La fi de lAntic Rgim i les

revolucions liberals.

Mari Del Rosal Ortiz.

0.- Introducci.
ANTIC RGIM: Sanomena a la societat, la poltica, leconomia
i la cultura prpia de pasos europeus dels S. XVI- XVII XVIII;
coincidint amb lpoca moderna.
La Revoluci Industrial marca linici dun canvi econmic i
social i la Revoluci burguesa enceta el canvi poltic de lAntic
Rgim a Liberalisme poltic.
Aquest trencament poltic es dona amb la independncia
dels Estats Units (1787) i per la Revoluci Francesa (1789).

Caracterstiques generals de
lAntic Rgim.
Una demografia destancament de la poblaci.

Una economia agrcola.

Una estructura social estamental.
Sistema poltic : monarquia absoluta.

1.- La societat i la poltica al

segle XVIII. La illustraci.
1.1.- La Societat .
La societat de lAntic Rgim estava dividida en tres Estaments ,
que eren grups socials legalment diferents .
PRIVILEGIATS - NO PRIVILEGIATS.
Nobiliari Eclesistic
Tercer Estat.
El principal criteri de diferenciaci social s el Privilegi .
Privilegi vol dir:
a) No pagar impostos.
b) Monopolitzar els crrecs poltics i militars.
c) Possessi de terres que els permet viure de les rendes.
d) Disposar de la senyoria jurisdiccional.

 El tercer estat esta format :

1. Majoritriament per pagesos , estaven sota la jurisdicci dun
senyor. Hi havia pagesos arrendataris, pocs propietaris o
jornalers.
2. Per la burgesia, que estava formada per comerciants i
financers , que disposaven de diners per estaven fora dels
privilegis i de poder poltic.
3. Els menestrals o artesans, que coneixien un ofici i disposaven
dun negoci.
4. Collectiu dassalariats i personal al servei de les classes
riques.

1.2.- La Poltica .
Des del punt de vista poltic es mant la monarquia absoluta
de dret div.
Els reis absoluts tenen un poder illimitat : poder executiu ,
legislatiu i judicial. Cap estament ni les Corts podien coartar el
seu poder perqu sostenien que el poder venia de Du.

1.3.- La Illustraci .

LEnciclopedia o Diccionari raonat de les cincies, de les arts i dels oficis. Es un

total de 17 volums de text on hi havia textos que tractaven de tots els temes.
Reflexa una actitud crtica sobre les institucions i societat i assenyala un aven
cap al progrs social.

 La Illustraci s un nou corrent de pensament del segle XVIII

que es caracteritza per ls de la RA com a vehicle que
facilita la recerca cientfia i lestudi de les cincies socials,
poltiques, econmiques i socials.
Es caracteritza per:
1. Per mitj de la ra sentn el mn .
2. Defensaven el progrs social i la felicitat amb la introducci
de reformes de caire social, econmic i poltic.
3. Al progrs sarriba amb la cincia que unida amb la tcnica
permet laven de la humanitat.
4. Despotisme Illustrat: es va concretar amb una serie de
tmides reformes, que van encendre lespurna per una
revoluci burgesa, que demandava un trencament amb
lordre tradicional de lAntic Rgim.
Les revolucions liberals es van donar a diversos pasos
deuropa durant els segles XVIII i XIX. Les revolucions
burgeses van donar lloc a la fi de lAntic Rgim i laparici de
lEstat liberal.

Monarquia Parlamentaria

Repblica Parlamentaria

2.- El liberalisme poltic.

Les idees illustrades, aplicades a la poltica es lanomenat
Liberalisme poltic.
El liberalisme poltic es fonamenta en els segents personatges.
John Locke(angls) : Afirma que totes les persones tenen un drets
naturals ( dret a la vida, llibertat i la propeitat), que ning pot
vulnerar i lEstat ha de garantir el seu compliment. Per aix el poder
de fer les lleis i lobligaci de fer-les complir han de ser dorganismes
diferents.
Montesquieu(francs): Formula la teoria de la divisi de poders.
Explica que el poder executiu, legislatiu i judicial ha de dependre de
persones o institucions diferents per evitar abusos.
Poder executiu = rei i els seus ministres.
Poder legislatiu= Parlament o Assamblea de representats de la
Naci.
Poder judicial= jutges.

 Jean-Jacques Rousseau: propugnava la igualtat entre tots els

ssers humans.
Contracte social que permet la participaci lliure i igualitaria de
tots els ciutadans. = Sobirania Nacional.
Aquesta participaci es fa mitjanant el sufragi, aix es decideix
sobre la forma i les persones que formaran el govern.

3.- La independncia dels Estats

Units.

Declaraci dindependncia 1776

1764 Les colnies britniques.

Constituci 1787

3.- La independncia dels

Estats Units.
La revoluci Americana de les trezte colnies britniques contra la
metrpoli al 1764 fou la primer revoluci liberal que inspir les
posteriors europees.
Els colons americans demandaven la representaci al Parlament
britnic i labolici dels impostos aduaners imposats al 1763 per la
metrpoli.
1773 T lloc el Mot del t = llanament al mar de tres crregues de
tres vaixells de la Companyia de les ndies Orientals. s vist com un
atac al monopoli dexportaci del t i es tanca el port de Boston.
Sota les ordres de George Washintong els colons guanyen la guerra
el 4 juliol de 1776 es publica la Declaraci de Independncia dels
Estats Units dAmrica.
Al 1787 els britnics reconeixen la independncia de les colnies i
els Estats Units aproven una constituci , que estableix com
organitzaci poltica una repblica federal i la divisi de poders.

4.- La Revoluci Francesa.

4.- La Revoluci Francesa.

4.1.- Les Causes de la Revoluci
1. La burgesia era un grup social enriquit per marginat
socialment i polticament i va trobar a les crtiques i
propostes de la illustraci la concreci de les seves
aspiracions.
2. Els camperols, volien lliurar-se de lexplotaci dels
privilegiats i obtenir o augmentar les seves propietats de la
terra.
3. Les classes populars urbanes volien augmentar els seu nivell
de vida i deixar de ser dependents de les oscillacions dels
preus dels productes de primera necessitat.
4. El rei, volia mantenir el seu poder absolut.
5. La noblesa i l'Esglsia , volien mantenir els seu privilegis.
6. Crisis de la hisenda reial a causa de les grans despeses
militars i la negativa dels privilegiats a pagar impostos.

 Burgesia

vol

Camperols

vol

Classes populars

vol

Rei
Noblesa i clero

vol
vol

sortir de la marginaci social i

poltica.
lliurar-se de lexplotaci
privilegiats i
obtenir terres.
augment del nivell de vida i no
dependre de les oscillacions de
preus.
mantenir el poder absolut.
mantenir els seus privilegis.

Crisis de la hisenda reial per les despeses militars i reials .

Soluci del rei per acabar amb el deute de la hisenda es recavar

impostos als privilegiats.

4.2.- 1789 : Lesclat de la Revoluci

El rei Lluis XVI volia resoldre la crisis de la hisenda pblica fent
pagar un impost als grups privilegiats .Per aquests es van
negar si no ho autoritzaven els Estats generals =la Revolta dels
privilegiats.
El rei es veu obligat a convocar els Estats Generals al maig
de 1789, assemblea on cadascun dels estaments tenia un
vot.
Per al juny el tercer estat, amb el suport dalguns sectors de
lesglsia i nobles van aconseguir que els Estats Generals es
transformessin en una Assemblea Nacional, on el vot es
individual.
La Assemblea Nacional va contar amb el suport de les masses
populars que van assaltar la Bastilla 14 juliol 1789 i amb els
pagesos que van protagonitzar diverses revoltes contra els
nobles. Tot aix va fer que Lluis XVI reconegus legalment
lAssemblea .

4.3.- Lenderrocament de lAntic Rgim.

Mesures que acaben amb lAntic Rgim:
1. L Abolici del feudalisme : la supressi dels drets feudals que tenien
els nobles sobre els pagesos. Per es mantenen les terres en mans
dels nobles
2. La Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad: proclamava els
drets individuals, iguals per tothom, per tant desapareixen els
privilegis estamentals, lnic criteri que diferencia a les persones es
la seva posici econmica.
3. Constituci de 1791: Frana es converteix en una monarquia
constitucional, sobirania nacional, divisi de poders.
4. LEsglsia va perdre els seus privilegis, les terres i van deixar de
cobrar el delme, per resoldre el problema de lhisenda pblica. Els
eclesistics rebien una paga de lEstat, es converteixen en funcionaris
pblics.
Aprovada la constituci es va dissoldre lassemblea i es convoquen
eleccions.
Augment dels moviments doposici favorables a lAntic Rgim,
esglsia, noblesa i monarca que fa tractes amb monarquies absolutes.
Declaraci de guerra a ustria, per fer extensible al revoluci. Perda
de la guerra = traci rei = empressonat.

4.4.-Convenci: radicalitzaci de la Revoluci 1792-1794.

El 1792 la revoluci es va radicalitzar per :
1. Laugment de loposici a les mesures liberals, tant per part del
rei, de lEsglsia i de la noblesa.
2. Alguns sectors populars tamb estaven insatisfets per el
sufragi censatari i el manteniment de la propietat nobiliria.
3. La implicaci del rei Lluis XVI en les conspiracions
contrarevolucionaries i els contactes amb ustria , van
provocar la caiguda de la monarquia a lagost de 1792.
Es van convocar eleccions per sufragi universal mascul i la nova
assemblea= La convenci, va proclamar la Repblica 22
setembre 1792.
Al gener de 1793 Llus XVI es jutjat i condemnat a mort.

 La Convenci es dominada pels girondins, partidaris duna

repblica moderada.
Per la oposici els jacobins partidaris duna repblica
centralitzada i d aprofundir en les reformes socials veuen en
les derrotes militars davant les monarquies europees, la
possibilitat de pujar al poder amb lajuda dels Sans-Culottes,
assalten la Convenci al juny 1793.

La Convenci Jacobina (El Terror) = dictadura de Robespierre,

que tenia el suport dels Sans-Culottes (obrers i artesans) .
1. Van aprovar la Constituci Democrtica 1793 que ampliava la
declaraci de drets dels ciutadans i establia el sufragi universal.
2. Adoptar mesures en favor de les classes populars urbanes.
La caiguda de la Convenci jacobina es dona per laliana de tots
els sectors contraris a ella i es executada amb la mort de
Robespierre al juliol 1794.

4.5.- Directori: la Repblica burgesa girondins 1795-1799.

La Convenci aprova la Constituci de 1795, que com a
particularitat estableix :
a) Dues cambres pel poder legislatiu amb elecci de sufragi
censatari.
b) Poder executiu compartit per cinc membres que composes
el Directori.
El nou govern moderat tenia el suport de la burgesia financera
i de negocis que volia lestabilitat.
Problemes de la nova convenci:
1. Els reialistes volien restablir la monarquia borbnica i
dAntic Rgim.
2. Alguns sectors populars volien una revoluci ms radical i
igualitria.

 El govern deixa en mans de lexercit el control dels opositors

per aix un general Napole Bonaparte, va donar un cop
dEstat, el novembre de 1799.
Estableix un govern fort i centralitzat, que consolida els
principis bsics de la revoluci moderada.

4.6.- Del Consolat a l Imperi: la Frana Napolenica 1799 1812.

Desprs del cop destat sinicia un nou rgim poltic : el
consolat, format per tres membres. Napole, primer cnsol
des de 1800 i a partir de 1802 s cnsol vitalici.
La concentraci de poder en un sola persona va culminar
amb lestabliment de lImperi, quan 1804 Napole es va
proclamar emperador dels francesos.
El govern de Napole va beneficiar la nova aristocrcia dels
diners: financers, negociants i terratinents i marginava als
partidaris de la monarquia borbnica , republicans i els
jacobins.
Limperi napolenic: Napole va ampliar el territori francs ,
deposar monarquies absolutes.
Va derrotar a ustria i Prssia per no ho va aconseguir amb
Regne Unit ni amb Rssia.

Lexpansi territorial va culminar el 1812 i Frana dominava gaireb la totalitat de

lEuropa occidental. I aquell mateix any sinicia la invasi de Rssia.

4.7.- La derrota de Napole.

La poblaci dels pasos ocupats per Frana van rebutjar la
invasi per qu van establir un sistema dexplotaci
econmica de impostos i soldats.
El 1813 davant la derrota a Rssia i Espanya, es forma una
coalici antifrancesa per derrotar a Napole.
Mar de 1814 Pars es ocupada i Napole fuig a lilla dElba,
Frana torna a les fronteres de 1792 i es restableix una
monarquia borbnica amb Llus XVIII.
El 1815 Napole torna a Pars per es derrotat a la batalla de
Waterloo.

RESTAURACI ABSOLUTISTA 1814-1820

- RETORN DE FERRAN VII 1814 :
Recolamemt sector conservador:
( Tractat de Valenay 1813)
esglsia i noblesa.
- Manifest del Perses = restauraci
absolutista.
facilitat per
- Exrcit sofereix al rei per un
pronunciament.
-Context Europeu: Retorn a labsolutisme.
Congrs de Viena 1815.
Santa Aliana.
REPERCUSIONS - Abolici de la constitucin 1812 i les lleis de les Corts de Cadis.
- Reimplantaci de la Inquisici.
- Restabliment del senyorius = Restabliment del privilegis
nobles i clereguat = conseqncies econmiques.
Aflkdjaflk
- Repressi contra el liberals i exili del afrancesats.
dj
PROBLEMES
ECONMICS = Per la guerra emancipaci americana.
Afjlajflkajf
POLTICS = - Descontentament general contra el monarca.
Ajflajf
- Aparici de les societats secretes:
Carboneria/Maoneria.
Triomf Pronunciament de Riego. - Pronunciaments militars liberals entre 1814-1820.

1820

PRONUNCIAMENT MILITAR a CABEZAS DE SAN JUAN por RIEGO.

a altres ciutats .
PROCLAMACI DE LA CONSTITUCI DE 1812.
FERRAN VII JURA LA CONSTITUCI I CONVOC CORTS.

Desamortizaci eclesistica i limitaci del delme.

Abolici del rgim senyorial i del gremis. (propietat privada i llibertat dofici).
Secularitzaci del sistema educatiu.
Drets i llibertats.
Creaci de la Milcia Nacional.
TRIENNI LIBERAL 1820-1823
PROBLEMES :
-base social que dona suporta al govern liberal limitada.
- acceleraci emancipaci americana.
- problemes econmics.
- context internacional favorable als absolutistes.
- oposici de : a)sectors absolutistes: noblesa, cleregat i part
del camperols.
b)del monarca a les mesures liberals.
c)divisi del liberals:
EXALTATS : Shan de continuar amb
reformes per ampliar les llibertats individuals.
DOCEAISTES(MODERATS): reformes
acabades per aix hi ha entesa amb el
absolutistes i otorguen perrogatives al rei.

FASES DEL PERIODE TRIENNI LIBERAL

1820/1822 GOVERN LIBERALS MODERATS amb MARTNEZ DE LA ROSA.
aixecaments absolutistes com la REGNCIA DURGELL 1822.
govern absolutista del marqus de Mataflorida, larquebisbe de
Tarragona i el bar dEroles. Repressi Francisco Espoz y Mina
1822/1823 GOVERN LIBERAL EXALTAT amb EVARISTO SAN MIGUEL.
radicalitzaci de la poltica liberal = Augment de la resistncia
absolutista.
Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliana Pacte de Gnova 1822
enviament de CIEN MIL FILL DE SANT LLUS , que amb lajud del
Volutaris reialistes, fan caure al govern liberal i permet el retorn de
Ferran VII.
Dcada Ominosa 1823-1833.

SEGONA RESTAURACI ABSOLUTISTA 1823-1833

DCADA OMINOSA
-Supressi MILICIA NACIONAL
Creaci del VOLUNTARIS REIALS.
-Supressi CONSTITUCI 1812 i de les LLIBERTATS.
Repercusions
- Repressi contra el liberals i exili cap a: Amrica i Europa.

PROBLEMES
OPOSICI

Liberals: Conspiracions i pronunciaments militars desde lexili

desde 1824-1831 (1831 Torrijos).
Divisi Absolutistes:
Abs. Moderats: als que saproxima Ferran VII
per donar soluci als problemes econmics i
fer reformes.
Abs. Purs/Apostlics: Partidaris de
labsolutisme ms pur, es a dir, volen el retorn
de les antigues tradicions, restaurar la
Inquisici i saproximen al germ del rei
1827 Guerra del Malcontents
Carles M. Isidre. Procarlins.( Manifest de la
Aixecament agrcola a Navarra,
Federaci del reialistes purs 1826).
Castella la Manxa i a Catalunya.
Repressi forta, deixa al Principat al comte
Espanya, que controla territori amb terror als :
purs/apostlics i liberals moderats.
Successi -Ferran VII casa 1829 amb M Cristina de Npols T 1830 Isabel
-1830 Pragmtica sanci on sanulla accs a la corona dIsabel.
- 1832 Ferran VII, malalt, aprofitat pels apostlics amb fets de la Granja
tracten de forar lanullaci de la sanci.
- 1833 mor Ferran VII = Isabel II reina dEspanya amb regndia de la seva mare.
-1833 -1839/40 PRIMERA GUERRA CARLINA.

5.- La Restauraci absolutista.

Entre 1813-1814 les potncies absolutistes ustria, Prssia i
Rssia i el Regne Unit, els vencedors de Napole, es van reunir
al Congrs de Viena i van imposar una tornada a lEuropa
absolutista.
Se imposa el principi del legitimisme, per el qual eren
reinstaurats en el tron els monarques deposats per Napole.
Les grans potncies van reordenar les fronteres Europa i es
van repartir el continent per rees dinfluncia i lAntic Rgim
es va restablir arreu.
Les potncies absolutistes van formar la Santa Aliana, per la
qual es comprometien a intervenir militarment als llocs on
labsolutisme es veies comproms.

6.- Les revolucions liberals

de 1820, 1830 i 1848.

6.- Les revolucions liberals.

6.1.- Les revolucions del 1820.

Cap al 1820 es van donar una srie daixecaments liberals a
diversos pasos absolutistes, per van ser venuts per la Santa
Aliana.
Excepte el 1822 els grecs van proclamar la seva independncia
de limperi turc, que es va fer efectiva el 1829.

6.2.- Revolucions liberals de 1830.

 Les revolucions de 1830 es van donar a Europa Central i

Occidental, entre 1829 i 1835.
Les revolucions van contar amb el suport popular i all on va
triomfar, va significar la substituci dun rgim absolutista
per una poltica constitucional , on la burgesia tenia el
poder.
Per tant, es tractava dun liberalisme conservador, amb
sufragi censatari i limitaci de les llibertats pbliques.
El moviment francs es va iniciar al juliol de 1830 , la burgesia
i les classes populars de Pars es van revoltar i van fer caure a
Carles X , que volia restablir labsolutisme.
Es va proclamar una monarquia liberal a mans de Lus Felip
dOrleans.
A Blgica tamb va triomfar la revoluci i es va independitzar
dHolanda.

 Al 1831 va esclatar al revolta a Polnia per va ser durament

reprimida per Rssia.
Al nord dItalia van ser derrotats pels austracs i a Alemanya
per Prssia.
Resultat de les revolucions del 1830 es la divisi dEuropa en
dos blocs la liberal i la absolutista.

7.3.- Revolucions liberals de 1848

 La revoluci del 1848 va significar laparici dels ideals

democrtics com : sufragi universal, sobirania popular,
igualtat social i tamb laparici dels treballadors com a fora
poltica.
A Europa Occidental, la petita burgesia i les classes populars
es van adonar de les limitacions del liberalisme, sufragi
censatari. Els obrers de la naixent industria demanaven
millores socials prpies de la industrialitzaci.
Frana , on la petita burgesia i les classes populars inicien una
revolta que va suposar lenderrocament de la monarquia
Llus Felip dOrleans i sinstaur la Repblica.
En 1851 , la burgesia , per por del radicalisme de les classes
obreres van optar per un nou rgim imperial, que recau en les
mans de Napole Bonaparte III.
A Europa Central i Occidental els moviments revolucionaris
es van estendre per limperi austrac, prussi, per Alemanya i
Itali.

 Malgrat el fracs dels moviments revolucionaris del 1848, van

suposar el final de la Restauraci i lextensi de les llibertats
democrtiques .

La Revoluci Industrial.

1.-Les societats preindustrials.

1.1.- Demografia.
La demografia de lpoca agrria o preindustrial es carateritzava per
una alta natalitat i una alta mortalitat, sobretot linfantil.
Alta natalitat + alta mortalitat = Creixement estancat de la poblaci.
Mortalitats catastrfiques, que prococaven una disminuci brusca de
la poblaci, que feia perdre el creixement moderat acumulat fins aquell
moment. (guerra, epidmies o fam).
Causes de la mortalitat elevada:
a) Per una manca daliments i nutrici degut a unes collites de pobre
producci.
b) Per les epidmies, que resultaven ms severes per la mala
alimentaci.
c) Per les guerres, que eliminaven les collites i estenien les epidmies..
Es van reduint les mortalitats catastrfiques degut a una millora
dhigiene, que va reduir lacci de les epidmies i un augment de la
producci millora lalimentaci.

1.2.- LEconomia .
El Camp : lagricultura i el rgim senyorial.
Ms del 80% de la poblaci vivia al camp.
L agricultura era la base de leconomia i la propietat de la
terra constitua la font principal de riquesa i de diferenciaci
social.
Agricultura de molt baixa productivitat
Endarreriment tecnolgic.
Fonts denergia bsiques (humana o animal)
Pocs adobs.
Prctica del guaret.
Es practicava l agricultura de subsistncia; la qual es produa
per a lautoconsum de les famlies pageses. Els conreus eren
bsicament de cereal amb pocs excedents i poca
comercialitzaci.

 Altre obstcle de la modernitzaci del camp era el rgim senyorial. El

rgim senyorial collocava les terres a les mans de la noblesa i
lEsglsia, que grabava amb durs impostos aquelles persones
encarregades del seu coreu, els pagesos. Per aquest motiu no hi havia
possibilitat de millores .
Els impostos dels camperols :
1. Una part de la collita.
2. Per ls de certes rees de la reserva senyorial com el mol, forn
etc..
3. Delme , pagament 1/3 part de la collita a lEsglsia per mantenir el
seu culte.
4. Estaven sotmesos a la jurisdiccions del seus senyors feudals.
Algunes famlies camperoles veuen augmentar els seus ingressos
amb el sistema domiciliari de producci preindustrial.
Consisteix que en poques de poca feina al camp, elaboraven filiats i
teixits destinats al consum general . Les matries primeres i les eines
eren facilitades per empresaris i comerciants, que recollien i venien
la producci i pagaven als camperols el treball realitzat.

La ciutat : activitats preindustrials i comer.

Com a activitats preindustrials a les ciutats :
Els petits tallers artesans, agrupats en gremis .
Els gremis eren associacions que reglamentaven tots els aspectes de la
producci, per acabar amb la competncia tot i que dificultaven la
introducci dinnovacions.
Durant els segles XVII i XVIII apareixen les manufactures eren grans
installacions industrials que feia servir molta m dobra assalariada,
per basat en el treball manual.

Tant els tallers dartesans, les manufactures com el sistema domiciliari

tenen una caracterstica comuna la baixa productivitat.
Motius :
1. Manca dinversi de grans capitals.
2. s escs denergia.
3. Limitada divisi del treball.

 Les activitats comercials :

1. Mercat Local o comarcal on la majoria de la poblaci adquiria
pocs productes artesans i agrcoles .
2. Mercat Internacional on una minoria de les ciutats consumia
productes del gran comer.
Lescassa activitat comercial ve marcada per:
a. Els pocs recursos econmics de la majoria de la poblaci.
b. Poc desenvolupament dels sistemes de transport terrestre i
els mitjans de transport.

2.- Les bases de la Revoluci industrial.

La Revoluci industrial va ser el resultat dun conjunt de canvis
econmics , tecnolgics i demogrfics que es van donar per primer
cop a Anglaterra a mitjans dels segle XVIII i van suposar una
transformaci de leconomia i la societat.
Aquests avenos van donar pas a laugment de la productivitat
agrcola, lincrement demogrfic i a cinc factors ms :
1. Lacumulaci de capital: Durant el segle XVIII, les exportacions i les
importacions van generar molts beneficis=capital als comerciants.
2. Laugment de la demanda exterior: sobretot la demanda dels Estats
Units. Promou linversi de capitals en infraestructures comercials
com drassanes, manufactures txtils i foneries.
3. Consolidaci del mercat interior: grcies a les millores de les vies de
comunicaci.
4. Perfeccionament de les comunicacions: Permet abaratir costos i
distribuir mercaderies arreu del pas.
5. Les innovacions tcnologiques: sobretot al sector txtil degut a la
demanda de fil i teixits

Revoluci Industrial vol dir:

Canvis tecnolgics aplicats a

Industria
Agricultura

Txtil
Siderrgia
Segadora

Mquina de Vapor
Font denergia Carb i Vapor

Trilladora
Transport

Locomotora
Vaixell Vapor
Canvis en lorganitzaci del treball
fbrica moderna.
Canvis en la implantaci dun nou model econmic
Capitalisme
Canvis en el model demogrfic
Augment poblaci

Canvis socials

Millores mdiques Agrcoles

mov. Camp a la ciutat.

Aparici de noves classes socials

Proletariat.
Burgesia.