectint a la casella que correspongui amb
la columna assignada a lelement del patrimoni que sha vist afectat.
FUOC P09/01502/00333
50
Figura 14. Segona part de lestat de canvis en el patrimoni net. Lestat total de canvis en el patrimoni net
Per a facilitar la interpretaci daquestes variacions, en la part superior del document shauran dincloure els canvis que han afectat el patrimoni net durant
lexercici en curs. En la part inferior del document es repeteix la mateixa estructura per a mostrar els canvis que van ocrrer en lexercici anterior.
En resum, podem dir que lestat de canvis en el patrimoni net informa

de quines han estat les fonts que han perms a lempresa augmentar o
disminuir el seu patrimoni net. En la mesura que laugment del patrimoni net procedeixi dunes fonts adequades, podrem dir que lempresa
gaudeix dequilibri financer.
3.4. Lestat de fluxos defectiu

Un dels principals criteris per a avaluar la marxa duna empresa consisteix a
mirar els fluxos de caixa nets (la diferncia entre els cobraments i pagaments)
que ha generat durant un perode. A causa que el compte de prdues i guanys
informa dels ingressos i les despeses dun perode, i no dels cobraments i pagaments, els analistes financers van haver de desenvolupar en el passat un document que els permets mesurar la capacitat de lempresa per a generar fluxos
de caixa (o cash flows). A diferncia dels seus predecessors, el PGC vigent ha
reconegut la utilitat daquest document i lha incorporat com un ms dels estats financers obligatoris.
Per a comprendre la importncia daquest document, conv recordar que les
operacions de despesa i ingrs que figuren en el compte de resultats es fan sovint a crdit, per la qual cosa hi pot haver una important diferncia, per a un
mateix perode, entre les xifres dingressos i cobraments, duna banda, i les xifres de despeses i pagaments, de laltra. Hem de destacar, daltra banda, que el
balan reflecteix el saldo dels drets de cobrament i dels deutes que mant lem-
FUOC P09/01502/00333
51
presa, per no informa del moment en qu lempresa espera cobrar els seus
drets, o hauria de pagar els seus deutes.
Aquestes limitacions, que sn naturals si sentenen els objectius que orienten
els estats financers tradicionals, justifiquen la incorporaci dun document
que informi realment sobre els moviments de tresoreria que ha fet lempresa.
Lestat de fluxos defectiu s un document que mostra, degudament

ordenats i agrupats segons el tipus dactivitat que els genera, els cobraments i pagaments que ha fet lempresa durant un exercici.
Els cobraments, o fluxos dentrada, provocaran laugment de la tresoreria, mentre

que els pagaments, o fluxos de sortida, faran que disminueixi. Partint daquesta
lgica, podem dir que lestat de fluxos defectiu informa sobre els cobraments i pagaments que ha fet lempresa durant un perode de temps determinat, i sobre els
saldos inicials i finals de la tresoreria i altres actius equivalents a la tresoreria.
Aquesta informaci pot ser rellevant per als usuaris, en la mesura que els permet fer estimacions sobre levoluci que seguiran aquests fluxos en el futur. La
utilitat del document ser ms gran si tenim en compte la dificultat que tenen
els administradors per a manipular les xifres dels cobraments i pagaments, a
diferncia del que passava amb les despeses i els ingressos, imputats de vegades
partint destimacions i hiptesis que poden resultar discutibles.
Aquest document classifica els moviments de tresoreria segons el tipus dactivitat
que li va donar origen, i assenyala a ms la variaci neta que ha experimentat
aquesta magnitud en lexercici. Els fluxos de tresoreria sordenaran aix en tres categories, segons quina sigui la naturalesa de lactivitat amb qu es vinculen.
Representem aquestes categories en la figura segent.
Figura 15. Esquema de lestat de fluxos defectiu
Tresoreria
A lefecte de precisar amb claredat quins elements poden
ser considerats com a tresoreria, la norma novena de la tercera part del PGC assenyala
que sentendr per efectiu i altres actius lquids equivalents:
1) La tresoreria dipositada a la
caixa de lempresa.
2) Els dipsits bancaris a la vista.
3) Els instruments financers
que siguin convertibles en
efectiu i que, en el moment de
la seva adquisici, el seu venciment no sigui superior a tres
mesos, sempre que no hi hagi
un risc significatiu de canvis de
valor i formin part de la poltica
de gesti normal de la tresoreria de lempresa.
FUOC P09/01502/00333
52
El format recollit en el PGC per a aquest document permet presentar, de manera diferenciada, els saldos inicial i final, per a un exercici, de lefectiu i altres
actius equivalents, i els moviments de fluxos defectiu que shan produt en
lempresa durant el perode. Aquests saldos i moviments sagruparan en diferents categories segons que procedeixin dactivitats ordinries, activitats dinversi o activitats de finanament.
El PGC, en la norma novena de la tercera part, defineix el contingut de cada
un daquests apartats:
1) Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci: inclouen els fluxos ocasionats per activitats que constitueixen lactivitat principal per a lempresa i
per altres activitats que no es puguin qualificar com dinversi o finanament.
2) Fluxos defectiu per activitats dinversi: representen els pagaments
que tenen lorigen en ladquisici dactius no corrents i altres actius no inclosos a la tresoreria (com immobilitzats intangibles, immobilitzats materials, inversions immobiliries o inversions financeres), i els cobraments
procedents de la seva alienaci o de la seva amortitzaci al venciment.
3) Fluxos defectiu per activitats de finanament: comprenen els cobraments procedents de ladquisici per part de tercers de ttols valors emesos
per lempresa (obligacions, bons, pagars, accions, etc.) o de recursos concedits per entitats financeres o tercers en forma de prstecs o altres instruments de finanament, i tamb els pagaments realitzats per amortitzaci o
devoluci de les quantitats aportades per ells. Tamb figuren com a fluxos
defectiu per activitats de finanament els pagaments a favor dels accionistes en concepte de dividends.
Aquesta presentaci dels fluxos defectiu segons quin sigui el tipus dactivitat
que els ha donat origen permetr als usuaris conixer la contribuci de cada
tipus dactivitat a la variaci total de la tresoreria, i fer previsions sobre levoluci dels fluxos vinculats a cada tipus dactivitat.
Esmentem alguns exemples per a cada categoria de fluxos.
Sn fluxos derivats de les activitats de lexplotaci, entre altres:
Els cobraments per vendes de productes o prestaci de serveis que sn tpics per a
lempresa.
Els cobraments de subvencions vinculades amb lexplotaci.
Els pagaments davanaments a provedors.
Els pagaments a provedors per les mercaderies comprades.
Els pagaments als creditors per serveis diversos (telfon, fax, etc.).
Els pagaments de nmines als treballadors.
Els pagaments dinteressos pel prstec rebut dun banc.
Els pagaments a un organisme pblic vinculats amb el personal.
Els pagaments dimpostos indirectes.
Entre els fluxos derivats de les activitats dinversi, hi trobem:
Els cobraments per la venda dun immobilitzat intangible.
Els cobraments per la venda daccions daltres empreses.
FUOC P09/01502/00333
53
Els pagaments per la compra dun immobilitzat material.

Els pagaments per treballs realitzats per a limmobilitzat material.
Els pagaments per a la compra dobligacions emeses per altres empreses.
Entre els fluxos derivats de les activitats de finanament, hi trobem:
Els cobraments de subvencions de capital.
Els cobraments per lemissi i subscripci daccions.
Els pagaments de dividends als accionistes.
El pagament en concepte de prstec a una empresa del grup.
Segons el que estableix el PGC en el primer apartat del marc i en la norma primera de la tercera part, lestat de fluxos defectiu no ser obligatori per a les
empreses que puguin formular el seu balan, estat de canvis en el patrimoni
net i memria en el model abreujat. Per aquest motiu, i a diferncia del que
succeeix per a la resta de documents que formen els comptes anuals, noms
podem parlar dun model normal per a lestat de fluxos defectiu.
Els fluxos defectiu de les activitats dexplotaci representen el saldo dels cobraments i pagaments que han tingut lorigen en les activitats que sn habituals per a lempresa (el pagament de matries primeres, de lloguers, de
nmines als treballadors, o el cobrament de les vendes, de bonificacions concedides pels provedors, etc.). El valor net daquests fluxos (cobraments pagaments) informa de la capacitat que t lempresa per a generar tresoreria a
partir de les seves activitats ordinries.
Lestudi daquesta magnitud s clau en lanlisi financera de lempresa.

El valor net daquests fluxos indica la capacitat que t lempresa per a
generar fons lquids a travs de les seves activitats ordinries. s, per
tant, una bona mesura de la capacitat que t lempresa per a autofinanar-se, s a dir, per a finanar per si mateixa les seves estratgies de creixement sense necessitat de recrrer a fonts de finanament externes.
Aquest flux se sol comparar amb el flux de les activitats dinversi i de finanament, amb la intenci de conixer i avaluar les poltiques de finanament i
inversi que segueix lempresa. Un saldo positiu dels fluxos defectiu de les activitats dexplotaci significaria que lempresa est generant, a partir de les seves activitats tpiques, prou fons per a finanar les seves inversions o reduir els
seus deutes.
Una vegada exposada lestructura general del document, conv que fem una
precisi important . En el model destat de fluxos defectiu que es presenta en
el PGC, els fluxos defectiu de les activitats dexplotaci no es determinen
duna manera directa, calculant la diferncia entre el total dels cobraments i
el total dels pagaments efectuats realment durant el perode. El PGC ha establert, en lloc daix, un procediment indirecte que permet estimar els fluxos
vinculats amb lexplotaci a partir del resultat de lexercici abans dimpostos (magnitud que t lorigen en el compte de prdues i guanys), practicant les
FUOC P09/01502/00333
54
correccions oportunes a aquest resultat per a eliminar les despeses i els ingressos que no han suposat per a lempresa una variaci real de tresoreria, i incorporant lefecte de les transaccions realitzades en exercicis anteriors que sn
cobrades o pagades en lactual.
Duna manera ms precisa, podrem presentar el contingut del document de
la manera segent.
Figura 16. Estructura de lestat de fluxos defectiu
Pressuposts de tresoreria
A) Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci

Resultat de lexercici abans dimpostos
Ajust per ingressos que no representen cobraments
+ Ajust per despeses que no representen pagaments
+/ Canvis en el capital corrent
= Fluxos nets defectiu de les activitats dexplotaci
B) Fluxos defectiu de les activitats dinversi
Pagaments per inversions
+ Cobraments per desinversions
= Fluxos nets defectiu de les activitats dinversi
C) Fluxos defectiu de les activitats de finanament
Pagaments per reemborsament de finanament
+ Cobraments per obtenci de finanament
= Fluxos nets defectiu de les activitats de finanament
Augment/disminuci neta de lefectiu o equivalents
Saldo de tresoreria al comenament de lexercici
Saldo de tresoreria al final de lexercici
En resum, es pot dir que lestat de fluxos defectiu no ha substitut cap dels documents que ja hi havia, sin que ms aviat els complementa, i ofereix una
informaci especfica sobre els fluxos que afecten la tresoreria. Per aquest mo-
El control daquest document

s de gran importncia per als
directius duna empresa. La
continutat duna empresa depn de la seva capacitat per a
vendre o prestar serveis (que es
veur reflectida en el compte
de resultats, per mitj dels ingressos) per tamb depn de
la capacitat que tingui lempresa per a generar lefectiu suficient per a atendre els seus
pagaments. Aix, s freqent el
cas dempreses que es veuen
implicades en un concurs de
creditors malgrat tenir una saludable activitat comercial. Per
a evitar aquest tipus de problemes s recomanable fer pressupostos de tresoreria que
permetin als directius preveure
i controlar levoluci de la tresoreria al llarg del perode, de
manera que sempre hi hagi un
saldo mnim de tresoreria que
asseguri la capacitat de pagament de lempresa. Quant a aix, conv tenir en compte que
la generaci defectiu s un
bon indicador de les possibilitats dxit o fracs que t una
empresa.
tiu, fa temps que ja formava part de la informaci que elaboraven algunes empreses i analitzaven els usuaris.
3.5. La memria
Segons el que estableix el PGC, en la desena norma de la tercera part, lobjectiu
de la memria s comentar, completar i ampliar la informaci continguda en
la resta de documents que formen els comptes anuals. En general, el contingut
de la memria s variat i ha de contribuir a projectar una imatge adequada de
la formaci dels resultats i de la situaci patrimonial i financera de lempresa.
Per a aconseguir aquesta finalitat, s necessari que al llarg del document es faci
una presentaci ordenada, en la qual sincloguin referncies encreuades que
remetin a la resta dels estats financers.
La informaci que es presenta en la memria s bsicament qualitativa i de carcter narratiu, sense que aix li impedeixi oferir alguna informaci quantita-
En el mdul La gesti pressupostria

daquests materials estudiarem com
selaboren els pressupostos i quina
utilitat tenen.
FUOC P09/01502/00333
55
tiva de certa importncia. La memria cont, en aquest sentit, alguns estats

que informen del moviment que han experimentat durant lexercici determinades partides. Aquest s el cas, per exemple, dels quadres explicatius de les
variacions per als immobilitzats o els instruments financers. A ms daquests
quadres, als quals podrem considerar verdaders estats financers, sinclouen en
la memria altres quadres que contenen una informaci molt til per a lanlisi. Aquest s el cas del quadre explicatiu de la proposta per a laplicaci del
resultat. En aquest quadre es presenta la proposta de repartiment del resultat,
entre dividends i reserves, que realitzen els administradors i hauran daprovar
els accionistes.
El model de memria que apareix en el PGC recull la informaci mnima que
ha daparixer en la memria. Aquest contingut haur de ser ampliat amb tota
la informaci que sigui necessria per a conixer la situaci i activitat de lempresa. En cas que la informaci sollicitada no sigui significativa, lempresa podr prescindir demplenar els apartats corresponents. La memria abreujada
respon a un format ms redut i ofereix menys informaci que en el model
normal.
En la figura segent presentem els assumptes sobre els quals ha dinformar la
memria en el model normal.
Figura 17. Estructura del model normal de la memria
1. Activitat de lempresa
2. Bases de presentaci dels comptes anuals
3. Aplicaci de resultats
4. Normes de registre i valoraci
5. Immobilitzat material
6. Inversions immobiliries
7. Immobilitzat intangible
8. Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar
9. Instruments financers
10. Existncies
11. Moneda estrangera
12. Situaci fiscal
13. Ingressos i despeses
14. Provisions i contingncies
15. Informaci sobre medi ambient
16. Retribucions a llarg termini al personal
17. Transaccions amb pagaments basats en instruments de patrimoni
18. Subvencions, donacions i llegats
19. Combinacions de negocis
20. Negocis conjunts
21. Actius no corrents mantinguts per a la venda i operacions interrompudes
22. Fets posteriors al tancament
23. Operacions amb parts vinculades
24. Altra informaci
25. Informaci segmentada
FUOC P09/01502/00333
56
3.6. Altres documents comptables

A ms dels comptes anuals, les empreses poden elaborar altres documents que
continguin una informaci rellevant per a lanlisi. En els epgrafs segents revisarem dos daquests documents: linforme de gesti i linforme de lauditoria
de comptes.
3.6.1. Linforme de gesti

Linforme de gesti s un document de carcter marcadament narratiu, en
qu els administradors de lempresa descriuen les caracterstiques del marc
econmic en qu aquesta actua, levoluci que han tingut els seus negocis,
les expectatives de futur i els esdeveniments rellevants que han succet en
lempresa desprs del tancament dexercici. En aquest informe se sol incloure tamb un altre tipus dinformaci. Aix, s freqent trobar referncies a les
activitats de recerca i desenvolupament, ladquisici daccions prpies o les
poltiques social i mediambiental que ha dut a terme lempresa. Quan sigui
necessari per a comprendre els resultats o la situaci de lempresa, el document haur dincloure els indicadors financers, o no financers, que siguin
pertinents.
Malgrat que aquest document no t el carcter de compte anual, ofereix una
informaci que pot ser rellevant per a enjudiciar la situaci actual de lempresa
i les seves expectatives de futur. El Text refs de la llei de societats annimes,
aprovat pel Reial decret legislatiu 1564/1989, el converteix tanmateix en obligatori en assenyalar que totes les empreses vinculades per aquesta Llei hauran
delaborar i dipositar aquest informe, juntament amb la resta de comptes, al
Registre Mercantil que els correspongui, i ha de ser auditat, amb la resta de documents, en cas que lempresa estigui obligada a ser auditada.
3.6.2. Linforme de lauditoria de comptes

El principal objectiu dels estats financers s oferir una informaci que sigui
til i fiable per a tots els agents que tenen algun inters en lempresa. Aquesta
funci comunicativa dels estats financers est estretament relacionada amb
lentorn empresarial i financer dun pas. Daquesta manera, a mesura que els
mercats es desenvolupen, els usuaris de la comptabilitat necessiten disposar
dalgun tipus de garantia que sostingui la qualitat i veracitat de la informaci
que subministren les empreses. Linforme elaborat pels auditors sobre els
comptes anuals intenta oferir aquesta garantia.
En moltes ocasions, amb lexistncia dun marc legal no nhi ha prou per a assegurar la utilitat i veracitat de la informaci comptable. Per aquest motiu, es
requereix que un expert independent, lauditor, avalu el grau en qu la infor-
FUOC P09/01502/00333
57
maci comptable representa realment la situaci de lempresa i respecta els

principis i criteris generalment acceptats en la comptabilitat del pas.
Aquesta fiabilitat dels comptes es veur augmentada en cas que lauditor expressi en linforme una opini favorable i sense excepcions. En cas que la seva
opini sigui desfavorable o contingui excepcions significatives, la fiabilitat
dels comptes anuals es veur limitada.
FUOC P09/01502/00333
58
Resum
Anomenem estats financers els documents que elaboren obligatriament les

empreses al final del seu exercici i contenen una informaci comptable.
Aquests documents estan formats pel balan de situaci, el compte de prdues i guanys, lestat de canvis en el patrimoni net, lestat de fluxos defectiu i la memria. Els estats financers sn la principal font dinformaci per als
agents que tenen un inters en lempresa.
El marc conceptual i la tercera part del PGC regulen lelaboraci daquests documents. En el marc conceptual es recullen les normes, els principis i els criteris que sense tenir una aplicaci directa contribueixen a orientar la regulaci
comptable. La tercera part del PGC es dedica ntegrament a regular el contingut i la forma dels estats financers.
Cada un daquests documents informa sobre un aspecte concret de la realitat de
lempresa. El balan de situaci ofereix una imatge de la situaci patrimonial i financera de lempresa, agrupant els diferents elements a les masses dactiu, patrimoni net i passiu. El compte de prdues i guanys descriu la manera com lempresa
ha obtingut el resultat, aplicant-hi per a aix un procs seqencial daddici dingressos i sostracci de despeses. Lestat de canvis en el patrimoni net presenta les
variacions reals que shan produt en el patrimoni net de lempresa. Lestat de fluxos defectiu informa dels saldos i moviments que ha experimentat la tresoreria
de lempresa, agrupant els fluxos segons quin sigui el tipus dactivitat que els ha
originat. Per mitj de les referncies a la resta de documents, la memria completa
i amplia la informaci comptable.
A ms dels estats financers, hi ha altres documents que contenen una informaci valuosa per a lanlisi. Linforme de gesti, elaborat pels administradors
de lempresa, descriu aspectes diversos que no han estat inclosos en els estats
financers. Linforme dels auditors, elaborat per professionals aliens a lempresa, intenta avaluar el grau en qu aquells estats reflecteixen fidelment la realitat de lempresa. El conjunt daquells estats financers, juntament amb
linforme de gesti i linforme dels auditors, sn la matria primera bsica per
a lanlisi de lempresa.
59
FUOC P09/01502/00333
Casos prctics
Cas 1
Una empresa disposa dun vehicle adquirit fa tres mesos i que est valorat en la seva comptabilitat per 20.000 euros. A causa dun error tcnic detectat en altres vehicles del mateix model, i que pot ser corregit pel fabricant, lempresa estima que el valor en el mercat del seu
vehicle ha baixat fins als 15.000 euros.
Determineu quin seria el resultat de loperaci si lempresa es decideix a fer la venda. Raoneu
de quina manera caldria anotar el resultat, en cas de ser necessari.
Cas 2
Una empresa dedicada a la compra i venda dordinadors adquireix a comenament de 20X8
un equip informtic per valor de 1.500 euros. Argumenta en quin document dels seus estats
financers es veur reflectit el b:
a) si lempresa lha comprat amb la intenci dinstallar-lo en una de les seves oficines, o
b) si lempresa lha comprat per a la venda, dins del desenvolupament normal de la seva
activitat.
Cas 3
A partir de les dades segents, elaboreu un balan de situaci agrupant els elements a les masses i submasses dactiu corrent i no corrent, passiu corrent i no corrent, i patrimoni net.
1. Existncies de productes per a la venda: 4.200 euros.
2. Equips per al procs de la informaci: 3.000 euros.
3. Deutes amb organismes pblics: 1.000 euros.
4. Reserva legal: 8.000 euros.
5. Valor de les aportacions realitzades pels socis: 40.000 euros.
6. Prstecs concedits als treballadors que shan de tornar en dos anys: 16.600 euros.
7. Diners en efectiu: 2.000 euros.
8. Elements de transport: 35.400 euros.
9. Deutes amb els provedors habituals: 3.200 euros.
10. Deutes a 5 anys amb entitats de crdit: 14.000 euros.
11. Drets a cobrar a clients: 5.000 euros.
Cas 4
Una empresa elabora, al final de lexercici 2, lestat total de canvis corresponent en el patrimoni net. Expliqueu, a partir de les dades tretes del document, quina ha estat la poltica de
lempresa per a aplicar el benefici de lany 1.
Reserves
Resultat
dexercicis
anteriors
Saldo final any 1
Resultat
de lexercici
Total
3.500
Saldo ajustat inici any 2
3.500
Distribuci de dividends
1.500
Altres variacions del patr. net
2.000
2.000
Saldo final any 2
2.000
3.500
Cas 5
Dues empreses presenten els estats de fluxos defectiu corresponents. Argumenteu, a partir
del valor dels seus fluxos nets, quines poltiques dexplotaci, inversi i finanament segueix
cada empresa.
FUOC P09/01502/00333
60
Estat de fluxos defectiu de lempresa A.

A) Fluxos nets defectiu de les activitats dexplotaci
1.250

B) Fluxos nets defectiu de les activitats dinversi
3.900

Pagaments per reembors de finanament
C) Fluxos nets defectiu de les activitats de finanament
Augment o disminuci neta de lefectiu
350
3.000
Saldo de tresoreria a linici de lexercici
200
3.200
Estat de fluxos defectiu de lempresa B.

A) Fluxos nets defectiu de les activitats dexplotaci
6.450

B) Fluxos nets defectiu de les activitats dinversi
3.800

Pagaments per reembors de finanament
C) Fluxos nets defectiu de les activitats de finanament
Augment o disminuci neta de lefectiu
600
2.050
Saldo de tresoreria a linici de lexercici
960
3.010
61
FUOC P09/01502/00333
Solucionari
Soluci al cas 1
Si comparem el valor comptable del b (20.000 euros) amb el preu estimat per a la seva venda
(15.000 euros), veiem que ha sorgit una possible prdua per valor de 5.000 euros. De moment
la prdua s noms possible i no es convertir en real mentre lempresa no faci efectivament
la venda.
Segons el que estableix el principi de prudncia, els beneficis shauran danotar quan estiguin
realitzats i les prdues tan aviat com siguin conegudes. Partint daquest principi, lempresa
hauria danotar la depreciaci soferta pel b. Ara noms ens falta determinar el concepte que
ens hauria de servir per a comptabilitzar la prdua. En aquest cas, sembla que la possible prdua s de carcter reversible, ja que el problema tcnic pot ser corregit pel fabricant. Anotarem per tant la possible prdua per un valor de 5.000 euros i sota la forma dun
deteriorament.
Soluci al cas 2
Distingim dos casos possibles. En el primer cas, lordinador representa per a lempresa un b
sobre el qual t un dret de propietat, del qual espera obtenir rendiments en el futur mitjanant la seva incorporaci a lactivitat corrent, i al qual pot atribuir amb fiabilitat un valor. Per
aquest motiu, lordinador es pot qualificar com un actiu per a lempresa, i al final de lexercici
de 2008 el b hauria daparixer en el balan de situaci. Aplicant-hi el criteri de permanncia (o el seu contrari de liquiditat) que emprem per a ordenar els actius, haurem dubicar el
b entre els actius no corrents, com un immobilitzat material.
En el segon cas, lordinador representa per a lempresa un producte ms per a la venda. Lordinador no formar part de la seva estructura productiva, sin que romandr als magatzems
de lempresa fins que sigui venut. Per tant, la seva compra sha de considerar una despesa del
perode i es veur reflectida en el compte de prdues i guanys de lempresa, com una despesa
dexplotaci dins de les operacions continuades. No obstant aix, si lordinador no hagus
estat venut al final de lexercici, i continua encara als magatzems de lempresa, haur de figurar tamb en el seu balan, com un actiu corrent, i dins de la partida dexistncies.
Soluci al cas 3
Actiu
Actiu no corrent
Equips per a proc. dinform.
Patrimoni net
3.000
Capital social
40.000
Prstecs als treballadors
16.600
Reserva legal
8.000
Elements de transport
35.400
Total actiu no corrent:
55.000
Actiu corrent
4.200
Drets que shan de cobrar als clients
5.000
Diners en efectiu
2.000
Total patrimoni net
48.000
Passiu no corrent
Deutes amb banc a llarg termini
14.000
14.000
Passiu no corrent:
Deutes amb organismes pblics
1.000
3.200
4.200
Total actiu corrent
11.200
Total actiu
66.200
Soluci al cas 4
El resultat obtingut per lempresa durant lany 1 (3.500 euros) figura, al comenament de
lany 2, com un resultat dexercicis anteriors. Daquest import, lempresa ha destinat 1.500
euros a retribuir els accionistes, en la forma de dividends, i els 2.000 euros restants a incrementar les reserves de lempresa.
Soluci al cas 5
Les dues empreses aconsegueixen tenir al final del perode un saldo semblant de tresoreria
(empresa A: 3.200 euros, i empresa B: 3.010 euros). Per ho fan mitjanant poltiques dexplotaci, inversi i finanament ben diferents.
66.200
FUOC P09/01502/00333
62
Si comparem els fluxos nets defectiu que ha aportat cada activitat, podem veure que lempresa A ha generat amb les seves activitats habituals un dficit de tresoreria de 1.250 euros.
Aix vol dir que, per mitj de lexercici de les seves activitats tpiques, ha incorregut en uns
pagaments que han superat mpliament el valor dels seus cobraments. El valor positiu dels
fluxos nets dinversi (3.900 euros) indica que lempresa ha mantingut durant el perode una
forta poltica de desinversi en actius (materialitzada probablement en la venda dimmobilitzats). El flux net de les activitats de finanament assenyala, per la seva part, una moderada
poltica dentrades defectiu relacionades amb el finanament (derivades probablement dun
augment dels deutes, de la percepci dalguna subvenci, etc.).
Lestructura del document per a lempresa B s ben diferent. Els seus fluxos de tresoreria derivats de les activitats corrents ofereixen un saldo positiu de 6.450 euros. Aquesta xifra indica
que el valor dels cobraments relacionats amb la seva activitat habitual ha superat mpliament al valor dels pagaments. En les activitats dinversi, els fluxos nets de tresoreria ofereixen un saldo negatiu de 3.800 euros. s probable que aquesta xifra estigui associada amb una
forta estratgia dinversi en actius, i generi uns pagaments per aquesta partida molt superiors als cobraments. El valor negatiu dels fluxos nets defectiu de les activitats de finanament
assenyala que lempresa ha fet ms pagaments, relacionats amb la seva estratgia de captaci
de recursos, que cobraments. La destinaci ms probable daquest efectiu ha estat reduir el
nivell dendeutament que lempresa mantenia amb agents externs.
Glossari
actiu m Conjunt de bns, drets i altres recursos controlats econmicament per lempresa,
resultants desdeveniments passats, dels quals lempresa espera obtenir beneficis o rendiments econmics en el futur.
balan de situaci m Document dels estats financers que descriu la situaci patrimonial i
financera duna empresa en un determinat moment.
cicle normal dexplotaci m El temps que triga una empresa a fer les activitats que componen el seu cicle habitual dactivitat.
compte de prdues i guanys m Document dels estats financers en qu figuren les despeses i els ingressos en qu ha incorregut lempresa al llarg dun exercici, a fi dexplicar com
sha format el resultat en el perode de referncia.
estat de canvis en el patrimoni net m Document dels estats financers que informa sobre
els canvis que han afectat durant un perode tots els elements que formen el patrimoni net
duna empresa.
estat de fluxos defectiu m Document dels estats financers que mostra, degudament ordenats i agrupats segons el tipus dactivitat que els genera, els cobraments i els pagaments
que ha fet lempresa durant un perode.
despeses f Decrements en el patrimoni net de lempresa durant un exercici, ja siguin en forma de sortides o disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del valor dels passius, sempre que no tinguin lorigen en distribucions, monetries o no, als socis
o propietaris, en la seva condici de tals.
informe dauditoria m Document elaborat per professionals independents en qu aquests
avaluen el grau en qu la informaci comptable duna empresa s la imatge fidel del seu patrimoni i els seus resultats, i respecta les regles i els criteris generalment acceptats en la comptabilitat del pas.
informe de gesti m Document elaborat pels administradors en qu descriuen diversos aspectes que poden ser dinters per a altres agents i no han estat inclosos en els estats financers.
ingressos m Increments en el patrimoni net de lempresa durant un exercici, ja sigui en forma dentrades o augments en el valor dels actius, o de disminuci dels passius, sempre que
no tinguin lorigen en aportacions, monetries o no, dels socis o propietaris.
marc conceptual m Conjunt de regles, principis i criteris que tenen un carcter general i
han estat emesos per un rgan, oficial o privat, amb la intenci dorientar el legislador en
lelaboraci de les normes i dajudar els usuaris en la seva interpretaci dels estats financers.
massa patrimonial f Qualsevol agrupaci delements que forma part del patrimoni duna
empresa i resulta homognia per la funci que exerceixen en aquesta.
FUOC P09/01502/00333
63
memria f Document dels estats financers la funci dels quals consisteix a comentar, completar i ampliar la informaci continguda en la resta de documents que formen els comptes.
passiu m Conjunt dobligacions actuals sorgides com a conseqncia desdeveniments passats, per a lextinci de les quals lempresa espera desprendres de recursos que puguin
produir beneficis o rendiments econmics en el futur.
patrimoni net m Part residual dels actius de lempresa, una vegada deduts tots els seus passius.
principi comptable m Norma de carcter general que regeix i orienta la regulaci de la
comptabilitat i la seva aplicaci prctica.
Bibliografia bsica
Gonzlez Pascual, J. (2008). Anlisis de la empresa a travs de su informacin econmico-financiera. Fundamentos tericos y aplicaciones. Madrid: Ediciones Pirmide.
Mallo Rodrguez, C; Pulido lvarez, A. (2006). Normas internacionales de contabilidad
(NIIF), Las normas internacionales de informacin financiera. Madrid: Thomson.
Mallo Rodrguez, C; Pulido lvarez, A. (2008). Contabilidad financiera, un enfoque actual. Madrid: Paraninfo Cengage Learning.
Omeaca Garca, J. (2008). Contabilidad general (11a. edici). Barcelona: Ediciones Deusto.

Modul 2

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Modul 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Contingut

Contingut dels estats financers

Contingut dels estats financers

Casos prctics ............................................................................................ 59

Contingut dels estats financers

Lltim procs de reforma comptable impulsat a Espanya ha tingut importants

Contingut dels estats financers

En finalitzar aquest mdul, lestudiant haur de ser capa del segent:

Contingut dels estats financers

El nou Pla general de comptabilitat (PGC), aprovat a Espanya el 2007, respon

Contingut dels estats financers

El marc conceptual recollit en el Pla es divideix en set parts:

1) Comptes anuals. Imatge fidel.

Aquest marc presenta novetats importants respecte a altres plans anteriors

1.1. Principis comptables

Aquests principis tenen el carcter de normes que regeixen i orienten,

Aquests principis inclouen en el seu mbit dinfluncia totes les fases de la

Contingut dels estats financers

1.1.1. El principi de meritaci

En essncia, el principi de meritaci assenyala que shauran dimputar al

Contingut dels estats financers

Contingut dels estats financers

En el subapartat 7.2.2 del mdul 1 explicvem la diferncia que hi ha entre els

Primer pagament (100.000 euros)

Segon pagament (50.000 euros)

Tercer pagament (90.000 euros)

Valor imputat dels

Contingut dels estats financers

Emissi danuncis (80.000 euros)

Emissi danuncis (80.000 euros)

Emissi danuncis (80.000 euros)

b) Conseqncies de loperaci per a la cadena

Primer cobrament (100.000 euros)

Segon cobrament (50.000 euros)

Tercer cobrament (90.000 euros)

Valor imputat dels

Emissi danuncis (80.000 euros)

Emissi danuncis (80.000 euros)

Emissi danuncis (80.000 euros)

Valor imputat dels

Contingut dels estats financers

1.1.2. El principi de prudncia

Laplicaci estricta daquesta norma implica tractar de manera asimtrica els

En el principi de prudncia, els termes benefici i prdua sutilitzen per a

Laplicaci del principi de prudncia justifica conceptes tan importants en

Un fet que conv destacar en aquest punt s la desaparici, en el PGC vigent,

1.2. Elements dels comptes anuals

1) Actius: bns, drets i altres recursos controlats econmicament per

Les definicions exposades en el marc ens permeten concretar el sentit

Contingut dels estats financers

En una primera aproximaci, podem dividir aquests elements en dos grans

Contingut dels estats financers

1.2.1. Condicions de la definici dactiu

Davant daquestes condicions, podem fer diverses precisions:

1.2.2. Condicions de la definici de passiu

1) Representa una obligaci actual per a lempresa.

Contingut dels estats financers

En cas que un element compleixi aquestes tres condicions es pot considerar

1.2.3. Condicions de la definici de patrimoni net

Contingut dels estats financers

Contingut dels estats financers

1.2.4. Condicions de la definici dingrs

Aquestes operacions amb lexterior impliquen per a lempresa un augment del

1.2.5. Condicions de la definici de despesa