Mecanizado basico -cata- por_CF 09/03/11 10:18 Pgina 1

Mecanitzaci bsica
Esteban Jos Domnguez - Julin Ferrer

Unitat 4

El taller
dautomoci

ara coneixerem...
1. El taller
2. Eines i equips del taller
3. Riscos dels tallers de manteniment
de vehicles
4. Normes de prevenci i protecci
5. Equips de protecci individual (EPI)
6. Senyalitzaci
PRCTICA PROFESSIONAL
Organitzaci de les eines i el lloc de treball
Tractament de residus del taller
delectromecnica
MN TCNIC
Normes bsiques dels equips de protecci
individual

i en acabar aquesta unitat...

Coneixers la distribuci, les eines i els equips
del taller de manteniment de vehicles.
Sabrs quins sn els riscos ms comuns
als tallers i coneixers les seves mesures
preventives.
Estudiars les normes de prevenci i protecci
utilitzades en les operacions de manteniment
i reparaci.
Coneixers i utilitzars lequip de protecci
de seguretat adequat a cada treball.
Identificars els senyals ms utilitzats
als tallers.

El taller dautomoci

CAS PRCTIC INICIAL

situaci de partida
En Josep, en Joan, en Jess i lArnau sn alumnes dun IES de
Tarragona; en Josep i en Joan estudien el mdul de grau mitj
dElectromecnica i en Joan i lArnau, el mdul de Carrosseria.
Els quatre sn amics i sestan plantejant formar una empresa de
reparaci de vehicles quan finalitzin els seus estudis.
Lempresa subicaria al Polgon del Tur, on el pare del Josep t
una nau industrial de 500 m2, que actualment es troba lliure i
estan disposats a llogar-lhi.
Lactivitat empresarial es dedicaria a reparacions delectromecnica i carrosseria. Els quatre companys pensen que a lempresa
han de tenir clares totes les responsabilitats de cada un i, de
forma inicial i provisional, es reparteixen les tasques i les responsabilitats principals: en Josep i en Jess, que estudien Carrosseria, es dedicaran als treballs de reparaci de carrosseria; en
Josep, de la secci de xapa, i en Jess, de la secci de pintura.
En electromecnica, formarien dues seccions: en Josep es responsabilitzaria dels treballs de mecnica (direcci, frens, embragatges, canvis manuals, etc.), mentre que lArnau es responsabilitzaria dels treballs amb equips de diagnosi, climatitzaci, so, etc.
El treball de disseny el realitzen de forma individual, cada un en
la seva rea, per a desprs reunir-se els dos de carrosseria i els
dos delectromecnica. Finalment, els quatre amics realitzen
una posada en com de tot el projecte.

estudi del cas

Abans de comenar a llegir aquesta unitat de treball, pots respondre les dues primeres preguntes. Desprs, analitza cada
punt del tema, amb lobjectiu de respondre la resta de preguntes daquest cas prctic.
1. Pot ser viable una empresa de reparaci de vehicles formada per quatre alumnes de cicles formatius?

3. Penses que els alumnes shaurien de formar dos o tres

anys en una empresa per tenir suficient experincia
laboral, abans de formar la seva prpia empresa?

2. Creus que els alumnes coneixen totes les eines que es

necessiten en un taller de reparacions?

4. Dels quatre alumnes, segons shan distribut les tasques, qui podria realitzar millor la recepci dels clients?

Unitat 1

1. El taller
per saber-ne ms
Legislaci
Lactivitat industrial i la prestaci
de serveis als tallers de reparaci
de vehicles autombils, dels seus
equips i components, es regulen al
Reial Decret 1457/1986, de 10 de
gener.

El taller s lespai dedicat a la reparaci i el manteniment de vehicles. Aquest espai consta, al seu torn, de diferents zones per a la realitzaci de les diverses activitats professionals. Aix, per exemple, un taller dautomoci tipus consta de les
segents zones en funci de la seva branca dactivitat:
Mecnica. Per a treballs de reparaci o substituci en el sistema mecnic del
vehicle, incloses les seves estructures portants i els equips i elements auxiliars.
Electricitat. Per a treballs de reparaci o substituci en lequip elctric del vehicle, tant el bsic de lequip motor com els auxiliars denllumenat, senyalitzaci, condicionament i instrumental dindicaci i control.
Carrosseria. Per a treballs de reparaci o substituci en elements de carrosseria no portants, guarnicioneria i condicionament interior i exterior.
Pintura. Per a treballs de pintura, revestiment i acabat de carrosseries.
Els tallers tamb es poden classificar en dos tipus, atenent a la seva relaci amb
els fabricants de vehicles i dequips i components, i poden ser:
Tallers genrics, o independents. Els que no estan vinculats a cap marca que
impliqui un especial tractament o responsabilitat.
Tallers oficials de marca. Els que estan vinculats a empreses fabricants de vehicles autombils o dequips o components, nacionals o estrangers.

Figura 1.1. Taller de mecnica.

La famlia professional de transport i manteniment de vehicles es dedica a la reparaci i el manteniment de tot tipus de vehicles a motor: motocicletes, autombils, vehicles industrials, autobusos, tractors, etc. Per aquest motiu, depenent
de locupaci per a la qual estiguin destinats, els tallers tindran unes caracterstiques prpies o unes altres.
Com a norma general, el taller sha de dissenyar seguint les recomanacions segents:
Les mquines fixes: elevadors, trepants de peu, esmeriladora, bancs de treball,
etc. han destar collocats en zones que no impedeixin el pas ni a vehicles ni a
operaris. Al mateix temps, han de disposar dun espai circumdant suficient per
treballar-hi amb seguretat i comoditat.

per saber-ne ms
Installaci elctrica
La installaci elctrica del taller ha
de complir la normativa vigent. Les
preses de corrent han destar normalitzades per a les caracterstiques del taller en qu es trobin (taller de pintura, xapa, motor, etc.).
La protecci de la lnia es realitza
amb diferencials i automtics
adaptats a la tensi i la intensitat
de la presa.
Els punts de corrent disposen de
preses de 230 V i/o 400 V, i excepcionalment 12 V o 24 V per a connexions de lmpades porttils.

La illuminaci del taller en el seu conjunt ha de ser apropiada i sha daprofitar la llum natural tan com sigui possible.
Els llocs o les zones dedicades a treballs que requereixin ms illuminaci shan de
dotar dequips dilluminaci elctrica (porttils o fixos).
La ventilaci ha de ser adequada per renovar laire del taller, i pot ser natural,
per finestres o claraboies, o b forada, per extractors i ventiladors.
El taller ha de disposar de connexions elctriques i pneumtiques.
Tamb es disposar dequips dextracci de gasos per a motors i soldadures.
El taller en el seu conjunt haur de complir la normativa de seguretat i higiene
en tots els aspectes: sls antilliscants, lavabos adequats, extintors, etc.
A ms, el taller ha de disposar duna dotaci adequada pel que fa a equips, estris
i eines, que permeti oferir una garantia de qualitat en els treballs, aix com una
rendibilitat en el negoci.

Mecanizado basico -cata- Ud01_01 Tecn. Mecanizado 09/03/11 11:15 Pgina 9

El taller dautomoci

2. Eines i equips del taller

Al taller dautomoci, la dotaci deines, estris i equips ha de ser suficient
per poder realitzar els diferents treballs de reparaci i manteniment. Atesa
la multitud deines i equips existents al mercat, farem una breu enumeraci
dels ms caracterstics. Per al seu coneixement, els dividirem en els grups segents:

EINES
MANUALS

EINES
MECNIQUES

EQUIPS

Muntatge i
desmuntatge
Desbast i tall
Medici i
comprovaci

Subjecci, fixaci i
extracci
Copejament i
martelleig
Estris especfics

Porttils
Fixes

Figura 1.2. Caixa deines.

cas prctic inicial

Cada un ha de realitzar un llistat
amb les eines mnimes que necessita per a la seva rea o secci

Manteniment i diagnosi
Grans equips

2.1. Eines manuals

Dins daquest grup senquadren totes les eines de treball en el maneig de les
quals s el propi operari el que realitza lesfor principal. Per exemple, sn
eines manuals els martells, les claus fixes, les alicates, la clau dinamomtrica, etc.
Eines manuals per al desmuntatge i muntatge
Sn eines que permeten el desmuntatge i el muntatge de les diferents peces a travs del seu sistema duni mitjanant lesfor realitzat per loperari. Les eines manuals ds ms com sn:
Claus fixes
Sutilitzen sobre cargols i femelles de cap hexagonal i quadrat. Es fabriquen en
acer al crom-vanadi i altres aliatges. La femella es fixa entre les dues cares oposades del cap del cargol per permetren el gir.
Les claus es classifiquen per la distncia entre les seves boques. Aquesta distncia
sindica en mm (per exemple, 12) (Figura 1.4) o en polzades (1/2).
Les claus fixes ms utilitzades van des de la 4-5 a la 30-32. El nmero indica la
mesura en mm que t lobertura de la clau.
Aquesta eina sha dempnyer amb el palmell de la m. Daquesta manera sevita
que, en cas que leina patini, loperari es colpegi a la m o als artells. En cas que
lesfor sigui de tirada, es realitzar subjectant la clau amb la m sense fer servir el
dit gros.

Figura 1.3. Claus fixes.

12 mm

a Figura 1.4. Boca de la clau fixa de

12 mm.

Unitat 1

10

Claus destrella
Sn similars a les claus fixes, amb la diferncia que aquestes sn tancades. El cap
de la clau pot tenir sis o dotze costats per ajustar al cap del cargol.
Grcies al fet que el seu cap est tancat, aquestes claus permeten una millor fixaci
dels cargols que les claus fixes. Nexisteixen de diversos tipus, per les ms usades
sn: les claus destrella planes, colzades, de mitja lluna i amb carraca (Figura 1.5).
Figura 1.5. Clau destrella plana
i colzada.

Claus destrella obertes

Sn claus destrella reforades al cap i amb una obertura que eviten el risc darrodoniment del cap del cargol o manegueta (Figura 1.6). Les claus destrella obertes permeten treballar en candeles, maneguetes de frens, etc.
Claus mixtes

a Figura 1.6. Clau destrella oberta.

Consisteixen en una clau que t una boca fixa plana i una altra destrella. Les
dues boques de la clau sn de la mateixa mida (Figura 1.7).
Claus de tub
Sn claus en forma de tub que als extrems tenen dos caps hexagonals de diferent
mida (Figura 1.8). El gir daquesta clau saconsegueix a travs de claus fixes o ajustables.

Figura 1.7. Clau mixta.

El cos porta mecanitzats dos orificis que permeten que dins seu es pugui introduir una barra metllica per produir el gir de la clau.
Claus de pipa

Figura 1.8. Clau de tub.

Sn similars a les claus de tub, per es diferencien en el fet que aquestes sn colzades i tenen el cos cilndric. Les seves dues boques sn de la mateixa mida (Figura 1.9).
En la boca curta, a la part superior, porten practicat un orifici que permet introduir una clau de tipus Allen o Torx.
Claus de vas
Sn claus cilndriques de 6, 8 o 12 cares de diferents mides i altures. Les claus porten marcat un nmero que indica la mesura de la distncia entre les cares oposades de la femella o el cargol (en mm o polzades).

Figura 1.9. Clau de pipa.

Les claus de vas es comercialitzen en maletins, amb les seves carraques i manerals; cada vegada sn ms usades i estan substituint les claus fixes planes i les de
tub.

Figura 1.10. Claus de vas.

Figura 1.11. Reductor per a claus de vas.

El taller dautomoci

11

Laccionament de la clau de vas es produeix amb lestri que hi encaixi a linterior dun orifici quadrat que porta a la part oposada. Els quadrats daccionament
es mesuren en polzades i existeixen reductors dacoblament duna mesura o una
altra.
Els estris daccionament poden ser (Figura 1.12):
Carraques.
Mnecs articulats i desplaables.
Filaberquins.
Allargadors, articulacions i reductors.
Claus de creu, etc.

Figura 1.12. Estris daccionament.

Tots aquests elements daccionament es poden subministrar en un conjunt format

per aquestes ms les claus de vas Torx i Allen (Figura 1.13).

per saber-ne ms
Clau dinamomtrica
La clau dinamomtrica disposa
dun sistema de regulaci que
permet donar el parell de subjecci adequada a les femelles i els
cargols. A la clau dinamomtrica
es poden installar els diferents tipus de claus de vas.

Figura 1.14. Clau dinamomtrica.

Figura 1.13. Joc de claus de vas amb carraca.

Les claus de vas es fabriquen en dues qualitats diferenciades: en treballs

normals, susen claus de crom-vanadi i molibd; i per a treballs de grans esforos, sutilitzen claus dimpacte, ms robustes i fortes que les anteriors
(eines pneumtiques, destorgolpe, etc.). Aquestes claus, a simple vista, es
diferencien pel color: les primeres tenen un color cromat i dacabat llis,
mentre que les segones tenen un aspecte ms rugs i sn de color negre mat
(Figura 1.15).

a Figura 1.15. Claus de vas dimpacte reforades.

Unitat 1

12

Claus Allen i Torx

Les claus dAllen estan formades per una barra hexagonal de principi a fi, amb
una mesura exterior (en mm) que coincideix amb la distncia entre les cares
oposades.
a

Aquestes claus disposen dun costat curt i un altre de llarg, que serveix de palanca per al gir.

Figura 1.16. Joc de claus dAllen.

Les claus de Torx sn de forma similar a les claus Allen, amb la diferncia que
el cos daquestes s cilndric i que als seus extrems porta mecanitzat el cap de
tipus Torx que servir com a fixaci al cargol. El cap t forma destrella de sis
puntes.
a

Figura 1.17. Joc de claus de Torx.

Claus ajustables
Es caracteritzen per poder-se adaptar a diferents mesures de cargols i femelles. Les
ms conegudes sn la clau anglesa, la clau de grifa i la clau de cadena.
Clau anglesa. Consisteix en una clau amb dues boques paralleles, una de fixa i
una altra de mbil, que permeten variar la mesura del cap de la clau. El desplaament de la boca mbil es realitza grcies a un cargol helicodal sens fi (Figura 1.18).

Figura 1.18. Clau anglesa.

Figura 1.19. Clau de grifa.

La fixaci dun cargol amb la clau anglesa sha de realitzar de manera que la fora recaigui sobre la part fixa de la clau.
Clau de grifa. Permet subjectar superfcies arrodonides a travs de dues mandbules paralleles, una de fixa i una altra de mbil. Les mordasses sajusten a
travs dun cargol sens fi que dna moviment a la boca mbil (Figura 1.19).
Aquest tipus de claus noms poden treballar en una direcci.
Clau de cadena. Subjecta perfils arrodonits per lacci duna cadena regulable
i de les seves estries (clau de filtres) (Figura 1.20).
Tornavisos
Permeten el gir dels cargols a travs del mecanitzat de la seva punta. Els tornavisos no permeten una gran fixaci degut a la seva escassa palanca.

Figura 1.20. Clau de cadena.

Els tornavisos ms comuns sn els plans i els destrella (Figura 1.21), encara que en carrosseria sutilitzen amb assidutat els tornavisos amb puntes
Torx i XZN.

Figura 1.21. Joc de tornavisos destrella (Philips) i plans.

El taller dautomoci

13

Eines manuals de desbast i tall

La funci de les eines de desbast s la de desgastar i afinar la superfcie de les peces a mecanitzar, mentre que la funci de les eines de tall s permetre separar les
peces a travs de diferents tipus de tall.
Com a eines de desbast, la ms important s la llima, de la qual nexisteixen diverses mides; i, com a eina de tall, coneixem entre altres les serres, les tisores, les
cisalles, etc.
Llimes
Sn platines dacer trempat extradur que porten tallades a la superfcie una srie de dents tallants que permeten larrencada descapadures en el seu sentit
davanada. Nexisteixen de diferents formes i mides, entre les quals destaquem
les llimes planes, de mitja canya, triangulars, quadrades, rodones, etc. (Figura
1.22).

Figura 1.22. Joc de llimes.

Figura 1.23. Serra de m.

Figura 1.24. Tisores.

Figura 1.25. Cisalles manuals.

Figura 1.26. Metre flexible.

Serra de m
Aquesta eina realitza el tall de les peces per arrencada descapadures mitjanant
el moviment alternatiu de la fulla de serra. Est composta bsicament per dues
parts: larc de serra i la fulla (Figura 1.23).
Tisores
El tall de les tisores manuals es realitza per cisallament entre les dues fulles de les
tisores. Sutilitzen per a petits talls de paper, cartr, etc.
Cisalles manuals
Estan fabricades en acer dalta qualitat. Permeten el tall de xapes de petites espessors (de fins a ms o menys un millmetre despessor).
Tamb sn eines de tall els cisells, les ganivetes (cter), les broques, etc.
Eines de mesurament i comprovaci
Sn els instruments de mesura o estris usats per mesurar i comparar peces. Els ms
utilitzats sn: el calibre, el micrmetre i el rellotge comparador.
Altres estris o eines de mesurament i comprovaci sn:
Claus dinamomtriques.
Esquadres, regles, marbre dajustador.
Gonimetres.
Manmetres.
Dinammetres.

Figura 1.27. Calibre o peu de rei.

Unitat 1

14

Eines de subjecci, fixaci i extracci

Les eines de fixaci i subjecci permeten fixar o subjectar les peces mentre shi
est realitzant una operaci de mecanitzaci. Tamb serveixen de fixaci en els
desmuntatges i muntatges de peces.
Les eines de subjecci, fixaci i extracci ms utilitzades sn les alicates, les mordasses, els cargols de banc i els extractors.

a Figura 1.28. Alicates amb puntes

intercanviables.

Alicates
Sn eines de fixaci formades per dos braos articulats que realitzen la subjecci
grcies a la fora que simprimeix sobre les seves palanques.
Les alicates ms utilitzades sn: alicates universals, delectricista, de boques planes, de
boques rodones, de tall, dextracci danells de retenci (Figura 1.28), regulables, etc.

Figura 1.29. Alicates universals, de tall i de puntes.

Mordasses
Les mordasses subjecten o fixen les peces grcies a la pressi generada per les seves palanques. Permeten la regulaci de lobertura de la mordasses i el seu bloqueig (Figura 1.30).

cas prctic inicial

Cargol de banc
Consisteix en un element de fixaci que serveix per subjectar peces petites al banc
de treball. Est fabricat dacer i disposa de dues mordasses, una de fixa i una altra de
mbil, que es desplacen per un fuset accionat manualment (Figura 1.31).

Al taller delectromecnica es pot

collocar un lloc de treball amb
un cargol de banc que utilitzar
principalment en Josep, a la secci de mecnica.

Extractors
Els extractors sn eines dissenyades per desmuntar peces unides per pressi: rodaments, rtules, pinyons, etc. (Figura 1.32). Es fabriquen amb acer i sn molt resistents a la pressi i a la tracci.

Figura 1.30. Mordasses.

Figura 1.31. Cargol de banc.

Figura 1.32. Extractors.

El taller dautomoci

15

Eines manuals de copejament i martelleig

Sn totes les eines que sutilitzen per colpejar o que susen colpejant-les.

a)

Martells
Es fabriquen de diferents materials i geometries segons ls al qual estiguin destinats (Figura 1.33). Poden ser:
Martells dacer; de bola, quadrats, etc.
Martells de goma o maa, poden ser de fusta, plstic o nil.
Martells de xapista; plans i amb diferents superfcies per aplanar (Figura 1.33b),
picar, recalcar, etc.

b)

Els martells sempren per colpejar estris o directament per colpejar les peces.
Tornavs dimpacte (destorgolpe)
Aquesta eina disposa dun mecanisme que transforma el cop que es realitza al damunt seu en un gir brusc de la seva boca. La boca de leina s un cub dacoblament normalitzat que permet el muntatge de diferents puntes: planes, Torx, estrella, etc.

Figura 1.34. Destorgolpe.

a Figura 1.33. a) Martells de goma.

b) Martell de xapista.

Figura 1.35. Cisells.

Cisells i burins
Els cisells o burins permeten realitzar talls o practicar fenedures grcies al fil
que porten en un dels extrems. A ligual que els botadors, es colpegen amb
martells.
Botadors
Els botadors es colpegen amb els martells i sempren per extraure passadors o peces; per exemple, per extraure leix de la frontissa duna porta.
Contrapunxons
Els contrapunxons es fan servir per marcar peces mitjanant cops (generalment,
centres de broques).
Existeixen models denominats dimpacte que no necessiten ser colpejats. Aquests
models disposen dun mecanisme percutor que actua sobre el contrapunx realitzant un cop suficient per marcar les peces.

Figura 1.36. Joc de botadors.

Figura 1.37. Contrapunxons.

per saber-ne ms
Estris especfics
Els estris especfics sn eines especials fabricades exclusivament
per realitzar una funci determinada. Algunes daquestes eines
sn comercialitzades pels fabricants, mentre que altres sn fabricades al taller segons loperaci que shagi de realitzar.

Unitat 1

16

Eines manuals passives

cas prctic inicial

En Joan, el responsable de carrosseria en el projecte, ha dadquirir
un joc de tassos, tratxes i palanques per als treballs de desabonyegament.

Les eines manuals passives serveixen al xapista com a suport o sola en la reparaci i el conformat de la xapa.
Aquestes eines es fabriquen en acer forjat de gran resistncia a la percussi.
Com a eines manuals passives, podem destacar els tassos, les tratxes i les palanques.
Tassos
Els tassos sn masses dacer fabricades amb formes capaces dacoblar-se als diferents dissenys dels plafons de xapa.
El tas serveix com a sola i es colloca a la part posterior del plaf de xapa per tal que,
mitjanant el copejament del martell, es conformi la xapa a la seva forma primitiva.
Segons la seva forma, els tassos poden ser: en falca, en coma, amb cares arrodonides,
en forma de rail, de tal, en forma de sola, amb cara ovalada, en forma de C, etc.

Figura 1.38. Tassos.

Figura 1.39. Tratxes.

Tratxes
Serveixen per conformar les zones deformades de la xapa amb la finalitat de recuperar la seva forma primitiva, principalment arestes, contorns, depressions, etc.
Per un extrem, es colpegen amb el martell i per laltre, mitjanant la seva forma
(plana, arrodonida, en falca, etc.) sacoblen a la pea per a la seva conformaci.
Palanques
Les palanques sutilitzen per ajudar al desmuntatge de les peces o per al desabonyegament dels plafons de xapa en llocs de difcil accs.
Aquesta eina treballa mitjanant la palanca que es realitza amb la prpia eina.
a)

d Figura 1.40. a) Palanques. b) Desmuntables.

b)

El taller dautomoci

17

2.2. Eines mecniques

Als tallers dautomoci existeixen mquines ls de les quals s necessari per les
diferents tcniques que shi treballen. Aquestes mquines es poden classificar en
dos grups:
Eines mecniques porttils.
Eines mecniques dubicaci fixa.
Les eines mecniques necessiten una font denergia per al seu funcionament.
Aquesta font denergia pot ser elctrica, hidrulica o pneumtica.
La connexi de les eines mecniques amb la font denergia es realitza mitjanant
endolls i connectors rpids o mitjanant una preinstallaci fixa, com en el cas de
les eines mecniques dubicaci fixa.
Eines mecniques porttils
Les eines mecniques porttils permeten dur a terme els diferents treballs del taller grcies a una font denergia o alimentaci que disminueix lesfor a realitzar
per loperari. Les eines mecniques ms utilitzades als tallers dautomoci poden
ser elctriques o pneumtiques.
Entre les eines mecniques porttils ms importants podem destacar el trepant
pneumtic o elctrica, lescatadora pneumtica o elctrica, la radial, la rebladora
pneumtica, la serra pneumtica, la serra de vaiv, la pistola pneumtica dimpacte, etc.

a Figura 1.41. Preses de corrent i in-

terruptors automtics de la installaci elctrica.

cas prctic inicial

s molt important decidir el tipus
daccionament de les eines porttils, pneumtic o elctric, per calcular la mida del compressor. En
Joan i en Jess, responsables del
taller de carrosseria, han de decidir
el tipus daccionament de les mquines descatar, trepants, etc.

Figura 1.42. Trepant, pistola dimpacte i rebladora pneumtica.

Eines mecniques dubicaci fixa

a

Figura 1.43. Trepant de columna.

Figura 1.44. Electroesmeriladora.

Les eines mecniques dubicaci fixa se situen en llocs estratgics del taller
amb la finalitat de treballar-hi sense necessitat moure-les. Faciliten el treball
a loperari en operacions de mecanitzat que no requereixen el treball sobre el
vehicle.
Dins daquest tipus deines trobem el torn, el trepant de columna o sobretaula, lelectroesmeriladora, el compressor de molles de suspensi hidrulic,
etc.
Aquest tipus deines han de disposar de sistemes de seguretat que permetin evitar
o disminuir els riscos de lesi durant la seva utilitzaci. Els dispositius de seguretat ms comuns sn les pantalles, els resguards i els dispositius de parada demergncia.

Unitat 1

18

2.3. Equips
Al taller existeixen molts i molt diversos equips dedicats a la reparaci i el manteniment de vehicles. Els equips es poden agrupar en equips de manteniment i
diagnosi i en grans equips.
Equips de manteniment i diagnosi
Sn aparells destinats a realitzar funcions especfiques de manteniment en els vehicles.
Com a equips de manteniment i diagnosi podem destacar lestaci de crrega daire condicionat, lequilibradora de rodes, la muntadora de rodes, els bancs de diagnosi, lalineador de direcci, el regloscopi, etc.
Aix mateix, al taller sutilitzen altres equips de manteniment, com el recuperador doli, la rentadora de peces, etc.
Grans equips
Aix es denomina la dotaci dequips de crrega i transport que sutilitzen per a la
reparaci i el manteniment de vehicles al taller. Aquests equips permeten lelevaci o la subjecci dels vehicles o conjunts mecnics per tal de facilitar-ne el desmuntatge i el muntatge.
Entre els grans equips, podem destacar els elevadors, els gats hidrulics, les taules
elevadores, les grues, les bancades, etc.
a Figura 1.45. Gat hidrulic elevador de vehicles.

Figura 1.46. Gat hidrulic per a

lextracci de conjunts mecnics.

Dins dels grans equips, tamb podem incloure els destinats a generar energia tant
pneumtica com elctrica, com per exemple, generadors elctrics, compressors
daire, etc.

Figura 1.47. Alineador de direcci, recuperador doli i elevador.

El taller dautomoci

19

2.4. Manteniment deines i equips

La utilitzaci deines i equips en la reparaci de vehicles implica que hagin de tenir un manteniment. Aquest manteniment dependr del tipus deina o equip i de
ls que se li doni.
Les eines manuals han destar sempre netes i exemptes de greixos; a ms, han de
trobar-se collocades al seu lloc dubicaci. Qualsevol eina que estigui deteriorada per desgast o per s inadequat sha de substituir per una altra de nova.
c

Les eines mecniques necessiten un manteniment ms exhaustiu, ja que disposen

duna font denergia externa que els fa funcionar.
A les eines elctriques, com trepants, radials, etc. sha de prestar especial atenci al fet que els cables i els endolls estiguin en perfecte estat; en cas contrari,
shan de reparar o substituir.
Ls daquestes eines fa deteriorar les seves escombretes. Les escombretes no requereixen manteniment (llevat de la neteja); per aix, quan es trobin desgastades, shauran de substituir.
A les eines pneumtiques, el manteniment es redueix a la neteja de filtres daire i decantaci daigua de la installaci i al greixatge peridic dels mecanismes interns. Aquest greixatge es pot realitzar manualment o b mitjanant un
sistema de greixatge installat a la prpia installaci pneumtica.
Amb ls daquestes eines, es deteriora el sistema dacoblament rpid. En cas de
prdua daire, shauran dinstallar endolls rpids nous.
Pel que fa als equips de manteniment i diagnosi, el manteniment s previst pel fabricant al seu manual de funcionament i dependr de lequip en qesti.
En els equips que incorporen unitats electrniques i software, el manteniment que
solen tenir s lactualitzaci del software i el calibratge amb equips apropiats dels
sensors de preses de dades. En els grans equips, com compressors, elevadors, grues, etc., el manteniment es tradueix en la substituci o la neteja de filtres i en la
verificaci i la realitzaci dels nivells hidrulics corresponents.
En equips hidrulics o pneumtics en qu existeixin prdues doli o aire, shauran
de substituir peridicament els retenidors o anells trics destanquitat. Com a norma general, en els equips hidrulics no s convenient barrejar diferents olis o fluids. Els grans equips tamb solen disposar dengreixadors per a les seves articulacions. Per mitj daquests engreixadors, sinjectar peridicament greix a pressi
per a la correcta lubricaci del mecanisme.

Figura 1.48. Armari-plaf deines.

per saber-ne ms
Mesures de seguretat
de les mquines
Resguards de seguretat: sn mitjans de protecci per impedir que
les persones accedeixin a punts de
perill de la mquina. Poden ser regulables o denclavament.
Dispositius de seguretat:
Detector de presncia: det
el moviment o lactivitat quan
la mquina detecta la presncia duna persona dins del lmit
de seguretat.
De moviment residual: la
mquina no permet lobertura
fins al cessament total de moviment.
De retenci mecnica: ret
mecnicament una part perillosa de la mquina en moviment, mitjanant un obstacle:
la falca passador.
De comandament a dues
mans: requereix ambdues mans
per accionar la mquina, evitant
aix que loperador pugui patir
aixafament de les mans, per exemple en el cas de premses.

Unitat 1

20

2.5 Perills que poden generar les mquines del taller

Les mquines utilitzades en el manteniment de vehicles poden ser perilloses durant
el seu funcionament. Segons la seva naturalesa, els riscos es poden classificar en:
Risc

Perill mecnic

Naturalesa
Poden produir lesions degudes, principalment, als elements mbils de la
mquina o a les peces del material amb qu es treballa. Es poden concretar en: tall o seccionament, cisallament, aixafament, enganxada, agafament o arrossegament, punxonament, fricci o abrasi i projecci de
fluid a alta pressi.
Poden produir lesions greus, fins i tot la mort. Tamb poden produir cremades internes i/o externes.
El perill elctric es pot originar per:

Perill elctric

Contacte elctric directe, amb conductors actius.

Contacte elctric indirecte, amb elements posats accidentalment en
tensi.
Fenmens electrosttics.
Fenmens trmics relacionats amb curtcircuits o sobrecrregues.

Perill trmic

Pot originar cremades per contacte amb materials o peces a temperatures extremadament fredes o molt calentes.

Perill produt per lexposici a soroll

Lexposici contnua a soroll pot ocasionar, en uns casos, prdua permanent daudici i, en altres, fatiga, estrs i trastorns generals. Dificulta els
processos de comunicaci i pot invalidar, en alguns casos, els senyals
acstics, utilitzats per avisar dalgun altre perill o duna situaci demergncia.

Perills produts per lexposici a vibracions

Poden ocasionar trastorns musculars (m, lumbago, citica, etc.), a ms

de trastorns de tipus neurolgic i vascular.

Perill degut a les radiacions

Ionitzants. Poden procedir de fonts radioactives com: equips de radiografia, eliminadors de crregues esttiques radioactives, etc.
No ionitzants. Es produeixen en processos descalfament per inducci, en
operacions de soldadura amb arc elctric, etc.

Perill degut a lexposici a substncies

perilloses i a lemissi de pols, gasos, etc.

Es poden desprendre en el processament dels materials, ocasionant

risc higinic per als operaris que els poguessin inhalar o entrar-hi en
contacte.

Perills deguts a defectes ergonmics

Loperari pot patir trastorns fsics per ladopci de postures incorrectes o

per la necessitat de realitzar esforos majors dels que serien propis de la
tasca.

Perill dincendi

Algunes mquines, ja sigui perqu generen calor o perqu tenen alimentaci elctrica i per tant estan exposades a un curtcircuit, poden generar
incendis, sobretot si estan prximes a determinats compostos o substncies inflamables.

Perill dexplosi

Algunes mquines tenen riscos dexplosi; principalment, les que tenen

tancs demmagatzematge de combustible (alcohol, gasoil, gasolina o gasos combustibles), o b les que utilitzen aire comprimit per al seu funcionament.

Taula 1.1. Perills que poden generar les mquines del taller.

El taller dautomoci

21

3. Riscos dels tallers de manteniment

de vehicles
Les diferents operacions i treballs que es realitzen als tallers de manteniment de
vehicles fan que existeixin nombrosos riscos propis de cada una. A la taula segent podem veure els riscos ms caracterstics i les mesures de seguretat recomanades.
Operacions de treball
Treballs en fosses

Riscos

cas prctic inicial

El pla de riscos del taller lhan de
realitzar tots quatre de forma
conjunta.
Mesures preventives

Caigudes a linterior.

Utilitzar ponts elevadors en comptes de fosses.

Caigudes deines i objectes a linterior.

Escala de la fossa amb esglaons antilliscants.

Cops al cap.

Collocar una barrera desmuntable al voltant

de la fossa, quan no sestigui utilitzant.
Incendis i explosions per acumulaci de vapors
inflamables.
Envoltar la fossa dun scol que impedeixi la
caiguda deines i objectes a linterior.
Intoxicacions produdes per fums de combusti, generalment ms densos que laire.
Mantenir nets i ordenats tant la fossa com els
seus elements daccs.
Caigudes del vehicle.
Mantenir en bon estat la installaci elctrica.
En realitzar un reglatge del motor, connectar un
dispositiu daspiraci de gasos descapament.
Assegurar-se que la posici del vehicle sobre la
fossa no obstaculitza la sortida de linterior.
Installar un extintor en cada un dels extrems de
la fossa.
Treballs en ponts
elevadors

Caigudes de peces i eines.

Formaci en el maneig de lequip.

Delimitaci de la zona de treball, lliure dobstacles.
Lequip comptar amb dispositius apropiats
que impedeixin un descens no desitjat.
Sevitar, en tot moment, una possible sobrecrrega del pont elevador.
Revisions peridiques, prestant especial atenci als rgans de suspensi i als nivells de lquid
dels circuits hidrulics.

Circuits daire
comprimit

Elevat nivell de soroll.

Verificar peridicament el funcionament dels

rgans de control i de seguretat, com el ma Projecci de partcules procedents de broquets
nmetre i la vlvula de seguretat.
bufadors.
Exposici directa al raig daire comprimit.
Explosi del compressor.

Realitzar les inspeccions i les proves reglamentries del dipsit daire.

Netejar anualment linterior dels calderins,
amb la finalitat deliminar les restes doli i carbonet que poguessin contenir.
Alimentar-les amb una pressi inferior a 2,5 bars,
usant un reductor.
Utilitzar models provets de difusor, amb la finalitat de reduir la projecci de matries slides.
(continua)

Unitat 1

22
(continuaci)

Operacions de treball
Treballs amb fluids a
elevada pressi

Riscos

Mesures preventives

Injecci accidental del fluid en els teixits hu- Verificar peridicament els dispositius de segumans.
retat dels grups generadors (manmetres, vlvules de seguretat, etc.).
Existeixen diversos tipus de fluids que poden
ser manipulats a alta pressi:

Comprovar el dispositiu de disparament mantingut en totes les pistoles.

- Rentat de vehicles i peces amb aigua freda i
calenta, contenint additius (detergents, anti- Revisar lestat de les mnegues i els tubs flexiincrustants, plastificants, etc.).
bles, aix com evitar el contacte amb arestes i
caires vius durant la seva utilitzaci.
- Greixatge de vehicles amb pistola dalta
pressi.
No situar la m davant de la pistola, una vlvula o un injector.
- Operacions de pintat aerogrfic.
- Tarat dinjectors.

Treballs amb bateries

No desmuntar mai un equip, sense assegurarse que se nha anullat la pressi.

Despreniment dhidrogen i oxigen, podent ge- No fumar i evitar la presncia de flames, fonts
nerar atmosferes explosives.
dignici o guspires prop del lloc demmagatzematge i a les rees de crrega.
Possibilitat de cremades si es produeix larc
elctric.
Esquitxades dcid sulfric.

Les zones de crrega han de ser independents

del taller i han destar adequadament ventilades i amb lenllumenat antideflagrant.
En la crrega, afluixar els taps dels vasos per tal
de facilitar levacuaci dels gasos.
Treballar amb eines allants.
Desconnectar comenant pel pol negatiu.
Quan es manipuli cid sulfric, shaur dabocar lcid sobre laigua i mai a linrevs, per tal
devitar projeccions perilloses.
Abans de llenar restes dcid, shaur de diluir
amb aigua i neutralitzar-se qumicament.
Utilitzar EPI adequats.
A la sala de crrega, shan dinstallar dispositius rentalls i dutxes demergncia.

Elevat nivell de soroll

Serres de disc, circulars, etc.

Mquines amb marcatge CE.

Trepants.

Utilitzar parets i sostres revestits.

Torns.

Allar fonts de sorolls.

Mquines abrasives: afiladores, etc.

Reduir temps dexposici dels treballadors.

Muntadores de pneumtics i equilibradores.

Delimitar i senyalitzar zones dexposici al soroll.

Compressors.
Productes qumics

Detergents.
Substncies custiques i corrosives.
Ceres, abrillantadors.
Pintures, vernissos, dissolvents, massilles, decapants.
Adhesius i gomes.
cid de bateria.
Lquid de frens i greixos.

Taula 1.2. Riscos dels tallers de manteniment de vehicles.

Establir un pla dutilitzaci segura dels productes (mtode de treball, higiene, neteja i eliminaci).
Evitar el contacte de substncies amb la pell,
utilitzant mescladors, paletes o guants.
Establir mesures higiniques, com utilitzar roba
de treball i no menjar ni fumar.
Preparar els productes dacord amb les instruccions del fabricant, sense realitzar mescles que
no siguin les indicades expressament.

El taller dautomoci

4. Normes de prevenci
i protecci
Ls deines i equips en el manteniment i la reparaci de vehicles requereix que
loperari tingui en compte unes normes de prevenci i protecci amb la finalitat
de disminuir o evitar els riscos propis de les diferents operacions.
Les mesures de prevenci i protecci es poden agrupar en: mesures individuals
que cada treballador ha dadoptar en funci de la tasca que realitza i mesures
collectives o comunes per a tots els treballadors.
En el pla de riscos laborals dun taller, sempre han de prevaldre les mesures de
protecci collectives: extracci de gasos, disposar de zones de treball mplies i
adequades, protectors de mquines, plans daspiraci, etc. Les mesures de protecci individuals (EPI) complementen les mesures de protecci collectiva o les
substitueixen, en casos o situacions de treball en qu no sen puguin establir de
collectives.

4.1. Mesures de protecci individual

Les mesures individuals que el treballador ha dadoptar depenen dels treballs i
dels materials que manipuli. Com a norma i mesura de seguretat comuna per als
treballs en automoci, podem esmentar les mesures segents:
Protegir-se les mans i el cos amb guants i granota de treball homologats, sempre que existeixi la possibilitat que saltin partcules o es puguin produir talls a
la pell, ja sigui perforant, tallant, repassant soldadures, manejant peces i eines
amb fil, etc.
Protegir-se els ulls amb ulleres homologades, sempre que existeixi la possibilitat que saltin partcules o lquids, ja sigui perforant, llimant, tallant, treballant
amb la radial, etc.
Protegir-se amb cascs homologats dels sorolls estridents.
Protegir-se les mans amb guants homologats, sempre que es treballi amb lquids
de frens, olis, dissolvents, etc.
Protegir-se amb la mascareta adequada de les partcules en suspensi i dels gasos i dissolvents.
Utilitzar adequadament les eines elctriques, comprovant-ne sobretot les connexions i els cables.
Comprovar lestat de les eines manuals: mnecs i caps dels martells, caps dels
cisells sense rebaves i amb els protectors adequats, etc.
Usar leina per a la finalitat per a la qual sha dissenyat, ajustant b leina i no
forant-la; un s incorrecte podria danyar leina, el mecanisme o la pea.
Les eines shauran de trobar en perfectes condicions ds, netes i situades al lloc
destinat per a aquesta finalitat. Desprs de cada treball, loperari ser lencarregat de realitzar amb ordre la recollida de les eines i dels equips.
Contrastar el pes del vehicle i la capacitat de crrega dels elevadors, aix com
els seus punts dancoratge.
Fer servir tots els equips disponibles (gats, elevadors, grues, etc.), per disminuir la fora fsica del treballadors, en els treballs que sigui necessari.

23

Unitat 1

24

4.2. Mesures de protecci collectiva

per saber-ne ms
Emmagatzematge
de residus
Els residus shan demmagatzemar
per separat i seguint les indicacions de les empreses que sencarreguen de recollir-los i reciclar-los:
oli usat, paper contaminat, serradures, escapadures, pastilles i sabates de frens, bateries, filtres, etc.

Les mesures de protecci collectiva intenten evitar riscos a totes les persones.
Mitjanant la protecci collectiva sevita ls de les proteccions personals al mxim, i daquesta manera saugmenta la comoditat i la seguretat de les persones exposades al risc.
Les mesures de protecci collectiva ms utilitzades en els tallers dautomoci
sn:
Disposar de suficients eines i equips homologats i de qualitat contrastada.
Collocar els elevadors i els equips fixos en zones adequades, evitant les zones
de pas dels treballadors.
Dedicar un espai especfic per als residus i la ferralla, lluny del pas dels treballadors.
Utilitzar equips daspiraci adequats per tots els gasos que es generen al taller:
fums de motor, gasos de soldadura, preparaci de pintures, etc.
Utilitzar equips dextracci de partcules i pols. Els plans daspiraci sn necessaris per no contaminar tot el taller de partcules en suspensi.
Fer servir cortines en els llocs de soldadura per tal devitar radiacions daquesta activitat.
Usar pintures que compleixin les normes demissi de matries voltils.
VOC.
No llenar cap lquid contaminat pels desguassos.

a Figura 1.49. Contenidors per a

residus.

Recollir el gas usat en el circuit de laire condicionat, amb lequip recuperador.

Disminuir la contaminaci acstica i dedicar el temps necessari a ordenar i netejar el taller.
Treure els compressors fora de lespai del taller o fer una installaci tancada
ds exclusiu amb la finalitat de disminuir la molstia acstica del seu funcionament.

Figura 1.50. Pla daspiraci amb infrarojos.

El taller dautomoci

25

5. Equips de protecci individual

(EPI)
La protecci personal s lltima barrera entre lhome i el risc, i sha de considerar com una tcnica complementria a la protecci collectiva (mesures collectives), ja que aquesta darrera es dissenya i saplica amb la finalitat deliminar la situaci de risc, mentre que la protecci personal (mesures individuals) pretn
eliminar, o en el seu defecte mitigar, les conseqncies que es deriven de la situaci de risc per a la salut del treballador.
Es considera un equip de protecci individual (EPI) qualsevol dispositiu o mitj que hagi de portar una persona, o que tingui una persona, amb lobjectiu de protegir-se contra un o diversos riscos que puguin amenaar la seva salut i seguretat.

per saber-ne ms
Legislaci aplicable
La normativa legal respecte dels
EPI se centra fonamentalment en
dos aspectes:
En les seves circumstncies de fabricaci i comercialitzaci, recollides al Reial Decret 1407/1992,
de 20 de novembre, pel qual es
regulen les condicions per a la
comercialitzaci i la lliure circulaci intracomunitria dels equips
de protecci individual (BOE
nm. 311, de 28 de desembre).
En els diferents tipus que existeixen i en la seva forma dutilitzaci, informaci recollida al
Reial Decret 773/1997, de 30
de maig, sobre disposicions mnimes de Seguretat i Salut relatives a la utilitzaci per part
dels treballadors dequips de
protecci individual (BOE nm.
140, de 12 de juny).

Figura 1.51. Operari realitzant la soldadura duna carrosseria protegit amb lEPI.

Tamb es consideren com a EPI:

El conjunt format per diversos dispositius o mitjans que el fabricant hagi associat de forma solidria per protegir una persona contra un o diversos riscos que
pugui crrer simultniament.
Un dispositiu o mitj protector solidari, de forma dissociable, o no derogable,
dun equip individual no protector, que porti o que tingui una persona amb
lobjectiu de realitzar una activitat.
Els components intercanviables dun EPI que siguin indispensables per al seu
funcionament correcte i que sutilitzin exclusivament per a lesmentat EPI.
De la mateixa manera, es considerar com a part integrant dun EPI qualsevol sistema de connexi comercialitzat juntament amb lEPI per unir-lo a un dispositiu
exterior complementari, fins i tot quan aquest sistema de connexi no lhagi de
portar o de tenir a la seva disposici de forma permanent lusuari durant el temps
que duri la seva exposici al risc o als riscos.
En lmbit preventiu, lEPI t carcter dltima protecci: shaur dutilitzar quan
els riscos no es puguin evitar o limitar suficientment per mitjans tcnics de protecci collectiva o mitjanant mesures, mtodes o procediments dorganitzaci
del treball, de forma que constitueixin el recurs final de la cadena preventiva; s
a dir, els EPI shauran dentendre com un mitj de protecci de riscos complementaris i, en la mesura que sigui possible, temporals.

per saber-ne ms
Un EPI (botes, mascaretes, cascs,
guants, etc.) mai elimina, i ni tan
sols controla, una situaci de risc.
El control consisteix en implantar
els mitjans que impedeixin la presncia de riscos en el lloc de treball.

Unitat 1

26

Classificaci dels equips de protecci individual

per saber-ne ms
Principals riscos relacionats
amb els EPI:
No utilitzaci.
Utilitzaci incorrecta.
Mala qualitat.

Existeixen diferents sistemes de classificaci dels EPI. Els ms utilitzats sn els

que es basen en el fet que la protecci sigui integral o parcial.
Mitjans parcials de protecci
Sn aquells que protegeixen lindividu enfront de riscos que actuen preferentment sobre parts o zones concretes del cos.

Utilitzaci compartida. Augmenta el risc de contagi de malalties infeccioses.

Protecci del crani: casc de seguretat.

Incorrecte emmagatzematge i
conservaci, ja que nafavoreix
el seu deteriorament.

Protecci de laparell auditiu: orelleres, taps, cascs que protegeixin el cap i

loda.

Protecci de la cara i els ulls: pantalles facials, ulleres.

Protecci de les extremitats inferiors: calat de seguretat, amb puntera reforada, enfront de riscos elctrics, etc., plantilles de seguretat.
Protecci de les extremitats superiors: guants, manyopla, didals resistents a lelectricitat.
Protecci de les vies respiratries: mascaretes, mscares.

Figura 1.52. Operari protegint-se

les vies respiratries.

Mitjans integrals de protecci

Sn els mitjans que protegeixen lindividu enfront de riscos que no actuen sobre
parts o zones determinades del cos, proporcionant daquesta manera una seguretat
integral o completa sobre tot lorganisme. Exemples daquests tipus dEPI sn la
roba de treball, les peces de senyalitzaci, els cinturons de seguretat anticaigudes i
la protecci enfront de riscos elctrics: perxes, catifes i banquetes allants.

El taller dautomoci

27

6. Senyalitzaci
La senyalitzaci permet duna forma rpida informar, avisar, indicar diferents situacions, com per exemple: perill, obligaci, etc. Segons el Reial Decret
485/1997, de 14 dabril, es defineixen els segents tipus de senyalitzaci:
Senyalitzaci de seguretat i salut en el treball: una senyalitzaci que, referida
a un objecte, activitat o situaci determinades, proporcioni una indicaci o
una obligaci relativa a la seguretat o la salut en el treball mitjanant un senyal en forma de plaf, un color, un senyal llumins o acstic, una comunicaci verbal o un senyal gestual, segons convingui.

Figura 1.53. Senyals dobligaci.

Senyal de prohibici: un senyal que prohibeix un comportament susceptible

de provocar un perill.
Senyal dadvertncia: un senyal que adverteix dun risc o perill.
Senyal dobligaci: un senyal que obliga a un comportament determinat.
Senyal de salvament o dauxili: un senyal que proporciona indicacions relatives a les sortides dauxili, als primers auxilis o als dispositius de salvament.
Senyal indicatiu: un senyal que proporciona altres informacions diferents.
Senyal en forma de plaf: un senyal que, per la combinaci duna forma geomtrica, de colors i dun smbol o pictograma, proporciona una determinada informaci, amb una visibilitat assegurada per una illuminaci de suficient intensitat.
Senyal addicional: un senyal utilitzat juntament amb un altre senyal dels contemplats al pargraf g/ i que facilita informacions complementries.
Color de seguretat: un color al qual satribueix una significaci determinada
en relaci amb la seguretat i la salut en el treball.

a Figura 1.54. Senyal de mnega

contra incendis.

Smbol o pictograma: una imatge que descriu una situaci o que obliga a un
comportament determinat, utilitzada sobre un senyal en forma de plaf o sobre
una superfcie lluminosa.
Senyal llumins: un senyal ems per mitj dun dispositiu format per materials
transparents o translcids, illuminats des del darrere o des de linterior, de tal
manera que aparegui per si mateix com una superfcie lluminosa.
Senyal acstic: un senyal sonor codificat, ems i difs per mitj dun dispositiu apropiat, sense intervenci de veu humana o sinttica.
Comunicaci verbal: un missatge verbal predeterminat, en qu sutilitza veu
humana o sinttica.
Senyal gestual: un moviment o una disposici dels braos o de les mans en forma codificada per tal de guiar les persones que estiguin realitzant maniobres que
constitueixin un risc o un perill per als treballadors.

Materials
inflamables

Matries
nocives
o irritants

Prohibit
transportar
persones

Prohibit
abocar
residus

Protecci
obligatria
de la vista

b Figura 1.55. Senyals de perill, prohibici i obligaci usats en productes i tallers

Protecci
obligatria
de loda

Protecci
obligatria
de les vies
respiratries

Unitat 1

28

ACTIVITATS FINALS
1. Realitza un croquis del taller delectromecnica i situa-hi les mquines i els llocs de treball.
2. Quins sn els riscos ms comuns i quines mesures preventives shan de prendre en els treballs amb ponts
elevadors?
3. Qu s un EPI?
4. Copia el quadre en el teu quadern i realitza un inventari de les eines dun carro deines i anota-les a la
taula segent:
Eines

Tipus o mesura

Falta per completar o est defectuosa

Exemple: claus fixes planes

Des de la 6-7 fins a la 30-32

Falta la 12-13

5. Copia el quadre en el teu quadern i realitza un llistat dels equips i la maquinria disponibles al taller i
anota el manteniment que sha de realitzar i cada quant temps.
Equip o mquina
Exemple: Compressor

Manteniment a realitzar

Periodicitat

Verificaci del nivell doli

Cada tres mesos

Purgament de laigua del calder

Cada tres mesos

Neteja del filtre daire

Cada tres mesos

6. Copia el quadre en el teu quadern i fes un llistat amb els senyals de qu disposes al teu taller i un altre
amb els que hi trobis a faltar.
Senyals que hi ha al taller

Senyals que hi falten

El taller dautomoci

29

AVALUA ELS TEUS CONEIXEMENTS

Resol en el teu quadern o en el bloc de notes

1. Quins materials sutilitzen generalment per a

la fabricaci de claus fixes?
a) Les foses o calamines.

6. Quin risc pot ocasionar trastorns musculars

(m, lumbago, citica, etc.), a ms de trastorns de tipus neurolgic i vascular?

b) Lacer amb aliatge de crom-vanadi.

a) Perill produt per lexposici a soroll.

c) El ferro dol.

b) Perill elctric.

d) Lacer amb aliatges de coure i plom.

c) Perills produts per lexposici a vibracions.

2. Quin estri dels segents no porta quadrat

dacoblament?
a) Les claus de carraca.

d) Perill trmic.
7. Per a qu sutilitzen generalment els contrapunxons?

b) El filaberqu.

a) Per marcar centres de trepants a les peces.

c) Les claus de tub.

b) Per realitzar talls en peces dacer.

d) El destorgolpe.

c) Per comprovar mesures.

3. Quina s la caracterstica principal de les claus

destrella obertes?
a) Duna banda sn obertes i regulables.
b) Estan reforades al cap de la clau i porten una
obertura especial per a maneguetes.
c) Estan reforades en tota la seva longitud.
d) Funcionen amb un mecanisme de carraca.
4. Quantes puntes t el cap de les claus de tipus
Torx?
a) Quatre puntes.
b) Vuit puntes.
c) Nou puntes.
d) Sis puntes.
5. Si volem desmuntar un cargol de cap hexagonal de 12 mm, que es troba allotjat en un
orifici de 6 cm de profunditat, quina clau podrem utilitzar?

d) Per realitzar palanca.

8. Quina daquestes eines no s de mesurament?
a) El dinammetre.
b) El calibre.
c) El bur.
d) Lesquadra.
9. Quina eina utilitzarem per desmuntar un anell
de retenci dun eix de gir?
a) Una cisalla.
b) Una clau de pipa.
c) Unes alicates de punta.
d) Un extractor.
10. Quin tipus de senyal prohibeix un comportament susceptible de provocar un perill?
a) El senyal dadvertncia.

a) Una clau mixta.

b) El senyal dobligaci.

b) Una clau de grifa.

c) El senyal de salvament i auxili.

c) Una clau de tub.

d) Totes les respostes anteriors sn incorrectes.

d) Una clau anglesa.

Unitat 1

30

PRCTICA PROFESSIONAL
EINES

Organitzaci de les eines i el lloc

de treball

Clau
Banc de treball
Carro deines
Eines i estris

OBJECTIU

MATERIAL

Identificar i organitzar les eines de treball al taller.

No en fa falta

PRECAUCIONS
Evitar colpejar les eines ms delicades, com calibres, alicates de puntes, etc.

DESENVOLUPAMENT
Lordre i la neteja sn tasques de gran importncia al taller, de forma que shan de realitzar diriament per tal que el
treball a desenvolupar sigui efectiu i de qualitat.
Per aquest motiu, shan de conixer perfectament les eines de qu es disposa i on shan de collocar desprs de la
seva utilitzaci en una reparaci.
Les eines es colloquen en armaris, bancs de treball, carros i caixes.
Armaris i bancs de treball
Als armaris i als bancs de treball es colloca principalment un joc de les eines ms comunes del taller: claus fixes,
claus destrella colzades, claus de tub, joc de carraca, joc dalicates i tornavisos, martells, etc., aix com els estris especfics per a determinats treballs, com ara extractors, palanques, estris de mesurament, polmetres, lmpades
de proves, etc.
Als armaris i als bancs de treball, les eines es colloquen en vertical i al seu lloc corresponent.
Eines de carro deines
Les eines del carro sorganitzen de manera diferent als armaris i als bancs de treball.
Aquestes eines es colloquen en safates per seccions, de manera que en una safata es poden deixar les claus fixes, en
una altra els jocs de tornavisos, alicates, etc.
A ms, les caixes deines ens permeten poder utilitzar la seva part alta, anomenada la safata, per dipositar-hi tant leina que sest utilitzant com les petites peces que es desmunten.
Quan una petita eina shagi deteriorat per ls, ser necessari substituir-la per una de nova diguals caracterstiques.

a Figura 1.56. Armari deines.

Figura 1.57. Quadre deines.

a Figura 1.58. Carro portaeines.

El taller dautomoci

31

EINES

Tractament de residus del taller

delectromecnica

Cap

MATERIAL
Recipients de reciclatge

OBJECTIU
Conixer els residus generats al taller delectromecnica i recollir-los en recipients
adequats per a la retirada i el reciclatge posterior.

PRECAUCIONS
Usar els EPI adequats per treballar amb els residus.

DESENVOLUPAMENT
1. Classificar els residus del taller que shan de dipositar als recipients de reciclatge.
2. La classificaci dels residus es pot realitzar en dos grups:
Fluids i restes de peces i recipients en contacte amb aquests fluids.
Peces i components substituts.
3. Els fluids del taller que shan de recollir per reciclar sn els segents:
Olis, lquid de frens, recipients, paper impregnat en oli, etc.
Loli sha de recollir en un recipient homologat amb letiqueta identificativa del residu (Figura 1.59). El paper en bosses de plstic i les llaunes i els filtres, en un contenidor hermtic amb letiqueta del residu.
Les bateries, els pneumtics, les peces substitudes, etc. es recullen en contenidors adequats a cada residu, amb la
seva corresponent etiqueta identificativa del generador del residu i del tipus de residu (Figura 1.60).

Figura 1.59. Recipient de loli usat.

Figura 1.60. Contenidor de bateries usades.

Unitat 1

32

MN TCNIC
Normes bsiques dels equips de protecci
individual
A continuaci, es proposen les normes bsiques que shan de tenir en compte en ls, lelecci i la conservaci dels
equips de protecci individual.

1. Sha de recrrer a ls dels EPI quan shan esgotat totes les altres vies prioritries de seguretat, com sn les
organitzatives o les de protecci collectiva. Tamb
shan dusar com a complement quan el control del
risc no estigui garantit per aquestes mesures o de forma provisional mentre sadopten els sistemes de protecci collectiva.

6. Els EPI sn ds individual i la seva distribuci ha de

ser personalitzada, ja que shan dajustar a les caracterstiques de cada individu. Abans dutilitzar-los,
cada usuari ha de rebre informaci i formaci sobre
els equips que se li lliuren (cursos, reunions, instruccions escrites personals, etc.), aix com en quin moment shan dutilitzar.

2. Han de donar una protecci efica per sense suposar un risc addicional per a lusuari, de forma que han
de complir els requisits legals de fabricaci (marcatge de conformitat CE), adaptar-se a lanatomia i les
condicions de salut de les persones que els usaran i
ser compatibles entre si.

7. El fullet informatiu dels EPI ha destar en un lloc accessible per a tots els treballadors i haur destar redactat en un llenguatge comprensible per a tothom.

3. Lempresa t lobligaci de determinar els llocs de treball que requereixin ls dels EPI, aix com elegir
aquests equips i proporcionar-los gratutament a les
persones que hi treballen.
4. En elegir els EPI, cal tenir en compte que la protecci
que ofereixi lequip sigui la necessria per al risc avaluat, que el seu s no ocasioni riscos addicionals, que
dins del possible no interfereixi en el procs productiu i que sadapti a les condicions de salut i ergonmiques de cada usuari.
5. En adquirir lEPI, sha de tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, que cont les dades relatives
a lemmagatzematge, ls, la neteja, el manteniment,
la desinfecci, etc. s convenient provar els EPI al lloc
de treball abans de comprar-los.

8. Shauran dorganitzar sessions dentrenament per al

correcte s dels EPI, especialment en la utilitzaci simultnia de diversos equips.
9. Cada persona treballadora t lobligaci de seguir les
instruccions que se li han donat sobre la utilitzaci i el
manteniment dels equips de protecci individual, aix
com de collocar-los en el lloc indicat desprs dusar-los.
10. Els treballadors tamb tenen el deure dinformar immediatament el seu superior jerrquic directe de qualsevol defecte, anomalia o dany apreciable en un EPI.
11. Per aconseguir resultats ptims dels equips de protecci individual s imprescindible la intervenci del
Servei o del Tcnic de Prevenci en el procs que va
des de lelecci fins a la correcta utilitzaci o conservaci dels EPI, a ligual que la participaci de totes les
persones que treballen i puguin necessitar-los.
Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball

El taller dautomoci

33

EN RESUM
EL TALLER
TIPUS

Tallers genrics
Tallers oficials

ZONES

Mecnica
Electricitat

Eines
manuals

EINES
I EQUIPS
DEL TALLER

Carrosseria
Pintura

Muntatge i desmuntatge: claus fixes, destrella, etc.

Desbast i tall: llimes, serres de m, tisores, etc.
Mesurament i comprovaci: calibre, micrmetre, etc.
Subjecci, fixaci i extracci: alicates, mordasses, etc.
Copejament i martelleig: martell, etc.
Passives: tassos, tratxes, palanques, etc.

Eines
mecniques

Porttils: trepants, radials, serres, etc.

Fixes: torn, fresa, llimadora, serra alternativa, etc.

Equips

Manteniment i diagnosi: equips de diagnosi, recuperador doli, etc.

Grans equips: compressors, elevadors, gats hidrulics, taules elevadores, grues, etc.

RISCOS
EN ELS
TALLERS DE
MANTENIMENT
DE VEHICLES

Treballs en fosses i ponts elevadors

Treballs amb fluids a elevada pressi
Treballs en bateries
Elevat nivell de soroll
Productes qumics

NORMES DE
PREVENCI
I PROTECCI

Mesures de protecci individual (EPI)

Mesures de protecci collectiva

SENYALITZACI

Senyals de: seguretat, perill, prohibici, etc.

entra a internet
1. Investiga per a qu serveix el marcatge CE de la maquinria i la roba de treball.