Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • La Casa Del Aigua en Trinitat Vella

    Uploaded by

    catta_00
    12 views7 pages
    Descripción de los equipamientos

    Original Title

    La Casa del Aigua en Trinitat Vella

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document
    Descripción de los equipamientos

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    12 views7 pages

    La Casa Del Aigua en Trinitat Vella

    Uploaded by

    catta_00
    Descripción de los equipamientos

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 7
    La Casa de ’Aigua de Trinitat Vella. Barcelona i les eaptacions municipals en Montcada ‘Lalgua de Montcada, un abastament singular de Barcelona Des dels origens romans fins sla 6 dl sole, ls aighes de Moncada, localizades ala conca bens el Bests, han esta pera Bureeona un recurs Ildrolge cxepconal Ba a Largutsim parode, de pactiament dos mil [enn el cable del Bats han andre Pade Baeclona i ale de cada ‘tape hse, han confi obs aquests sighs difvente emer ccond- ‘nies explora successes tenologies dexraccis, conduc disbuci, er descompent, oe imran evans. Al sgls xx axel serve mun ‘pa digas es basa aie excluiment en niga de Moneada EL Ree ‘Comal, nods amb ages ig, fou impressoable per ale agicola 2 ‘Sint Andrea de Palomas, Sant Mart de Provegals Barcelona, Iva propore- ‘onal fora hideulca nessa per mute cls moline dela equa} males ‘manufsceues ates en temps peindartal , portrioment, Abrigues. En consedeela,condier evolu irra dnquer sbastarent in prescndible per verecrar'snilis del conju del proven de Barelona. A ‘2, le conservsis de bona pare dls infracnenares dagust sre hidio- [agic a edevingu na peg nica del parimont indus cal Laconca baiza dl Bess, pincipal provement preindustral ‘Burvlona at ableads a prop dels hus Bese lobe. Com qus cl szemes Iidolgiepreindorial de dieribacs ex bazaven en sige dada ln cones 4: Bees ofa svamtarge deci, Exava sada «prop del lade Barcelo ‘a, a cots supers, no requria salvar obsaces naturals imporinca. Al lag de a bistrs, per conser condaecons digusrodada des d= Mantcada romes ba calgut spur Uocograia natural del ereny, en sua descens fins @ Incase Per cor, per explosar amb aquest tecnologia a cona bala del lobe cilia augmencarconiderablement la longitu dea canalicaisarbara ons de capac suas ages amunt del, acotessuperos. La acest ‘Sconstrir ageduces Saigua road de gran longiad | tencamentcom- plese vt dsseadic en Gpocaprcndusl de Ia uliacé signa Jaques procedéacia SE DG cls svancatges emntasjstifcaen ects dela conca bass del ‘est, sig hidrlogciegular dun ra median com aquest expic algun de es debilitars de es capcions locaizades hstricament en aquest ‘ots fil Els ixensr exanges de han pejodica tradiconalmenc el ‘seve cle iguae dla ardor an provost prj de tora mena UEabastamentd'sigua de Monteada al larg del temp Eagdeducte rom ‘Alt Bircino romana un agieduce capa sighs superficie dl Bes i ee onda ins al calla agua, ubicat a tore esqucra d= Ia porta oecden- ‘al dele muralla romans, on acuslment es roba la Case de TArdiac, seu de Paria Hise dea Cat de Barcelona El pune de expr sa stuae st lsconfstnci scwal del termes municpale de Monscada, Barclon Santa (Colom, este l ru de Sant Joon de Montada el matics Pagdeducte pear rer wlizar dnrane ol Bal Iper i'bpoca vgnda.Soguramentes ‘eva aundona als soghes war ual segle % el principal prveimenthidslage dela poblaci barcel- sina procedia dele nomabrowoepous del uaat.Aguertabarament essai ‘enc pee andr es neceseat dns Barelonscomeal elo en la mall romana i amenacada parla proximiar UALAndals. EL Ree Comal medieval, er fr font In demands gua que va amar sorgneprogressvament ala ‘zara partis del ale xi fine lx er imprescnble roar nus ecusos bidroligcs. Es van cxrar duct eaptaciassiferenlades en pemer lo, al segle xt el Rec Come procedent dls Beds posesirment al sele 2 es Ssromerade mines dea cua, stuades a Calisto, El recreate! Rec Comal nisi en na recor que deriva superfiaedel Bese amb un sma un pone d'bicai male emblane al de Tanga conducesS romana, Despei egal acat marca pel nivel del teeny, els acuals termes municipals de Sant Andreu de Plomar i Sant ‘Matt de Provencal Sendinsay inter de a cua de Bareiona, 2 prop dela porea Novi desiguaya ene Testa de Francs la Cadell ‘En un context feudal {de crexement coondmic i demogrif, Terigen hire dl Ree Comal est sens dube elaiona ab la necesita de is post dela forga dela necessira pe a consrucis de mains fins. ‘ends caiaproveirla produces del atesan norers cle adabadors de pal El dinaisne url ecodmiet pole baresontbaiemedieral peowoc, 2 pur ‘ied sles, ans demanda dagua més clevada. Les algiesconduldes pet la siqua Comal van peemere 'inremencr el cone, Factiva aresina a del olin Dee del sgle xv fins al comencamene del xv noes van prod grant sranaformacions pel que fa provement dsigus al Pl de Barcelona, La -manca d'impals politi, ecndic I demagrcen va ser sens die el acox Seerminane EL conducts Coe Canaletes El deseavlapameneproducta i comercial |e erxement del pola cx ‘alana del sole vit es tada 2 Bareloas en un incement progestin de la ens Uocupacis demogriea i oduseal del tects nam i, a més, ‘va consi el barr de a Barceloneta. Ala odalis de Bascelona, determi fat inet prcsencaven ja un imporane dinsmlsme manuftcart, com a [etna stuaa fora del portal Noa ide Sant Mar! de Provengls on an co- ‘menara ubicarseAbrigues pats 'ndianes El desenolupament agro ‘Constant de! Pl de Barcelona, despecalmencel ead, eras acelerar en es ‘Shines dicade dl ele Ts citar no disposi ele cabal ans per ated la demanda més clevada niga usbana de bee, Les mines de Callseala no van millorare Seu rendimenta mesure que avangsva el seccems Entreles vere alterat ses, noms la suia Conta la un minim poten. Vany 1703, Consll Ue Conv avordar la conscrucclé un conduct cert des de la sigs, ‘top del nll sopeie det Clot isa dpe de Canales, ste a la torte de it Several aural del irae. A pare de Tay 1709, en diverse fases famplaci, de de la cote de Sane Sever esa basi una area de distibucs pet atone necsats dela pbla del Raval ‘Malgrat que Ajunazneae de Barelona havisaconsegutladoble2port cl eles eapeacions de Caller idl conducee Cl Canales, a recs Se bem ea enorme, El volum del cabal ea séquia es cobava presionat pel muliplictar ss 1 Faugment constant de ls demand Peta ‘atsos hitolgie a dispscd de Batelonarodalae wobaven alii. Es is impesindble cera nous cabal bari nove instructs [Les mines de Moatcada ED 1776, en una conjntara deta ecarst digas, Real Parimoni, TAjuntamene de Brelona, el propiearede ees de regage els conceson tis de molins van acordarconstrlr un nou sera per pod asguia Comal mb algis del Bess, Lasolua que era ta, proposed pl mesie bres Josep Mas va seta construc una mina subverinafilrant sora el Bes, tor apron esata veloc dl coment peemesbitar ele erenys de Ter lava Les obs Foren iniiades cl 1778 van pellonga fins al 1786. ‘Akin decade del scgle xin, VAjustament de Barcelona v2 amegar roves concensus de Monta apatculas, el 1802 un nou con (Gute dependent de a xarea de es Canales don serve als carters del Raval Es va mann la intenslicai del conn de epacge als eens proves pel Ree Comal. En can [a demand d'igua pers wor india havia Aisminut com a contains dela cris econimies fnzecular de la Guees Gel Prancis A ns, ln atuca mecinia, nro al eomengament el ele 2x demanava enya hidelulic regulir amb potenca suena sola CComtal no podia oer aqueses presacons. agdeducte Bats de Monteada ‘Ua cop acabada la Guses de Francis, ova projecar una ampli de la ‘mina de Moncada per al de detinarne una part de Toxndene abarament trbi{daiga de beure, Lany 182, ef nou mae costnucional dal Tiennt [Liberal va fclitar un acoré eee ele ahueament de Barcelona, Sane Mar de Provencal Sant Andre de Palomar il cole de regan amb Fobjectia

    You might also like