Rellotgesol

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia
Disseny i construcci de Rellotges de Sol

Introducci
El moviment dels astres va ser utilitzat des de lantiguitat per a la mesura
del pas del temps. La fixaci de la setmana, els mesos, les estacions i els
anys est ntimament lligada als cicles observats en el moviment de la Lluna,
les estrelles i el Sol. Lobservaci sistemtica de les periodicitats daquests
moviments va permetre establir les divisions i classificacions del temps.
Va ser una idea genial utilitzar la variaci al llarg del dia de lombra
projectada per un pal al incidir la llum del Sol per mesurar aix el transcurs
del temps des de lorto fins locs. A un curs estudi de lombra projectada
pel pal en el terra al llarg del dia i en el transcurs dun any es deu la
construcci dels primers rellotges de Sol. Els sumeris, els caldeos i,
posteriorment, els egipcis ja els van construir i utilitzar.
Pretenem seguidament proporcionar unes orientacions bsiques sobre els
tipus de rellotges de Sol ms habituals i la manera de construir-los.
Primerament, exposarem alguns aspectes generals i posteriorment el
disseny dels diferents tipus de quadrants. Sempre ens referirem a
rellotges situats en el nostre hemisferi boreal.
Tipus de quadrants solars

Els rellotges de Sol estan constituts bsicament per un estilet (anomenat
tamb gnmon), que s lelement que produeix lombra, i pel quadrant on
aquesta es projecta.
Lestilet ha de collocar-se sempre parallel a leix del mn (Sud - Nord).
Lorientaci del quadrant pot variar i, segons sigui aquesta, els rellotges
responen a quatre diferents tipus fonamentals:
1) Equatorial: El pla del quadrant s parallel a lEquador, formant, per
tant, un angle igual a la colatitud (angle complementari a la latitud)
del lloc amb el pla horitzontal. La busca (gnmon) es colloca
perpendicularment a aquest pla i, daquesta manera, parallela a leix
terrestre (figures 3 i 4).
Material per al professorat

Rellotges de Sol
Josep Masalles Romn

2003
2) Horitzontal: El pla s parallel a lhoritz. El gnmon forma amb

aquest pla un angle igual a la latitud, s dir, collocat en direcci SudNord (figures 6 i 7).
3) Vertical orientat: El pla s perpendicular a lhoritz i est situat en la
direcci Est - Oest, s a dir, vertical i encarat exactament al Sud.
Lestilet forma un angle igual a la colatitud amb el pla vertical i, per
tant, orientat Sud - Nord (figures 11 i 12).
4) Vertical declinant: El pla s vertical tamb, per orientat obliquament
a la direcci Est-Oest. Lestilet mant la direcci Sud- Nord, parallel
a leix terrestre, com en els casos anteriors (figura 17).
Lnies horries i lnies zodiacals

Existeixen dues variacions de lombra sobre el quadrant
a) canvi dorientaci en relaci a una lnia fixa (la meridiana), corresponent
al moviment dirn.
b) canvi de la longitud de lombra, depenent de lpoca de lany, degut a la
variaci de la declinaci del sol.
Aquestes dues variacions queden reflectides en el quadrant mitjanant les
lnies horries i les lnies zodiacals, respectivament.
Les lnies horries indiquen levoluci dirna del Sol. En 24 hores el Sol
recorre 360 sobre lesfera celeste, pel que en un hora es desplaa 15
sobre una circumferncia que representi el seu moviment.
La lnia corresponent al migdia coincidir amb la direcci de la meridiana en
els quadrants equatorial i horitzontal. La separaci angular entre les lnies
horries dependr de la latitud del lloc dubicaci i del tipus de quadrant,
com veurem ms endavant.
Les lnies zodiacals marquen el recorregut de lextrem de lombra al llarg
dun dia. Cada dia el Sol projecta una ombra de longitud diferent en funci
de la seva declinaci. Es solen representar les lnies corresponents als dotze
signes del Zodac don prenen el nom.

Rellotges de Sol
Josep Masalles Romn

2003
A la taula 1 es detallen les declinacions del Sol corresponents al seu pas per
les dotze constellacions zodiacals.
Smbol
Lnia zodiacal
Aries
Taurus
Gemini
Cancer
Leo
Virgo
Libra
Scorpius
Sagittarius
Capricornius
Aquarius
Pisces
Declinaci
= 0
= 11.5
= 20
= 23.5
= 20
= 11.5
= 0
= - 11.5
= - 20
= -23.5
= - 20
= - 11.5
Data
aproximada
21 mar
21 abril
21 maig
21 juny
21 juliol
21 agost
21 setembre
21 octubre
21 novembre
21 desembre
21 gener
21 febrer
Taula 1. Declinacions aproximades del Sol per a cada mes, al comenament

de cada perode zodiacal
Per ltim, s important destacar que les lnies horries ens assenyalen
temps solar vertader del lloc i no temps solar mig. La diferncia entre
ambdues varia en el transcurs de lany i ve donada per lequaci del temps
(Hv Hm). La variaci mxima del rellotge respecte el temps solar mig ser
dun quart dhora aproximadament. A ms a ms, s necessari considerar la
longitud geogrfica del lloc on subica el rellotge, aix com els convenis en
relaci a la diferncia entre temps universal i oficial per obtenir aquest
ltim.
Determinaci de la meridiana i de la latitud del lloc

En primer lloc, per la construcci del quadrant s necessari conixer amb
exactitud la direcci Nord-Sud (meridiana) i la latitud del lloc on
disposarem el rellotge.
Un mtode molt senzill per la determinaci de la meridiana s collocar un
pal vertical sobre una superfcie horitzontal, traant circumferncies
concntriques al voltant dell, com indica la figura 1. Observant dos passos
consecutius de lombra per la mateixa circumferncia i traant la bisectriu
daquestes direccions, obtindrem la meridiana que coincideix amb lombra
corresponent al migdia.
Rellotges de Sol
Josep Masalles Romn

2003
Fig.1 Determinaci de la meridiana

Aquesta direcci, a ms a ms, coincideix amb lombra de menor longitud
projectada al llarg del dia, la qual cosa ens ofereix un altre mtode per la
seva determinaci.
La manera ms cmoda de determinar la latitud del lloc s mitjanant un
mapa detallat del lInstitut cartogrfic o mitjanant un GPS. Si no sen
disposa, pot determinar-se de la segent manera:
Un cop coneguda la direcci de la meridiana, es fixa un pal sobre el pla
horitzontal i es mesura lombra projectada pel Sol sobre la meridiana (fig.2)
Fig.2 Determinaci de la latitud

Rellotges de Sol
Josep Masalles Romn

2003
Dibuixant a escala en un paper les mides del pal OP i de lombra OQ, langle
P indica la latitud del lloc, si aquesta operaci s realitza en un dels dos
equinoccis (latitud = L = P), ja que en aquest dies el Sol s a lequador i t
declinaci nulla com indicava la taula 1. Si es realitza qualsevol altre dia,
caldr sumar o restar langle corresponent a la declinaci del Sol en aquest
moment. A la primavera i lestiu el Sol s per damunt de lequador celest
(declinaci positiva) i obtindrem un angle P menor que la latitud, pel que
corregirem sumant la declinaci del Sol (latitud = L = P + ). A la tardor i
lhivern el Sol s per sota de lequador celest (declinaci negativa) i, per
tant, haurem de corregir langle P obtingut, restant la declinaci del Sol
daquell dia en valor absolut (latitud = L = P-||).
Quadrant equatorial
En aquest tipus de rellotge hem de collocar el pla del quadrant parallel a
lequador i el gnmon perpendicularment a aquest pla. Daquesta manera, el
quadrant forma amb el pla horitzontal un angle igual a la colatitud del lloc
(angle complemantari a la latitud) i la busca o gnmon un angle igual a la
latitud com indica la figura 3. Lextrem inferior del quadrant ha dapuntar al
Nord.
El Sol, en el seu cam aparent dEst a Oest recorre parallels, s a dir,
circumferncies paralleles a lequador i perpendiculars a leix terrestre,
360 cada 24 hores. Per tant recorre 15/hora, dibuixant circumferncies
sobre aquest pla dOest a Est. Lombra corresponent a les 12 del migdia
apunta al Nord.
Aquesta variaci angular regular s deguda a que el Sol mant la seva alada
sobre el pla equatorial, o sigui que mant la seva declinaci al llard de tot el
dia, girant, per tant, al voltant de leix del mn (i de lestilet) i
parallelament al quadrant.

Rellotges de Sol
Josep Masalles Romn

2003
Fig.3 Quadrant equatorial

Per dibuixar les lnies horries cal traar-les radialment separades 15 des
del punt on colloquem el gnmon i de manera que la lnia de les 12 estigui
alineada amb el meridi i apuntant al Nord. (fig5).
Per a les nostres latituds, s suficient marcar les lnies corresponents a les
5 del mat i a les 7 de la tarda ja que les hores dinsolaci sn menors al
llarg de la prctica totalitat de lany.
A la figura 4 es pot observar que per a declinacions positives del Sol
(Primavera - estiu), lombra es projecta a la cara superior del quadrant. En
canvi per a declinacions negatives (tardor - hivern), lombra del Sol es
formar a la cara inferior. Per tant, cal disposar de la mateixa manera les
lnies horries en ambdues cares del quadrant.
Per aquest tipus de rellotge, les lnies zodiacals sn circumferncies
centrades en el punt on colloquem lestilet i de radi r = l cotan D on l
representa la longitud de lestilet i D la declinaci del Sol del dia
corresponent (taula 1).

Rellotges de Sol
Josep Masalles Romn

2003
Fig.4 Quadrant equatorial

Levoluci circular de lombra al llarg dun dia i el valor del radi poden
deduir-se fcilment de la figura 4, recordant que langle D ser constant al
llarg del dia.
Les ombres ms curtes corresponen als solsticis destiu i hivern, allargantse a mesura que ens apropem als equinoccis. Just en aquests dies, D=0, el
Sol es situa sobre lEquador, parallelament al quadrant i, per tant, projecta
un ombra indefinidament llarga.
En el quadrant del la figura 5 noms shan dibuixat tres circumferncies,
corresponents a Cncer i a les parelles Taurus-Virgo i Gemini-Leo que tenen
la mateixa declinaci (veure taula 1). Les corresponents als equinoccis, Aries
i Libra, no podem dibuixar-les ja que corresponen als moments que el Sol s
parallel al quadrant.
De la mateixa manera que per a les lnies horries, hem de dibuixar les lnies
zodiacals corresponents a la tardor-hivern a la cara inferior del quadrant.
Donada la simetria de les seves declinacions, els radis seran exactament els
mateixos que els de la cara superior, si hem collocat un estilet de la
mateixa longitud que lutilitzat a la part superior. Aix, dibuixarem altres
Rellotges de Sol
Josep Masalles Romn

2003
tres lnies zodiacals corresponents a Capricornius i a les parelles

Sagittarius-Aquarius i Scorpius-Pisces.
Fig.5 Lnies horries i zodiacals en el quadrant equatorial

A les fotografies segents es mostren unes maquetes de fusta dun
quadrant equatorial.
Foto 1. Quadrant equatorial muntat

sobre un horitzontal

Rellotges de Sol
Foto 2. Detall del quadrant equatorial
Josep Masalles Romn

2003
Foto 3. Detall del quadrant

equatorial sobre un horitzontal

equatorial
Quadrant horitzontal
En aquest tipus de rellotge, hem de collocar el quadrant sobre un pla
horitzontal; lestilet forma amb aquest pla un angle igual a la latitud del lloc
dubicaci. Sorienta de tal manera que lextrem inferior de lestilet quedi
cap el Sud. (figura 6)
Fig.6 Disposici del quadrant horitzontal

Rellotges de Sol
Josep Masalles Romn

2003
Per el traat de les lnies horries, disposarem la lnia de les 12 coincident

amb la meridiana. A partir della podem calcular la resta (figura 7). Lombra
corresponent al pla horitzontal OC s la projecci sobre aquest pla de la
lnia BC corresponent a la mateixa hora sobre el quadrant equatorial.
Fig.7 Traat de les lnies horries al quadrant horitzontal

De la figura 7 podem deduir tan = OC / OA = (AB tan H) / OA , i com
AB/OA = sin L, es dedueix que tan = sin L tan H.
Aix podem calcular els angles de separaci entre les lnies horries i la
meridiana sobre el pla horitzontal. Noms cal substituir L per la latitud del
lloc i anar variant langle H (angle corresponent al moviment horari sobre el
pla equatorial) de 15 en 15. Naturalment existeix simetria entre el
recorregut de lombra abans i desprs del migdia.
Per una latitud de 41.5 el resultat queda reflectit a la figura 8.

Rellotges de Sol
10
Josep Masalles Romn

2003
Fig.8 Lnies horries i zodiacals al quadrant horitzontal

Lombra recorre les lnies horries en sentit de les agulles del rellotge de
Oest a Est, com en el cas equatorial, per en canvi la separaci angular
entre les lnies horries no s constant com en aquell cas.
Tamb poden traar-se grficament les lnies horries, situant un quadrant
equatorial amb les seves lnies de 15 en 15 sobre el pla horitzontal,
separat un angle igual a la colatitud i unint el final de les lnies del
equatorial sobre la recta E-W amb el vrtex O sobre lhoritzontal.
Daquesta manera, obtenim la projecci daquelles sobre aquest pla. Aquesta
operaci representada a la figura 7 amb una lnia, pot repetir-se amb totes
les dems. A la foto 4 tamb es pot veure aquest procs.
Les lnies zodiacals no descriuen circumferncies, sin hiprboles que
depenen de la declinaci del dia considerat. La manera dobtenir aquestes
hiprboles queda reflectida a les figures 9 i 10 i es realitza punt a punt.
Aix, per exemple, en un dia determinat i en un moment donat, lombra
projectada t el seu extrem a C (figura 9). Per situar aquest punt C sobre el
pla horitzontal podem utilitzar les seves coordenades cartesianes OM i MC.
Rellotges de Sol
11
Josep Masalles Romn

2003
OM = l cos L + l cos
MC = l sin
On l s la longitud de lestilet, L la latitud del lloc i l i poden obtenir-se
mitjanant clculs trigonomtrics no massa complexos, per una mica
laboriosos de la segent manera:
l = l sin L / tan h
= + arc sin ( l cos L sin / l )
Per obtenir laltura h del Sol sobre lhoritz es necessita trigonometria
esfrica i lexpressi corresponent s
sin h = sin L sin D + cos L cos D cos H
Langle s lobtingut anteriorment per les lnies horries i H el
corresponent a les lnies equatorials. D s la declinaci.
Amb les equacions paramtriques (OM i MC) obtenim la posici del punt C
final de lombra per a cada hora i per a cada declinaci del Sol. Unint
aquests punts tindrem la lnia zodiacal corresponent a una declinaci donada.
Repetint el procs per a cada declinaci, obtindrem les 7 lnies que es
representen a la figura 8. Evidentment hi ha lnies zodiacals coincidents, ja
que tamb sn coincidents les seves declinacions (taula 1).
Per als equinoccis ( Aries-Libra ) la lnia zodiacal s una recta perpendicular
a la meridiana; per tant, marca la direcci E-W. Per al solstici destiu, quan
la declinaci s mxima, lombra ser la ms curta. Inversament, pel solstici
dhivern (declinaci mnima) la longitud de lombra ser la major de totes
(fig. 8 i 10).

Rellotges de Sol
12
Josep Masalles Romn

2003
Fig.9 Determinaci de les lnies zodiacals
Fig.10 Lnies zodiacals pel quadrant horitzontal

Rellotges de Sol
13
Josep Masalles Romn

2003
Foto 5. Orientaci del

quadrant horitzontal
Foto 6. Quadrant horitzontal
Foto 7. Detall de la
maqueta del quadrant
horitzontal
Foto 8. Rellotge horitzontal a lIES Escola

Industrial de Sabadell (Juny 1987)

Rellotges de Sol
14
Josep Masalles Romn

2003
Quadrant vertical orientat

En aquest tipus de rellotge, el quadrant est situat en un pla vertical
orientat en la direcci Est-Oest, s a dir, encarat exactament cap el Sud.
Lestilet forma amb el pla vertical un angle igual a la colatitud en direcci
Sud-Nord i, daquesta manera, s parallel a leix de rotaci terrestre
(figura 11)
Fig.11 Quadrant vertical orientat

Per traar les lnies horries, disposarem la corresponent a les 12 hores
verticalment des del punt de tall de lestilet amb el pla. A partir daquesta
lnia, anirem traant la resta de manera anloga a la del quadrant
horitzontal (figura 12).
Lombra corresponent a una hora sobre el pla vertical OC, s la projecci
sobre aquest pla de la lnia BC, que correspon a la mateixa sobre el quadrant
equatorial.

Rellotges de Sol
15
Josep Masalles Romn

2003
Fig.12 Traat de les lnies horries en el quadrant vertical orientat

Del triangle OAC observem que tan b = AC /AO. Per altra banda, del
triangle CAB, podem obtenir AC = AB tan H, i per ltim, del OBA, tamb
triangle rectangle com els anteriors, obtenim AB/AO = sin (90-L) = cos L
Per tant, tan b = AC / AO = AB tan H / AO = cos L tan H
Tenim que la separaci angular b de les lnies horries en relaci a la
vertical (migdia) depn de la latitud L i de langle horari H corresponent a la
variaci de lombra sobre el pla equatorial i que cal recordar que a cada hora
li correspon un angle H de 15.
Substituint L per la latitud i variant langle H de 15 en 15 des de 105
fins a 105 obtindrem els angles b corresponents a totes les lnies horries
del quadrant vertical orientat des de les 5 del mat fins a les 7 de la tarda.
Tamb pot realitzar-se la construcci grficament. Situem un quadrant
equatorial auxiliar, amb les seves lnies horries de 15 en 15 formant un
angle igual a la colatitud amb el pla vertical i unim el final de les lnies
horries equatorials sobre la recta E-W amb el punt O sobre el pla vertical,
obtenint, aix, la projecci daquelles sobre aquest pla. Aquesta construcci
grfica queda reflectida a la figura 12 per a una lnia i noms cal repetir el
procs anlogament per les dems.
Rellotges de Sol
16
Josep Masalles Romn

2003
Naturalment, en aquest quadrant, com en lequatorial i lhoritzontal, existeix

simetria entre les ombres projectades abans i desprs del migdia. En canvi,
al contrari que en els altres, lombra recorre el pla vertical en el sentit
contrari a les agulles del rellotge mecnic (figures 11 i 13) Per una latitud de
41,5 el resultat s el de la figura 13.
Fig.13 Lnies horries i zodiacals en el quadrant vertical orientat

Un cop dibuixades les lnies horries, passem a traar les zodiacals. En
aquest cas, com en lhoritzontal, sn hiprboles amb una excentricitat que
depn de la declinaci del Sol del dia considerat.
La forma de determinar les hiprboles pot apreciar-se a la figura 14 i es
realitza punt per punt, de la mateixa manera que hem vist per lhoritzontal.
El punt C representa lextrem de lombra OC projectada per lestilet OA, de
longitud l en un dia i una hora que el Sol s a una altura h sobre lhoritz.
Per situar aquest punt sobre el quadrant, utilitzem les seves coordenades
cartesianes OM i MC des del punt O. El pla auxiliar horitzontal est
dibuixat a lalada de lextrem A de lestilet.

Rellotges de Sol
17
Josep Masalles Romn

2003
Del triangle OMC dedum que MC = OM tan b, on b s langle OBA. I en ell

tenim OB =OA sin L = l sin L
Fig.14 Determinaci de les lnies zodiacals en el quadrant vertical orientat

Per altra banda, BM = DC. En el triangle CDA veiem que DC = DA tan h i en
el triangle DBA obtenim DA = AB / cos a = l cos L / cos a
Les coordenades de lextrem de lombra C sn OM i MC
OM = OB + BM = l sin L + l cos L tan h / cos a
MC = OM tan b
Per obtenir h (altura del Sol sobre lhoritz) i a (azimut del Sol) es
necessiten els segents clculs de trigonometria esfrica:
sin h = sin L sin D + cos L cos D cos H
tan a = (cos D sin H )/(sin L cos D cos H cos L sin D)
Coneixent la latitud del lloc L, la declinaci del Sol D pel dia considerat
(taula 1) i langle H ( corresponent a una determinada hora) podem calcular
Rellotges de Sol
18
Josep Masalles Romn

2003
laltura h i azimut a del Sol i, amb ells, les coordenades OM i MC de lextrem

de lombra C per un dia i una hora determinats.
Variant de nou langle H de 15 en 15, mantenint constant la declinaci del
Sol D, obtindrem els punts extrems de lombra per a cada hora en un dia
determinat. Unint aquests punts tindrem la lnia zodiacal corresponent al dia
considerat.
Repetint el procs per cada declinaci del Sol (taula 1) obtindrem les lnies
zodiacals que es representen en la figura 13 per una latitud de 41,5.
Com en el rellotge horitzontal, en aquest tipus de quadrant hi ha lnies
zodiacals coincidents que corresponen a iguals declinacions. Aix mateix, la
lnia corresponent als equinoccis (Aries-Libra) s perpendicular a la lnia de
les 12 hores i marca la direcci E-W.
En aquest quadrant les ombres curtes corresponen al solstici dhivern, quan
menor s la declinaci solar i la ms llarga al solstici destiu quan el Sol
assoleix la major declinaci (figura 15).
Fig.15 Lnies zodiacals en el quadrant vertical orientat en els solsticis i en

lequinocci

Rellotges de Sol
19
Josep Masalles Romn

2003
Foto 9. Quadrant vertical orientat

vertical
Quadrant vertical declinant

En aquest tipus de rellotge el quadrant est situat en un pla vertical per
orientat en sentit obliquo a la lnia Est-Oest. Lestilet es colloca, com en els
casos anteriors, parallel a leix de rotaci terrestre.
El seu disseny s bastant ms complicat que el dels quadrants orientats, ja
que en el declinant no existeix la simetria respecte a la lnia horria del
migdia que tenen els dems. Tanmateix, el seu estudi s important ja que s
estrany trobar edificis amb una paret orientada exactament cap el Sud.
Si la paret est massa declinada cap el sud-est o cap al sud-oest, servir
per poques hores dinsolaci. Conv, per tant, per un major aprofitament del
rellotge, que la paret estigui lo ms encarada cap el migdia que sigui
possible.
En primer lloc, necessitem conixer exactament lorientaci de la paret i,
per tant, hem de determinar el seu azimut, s a dir langle que forma la base
del pla de la paret amb la lnia Sud-Nord. Hem de traar la meridiana com
hem descrit anteriorment i mesurar langle que forma amb la paret. Lazimut
s mesura des del punt Sud de lhoritz cap a loest.
A la figura 16 es presenta un altre mtode per determinar lazimut de la
paret: Es colloca un semicercle graduat perpendicular a la paret i es penja
des del punt O un fil amb una plomada, de tal manera que formi amb la
Rellotges de Sol
20
Josep Masalles Romn

2003
vertical el mateix angle que ha de formar lestilet, la colatitud. Quan el Sol

passa pel meridi, desplacem el fil sobre el semicercle de manera que
lombra quedi projectada verticalment (OP). Aquesta ombra correspon a la
lnia horria de les 12 hores. Langle ap mesurat des del Sud cap loest s
lazimut de la paret. La posici del fil en aquest moment s la que haur de
tenir lestilet.
Fig.16 Determinaci de lazimut de la paret

Coneguts lazimut de la paret i la posici de lestilet, ja podem obtenir les
lnies horries.
A la figura 17 es representen els plans equatorials, horitzontal, vertical
orientat, vertical declinant i les projeccions sobre cadascun dells de lombra
corresponent a un angle horari H. Pel vertical declinant, la projecci s la
lnia OF que forma un angle d amb la lnia de les 12 hores, OC.
Lexpressi que dona langle d s la segent
cotan d = (sin ap / tan H cos L) (tan L cos ap )

Rellotges de Sol
21
Josep Masalles Romn

2003
Fig.17 Traat de les lnies horries en el quadrant vertical declinant

Per determinar les diferents lnies horries nhi ha prou en substituir ap
per lazimut de la paret, L per la latitud del lloc i variar H de 15 en 15.
Com exemple, el resultat per un azimut de la paret de 70 i una latitud de
41,5 queda representat a la figura 18.
Les lnies zodiacals es determinen de manera anloga a les del quadrant
vertical orientat amb lnica correcci que suposa lazimut de la paret. En
aquest cas, les coordenades de lextrem de lombra C des del punt D de
lestilet sn:
OM = (l sin L) + (l cos L sin ap tan h / sin (ap - a))
MC = OM tan d

Rellotges de Sol
22
Josep Masalles Romn

2003
Fig.18 Lnies horries i zodiacals en el quadrant vertical declinant per un

azimut de la paret de 70
Sn les mateixes expressions que pel vertical orientat amb la correcci de
lazimut de la paret, ap . Tamb en aquest cas, cal obtenir prviament
laltura, h, i lazimut, a, del Sol pel dia considerat utilitzant les expressions
ressenyades a lapartat anterior i procedir de manera anloga en el clcul i
dibuix de les 7 lnies zodiacals que queden representades en la figura 18.
Com lazimut de la paret s diferent de 90 (quadrant orientat), la lnia de
les 6 i de les 18 hores no s parallela a la direcci E-W, com en els dems
quadrants i la lnia zodiacal dels equinoccis (AriesLibra) no s perpendicular
a lhorria de les 12. Les altres lnies zodiacals sn hiprboles, corresponent
les ombres llargues als mesos de primavera i estiu i les curtes als de tardor
i hivern, com en el cas anterior.

Rellotges de Sol
23
Josep Masalles Romn

2003
Foto 11. Rellotge vertical declinant. IES del Valls (Sabadell) (1989-1990)
Foto 12. Rellotge vertical declinant. IES del Valls (Sabadell) (1989-1990)
Rellotges de Sol
24
Josep Masalles Romn

2003
Temps solar i temps oficial. Equaci del temps.

A ms a ms de les lnies horries i zodiacals, en alguns rellotges es
dibuixen altres lnies corbes que assenyalen el temps civil.
A la primera part, ja vam comentar que les lnies horries no marquen el
temps oficial, sin el temps solar vertader. Els rellotges mecnics i
electrnics mantenen un ritme de variaci constant prescindint dels
fenmens astronmics; en canvi, la marxa del Sol no s regular, avanant o
endarrerint el seu pas pel meridi segons lpoca de lany. En efecte, la
velocitat de translaci de la Terra al voltant del Sol no s constant donada
lexcentricitat de la seva rbita i, conseqentment, no coincideixen les
durades del dia solar i el dia civil.
Per tal devitar aquestes irregularitats, es va establir un temps solar mig,
prescindint del moviment solar vertader. El temps civil ve donat en funci
daquest temps solar mig. La diferncia entre ambds s lanomenada
equaci del temps, E = Hv Hm. Aquesta diferncia varia al llarg de lany
sense superar mai els 16m 24s. A la figura 19 es representa aquesta
variaci. A leix horitzontal es llegeix el valor de lequaci del temps E per a
cada dia. Sobre la corba, anomenada analema, ve assenyalat el primer i el
quinz dia de cada mes i en leix vertical es representa la declinaci del Sol.
Fig.19 Equaci del temps

Rellotges de Sol
25
Josep Masalles Romn

2003
Segons lpoca de lany, haurem de sumar o restar el valor dE a lhora solar

vertadera per obtenir lhora civil. Per llegir directament sobre el quadrant
el temps civil, pot dibuixar-se la corba lequaci del temps sobre les lnies
horries, com en els rellotges de les fotos 11 i 12.
Per no acaben aqu les diferncies entre el temps que marca el quadrant i
el temps oficial. Tant el temps solar vertader com el civil sn propis del lloc
i, en canvi, el nostre temps oficial unifica lhora en zones geogrfiques
relativament properes prenent com a referncia un meridi determinat.
Aix per exemple, una bona part del continent europeu segueix la mateixa
hora oficial.
Per tant, per obtenir lhora oficial caldr corregir lhora civil mitjanant la
diferncia de longitud geogrfica entre el lloc on subica el rellotge i el
meridi de referncia, que en el nostre cas s el de Greenwich. Una hora
correspon a 15 i, per tant, a 1 de longitud li correspondr 4 minuts. Per
exemple, en un quadrant situat a Vilanova i la Geltr, que est a una longitud
de 143 E, la diferncia amb el meridi de referncia s de 6m52s.
Sadopta com temps Universal, el corresponent al meridi de Greenwich, i es
divideix la Terra en fusos horaris de 15 centrats en el meridi de
referncia, que determina lhora oficial en aquest fus. I, a ms a ms, a
quasi tota Europa sha adoptat el conveni de sumar dues hores a la
primavera i lestiu i una hora a la tardor i lhivern al temps universal per
obtenir loficial.
En definitiva, per determinar el temps oficial a partir de les lnies horries
del quadrant (temps solar vertader), caldr efectuar les correccions
corresponents a lequaci del temps, a la longitud del lloc i afegir dues hores
a primavera-estiu i una a la tardor-hivern.
No hi ha dubte que lexactitud dels rellotges de Sol s bastant limitada, i
que actualment el seu s s purament decoratiu i nostlgic, per el seu
estudi, disseny i construcci tenen un gran valor educatiu per tots els
aprenentatges que shan de fer en relaci al moviment dels astres,
geometria i matemtiques.
La seva precisi no s molt bona, en efecte, per la majoria de les activitats
de la nostra vida quasi sempre poden esperar uns minuts. (:-)

Rellotges de Sol
26
Josep Masalles Romn

2003
Foto 13. Facultat de Cincies (UAB)
Foto 14. Caldetes
En ambds rellotges pot observar-se lanalema, corba que representa

lequaci del tems.
Determinaci de lorto i locs solar

Podem determinar lhora solar local de sortida i posta del Sol, s a dir lhora
de lalba i de la solpostada per un dia determinat amb lexpressi:
cos H = - tan L tan D
on H s langle horari, L la latitud i D la declinaci del Sol el dia considerat.
A la taula segent es representen les hores locals solars vertaderes de
lorto i locs, agrupades segons les dates digual declinaci
(aproximadament) i que corresponen les 7 lnies zodiacals que hem
representat anteriorment. Corresponen a una latitud de 4133 (Sabadell).
Data
aproximada
21 juny
Lnia zodiacal Smbol Declinaci

Cancer
21 juliol
21 maig
21 abril
21 agost
21 setembre
21 mar
21 octubre
21 febrer
21 novembre
21 gener
21 desembre
Leo
Gemini
Taurus
Virgo
Libra
Aries
Scorpius
Pisces
Sagittarius
Aquarius
Capricornius

Rellotges de Sol
Orto
Ocs
= 23.5
Angle
horari H
11214
4h 31m
19h 29m
= 20
10828
4h 46m
19h 14m
= 11.5
10008
5h 19m
18h 41m
90
6h
18h
=- 11.5
7951
6h 41m
17h 19m
= - 20
7131
7h 14m
16h 46m
=-23.5
6745
7h 29m
16h 31m
= 0
27
Josep Masalles Romn

2003
Bibliografia
No s fcil trobar bibliografia sobre la construcci de rellotges de Sol. A
les llibreries i a les biblioteques no sovintegen llibres que tractin de la
histria, tradici o art de construir quadrants solars. Tamb sn comptades
les revistes que han publicat articles sobre aquest tema.
A continuaci, es detalla una relaci darticles de revistes i llibres, alguns
dels quals poden trobar-se, amb certa dificultat, a les botigues i, altres,
exemplars nics i molt antics, que nicament poden consultar-se a la
Biblioteca de Catalunya, i que relacionem aqu pel seu gran valor histric i /o
artstic.
LLibres:
Alcaraz Mira, Enrique. Relojes de Sol para casas de campo y jardines.
Publicaciones del Ministerio de Agricultura 192. Madrid 1953.
Amades, Joan. Els rellotges de Sol. Art popular. Arxiu de tradicions
populars. Barcelona 1938.
Arfe y Villafae, Juan de. Varia Commesuracin para la escultura y
Architectura. Miguel Escribano. Madrid 1763.
Artissime. Cadrans solaires. ACS: Bouchet. Nyons 1989.
Artissime. 17 cadrans solaires dcouper plier. Ralisation: Gerard
Oudenot. Ledition du Lezard. St.-Jean-Pied-de-Port. 1996
Bertrn de Quintana, Miguel. El Sol en la mano. Estudio de iluminacin,
orientaciones y relojes solares. Mexico 1937.
Camus, Georges Gotteland, Andre. Cadrans solaires. CNRS Editions.
Paris 1993.
Carvalho de Costa A. Tratado compendioso deda fabrica e uzo dos relogios
do sol. Lisboa 1678.
Clavius, Chistophorus. Horologiorum hora descriptio. Aloysius Zanettus.
Roma 1599.

Rellotges de Sol
28
Josep Masalles Romn

2003
Embacher, Franz. Relojes de Sol. Teora y construccin. Promotora

general de estudios. Sevilla 1988.
Farr i Oliv, Eduard. (Gui, continguts i textos) Temps i rellotges.
Fundaci Caixa de Pensions. Museu de la Cincia. Barcelona 1985
Farr i Oliv, Eduard Segura i Capellades, Carme. 24 Rellotges i altres
instruments per la mesura del temps. Collecci Instruments Guix. Editorial
Gra. Barcelona 1989
Garnier, Enrico. Gnomonica. Teoria e practica de 4 orologio solare. Ultrico
Hoepli. Milano 1939.
Gregorio di San Francesco. Lombre illustrate o vero trattato di orologi a
sole. Francesco Buagui. Roma 1715.
Grup Zero. El dia i la nit. Observaci i estudi del moviment dels astres.
Editorial Serpa. Barcelona 1988.
Hilari dArenys de Mar. La vida i el Sol. Ed. Franciscana. Barcelona 1959.
Jenkins, Gerald Bear, Magdalen. Sundials & Timedials. Tarquin
Publications. Norfolk 1987.
Jones, Mablen - Adzema Robert. The great sundials cutout book.
Hawthorn Books, Inc. New York. 1976
Lpez de Arenas, Diego. Carpinteria de lo blanco y tratado de alarifes y
relojes de Sol. Madrid 1633.
Martinelli de Spoleto. Tratado de los relojes elementales. Madrid 1770.
Morat i Via, Salvador. Els rellotges de Sol del Peneds. Museu de
Vilafranca. 1993
Muhammad Ibn al Raqqam al-Andalus. Risala fi ilmal-zilal. (Estudios sobre
el tratadode Gnomonica de Ibn al Raqqam). Edicin, traduccin y comentario
de Joan Carandell. Universitat de Barcelona. Institut Mills Vallicrosa de
Historia de la Ciencia rabe. Barcelona 1988.
Odoli da Urbino, Muzio. De gli horologi solari. Venezia 1628.
Rellotges de Sol
29
Josep Masalles Romn

2003
Palau, Miquel. Rellotges de Sol. Histria i lart de construir-los. Ed. Mill.

Barcelona 1977.
Scanavacca, Bartolomeu. Novissima inventioneper dissegnare con
grandissima facilit e prestezza horologi solari italiani, babilonici e
francesi. Stameria del Seminario. Padua 1688.
Soler Gay, Rafael. Diseo y construccin de relojes de Sol. Mtodos
grficos y analticos. Colegio de caminos, canales y puertos. Demarcacin de
Baleares. Coleccin de Ciencias, Humanidades e ingeniera, n.29. Turner
Libros. Madrid 1989
Tosca, T.V. Tratado de la Gnomnica y de la teorica y practica de los
reloxes de sol. Hermanos de Orga. Valencia 1794.
Tsilkiovski, J.M. Estudio, diseo y construccin de relojes de Sol. Darhan
1997.
Unioni Astrofili Bresciani. Civici Musei di Scienze. Comune di Brescia.
Assessorato alla Culura. Annuario della Specola Cidnea per lanno bisestile
1992. Brescia 1992
Villarroya Lahoz, Serafin. Gnomonica. Arte de construir relojes de sol.
Libreria Berguer. Madrid 1932.
Revistes:
Agrupaci Astronmica de Sabadell. Relojes de Sol. Revista Astrum n.82.
Setembre 1988.
Agrupaci Astronmica de Sabadell. Societat catalana de gnommica..
Revista Astrum n.85. Mar 1989.
Farr i Oliv, Eduard. El reloj de Sol analemtico. Revista Astrum n.69.
Juliol 1986.
Girbau, Joan. Rellotges de Sol. Facultat de Cincies. Universitat Autnoma
de Barcelona. Novembre 1988.
Masalles Romn, Josep. Construccin de relojes de Sol (1 parte). Tribuna
de Astronoma n.3. Febrer 1986.
Rellotges de Sol
30
Josep Masalles Romn

2003
Masalles Romn, Josep. Construccin de relojes de Sol (2 parte). Tribuna

de Astronoma n.6. Maig 1986.
Masalles Romn, Josep. Stonehenge. Observatorio de piedra. Tribuna de
Astronoma n.28. Mar 1988.
Soler Gay, Rafael. El resurgir de los cuadrantes solares. Obra pblica
n.11. Primavera 1989.

Rellotges de Sol
31
Josep Masalles Romn

2003
Adreces web
Actualment es pot trobar molta informaci a Internet en relaci a lestudi,
disseny i construcci de rellotges de Sol. A continuaci, assenyalem algunes
adreces que poden ajudar a trobar informaci interessant. Tamb utilitzant
algun cercador com el google amb paraules clau com Rellotges de Sol,
Gnomnica, Sundials, Cadrans solaires o altres relacionades, podem trobar
infinitat dadreces web amb explicacions, fotografies, programes de clcul,
disseny, histria, etc.
http://www.gnomonica.org
http://www.sundials.co.uk/
http://sundials.org/
http://www.cpcug.org/user/jaubert/jsundial.html
http://kids.msfc.nasa.gov/Earth/Sundials/Sundials.asp
http://www.infraroth.de/slinks.html
http://www.analemma.com/
http://www.cadrans-solaires.org
http://web.fc-net.fr/frb/sundials/gb/defaut.htm
http://www.upmf-grenoble.fr/~agueda/cadsol/cadsol.htm
http://www.iap.fr/saf/comcadra.htm
http://www.britannica.com/clockworks/
http://www.cityline.it/cult/gnomonica.htm
http://www.cityline.it/cult/risul_shadows.htm
http://digilander.libero.it/McArdal/Bollettindici.htm
http://www.gencat.es/entitats/gnomo.htm
http://infomet.fcr.es/aao/rellsol.html
http://www.uv.es/metode/numero26/7_26.html
http://perso.wanadoo.es/ecarcole/Rellotge_de_Sol/
http://perso.wanadoo.es/ecarcole/ciencia.html
http://es.geocities.com/soliombra/biblioteca.htm
http://www.cult.gva.es/dgoiepl/AREA_EDUCACION/FORMACION_DEL_P
ROFESORADO/sfp2002/sfp_2paf/paf_4_accions_singulars/paf_7_accion
s_especifiques/JORNADAS_MATEM%C3%81TICAS/talleres/3.pdf
http://www.rog.nmm.ac.uk/leaflets/equation/equation.html#Anchor2
http://ecco.bsee.swin.edu.au/chronos/sundial.html
http://www.napora.hu/
http://home.iae.nl/users/ferdv/compute.htm
http://www.xtec.es/~jmasalle

Rellotges de Sol
32
Josep Masalles Romn

2003

Rellotgesol

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Rellotgesol

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Disseny i construcci de Rellotges de Sol

Tipus de quadrants solars

Material per al professorat

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

2) Horitzontal: El pla s parallel a lhoritz. El gnmon forma amb

Lnies horries i lnies zodiacals

Material per al professorat

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Taula 1. Declinacions aproximades del Sol per a cada mes, al comenament

Determinaci de la meridiana i de la latitud del lloc

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Fig.1 Determinaci de la meridiana

Fig.2 Determinaci de la latitud

Material per al professorat

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Material per al professorat

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Fig.3 Quadrant equatorial

Material per al professorat

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Fig.4 Quadrant equatorial

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

tres lnies zodiacals corresponents a Capricornius i a les parelles

Fig.5 Lnies horries i zodiacals en el quadrant equatorial

Foto 1. Quadrant equatorial muntat

Material per al professorat

Foto 2. Detall del quadrant equatorial

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Foto 3. Detall del quadrant

Foto 4. Detall del quadrant

Fig.6 Disposici del quadrant horitzontal

Material per al professorat

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Per el traat de les lnies horries, disposarem la lnia de les 12 coincident

Fig.7 Traat de les lnies horries al quadrant horitzontal

Material per al professorat

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Fig.8 Lnies horries i zodiacals al quadrant horitzontal

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Material per al professorat

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Fig.9 Determinaci de les lnies zodiacals

Fig.10 Lnies zodiacals pel quadrant horitzontal

Material per al professorat

Josep Masalles Romn

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Foto 5. Orientaci del

Foto 6. Quadrant horitzontal

Foto 8. Rellotge horitzontal a lIES Escola

Material per al professorat