EDUCACI ESPECIAL

Curs 2013-14 (1)

PAC1: Convivncia, diferencia i inclusi.

Pac 1: Convivncia,
diferencia i inclusi

Professora: Irene Puig Pi

Data: 20/10/2013

1. Identificar en larticle alguns dels factors que promouen la problemtica de

convivncia en els Centres Escolars i la seva incidncia en els processos d
inclusi. Expliciteu 3 d aquests factors.
Lautor Philippe Merieu, amb les seves aportacions, ens fa un resum dels factors que
ell creu que ms han influenciat en les problemtiques a nivell convivencial a les
nostres escoles i que tant estan afectant a la nostra educaci, i a la dels nostres
infants i joves. Un dels primers factors a tenir en compte i un dels nivells on ms
importncia t leducaci, a part de lescola, s a casa, amb la famlia, i com a
principals instructors i educadors, els pares. En els ltims anys, els nous canvis socials
han provocat una srie de canvis en leducaci dels infants a casa, amb una srie de
conseqncies que no estan resultant positives en leducaci i evoluci daquests
infants i joves. El fet que, avui en dia dna la sensaci que els pares no saben com
educar els seus fills, no saben com controlar ls per part dels fills de les noves
tecnologies, fins on han de marcar uns lmits en les actuacions dels fills, quan han
daplicar la seva autoritat i com fer-ho... i finalment, tot aix est portant a deixar fer als
fills/es el que ells volen, quan ells volen i com ells volen. Desprs, aquest fet es
trasllada a les escoles, on els mestres cada cop ms estem perdent lautoritat davant
lalumnat i davant els pares, i aix fa molt difcil establir unes normes de comportament
dins els centres, perqu els alumnes no les compleixen, i si no ho fan, els pares tamb
els recolzen. Un segon factor faria referncia a la nova societat consumista i
publicitria a la qual estem sotmesos, i que en el cas de leducaci, molts cops no se
sap com controlar-ho. La publicitat t un gran poder en la nostra societat, i les ganes
dels nostres infants i joves per tenir, la consola nova, les sabates de lanunci, el telfon
mbil del company... i ho volen, ara, en aquest mateix moment. I el fet de dir-los no,
des de casa, cada cop s ms difcil. Si els fills volen el telfon ara, el tindran ara,
sense tenir en compte la seva edat, ni les seves necessitats. I desprs, tot aix fa que
els nostres infants i joves es tornin capritxosos, i com vulgarment es diria: malcriats.
Si aquest fet el traslladem a lescola, els alumnes es creuen amb el dret de decidir
quan volen fer una cosa, i si volen la fan i sin, doncs no, perqu ells ara, no volen ferla, o a linrevs. Es converteixen en persones egocntriques i sense alteritat ni
capacitat de posar-se en el lloc de laltre. I finalment, un altre factor important a tenir en
compte, i en relaci als anteriors, faria referncia la crisi de valors que estem vivint
actualment, on la societat evoluciona i avana, per sembla que lescola no ho fa al
mateix nivell ni al mateix ritme. Lescola s lencarregada dajudar en leducaci dels
alumnes per a la vida. Ajudar-los a crixer sent persones competents i individus a
nivell poltic dins la societat, competents en coneixements i com a persones. Per no
s un procs fcil, i ha danar unit en tots els mbits que influencien en leducaci dels

nens/es, s a dir, la famlia, lescola i la societat han de ser una, i en lactualitat, totes
tres cada cop van ms per lliure, i s ms, a vegades sembla que les unes vagin
enfrontades amb les altres.
2. Identificar i/o inferir en els articles algunes de les vies que es poden posar en
marxa per tal d afrontar aquesta problemtica en els Centres. Expliciteu 3 vies o
propostes per millorar la convivncia.
Una via per tal dafrontar els problemes descrits a lanterior pregunta seria que l'escola
promogui el saber dels nostres infants i convertir-los en ciutadans lcids capaos
d'implicar-se en una societat democrtica. Per a fer-ho, les aules han de posar les
condicions que facilitin, les ajudes que calguin, per a donar sentit al mn on vivim.
Educar als alumnes i ajudar-los a renunciar al seu narcisisme i educar-los com a poble
democrtics s educar-los per a renunciar cada un de nosaltres als nostres interessos
individuals, per reflexionar sobre el que podria ser el b com i el inters collectiu. Per
aix, Philippe Meirieu planteja 5 referncies per a l'educaci: Nixer al mn, nixer a
la llei, nixer al possible, nixer a la voluntat i nixer al poltic. Totes elles estan
cohesionades. La TV juga un paper crucial, ja que els nois la consumeixen apunto tal
de quedar absorts, de creure que el mn s noms el que passa en ella i no poden
veure que la realitat va ms enll, i inclusivament a punt de tergiversar el real amb el
virtual. Descobrir a l'altre i poder fer les coses en conjunt s el primer pas.
Per poder fer les coses en conjunt, s necessari donar lloc, i alhora implica reconixer
lmits i regles que no cal obeir per submissi sin perqu s'aconsegueix comprendre
que la prohibici t lloc tamb per autoritzar, per exemple, la prohibici de parlar tots
al mateix temps permet expressar-se. Una altra via seria Reconixer que hi ha altres
diferents i que existeixen personalitats ms enll dels estereotips proposats pel mn
de la TV, s obrir-se a un ventall de possibilitats. Finalment, de l'aprenentatge del
reconeixement a l'altre, del respecte a l'altre, s que es pot nixer a la societat.
L'escola s una societat que ensenya que ms enll de les comunitats existeixen
regles socials que els permeten existir a les comunitats, que els permet a cadascun fer
les seves eleccions, tenir els seus gustos, tenir els seus propis desitjos per que
tamb permet viure junts i donar-se un marc com. s a dir, ms enll dels interessos
propis i de compartir-los amb un grup af, existeixen altres grups, amb altres
interessos, i tots hem de conviure; viure en societat proposa un marc de respecte i
reconeixement de les diferncies darrere de buscar el benestar com.
3. De quina manera pot afectar o incidir el discurs de lpoca a actual en els
processos dinclusi que simpulsen en l escola? Expliciteu dues raons.

La societat dual apareix quan dos grans grups de la poblaci es diferencien

progressivament i ams juntament amb aquest procs hi ha un creixement de la
diversitat cultural, lingstica, etc. En certa part, tota aquesta diversitat i dualisme
comporta nous reptes, noves situacions que cal afrontar, per aquesta crisi que tenim
fa que a vegades la diversitat, en molts casos es vegi com un problema que cal
eliminar, en comptes de veure-ho com una oportunitat devoluci, de canvi. Per tant,
mentre per un costat volem fer de la nostra escola una escola inclusiva, i on la
diferncia sigui un aspecte enriquidor i de creixement educatiu, social i cultural, per
laltre, alguns sectors ho consideren un problema que dna massa feina i que cal
evitar, eliminar o passar-lo per alt. Estvem acostumats a tenir aules amb 20 o 25
alumnes, la gran majoria amb les mateixes caracterstiques socio-culturals i amb un
nivell semblant de coneixements, i ara, ens trobem aules amb 28 alumnes o ms, amb
una gran proporci dimmigrants, dalumnes amb nivells de depravaci sociocultural,
alumnes amb NEE... tot aix, evidentment, comporta uns canvis a nivell de mentalitat i
sobretot, a nivell dunes metodologies molt marcades i un estil densenyament poc
variable i amb poca evoluci. Necessitem un canvi de mentalitat, i hem de saber
aprendre a veure tota aquesta diversitat com una oportunitat de canvi, a tots els
nivells, transformant la nostra escola i adaptant-la a les necessitats dels alumnes i de
la societat. No s un canvi fcil, per s imprescindible aquest canvi en la manera de
treballar i organitzar les nostres escoles, aprofitant la diferncia i la diversitat com a
recurs positiu i de millora. Per tamb alhora tot aix tamb afecta a la inclusi de
lescola, ja que, sestan promovent molts sentiments de racisme i dodi al diferent, que
provoquen que dins lescola es produeixin conflictes i moviments contraris a la
diversitat i a la inclusi dels diferents. En definitiva, hi ha moviments contraris a la
normalitzaci (Wolfensberger, 1986; pg. 37 mdul 3), que no toleren una societat ni
una aula amb diversitat de cultures, nivells... i aix, pot ser perjudicial per a levoluci
daquesta escola inclusiva, on tots i totes som iguals dins la nostra diversitat.
1. Explica el teu acord o desacord sobre la concepci/posici de C. Skliar
respecte les relacions entre convivncia i inclusi. Argumentar la resposta
Estic dacord amb Carlos Skliar en el concepte respecte les relacions entre
convivncia i inclusi, ja que ell creu que la inclusi de les persones no s noms estar
en el mateix lloc, en la mateixa aula en el cas de lescola, sense tenir cap interacci ni
relaci entre ells. Sin que creu que sha de crear un vincle per a fer coses junts,
aprendre a viure junts. A ms creu que la idea de la inclusi no s noms escolar, idea
que estic completament dacord, la inclusi pot comenar per ser inculcada des de
lescola per ha destar dins tota la vida quotidiana en general. Tamb parla de que ens
hem de deixar de veure com a inclosos i exclosos i de pensar qui s lhoste de cada un

i entendre que aix lnic que fa es crear mala convivncia. Ens hem de centrar que en
que lescola no es un lloc on allotjar els nins, no s un lloc on deixar els nins i ja est
sin que s un espai on transmetre coneixements i valors. Una altra idea en la que
estic dacord amb ell s que una part de la crisi educativa que tenim no s ms que
una crisi de convivncia, de transmissi, dexperincia, etc.
2. Des de la perspectiva d Skliar, identifica quines actuacions es poden posar en
marxa per promoure la convivncia en els centres. Explica dues actuacions.
Carlos Skliar amb la seva reflexi ens parla que una de les maneres de promoure la
convivncia en els centres s educar en valors, ja que al educar en valors als alumnes
permet que aquests reconeguin i respectin les diferencies de cada un i vegin que ning
s especial ni s el centre, ja que tots al mateix temps som iguals i a lhora diferents.
Una altra via per a promoure la convivncia s ensenyar a deixar la figura del jo,
deixar de ser egocntrics, per entendre que hi ha una responsabilitat front a
lexistncia dels altres, el qual significa que hem actuar amb tolerncia, entendre que
hi ha pluralisme i respectar les diferncies, s a dir, en poques paraules ensenyar a
prendre conscincia.
1. El diferencialisme pot produir un desplaament de la diferencia (com un valor)
al diferent (com una categoritzaci)?
Comenarem fent una definici segons Carlos Skliar de diferencialisme, el qual s una
forma de categoritzaci, separaci, i disminuci dalgunes marques identitaries amb
relaci al bast i catic conjunt de les diferncies humanes. Referent a la pregunta de si
el diferencialisme pot produir un desplaament de la diferncia com un valor a una
categoritzaci o discriminaci del diferent s que si, ja que normalment sutilitza la
diferncia descrites com a millors o pitjors, bones o dolentes, etc, i aix fa que hi hagi
diferencialisme. No sutilitza la idea de diferncia com a un valor, un valor cultural, un
valor com a ensenyana de que tots som diferents sin que sutilitza com a termini de
diferent, com una indicaci de anormal. Carlos posa de manifest que la inclusi que
es duu a terme s una inclusi obsessionada amb lo diferent, en les persones diferents
i diu que shauria de fer un canvi paradigmtic en el qual es llevi la mirada als diferents
i passo a mirar a un tots nosaltres.
Desprs dhaver llegit el text i el mdul considero que Carlos t ra en que tant
latenci a la diversitat i la nomenclatura de NEE tamb estan centrades noms amb
els diferents, est ms inclinat a persones amb discapacitats i penso que realment
tots som diferents i que no noms necessiten atenci els discapacitats. Clar estar que
no s la mateixa atenci i tampoc podem parlar de que tots els alumnes siguin NEE,
per en definitiva shauria de fer un canvi de pensament i encaminar-nos en que sha
de conixer, respectar i valorar les diferncies psicosocials i culturals de lalumnat i aix

evitar situacions de discriminaci. Tots els alumnes son iguals i han de ser atesos
segons les seves necessitats per sense exaltar les deficincies. Hem de canviar la
mirada i no pensar en els altres si no es nosaltres. Les necessitats educatives dels
alumnes tenen a veure amb la diferncia tot i no ser necessitats educatives especials.
Per tant, les diferncies han de ser tractades com un tot, no com un fet individual
perqu tots som diferents i tindrem la necessitat de rebre una atenci individualitzada i
adaptada a les necessitats de tots.
2. Pots explicar un exemple concret de diferencialisme que hagis viscut en la
teva prctica educativa quotidiana(o b que timaginis).
Un exemple que considero de diferencialisme s un cas dun alumne a on jo faig feina.
Jo ja de per si faig feina a un espai jove amb nins dexclusi social en els quals el hi
faig reps. El cas s un alumne xins el qual s lnic al centre i est discriminat per la
seva raa. El problema no s que noms els nins el vegin com el diferent pel seu
aspecte fsic sin que a ms els professors que el tenen tamb el fan de diferent.
Lalumne va venir ara fa dos anys i s molt bo amb matemtiques, i molts dels mestres
per no complicar-se lnic que li reforcen s aix. Ell es sent diferenciat dels altres ja
que no parla catal i parla poc castell, i a laula el tenen un poc apartat ja que no fa el
mateix que els altres. Per jo aix s un cas de diferencialisme on les diferncies ja
siguin culturals, tniques, etc, fan que lalumne sigui diferent anormal als altres.
3.

Pots

explicar

alguna

proposta

educativo/curricular

realitzada

per

administraci educativa que al teu entendre susceptible de promoure el

diferencialisme? Argumenta la resposta.
Crec que un bon exemple de proposta educativa realitzada per ladministraci
educativa que promou el diferencialisme, entenent el diferencialisme, com una forma
de categoritzaci, separaci, i disminuci dalgunes marques identitaries amb relaci al
bast i catic conjunt de les diferncies humanes, s la nova llei deducaci la LOMCE.
Crec que aquesta llei crea diferencialisme ja que tracta deducar exclusivament segons
concepcions ideolgiques. A ms s una llei classista ja que refora la segregaci per
classes socials i tniques. Es centra en la recerca del talent dels alumnes ignorant
que els interessos, capacitats i destreses sn els resultats del context i de les
condicions en les que viuen les persones. Per tant seran discriminats els alumnes dels
grups socials mes desfavorits. I tamb s una llei sexista ja que permet collegis
segregats per sexes.
Considero que s un bon exemple de diferencialisme ja que la llei es centra amb les
diferncies i discrimina als que seran diferents, els quals ells creuen qui sn, els
quals no entren en el seus plans.

Bibliografia
- Meirieu, Philippe, Conferencia para institutos de formacin docente: El significado de
educar en un mundo sin referencias, 27 de junio de 2006, Buenos Aires.
- SKLIAR, C.. De la razn jurdica hacia una tica peculiar. A propsito del informe
mundial sobre el derecho a la educacin de personas con discapacidad. Poltica y
Sociedad, Norteamrica, 47, mar. 2010. Disponible en:
<http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO1010130153A/21713>.
- Skliar, C. (2009) De la crisis de la convivencia y el estar juntos en educacin. Revista
dInnovaci i Recerca en Educaci, 3 (2):1-12.
http://www.raco.cat/index.php/REIRE
- Echeita Sarrionandia, G. (2000) Latenci a la diversitat en lensenyament. Educaci
especial. Universitat Oberta de Catalunya.