ESTRUCTURES III

SESSI 12
DISSENY DELEMENTS SIMPLES: BIGUES DACER LAMINAT
Disseny de peces sotmeses a flexi. Bigues d'nima plena.
Tipologia de seccions sotmeses a flexi simple o composta. Peces
simples i peces armades. Caracterstiques geomtriques de les
peces sotmeses a flexi. Determinaci de tensions normals i
tangencials. Simplificaci en el repartiment de tensi tallant en les
seccions en I o H. Tensi combinada i concepte de tensi efectiva.
Comprovaci de perfils segons el CTE.
Bigues armades. Bigues Boyd i bigues peraltades. Model d'anlisi
i comprovacions a realitzar. Clcul de deformacions i limitacions.
Efectes d'inestabilitat en la flexi de bigues: guerxament lateral,
moment crtic de guerxament lateral. Elements pel seu control:
arriostraments de guerxament lateral.

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

1/42

ESTRUCTURES III

TIPOLOGIA DE SECCIONS SOTMESES A FLEXI SIMPLE O COMPOSTA

Perfils especialitzats per treballar a flexi: lestratgia de disseny consisteix a allunyar les masses dacer respecte del
seu eix dinrcia major, amb lobjectiu daconseguir la mxima inrcia. Segons la classificaci de perfils en classe 1,
2, 3 i 4, treballat en la sessi 2 i 3 les nimes dels perfils poden ser molt esveltes, doncs el seu treball a flexi implica
una sensibilitat menor a labonyegament. Per contra les ales sn ms gruixudes o disposen de vores per limitar
labonyegament, ats que una de les dues sespecialitzar a treballar a compressi.

Perfils especialitzats per treballar a flexi composta: lestratgia de disseny tendeix a elaborar perfils ms
compactes. La major sensibilitat a labonyegament tendeix a disposar de seccions ms gruixudes, doncs tota la
secci pot estar treballant a compressi, quan no est treballant preponderantment a compressi.
MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

2/42

ESTRUCTURES III

PECES SIMPLES I PECES ARMADES

mbit d'utilitzaci d'elements tipolgics d'acer treballant a flexi

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

3/42

ESTRUCTURES III
En general, les peces simples sn les
descrites en la UNE-EN 10025-1:2006
Productos laminados en caliente de aceros
para estructuras. Parte 1: Condiciones
tcnicas generales de suministro.
UNE
36521:1996 Productos de acero. Seccin en I
con alas inclinadas (antiguo IPN). Medidas.
UNE 36526:1994 Productos de acero
laminados en caliente. Perfiles IPE.
Medidas. UNE 36522:2001
Productos de
acero. Perfil U Normal (UPN). Medidas.
UNE 36524:1994 Productos de acero
laminados en caliente. Perfiles HE de alas
anchas y caras paralelas. Medidas. UNE-EN
10210-2:2007
Perfiles
huecos
para
construccin, acabados en caliente, de acero
no aleado y de grano fino. Parte 2:
Tolerancias, dimensiones y propiedades de
seccin. UNE-EN 10219-2:2007 Perfiles
huecos
para
construccin
soldados,
conformados en fro de acero no aleado y de
grano fino. Parte 2: Tolerancias, dimensiones
y propiedades de seccin, i altres normes concomitants que descriuen perfils simples dacer estructural.
Hi ha diverses normatives nacionals que determinen diferncies entre els perfils de diferents paisos.

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

4/42

ESTRUCTURES III
Europeus

Britnics

Americans

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

5/42

ESTRUCTURES III
Russos

Japonesos

Quan per un s especfic, o per no disposar de perfil amb la inrcia o resistncia necessria es pot diss enyar ad-hoc,
unint amb soldadura o cargols diferents xapes i perfils auxiliars.

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

6/42

ESTRUCTURES III
Bigues armades especials per forjats de llosa collaborant

Perfils especials per pilars

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

7/42

ESTRUCTURES III
Taula de perfils antics dala estreta

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

8/42

ESTRUCTURES III

DETERMINACIONS DE TENSIONS NORMALS I TANGENCIALS

1.Determinaci de tensions en estat elstic (perfils de classe 3)
Encara que en el cas de les classes 1 y 2 sigui una opci abastament segura, s admissible utilitzar en qualsevol cas
criteris de comprovaci basats en distribucions elstiques de tensions, sempre que en cap punt de la secci (i en
classe 4 considerant noms la efica), les tensions de clcul, combinades segons el criteri de plastificaci de Von
Mises, superin la resistncia de clcul.
On S y, s el moment esttic de
primer ordre, corresponent al punt
davaluaci de la secci.
Per la tensi rasant mxima sha
dutilitzar el moment esttic de
primer ordre de mitja secci.
Ats que algunes tables actuals no
exposen aquest valor esttic, per
es pot deduir a partir del moment
resistent plstic corresponent.
En concret en el cas de mitja
secci: S y = 0,5 Wpl, y
MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

9/42

ESTRUCTURES III

La funci

s una funci parablica. Com que no ens interessa

normalment altra cosa que els valors de la tensi mxima, i ats que

prcticament igual que la distncia interior entre les ales (h i), es pot plantejar
una nova manera de determinar les tensions tangencials, com el resultat del
cocient entre el tallant actual i la denominada rea de tallant, o rea de l nima
(Aa=h itw)

En flexi plana normal, noms tenim una tensi longitudinal i una de

tangencial, per tant el criteri de comparaci de Von Misses, queda redut a.

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

10/42

ESTRUCTURES III
2.Determinaci de tensions en estat plstic (perfils de classe 1 i 2)
En estat plstic no s coherent parlar de determinaci de tensions, ats que lestat plstic determina el mxim
aprofitament del perfil. Per tant determinarem la capacitat del perfil . Criteri que estendrem a la resta de classes
resistents per homogenetzar lanlisi.
2.1 Tensions normals, determinaci de M c,Rd

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

11/42

ESTRUCTURES III
2.1 Tensions rasants en estat plstic. Determinaci de la capacitat V c,Rd

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

12/42

ESTRUCTURES III

BIGUES ARMADES COMPROVACIONS ESPECFIQUES DABONYEGAMENT

En el cas de bigues armades, a banda de les comprovacions de tensions normals i tangencials comunes al perfils laminats
simples, i ats que normalment estan formades per xapes primes, haurem de comprovar labsncia dabonyegament en les
xapes. Ho farem mitjanant comprovacions geomtriques.
1. Abonyegament dales

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

13/42

ESTRUCTURES III
Controlarem el fenomen si es compleixen les segents relacions geomtriques.

Ala amb vora lliure

Ala amb vora rigiditzada

Ala entre dues nimes

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

235

14

21

235

235

42

14/42

ESTRUCTURES III
Abonyegament dnima

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

15/42

ESTRUCTURES III
Tallant mxim sense rigiditzadors

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

16/42

ESTRUCTURES III
Verificacions geomtriques

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

17/42

ESTRUCTURES III
Rigiditzadors sota crregues concentrades

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

18/42

ESTRUCTURES III
Dimensionat rigiditzador vertical

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

19/42

ESTRUCTURES III

BIGUES BOYD I BOYD PERALTADES

1. Morfologia

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

20/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

21/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

22/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

23/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

24/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

25/42

Model d'anlisi.

Conceptualment, el seu treball s'assembla al de una biga Vierendeel (una

biga en celosia de nusos rgids que treballa sense diagonals).
La seva deformada est governada pels efectes del moment flector, per tamb per la deformaci
efecte del tallant, ats que la seva rea de tallant (l'nima amb forats) est molt minvada.

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

21/42

En la segent imatge es pot veure en detall la deformaci rombodal que provoca l'esfor tallant

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

22/42

Si observem les segents imatges es pot copsar el seu funcionament tensional:

a) tensions longitudinals

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

23/42

b) Tensions rasants (tallants). Observi's que els mxims no es troben exactament en els extrems

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

24/42

c) Tensions principals de compressi. Les compressions es canalitzen pel que podrem interpretar
com les diagonals d'una biga en gelosia.

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

25/42

De manera anloga ho podrem interpretar igual amb les traccions.

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

26/42

Si veiem el diagrama de tensions de Von Misses, ens trobem que els punts ms sollicitats no tenen
perqu ser ni els centrals ni els extrems, sin que depenent de la relaci crrega/llum, els punts ms
desfavorables podrien ser els punts d'afebliment de l'nima en els extrems. Com en aquest cas.

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

27/42

En el centre de la biga, sense gaireb tallant, les tensions combinades noms depenen de les
tensions longitudinals, com les que es mostren en el segent grfic

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

28/42

De gran semblana amb el de les tensions de Von Misses

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

29/42

Grfic de tensions rasants en l'extrem esquerra

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

30/42

Grfic de rasants en l'extrem dret.

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

31/42

Grfic de tensions de Von Misses l'extrem esquerra

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

32/42

Grfic de tensions de Von Misses l'extrem dret. Es pot veure que els mxims estan en zones de
concomitncia de rasant i flector. En els "estretaments" de l'nima

INTRODUCCI AL DISSENY I LA COMPROVACI DESTRUCTURES D'ACER LAMINAT-SESSI 7-r01

33/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

26/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

27/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

28/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

29/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

30/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

31/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

32/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

33/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

34/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

35/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

36/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

37/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

38/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

39/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

40/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

41/42

ESTRUCTURES III

MATERIALS METLLICS EN L'EDIFICACI

42/42