9.

CRISI DE LES DEMOCRCIES I SEGONA

GUERRA MUNDIAL (1919-1945)
1.Els felios anys vint
1.1. Els EUA primera potencia mundial
Estats Units va sortir molt beneficiat de la 1a GM a diferncia de la resta de
participants. En acabar la guerra eren la primera potncia econmica i
financera mundial, aix que van envair els mercats internacionals. A ms es van
fer rics grcies als prstecs de guerra, i la banca americana es va convertir en
la principal inversora.
LA PROSPERITAT AMERICANA
El creixement es va perllongar fins deu anys despres, grcies a la producci de
bns. Les noves fonts denergia, van generar noves indstries i nous mitjans de
comunicaci. Apareix el treball en cadena i amb laugment dels salaris sorgeix
la societat de consum.
1.2. Lamerican way of life
El model de vida americ es fonamentava en el consum individual i els mitjans
de comunicaci. Van apareixer els espectacles de masses.
1.3. Les dificultats europees
En canvi els pasos europeus es trobaven en una situaci precria, sobretot per
Alemanya a causa del tractat de Versalles i la infravaloritzaci del marc.
Aquesta va millorar gracies a plans i acords firmats amb EEUU.
2.La crisi del 1929 i la Gran Depressi
2.1. El Crac Borsari del 1929
La prosperitat econmica americana va arribar a la seva fi el 1929 quan es va
enfonsar la borsa de Nova York a causa de:
-La sobreproducci.
-Lespeculaci borsria, que va fer pujar molt el preu daccions que no
responien al creixement real dels beneficis de les indstries.
Molts accionistes eren conscients de la situaci, i per desconfiana, el 24
doctubre del 29 (Dijous Negre) tothom va voler vendre les seves accions per
ning les volia comprar. (Enfonsament de la Borsa)
2.2. La Gran Depressi
A causa del crac de la borsa, va sorgir una crisi bancria, que va provocar una
recessi econmica generalitzada. Va disminuir el consum, i molts bancs i
fbriques van tancar, enviant a milions de persones a latur, es a dir, a la

misria. Des dels Estats Units la crisi es va estendre a tot el mn ja que les
empreses i els bancs nacionals, es van retirar dels pasos estrangers.
2.3. La Lluita contra la crisi
Per recuperar leconomia, Franklin D. Roosevelt va proposar el New Deal, que
defensava la intervenci de lEstat:
-Econmic: es va ajudar a empreses privades i es va establir un control sobre
els bancs.
-Social: es va lluitar contra latur amb diverses mesures.
A Europa, lany 1933 es va fer una Conferncia Internacional a Londres. Molts
pasos van confiar en la intervenci de lestat, que va adoptar mesures
proteccionistes, va ajudar a controlar els preus, va augmentar els salaris i va fer
oferts pbliques docupaci.
3. El feixisme itali
3.1. Itlia a la postguerra
La Gran Guerra va deixar greus seqeles humanes i econmiques. Els acords
de pau no van beneficiar el pas, i per tota Itlia es va estendre decepci i
inestabilitat poltica. La crisi economica va generar una forta tensi social i al
nord es va desenvolupar un moviment vaguista, i daltres actes revolucionaris.
Per por a una revoluci social, tots aquests van ser reprimits.
3.2. Lascens del feixisme
En aquesta situaci sorg Benito Mussolini, que el 1919 va crear els fasci de
combat, que reprimien lauge del moviment obrer de forma violenta. Ms tard,
aquests es van convertir en el Partit Nacional Feixista, que amb un discurs
populista es presentava com la soluci per aturar els moviments revolucionaris.
Va comptar amb el suport dels grups ms conservadors, com la burgesia,
lesglsia catlica o el monarca, entre daltres. A les eleccions del 22, el partit
obtingu 22 de 500 diputats, per Mussolini va demostrar la seva fora
organitzant la marxa sobre Roma, on hi van participar 300000 camises negres,
i pel qual el monarca va haver de nomenar Mussolini cap de govern.
3.3. La dictadura feixista
La dictadura const de dues fases:
-Entre 1922 i 1924, es van restringir les llibertats i perseguir els seus
adversaris.
-Desprs de les eleccions de 1924, guanyades per Mussolini, es va establir un
rgim autoritari.
El nou rgim atorgava prioritat a lEstat sobre els individus, que havien
dacceptar el govern de les elits. Rebutjava la democrcia i defensava un estat
totalitari, on Mussolini gaudia de plens poders. La resta de partits i les eleccions
van ser prohibits i els sindicats es van substituir per un sistema de
corporacions. El parlament es va convertir en la Cambra dels fasci i de les
corporacions. Sexercia un fort control de la societat i es defensava una poltica

econmica autrquica. Mussolini va prometre la creaci dun nou imperi amb un

abast similar a lImperi Rom.
4. La instauraci del nazisme a Alemanya
4.1. La repblica de weimar
El 1918, desprs de la derrota dAlemanya a la 1a GM, Guillem II va abdicar i
es va establir la Repblica de Weimar. Es va elaborar una constituci
demcrata i els resultats electorals van donar el govern a una coalici dels tres
partits ms compromesos amb la democrcia. La repblica va haver dassumir
la derrota militar i les conseqncies del tractat de Versalles: atur, misria,
crisi... El 1923 alemanya no va poder pagar i Frana va ocupar el Rhur com a
garantia. Al pas es van enfrontar els grups ms radicals, revolucionaris
desquerra contra grups dextrema dreta, que pretenien aconseguir el poder per
la fora.
4.2. Hitler i el partit nazi
Adolf Hitler, un soldat austrac que no havia acceptat la derrota Alemanya, va
esdevenir el lder del Partit Nacionalsocialista dels Treballadors dAlemanya. Al
1925 a la pres va escriure Mein kampf on expressava els seus ideals de
dretes. Va usar unes tctiques populistes i sensacionalistes, acusant com a
culpables de la crisi als jueus, als demcrates i als comunistes. El partit nazi va
escollir la greu gammada sobre un fons vermell com a smbol i es va dotar de
les Seccions dassalt i les Seccions de Protecci (SS) per mantindre lordre
social davant lagitaci revolucionria.
4.2. El nazisme al poder
A partir dels plans dajuda americans la situaci va millorar suaument, per a
partir del 29, les conseqncies van ser desastroses a nivell social i econmic.
El malestar general va fer que la gent opts per partits extremistes. A les
eleccions del 32, el partit nazi va guanyar, per va convocar unes altres el 33,
on va aconseguir el 44% dels sufragis. El 1934, Hitler es va proclamar Fhrer i
canceller del III Reich.
5.El III Reich alemany
5.1. El totalitarisme nazi
El 1934 els nazis van convertir Alemanya en una dictadura. Totes les formes de
democrcia van ser abolides i els obrers van ser cridats a afiliar-se al Front
Alemany del Treball. Alemanya es va convertir en un estat policial i el 1933 es
van crear els primers camps de concentraci.
5.2. Lhomogenetzaci social
El partit nazi es basava en la superioritat de la raa ria i la ideologia
nacionalsocialista. Tota la cultura i lart havien de seguir les consignes nazis.

Per mantenir la puresa racial, es van perseguir els jueus. La dona va quedar en
un paper social molt marginal, limitat al de mestressa de casa.
5.3. Autarquia i Rearmament
Lestat nazi va plantejar la uni de tots els pobles de parla alemanya en un nic
estat. (espai vital). El Reich va proposar un rellanament econmic per preparar
Alemanya per la guerra. Tenia com a objectiu lautarquia econmica i es va
donar prioritat a la indstria de larmament. Per reduir latur es van construir
obres pbliques. Alemanya va crear un exrcit poders (Wehrmacht) i una
aviaci moderna (Luftwaffe). Amb tot preparat, Hitler va veure clar el cam per
aconseguir un gran imperi. La guerra estava a punt de comenar.
6.Causes i contendents de la 2a GM
6.1. Les causes del conflicte
El rgim feixista itali i nazi van seguir una poltica expansionista. Van reforar
lexrcit i van dur a terme una cursa darmaments. Van trobar com a aliat Jap,
que volia expandir-se a sia, ocupada per colnies franceses i britniques.
Frana i UK defensaven una poltica dapaivagament mentre que EEUU en
mantenia una dallament. La SDN no va donar un clima dentesa, i va ser
abandonada per Alemanya i Jap el 1933 i per Itlia el 1936.
6.2. La marxa cap a la guerra
-Jap va ocupar Manxria el 31 i el 37 va iniciar la invasi de Xina.
-Itlia va ocupar Etipia el 1935 i va envair Albnia.
-Itlia i Alemanya van intervenir en la G. Civil espanyola.
-El 36, en contra del tractat de Versalles, es va remilitaritzar la regi de Rennia
-El 38, Alemanya va ocupar ustria. Mesos ms tard va exigir a Txecoslovquia
el territori dels Sudets, poblat per una minoria alemanya.
Frana i UK van convocar la Conferncia de Munic (1938) per frenar alemanya,
per van claudicar davant les promeses de frenada de Hitler. Com a resultat,
Txecoslovquia va desaparixer com a estat i Eslovquia va passar a ser un
Estat satllit alemany.
6.3. Les aliances i lesclat bllic
Entre el 36 i el 39, es van dur a terme una srie de pactes, que unien els tres
pasos (Alemanya, Itlia i Jap). El 39, Hitler va reclamar a Polnia el corredor
de Danzig. Els aliats van firmar un tractat defensiu amb Polnia. Per evitar
daliana de la URSS amb els aliats, es va firmar el pacte germanosovitic, pel
qual es deia que els dos pasos no entrarien en conflicte mutu i assegurava el
domini dels estats bltics a Rssia. El 39, Alemanya va envair Polnia, fet que
va desencadenar la declaraci de guerra al pas per part de Frana i UK.

7. Europa sota el domini nazi (1939-1941)

7.1. Les grans ofensives alemanyes
A partir de la invasi de Polnia, es va iniciar la guerra llampec, on lexrcit
avanava rpidament. Tal i com havien acordat, Rssia es va quedar amb mitja
Polnia. Els aliats van bloquejar lentrada de ferro noruec, i els nazis van envair
Dinamarca i Noruega. El 1940, noms UK resistia a Alemanya. Per preparar un
possible desembarcament, la Luftwaffe va bombardejar els ports i ciutats
britniques a la batalla dAnglaterra, on es va fomentar molt la resistncia
aliada. Finalment, UK va impedir el desembarcament i Hitler va bloquejar les
illes Britniques, que va desencadenar la batalla de lAtlntic per impedir el
subministrament a UK.
7.2. La mundialitzaci del conflicte
A partir de 1941, la guerra es va expandir ms enll dEuropa. Diversos
territoris van ser conquerits, i el juny daquell mateix any, es va dur a terme
loperaci Barba-roja, on les tropes nazis van entrar amb facilitat fins les portes
de Leningrad i Moscou. Lexpansi Japonesa al pacfic va fer que EEUU talls
el subministrament dacer i petroli al Jap, fet que va provocar latac a Pear
Harbor, motiu pel qual EEUU van declarar la guerra a Jap.
7.3. El sotmetiment dels pasos ocupats
Els alemanys van organitzar els territoris conquerits en regions incorporades al
Reich, Estats satllits i territoris ocupats. Els territoris ocupats estaven obligats
a ajudar en la guerra a Alemanya i proveir de treballadors les indstries
alemanyes. Els alemanys van trobar collaboracionistes, i contraris al nazisme,
que van organitzar una resistncia i clandestinament lluitaven amb els aliats.
Els nazis, mitjanant la Gestapo i la SS van sembrar un rgim de violncia i
terror, on es va exportar massivament als contraris al rgim o jueus als camps
de concentraci.
8.Les grans ofensives aliades (1942-1945)
8.1. Lesfor de guerra aliat
Al 1942, de lentrada de EEUU i lURSS, la guerra va fer un gir. Els nord
americans van frenar el progrs japons al Pacfic i va iniciar la reconquesta. Al
nord dfrica es van frenar les ofensives nazis i es va convertir en la plataforma
per linici de la invasi aliada dItlia. Desprs del fallit assalt dStalingrad, els
sovitics van passar a lofensiva, on van recuperar Ucrana i van recuperar
Leningrad.
8.2. Lalliberament dEuropa
Des de llavors, els aliats van comenar la seva ofensiva. El 1943 van conquerir
el sud dItlia i Mussolini va ser deposat. Els nazis van envair Itlia i van
alliberar Mussolini, a qui van posar al capdavant de la Repblica Social Italiana.

Lalliberament dEuropa es va iniciar amb el desembarcament anglonordameric de Normandia, a partir del qual es va alliberar part de Frana i es va
entrar a Alemanya. Els russos van expulsar els alemanys de Polnia, Romania i
Bulgria. Els dos exrcits van iniciar locupaci dAlemanya i es van trobar a
lElba el 26 dabril de 1945. Hitler es va sucidar mesos desprs i Alemanya va
capitular.
8.3. El final de la guerra al pacfic
La reconquesta americana dels territoris ocupats estava gaireb finalitzada,
per el Jap mantenia una resistncia, simbolitzada pels kamikazes. Malgrat
les pressions militars dels EEUU, el president Truman va decidir llenar la
bomba atmica a Hiroshima i Nagasaki lagost del 1945. Davant lhorror
nuclear, Jap va capitular i la 2a GM va acabar.
9. Les coseqncies de la guerra
9.1. Limpacte de la guerra
En acabar la guerra, Europa estava destrossada, i de les seves runes van
aparixer com els grans vencedors del conflicte EEUU i lURSS. Sestima que
van morir uns 50 milions de persones, quasi la meitat dels quals corresponien a
lURSS. Les destruccions materials van ser molt importants i van beneficiar als
pasos que havien quedat al marge del conflicte. La guerra va deixar un
impacte moral profund, ja que el coneixement de lholocaust jueu i les
conseqncies de la bomba atmica van deixar un trauma en la poblaci.
9.2. Les conferncies de pau
Els tres grans aliats es van reunir per primer cop a la Conferncia de Teheran
(1943), on es van prendre mesures per accelerar el final de la guerra. El segon
cop va ser a Jalta (1945) on es va decidir leliminaci del rgim nazi a
Alemanya. El tercer cop va ser a Potsam (1945) despres de la derrota
dAlemanya, on es van tractar diversos temes referents a aquest pas, i es van
fixar les seves lnies de fronteres. En aquesta trobada es va evidenciar la
diferncia ideolgica entre EEUU (capitalista) i lURSS (comunista). Les dues
potncies es van comenar a acusar mtuament i Europa es va dividir en lest,
alliberat pels sovitics, i en loest, alliberat pels americans. Finalment, al 1946
es va fer la conferncia de Pars, on es va reordenar definitivament el mapa
europeu.
9.3. La creaci de lONU
A la conferncia de San Francisco es va crear lONU, on els estats membres
estan representats en lassemblea general, amb objectius:
-Manteniment de la pau internacional.
-Defensa dels drets humans.
-Cooperaci entre els pobles impulsats per organismes especialitzats.
-Dret dels pobles de disposar dells mateixos.

10. LA REPBLICA I LA GUERRA CIVIL (18981939)

4. De la monarquia a la Repblica
4.1. La proclamaci de la repblica
El 1931, es van convocar eleccions generals, on es va reflectir el desig de canvi
de la poblaci, i va guanyar a gran part de la pennsula amb majoria una
coalici de partits republicans socialistes. En vista de les expectatives, Alfons
XIII va marxar a lexili. La repblica espanyola es va proclamar.
4.2. El govern provisional
Aviat es va formar un govern provisional desquerres, que va impulsar unes
primeres reformes:
-Amnistia general per als presos poltics i llibertat de partits i sindicats.
-Lleis socials per millorar la situaci dels treballadors.
-Establiment de la Generalitat provisional de Catalunya.
-Nova ordenaci electoral.
El nou govern va haver dafrontar situacions difcils, com la crema de convents,
les vagues obreres... El juny del 31, es van convocar eleccions a corts
constituents, on van guanyar els republicans, que van redactar una constituci
que es va aprovar al desembre del mateix any.
4.3. La constituci del 31
La constituci tenia un carcter democrtic i progressista, per no comptava
amb el recolzament de la resta de partits. Tenia els segents principis:
-Plantejava els governs autnoms.
-El poder residia en les corts, el consell de ministres i el president de la
Repblica. Sestableix sufragi universal mixt.
-Proclamava la aconfessionalitat de lEstat.
-Reconeixia els drets individuals i sestablien llibertats pbliques que garantien
igualtat.
Es va nomenar Alcal Zamora president de la Repblica i a Manuel Azaa
president del govern.
5. El bienni reformista (1931-1933)
5.1. Les reformes republicanes
El nou govern va emprendre la tasca de reformar el pas en un sentit
democrtic, laic i descentralitzat, mitjanant una srie de reformes.
Es va emprendre una reforma militar que dinamitzava la instituci endarreria
tcnicament.
Una reforma religiosa, que volia disminuir el pes de lEsglsia catlica a la
societat i la seva influncia en leducaci.
Una reforma educativa que promovia una educaci laica, obligatria i gratuta.

Una reforma territorial que reconeixia la pluralitat dEspanya i iniciava una

descentralitzaci de lEstat.
Una reforma agrria que pretenia posar fi al latifundisme i a latur dels jornalers.
5.2. Loposici a les reformes
DES DEL CONSERVADORISME
Va haver de fer front als grans propietaris, a lEsglsia catlica, a lexrcitm i a
amplis sectors de les classes altes. El 32 Sanjurjo va intentar un cop destat
que va ser evitat pel govern. Les dretes es van agrupar en:
-La confederacin espaola de derechas autnomas.
-Els monarquics.
-La falange espaola, feixista i liderada per Primo de Rivera.
DES DE LOBRERISME
Alguns anarquistes van apostar per la insurrecci armada. Per implantar el
comunisme llibertari es van dur a terme aixecaments obrers i pagesos, que van
ser tant fortament reprimits, que el govern es va desprestigiar.
6. La catalunya republicana
6.1. La generalitat provisional
A les eleccions de 1931, esquerra republicana va guanyar, amb Francesc
Maci al capdavant. Desprs de negociar, es va crear la Generalitat, i per un
referndum, es va aprovar lEstatut dAutonomia.
6.2. Lestatut dAutonomia del 32
Lestatut aprovat el 32, reconeixia Catalunya com una regi autnoma dins
Espanya i proclamava la cooficialitat de les dues llenges. Les institucions eren
el Parlament, el govern de la Generalitat i el President.
6.3. Les forces poltiques
Lhegemonia estava en mans dEsquerra Republicana de Catalunya. Les
primeres eleccions al Parlament van ser el 20 de novembre del 32, on va
guanyar ERC. Llus companys va elegit president del Parlament i Francesc
Maci, president de la Generalitat. Crrec que ostentaria Companys, desprs
de la mort de Maci el 33.
6.4. Lobra de la generalitat
La generalitat va continuar la poltica iniciada per la Mancomunitat de
Catalunya. Va desenvolupar les competncies que li oferia el nou estatut, va
resoldre els problemes dels pagesos rabassaires, va reglamentar les
condicions laborals, va millorar les condicions laborals de lensenyament i es va
normalitzar el catal, amb la publicaci del Diccionari general de la llengua
catalana de Pompeu Fabra.

7. El bienni conservador i el front popular (1933-1936)

Desprs de les fortes repressions als aixecaments populars per part del govern,
Azaa va dimitir, i Zamora va convocar noves eleccions al 33.
7.1. Els governs de dretes
Les eleccions van ser guanyades pels partits de dretes i de centre, liderats per
Lerroux, primer del Partit Radical. El nou govern va parar totes les reformes
anteriors i va amnistiar els revoltats del cop del general Sanjurjo. Davant
aquesta situaci, les institucions van instar una revoluci social per evitar el
feixisme. A Catalunya, la generalitat va impulsar la llei de contractes de conreu,
que va ser declarada anticonstitucional.
7.2. Les revoltes de loctubre del 1934
Les tensions van fer que es convoqus una vaga general que a asturies i a
catalunya va provocar moviments insurreccionals.
A Astries va tenir un carcter social, on la gent va proclamar la revoluci social
i va ser durament reprimida.
A Catalunya, Companys va proclamar lEstat Catal dins la Repblica. El
moviment va ser rpidament reprimit. Es va empresonar el president i es va
suspendre lEstatut dAutonomia.
7.3. El front popular (1936)
Les desavinences entre partits i els escndols de corrupci van fer que es
convoquessin noves eleccions el 36. Les esquerres van organitzar el front
popular i les dretes una coalici. A catalunya es va crear el Front Catal
dOrdre, de carcter conservador. Guany el front popular, que va nomenar cap
de la repblica a Azaa i president a Quiroga. Aquest van reprendre els camins
del 33 i van restablir lE. De Catalunya, el del Pas Basc i el de Galcia.
7.4. La preparaci del cop dEstat
La divisi entre dretes i esquerres va sembrar un clima denfrontament que va
provocar la mort de membres poltics dels dos bndols. Aquesta situaci de
violncia mtua, va fer que forces contraries a la repblica interrompessin per
les armes el procs reformista republic.
8. Lesclat de la Guerra Civil
8.1. Del cop destat a la Guerra Civil
El 17 i 18 de juliol del 36, a gaireb tota Espanya, es va protagonitzar un cop
dEstat de carcter antirepublic. Jos Giral, nou cap de govern, va armar les

milcies i al front popular. Laixecament triomf al nord dfrica, a les illes

(menys Menorca) i al centre dEspanya. A la resta del territori, fracass.
8.2. La internacionalitzaci del conflicte
Lesclat de la guerra civil va assolir una repercussi internacional, a causa de la
tensa situaci poltica Europea. El conflicte va ser vist com el primer escenari
en qu es van enfrontar les forces que van combatre a la 2a GM. (demcrates i
feixistes). Molts pasos van seguir el comit de No-intervenci, per els governs
feixistes van donar ajut als franquistes. Lajuda internacional els va proporcionar
tropes, i vehicles pel combat (destaca Legi Cndor). La no-intervenci va
perjudicar la Repblica, que noms va rebre ajuda militar de lURSS. La
repblica va rebre ajuda de les Brigades interacionals (voluntaris per combatre
els insurrectes), que van ajudar a la defensa de Madrid i altres fronts, fins que
es van retirar el 38.
9. Les dues zones enfrontades
9.1. La zona republicana: la revoluci social
El fet que la defensa de la Repblica estigus en mans dels militants dels
partits i els sindicats va provocar una situaci revolucionria i el collapse de
lEstat republic.
EL PROCS DE COLLECTIVITZACIONS I LA REVOLUCI SOCIAL
El govern republic va dissoldre lexrcit i va confiar la defensa de la Repblica
a les milcies voluntries de partits i sindicats desquerres. (comits obrers
(dirigir lesfor bllic i la vida a la rereguarda)). A Barcelona es va constituir el
Comit de Milcies Antifeixistes. A Espanya es va dur a terme una persecuci
religiosa.
ELS INTENTS DE CONTROLAR LA SITUACI
Per controlar la situaci, Companys va presidir amb presncia de grups
revolucionaris, i a Madrid, Largo Caballero el va imitar. En un esfor per
guanyar la guerra es va organitzar un Exrcit popular, format per les milcies
voluntries.
ELS FETS DE MAIG DEL 37 I EL GOVERN DE NEGRN
Els fracassos militars dels republicans, es va prioritzar la victria i lesfor
bllic. El socialista Juan Negrn va formar un nou govern comunista, que va
proposar un acord de pau mitjanant els Tretze Punts a Franco. Davant la
negativa daquest, va defensar la resistncia a ultrana contra els insurrectes.
9.2. La zona insurrecta: la dictadura militar
A la zona rebel, tots els esforos estaven posats en guanyar la guerra.
LA GNESI DE LESTAT FRANQUISTA

El 36, La Junta de Defensa va nomenar Franco generalssim i cap de govern i li

va atorgar plens poders. Seguia els ideals feixistes i concentrava tot el poder en
Franco. Aquest partit va posar fi a totes les reformes republicanes i va prohibir
la resta de partits i sindicats.
UNA REPRESSI SISTEMTICA
A les zones franquistes, es van dur a terme persecucions contra els partits i
sindicats del Front Popular i sospitosos de simpatitzar amb la causa
republicana, amb lobjectiu de sembrar pnic i evitar oposicions al nou estat.
10. Levoluci bllica (1936-1939)
10.1. El desenvolupament del conflicte
La guerra va estar gaireb sempre dominada pels rebels. I els republicans es
limitaven a frenar lexrcit enemic.
LAVAN CAP A MADRID
Al llarg del 36, els rebels van anar conquerint des del sud fins arribar a Madrid,
on van perdre la batalla, junt amb la de Jarama i la de Guadalajara. Aquest
motiu va fer avanar les tropes al nord.
LA BATALLA DEL NORD
Entre abril i octubre del 37 es va lliurar la batalla del Nord. El domini de laire
franquista va accelerar la conquesta de la zona nord peninsular, tot i haver-hi
algunes ofensives republicanes a Santander o Astries.
LA BATALLA DE LEBRE I LA CAIGUDA DE CATALUNYA
Desprs de lofensiva republicana sobre Terol el desembre del 37, les tropes
van avanar sobre Lleida i van arribar al Mediterrani, deixant aix allada a
Catalunya del territori republic restant. Per evitar lavan franquista, totes les
forces republicanes es van concentrar a la batalla e lEbre, venuda el 38 pels
franquistes. Des de llavors, Catalunya va ser rpidament conquerida, el 39 van
arribar a la frontera francesa.
LA FI DE LA GUERRA
El govern de Negrn va intentar resistir amb Madrid i la zona centre dEspanya,
per desprs duna negociaci fallida amb Franco, les tropes rebels van ocupar
la resta de territori i l1 dabril de 1939, es va anunciar la fi de la guerra.
10.2. Conseqncies de la Guerra
-Prdues demogrfiques i econmiques. Es calcula que van morir unes 550000
persones, i es van exiliar prop de 470000 a Europa i Amrica llatina. La
producci agrria i industrial va disminuir fortament.
-Prdua de la democrcia i de les llibertats poltiques, ja que Franco va imposar
una dictadura militar.
-Ruptura de la convivncia. La divisi entre vencedors i venuts es va mantenir
tot el franquisme, que es va oposar a qualsevol intent de reconciliaci i retorn
dels exiliats.

12. ELS ANYS DEL RGIM FRANQUISTA (19391975)

1. El franquisme: una dictadura militar
1.1. Un rgim poltic totalitari
El nou rgim antidemocrtic i antiliberal, era governat per potestat absoluta per
Francisco Franco, el Caudillo dEspanya. Es van suprimir totes les llibertats
individuals i collectives. Es van prohibir tots els partits i sindicats, llevat de la
Falange Espaola Tradicionalista i las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
dels quals Franco nera el cap. Les cultures nacionals no castellanes van ser
reprimides i perseguides.
1.2. Els Suports socials del franquisme
Van ser els que amb la Repblica van tmer pels seus privilegis. La gran
burgesia va tenir plena llibertat per exercir el seu domini econmic. Lexrcit, en
acabar la guerra, els seus comandaments exercien crrecs poltics o llocs a les
empreses pbliques. LEsglsia va ser beneficiada en tots els sentits: Matrimoni
i ensenyament religis, subvencions...
1.3. Les relacions exteriors
Podem identificar tres etapes:
-El 1939, Espanya va donar el seu suport a les potncies de lEix, a les que va
ajudar amb la Divisin Azul, que va retirar quan la situaci va ser desfavorable
el 43.
-El 1945, desprs de la derrota feixista, va iniciar una etapa dallament
internacional. El rgim va ser condemnat per lONU el 1946.
-Lallament es va trencar el 53 quan Espanya va pactar amb Estats Units i va
signar un concordat amb la santa Seu. Aix va suposar el reconeixement del
franquisme i el seu assentament definitiu. A la guerra freda, Franco va ser fidel
a EEUU, en contra de lURSS.
2.La postguerra: misria i repressio (1939-1957)
2.1. Els efectes de la Guerra Civil
Catalunya, com la resta dEspanya, havia quedat devastada i la vida quotidiana
venia marcada per la carestia daliments i la pobresa. Al mateix temps, va ser
una poca denriquiment pels que saprofitaven de la misria de la majoria de la
poblaci.
2.3. Intervencionisme i autarquia
La poltica de la postguerra franquista va venir marcada per un gran
intervencionisme de lestat en tots els mbits. Lallament va marcar un cam

cap a lautarquia, mitjanant una poltica proteccionista, on es va crear el

Instituto Nacional de Industria (INI)
2.3. Lestancament de leconomia
Lautarquia va ser molt negativa per al creixement econmic espanyol, que va
trigar molts anys a recuperar-se. Els preus es van disparar i els salaris creixien
lentament, mantinguts per sota dels preus. Als 50 es van introduir reformes,
que van trigar una dcada a fer-se notar.
2.4. Racionament i barraquisme
A partir de 1939, el govern va imposar el racionament dels productes bsics.
Aviat es va desenvolupar el mercat negre (estraperlo). Els estraperlistes eren
pagesos que volien guanyar-se la vida millor amagant part de la collita per
sobretot els grans especuladors. Es va desenvolupar el barraquisme, pel qual
milers de persones havien de viure en infrahabitatges als extraradis de les
ciutats grans.
2.5. Repressi poltica i cultural
La situaci sagravava per la persecuci dels enemics del nou rgim. En els
primers anys van ser jutjats en consell de guerra unes 90000 persones. Una de
les vctimes de la repressi va ser Llus Companys, que va ser executat el 15
doctubre de 1940. A Catalunya, la repressi va anar dirigida sobretot a les
manifestacions pbliques de la cultura i llengua locals.
3.Els tecncrates: una nova orientaci econmica (1957-1973)
3.1. El canvi dorientaci econmica
Durant la dcada dels 50, el fracs de la poltica autrquica era evident, aix
que des de llavors, la poltica econmica es va anar liberalitzant. No va ser
suficient i es va plantejar una reorientaci econmica total.
3.2. Una nova elit dirigent
Per fer efectiva la reorientaci, va ser essencial al 1957 lentrada al govern de
persones de lOpus Dei, que van aportar criteris econmics ms tcnics i
modernitzadors. Els tecncrates volien iniciar una poltica econmica que
possibilits lapropament dEspanya a Europa i que permets el
desenvolupament industrial. Per fer-ho possible, es van eliminar els smbols
feixistes i es van crear varies lleis. Per assegurar la seva continutat, Franco va
acceptar el 1969 com a rei Alfons XIII.
3.3. El pla destabilitzaci (1959)
Amb lentrada dels tecncrates, es va instaurar el pla destabilitzaci, amb
lobjectiu daconseguir una economia vinculada als circuits internacionals i amb
un pes gran de la iniciativa privada. Per fer-ho es va actuar en:

-Estabilitzaci de leconomia.
-Liberalitzaci interior.
-Liberalitzaci exterior.
Daltra banda, es va posar en marxa els anomenats plans de desenvolupament
(1964-1975), que fonamentarien el desenvolupament industrial i disminuirien
els desequilibris entre les regions espanyoles.
3.4. Lauge econmic
Entre 1959 i 1973, a causa de les reformes, Espanya va viure un fort perode
de creixement (desenvolupisme), on la producci industrial es va disparar, es
va renovar el sector agropecuari, van aparixer el serveis (turisme), i el comer
exterior va augmentar fortament. A conseqncia del creixement, la renda
nacional es va incrementar i els salaris i el poder adquisitiu va augmentar.
3.5. Un creixement desequilibrat i dependent
Va ser reconegut com el miracle econmic espanyol, producte dels encerts
del franquisme, tot i que actualment es spiga que s mentida. Lauge
econmic europeu i americ va permetre lexportaci i lemigraci, fet que va
beneficiar encara ms leconomia junt amb el turisme i les inversions
estrangeres. El creixement va consolidar una economia molt dependent de
lexterior, amb grans desequilibris territorials ja que lactivitat es concentrava en
algunes regions.