Modul 3

Anlisi dels estats
financers
Joan Baigol Guilany
P09/01502/00334
FUOC P09/01502/00334
Anlisi dels estats financers
FUOC P09/01502/00334
ndex
Introducci ................................................................................................ 5
Objectius ..................................................................................................... 6
1. Introducci a lanlisi destats financers ..................................... 7
1.1. rees danlisi i metodologia ............................................................ 7
1.2. Tcniques danlisi ........................................................................... 9
1.3. Eines danlisi ................................................................................... 11
1.3.1. Anlisi de variacions interanuals i tendncies.
Percentatges horitzontals ...................................................... 11
1.3.2. Anlisi estructural. Percentatges verticals ............................. 12
1.3.3. Rtios ..................................................................................... 13
2. Anlisi del patrimoni de lempresa ................................................ 15
2.1. La relaci entre liquiditat i exigibilitat, lequilibri
financer del patrimoni empresarial .................................................. 15
2.2. Estudi de la solvncia ....................................................................... 18
2.2.1. Indicadors de solvncia ......................................................... 18
2.2.2. Interpretaci dels indicadors de solvncia ............................ 20
2.2.3. Exemple danlisi de solvncia ............................................. 21
2.3. Estudi de la liquiditat ....................................................................... 22
2.3.1. Indicador de liquiditat .......................................................... 22
2.3.2. Interpretaci del coeficient de liquiditat .............................. 23
2.3.3. Exemple danlisi de la liquiditat .......................................... 24
2.4. El fons de maniobra .......................................................................... 25
2.4.1. Clcul del fons de maniobra ................................................. 26
2.4.2. Interpretaci del fons de maniobra ...................................... 26
2.4.3. Exemple danlisi del fons de maniobra ............................... 26
3. Anlisi de la rendibilitat ................................................................... 28
3.1. La rendibilitat econmica i els seus components ............................ 30
3.1.1. La rtio de rendibilitat econmica ........................................ 30
3.1.2. Els components de la rendibilitat econmica ...................... 31
3.1.3. Formulaci de la rendibilitat econmica per mitj
dels seus components ........................................................... 33
3.1.4. La interpretaci de la rtio de rendibilitat econmica ......... 34
3.1.5. LEBITDA, formulaci i interpretaci .................................... 35
3.2. La rendibilitat financera i els seus components ............................... 37
3.2.1. La rtio de rendibilitat financera .......................................... 38
3.2.2. Els components de la rendibilitat financera ......................... 39
3.2.3. Clcul de la rendibilitat financera
a partir dels seus components ............................................... 42
FUOC P09/01502/00334
3.2.4. Interpretaci de la rendibilitat financera .............................. 43

4. Anlisi dingressos i despeses ........................................................... 45
4.1. Anlisi percentual dingressos i despeses .......................................... 45
4.2. Indicadors dingressos ...................................................................... 48
4.2.1. La rtio de dependncia de lactivitat principal ................... 49
4.2.2. La rtio del grau de concentraci del negoci ........................ 50
4.2.3. La rtio del grau de renovaci de clients .............................. 51
4.3. Indicadors de despeses ...................................................................... 52
4.3.1. La rtio del factor hum respecte al valor
de la producci ...................................................................... 52
5. Introducci a lanlisi de lestat de fluxos defectiu ................. 53
5.1. Lequilibri en lestat de fluxos defectiu ........................................... 54
Resum .......................................................................................................... 57
Casos prctics ............................................................................................ 58
Bibliografia ................................................................................................ 73
FUOC P09/01502/00334
Introducci
En aquest mdul es desenvolupar la capacitat adquirida en lanterior: analitzar la informaci comptable.

En un primer punt sexplicaran les principals tcniques danlisi, les rtios
(quocients) i els percentatges.
Lestudi se centrar posteriorment en els tres aspectes essencials, la solvncia
que mesura la capacitat de pagament de lempresa a llarg termini, la liquiditat
que indica la capacitat de pagament a curt termini i, finalment, la rendibilitat
que indica la capacitat de lempresa per a generar beneficis.
Tamb sanalitzaran els components de la rendibilitat, ja que s ms important
saber on sha aconseguit el benefici que no pas quin ha estat aquest en total.
Posteriorment, sestudiar la composici dels ingressos i de les despeses, amb
la qual cosa tindrem les eines per a fer una anlisi completa duna empresa.
El mdul es complementa amb una breu anlisi de lestat de fluxos defectiu i
el seu equilibri, que ens indicar en quina fase es troba lempresa.
FUOC P09/01502/00334
Objectius
Els principals objectius didctics del mdul danlisi destats financers sn:
1. Conixer el concepte, els objectius bsics i la metodologia de lanlisi destats financers.
2. Saber com funcionen les principals tcniques i eines utilitzades en lanlisi.
3. Aproximar-se a les eines de lanlisi patrimonial. Estudi de les principals
implicacions de la liquiditat, la solvncia i la rendibilitat.
4. Conixer les repercussions i interpretacions primordials dels resultats empresarials.
FUOC P09/01502/00334
1. Introducci a lanlisi destats financers
Lanlisi destats financers s la branca de la comptabilitat lobjectiu de

la qual consisteix en lobtenci, a partir dunes dades comptables, de
conclusions i informacions sinttiques que siguin factors clau per a la
presa de decisions econmiques en lempresa.
Mitjanant lanlisi sobtindr una valuosa informaci sobre la realitat duna

empresa. Aquesta informaci est continguda en la comptabilitat, per perqu
sigui til s necessari saber interpretar-la, cosa que saconseguir mitjanant la
utilitzaci de les tcniques danlisi destats financers.
Es pot imaginar un navegant que creua el mar amb el seu veler i que disposa dun
equipament dotat de diferents instruments de navegaci que li ofereixen moltes
dades. Si el navegant no sap interpretar-les no li serviran de res; fins que no aprengui qu significa cada una i, noms llavors, podr prendre decisions que no posin
la seva embarcaci en perill dembarrancar.
Les interpretacions sorgides de lanlisi configuraran una espcie daval per a
les decisions que prenguin els gestors duna empresa.
Lesquema bsic del procs danlisi seria el segent:
1.1. rees danlisi i metodologia

Qualsevol anlisi t un abast determinat i cobreix diferents rees amb vista a
la consecuci dels objectius de lanalista.
En el cas de lanlisi dels estats financers lobjectiu consisteix en lobtenci dinformaci financera a partir de les dades incloses en els comptes anuals i aplicar una srie deines analtiques.
En la prctica de lanlisi financera es treballa amb diferents abastos, segons

els objectius, lanlisi, la funci de lestudi i tamb el receptor de linforme.
En aquesta assignatura centrarem lanlisi en els quatre aspectes fonamentals
de la informaci econmica empresarial.
Vegeu lapartat 2 del mdul Contingut

dels estats financers daquesta
assignatura.
FUOC P09/01502/00334
Aspecte a analitzar
Conceptes clau
Capacitat de lempresa per a afrontar les seves obligacions

financeres, tant a curt com a llarg termini.
Solvncia, liquiditat,
endeutament, fons de
maniobra
Beneficis obtinguts suficients i don els obt lempresa.
Rendibilitat
Composici dels ingressos de lempresa.

Activitats que generen ms ingressos.
Composici de les despeses de lempresa.
Ingressos, diversificaci
Despeses i costos
Amb lanlisi daquests quatre aspectes, es podr disposar de la informaci

fonamental i suficient per a prendre les decisions ms importants en una
empresa.
El cam que cal seguir en analitzar uns comptes ser invers al que far el comptable, ja que mentre que aquest parteix de la captaci duna realitat econmica
per arribar a formular els estats financers, aplicant-hi les tcniques comptables, lanalista, a partir dels documents comptables i per mitj dun procs deductiu, arriba a entendre qu hi ha darrere de les dades i qu indiquen aquests
documents.
Abans dentrar ms a fons en lanlisi, uns exemples ajudaran a entendre la finalitat de lanlisi destats financers.
Primer exemple introductori

Suposem lexistncia de dues possibles empreses que tenen els actius amb el mateix valor:
Quina de les empreses s la ms atractiva per a un accionista, s a dir, de quina s millor
ser-ne el propietari?
FUOC P09/01502/00334
s fcil veure que s ms atractiva la primera empresa. Segurament haureu escollit lempresa A, per la simple ra que t ms patrimoni net i menys passiu, que s el mateix que
dir que est menys endeutada.
Aquest simple exercici s una senzilla anlisi dun balan (com veurem ms endavant,
hem analitzat la solvncia).
Vegem un altre exemple introductori, en aquest cas referit als resultats duna empresa.
Suposem una empresa que lany 200X 1 va obtenir un resultat de 10.000 euros i que
lany 200X aquest va ser de 100.000 euros. En principi sembla que lempresa ha millorat
molt, no?
Passiu
El passiu sn deutes als que
tard o dhora caldr fer front, la
qual cosa obliga lempresa a
generar prou ingressos per a
poder afrontar el pagament.
Mentre estigui utilitzant passiu, lempresa haur de pagar
els corresponents interessos, la
qual cosa comportar una important despesa financera.
Vegem el tema amb detall:

Any
200X 1
Beneficis de lactivitat habitual
Beneficis
atpics*
Resultat final
200X
10.000
60.000
160.000
10.000
100.000
*El benefici atpic de 200X es va obtenir per la venda dun solar propietat de la companyia.
Com veiem en estudiar el detall, si lempresa no hagus efectuat la venda del solar el
200X hauria obtingut prdues per un import de 60.000 euros en la seva activitat habitual,
que sempre ser la ms important.
Estarem dacord a pensar que la situaci no s bona.
Acabem de fer una anlisi dun compte de prdues i guanys.
1.2. Tcniques danlisi
En lanlisi destats financers, les dades numriques estudiades de manera allada ofereixen poca informaci, per aquesta ra la primera de les tcniques
emprades es basa en comparar unes dades amb altres dades.
Suposem que una empresa publica el seu compte de prdues i guanys amb un benefici de
200.000 euros, la dada per si mateixa no ens indica res.
Imaginem que sabem que el resultat mitj de les empreses de la mateixa dimensi i del
mateix sector ha estat de 50.000 euros. Comparant aquestes dues dades, ja es disposa de
Observaci
Si apliquem la lgica, el realment interessant s que les empreses guanyin diners en la
realitzaci de la seva activitat
principal; en aquest cas, si lempresa no hagus disposat dun
solar per vendre, hauria tingut
un resultat negatiu, i no es pot
esperar que sempre tingui algun
solar per vendre i obtenir beneficis atpics.
Comparaci
Es duen a terme comparacions
fins i tot de manera involuntria,
ja que les dades per si soles gaireb mai no indiquen res; aix, si
es diu dalg que fa dos metres
dalada, inconscientment es
compara aquesta dada amb la
mitjana de les persones conegudes i llavors safirma que es tracta duna persona alta.
10
FUOC P09/01502/00334
ms informaci i es pot afirmar que aquesta empresa obt ms beneficis del que s normal en el seu sector.
La principal virtut de la tcnica de la comparaci de dades consisteix que permet orientar latenci de lanalista cap a les rees de lanlisi que expliquen
millor la situaci actual de lempresa i que sn factors clau de la seva evoluci
futura.
Dins daquesta tcnica trobarem dues possibles anlisis.

Descripci
Anlisi horitzontal
Anlisi vertical
Comparaci de les magnituds duna empresa amb altres empreses

(per norma general, amb les magnituds mitjanes dempreses del
mateix sector i de la mateixa dimensi*).
Comparaci entre les magnituds duna mateixa empresa durant
diversos anys de la seva activitat.
*La dimensi duna empresa no s

ms que la seva grandria i se sol
mesurar per diferents elements, i
un de molt habitual s el volum de
les vendes.
Tamb s la comparaci percentual dels valors respecte a una dada

presa com a ndex.
Un exemple danlisi horitzontal seria comparar els resultats duna empresa

amb els resultats duna altra empresa o amb el nivell mitj de resultats de les
a
Lexemple de les companyies A i B seria
una anlisi horitzontal. Vegeu el primer
exemple introductori en el subapartat
1.1 daquest mdul didctic.
empreses del sector.

Una anlisi vertical seria comparar els resultats obtinguts per una empresa en
un exercici determinat amb els obtinguts per la mateixa empresa. Tenim un
exemple en el cas que acabem de veure duna empresa el resultat del qual el
200X era de 100.000 euros.
La tcnica de la comparaci, mitjanant les anlisis horitzontal i vertical, s la
que sutilitzar en aquesta assignatura de manera general, ja que s la que
sempra ms mpliament . Malgrat aix hi ha altres tcniques, que sesmenten
a continuaci de manera breu:
Reconstrucci doperacions
Consisteix a reconstruir i entendre les transaccions realitzades en el passat,
per a conixer la situaci actual de lempresa i poder predir-ne levoluci o
proposar mesures correctores. Una limitaci important per a reconstruir
transaccions s que el balan de situaci final mostra per a cada element
patrimonial el seu saldo al final de lany. I per tant s habitual que fets que
shagin produt durant lexercici no estiguin reflectits en aquest balan.
Mesures directes
Algunes magnituds i relacions amb significaci analtica es poden obtenir
de manera directa.
El fons de maniobra* duna empresa s una magnitud directa que es mesura en unitats monetries.
*El seu concepte sestudiar en

aquest mateix mdul.
FUOC P09/01502/00334
11
Proves indirectes
Lestudi dels estats financers implica la necessitat de conixer els hbits o
poltiques empresarials que no sexpliciten directament en aquests documents.
Davant la necessitat de fons per a mantenir el creixement duna empresa, pot ser poltica
de la gerncia no distribuir beneficis als accionistes.
Previsions
Lanalista t una orientaci preferent cap al futur, per la qual cosa la tcnica
de les previsions s de gran utilitat en lanlisi destats financers.
Les previsions de tresoreria, mitjanant les quals lempresa intenta anticipar quines seran
les seves necessitats de tresoreria en cada moment dun perode determinat.
1.3. Eines danlisi

Baixarem ara un nivell. En el punt anterior shan vist les tcniques i en especial
les anlisis horitzontal i vertical, ara parlarem deines, que consisteix a enumerar quins aspectes dels estats financers sestudien.
Les principals eines danlisi sn les segents:
1) Anlisi de variacions interanuals i tendncies. Percentatges horitzontals
2) Anlisi estructural. Percentatges verticals
3) Rtios
1.3.1. Anlisi de variacions interanuals i tendncies.

Percentatges horitzontals
Consisteix en la comparaci de les dades dels balanos de situaci, o del

compte de prdues i guanys, duna empresa per a diferents exercicis
comptables consecutius, en valors absoluts o relatius. Aquest mtode
permet identificar els canvis que shan produt en cada partida.
Aquesta eina permet identificar les variacions que un indicador o una variable
presenta dun exercici comptable a laltre, o quina s la tendncia del seu comportament en un estudi que abraci diversos perodes.
Exemple danlisi de variacions interanuals
Vegem un exemple de cada tipus.
12
FUOC P09/01502/00334
a) Exemple de variacions en valors absoluts:

Patrimoni net + passiu
200X
200X + 1
200X + 2
200X + 3
Patrimoni net
400
480
500
520
Passiu corrent
200
230
200
210
Passiu no corrent
600
550
490
470
1.200
1.260
1.190
1.200
Total patrimoni net + passiu
Aquesta empresa presenta una tendncia positiva en el patrimoni net, ja que augmenta
cada any; en canvi el passiu no corrent disminueix al llarg del temps, mentre que el passiu corrent es mant ms o menys constant.
b) Vegem ara com seria en valors relatius, percentatges:
En aquest tipus danlisi lany 200X representa lndex 100. Els percentatges es calculen
relacionant cada valor absolut dun any amb el valor absolut de lany ndex (en aquest
cas ser lany 200X).
La frmula seria: (valor absolut de lany X / valor absolut de lany ndex 200X) 100.
ndex = 200X
200X + 1
200X + 2
200X + 3
Patrimoni net
100%
120%1
Passiu corrent
100%
115%
100%
105%
Passiu no corrent
100%
92%
82%
78%
1 El
125%
130%
patrimoni net de 200X + 1 seria (480/400) 100 = 120%.
Com es pot observar, es tracta del mateix exemple anterior, per ara tenim ms informaci, ja que veiem com el patrimoni net sincrementa un 20% el primer any, i
aix cada exercici fins a representar lany 200X + 3 el 130% del valor de lany 200X
(any ndex).
1.3.2. Anlisi estructural. Percentatges verticals
Permet veure la composici de les diferents partides del balan, o del

compte de prdues i guanys de lempresa, en termes de valor relatiu (en
percentatge), respecte a una total de referncia.
Conv triar una base de referncia el ms significativa possible, a la qual sassigna el valor 100:
En lanlisi del balan ser el total actiu (o total del patrimoni net i passiu)
= 100%.
En lanlisi del compte de prdues i guanys ser el total de limport net de
la xifra de negoci = 100%.
Els percentatges verticals es calculen relacionant cada valor absolut amb el valor absolut de la base de referncia (total actiu o import net de la xifra de negoci).
13
FUOC P09/01502/00334
La frmula seria:
En el balan de situaci:
(valor absolut de la massa / valor absolut del total actiu) 100

o
(valor absolut de la massa / valor absolut del total del patrimoni net +
passiu) 100.
En el compte de prdues i guanys:
(valor absolut de la massa / valor absolut de limport net de la xifra de

negoci) 100.
Exemple de clcul de percentatges verticals en el balan de situaci

Partint de lexemple a) anterior, en valors absoluts, vegem com calcularem els percentatges verticals.
200X
200X + 1
200X + 2
200X + 3
Patrimoni net
33%1
38%
42%
43%
Passiu corrent
17%
18%
17%
18%
Passiu no corrent
50%
44%
41%
39%
100%
100%
100%
100%
Total patrimoni net + passiu

1
El patrimoni net de 200X seria (400/1.200) 100 = 33%.
Amb aquesta anlisi sobserva que el patrimoni net passa de ser el 33% del valor total del
patrimoni net ms el passiu lany 200X, a ser el 43% lany 200X + 3.
Interpretarem que el 200X lempresa, de cada 100 euros, en tenia 33 propis, mentre que
el 200X + 3 aquests serien 43, cosa que significaria que lempresa t un patrimoni net superior i per tant s ms solvent.
1.3.3. Rtios
Una rtio consisteix en una relaci (divisi o quocient) entre dues magnituds comptables relacionades entre si.
Les rtios es poden expressar en valor absolut o en percentatge. El primordial

en la utilitzaci de les proporcions s la interpretaci del seu resultat.
Vegem-ne un exemple
Quina proporci de vendes sobt amb les inversions efectuades un any determinat?
Indicadors
Les rtios tamb es poden anomenar indicadors; per tant,
dara endavant apareixeran indistintament totes dues accepcions.
FUOC P09/01502/00334
14
Vendes
600.000
100 =
100 = 66,67 %
Actius totals
900.000
Dara fins al final daquest mdul es veuran molts exemples de rtios i percentatges verticals, ja que sn les dues eines en qu ens centrarem en lanlisi dels
estats financers.
FUOC P09/01502/00334
15
2. Anlisi del patrimoni de lempresa
Lanlisi del patrimoni duna empresa es basa en lestudi del balan de

situaci.
Es tracta duna anlisi que pot tenir diversos abastos treballant amb diferents
indicadors i parmetres. En aquesta assignatura sincidir en lestudi de la garantia que lempresa ofereix als seus creditors davant possibles situacions de
desfasament o de recessi en lobtenci de crdits i de cobraments.
De la garantia que una empresa ofereix depn la seva viabilitat. Una societat
que ofereixi poques garanties corre el risc dentrar en crisi, i la que ofereixi
molt poques garanties corre el risc dacabar desapareixent.
2.1. La relaci entre liquiditat i exigibilitat, lequilibri financer

del patrimoni empresarial
En el subapartat 3.1 del mdul Contingut dels estats financers, en explicar
el balan de situaci, sindicava:
El balan de situaci s un document que descriu quina s relaci que hi ha entre les inversions que ha fet lempresa (que componen la seva estructura econmica) i les seves fonts de
finanament (que sagrupen en la seva estructura financera). Es pot dir, daquesta manera,
que lestructura econmica recull totes les inversions que mant lempresa, mentre que lestructura financera indica qui i en quin concepte ha aportat els recursos que permeten a lempresa finanar les seves inversions actuals.
Lestructura econmica rep el nom dactiu mentre que en lestructura financera sinclouen les fonts de finanament propi, amb el nom de patrimoni net,
i les fonts de finanament ali, el denominat passiu, que pot ser passiu no
corrent o passiu corrent, en funci de si el seu venciment s a llarg termini o
a curt termini.
Les fonts de finanament alienes generaran una obligaci de pagament, ja que arribat el seu venciment lempresa haur de fer front a la devoluci dels fons i tamb
de les despeses financeres que generi la seva utilitzaci, si s el cas.
Per a poder fer front a les seves obligacions de pagament lempresa ha de disposar defectiu, que, llevat que provingui daportacions externes, estar generat per la mateixa activitat empresarial.
Tots els elements de lactiu duna empresa sacaben convertint en efectiu,
mentre que els elements del passiu acaben tenint una exigibilitat amb larri-
16
FUOC P09/01502/00334
bada duna data de venciment; aix, prenen importncia els conceptes de liquiditat i dexigibilitat, i la relaci existent entre tots dos: la solvncia de
lempresa.
1) La liquiditat
Recordem que es definia la liquiditat com:
Vegeu el subapartat 3.1 del mdul

Contingut dels estats financers.
La facilitat amb qu un b, o dret, es pot convertir en diners. Els actius

que conformen lestructura productiva bsica, lanomenat actiu no corrent, tenen una liquiditat a llarg termini, mentre que els que formen
lactiu corrent seran lquids normalment abans dun any.
Ampliarem aquest concepte amb un exemple.

Una empresa dedicada a la fabricaci de maquinria presenta el segent actiu en el seu
balan:
Actiu (en )
Actiu no corrent: (d)
949.400
Immobilitzat material
949.400
Terrenys
10.000
Construccions
410.000
Maquinria
394.000
Installacions
135.400
Actiu corrent
493.000
Existncies de matries primeres (c)
120.000
Clients (b)
200.000
Banc compte corrent (a)
173.000
Total actiu
1.442.400
Estudiem la liquiditat dels diferents actius daquesta empresa.

a) Els saldos dels comptes corrents bancaris seran els actius ms lquids, ja que sn diners,
per la qual cosa sn totalment lquids.
b) Perqu el saldo que li deuen els clients sigui lquid noms sha de donar una circumstncia,
i s que aquests paguin. No s un actiu tan lquid com lanterior, per com que normalment
els clients tenen (o haurien de tenir) un termini de cobrament inferior a lany, tamb s un
actiu fora lquid malgrat no ser-ho tant com els saldos en comptes corrents.
c) En el cas de les existncies de matries primeres, perqu el seu valor es converteixi en
efectiu, shan de seguir tres passos. Primer, que tingui lloc un procs de producci que
converteixi aquestes matries primeres en maquinria; segon, que aquestes mquines siguin venudes a uns clients, i tercer, que aquests clients paguin limport de les mquines.
Com es pot observar, aquest actiu s menys lquid que lanterior, si b en el cas de les
empreses el cicle productiu de les quals t una durada inferior a lany, les existncies tamb seran actius amb fora liquiditat.
d) A continuaci estudiarem el cas dels actius no corrents tots junts ja que el seu comportament respecte a la seva liquiditat s igual. Es tracta dactius permanents de lestructura pro-
17
FUOC P09/01502/00334
ductiva, la qual cosa significa que sn necessaris per a poder dur a terme lactivitat
empresarial (edificis, installacions, mobiliari, etc.) i, per tant, en un funcionament normal
de lempresa, aquesta no els vendr per recuperar lefectiu que hi hagi invertit, sin que els
usar per a produir la seva maquinria (els bns que posteriorment vendr). Si b aix no significa que no tinguin cap liquiditat, ja que en realitat el valor invertit es recuperar a poc a
poc i de forma contnua, ats que el preu de venda de la maquinria fabricada cobreix lamortitzaci daquests actius, per la qual cosa direm que s que tenen liquiditat, encara que a llarg
termini, s a dir, a ms dun any.
Com a resum, veiem que tenim actius que es convertiran en efectiu abans dun any (actiu
corrent) i altres que ho faran per, en un perode fora ms dilatat en el temps (actiu no
corrent).
2) Lexigibilitat
Es defineix en un sentit estricte com lexistncia de lobligaci financera
de la devoluci duna font de finanament ali, si b el concepte acceptat dexigibilitat s el del temps restant fins a la data del venciment de
lobligaci financera de pagament del valor dun deute.
Es veur millor tamb amb un exemple, en el qual sestudiar el balan de

lempresa de maquinria en lapartat del passiu i patrimoni net.
Passiu i patrimoni net (en )
Patrimoni net (c)
580.400
Capital social
400.000
Reserva legal
60.400
Resultat de lexercici anterior
120.000
Passiu no corrent (b)
600.000
Prstec bancari a tres anys
600.000
Passiu corrent (a)
262.000
Deutes amb Hisenda pblica

Deutes amb provedors
Total passiu i patrimoni net
22.000
240.000
1.442.400
a) Els saldos dels deutes amb la Hisenda pblica i els provedors amb data de venciment
anterior a un any tenen una alta exigibilitat, per la qual cosa es definiran com a exigibles
a curt termini, la qual cosa en definitiva indica que lempresa nha datendre el pagament
en aquell perode.
b) En el passiu no corrent, format pel prstec bancari a tres anys, lempresa no tindr
lobligaci fins transcorregut aquest perode; per tant, el passiu no corrent t menys exigibilitat i s exigible a llarg termini.
c) En el cas del patrimoni net, es tracta de fons propietat de lempresa (capital, reserves i
resultat de lexercici) i, per tant, la seva exigibilitat s nulla en el sentit estricte del concepte. El patrimoni net no s exigible.
Una vegada vistos en detall els conceptes de liquiditat i exigibilitat, es pot afirmar que:
Existeix una correspondncia entre la liquiditat dels actius i lexigibilitat dels passius, s a dir, un equilibri necessari entre les masses patrimonials de lactiu i del patrimoni net i passiu.
FUOC P09/01502/00334
18
Per a estudiar lequilibri necessari entre liquiditat i exigibilitat estudiarem tres

parmetres.
La solvncia a llarg termini, que ens indicar la capacitat de pagament a llarg
termini. Servir per a garantir la viabilitat de lempresa a llarg termini. Dara
endavant, tamb lanomenarem simplement solvncia (sense cap adjectiu).
La solvncia a curt termini, que ens indicar la capacitat de pagament a curt
termini. Dara endavant, tamb ens hi referirem amb el nom de liquiditat.
El fons de maniobra, que ens indicar la capacitat de lempresa per a poder
fer front a desfasaments entre cobraments i pagaments.
2.2. Estudi de la solvncia
La solvncia s la capacitat duna empresa per a satisfer les seves obligacions financeres a llarg termini, la qual cosa significa fer front als deutes
al seu venciment, tornant el principal i pagant les despeses financeres.
Classificaci dels deutes
en funci del seu
venciment
Aspecte important pel que fa a la solvncia a llarg termini:
Les obligacions o compromisos de pagament, s a dir, els deutes, es classifiquen segons el seu venciment en noms dues categories:
a)Deutes a curt termini, que sn els que tenen el seu venciment en un perode inferior a un any, la qual cosa obliga lempresa ha disposar dels fons
necessaris per a pagar-los en aquell perode.
b)Deutes a llarg termini, que sn els que tenen un venciment posterior a
lany, amb la qual cosa en principi lempresa disposa de ms temps per a
tenir els fons necessaris per a fer front al pagament.
2.2.1. Indicadors de solvncia

En la literatura comptable hi ha nombrosos indicadors per a estudiar la solvncia a llarg termini, ja que, com sha comentat anteriorment, lanlisi destats
financers no est subjecta a cap restricci normativa. En aquesta assignatura
shan escollit indicadors mpliament acceptats.
Com a mesura de la solvncia utilitzarem tres indicadors:
La rtio dendeutament.
La rtio dendeutament a llarg termini.
Per a poder fer una anlisi realista i no falsejada, s necessari

comptabilitzar els deutes correctament classificats en funci
del seu venciment. Aix, per
exemple, en un prstec que es
pagui per mensualitats, encara
que el venciment sigui a 10
anys, la part de les quotes que
vencin en els prxims mesos
(fins al cap dun any) constituiran un deute a curt termini.
a
Hem estudiat la classificaci en el
subapartat 3.1.2 del mdul Contingut
dels estats financers.
19
FUOC P09/01502/00334
La rtio dendeutament a curt termini.

1) Rtio dendeutament
Relaciona el finanament total obtingut de lexterior amb els recursos propis
aportats o generats per lempresa.
La frmula s:
Fons aliens
Patrimoni net
En qu:
Fons aliens s la suma dels deutes de lempresa sigui quin sigui el seu venciment, s a dir:
fons aliens = passiu no corrent + passiu corrent.
Interpretaci de la rtio
Com ms alt sigui el seu valor, ms gran s el nivell dendeutament de
lempresa i s per aix que la seva solvncia s menor.
Si b lestudi del valor de lendeutament s important, es fa necessari conixer

la qualitat de lendeutament, terme amb qu es defineix la relaci entre lendeutament a llarg termini i lendeutament a curt termini, i lestudi del qual permet conixer si els terminis de venciment de lendeutament estan equilibrats
respecte a lobtenci de fons necessaris per a fer front a aquests pagaments.
La qualitat de lendeutament sestudia amb les dues rtios segents.
2) Rtio dendeutament a llarg termini
Relaciona els fons aliens amb un venciment superior a lany (passiu no corrent)
amb els recursos propis aportats o generats per lempresa (patrimoni net).
La frmula s:
Passiu no corrent
Patrimoni net
3) Rtio dendeutament a curt termini

Relaciona els fons aliens amb un venciment a curt termini (passiu corrent)
amb els recursos propis aportats o generats per lempresa (patrimoni net).
Observaci
En aquest mdul, a partir
dara, per a estudiar en detall
cada un dels conceptes a analitzar en els estats financers
sutilitzaran les rtios, que ens
indiquen el comportament
de cada variable. De cada rtio
sen veuran el concepte i la formulaci, i finalment es donaran unes pinzellades sobre la
seva possible interpretaci.
20
FUOC P09/01502/00334
La frmula s:
Passiu corrent
Patrimoni net
Aquestes dos indicadors ens donaran una idea de quina proporci de lendeutament total (fons aliens) de lempresa t el seu venciment a llarg termini i quina proporci el t a curt termini.
Si b no hi ha valors ideals absoluts, en una empresa en situaci equilibrada,
lendeutament a llarg termini ha de ser superior a lendeutament a curt termini, per a evitar tensions de liquiditat.
2.2.2. Interpretaci dels indicadors de solvncia
Amb referncia als indicadors de solvncia, com en les altres rtios utilitzades
en lanlisi destats financers, no hi ha un valor de referncia absolut*, a part
del sentit com que servir per a identificar valors extrems.
En realitat hi ha molts aspectes que shan de tenir en compte i que un valor
absolut referencial no inclouria.
Per aix, abans de poder afirmar que la solvncia duna empresa s positiva o,
al contrari, preocupant, cal tenir en compte altres elements, com ara la conjuntura econmica o la mateixa marxa de lempresa.
En sentit prctic lanalista sha de pronunciar sobre dos aspectes bsics
daquests indicadors: duna banda, quina s la situaci actual de la solvncia
de lempresa i, de laltra, quin ha estat el seu comportament en el temps.
Per a poder interpretar com est la solvncia a llarg termini en la data del balan, s prctic comparar els indicadors amb els que presenten altres empreses
del mateix sector. Malgrat aix, perqu la comparaci sigui fiable, tamb s necessari que aquestes empreses siguin de la mateixa zona de mercat i duna dimensi semblant.
Per a estudiar el comportament sutilitzar leina que figura en el subapartat
1.3.2 daquest mdul, lanlisi de variacions interanuals i tendncies, que permetr, mitjanant la comparaci del valor de les rtios de la mateixa empresa
en diferents exercicis, conixer de manera concreta el comportament de la solvncia al llarg de diferents exercicis i quina s la seva tendncia.
Aquestes tcniques dinterpretaci valdran per a tots els indicadors.
*Un valor de referncia absolut

seria que un valor exacte permets
afirmar que, a partir daquest valor,
lempresa est b i per sota
daquest valor est malament.
Malgrat que certs autors sn
aficionats a fer aquest tipus
dafirmacions, la realitat no els
dna la ra, per la qual cosa
no es recomana.
21
FUOC P09/01502/00334
2.2.3. Exemple danlisi de solvncia
El balan de situaci duna empresa dedicada a la fabricaci de maquinria,

per als dos ltims exercicis (200X i 200X + 1), s el segent:
200X
200X 1
Actiu
Actiu no corrent
949.400
65,82%
700.000
60,87%
Actiu corrent
493.000
34,18%
450.000
39,13%
1.442.400
100,00%
1.150.000
100,00%
Total actiu
200X
200X 1
Passiu + patrimoni net
Patrimoni net
512.000
35,50%
495.000
43,04%
Passiu no corrent
530.400
27,73%
215.000
18,70%
Passiu corrent
400.000
36,77%
440.000
38,26%
1.442.400
100,00%
1.150.000
100,00%
Total passiu + patrimoni net
Com a informaci no continguda en el balan, se sap que lempresa ha efectuat durant lany 200X una inversi en la compra dun local per un import de
280.000 euros i que aquesta adquisici ha estat finanada totalment amb fons
aliens.
A partir daquesta informaci efectuarem una anlisi de la solvncia de la societat, partint de les tres rtios estudiades en el subapartat anterior.
1 Les rtios del 200X 1 estan calculades de la mateixa manera que les del 200X.
22
FUOC P09/01502/00334
Comentari:
Veiem que lendeutament de lempresa s superior lany 200X (1,82) del que
presentava lany 200X 1 (1,32), i ha passat a estar per sobre dels valors mitjans del sector (1,50), la qual cosa sens dubte es deu al finanament amb fons
aliens de ladquisici del local.
Amb referncia a la qualitat del seu endeutament sobserva que aquesta ha millorat, ja que en lexercici de 200X 1, dun endeutament total d1,32, un 0,43 era
endeutament a llarg termini i un 0,89 a curt termini, i aix significava que lempresa tenia una proporci massa elevada de fons a tornar en el termini dun any,
per la qual cosa podia tenir problemes de liquiditat. En lexercici 200X sha aconseguit invertir aquesta situaci i els deutes a llarg termini representen una proporci superior, 1,04 respecte a lendeutament a curt termini, que s de 0,78.
Com a conclusi, direm que la solvncia a llarg termini daquesta empresa ha
disminut aquest exercici, i fins i tot que s inferior a la mitjana del sector.
Aquesta situaci ha de posar en alerta la societat, ja que hauria de prendre mesures per a reduir lexcs dendeutament.
La qualitat del deute ha millorat amb la disminuci proporcional dels deutes
a curt termini.
2.3. Estudi de la liquiditat
Per liquiditat sentn la capacitat duna empresa de disposar de mitjans

lquids suficients (efectiu) per a fer front a les obligacions financeres
amb venciment a curt termini.
Si b la solvncia a llarg termini estudiada en el punt anterior garanteix la viabilitat de lempresa a llarg termini, disposar de prou liquiditat garanteix que lempresa no tingui problemes per a atendre els seus pagaments ms immediats.
2.3.1. Indicador de liquiditat
Lindicador per a estudiar la liquiditat s la rtio de coeficient de liquiditat.

Aix mateix, sel coneix com a coeficient de solvncia a curt termini o rtio
de circulant.
Es formula de la manera segent:
Actiu corrent
Passiu corrent
23
FUOC P09/01502/00334
En qu:
Actiu corrent = existncies + deutors + efectiu i altres equivalents lquids
Passiu corrent = suma de tots els deutes a curt termini
Aquesta rtio no sexpressa en percentatge.
2.3.2. Interpretaci del coeficient de liquiditat
Com sha vist en el subapartat 2.1 daquest mdul, lactiu corrent es transformar en efectiu, en condicions normals, en un perode inferior a un any, mentre que lempresa haur de disposar defectiu per a atendre el pagament del
passiu corrent tamb abans dun any.
Aqu ja apareix una primera correspondncia, si lactiu corrent s igual o superior al passiu corrent, podem suposar que lempresa podr fer front, sense
problemes, al pagament dels seus deutes a curt termini.
Aquesta situaci es caracteritza pel fet que lactiu corrent cobreix el passiu corrent.
Si, a ms, aquest actiu corrent presenta un excs sobre el valor del passiu corrent, lempresa podr afrontar els pagaments, fins i tot encara que es produeixin fets inesperats que disminueixin el seu efectiu.
Un exemple senzill ajudar en lexplicaci del concepte.
Exemple danlisi de la liquiditat de lempresa
Suposem la situaci segent:

Actiu corrent
430.000
Passiu corrent
395.000
Clients
200.000
Deutes amb bancs a c/t
200.000
Banc compte corrent
230.000
Deutes amb la Hisenda pblica
195.000
En aquesta empresa lactiu corrent cobreix al passiu corrent, ja que els 430.000 euros de
lactiu corrent seran efectius abans dun any, i per tant podr pagar els 395.000 que deu
en el mateix termini.
Ara b, suposem una incidncia, suposem que un client es declara insolvent, amb la qual
cosa lempresa deixar de cobrar un saldo de 100.000 euros; en aquest cas, la situaci
shaur invertit i lempresa no podr afrontar la situaci, ja que no disposar de prou liquiditat, noms tindr 330.000 euros, que no li permeten pagar 395.000 euros i hauria
de recrrer a ajornar pagaments o demanar un prstec amb un termini superior.
Per aquesta ra, lactiu corrent no solament ha de cobrir el passiu corrent, sin que ha de
permetre disposar dun marge de seguretat per a possibles imprevistos.
Vist aix, es pot afirmar que els valors de la rtio per sota de la unitat indiquen
que lempresa no disposa en la data del balan de prou efectiu per a fer front
als pagaments a curt termini, ja que lactiu corrent seria menor que el passiu
corrent, per aix no s una afirmaci absoluta, ja que t molts matisos.
El coeficient de liquiditat presenta una srie de limitacions que s necessari tenir en compte en la seva interpretaci.
a
Vegeu el subapartat 2.1, La relaci
entre liquiditat i exigibilitat, lequilibri
financer del patrimoni empresarial,
daquest mdul didctic.
FUOC P09/01502/00334
24
No t en compte que hi ha una part de lactiu corrent, la formada per les

existncies, que no es vendr pel seu valor, sin que es vendr a un preu
ms alt, ja que les empreses els afegeixen valor, ja sigui amb un marge comercial o transformant-les en productes fabricats, per la qual cosa la liquiditat real duna empresa en funcionament normal s superior a la que
indica el seu coeficient de liquiditat.
Els pagaments i cobraments es faran durant lexercici en unes dates determinades al llarg de lexercici comptable. El coeficient no t en compte
aquest aspecte i li resta validesa. En realitat, la necessitat mensual de liquiditat dacord amb la previsi dingressos i cobraments sindica en un document que porta per nom pressupost de tresoreria i els fonaments del qual
es veuran ms endavant, en el mdul de Gesti pressupostria.
En la realitat, hi ha altres aspectes que poden afectar la confiana del coeficient i aquesta ser ms gran o ms petita que el que reflecteix la rtio.
Per exemple, la liquiditat dun hotel de platja. En el cas duna empresa com un hotel
de platja que tanqui a lhivern. Quan aquesta societat tanca els seus comptes al desembre
en realitat fa tres mesos que no genera cap benefici i segurament haur contret deutes
durant aquell perode, ja que haur comenat els treballs de reforma i manteniment hivernals. Per aix la seva rtio de liquiditat segurament ser molt baixa i ho continuar
essent fins que comenci la nova temporada, encara que aix no significa que lempresa
tingui problemes reals de liquiditat.
Passa el mateix amb les estacions desqu.
Finalment, cal indicar que disposar dun excs exagerat de fons lquids, com
saldos en comptes corrents per a cobrir possibles contingncies, aporta molta
seguretat, per no deixa de ser una inversi de la qual no sobt gaireb cap
rendiment, per la qual cosa es tracta de recursos desaprofitats. Lideal s fer
una previsi correcta que ens permeti ajustar els cobraments i els pagaments
sense tenir fons ociosos ni problemes de liquiditat.
2.3.3. Exemple danlisi de la liquiditat
Per a lanlisi de la liquiditat utilitzarem els balanos de la mateixa empresa

que per a lestudi de la solvncia.
A partir de les dades del balan de situaci per als exercicis de 200X i 200X +
1, efectuarem lanlisi de la liquiditat.
a
Vegeu el subapartat 2.2.3, Exemple
danlisi de la solvncia daquest mdul
didctic.
FUOC P09/01502/00334
25
Comentari:
La liquiditat de lempresa s netament inferior a la liquiditat mitjana de les

empreses del sector, si b ha millorat respecte a la del 200X 1.
Encara que s inferior a la mitjana del sector, lempresa segurament (per a afirmar-ho shauria de fer el pressupost de tresoreria) podr afrontar els seus pagaments a curt termini, ja que la liquiditat est per sobre de la unitat i disposa
duna certa cobertura per a possibles contingncies.
2.4. El fons de maniobra
Nota
La dada de la liquiditat de lempresa corrobora lapuntat en
lestudi de la solvncia a llarg
termini, en el sentit que aquesta empresa ha millorat lequilibri del seu endeutament en
finanar correctament amb
fons a llarg termini ladquisici
del nou local.
Es definir com la porci de lactiu corrent finanat amb capital permanent.

Aquesta definici obliga a introduir el concepte de capital permanent, terme
amb qu es defineixen les fonts de finanament amb exigibilitat nulla o a
llarg termini, s a dir, entren dins daquesta classificaci el patrimoni net que,
com hem vist en el subapartat 2.1 daquest mdul, no s exigible, i el passiu
no corrent, que, com que est compost per deutes amb un venciment superior
a lany, t exigibilitat a llarg termini.

Capital permanent = patrimoni net + passiu no corrent
Com el seu nom indica, es tracta de les fonts de finanament que romandran
a llarg termini en lempresa i, per tant, aquesta no haur dafrontar-ne la devoluci a curt termini.
De lestudi de la solvncia a llarg i la liquiditat es pot deduir que hi ha una correlaci entre la liquiditat i lexigibilitat, per la qual cosa, en una situaci equilibrada, ha de succeir que:
Lactiu no corrent estigui finanat amb capital permanent (patrimoni net
o passiu no corrent).
Lactiu corrent estigui finanat amb passiu corrent.
Amb lajuda dun grfic es veur millor aquest concepte.
a
Vegeu el subapartat 2.1, La relaci
entre liquiditat i exigibilitat, lequilibri
financer del patrimoni empresarial
26
FUOC P09/01502/00334
Com es pot observar, en aquesta empresa el capital permanent finana no

solament el total de lactiu no corrent sin tamb una part de lactiu corrent.
2.4.1. Clcul del fons de maniobra
El fons de maniobra sobt per mitj de dues vies:
Capital permanent actiu no corrent
O b:
Actiu corrent passiu corrent
2.4.2. Interpretaci del fons de maniobra
Lexistncia dun fons de maniobra positiu i suficient suposa una garantia davant de creditors, si b no hi ha una xifra exacta o un percentatge de finanament de lactiu corrent amb capitals permanents que es consideri mnim o
adequat.
Aqu s ms necessari que mai aplicar el que sha repetit fins ara, que cal atendre els aspectes particulars de cada empresa o de cada sector.
De fet, hi ha diferents subsectors o activitats que es caracteritzen per tenir
fons de maniobra negatius com, per exemple, el sector de lhoteleria, la distribuci comercial, les grans superfcies o les companyies elctriques.
En empreses que no tinguin aquesta caracterstica es pot afirmar que tenir un
fons de maniobra molt baix o negatiu ser perills i no podran afrontar poques de restriccions creditcies o de recessi econmica que comportin una
disminuci en lentrada defectiu.
2.4.3. Exemple danlisi del fons de maniobra
Continuem amb el mateix exemple del subapartat 2.2.3 daquest mdul.
A partir de les dades del balan de situaci per als exercicis 200X i 200X + 1,
calcularem el fons de maniobra.
a
Vegeu el subapartat 2.2.3, Exemple
danlisi de la solvncia daquest mdul
didctic.
FUOC P09/01502/00334
27
Comentari:
El fons de maniobra sha incrementat dun exercici a laltre i, consegentment, lempresa presenta millor garantia de viabilitat davant de creditors i davant de possibles contingncies econmiques.
El fons es podia calcular tamb amb laltra frmula amb els mateixos resultats.
28
FUOC P09/01502/00334
3. Anlisi de la rendibilitat
La rendibilitat s la mesura del rendiment obtingut pels capitals invertits en qualsevol activitat econmica, aspecte que, com es pot comprendre, s bsic i important en lanlisi de la realitat duna empresa.
La rendibilitat duna empresa sestudia comparant el rendiment obtingut per

aquesta en un perode determinat (resultat de lexercici) amb dues possibles
variables diferents: duna banda, amb el valor dels actius de qu ha disposat
lempresa per a generar el benefici i, de laltra, amb limport dels capitals que
els accionistes han posat a disposici de lempresa durant el perode esmentat
(patrimoni net).
Aix, una anlisi de la rendibilitat estudia dos indicadors:
duna banda la rendibilitat econmica, tamb anomenada rendibilitat dels
actius.
i de laltra la rendibilitat financera, tamb anomenada rendibilitat dels accionistes o rendibilitat final.
Aquest doble estudi de la rendibilitat es deu al fet que la rendibilitat final o

rendibilitat dels accionistes depn en part de la rendibilitat econmica, per
aquesta sola no s suficient per a assegurar la primera.
Utilitzarem el compte de prdues i guanys duna empresa per a fixar el concepte del doble vessant de la rendibilitat.
Concepte
Import net de la xifra de negoci
Imports en
500.000
100,00%
+ Altres ingressos dexplotaci
0,00%
Altres despeses dexplotaci
290.000
58,00%
210.000
42,00%
+ Ingressos financers
10.000
2,00%
Despeses financeres
30.000
6,00%
= Resultat financer (RF)
20.000
4,00%
Resultat abans dimpostos (RAI) = RE + RF
190.000
38,00%
Impostos sobre beneficis (IB)
57.000
11,40%
Resultat procedent doperacions continuades

(RPOC) = RAI IB
133.000
26,60%
0,00%
133.000
26,60%
= Resultat dexplotaci (benefici) (RE)
Resultat procedent doperacions interrompudes

(RPOI)
Resultat de lexercici (benefici) = RPOC + RPOI
a
El model i contingut del compte de
prdues i guanys sha estudiat en el
subapartat 3.2.1 del mdul Contingut
dels estats financers.
FUOC P09/01502/00334
29
Conceptualment cal separar, duna banda, la gesti de lempresa de la seva

propietat, cosa que vol dir que primer cal identificar quin s el rendiment positiu que lempresa ha obtingut de la seva gesti durant lany i desprs veure
qu fa lempresa amb aquest import.
Quin import ha obtingut lempresa de lexemple per la seva gesti durant
un any?
210.000 euros, corresponents al benefici dexplotaci, ja que lempresa del nostre exemple no ha obtingut cap ingrs de les seves operacions interrompudes.
Aquest import lanomenarem en terminologia comptable BAII (benefici abans
dinteressos i impostos) i tamb podem arribar-hi amb la frmula:
BAII = RE = resultat de lexercici + resultat financer + impostos sobre el
benefici
Com actuar lempresa amb els 210.000 euros obtinguts?
Els repartir en tres parts.

Una primera part es destinar forosament a pagar els interessos generats per
la utilitzaci de fons aliens. El valor daquesta part, les anomenades despeses
financeres, dependr de dues variables: de limport dels fons utilitzats i dels ti-
pus dinters que apliquin les entitats financeres a aquests fons. En lexemple
tenim unes despeses financeres de 30.000 euros. Com que lempresa ha obtingut uns ingressos financers de 10.000 euros, el resultat financer que sha de restar al benefici dexplotaci s de 20.000 euros (10.000 30.000 ), i en
conseqncia el benefici abans dinteressos i impostos (BAII) es convertir en
el benefici abans dimpostos (dara endavant BAI) i ser de 190.000 euros.
Una segona part es destinar al pagament de limpost sobre el benefici que
marca la llei. Limport daquesta part tamb dependr de dues variables: de
limport del benefici abans dimpostos (BAI) que hagi generat lempresa
i del tipus impositiu de limpost sobre el benefici vigent. Normalment, ser
un percentatge fora estable. En lexemple importa 57.000 euros.
Finalment, la part restant ser el benefici net, aquell de qu disposaran finalment els propietaris de lempresa ja sigui per a dotar reserves o per a repartir beneficis. En el nostre exemple ser de 133.000 euros.
Com a resum, es pot afirmar que la gesti de lempresa ha generat un benefici
de 210.000 , dels quals la propietat de lempresa ha disposat per un import
de 133.000
Ara ja estem en disposici de poder analitzar les dues principals rendibilitats
existents: la rendibilitat econmica i la rendibilitat financera.
30
FUOC P09/01502/00334
3.1. La rendibilitat econmica i els seus components
La rendibilitat econmica s una mesura que, referida a un determinat perode de temps, indica el rendiment obtingut dels actius totals duna empresa estudiant noms quins sn els beneficis generats de lexplotaci.
En lanlisi de la rendibilitat econmica no es tenen en compte ni els resultats

financers ni els impostos. Aquesta rendibilitat noms informa de si lempresa
ha estat capa de generar supervit i valor afegit en el seu funcionament.
Informa sobre leficcia de lorganitzaci i la seva capacitat de generar resultats
amb independncia del seu nivell dendeutament.
Si b es tracta duna dada rellevant, tamb es pot entendre que lestudi de la
rendibilitat econmica s un pas previ a lestudi de la rendibilitat financera
(que tractarem en el subapartat segent).
Per a lestudi de la rendibilitat econmica es poden utilitzar dos indicadors:
a)la clssica rtio de rendibilitat econmica
b)i el ms modern EBITDA.
3.1.1. La rtio de rendibilitat econmica
La rendibilitat econmica sestudia amb un indicador anomenat rtio de rendibilitat econmica o de rendibilitat dels actius.

Rendibilitat econmica =
Resultat d'explotaci
100
Actius totals mitjans
La rtio sexpressa en percentatge.

En qu:
Actius totals mitjans = total actiu del balan de situaci final + total actiu del balan de
situaci inicial) / 2
Partint del compte de prdues i guanys de lempresa de lexemple de lapartat 3, i suposant
que els actius mitjans sn de 2.000.000 deuros, la rendibilitat econmica quedaria aix:
Per qu usem els actius

totals mitjans?
Lanlisi es realitza en una data
determinada, amb la qual
cosa no hi ha la seguretat que
el valor dels actius en aquesta
data s el que sha mantingut
durant tot lexercici.
Aquest seria el cas duna empresa que al desembre hagus adquirit nous actius. En
realitat aquests nous actius no
haurien estat a disposici de
lactivitat de lempresa durant
lany i per tant noms haurien
ajudat a generar beneficis lltim mes, i per aix, si sinclouen en el clcul de la rtio de
rendibilitat sense fer-hi cap
ajust, el valor daquest indicador seria mes baix que la realitat.
El clcul del valor mitj sajusta ms a la realitat.
31
FUOC P09/01502/00334
Aquest indicador sempre sexpressa en percentatge, i aix significa que aquesta empresa,
per cada 100 euros dactius que ha utilitzat, ha generat 11 euros de valor afegit.
3.1.2. Els components de la rendibilitat econmica
El pas segent, una vegada conegut el valor de la rendibilitat econmica, ser

incrementar un nivell la informaci que ofereix aquest indicador descomponent-lo en dos indicadors ms, amb la finalitat de disposar no solament del
valor daquesta variable sin tamb de poder conixer com sha generat el rendiment econmic.
La pregunta de quins sn els factors que incideixen en la rendibilitat duna societat, des del punt de vista econmic, t com a resposta dos aspectes:
Dupont de Nemours
En aquest sentit el 1914 la
companyia DuPont de Nemours va formular un mtode
de control de gesti en qu es
proposava la descomposici
de la rendibilitat econmica en
dos components. Aquest sistema sha adoptat com un estndard en lanlisi destats
financers.
El volum de vendes, ja que lgicament el nivell de benefici o prdues depn

directament del volum de vendes realitzat durant un perode de temps i les
seves variacions incrementen i disminueixen el valor de la rendibilitat econmica.
El marge que sobtingui daquestes vendes, ja que la rendibilitat econmica
no solament dependr del fet de disposar dun volum de vendes suficient,
sin que tamb s necessari que aquestes vendes ofereixin un marge de benefici* raonable.
En resum, la rendibilitat econmica depn del nivell de vendes/ingressos i del
marge que obtingui lempresa, per la qual cosa s possible descompondre la
frmula de la rendibilitat econmica en dues parts, que seran:
Rotaci dactiu.
Marge sobre vendes.
1) Rotaci dactiu
s lindicador que mostrar quin s el volum de vendes.

Per a estudiar el nivell de vendes/ingressos, es compara limport del volum de
les vendes dun perode amb el valor dels actius.
La frmula s:
Vendes netes
En qu:
Vendes netes = import net de la xifra de negoci
*El marge s la part que li queda

a lempresari de limport
de la facturaci una vegada restats
els costos.
FUOC P09/01502/00334
32
La rotaci dactiu indica dues coses:

Les vegades que es recupera el valor de lactiu mitjanant les vendes.
El valor en unitats monetries recuperat mitjanant les vendes per cada
unitat monetria invertida en lempresa.
De fet, els fons invertits en ladquisici dactius empresarials es van recuperant
amb el funcionament normal de lempresa durant el pas dels anys, cobrant els
ingressos derivats de la seva activitat.
En aquest sentit la rotaci dactiu no t, doncs, un valor que puguem considerar ideal, ja que cada empresa, i sobretot cada activitat, el tindran diferent.
Vegem-ho amb exemples.
Una empresa que es dediqui a la construcci de grans vaixells de creuer i que tardi tres
anys a fabricar-ne un lgicament tindr una rotaci dactiu molt menor que una empresa
que es dediqui a la venda darticles dalimentaci i de la llar al detall (un Carrefour, per
exemple).
El fet que no hi hagi un valor ideal no treu importncia al fet de disposar de

lindicador de la rotaci dactiu, ja que aquest permetr avaluar leficcia de
lempresa, indicar si els seus gestors fan b aquesta feina i, per tant, no t actius ociosos.
Per a reforar la capacitat informativa de lindicador, com amb la resta de
lanlisi empresarial, s bo comparar el valor de lindicador per a un exercici
amb el danys anteriors, i tamb amb les de les empreses similars a lempresa
objecte destudi (del mateix sector i la mateixa dimensi).
El ms important s que, quan es produeix un increment en el volum de vendes duna empresa sense que aquesta augmenti la seva dimensi, s a dir, sense
que incrementi la seva inversi en actius, sobservar un increment en el valor
de la rotaci dactiu.
Partint del compte de prdues i guanys de lempresa de lexemple de lapartat 3, i suposant que els actius mitjans sn de 2.000.000 deuros, la rotaci dactiu seria:
Aix indicaria que per cada euro invertit en lempresa sha ingressat per vendes 0,25 euros. Tamb indica que en un any recupera per la via de vendes el 0,25 del valor dels actius
invertits, o el que s el mateix, que necessitaria quatre anys (0,25 4 = 1) per a recuperar
ntegrament el seu valor.
De totes maneres, per a saber quina part daquestes vendes quedar disponible
com a benefici, es necessita estudiar tamb la segent variable de la descomposici de la rendibilitat, que s el marge sobre les vendes.
33
FUOC P09/01502/00334
2) Marge sobre vendes
Aquesta variable indica quin s el resultat dexplotaci que sobt de cada unitat monetria obtinguda en concepte de vendes, s a dir, quina s la part que
queda lliure una vegada restades totes les despeses prpies de lactivitat (despeses dexplotaci).
La frmula:
Resultat d ' explotaci

Vendes netes
Com passa amb lindicador de rotaci dactiu, tampoc no hi ha valors estandarditzats de marge sobre vendes, si b la seva comparaci amb les dades
dexercicis anteriors o daltres empreses indicar el comportament de leficincia de lempresa.
Els increments i disminucions en el marge afectaran directament la rendibilitat econmica. s normal que les empreses en poques de creixement o en
poques de crisi no puguin mantenir el marge i aquest baixi, mentre que sobre
la base de lexperincia o el coneixement es pugui baixar el valor dels costos i
que, en conseqncia, sincrementi el marge sobre vendes.
Partint del compte de prdues i guanys de lempresa de lexemple de lapartat 3, el marge
sobre vendes seria:
Aix indica que per cada euro ingressat en concepte de vendes, 0,44 queden nets per a
lempresa, mentre que les despeses dexplotaci representen la resta, 0,56 euros (1-0,44).
3.1.3. Formulaci de la rendibilitat econmica per mitj dels seus

components
s possible formular la rendibilitat econmica per mitj dels dos components

estudiats, noms cal organitzar tot el que hem vist sobre els components de la
rendibilitat econmica ajuntant totes les frmules obtingudes.
La frmula de la rendibilitat econmica es pot obtenir amb el producte dels
dos valors de la seva composici, rotaci dactiu i marge sobre vendes:
Rendibilitat econmica = rotaci dactiu marge sobre vendes
34
FUOC P09/01502/00334
Rendibilitat econmica=
Vendes netes
100
Vendes netes
Com a conclusi tenim:

Vendes netes
100 =
100
Vendes netes
Noms per als que tinguin curiositat matemtica
El que hem fet s, partint de la frmula original:
100
multiplicar numerador i denominador pel valor de les vendes netes:
Resultat d'explotaci Vendes netes
100
Actius totals mitjans Vendes netes
i descompondre la multiplicaci de quocients en dos, que sn:
Vendes netes
100
Vendes netes
I tenim que:
Rendibilitat econmica = Rotacions d' actiu marge sobre vendes 100
Exemple de clcul de la rendibilitat econmica per mitj dels seus

components
Com hem vist, hi ha dues maneres darribar al clcul de lindicador de rendibilitat econmica, la manera directa, amb la primera frmula, o la indirecta, calculant els dos valors, rotaci dactiu i marge sobre vendes.
Partint del compte de prdues i guanys de lempresa de lexemple de lapartat 3, i recordant que els actius mitjans eren de 2.000.000 deuros, la rendibilitat econmica seria:
Rendibilitat
econmica
Rotaci dactiu =
Marge sobre
vendes
Rendibilitat
econmica
Resultat dexplotaci
100 =
Vendes netes
Resultat dexplotaci
Vendes netes
Rotaci dactiu Marge
sobre vendes 100
210.000
2.000.000
100 = 10,50%
500.000
2.000.000
220.000
500.000
(0,25 0,42) 100
0,25
0,42
= 10,50%
3.1.4. La interpretaci de la rtio de rendibilitat econmica
La rendibilitat duna empresa indicar el grau dencert que els seus gestors han
tingut en les decisions realitzades en el passat i tamb, amb la precauci ne-
35
FUOC P09/01502/00334
cessria, donar certa informaci sobre la convenincia o no de mantenir la

inversi en lempresa en el futur partint dels seus possibles beneficis.
La millor interpretaci, com succeeix amb altres rtios, sobtindr comparant
els resultats tant amb els mateixos referits a exercicis anteriors com amb els
que obtenen altres empreses del sector i duna dimensi semblant.
Una empresa pot incrementar la seva rendibilitat econmica fent qualsevol de
les accions segents:
a)Incrementar el marge sobre vendes i mantenint constant la rotaci dactiu.
b)Incrementant la rotaci dactiu mantenint el mateix marge sobre vendes.
c)Incrementant les dues variables.
d)Incrementant una de les dues encara que comporti una disminuci de
laltra, sempre que la magnitud que sincrementi compensi el descens de la

variable que disminueix.
Exemple de variaci de la rendibilitat econmica
A continuaci es presenta una taula en qu es mostra el valor de la rendibilitat econmica

duna empresa descomposta en rotaci dactiu i marge sobre vendes, en la qual es donen
les quatre possibles situacions:
Inicial
Rotaci dactiu
0,45
0,55
0,45
0,55
0,40
Marge sobre vendes
0,38
0,38
0,50
0,50
0,50
17,10%
20,90%
22,50%
27,50%
20,00%
Rendibilitat econmica
a) En passar la rotaci dactiu del 0,45 al 0,55, la rendibilitat econmica sincrementa fins
al 20,90%, encara que mantingui invariable el marge sobre vendes inicial del 0,38.
b) En incrementar el marge sobre vendes fins al 0,50, la rendibilitat econmica augmenta
fins al 22,50%, malgrat mantenir la rotaci dactiu com la inicial en 0,45.
c) En aquest cas, en incrementar les dues variables, rotaci sobre actiu del 0,45 al 0,55 i el
marge sobre vendes, del 0,38 al 0,50, la rendibilitat econmica incrementa fins al 27,50%.
d) Finalment, veiem que un augment en el marge sobre vendes, del 0,38 al 0,5, compensa
la baixada en la rotaci dactiu, del 0,45 al 0,40, i la rendibilitat econmica encara puja
del 17,10% al 20%.
3.1.5. LEBITDA, formulaci i interpretaci
El concepte dEBITDA es va introduir en el mdul anterior, subapartat 3.2.3.
LEBITDA informa de la capacitat de generar efectiu duna empresa,

ja que indica quin ha estat el resultat obtingut de les operacions que
han comportat o comportaran un cobrament o un pagament i se nexclouen les operacions que no comporten moviment de fons; s a dir, informa de la tresoreria que ha estat capa de generar una empresa en un
perode determinat amb la realitzaci de les seves activitats tpiques.
36
FUOC P09/01502/00334
LEBITDA s, doncs, un indicador que sobt excloent les operacions dexplotaci

que no impliquin moviment defectiu, la qual cosa el converteix en un indicador,
duna banda, limitat, perqu no inclou despeses importants, per, de laltra, aporta una informaci interessant i s poc sensible als efectes que laplicaci de diferents criteris comptables tindr en els resultats duna empresa.
La formulaci de lEBITDA
LEBITDA s un valor absolut que es pot calcular de dues maneres:

Restant als ingressos dexplotaci totes les despeses de lactivitat excepte les
dotacions anuals de lamortitzaci i els deterioraments.
Sumant al resultat dexplotaci les amortitzacions i deterioraments del perode.
Exemple de clcul de lEBITDA
Una empresa presenta el segent compte de prdues i guanys. Entre les despeses dexplotaci se sap que 140.000 euros corresponen a les dotacions a lamortitzaci del perode i
a 10.400 a dotacions per deteriorament dactius.
Concepte
Imports en
milers de
2.000.000
Despeses dexplotaci
1.540.320
= Resultat dexplotaci (RE)
460.680
Despeses financeres
4.000
4.000
454.680
110.000
Resultat procedent doperacions continuades (RPOC) = RAI IB
344.680
Resultat procedent doperacions interrompudes (RPOI)
Resultat de lexercici = RPOC + RPOI
344.680
Per al clcul de lEBITDA sutilitzar el sistema de suma:

Resultat dexplotaci
460.680
+ Dotacions a lamortitzaci
140.000
+ Deterioraments
EBITDA
10.400
611.080
La interpretaci de lEBITDA
LEBITDA, com passa amb la resta de magnituds absolutes, diu poc per si sol,
si b la seva tendncia s un bon indicador de la salut duna empresa.
FUOC P09/01502/00334
37
Se sol expressar en valors absoluts per acompanyat de la seva variaci en percentatge respecte al valor de lexercici anterior.
Una tendncia creixent s un indicador de la bona marxa de lempresa.
Com sha vist, lEBITDA tamb presenta limitacions, ja que exclou lefecte que
lendeutament o les despeses derivades de lamortitzaci dels actius no corrents poden tenir en el resultat final i, per tant, en la viabilitat de lempresa.
Sempre es recomana, doncs, complementar-ne lestudi amb el de la resta dindicadors de rendibilitat.
3.2. La rendibilitat financera i els seus components
La rendibilitat financera, tamb coneguda com a rendibilitat del patrimoni net o rendibilitat de laccionista, s una mesura de la retribuci o
aprofitament que pot rebre laccionista.
De fet, s el valor final de la rendibilitat duna empresa atenent lobjectiu bsic

de la generaci de beneficis que tenen la majoria de les organitzacions.
La rendibilitat financera s la que realment marcar quin s el benefici de qu
poden disposar els accionistes. Normalment, aquests tenen una idea de quina
s la rendibilitat que volen obtenir, ja que generalment compararan el rendiment de la seva inversi amb altres alternatives possibles dinversi.
Com sexplicava en la introducci al concepte de rendibilitat, el seu valor dependr, en principi, tant de la rendibilitat econmica obtinguda en el perode
a
Vegeu lapartat 3, Anlisi de la
rendibilitat, daquest mdul didctic.
com duns altres dos factors: les despeses financeres i els impostos pagats en el
mateix perode.
Aquest concepte s fcilment comprensible. Recordem que per a calcular lindicador de la rendibilitat econmica sutilitzava un valor, lanomenat resultat
dexplotaci, per en lobservaci del compte de prdues i guanys es veu amb
facilitat que el resultat de lexercici, limport que queda disponible per a lempresa, no s aquest resultat dexplotaci, sin que lhem de modificar amb el
resultat financer i amb la quota dimpost sobre el benefici que sha de pagar.
A continuaci mostrem una taula en qu podem veure una empresa que, encara que obt
exactament la mateixa rendibilitat econmica dos anys seguits, obtindria un benefici de
lexercici superior el segon any a causa de dos fets que directament no tenen a veure amb
la seva activitat, com ara:
Una baixada en els tipus dinters que li permet pagar menys interessos.
Tenir unes deduccions fiscals (rebaixa dimpostos) que no tenia el primer any i que li
permeten pagar menys impostos.
Observaci
En analitzar la rendibilitat econmica, es pretenia saber quin
era el rendiment obtingut per
lempresa en dur a terme la
seva activitat, i daqu la no-inclusi en la frmula dels aspectes que no depenen de
lactivitat, com lefecte fiscal i
lefecte financer, i que poden
canviar dun any a laltre i per
tant fer que lindicador (la rtio) no sigui tan efectiu. Per
ara el que es pretn s saber la
rendibilitat disponible per als
accionistes, per la qual cosa
shan de tenir en compte
aquests dos aspectes.
38
FUOC P09/01502/00334
Concepte
Any 2
Any 1
Imports en
milers de
Imports en
milers de
2.000
2.000
Altres despeses dexplotaci
1.500
1.500
500
500
Despeses financeres
40
100
40
100
460
400
20
60
Resultat procedent doperacions continuades

(RPOC) = RAI IB
440
340
440
340
Resultat procedent doperacions interrompudes

(RPOI)
Altres dades necessries per al clcul de la rendibilitat

Vendes netes
2.000
2.000
2.500
2.500
Patrimoni net
1.500
1.500
0,8
0,8
Marge sobre vendes (BAII / vendes netes)
0,25
0,25
Rendibilitat econmica
20%
20%
Rotaci dactiu (vendes netes / actius totals mitjans)
Sobserva que malgrat tenir un millor resultat de lexercici o final el segon any, la rendibilitat econmica seria la mateixa (es tracta tan sols dun exemple teric).
Lempresa de lexemple ha obtingut un resultat dexplotaci idntic tant lany 1 com
lany 2 de 500; per mentre que lany 1 va haver de dedicar 100 a pagar interessos i 60 a
pagar impostos, el segon any noms nha de pagar 40 dinteressos i 20 dimpostos, i per
tant el seu resultat final s superior.
Com a conclusi podem afirmar que, si la rendibilitat econmica ja era un indicador interessant, per a un directiu duna empresa la rendibilitat financera
s un indicador encara ms important, ja que en bona mesura representa els
interessos dels propietaris de lempresa.
3.2.1. La rtio de rendibilitat financera
Per a estudiar la rendibilitat financera sutilitza un nic indicador que rep,

com s lgic, el nom de rtio de rendibilitat financera.
Rendibilitat financera =
Resultat de l'exercici
100
Patrimoni net
39
FUOC P09/01502/00334
La rtio sexpressa en percentatge.

Utilitzant com a exemple el compte de prdues i guanys de lempresa de lexemple de
lapartat 3, i suposant que el patrimoni net de lempresa fos de 800.000 euros, la rendibilitat financera seria:
El significat daquest indicador s que els accionistes de lempresa han guanyat 16,63 euros per cada 100 euros invertits.
En comparaci amb altres possibles inversions, es pot afirmar que els propietaris daquesta empresa han obtingut una bona rendibilitat. Avui en dia en un dipsit bancari o en
un fons dinversi de renda fixa sobt una rendibilitat netament inferior.
3.2.2. Els components de la rendibilitat financera
La rendibilitat financera es pot descompondre en quatre components.

Els dos primers coincideixen amb els estudiats en la rendibilitat econmica: la
rotaci dactiu i el marge sobre vendes (vegeu el subapartat 3.1 daquest mdul).
La frmula de la rotaci de lactiu s:
Rotaci d'actiu =
Vendes netes
La frmula del marge sobre vendes s:
Marge sobre vendes =
Vendes netes
Els altres dos components reben els noms de palanquejament financer i efecte fiscal.
1) El palanquejament financer
s lindicador que recull lefecte que lendeutament duna empresa t

sobre la rendibilitat financera. El palanquejament financer pot ser positiu, negatiu o neutre.
FUOC P09/01502/00334
40
Sempre que una empresa utilitza fons aliens, es troba davant dues obligacions de pagament: duna banda, la de tornar els fons una vegada arribat el
venciment pactat, i de laltra, i aquesta s la que interessa ara, haur de pagar un cost financer per la utilitzaci durant un temps daquests fons aliens, uns interessos. Aquests interessos s el que normalment sanomena
despesa financera.
Linters se sol pactar en demanar el prstec i pot ser fix o variable.
Per la seva part, aquests fons aliens sutilitzaran en ladquisici duns actius
que saplicaran a lactivitat empresarial, amb la qual cosa, en condicions normals i segons lxit daquesta activitat, lempresa ha dobtenir uns rendiments,
o dit duna altra manera, obtindr una rendibilitat. s a dir, sempre que una
empresa utilitzi fons aliens tindr unes despeses financeres per, en contrapartida, dels actius adquirits amb aquests fons aliens obtindr una rendibilitat.
El que sempre intentaran els gestors de lempresa s que la rendibilitat que
lempresa obtingui dels actius adquirits amb fons aliens sigui superior al cost
financer derivat de la utilitzaci del capital esmentat.
Com sempre, un exemple senzill pot ajudar a comprendre el concepte.
Exemple 1. Endeutar-se s rendible?
Una empresa rep la proposta dun negoci segur, del qual obtindr una rendibilitat econmica del 20% en un any. Necessita invertir-hi 200.000 euros dels qu no disposa i, per
tant, ha dacudir al finanament ali.
Els seus directius acudeixen a un banc i demanen un crdit que els s concedit amb un
inters anual del 14%.
Ara ens podem formular una pregunta: Val la pena fer el negoci malgrat que el cost financer ser tan elevat?
Comprovaci numrica de loperaci:
Del negoci lempresa obtindr un rendiment de: 200.000 20% = 40.000 euros.
Els costos financers que shauran de pagar seran: 200.000 14% = 28.000 euros.
Apareix una diferncia positiva de 12.000 euros (40.000 28.000 ), per la qual cosa
podem afirmar que el negoci s que surt rendible a lempresa i, per tant, en aquest
cas el fet dendeutar-se lhaur beneficiat.
Exemple 2. Endeutar-se s rendible?
Vegem un segon cas: si en comptes de necessitar 200.000 euros lempresa nha de demanar 500.000, funcionaria?
En cas que els percentatges de rendibilitat econmica i dinters es mantinguin inalterables, tamb funcionaria el negoci. Comprovem-ho:
Del negoci lempresa obtindr un rendiment de: 500.000 20% = 100.000 euros.
Els costos financers que shauran de pagar seran: 500.000 14% = 70.000 euros.
Apareix una diferncia positiva de 30.000 euros, per la qual cosa podem afirmar que
el negoci s que li surt rendible a lempresa i, per tant, en aquest cas el fet dendeutar-se lhaur beneficiat.
41
FUOC P09/01502/00334
De lobservaci de lexemple podem afirmar que:
Sempre que la rendibilitat econmica obtinguda de la utilitzaci de fons

aliens sigui superior al cost financer derivat dutilitzar-los, es produeix
lefecte que com ms endeutada sigui una empresa ms elevada ser la
seva rendibilitat financera.
Quan aix passa, direm que lempresa t un palanquejament financer
positiu i quan passa a la inversa, el palanquejament financer s negatiu.
El palanquejament (per aix sutilitza la paraula palanca) indica si el fet destar endeutada multiplica o divideix el nivell de benefici obtingut per una empresa.
Formulaci del palanquejament financer. Sobt amb el producte de dos quocients, la frmula s:
Palanquejament financer =

BAI
Patrimoni net
En qu:
Actius totals mitjans = (total actiu final + total actiu inicial) / 2
BAI = Benefici abans dimpostos = Resultat abans dimpostos +/ Resultat procedent dactivitats interrompudes
Qualsevol resultat per sobre de la unitat implica un factor de palanquejament

financer positiu, mentre que per sota el factor s negatiu i indica que lendeutament t un efecte negatiu sobre els resultats.
Les variacions en el valor del palanquejament vnen de les variacions en qualsevol dels dos elements que linflueixen: els costos financers i el nivell de rendibilitat econmica obtingut.
lapartat 3, el palanquejament financer seria:
Es pot afirmar que en aquesta empresa el palanquejament s molt positiu, ja que est per
sobre de la unitat, la qual cosa indica que s positiu. Si el palanquejament s superior a
la unitat, indica que lempresa obt de la utilitzaci dels fons aliens que ha rebut un benefici superior al cost que li representa utilitzar-los.
42
FUOC P09/01502/00334
2) Lefecte fiscal
Lltim dels components de la rendibilitat financera s lefecte fiscal.
Aquest indicador recull lefecte que limpost sobre beneficis t sobre la

rendibilitat duna empresa.
Es tracta dun quocient que indica quina proporci del resultat quedar a disposici de lempresa i quina proporci shaur dingressar en la Hisenda pblica en concepte dimpost sobre beneficis.
Lefecte fiscal dependr dels tipus de clcul de limpost i de les possibles deduccions a qu tingui dret lempresa.
La frmula de lefecte fiscal s:
Efecte fiscal =
Resultat de l'exercici
BAI
Els valors de lefecte fiscal sempre van de 0 a 1, tenint en compte que com ms
alt sigui lefecte menor ser la crrega que suporta lempresa en impostos.
Un resultat de 0 significaria que tot el resultat de lexercici es convertiria en
impost, mentre que un resultat d1 vol dir que no es paga cap impost.
lapartat 3, lefecte fiscal seria:
Aix indica que de cada euro de benefici generat abans dimpostos (resultat de lexercici
positiu), 0,70 cntims queden a disposici de lempresa, mentre que la resta, 0,30, es paguen com a impost sobre el benefici.
3.2.3. Clcul de la rendibilitat financera

a partir dels seus components
s possible formular la rendibilitat financera per mitj del producte dels seus
quatre components:
Impost sobre el benefici a

Espanya
Al nostre pas hi ha dues modalitats dimpost sobre el benefici: limpost sobre la renda de
les persones fsiques, que
com indica el seu nom grava
els beneficis obtinguts per persones fsiques com ara professionals autnoms i limpost
de societats, que grava els beneficis que obtenen les societats, ja siguin annimes,
limitades, cooperatives, etc.
43
FUOC P09/01502/00334
s a dir,
Exemple de clcul de la rendibilitat financera per mitj dels seus

components
Finalment, veurem com queda composta la rendibilitat financera amb les dades de
lexemple utilitzat:
Rendibilitat
financera
Rotaci
dactiu
Marge sobre
vendes
Resultat de lexercici
133.000
100
Patrimoni net
100
Vendes netes
0,25
0,42
2,5
2,262
0,905
0,70
2.000.000
Resultat dexplotaci
210.000
=
Vendes netes
500.000
2.000.000
=
Patrimoni net
800.000
Palanquejame
nt financer
BAI
190.000
=
Resultat dexplotaci
210.000
133.000
=
BAI
16,63%
500.000
=
Efecte fiscal
800.000
190.000
La rendibilitat financera sobtindria com a:

Rendibilitat financera = (0,25 0,42 2,262 0,70) 100 = 16,63%
3.2.4. Interpretaci de la rendibilitat financera
La millor interpretaci, com succeeix amb altres rtios, sobt amb la realitzaci duna anlisi vertical i una anlisi horitzontal, i en aquest cas tamb cal
comparar-la amb la possible rendibilitat financera que shauria obtingut daltres alternatives dinversi.
44
FUOC P09/01502/00334
Ampliant una mica aquesta ltima afirmaci, ho veurem ms clar amb un

exemple.
Si una persona inverteix en una empresa 120.000 euros que tenia dipositats en un fons
dinversi, exigir, en bona lgica, que la rendibilitat financera obtinguda per lempresa
sigui com a mnim igual o superior a la que obtindria si hagus mantingut els estalvis en
el fons dinversi.
Com a conclusi veurem quins sn els efectes dels components per a aconseguir que una empresa pugui incrementar la seva rendibilitat financera.
Exemple de variaci de la rendibilitat financera
La taula segent mostra el valor de la rendibilitat financera duna empresa descomposta

en rotaci dactiu, marge sobre vendes, marge, palanquejament financer i efecte fiscal, i
desprs es presenten quatre possibles situacions:
Inicial
Rotaci dactiu
0,45
0,55
0,45
0,45
0,45
Marge sobre vendes
0,38
0,38
0,5
0,38
0,38
Palanquejament financer
1,2
1,2
1,2
0,8
1,2
Efecte fiscal
0,7
0,7
0,7
0,7
0,9
14,36%
17,56%
18,90%
9,58%
18,47%
Rendibilitat financera
a) En passar la rotaci dactius de 0,45 a 0,55 i, mantenint igual la resta de components,

la rendibilitat financera sincrementa fins al 17,56%.
b) En incrementar el marge sobre vendes fins al 0,50, mantenint invariables els altres
components, tamb augmenta la rendibilitat financera, en aquest cas fins al 18,90%.
c) En aquesta situaci el palanquejament financer s negatiu, ja que en descendir d1,2 a
0,8, la rendibilitat financera es veu reduda del 14,36% al 9,58%, malgrat la invariabilitat
de la resta de components. Aquest descens del palanquejament financer es podria deure
perfectament a una pujada en els tipus dinters dels prstecs de lempresa.
d) Finalment sobserva que un descens en limpost sobre el benefici (ja sigui de la renda
de les persones fsiques o de limpost de societats) t un efecte positiu sobre la rendibilitat
financera, ja que en passar de 0,7 a 0,9, la rendibilitat financera inicial incrementa fins
al 18,47%.
45
FUOC P09/01502/00334
4. Anlisi dingressos i despeses
Com a pas segent a lanlisi de la solvncia s convenient completar lanlisi dels

estats financers mitjanant una anlisi dels ingressos i les despeses de lempresa.
Aquesta anlisi busca informar sobre la composici dels ingressos i les

despeses estudiant el pes relatiu que cada tipus dingrs o cada tipus de
despesa t en el resultat de lexercici obtingut.
4.1. Anlisi percentual dingressos i despeses
s una anlisi vertical, que estudia per mitj de leina de percentatges verticals,
la composici dels ingressos i les despeses de lempresa.
a
Sobre leina de percentatges verticals
podeu veure el subapartat 1.3.2, Anlisi
estructural. Percentatges verticals,
Aquesta anlisi permet conixer la qualitat dels components del resultat empresarial i, si sestn en lestudi de diferents exercicis comptables, pot servir per
a detectar tendncies en el comportament de les diferents partides components dels ingressos i les despeses, i estudiar-ne les variacions interanuals.
Recordeu que el valor referencial que sutilitza s el valor de limport net de la
xifra de negoci; per tant, la resta de valors sindiquen respecte al valor total
daquesta xifra.
Per a poder fer un estudi ms complet presentem un model de compte de prdues i guanys amb ms detall del que sha utilitzat fins ara, en qu sindiquen
separadament, dacord amb el Pla general de comptabilitat, el valor de les despeses segons la seva naturalesa.
Els ingressos i les despeses dexplotaci se separen segons que siguin:
1. Import net de la xifra de negoci

Saldo +
El valor net de la suma de tots els ingressos per vendes i prestaci de serveis
2. Variaci dexistncies de productes acabats i en curs de fabricaci

Saldo +/
Hi figurar la diferncia entre el valor inicial dels productes acabats o en curs i el valor final.
Aquesta partida apareixer noms en empreses industrials.
3. Treballs realitzats per lempresa per al seu actiu

Saldo +
El valor net dels treballs realitzats per lempresa per al seu immobilitzat
4. Aprovisionaments
Saldo
La suma del cost dels materials utilitzats en el procs productiu de lempresa i el consum daprovisionaments
46
FUOC P09/01502/00334
5. Altres ingressos dexplotaci

Saldo +
El valor de la partida formada pels altres ingressos generats per lexplotaci
6. Despeses de personal
Saldo
La suma de totes les despeses derivades de la utilitzaci de m dobra a lexercici (sous, cotitzacions,
indemnitzacions, etc.)
7. Altres despeses dexplotaci

Saldo
La suma de tots els conceptes daltres despeses dexplotaci (en general les despeses dexplotaci que no
siguin aprovisionaments, despeses de personal, amortitzacions o deterioraments)
8. Amortitzaci de limmobilitzat
Saldo
Les quotes de lamortitzaci de limmobilitzat de lexercici
9. Imputaci de subvencions dimmobilitzat no financer i daltres

Saldo +
Limport de les subvencions a lexplotaci cobrades durant lexercici o la part corresponent de les
subvencions en capital
10. Excessos de provisions

Saldo +
El valor de les despeses reversibles que es van cobrir al seu dia amb una provisi i que finalment no shan dut
a terme
11. Deteriorament i resultat per alienacions de limmobilitzat

Saldo +/
Prdues o beneficis en la venda dimmobilitzat i les dotacions o reversi de les provisions per cobrir possibles
prdues de valor de limmobilitzat
El model de compte s el segent.

Concepte
1. + Import net de la xifra de negoci
2. +/ Variaci dexistncies de productes acabats i en curs de
fabricaci
3. + Treballs realitzats per lempresa per al seu actiu
4. Aprovisionaments
5. + Altres ingressos dexplotaci
9. + Imputaci de subvencions dimmobilitzat no financer i daltres
10. + Excessos de provisions
11. +/ Deteriorament i resultat per alienacions de limmobilitzat
Despeses financeres
Imports
en u. m.
47
FUOC P09/01502/00334
Per a lexplicaci daquesta anlisi sutilitzar un exemple.

Exemple illustratiu de lanlisi per percentatges verticals del compte de
prdues i guanys. Un exercici econmic
Una empresa presenta el segent compte de prdues i guanys:

Nota: dacord amb la normativa comptable, no shi han incls les partides que tenien valor zero.
Imports en
u. m.
Concepte
680.000
100,00%1
160.000
23,53%
12.400
1,82%
286.450
42,13%
35.600
5,24%
86.400
12,71%
123.950
18,23%
3.000
0,44%
Despeses financeres
30.000
4,41%
27.000
3,97%
96.950
14,26%
24.238
3,56%
72.713
10,69%
0,00%
72.713
10,69%

4. Aprovisionaments

1
El valor de referncia s el de limport net de la xifra de negoci (INCN), que sindica amb un valor percentual del 100%.
De lobservaci daquest compte es pot deduir:
Els aprovisionaments representen un 23,53% del valor de limport de lINCN.

Les despeses de personal representen un 42,13% de lINCN.
Les amortitzacions importen un 12,71% de lINCN.
El resultat dexplotaci s el 18,23% de lINCN, la qual cosa es pot interpretar com que
lempresa aconsegueix un resultat dexplotaci de 18,23 euros per cada 100 venuts.
Com sha indicat, aquesta anlisi resulta indicada per a localitzar les tendncies en el comportament dels diferents ingressos i despeses, i poder estudiar les
seves variacions interanuals, com es veur en lexemple segent.
Exemple illustratiu de lanlisi per percentatges verticals del compte de
prdues i guanys. Tres exercicis econmics
Vegem el mateix cas de lempresa anterior per indicant els percentatges verticals per a
tres exercicis.
En aquest cas, suposarem que una empresa va iniciar la seva activitat en lexercici X 2.
Any X
Concepte

4. Aprovisionaments
Imports
en u. m.
Any X 1
%
Imports
en u. m.
Any X 2
%
Imports
en u. m.
680.000
100,00%
600.000
100,00%
570.000
100,00%
160.000
23,53%
180.000
30,00%
186.000
32,63%
48
FUOC P09/01502/00334
Any X
Concepte
Imports
en u. m.
Any X 1
%
Imports
en u. m.
Any X 2
Imports
en u. m.
12.400
1,82%
6.000
1,00%
0,00%
286.450
42,13%
270.000
45,00%
255.500
44,82%
35.600
5,24%
28.000
4,67%
24.000
4,21%
86.400
12,71%
85.000
14,17%
82.400
14,46%
123.950
18,23%
43.000
7,17%
22.100
3,88%
3.000
0,44%
2.400
0,40%
100
0,02%
Despeses financeres
30.000
4,41%
35.000
5,83%
40.000
7,02%
27.000
3,97%
32.600
5,43%
39.900
7,00%
96.950
14,26%
10.400
1,73%
17.800
3,12%
24.238
3,56%
2.600
0,43%
0,00%
Resultat procedent doperacions

continuades (RPOC) = RAI IB
72.713
10,69%
7.800
1,30%
17.800
3,12%
Resultat procedent doperacions

interrompudes (RPOI)
0,00%
0,00%
0,
0,00%
72.713
10,69%
7.800
1,30%
17.800
3,12%

De lanlisi vertical de percentatges sobserva:

En primer lloc, que el resultat dexplotaci de lempresa ha passat dun 3,88% de
lINCN lany X 2 a un 7,17% lany X 1 i un 18,23% lany X.
El resultat de lexercici passa del 3,12 negatiu al 10,69 positiu en aquests tres anys.
El cost daprovisionaments es redueix dany en any i passa del 32,64% al 23,53%, cosa
que demostra que lempresa est aprenent a aprofitar els seus recursos i, per tant, redueix el consum percentual de matries primeres.
Amb referncia al cost de personal, tamb sobserva que es mant en valors aproximats
al 40% de lINCN, i aix permet deduir que el cost de personal es mant tot i incrementar les vendes.
4.2. Indicadors dingressos
Lanlisi de percentatges verticals del compte de prdues i guanys duna empresa es pot ampliar, sempre que es disposi de certa informaci que no es troba
inclosa en el mateix compte de resultats; per tant, ser necessria la seva obtenci per altres mitjans (com veurem en el mdul segent).
En lanlisi dingressos mitjanant indicadors tamb sestudia la composici

dels diferents ingressos que lempresa genera en la seva activitat.
Ens centrarem en lestudi en tres caracterstiques:

La dependncia de lactivitat principal.
El grau de concentraci del negoci.
El grau de renovaci de clients.
Composici dels ingressos

Bsicament ens referirem a estudiar quina part dels ingressos
totals sha generat en les diferents activitats realitzades per
lempresa, s a dir, una part
dels ingressos sn dexplotaci, una altra part sn els ingressos financers. Tamb ens
interessar saber quina part
aporta cada producte al total
dingressos.
49
FUOC P09/01502/00334
4.2.1. La rtio de dependncia de lactivitat principal
Indica en quina proporci depn lempresa de la seva activitat principal.
Aquesta activitat ser la generada per la realitzaci del negoci o procs per al
qual ha estat dissenyada lempresa i que s el que els gestors de lempresa consideren que justifica la seva existncia.
En el cas duna empresa dedicada a la fabricaci i venda de calat els ingressos de la seva
activitat principal serien els obtinguts de la fabricaci i venda daquest producte. No seria
una activitat principal lactivitat financera ni qualsevol altra activitat interrompuda que
geners beneficis, com ara la venda duna empresa filial, o una activitat especulativa de
compravenda de solars i edificis. En canvi, s que tindrien la consideraci dingressos provinents de lactivitat principal els altres ingressos dexplotaci, com la venda de retalls
sobrants de pell o els treballs de tenyit de la pell realitzats per a altres marques.
La formulaci de la rtio de dependncia de lactivitat principal s:

100
Total ingressos de l'exercici
Significat
Al principi, per tal dassegurar la viabilitat a llarg termini duna empresa, sempre ser positiu que el principal resultat de lempresa depengui de la seva activitat principal i que el benefici no depengui dels ingressos financers i/o atpics
o dactivitats interrompudes.
s important saber quina part dels ingressos sha generat en lactivitat principal de lempresa i quina part sha generat per ingressos no dependents de lactivitat dexplotaci o financers. Lideal s que la majoria dels ingressos
depengui exclusivament de lactivitat principal, s a dir, que siguin ingressos
dexplotaci.
Un breu exemple ens ajudar a entendre-ho millor.
Suposem un bufet dadvocats que davant la prdua de clients decideix vendre les oficines de
la seva propietat situades al centre de Madrid i traslladar el negoci a casa dun dels socis.
La venda de les oficines generar unes plusvlues que comportaran uns ingressos importants. Aquests ingressos seran atpics, ja que no seran generats per lactivitat de lempresa,
la qual, com hem vist, a causa de la prdua de clients, generar molt pocs ingressos.
El compte de prdues i guanys mostrar un resultat net amb uns beneficis importants
(per lefecte de les plusvlues), per una anlisi de la composici daquests ingressos evidenciar que lempresa est passant per problemes seriosos.
Aix doncs, es justifica la necessitat danalitzar detalladament el compte de resultats per a saber qu s el que realment passa en una empresa.
Observaci
Malgrat que en la frmula sexpressa en tant per cent, es pot
expressar igualment en tant
per u.
FUOC P09/01502/00334
50
4.2.2. La rtio del grau de concentraci del negoci
La concentraci dun negoci dependr de la importncia relativa que els

ingressos aconseguits per cada tipus de producte i/o servei dels que ofereix lempresa tingui respecte a la xifra de negoci total.
Una empresa que depengui totalment dun nic producte tindr una concentraci total, amb el risc que implica dependre duna nica lnia de negoci; al
contrari, una empresa que ofereixi molts productes amb un pes relatiu de cada
un proporcional respecte a la xifra total dingressos ser una empresa amb
poca concentraci i, per tant, amb menys risc.
Es mesura amb la rtio del grau de concentraci.
La seva frmula s:
Ingressos per vendes procedents del producte o servei x

Es far una rtio per a cada producte o lnia de productes, sexpressa en tant
per u i la suma de tots ha de ser la unitat.
Significat
El significat s senzill, el resultat objectiu s que les proporcions mostrin la mxima desconcentraci possible, ja que lempresa amb activitat diversificada
disminueix el risc.
Vegem-ho amb un exemple.
Una empresa de venda de gelats i pastissos t la facturaci segent: gelats 400.000 euros
i pastissos 600.000 euros.
El seu grau de concentraci ser:
FUOC P09/01502/00334
51
Aix significa que la seva activitat est ben diversificada entre els seus dos productes i no
depn exclusivament dun nic mercat.
Si, al contrari de lexemple, lempresa tingus molt concentrat el negoci en el sector dels
gelats en un estiu molt fred, en qu es venguessin molt pocs gelats, lempresa tindria problemes ms importants que els que pot tenir trobant-se en la situaci de lexemple amb
un 0,40 i 0,60 respectivament.
4.2.3. La rtio del grau de renovaci de clients
La renovaci de clients s la caracterstica referent a la capacitat relativa

de lempresa dobtenir ingressos procedents de nous clients, i estudiada
a la inversa s la capacitat de retenir els seus clients.
Es formula:
Ingressos per vendes procedents de nous clients

100
Com es pot imaginar, les dades necessries per a la formulaci daquesta rtio
cal buscar-les fora de la comptabilitat; parlarem, doncs, de dades extracomptables.
Significat
Lindicador expressa quin percentatge de les vendes duna empresa sha fet a
clients nous, s a dir, que compren per primera vegada.
No t un significat nic, ja que ser necessari conixer alguns aspectes comercials de lempresa que no estan continguts en el compte de prdues i guanys.
Aix, ser normal que una empresa que es troba en expansi i obrint nous mercats tingui una rtio de renovaci de clients alta, ja que est aconseguint nous
clients.
Al contrari, una empresa assentada ja en el seu mercat presentar de manera
normal una rtio baixa, la qual cosa indicar que aconsegueix fidelitzar els
seus clients, mentre que una rtio alta implicar que lempresa t dificultats
per a retenir els clients i, consegentment, ha de fer esforos importants per
incrementar les vendes.
Per aquesta ra, perqu aquest indicador sigui significatiu, s necessari conixer prviament en quina fase es troba lempresa o quina estratgia segueix.
Com sempre, ser adequat fer una anlisi comparativa.
52
FUOC P09/01502/00334
Suposem que una empresa de restauraci vol fidelitzar els seus clients i per a aix elabora
una campanya de mrqueting per a aconseguir-ho; una disminuci en la rtio de renovaci de clients servir per a informar sobre lxit de la campanya.
4.3. Indicadors de despeses
Com sha vist en el cas dels ingressos, lanlisi vertical de les despeses es pot
complementar amb algunes rtios significatives.
En aquesta assignatura sestudiar una nica rtio que, per la seva importncia, s rellevant per a lanlisi dels estats financers.
Es tracta de la importncia que suposen les despeses de personal en el total de
despeses duna empresa, el que es coneix com el factor hum respecte al valor
de la producci.
4.3.1. La rtio del factor hum respecte al valor de la producci
Expressa laportaci del recurs de m dobra en la creaci de valor per

part de lempresa.
La frmula s:
Despeses de personal
100
Despeses totals de l'exercici
Sexpressa en percentatge i indica la proporci que respecte de les despeses totals representen les despeses de personal.
Significat
En sectors molt intensius en m dobra, com els serveis, aquest indicador sol
ser molt alt, pot estar fins i tot per sobre del 40 o 50%. s interessant observarne levoluci i comparar-la amb els indicadors de les altres empreses del sector.
Qu s fidelitzar
els clients?
Senzillament, aconseguir que
sempre que necessitin un producte com el que ofereix lempresa objecte destudi
acudeixin a aquesta empresa
i no a la competncia, amb
lincrement conseqent
en el volum de vendes.
FUOC P09/01502/00334
53
5. Introducci a lanlisi de lestat de fluxos defectiu
Lestat de fluxos defectiu s un document important que ajuda a superar algunes de les limitacions que presenta el compte de prdues i
guanys com a font dinformaci econmica.
Abans dentrar a analitzar-lo recordarem alguns aspectes indicats en el mdul

anterior daquesta assignatura.
Com sindicava en el subapartat 4.4 del mdul Contingut dels estats financers, lestat de fluxos defectiu mesura les entrades i sortides de fons derivades
de cada activitat realitzada per lempresa; per tant, no mesura ingressos i despeses, com el compte de prdues i guanys, sin els cobraments i els pagaments, s a dir, entrades i sortides defectiu.
Amb aquest document selimina lefecte de les activitats realitzades a crdit.
El model s el segent:
54
FUOC P09/01502/00334
Les tres activitats que estudia sn:
1) Activitats dexplotaci: sn les operacions corrents que realitza lempresa

en lexercici de la seva activitat principal. Aquestes activitats generen fluxos,
com cobraments de clients, pagaments a provedors de matries primeres, pagaments a creditors de serveis, etc. Generen els anomenats fluxos defectiu
dexplotaci.
2) Activitats dinversi: operacions de venda o adquisici de bns dinversi, com ara els elements de lactiu no corrent o dinversions financeres
temporals. A aquestes activitats es deuen fluxos com pagaments per ladquisici duna maquinria, cobraments per la venda duna inversi immobiliria, etc. Donen peu als anomenats fluxos defectiu dinversi.
3) Activitats de finanament: operacions de finanament de lempresa, ja sigui finanament propi, com les aportacions o disminucions de capital, o finanament ali, desemborsament o amortitzaci de prstecs. Aquestes
operacions donen lloc als anomenats fluxos defectiu de finanament.
En el funcionament duna empresa al llarg del temps es generen fluxos de tot
tipus per s normal que uns predominin sobre altres o que uns tinguin un
signe positiu i altres negatius segons quina sigui la situaci de lempresa.
s fcil entendre que una empresa de creaci recent necessitar aportacions de capital per a finanar la compra delements de limmobilitzat i que, per tant, els fluxos de finanament seran positius, mentre que els dinversi seran negatius.
Aix significa que durant lexercici comptable hauran entrat fons, ja sigui
daportacions de socis o de prstecs rebuts i, daltra banda, hauran sortit fons
per a pagar les adquisicions dimmobilitzat.
5.1. Lequilibri en lestat de fluxos defectiu
Es pot afirmar que lestat de fluxos mostra equilibri entre activitats quan es
comporta de manera coherent a la situaci de lempresa, per a aix veurem sis
possibles situacions de lempresa:
Empresa acabada de crear
Empresa en creixement
Empresa madura
Empresa en declivi
Empresa en reestructuraci
Empresa en liquidaci
Si lestat de fluxos defectiu est equilibrat lanalista informar de la fase en

qu es troba lempresa o de quina s la seva salut econmica i financera.
1) Lestat de fluxos defectiu duna empresa nova

Quan una empresa acaba diniciar la seva activitat s normal que les seves activitats dexplotaci encara no produeixin fluxos positius, ja que es generar
FUOC P09/01502/00334
55
un important import de pagaments respecte als cobraments per vendes; que

el seu flux dinversi tamb sigui negatiu, ja que encara est fent grans inversions, i que el seu nic flux positiu sigui el de finanament, ja que est rebent
aportacions dels socis o dels bancs per a finanar les seves operacions.
Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci negatius

Fluxos defectiu de les activitats dinversi negatius
Fluxos defectiu de les activitats de finanament positius
2) Lestat de fluxos defectiu duna empresa en creixement

En el cas duna empresa ja assentada i en creixement, lestat presenta fluxos
positius dexplotaci, ja que el nivell de vendes permet els fluxos positius, per
el seu creixement necessita que els fluxos de finanament tamb siguin positius, mentre que els fluxos dinversi seran negatius, ja que lempresa encara
necessita fons per a pagar les seves altes inversions.
Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci positius

3) Lestat de fluxos defectiu duna empresa madura

Lempresa madura t com a caracterstica que ja no realitza grans inversions i
que rep forts fluxos positius dexplotaci; per tant, generalment, aquest ser
lnic flux positiu, ja que el de finanament tamb ser negatiu, ats que aprofita per a tornar prstecs i reduir deutes o reduir el capital.
Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci positius

Fluxos defectiu de les activitats de finanament negatius
4) Lestat de fluxos defectiu duna empresa en declivi

Aquest s un cas en qu lempresa sol vendre part dels seus actius i no rep finanament exprs; per tant, el flux dinversi ser positiu i el de finanament ser negatiu, i el flux dexplotaci pot ser positiu o fins i tot entrar en fase negativa.
Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci positius o negatius

Fluxos defectiu de les activitats dinversi positius
FUOC P09/01502/00334
56
5) Lestat de fluxos defectiu duna empresa en reestructuraci

En aquesta situaci lempresa t un esquema semblant al duna empresa acabada de fundar. Els seus fluxos dexplotaci encara sn negatius fins que la reestructuraci funcioni, rep fons dinversi per la venda dactius i rep fons de
finanament per a finanar la reestructuraci.

6) Lestat de fluxos defectiu duna empresa en liquidaci

Una empresa en aquesta situaci tindr tots els fluxos negatius, a excepci dels
provinents de la liquidaci dels seus actius.

FUOC P09/01502/00334
57
Resum
Partint del balan de situaci i del compte de prdues i guanys, estudiats en el

mdul precedent, hem obtingut les eines necessries per a analitzar quatre aspectes essencials en la gesti de lempresa.
En primer lloc, hem analitzat la garantia que ofereix la societat davant tercers,
s a dir, la capacitat de lempresa per a fer front a les seves obligacions financeres, tant a curt termini com a llarg termini. Shan utilitzat tres rtios fonamentals, la de solvncia, la de liquiditat i la de fons de maniobra.
A continuaci, ens hem preocupat per veure si els beneficis obtinguts per la
societat sn suficients i quin s el seu origen. Per a aix, hem introdut el concepte de rendibilitat financera de lempresa, o rendibilitat per a laccionista,
comparant el resultat obtingut per la societat durant un exercici amb els recursos invertits pels accionistes (patrimoni net) en aquell mateix perode.
Finalment i per completar lanlisi, ens hem centrat en lestudi del pes relatiu
de les diferents topologies dingressos i despeses en el resultat de lexercici.
58
FUOC P09/01502/00334
Casos prctics
Cas 1. Estudi de la Solvncia i de la liquiditat de lempresa Manufactures Mecanitzades, SA
Lempresa Manufactures Mecanitzades presenta els balanos de situaci segents el 31 de desembre de 200X junt amb les dades de tres exercicis anteriors.
Balan
de situaci
el 31/12/..
Actiu
Actiu no corrent
200X
Import
en euros
200X 1
Import
en euros
200X 2
Import
en euros
200X 3
Import
en euros
1.300.000
65,66%
1.350.000
68,88%
1.450.000
72,50%
1.150.000
73,25%
680.000
34,34%
610.000
31,12%
550.000
27,50%
420.000
26,75%
Total actiu
1.980.000
100,00%
1.960.000
100,00%
2.000.000
100,00%
1.570.000
100,00%
Passiu +
patrimoni net
Import
en euros
Import
en euros
Import
en euros
Patrimoni net
1.105.000
55,81%
885.000
45,15%
860.000
43,00%
840.000
53,50%
Passiu no corrent
475.000
23,99%
625.000
31,89%
440.000
22,00%
430.000
27,39%
Passiu corrent
400.000
20,20%
450.000
22,96%
700.000
35,00%
300.000
19,11%
1.980.000
100,00%
1.960.000
100,00%
2.000.000
100,00%
1.570.000
100,00%
Actiu corrent
Total passiu +
patrimoni net
Import
en euros
Nota: en els balanos sadjunten els percentatges verticals per a facilitar lestudi.
Informaci addicional
Els fets econmics que han tingut lloc i que tenen efecte sobre els aspectes que shan danalitzar sn els segents:
1) Se sap que aquesta empresa no ha repartit beneficis durant aquests anys i ha passat a reserves el total del resultat net,
2) En lexercici 200X 2 lempresa va adquirir una maquinria nova per un import de
400.000 euros, que va finanar amb un prstec a curt termini.
3) En lexercici 200X lempresa ha efectuat una ampliaci de capital per un import de
200.000 euros.
Treball que heu de fer
a) Emplenar la taula de rtios utilitzades per a lestudi de la solvncia i la liquiditat per a
lexercici 200X indicant els valors utilitzats en les frmules (les rtios dels exercicis 200X 1
a 200X 3 es donen ja emplenats).
b) Fer un comentari sobre el comportament i levoluci de la solvncia de lempresa.
c) Fer un comentari sobre el comportament i levoluci de la liquiditat de lempresa.
d) Fer un comentari sobre el comportament i levoluci del fons de maniobra de lempresa.
59
FUOC P09/01502/00334
Plantilla de soluci
Taula de rtios
200X
200X 1
200X 2
200X 3
Valor
sector
Anlisi de la solvncia
Fons aliens
Rtio
dendeutament
1,21
1,33
0,87
1,00
0,71
0,51
0,51
0,80
0,51
0,81
0,36
0,20
1,36
0,79
1,40
1,25 a
1,75
160.000
150.000
120.000
Patrimoni net
Rtio
dendeutament
a llarg termini
Passiu no corrent
Rtio
dendeutament
a curt termini
Passiu corrent
Patrimoni net
Patrimoni net
Anlisi de la liquiditat
Rtio de
liquiditat
Actiu corrent
Passiu corrent
Anlisi del fons de maniobra

Fons de
maniobra
Actiu corrent passiu corrent
Soluci
a) Taula de rtios
200X
200X 1
200X 2
200X 3
Valor
sector
0,79
1,21
1,33
0,87
1,00
0,43
0,71
0,51
0,51
0,80
0,36
0,51
0,81
0,36
0,20
1,70
1,36
0,79
1,40
1,25 a
1,75
280.000
160.000
150.000
120.000
Fons aliens
Rtio
dendeutament
Patrimoni net
Passiu no
corrent
Rtio
dendeutament a
llarg termini
Patrimoni net
Rtio
dendeutament a
curt termini
490.000
480.000
490.000
Passiu corrent
Patrimoni net
600.340
120.340
=
490.000
Rtio de liquiditat
Fons de maniobra
Actiu corrent
Passiu corrent
Actiu corrent
passiu corrent
284.440
120.340
284.440
120.340
60
FUOC P09/01502/00334
b) Comentari sobre el comportament i levoluci de la solvncia de lempresa
En lexercici 200X 3 lendeutament de lempresa era relativament baix (0,87) i inferior a la

mitjana del sector, si b presentava un pes important de lendeutament a curt termini.
El finanament a curt termini de la maquinria adquirida el 200X 2 t un doble efecte ja
que, duna banda, incrementa lendeutament total passant-ne de 0,87 a 1,33, valor ja per sobre de la mitjana. Daltra banda, descompensa totalment la solvncia, ja que lempresa t ms
obligacions a curt termini (0,81) que a curt llarg termini. Es pot afirmar que el finanament
a curt termini de la mquina no va ser una gesti encertada.
En lexercici 200X 1 es disminueix lleugerament lendeutament (1,21), que continua essent
elevat, per es corregeix la descompensaci ja que disminueix lendeutament a curt termini
i sincrementa lendeutament a llarg termini.
Laportaci de capital efectuada el 200X disminueix lendeutament fins a valors inferiors a la
mitjana del sector (0,79). Amb aix saconsegueix incrementar la solvncia de lempresa i a
ms presentar una rtio ms bona entre deutes a llarg termini i deutes a curt que en exercicis
anteriors.
c) Comentari sobre el comportament i levoluci de la liquiditat de lempresa
La liquiditat de lempresa presenta uns valors acceptables excepte en lexercici 200X 2, que
est per sota de la unitat, cosa que significa que lempresa va tenir dificultats per a atendre
les seves obligacions a curt termini. Recordem que aquestes obligacions eren elevades a causa
del finanament a curt termini de la nova mquina, per la millora de lindicador en lexercici segent mostra que lempresa va poder superar aquesta fase i recuperar la seva capacitat
de pagament a curt termini.
En els exercicis 200X, 200X 1 i 200X 3, presenta valors per sobre de la unitat que li confereixen una certa capacitat de reacci davant de possibles contingncies a curt termini.
d) Comentari sobre el comportament i levoluci del fons de maniobra de lempresa
El fons de maniobra presenta un comportament parallel al dels indicadors de liquiditat amb

un fons negatiu en lexercici 200X 2, cosa que afectava la seva solvncia a curt termini i a
la possible garantia davant de tercers.
Cas 2. Anlisi de la rendibilitat de lempresa Salsaferotge, SA
Lempresa de menjars preparats Salsaferotge, SA, que es dedica a la preparaci i venda de

menjars preparats, presenta els segents estats financers referents als exercicis del 200X al
200X 3.
Balan
de situaci
el 31/12/...
Actiu
200X
Import
en euros
200X 1
Import
en euros
200X 2
Import
en euros
200X 3
Import
en euros
Actiu no corrent
757.000
70,21%
782.000
71,76%
620.000
67,63%
680.000
73,12%
Actiu corrent
321.125
29,79%
307.715
28,24%
296.800
32,37%
250.000
26,88%
Total actiu
1.078.125
100,00%
1.089.715
100,00%
916.800
100,00%
930.000
100,00%
Passiu +
patrimoni net
Import
en euros
Import
en euros
Import
en euros
Import
en euros
Patrimoni net
537.475
49,85%
529.175
48,56%
476.480
51,97%
446.480
48,01%
Passiu no corrent
320.000
29,68%
350.000
32,12%
212.000
23,12%
240.000
25,81%
Passiu corrent
220.650
20,47%
210.540
19,32%
228.320
24,90%
243.520
26,18%
1.078.125
100,00%
1.089.715
100,00%
916.800
100,00%
930.000
100,00%
Total passiu +
patrimoni net
Nota: el valor de lactiu inicial l1 de gener de 200X 3 era de 993.520 .
61
FUOC P09/01502/00334
200X
Compte de prdues i
guanys de lexercici...
Import
en euros
20X-1
200X-2
200X-3
Import
en euros
Import
en euros
Import
en euros
1. Import net de la xifra

de negocis
600.000
100,00%
450.000
100,00%
375.000
100,00%
350.000
100,00%
. Ingressos per venda de

menjars preparats
600.000
100%
450.000
100%
375.000
100%
350.000
100%
4. Aprovisionaments
285.000
47,50%
-189.000
-42,00%
160.000
42,67%
-210.000
-60,00%
100.000
16,67%
-80.000
-17,78%
77.000
20,53%
90.000
25,71%
7. Altres despeses
dexplotaci
23.600
3,93%
-18.140
-4,03%
9.000
2,40%
20.000
5,71%
8. Amortitzaci de
limmobilitzat
60.000
10,00%
-48.000
-10,67%
45.000
12,00%
45.520
13,01%
12. Altres resultats

(excepcionals)
0,00%
0,00%
0,00%
0,00%
131.400
21,90%
114.860
25,52%
84.000
22,40%
15.520
4,43%
13. Ingressos financers
12.800
2,13%
5.400
1,20%
6.000
1,60%
0,00%
14. Despeses financeres
79.800
13,30%
50.000
11,11%
40.000
10,67%
38.000
10,86%
B) Resultat financer (13

+ 14)
67.000
11,17%
44.600
9,91%
34.000
9,07%
38.000
10,86%
C) Resultat abans
dimpostos (A + B)
64.400
10,73%
70.260
15,61%
50.000
13,33%
53.520
15,29%
18. Impostos sobre

beneficis
16.100
2,68%
17.565
3,90%
0,00%
0,00%
48.300
8,05%
52.695
11,71%
50.000
13,33%
53.520
15,29%
A) Resultat dexplotaci
(1 + 4 + 6 + 7 + 8 + 12)
D) Resultat de lexercici
(C + 18)
Informaci addicional per a fer lexercici

1) Lempresa va iniciar la seva activitat el febrer del 200X 3 i va tenir prdues durant el primer any. A partir del segon any va poder incrementar lleugerament les vendes i estalviar en
els costos, de manera que a partir de llavors va passar a obtenir beneficis cada any.
2) Al final de lany 200X 1 va adquirir una nova maquinria, que li va costar 120.000 euros
i que va haver de finanar totalment amb un prstec, la qual cosa li va representar un increment de les despeses financeres.
a) Emplenar la taula de rtios utilitzades per a lestudi de la rendibilitat corresponents a
lexercici 200X i les dels seus components tal com figura en la taula (les rtios dels anys 200X
3 a 200X 1 ja es donen emplenats).
b) Indicar quin ha estat el comportament i levoluci de la rendibilitat i dels seus components en els quatre ltims exercicis.
62
FUOC P09/01502/00334
Plantilla de soluci
Taula de rtios
200X
200X 1
200X 2
200X 3
Valor
sector
Anlisi de la rendibilitat
Rendibilitat
econmica
Rendibilitat
financera
Resultat
dexplotaci
=
x 100
11,45%
9,10%
1,61%
5% a
10%
x 100
9,96%
10,49%
11,99%
3% a 7%
0,45
0,41
0,36
Actius totals
mitjans
Resultat de
lexercici
Patrimoni net
Rotaci de
lactiu
Import net de la
xifra de negoci
=
Actius totals
mitjans
(*)
Marge sobre
vendes
Resultat
dexplotaci
=
0,26
0,22
0,04
1,90
1,94
(*)
1,16
1,15
0,61
0,60
(*)
0,75
162.860
129.000
Import net de la
xifra de negoci
Actius totals
mitjans
Patrimoni net
Palanquejament
financer
BAI
Resultat
dexplotaci
Efecte fiscal
Resultat de
lexercici
BAI
EBITDA
Resultat
dexplotaci +
amortitzacions +
deterioraments
*Nota: en lexercici 200X 3, en qu lempresa va tenir prdues, no sindica el valor del palanquejament financer, ja que aquesta dada no t sentit quan tant el BAI com el resultat de
lexercici sn negatius.
30.000
63
FUOC P09/01502/00334
Soluci
a) Taula de rtios
200X
200X 1
200X 2
200X 3
Valor
sector
Rendibilitat
econmica
Rendibilitat
financera
Rotaci de
lactiu
Resultat
dexplotaci
Actius totals
mitjans
Resultat de
lexercici
Actius totals
mitjans
x 100
12,12%
11,45%
9,10%
1,61%
5% a
10%
x 100
8,99%
9,96%
10,49%
-11,99%
3% a
7%
0,55
0,45
0,41
0,36
0,22
0,26
0,22
-0,04
2,02
1,90
1,94
2,15
0,99
1,16
1,15
7,43
0,49
0,61
0,60
3,45
0,75
0,75
191.400
162.860
129.000
30.000t
1.083.920
Patrimoni net
Import net de la
xifra de negoci
131.400
48.300
537.475
600.000
=
1.083.920
(*)
Marge sobre
vendes
Resultat
dexplotaci
Import net de la
xifra de negoci
Actius totals
mitjos
Palanquejame
nt
financer
600.000
Patrimoni net
Resultat de
lexercici
64.400
=
BAI
EBITDA
Resultat
dexplotaci +
amortitzacions +
deterioraments
1.083.920
537.475
BAI
Resultat
dexplotaci
Efecte fiscal
131.400
=
131.400
48.300
64.400
131.400 + 60.000
b) Comentari sobre el comportament i levoluci de la rendibilitat i dels seus components en

els quatre ltims exercicis
La rendibilitat econmica de lempresa presenta un comportament creixent, ja que passa

duna rendibilitat negativa de l1,61% en lexercici 200X 3 a ser positiva a partir de lexercici
segent (9,10%) i acaba amb un 12,12% positiu de lexercici actual.
Daquest indicador es pot concloure que lempresa sha recuperat dun mal any i t una gesti
efica que li permet obtenir una bona rendibilitat, 12,12% superior a la de la mitjana de les
empreses del sector, que obtenen entre un 5% i un 10%.
Amb referncia a la rendibilitat financera, tamb sha superat lindicador negatiu de lexercici 200X 3 (11,99%) i presenta valors alts, 8,99% el 200X, respecte a la mitjana de les empreses del sector.
64
FUOC P09/01502/00334
En la rendibilitat financera no sobserva una tendncia creixent, aspecte que es deu a lincrement en el patrimoni net, any rere any, a causa de la poltica de generaci de reserves de lempresa i a lampliaci de capital de lexercici 200X 1.
De lanlisi dels components de la rendibilitat observem que lany 200X 3 lempresa presentava una rotaci dactiu baixa (0,36) i un marge negatiu (11,99%), que indicava que els
ingressos obtinguts per lempresa de les seves vendes era inferior al preu de cost, motiu de la
generaci de prdues.
Lany 200X 2 millora molt el marge sobre vendes, ja que aquest passa a ser positiu (0,24), i
millora lleugerament el nivell de vendes, cosa que es demostra en la rotaci, que passa de
0,36 a 0,41. Tamb sobserva un palaquejament financer positiu molt prxim a la unitat; per
tot plegat es pot afirmar que la millora en la rendibilitat es deu, bsicament, a la millora del
marge i el lleuger increment de les rotacions.
Lany 200X 1 presenta encara millors indicadors, tant de rotacions com de marge, que tamb influeixen en un palaquejament financer positiu. Es pot afirmar que lempresa sha consolidat. En aquest exercici hi ha ja un efecte fiscal del 0,75 a causa que lempresa genera
beneficis i ja no t prdues per compensar dexercicis anteriors, amb els quals disminuir limpost sobre el benefici.
Lany 200X sobserva un lleuger empitjorament del marge sobre vendes, encara que ha augmentat la rotaci, la qual cosa pot fer suposar que lempresa ha intentat incrementar el volum de vendes. De totes maneres, laspecte ms important daquest exercici s que la crrega
financera que han suposat els interessos pagats dels prstecs demanats per a adquirir la maquinria ha implicat que el palanquejament financer sigui negatiu, la qual cosa indica que
la rendibilitat que sobt de la inversi s inferior al cost financer dels recursos aliens utilitzats en lempresa.
Com a resum, es pot indicar que els dos aspectes ms destacables dels components de la rendibilitat daquests quatre exercicis sn la millora del marge en lexercici 200X 2 i la baixada
en el palanquejament financer de lexercici 200X.
Cas 3. Anlisi dels ingressos i les despeses de lempresa Gelats Pepet, SA
Lempresa Gelats Pepet, SA s una societat que es dedica a la fabricaci i venda de gelats que
ven exclusivament a restaurants. En els dos ltims anys ha comenat a diversificar el negoci
incorporant una lnia de postres.
El 31 de desembre de 200X presenta el compte de resultats segent
Compte de prdues i guanys de
lexercici...
200X
Import
en euros
20X 1
%
Import
en euros
1. Import net de la xifra de negocis
144.110
100,00%
126.300
Ingressos per venda gelats
124.250
86,22%
123.800
19.860
13,78%
2.500
1,98%
4. Aprovisionaments
37.469
26,00%
37.890
30,00%
60.526
42,00%
60.624
-48,00%
5.764
4,00%
6.315
5,00%
15.000
10,41%
15.000
11,88%
12. Altres resultats (excepcionals)
0,00%
0,00%
25.351
17,59%
6.471
5,12%
8.640
6,00%
9.600
7,60%
4.955
3,44%
5.800
4,59%
3.685
2,56%
3.800
3,01%
29.036
20,15%
10.271
8,13%
Ingressos per venda postres
(1 + 4 + 6 + 7 + 8 + 12)
B) Resultat financer (13 + 14)

C) Resultat abans dimpostos (A + B)
100,00%
18. Impostos sobre beneficis
7.259
5,04%
2.568
2,03%
D) Resultat de lexercici (C + 18)
21.777
15,11%
7.703
6,10%
65
FUOC P09/01502/00334
1) Del total de vendes de 200X, el 48% es van fer a clients nous.
Treball que heu de realitzar
a) Emplenar la taula de rtios utilitzades per a lestudi dels ingressos i les despeses de lexercici
(les rtios dels anys 200X 1 ja es donen emplenades).
b) Comentar el comportament dels ingressos i les despeses de lempresa.
Plantilla de soluci
a) Taula de rtios
200X
200X 1
Anlisi dels ingressos
Dependncia de lactivitat
principal

Total ingressos exercici
92,94%
0,98
0,02
0,36
47,29%
x 100
Ingressos per venda gelats

Rtio del grau de concentraci
del negoci
Ingressos per venda de postres
Vendes a clients nous

Rtio de renovaci de clients
Anlisi de les despeses
Coeficient de personal
=
Despeses totals de lexercici
x 100
66
FUOC P09/01502/00334
Soluci
a) Taula de rtios
200X
200X 1
94,34%
92,94%
0,86
0,98
0,14
0,02
0,48
0,36
46,21%
47,29%

Import net de la xifra
de negoci
Dependncia de lactivitat
principal
144.110
=
Ingressos per venda de gelats

de negoci
x 100
152.750
124.250
=
144.110
Rtio del grau de

concentraci del negoci
Ingressos per venda
de postres
19.860
=

de negoci
144.110

Rtio de renovaci de clients

de negoci
69.173
=
144.110
Coeficient de personal
60.526
=
Despeses totals de lexercici
x 100
130.973
b) Comportament dels ingressos i les despeses de lempresa
De lestudi dels percentatges verticals del compte de prdues i guanys es poden destacar els
aspectes segents:
En lexercici 200 X sevidencia una millora en la gesti de lempresa que es plasma en una
disminuci de les despeses en general i especficament en els punts segents:
El cost daprovisionaments passa del 30% el 200 X 1 al 26% el 200X, cosa que indica
una millora en leficincia de la utilitzaci de matries primeres.
Tamb disminueix el cost de personal, que passa del 48% al 42%.
Els costos damortitzaci milloren lleugerament i suposen un 10,41% de limport de la
xifra de negocis.
Les despeses i ingressos excepcionals no tenen cap incidncia en aquesta empresa.
Les despeses financeres shan redut, passant dun percentatge del 7% en lexercici anterior, a un 6% rn aquest exercici, si b tots dos percentatges sn baixos.
Comentari als indicadors dingresos
Lempresa depn gaireb totalment de la seva activitat principal (94,34%), ja que tan sols
presenta uns lleugers i normals ingressos financers. Aquesta dependncia indica que lempresa basa el seu resultat en lactivitat habitual, cosa que representa una garantia de futur.
Presenta una diversificaci baixa, si b millora respecte a lany passat, en qu lempresa
estava prcticament concentrada en el negoci del gelat (0,98 de la xifra de negoci). En
aquest exercici s remarcable el creixement dels ingressos derivats de la lnia de postres
(del 0,02 al 0,14 el 200X). De tota manera seria interessant diversificar ms el negoci.
Sha incrementat sensiblement la renovaci de clients, segurament associada a lincrement de la lnia de postres, si b seria convenient estudiar ms a fons aquest indicador per
FUOC P09/01502/00334
67
a comprovar que aquest creixement no es degui a una falta de fidelitat dels clients habituals.
Finalment. el coeficient de personal millora en un punt, cosa que podria indicar ms eficincia en la utilitzaci dels recursos humans.
Cas 4. Anlisi de lestat de fluxos defectiu de lempresa Rusticsoft, SL
El 200X 2 tres socis creen lempresa Rusicsoft, que es dedica a lactivitat de crear programari
per a la gesti dhotels rurals.
El 31 de desembre de 200X presenta lestat de fluxos defectiu segent dels tres exercicis en
qu ha existit lempresa.
Estat de fluxos defectiu
200X
200X 1
A) Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci

Resultat de lexercici abans dimpostos
34.800
20.000
Ajust per ingressos que no representen cobraments
18.900
14.200
+ Ajust per despeses que no representen pagaments
25.600
22.480
+/ Canvis en el capital corrent

= Fluxos nets defectiu de les activitats dexplotaci
0
41.500
11.720
9.800
150.000
B) Fluxos defectiu de les activitats dinversi

Pagaments per inversions
+ Cobraments per desinversions
= Fluxos nets defectiu de les activitats dinversi
0
9.800
150.000
30.000
C) Fluxos defectiu de les activitats de finanament

Pagaments per reembors de finanament
+ Cobraments per obtenci de finanament
= Fluxos nets defectiu de les activitats de finanament
180.000
30.000
180.000
1.700
18.280
Saldo de tresoreria al comenament de lexercici
18.280
Saldo de tresoreria al final de lexercici
19.980
18.280
Augment / disminuci neta de lefectiu o equivalents
Estudiar lequilibri de lestat de fluxos defectiu daquesta empresa i indicar en quina fase es
troba la societat.
Soluci
Lestat de fluxos del primer exercici (200X 1) de lempresa es presenta dacord amb el que
s normal en una empresa acabada de crear.
Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci negatius de 11.270 a causa que lempresa
encara no aconsegueix generar prou fluxos.
Fluxos defectiu de les activitats dinversi negatius de 150.000 generats per la inversi
en actius no corrents aplicats en la creaci de lempresa.
Fluxos defectiu de les activitats de finanament positius de 180.000 derivats de laportaci inicial dels socis i de possibles prstecs rebuts.
Lestat de fluxos de lany 200X demostra que lempresa ja ha aconseguit funcionar amb normalitat i s capa de generar efectiu dexplotaci. Lestudi de cada tipus de flux reflecteix el
segent:
Fluxos defectiu de les activitats dexplotaci positius de 41.500 a causa que lempresa ja
aconsegueix generar prou ingressos per satisfer els pagaments derivats de la seva prpia
activitat.
Fluxos defectiu de les activitats dinversi encara negatius, si b limport s poc important
(9.800 ), generats per la inversi en actius no corrents.
68
FUOC P09/01502/00334
Fluxos defectiu de les activitats de finanament negatiu de 30.000 , ja que lempresa no

necessita finanament i, en canvi, ja amortitza part del deute (pagaments per reembors de
finanament).
Cas global. Anlisi dels estats financers de lempresa Grfiques lEstampeta, SA
Grfiques lEstampita s una impremta dedicada a la impressi de llibres i grfics de temtica

diversa i a la prestaci de serveis de reimpressi per a altres impremtes, ja que t mquines
dalta tecnologia que va adquirir fa un any.
Lempresa encarrega una anlisi dels seus estats financers dels ltims tres anys, que es faciliten a continuaci.
El 31 de desembre presenta els estats comptables segents:
Balan de situaci el 31 de
desembre de...
Actiu
200X
Import
en euros
20X 1
% verticals
Import en
euros
200X 2
% verticals
Import
en euros
%
verticals
Actiu no corrent
805.900
73,91%
815.736
70,58%
792.500
94,31%
Actiu corrent
284.440
26,09%
340.000
29,42%
47.800
5,69%
1.090.340
100,00%
1.155.736
100,00%
840.300
100,00%
% verticals
Import en
euros
Total actiu
Passiu + patrimoni net
Import en
euros
% verticals
Import en
euros
%
verticals
Patrimoni net
490.000
44,94%
455.396
39,40%
400.000
47,60%
Passiu no corrent
480.000
44,02%
580.000
50,18%
200.000
23,80%
Passiu corrent
120.340
11,04%
120.340
10,41%
240.300
28,60%
1.090.340
100,00%
1.155.736
100,00%
840.300
100,00%
Total passiu + patrimoni net
Nota: el valor inicial dels actius de lany 200 X 2 era de 899.700.
Compte de prdues i guanys de

lexercici...
200X
Import
en euros
200X 1
% verticals
Import
en euros
200X 2
% verticals
Import
en euros
% verticals
1. Import net de la xifra de negocis
1.404.000
100,00%
1.557.500
100,00%
1.350.600
100,00%
. Ingressos per venda dimpresos
1.084.000
77,21%
1.386.200
89,00%
1.350.600
100,00%
320.000
22,79%
171.300
11,00%
0,00%
4. Aprovisionaments
600.000
42,74%
720.000
46,23%
650.000
48,13%
384.000
27,35%
410.000
26,32%
399.390
29,57%
250.200
17,82%
200.000
12,84%
200.310
14,83%
88.000
6,27%
85.850
5,51%
65.000
4,81%
0,00%
6.800
0,44%
. Ingressos per treballs per a altres

impremtes
12. Altres resultats (excepcionals)
0,00%
(1 + 4 + 6 + 7 + 8 + 12)
81.800
5,83%
148.450
9,53%
35.900
2,66%
2.500
0,18%
1.400
0,09%
900
0,07%
34.000
-2,42%
35.000
2,25%
11.550
0,86%
B) Resultat financer
(13 + 14 + 15 + 16 + 17)
31.500
2,24%
33.600
2,16%
10.650
0,79%
50.300
3,58%
114.850
7,37%
25.250
1,87%
15.090
1,07%
34.455
2,21%
5.050
0,37%
35.210
2,51%
80.395
5,16%
20.200
1,50%
C) Resultat abans dimpostos (A + B)

18. Impostos sobre beneficis
D) Resultat de lexercici
(C + 18)
69
FUOC P09/01502/00334
1) Els estats financers es faciliten amb una columna en qu figuren els percentatges verticals
de cada exercici per a poder estudiar el valor proporcional de cada partida.
2) Del total dingressos per vendes de lexercici 200X, 630.000 corresponen a clients nous.
Us demanem
a) Emplenar la taula de rtios, calculant les de lany 200X i indicant els valors amb qu es
calcula cada rtio en la columna corresponent.
b) Elaborar un diagnstic de la solvncia i la liquiditat de la impremta, comparant el valor
de les diferents rtios utilitzades amb les corresponents als anys anteriors i amb la mitjana
del sector i explicant les possibles causes de la seva millora o empitjorament.
c) Confeccionar un diagnstic de la rendibilitat i dels seus components, comparant el valor
del sector i explicant quins components justifiquen les variacions en la rendibilitat.
d) Elaborar un diagnstic dels ingressos i despeses, comparant el valor de les diferents rtios
utilitzades amb les corresponents als anys anteriors i amb la mitjana del sector i explicant les
possibles causes de la seva millora o empitjorament.
Soluci:
a) Emplenar la taula de rtios, calculant les de lany 200X i indicant els valors amb qu es
calcula cada rtio en la columna corresponent.
200X
200X 1
200X 2
Valor
sector
1,23
1,54
1,10
1,30
0,98
1,27
0,50
1,00
0,25
0,26
1,20
0,30
2,36
2,83
0,20
1,25 a
1,75
164.100
219.660
-192.500
7,28%
14,87%
4,13%
0% a
15%
7,19%
17,65%
5,05%
4% a
6%
Fons aliens
Rtio
dendeutament
Patrimoni net
Rtio
dendeutament
a llarg termini
Passiu no corrent
Rtio
dendeutament
a curt termini
Passiu corrent
Patrimoni net
Patrimoni net
600.340
=
490.000
480.000
=
490.000
120.340
=
490.000
Actiu corrent
Rtio de
liquiditat
Passiu corrent
Fons de
maniobra
Actiu corrent passiu

corrent
284.440
=
120.340
284.440 120.340
81.800
Rendibilitat
econmica
Resultat dexplotaci
Rendibilitat
financera
Patrimoni net
1.123.038
35.210
490.000
x 100
x 100
70
FUOC P09/01502/00334
Import net de la
Rotaci de
lactiu
xifra de negoci
Import net de la
Patrimoni net
1.404.000
1.123.038
490.000
Palanquejament
financer
BAI
Resultat dexplotaci
Efecte fiscal
BAI
1,25
1,56
1,55
(*)
7,28%
14,87%
4,13%
0,06
0,10
0,03
2,29
2,19
2,18
1,41
1,70
1,53
0,61
0,77
0,70
0,70
0,70
0,80
7,19%
17,65%
5,05%
169.800
234.300
100.900
99,82%
99,48%
99,93%
0,77
0,89
1,00
0,23
0,11
0,00
0,45
0,60
0,40
28,00%
27,60%
30,00%
81.800
=
xifra de negoci
Actius totals mitjos
1.404.000
1.123.038
Resultat dexplotaci
Marge sobre
vendes
50.300
81.800
35.210
50.300
(*)
EBITDA
Resultat dexplotaci +
amortitzacions +
deterioraments
81.800 +
88.000

Dependncia de
lactivitat
principal
Import net de la xifra de

negoci
1.404.000
1.406.500
Ingressos per venda

impresos
Rtio del grau de

concentraci del
negoci

negoci
Ingressos per treballs

per a altres empreses
negoci
Rtio de
renovaci de
clients
1.084.000
=
1.404.000
320.000
=
1.404.000

negoci
x 100
630.000
=
1.404.000
Coeficient de
personal
Despeses totals de
lexercici
384.000
=
1.371.290
x 100
FUOC P09/01502/00334
71
Soluci
b) Elaborar un diagnstic de la solvncia i la liquiditat de la impremta, comparant el valor
del sector i explicant les possibles causes de la seva millora o empitjorament.
Respecte a la solvncia, lempresa ha millorat durant lany 200X, ja que lindicador de lendeutament ha baixat de l1,54 a 1,23. Tot i que encara continua per sobre dels valors que
lempresa presentava lany 200X 2, ja se situa en els valors mitjans del sector.
Durant aquest any shan tornat part dels deutes a llarg termini que presentava lany anterior.
La composici de lendeutament reflecteix durant tots els exercicis una distribuci correcta
entre termini llarg i curt en qu predominen clarament els deutes a llarg termini.
Com a conclusi, podem dir que lempresa t un endeutament a llarg termini lleugerament
elevat per dins dels valors del sector, i que aquest disminueix de manera significativa, per
la qual cosa si la situaci no canvia, lempresa t capacitat per a fer front als deutes a llarg
termini.
Respecte a la liquiditat, aquesta ha disminut lleugerament respecte al valor que presentava
en el perode anterior de 2,36 enfront de 2,83, encara que aquesta disminuci no s important i el valor que presenta continua essent molt elevat, la qual cosa indica que lempresa pot
fer front als deutes a curt termini i a les possibles contingncies que es puguin donar.
s important remarcar que lany 200X 2 presentava una liquiditat realment baixa de 0,20
que no li permetia fer front als pagaments a curt termini i que segurament va obligar a incrementar lendeutament a llarg termini.
Les dades del fons de maniobra corroboren el que indica la rtio de liquiditat i dun fons negatiu el 200X 2 sha passat a un fons suficient en els exercicis segents.
Com a conclusi, es pot indicar que els valors elevats de la liquiditat mostren una preferncia
per la gesti conservadora de cobraments i pagaments.
c) Confeccionar un diagnstic de la rendibilitat i dels seus components, comparant el valor
del sector i explicant quins components justifiquen les variacions en la rendibilitat.
La rendibilitat econmica de lempresa, fins i tot mantenint-se dins dels valors mitjans del
sector i obtenint una bona rendibilitat, ha disminut de manera important respecte a lexercici anterior.
Lobservaci del compte de prdues i guanys indica un descens en lingrs per vendes respecte a lexercici 200X 2, mentre que les despeses no han baixat en la mateixa rtio.
Si estudiem els components de la rendibilitat econmica, veiem el motiu de la baixada:
Duna banda, la rotaci de lactiu ha passat d1,56, a 1,25, cosa que confirma la baixada de
les vendes sobre la inversi en el total dactius.
En referncia al marge sobre vendes, aquest ha baixat del 10% al 6%, s a dir, que ha vist
redut el benefici obtingut per cada unitat venuda, a causa de la reducci dels preus de venda
per les dificultats per a vendre els seus productes.
La rendibilitat financera tamb ha disminut en relaci amb el perode anterior. Ha passant
del 17,65% al 7,19%, cosa que significa una baixada important, si b es mant per sobre de
la rendibilitat mitjana del sector (4% a 6%).
Entre els seus components, a part del marge sobre vendes i la rotaci de lactiu ja analitzats,
trobem que el palanquejament financer ha disminut, per es mant positiu, la qual cosa indica que lempresa obt uns rendiments superiors als interessos que paga amb la utilitzaci
del finanament ali.
Lefecte fiscal es mant estable.
Podem afirmar que la reducci de la rendibilitat financera, igual que la baixada en la rendibilitat econmica, es deu a la rotaci de lactiu i al marge sobre vendes.
FUOC P09/01502/00334
72
b) Elaborar un diagnstic dels ingressos i despeses, comparant el valor de les diferents rtios
utilitzades amb les corresponents als anys anteriors i amb la mitjana del sector i explicant les
possibles causes de la seva millora o empitjorament.
Ingressos
Els percentatges verticals indiquen lincrement de la lnia de treballs realitzats per a altres empreses, que com veurem ara es confirmar en lestudi de les rtios de concentraci del negoci.
Amb referncia a la dependncia de lactivitat principal, saproxima a la unitat, per la qual
cosa lempresa obt els ingressos principalment de la seva explotaci i els ingressos no derivats daquesta (excepcionals) tenen poc efecte, la qual cosa ens porta a afirmar que lempresa
funciona correctament en aquest sentit.
Tornant a la concentraci del negoci, els indicadors mostren que est encara molt concentrat
en la venda de productes, un 0,77; si b comparant-ho amb lany passat, ha aconseguit desconcentrar una mica el negoci, ja que el valor era de 0,89 i era d1 fa dos anys, incrementant
els ingressos derivats dels treballs per a altres empreses.
Respecte a la renovaci de clients, ha baixat de manera important durant aquest exercici,
amb la qual cosa sevidencia que lempresa ha tingut dificultats dexpansi i no ha pogut captar nous clients. Tot aix sexplica juntament amb el descens del volum dimport net de la
xifra de negoci de 1.557.000 euros a 1.404.000. euros.
Despeses
De lestudi dels percentatges verticals podem treure diferents conclusions:

Sobserva que, malgrat la disminuci de limport dels ingressos per vendes el 200X respecte
a lany anterior, i amb lexcepci de les despeses daprovisionament que tamb redueix el seu
import el 200X, la resta de costos principals augmenten: personal passa del 26,32% al
27,355%; altres despeses dexplotaci passa del 12,84 al 17,82, cosa que es deu al comportament fix daquestes despeses, que no nha perms la disminuci de manera proporcional a
la disminuci de les vendes.
Malgrat aix, s important destacar que els percentatges de despeses daprovisionament i personal sn inferiors dels que tenia el 200X 3, cosa que indica una millora en la gesti i en la
productivitat de lempresa.
Respecte als indicadors de despeses, hi ha una lleugera variaci a lala de la rtio de personal,
cosa que indica o b un increment dels costos salarials o un increment de la utilitzaci de m
dobra. (No tenim elements per a esbrinar quina s la causa.)
FUOC P09/01502/00334
73
Bibliografia
Bernstein, L. A. (1997). Anlisis de estados financieros. Bilbao: Deusto.

Diversos autors (2005). Anlisis de empresas. Barcelona: Deusto.
Garreta, F.; Monzn, J.; Somoza, A. (2002). Anlisi destats comptables.
Barcelona: Ediuoc.
Massons i Rabassa, J. (1995). Finanzas. Barcelona: Hispano Europea.

Modul 3

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Modul 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Anlisi dels estats

Anlisi dels estats financers

Anlisi dels estats financers

3.2.4. Interpretaci de la rendibilitat financera .............................. 43

Anlisi dels estats financers

En aquest mdul es desenvolupar la capacitat adquirida en lanterior: analitzar la informaci comptable.

Anlisi dels estats financers

Anlisi dels estats financers

Anlisi dels estats financers

1. Introducci a lanlisi destats financers

Lanlisi destats financers s la branca de la comptabilitat lobjectiu de

Mitjanant lanlisi sobtindr una valuosa informaci sobre la realitat duna

1.1. rees danlisi i metodologia

En la prctica de lanlisi financera es treballa amb diferents abastos, segons

Vegeu lapartat 2 del mdul Contingut

Anlisi dels estats financers

Capacitat de lempresa per a afrontar les seves obligacions

Beneficis obtinguts suficients i don els obt lempresa.

Composici dels ingressos de lempresa.

Amb lanlisi daquests quatre aspectes, es podr disposar de la informaci

Primer exemple introductori

Anlisi dels estats financers

Vegem el tema amb detall:

1.2. Tcniques danlisi

Anlisi dels estats financers

Dins daquesta tcnica trobarem dues possibles anlisis.

Comparaci de les magnituds duna empresa amb altres empreses

*La dimensi duna empresa no s

Tamb s la comparaci percentual dels valors respecte a una dada

Un exemple danlisi horitzontal seria comparar els resultats duna empresa

empreses del sector.

*El seu concepte sestudiar en

1.3. Eines danlisi

1.3.1. Anlisi de variacions interanuals i tendncies.

Consisteix en la comparaci de les dades dels balanos de situaci, o del

Anlisi dels estats financers

Anlisi dels estats financers

a) Exemple de variacions en valors absoluts:

Total patrimoni net + passiu

patrimoni net de 200X + 1 seria (480/400) 100 = 120%.

1.3.2. Anlisi estructural. Percentatges verticals

Permet veure la composici de les diferents partides del balan, o del

Anlisi dels estats financers

(valor absolut de la massa / valor absolut del total actiu) 100

En el compte de prdues i guanys:

(valor absolut de la massa / valor absolut de limport net de la xifra de

Exemple de clcul de percentatges verticals en el balan de situaci

Total patrimoni net + passiu

El patrimoni net de 200X seria (400/1.200) 100 = 33%.

Les rtios es poden expressar en valor absolut o en percentatge. El primordial

Anlisi dels estats financers

2. Anlisi del patrimoni de lempresa

Lanlisi del patrimoni duna empresa es basa en lestudi del balan de

2.1. La relaci entre liquiditat i exigibilitat, lequilibri financer

Anlisi dels estats financers

Anlisi dels estats financers

Recordem que es definia la liquiditat com:

Vegeu el subapartat 3.1 del mdul

La facilitat amb qu un b, o dret, es pot convertir en diners. Els actius

Ampliarem aquest concepte amb un exemple.

Existncies de matries primeres (c)

Banc compte corrent (a)

Estudiem la liquiditat dels diferents actius daquesta empresa.

Anlisi dels estats financers