Professional Documents
Culture Documents
Vic PDF
Vic PDF
Ana Garrido
Ricardo Mar
a lantic castell dels Montcada, va aparixer entre els murs medievals lestructura
dun temple rom perfectament conservat. La tradici historiogrfica de la ciutat
de Vic coneixia lorigen rom de lantic castell dels Montcada: ja al segle xviii,
Joan Llus de Montcada es referia al castell com a obra dHrcules.
Les estructures medievals sadossaven als murs romans, tot formant un doble
mur que permetia recolzar les voltes romniques entorn del rectangle dels murs
de la cella. Aquesta, desproveda de la seva originria coberta de fusta, shavia
convertit en el pati central de ledifici. Sinvertia, aix, el sentit dels paraments dels
murs romans: la cara interior passava a ser la faana del pati, mentre que la faana
exterior original, amb la seva decoraci arquitectnica, quedava tapada pels murs
medievals.
Durant la primera meitat del segle xx el temple va ser progressivament reconstrut. Es van alar de nou les columnes que precedien la cella i es va reconstruir
la coberta de ledifici. Es recuperava, aix, la imatge arquitectnica del temple.
Naturalment, avui en dia alguns detalls del procs de reconstrucci ens resulten
dubtosos. En primer lloc, la decisi denderrocar les estructures medievals per
conservar exclusivament les romanes. La sensibilitat que actualment domina la
gesti del patrimoni histric farien impossible repetir una actuaci similar. En
segon lloc, alguns elements de la reconstrucci, com s el nombre de les columnes
de la faana, s ms que qestionable. Per, tot i aquests problemes, el temple de
Vic constitueix un exemple notable, pel seu estat de conservaci, de larquitectura pblica provincial desenvolupada en un assentament de dimensions i escala
limitades, ubicat a linterior del conventus tarraconensis. Ens podria semblar un
edifici modest, en particular si el comparem amb els monuments pblics de la capital de la provncia (Trraco). En canvi, el temple de Vic aporta claus importants
per valorar el significat cultural del procs de romanitzaci a les comarques de
linterior de Catalunya. Amb aquest text pretenem fer una primera aproximaci a
lestudi i la restituci de lestat original del temple de Vic.
1. Les restes arquitectniques del temple i la seva construcci
La demolici del castell dels Montcada va permetre descobrir les restes romanes que shavien conservat al llarg del temps. Es van conservar ntegrament les
parets nord i oest de ledifici. La paret sud, destruda durant el procs de demolici, va poder ser reconstruda amb els mateixos materials. En canvi, el mur est,
on hi havia la porta daccs a ledifici, noms shavia conservat a nivell dels fonaments. Amb totes aquestes dades es va poder restituir sense problemes la planta
duna cella de 10 per 12,5 metres de dimensions exteriors, amb la seva faana
oberta a llevant.
Lantic temple constitua una nica cambra, elevada sobre un podi, de planta
rectangular, precedida dun espai reservat amb tota certesa a la ubicaci de la
columnata de la faana (Fig. 1). Aquesta columnata de faana se situava nicament a la part frontal de ledifici, per la qual cosa va ser possible de definir-lo
tipolgicament com a temple prstil. La faana posterior de la cella es prolonga a
esquerra i dreta de ledifici sota la forma dun mur cec. Es tracta, probablement,
del mur que delimitava el recinte, al mig del qual salava ledifici. Era, doncs, un
temple prstil adossat al mur de fons del temenos. No sabem si aquest temenos va
ser dotat dun porticat en poca romana.
El podi va ser construt ntegrament amb carreus de grans dimensions. Seleva
sobre una banqueta de cimentaci que sobresurt lleugerament respecte a lobra de
carreus. Noms t motllura a la part superior conservada prcticament en tot el
seu permetre.
A partir daquesta cornisa de coronaci del podi sinicien els murs que delimiten la cella. Aquests estan construts amb obra de petits blocs combinats amb carreus integrats a lobra (Fig. 2). Cal destacar una particularitat. Els carreus formen
cadenes verticals que arriben fins a la cota de la coberta de ledifici. Aquestes cadenes sestructuren amb els blocs collocats alternativament en posici horitzontal
i vertical. Saconsegueix, daquesta manera, articular lestructura del parament.
No podem deixar de recordar la presncia, sobre les filades de carreus englobades
als murs, de les caixes per allotjar lembigat de la coberta, circumstncia que ens
permet atribuir una funci estructural a les cadenes de carreus englobats al mur.
Les caixes de 0,32 per 0,60 m devien allotjar els poderosos extrems de les cintres
de la coberta.
Fig. 1.
Fig. 2 .
La peculiar tcnica constructiva feta servir als alats del temple sassembla
formalment i tcnicament al denominat opus africanum. Es tracta dun sistema
constructiu particularment ben documentat a les provncies africanes de lImperi
i que es relaciona normalment amb antecedents preromans, en particular amb els
de tradici pnica. Sorprenentment en una petita poblaci de linterior de Catalunya ens apareix una tcnica completament extica per a la qual encara no tenim
una explicaci coherent. La tcnica constructiva ens permetria, en primer lloc, deduir que ledifici va ser construt per una officina importada. Conclusi que no ens
hauria de sorprendre. Els elements decoratius de ledifici, als quals ens referirem
ms endavant, reflecteixen, en general, tradicions constructives que circulaven
entre la costa catalana i la narbonense, entre els segles i aC i i dC. Tot i aix, la
tcnica constructiva emprada al temple de Vic nicament es pot explicar pel paper
estructural que, indubtablement, tenien les cadenes de carreus encastats als murs.
En qualsevol cas, lexplicaci de la peculiar tcnica feta servir a ledifici roman
com un problema sense resoldre.
2. La restituci de la planta
Noms shan conservat in situ els fonaments de la columnata: quatre metres
davant del mur de faana de la cella van aparixer uns segons fonaments que, en
aquest context tipolgic, noms poden correspondre al suport de les columnes de
la faana.
La restituci del sistema de columnes i, amb ella, la restituci de lalat frontal i
lateral presenten certes dificultats a partir de lestat actual de les restes. La hiptesi que ha estat utilitzada en la reconstrucci de ledifici s la dun sistema hexstil
frontal amb dues columnes a les faanes laterals (Fig. 3). Creiem que s possible
de plantejar una segona hiptesi, amb una reducci del nombre de columnes de la
faana frontal entorn dels tres metres i els intercolumnis de 2,46 m.
Volem destacar que, en aquesta segona hiptesi, ens acostem a les proporcions
daltres temples de caracterstiques similars: el temple republic del frum dEmpries, posem per cas, presenta 2,75 m dentreeixos, una distncia confrontable
amb el temple del frum flavi de Conimbriga (3 m) o amb els temples laterals del
frum de Pola (2,6 m).
Sense pretendre donar per conclosa la qesti de la faana del temple de Vic,
pensem que exemples com els dEmpries i Pola acabats desmentar, o els casos
dels capitolis de Dugga o de Sbeitla, per citar simplement alguns exemples clebres, permeten establir parallelismes.
3. La reconstrucci de lordre arquitectnic
Reutilitzats com a material constructiu, als murs del castell medieval van aparixer una srie delements arquitectnics que formaven part de lordre decoratiu
de ledifici. Va aparixer el tambor dun dels fusts de les columnes, duna altura
de 0,46 m, amb un dimetre a la base de 0,69 m i de 0,65 m en la seva coronaci.
Aquestes dades, unides a les dimensions de les lesenes conservades en altura, ens
permeten restituir amb precisi les dimensions de les columnes exemptes: 6,32 m
daltura.
Fig. 3.
4.1. Inventari dels elements arquitectnics decorats del temple rom de Vic
Els nombrosos elements decoratius del temple shan agrupat per tipologies sota
una mateixa numeraci: del 001 a 010. Hem cregut ms convenient, per motius
prctics, agrupar en un mateix nmero tots aquells elements de caracterstiques
similars: les dues bases, les dues pilastres, els diferents fragments darquitraus, les
cornises amb dentellons i la coronaci del pdium.
Les mides es presenten en centmetres. Les principals no shan abreviat: altura,
amplada, longitud i dimetre. En canvi, les de menor importncia shan abreviat
de la segent manera: M = major; m = menor; PL = Plint; T1 = Tor inferior; T2 =
Tor superior; E = Esccia; F = Fust.
Nmero: 001
Objecte: capitell corinti de pilastra angular.
Mesures: altura = 87, amplada (M) = 90, amplada (m) = 58 (segons Gudiol).
Procedncia: temple, angle dret de la faana del mur de la cella.
Localitzaci: in situ.
Material: gres local.
Estat de conservaci: regular. Erosi notable, especialment als angles, on
tamb sobserven algunes fractures.
Descripci: capitell format per dues corones de fulles dacant disposades en
forma de ventall i amb la nervadura central ms ampla a la base que a la part
superior. Destaca la concavitat situada en el centre dels lbuls que finalitza amb
tres folols de forma allargada i acabament semicircular. El contacte entre els
diferents folols s asimtric generant espais dombra, en alguns casos, en forma
de gota daigua inclinada i, en altres, de forma ms allargada i tamb amb una
certa inclinaci. Laltura de les dues corones equival aproximadament a la meitat
de laltura del capitell. Pel que fa als caulicles apareixen inclinats i decorats per
solcs rectilinis de gran profunditat, alternats amb incisions ms lleugeres. Segons
Gimeno es coronen amb spals1 tot i que, en lactualitat, a causa del mal estat de
conservaci del capitell, s difcil identificar-los. Petit calze format, segurament,
per dues fulles de spals vistes de perfil des don sortia la tija de la flor de lbac.
Les volutes i les hlixs presenten la secci cncava delimitada per un llistell a
cada costat. Lespiral de les volutes no sha conservat i les de les hlixs semblen
dibuixar una espiral aparentment bastant mplia. bac motllurat.
Cal destacar la cara meridional i occidental del capitell la que mira cap a
la porta dingrs i cap al mur de tramuntana on sobserven una primera i una
segona corona totalment llises.
Shan conservat uns altres dos fragments de capitell corinti tamb apareguts
durant el desmuntatge del castell dels Montcada.2 Es conserven encastats als an1. Gimeno, J. Estudios de arquitectura y urbanismo en las ciudades romanas del nordeste de His
pania. Madrid, 1991, p. 941.
2. Gudiol, J. Descripci del Temple Rom. Ausa [Vic] 3, nm. 29 (1959), p. 253. Gudiol, J. LAu
sa romana i el seu temple. Vic, 1907 (reimpr. Barcelona, 1982), p. 81.
gles dun mur situat al fons del recinte clos del temple, per a causa del seu profund desgast ens s gaireb impossible didentificar de quina part del capitell es
tractaria.
Bibliografia: Puig i Cadafalch (1934), p. 109 i 324; Gudiol (1959), p. 250-251;
Gudiol (1982), p. 74-77; Gimeno (1991), p. 941-942, nm. 1349.
(Fig. 4 i 5)
Fig. 4 i 5.
Nmero: 002
Objecte: fust de pilastra.
Mesures: alada = 4,95, amplada = 64 (cara anterior) x 65 (cara lateral).
Procedncia: temple.
Localitzaci: in situ.
Material: gres local.
Estat de conservaci: bo.
Descripci: shan conservat les dues pilastres angulars, la de lextrem NE, totalment sencera, i la del SE, noms la meitat. Pel que fa a la primera, est formada
per una base tica en el seu extrem inferior i un capitell corinti a lextrem superior. En canvi, la segona noms conserva la base tica en el seu extrem inferior.
El coronament de la pilastra de lextrem NE presenta dues petites motllures que
segons Gudiol serien un bossell (tor) i un cavet (motllura corba). Actualment, a
causa del mal estat de conservaci daquesta part de la pilastra, ens resulta molt
difcil identificar aquestes motllures. La pilastra, tal i com indiquen les mesures
agafades per Gudiol, s prcticament idntica en els seus dos costats vistos. El
lateral oriental finalitza amb un reentrant duns 2 o 3 cm de gruix que marcarien
el lmit del mur de faana.
Bibliografia: Gudiol (1959), p. 251-252; Gudiol (1982), p. 77; Gimeno (1991),
p. 190, nm. 175.
(Fig. 6)
Fig. 6.
Nmero: 003
Objecte: base tica de pilastra angular.
Mesures: altura = 50, altura (Pl) = 13, altura T1 = 11, altura T2 = 8,6, Pl = 92
x 92, dimetre T2 = 72 x 72, dimetre (E) = 65, dimetre (F) = 64 x 65 (segons
Gimeno).
Procedncia: temple.
Localitzaci: in situ.
Material: gres local.
Estat de conservaci: dolent. Pea molt erosionada.
Descripci: es tracta de dues bases tiques amb una seqncia difcil didentificar com a resultat del seu mal estat de conservaci. Segons els autors precedents
aquesta pea estaria formada per un plint, un tor inferior, llistell, esccia, petit
llistell, tor superior, llistell i petit immoscap. Destaca el diferent desenvolupament
dels dos tors, el primer dells de dimetre i altura superior al segon i de secci
no uniforme, amb el punt de contacte amb el plint poc desenvolupat i lextrem
superior amb prolongaci horitzontal. Esccia de secci cncava amb tendncia
ellptica. El segon tor, amb un dimetre i altura menors, dibuixa un perfil semicircular i est rematat per un llistell de formes corbes. Lacabament de la pea la
forma una part dimmoscap llis.
Bibliografia: Gudiol (1959), p. 252; Gudiol (1982), p. 78; Gimeno (1991), p.
189-190, nm. 174; Escriv Chover (2005), p. 44-45.
(Fig. 7)
Fig. 7.
Nmero: 004
Objecte: fust llis.
Mesures: altura = 146; dimetre (M) = 69, dimetre (m) = 65.
Procedncia: temple.
Localitzaci: en una de les columnes restitudes del pronaos del temple.
Material: gres local.
Estat de conservaci: bo.
Descripci: un fust llis de columna trobat durant les obres de desmuntatge del
castell dels Montcada. Es tractaria, tal i com ja han comentat els diversos autors
precedents a nosaltres, de part del fust duna de les columnes del porticat del
temple.
Bibliografia: Gudiol (1959), p. 254; Gudiol (1982), p. 84-85; Gimeno (1991),
p. 190, nm. 175.
(Fig. 8)
Fig. 8.
Nmero: 005
Objecte: arquitrau de dues fasciae i motllura superior.
Mesures: altura = 60, amplada = 65.
Procedncia: temple. Alguns fragments del mur N de la cella i altres trobats al
costat de ledifici al segle xix.
Localitzaci: alguns es mantenen in situ i altres es van restituir en alat. Altres
es troben encastats en un mur al fons del recinte clos del temple.
Material: gres local.
Estat de conservaci: regular.
Descripci: diversos fragments darquitrau format per dues fasciae. Segons
Gudiol totes dues serien de la mateixa altura (18 cm). En canvi, per a Gimeno, la
primera tindria una altura inferior a la segona. Aquestes dues fasciae estan separades per un quart de bossell (4 cm) i la superior es remata amb un altre quart de
bossell (4 cm), una cyma reversa (9 cm) i una banda (7 cm).
Bibliografia: Gudiol (1982), p. 89; Puig i Cadafalch (1934), p. 108-109; Gimeno (1991), p. 493-494, nm. 514.
(Fig. 9)
Fig. 9
Nmero: 006
Objecte: fris llis.
Mesures: amplada = 48 (segons Gudiol).
Procedncia: entre les pedres del desmuntatge del castell.
Localitzaci: restitudes en alat.
Material: gres local.
Estat de conservaci: regular.
Descripci: segons les dades de Gudiol estem davant dun fris totalment llis,
de 48 cm damplada, a jutjar pels fragments trobats entre les pedres del desmuntatge de lestructura medieval. Actualment totes les peces que formen part del fris
restitut a lalat del temple no semblen originals.
Bibliografia: Gudiol (1959), p. 256; Gudiol (1982), p. 87-88.
(Fig. 10)
Fig. 10.
Nmero: 007
Objecte: quatre fragments de cornisa motllurada amb dentellons.
Mesures: altura = 40, amplada = 40.
Procedncia: temple. Trobats durant els treballs de desmuntatge del castell
dels Montcada.
Localitzaci: reconstruts en un mur al fons del conjunt clos del temple.
Material: gres local.
Estat de conservaci: regular. Presenta una notable erosi.
Descripci: cornisa formada, seguint un ordre de dalt a baix, per una banda (6
cm daltura), un llistell (1,5 cm), una cyma recta (11 cm), llistell (2,5 cm), denticulat (10 cm daltura i 6 cm de separaci entre ells units per una barra), llistell (3
cm) i cyma recta (7 cm). Segons Gudiol aquesta cornisa formaria part de la faana
de ledifici ja que un dels fragments conserva larrencament del front (aquest
fragment que en el llibre de Gudiol sobserva clarament, en lactualitat est bastant
mal conservat).
Bibliografia: Gudiol (1959), p. 256; Gudiol (1982), p. 88-89 (amb el perfil de la
cornisa); Puig i Cadafalch (1934), p. 108 (fotografia del mur on estan encastades
les peces); Sanmart-Lpez (1982), p. 261-273 (per a la dataci del temple estratigrficament); Gimeno (1991), p. 1441-1443, nm. 19.
(Fig. 11)
Fig. 11.
Nmero: 008
Objecte: fragment de cornisa motllurada.
Mesures: altura = 40, amplada = 40.
Procedncia: temple.
Localitzaci: reutilitzat en una de les arcades del castell dels Montcada.
Material: gres local.
Estat de conservaci: bo.
Descripci: fragment compost pels mateixos elements decoratius que el grup
de cornises anterior amb la diferncia que en lloc de dentellons presenta una banda correguda.
Bibliografia: Gudiol (1959), p. 256; Gudiol (1982), p. 88; Gimeno (1991), p.
1443, nm. 1956.
(Fig. 12)
Fig. 12.
Nmero: 009
Objecte: fragment de cornisa motllurada.
Mesures: altura = 32, amplada = 20.
Procedncia: temple.
Localitzaci: encastat en un mur al fons del conjunt clos del temple.
Material: gres local.
Estat de conservaci: dolent.
Descripci: fragment format per una possible cyma recta, llistell o bossell (3/4
cm) i una banda (10 cm). A causa del seu mal estat de conservaci ens s molt
difcil identificar amb ms precisi els elements motllurats que formarien part
daquesta cornisa.
Bibliografia: Gudiol (1959), p. 256; Gudiol (1982), p. 88-89; Puig i Cadafalch
(1934), p. 108; Sanmart-Lpez (1982), p. 261-273; Gimeno (1991), p. 1441-1443,
nm. 19.
(Fig. 13)
Fig. 13.
Nmero: 010
Objecte: motllura de coronament del podi.
Mesures: altura = 150, altura motllura = 38, amplada motllura = 27 (segons
Gudiol).
Procedncia: temple.
Localitzaci: in situ.
Material: gres local.
Estat de conservaci: dolent. Es troba bastant erosionat.
Descripci: el podi del temple noms presenta motllura en la seva part supe
rior. Aquesta estaria formada probablement, segons tamb indica Gimeno, i seguint un ordre de dalt cap a baix, per una banda, una cyma recta, un llistell i una o
dues bandes. En canvi, Gudiol descriu la seqncia a partir dun llistell, una cyma
recta i dos bossells, tot i que a la secci que dibuixa hi apareixen dos llistells.3
Bibliografia: Gudiol (1959), p. 253-254; Gudiol (1982), p. 81-82; Gimeno
(1991), p. 435, nm. 471.
(Fig. 14)
Fig. 14.
aquests ja presenten els espais dombra completament verticals i els solcs de les
fulles dacant molt profunds,10 i a un conjunt de capitells juliclaudis descontex
tualitzats de la mateixa ciutat.11
Altres capitells bastant prxims es localitzen al temple de la Calle Claudio
Marcelo de Crdova12 que, segons els ltims estudis, podrien datar-se entre finals
de lpoca julicludia i linici de la flvia, tot i que imitarien els exemplars augusteus o tiberians del Frum Adiectum de la mateixa ciutat.13
Entre les produccions de lentorn de Vic destaquen per la seva similitud els
capitells de la baslica del frum municipal de Trraco, capitells realitzats per
un taller local durant el procs de reformes que pat ledifici al comenament de
lpoca julicludia.14 Aquestes similituds es concreten en la disposici dels espais
10. Barrera Antn, Los capiteles..., op. cit., nm. 29, 33-34.
11. Barrera Antn, Los capiteles..., op. cit., nm. 14-15.
12. Barrera Antn, Los capiteles..., op. cit., p. 85; Daz Martos, A. Capiteles corintios de Es
paa. Estudio-Catlogo. Madrid, 1985, p. 233.
13. Mrquez, C. Baeticae Templa. A: Ruiz de Arbulo, J. (ed.). Simulacra Romae. Roma y las
capitales provinciales del Occidente Europeo. Estudios arqueolgicos. (Tarragona, 2002). Tarragona,
2004, p. 121. Prviament aquest temple havia estat datat dpoca dAugust, Santos Gener, S. Corduba
Marcelli aedificium. Boletn de la Real Academia de Crdoba [Crdoba], 21 (1950), p. 164, dpoca julicludia, Pensabene, P. Roma e le capitali provinciali. Contributi per lo studio dellarchitettura e della
decorazione architettonica in marmo nella Hispania romana. A: Ruiz de Arbulo, J. (ed.). Simulacra
Romae. Roma y las capitales provinciales del Occidente Europeo. Estudios arqueolgicos. (Tarragona,
2002). Tarragona, 2004, p. 184; Pensabene, P. Mrmoles y talleres en la Btica y otras reas de la
Hispania Romana. A: Vaquerizo, D.; Murillo, J. F. (eds.). El concepto de lo provincial en el mundo
antiguo. Homenaje a la Profesora Pilar Len Alonso. Crdoba, 2006, p. 113, dpoca flvia, Garca y
Bellido, A. Templo Romano (Crnica de Arte y Arqueologa). Boletn de la Real Academia de Cr
doba [Crdoba], 86 (1964), p. 164; Garca y Bellido, A. Los hallazgos cermicos del rea del templo
romano de Crdoba. Anejos de Archivo Espaol de Arqueologa. Vol. V, Madrid, 1970; Jimnez, J. L.
Arquitectura religiosa romana en Corduba-Colonia Patricia: panorama y perspectivas. Anas [Mrida],
2/3 (1989-90), p. 84; Jimnez, J. L. El templo romano de la calle Claudio Marcelo en Crdoba. A:
Templos Romanos de Hispania. Cuadernos de Arquitectura Romana. Vol. I. Mrcia, 1992, p. 126, i, fins
i tot, dpoca dAdri, Blanco Frejeiro, A. Vestigios de Crdoba romana. Habis, 1 (1970), p. 120-123;
Blanco Frejeiro, A. Arte de la Hispania Romana: Arquitectura, Escultura, Pintura, Mosaicos, Artes
Menores. A: Historia de Espaa Menndez Pidal. Espaa Romana. Vol II. La Sociedad, el Derecho, la
Cultura. Madrid, 1991, p. 610. Tampoc existia unanimitat en latribuci cronolgica dels capitells, datats
des de lpoca augustea fins a la flvia, Hesberg, H. Von. La decorazione architettonica di Cordova -sulla funzione dellornamentazione architettonica in una citt romana. A: Len, P. (ed.). Colonia Patricia
Corduba. Una reflexin arqueolgica (Crdoba 1993). Sevilla, 1996, p. 284; Hesberg, H. Von. Crdoba
und seine Architekturornamentik. A: Trillmich, W.; Zanker, P. (ed.). Stadbild und Ideologie. Munich,
1990, p. 284; Gutirrez Behemerid, Capiteles Romanos..., op. cit., nm. 385; Mrquez, C. Capiteles
Romanos de Corduba Colonia Patricia. Crdoba, 1993, p. 188-191; Mrquez, C. Modelos romanos en
la arquitectura monumental de Colonia Patricia Corduba. Archivo Espaol de Arqueologa [Madrid],
71 (1998), p. 116.
14. Ruiz de Arbulo, J.; Viv, D.; Mar, R. El Capitolio de Tarraco. Identificacin y primeras
identificaciones. A: Vaquerizo, D.; Murillo, J. F. (eds.). El Concepto de lo Provincial en el Mun
do Antiguo. Homenaje a la Profesora Pilar Len Alonso. Crdoba, 2006, p. 408-413. Daltra banda,
Gimeno, op. cit., p. 905-907 i Recasens, M. Los capiteles romanos del Museu Nacional Arqueolgic
de Tarragona. Butllet Arqueolgic [Tarragona] nm. 1, poca V (1979), p. 60. Daten els capitells de la
baslica cap a mitjan s. i dC, Gutirrez Behemerid, Capiteles Romanos..., op. cit., p. 88 i Domingo, J.
A. Capitells corintis a la Provncia Tarraconense (s. I-III dC). Tarragona, 2005, nm. 16 i 18, els daten
a lpoca julicludia i Daz Martos, op. cit., p. 58, en plena poca augustea. El taller local que realitz
aquests capitells coneixia perfectament el model de Mars Ultor tot i la presncia dalguns elements poc
curats, com la disposici en ventall dels folols o la geometritzaci del nervi central de les fulles, motius
dombra, la forma del nervi central de les fulles, ms ample a la base, els solcs de
les fulles, la concavitat a linterior dels lbuls, la inclinaci dels caulicles i el seu
coronament format segurament per una orla de spals,15 etc.
Aix i tot, tamb presenten algunes diferncies respecte als capitells de Trraco, com la representaci dels caulicles ms estrets i amb major relleu i, sobretot,
la presncia a les fulles dacant de lbuls formats noms per tres folols, generant
una mena de trifoli. Aquesta s una caracterstica que ens remet a les produccions
corinti-itliques,16 amb la seva mxima difusi al llarg del s. i aC,17 i que mostra
com el taller local que va participar en la construcci del temple de Vic encara
estava molt vinculat a les produccions arcaiques, tot i conixer el model cannic
de Mars Ultor. La pervivncia dun element corinti-itlic a finals del perode augusteu o inicis del juliclaudi ens remet directament a les produccions locals de
Brcino.18
Tamb es conserven les bases de les dues lesenes angulars de ledifici. Aquestes
pertanyen al tipus tic, amb esccia parablica i plint, tot i que presenten un element arcatzant com s limmoscap del fust. El plint sintrodueix en larquitectura
romana a finals de la Repblica, tot i que el seu s no es generalitza fins prcticament la fi del perode augusteu.19 A tall dexemple podem citar les bases de la
baslica del Frum Municipal de Trraco en les quals s absent aquest element.
Pel que fa a la presncia de limmoscap, tot i que amb August tendeix a separarse de la base,20 a Hispnia encara es troba en fora edificis juliclaudis i, fins i
tot, dpoca flvia.21 No obstant aix, la presncia daquest element en les lesenes
angulars del temple de Vic podria respondre ms a la voluntat de regularitzar i
equiparar lalada de la base a la de la primera filada de carreus del temple que no
a un criteri cronologicoestilstic.
que sallunyen fins i tot dels capitells del 22 dC de la baslica Aemilia, Heilmeyer, W. D. Korintische Normalkapitelle. Studien zur Geschichte der Rmischen Architekturdekoration. Mitteilungen des
Deutschen Archologischen Instituts, Rmische Abteilung, suppl. 16, Heidelberg, 1970, Taf. 44, nm. 3.
Cal apuntar que una recent hiptesi associa els capitells corintis de la baslica Aemilia amb la fase del
14 aC de ledifici, Lipps, J. Sulla decorazione architettonica della Basilica Aemilia. Un contributo alla
cronologia delledificio di et imperiale. Archeologia Classica [Roma], LVIII (2007), p. 150-151.
15. Gimeno, op. cit., p. 941.
16. Pensabene, P. Scavi di Ostia. Vol. VII. I capitelli. Roma, 1973, p. 203; De Maria, S. Il problema del corinzio-italico in Italia Settentrionale. A proposito di un capitello non finito di Rimini. Mlanges
de lcole franaise de Rome. Antiguit. 93, (1981), p. 566. Respecte a lanomenat acant itlic vegeu
Delbrck, R. Hellenistische Bauten in Latium. Vol. II. Strassburg, 1912, p. 160-161; Drerup, H. Zwei
Kapitelle aus Italica. Archivo Espaol de Arqueologa [Madrid], 45-47 (1972-74), p. 93-96.
17. Gutirrez Behemerid, Capiteles Romanos..., op. cit., p. 59.
18. Gutirrez Behemerid, M. A. Capiteles de Barcino en los museos de Barcelona. Bellaterra,
1986 (Faventia. Monografies, 5), p. 35-38.
19. Shoe, L. T. Etruscan and Republican roman mouldings. Memoirs of the American Academy in
Rome [Roma], 28 (1965), p. 198; Escriv Chover, M. I. Basas romanas de la Provincia Tarraconensis.
Valncia, 2005, p. 114-115. Per una evoluci estilstica de les bases vegeu Shoe, L. The geographical
distribution of Greek and Roman Ionic Bases. Hesperia, XXXVIII, Princeton, 1969, p. 186-204. En
poca julicludia encara sn moltes les bases hispanes que no han adoptat aquest element, Escriv Chover, op. cit.
20. Strong, D. E.; Ward Perkins, J.-B. The Round Temple in the Forum Boarium. Papers of the
British School at Rome. [Londres], nm. XXVIII (1960), p. 20.
21. Mrquez, Modelos romanos..., op. cit., p. 117.
Els arquitraus del temple presenten noms dues bandes mentre que a partir
dAugust simposa el model amb 3 fasciae.22 No obstant, aix a Hispnia encara
s possible trobar el primer model durant tota lpoca julicludia com succeeix,
per exemple, en el prtic del Frum de Mrida.23 De fet, un arquitrau daquest
prtic presenta un estil idntic al del temple de Vic: amb una motllura superior
formada per una banda i una cyma reversa i la separaci entre les diferents bandes
a partir dun quart de bossell. Exemplars amb aquesta mateixa estructura, tot i que
decorats amb tres bandes, procedeixen de Tarragona algun dels quals sha datat
a lpoca flvia24 mentre que altres, amb un quart de bossell acompanyat per un
petit llistell o una concavitat, procedeixen de la marmoritzaci del teatre25 i de
la fase del 6 dC del temple dels Discurs a Roma.26
Les cornises pertanyen al tipus jnic, amb la presncia de dentellons i labsncia de mnsules. Presenten una banda, una cyma recta, un llistell, dentellons, una
cyma recta i un llistell. Algunes cornises, probablement inacabades, en comptes
de dentellons presenten una mplia banda llisa.27 Aquest s un model arcatzant
tot i que ja presenta una cyma recta com a coronaci, motiu predominant a partir
dAugust.28 Un parallel lluny es troba a larc de Ber, del 15-5 aC,29 amb dentellons i sense mnsules,30 tot i que lexemplar ms prxim es localitza a Crdova,
en un fragment marmori juliclaudi que derivaria per dun model augusteu.31 De
fet, la barra que apareix entre els dentellons seria un element introdut a la Tarraconense a partir de lpoca julicludia.32
El fris s llis, de la mateixa manera que succeeix a larc de Ber. Frisos llisos
sobserven en nombrosos monuments al llarg de tota lpoca altimperial.33
La motllura del podi, formada per una banda, una cyma recta, un llistell i,
probablement, una altra banda, presenta una seqncia decorativa ms prpia del
perode protoaugusteu. De fet, motllures similars es troben en el coronament del
22. Strong, D. E. Some Observations on early roman corinthian. Journal of Roman Studies [Londres], 53 (1963), p. 81. El model amb tres fasciae apareix en el temple de la Magna Mater i en el Frum
dAugust a Roma, Mrquez, Modelos romanos..., op. cit., p. 133-134. En el perode tardoadrianeu i
severi es posaran de moda novament els arquitraus amb dues fasciae, segurament fruit duna reminiscncia oriental, Strong, D. E. Late Hadrianic Architectural ornament in Rome. Papers of the British
School at Rome. [Londres], nm. XXI (1953), p. 139 i s.
23. Barrera Antn, La decoracin..., op. cit., p. 155, nm. 154. Daquest prtic noms sha documentat un arquitrau amb dues bandes, la resta en presenten tres, Barrera Antn, La decoracin..., op.
cit., nm. 146-148.
24. Gimeno, op. cit., p. 495-499, nm. 517-519.
25. Gimeno, op. cit., p. 501-503, nm. 523-525.
26. Gros, P. Aurea Templa. Recherches sur larchitecture religieuse de Roma lpoque dAuguste.
Roma, 1976, pl. II.
27. Gimeno, op. cit., p. 1443.
28. Mrquez, C. La decoracin arquitectnica de Colonia Patricia. Una aproximacin a la arqui
tectura y urbanismo de la Crdoba Romana. Crdoba, 1998, p. 145. A Trraco apareix per primer cop en
les cornises de la baslica del Frum Municipal.
29. Dupr, X. Larc rom de Ber. Roma, 1994 (Bibliotheca Italica; 20), p. 231-245, 275.
30. Dupr, op. cit., fig. 80.
31. Mrquez, Modelos romanos..., op. cit., nm. 900, lm. 43.
32. Gimeno, op. cit., 1442.
33. Un petit elenc a Dupr, op. cit., p. 227.
podi del temple de Barcelona,34 on la cyma recta ha estat substituda per una cyma
reversa, de la mateixa manera que succeeix a la porta dAugust a Nmes, del 16-15
aC,35 i al temple de Diana de Mrida, de cap al canvi dera,36 o en el Mausoleu de
Glanum, del 30-20 aC, on el coronament del podi presenta noms una banda, una
cyma reversa i una banda.37 De fet, a la Gllia, cap al canvi dera, predominen ja
motllures molt ms complexes.38
Lanlisi de la decoraci arquitectnica del temple ens indica una cronologia
bastant anterior a la que shavia suposat fins ara: el capitell presenta encara algunes reminiscncies dpoca republicana, tot i que la seva estructura deriva clarament del model cannic rom, larquitrau, les cornises i el coronament del podi
pertanyen estilsticament al perode protoaugusteu i les bases ja han adoptat el
plint i lesccia parablica tot i que mantenen limmoscap del fust. Caracterstiques totes elles que apunten cap al perode tardoaugusteu o tiberi per a la construcci del temple.
Aquesta cronologia avana prcticament en un segle la construcci del temple,
diferncia massa considerable fins i tot per plantejar un suposat retard en ladopci
dels models decoratius per part del taller que collabor en la decoraci del temple39 i de difcil resoluci amb les dades de qu disposem avui en dia. No obstant
aix, i dacord amb W. E. Mierse,40 no pot descartar-se la construcci del temple
en un moment diferent al que tradicionalment li ha atorgat larqueologia: en els
estrats anteriors a la construcci del temple aparegu material cermic augusteu41
34. Gimeno, op. cit., p. 433-435, nm. 470.
35. Gros, P. Larchitecture romaine du dbut du III sicle av. J. C. la fin du Haut-Empire. 2. Mai
sons, palais, villas et tombeaux. Pars, 2001, p. 480.
36. Barrera Antn, La decoracin..., op. cit., p. 184.
37. Roth-Conges, A. Lacanthe dans le dcor architectonique protoaugusten en Provence. Revue
Archologique de Narbonnaise [Pars], XVI (1983), p. 129; Gros, P. Pour une chronologie des arcs de
triomphe de Gaule Narbonnaise ( propos de larc de Glanum). Gallia [Pars], 37 (1979), p. 63; Rolland
1969, 22-28, 57-58, fig. 4, 7.
38. Gros, Pour une chronologie..., op. cit., p. 64, fig. 6.
39. Cal no oblidar que levoluci estilstica, principalment pel que fa al treball dels tallers locals, no
s uniforme ni es desenvolupa a la mateixa velocitat a tot arreu. Disposem de nombrosos exemples que
mostren com a vegades es produeixen certs retards. Per exemple, a la ciutat de Clnia encara a lpoca
flvia es troben nombroses caracterstiques que pertanyen a lpoca julicludia, Domingo, Capitells...,
op. cit., p. 66-67. De fet, els tallers locals que treballen al nord-est peninsular sn un bon exemple daquest
retard ja que, per exemple, els tallers de Brcino encara treballen segons el model corinti-itlic en poca
tardoaugustea, Gutirrez Behemerid, Capiteles de Barcino..., op. cit., i a Trraco, el teatre de la ciutat,
de mitjan o finals del perode augusteu, es decora encara segons parmetres protoaugusteus, Domingo,
J. A. La decoracin arquitectnica del teatro romano de Trraco. Tesina de Licenciatura, Universitat
Rovira i Virgili. Tarragona, 2003. Al prtic del Frum de Mrida conviuen diferents tradicions estilstiques, Barrera Antn, La decoracin..., op. cit., p. 150-152; Heilmeyer, op. cit., p. 133, de la mateixa
manera que passa en el temple de la Calle Claudio Marcelo de Crdova, Mrquez, Capiteles Romanos...,
op. cit., p. 188-191; Mrquez, Modelos romanos..., op. cit., p. 116, o en el Capitoli de Brescia, Frova,
A.; Rossignani, M. P.; Cavalieri, G. Il Capitolium e la decorazione architettonica romana di Brescia.
Atti del Convegno Internazionale per il XIX Centenario della dedicazione del Capitolium e per il 150
Anniversario della sua scoperta (Brescia, 1973). Brescia, 1975, vol. II, p. 61-62.
40. Mierse, W. E. Temples and towns in Roman Iberia. Berkeley, 1999, p. 274.
41. Molas, op. cit., p. 288; Molas; Ollich; Caball, op. cit., p. 289. En un sondeig realitzat a la
trinxera de fonamentaci del costat oriental del mur nord de tancament del temple aparegueren barrejats
materials dentre finals del s. i aC i mitjan s. ii dC, Sanmart, E.; Lpez, A. Vic. A: Les excavacions
i en lexcavaci de la trinxera de fundaci del mur que tancava lrea sacra entorn
al temple noms va aparixer una forma cermica identificable, una Lamboglia
10A, datable entre lltim quart del s. i dC i inicis del s. iii dC.42
Tampoc pot descartar-se la possibilitat que el capitell fos reaprofitat, ja que les
seves mides clarament no encaixen amb les de la pilastra que el sustenta. De fet, si
analitzem la cara frontal del capitell sobserva com a lesquerra de les dues fulles
dacant de la corona inferior, que determinen lamplada del capitell, sorgeix una
estranya fulla llisa molt exvasada. Quelcom de similar succeeix a la cara lateral
del capitell: lamplada inferior, determinada per les dues fulles dacant de la primera corona, s molt ms curta que lamplada de la pilastra. No obstant aix, si
el capitell fos reaprofitat hauria de procedir dun edifici aixecat en una cronologia
molt similar a la del temple.
Per altra banda, aquest desajust en les mides tamb podria deures a la poca traa demostrada per lartes en lelaboraci dalguns detalls del capitell, com la presncia duna tercera fulla llisa, molt exvasada, a la primera corona o la incorrecta
inclinaci de la concavitat i el solc central del lbul dret de la fulla angular de la
segona corona, com si es tracts del lbul esquerre de la fulla. A aquesta poca
traa se sumaria el fet que el capitell podria haver estat semielaborat directament
a la pedrera sense tenir una visi directa del temple.
Finalment, tampoc no es pot descartar un canvi de projecte durant la construcci del temple, canvi que comport, entre daltres mesures, laugment de lamplada
de les pilastres angulars de ledifici.
Amb les dades actuals sembla ms probable pensar que les irregularitats detectades en la traa i collocaci del capitell es puguin atribuir a problemes associats
a lorganitzaci del treball i a la producci dels elements decoratius.
5. Conclusi
El temple de Vic sinsereix en la tradici tipolgica de temples altimperials
i ens permet entendre millor el seu significat com a forma devergetisme duna
petita ciutat provincial.
La decoraci del temple va ser elaborada amb gres per un taller local. La pervivncia delements protoaugusteus en un moment tardoaugusteu o dinici juliclaudi
s freqent en les produccions del nord-est peninsular. A ms, la presncia dels
tres folols en els lbuls de les fulles dacant, motiu ms propi del corinti-itlic,
i les semblances entre la coronaci del podi daquest temple i el de Brcino ens
remeten a les produccions locals daquesta ciutat.
Bibliografia
Acua Fernndez, P. Esculturas militares romanas de Espaa y Portugal, I.
Las esculturas thoracatas. Roma, 1975.
lvarez Senz, J. Observaciones sobre el teatro romano de Mrida. A: Actas
del Simposio El Teatro en la Hispania Romana. Badajoz, 1982.
Barrera Antn, J. L. Los capiteles romanos de Mrida. Badajoz, 1984.
La decoracin arquitectnica de los Foros de Augusta Emerita. Roma: LErma di Bretschneider, 2000.
Blanco Frejeiro, A. Vestigios de Crdoba romana. Habis, 1, 1970, p. 120123.
La Itlica de Adriano y Trajano. A: Italica (Santiponce, Sevilla). Actas de
las Primeras Jornadas sobre Excavaciones Arqueolgicas en Italica (Excma.
Diputacin Provincial de Sevilla, septiembre 1980). Madrid, Ministerio de
Cultura, 1982, p. 293-298 (Excavaciones arqueolgicas en Espaa; 121).
Arte de la Hispania Romana: Arquitectura, Escultura, Pintura, Mosaicos,
Artes Menores. A: Historia de Espaa Menndez Pidal. Espaa Romana.
Vol II. La Sociedad, el Derecho, la Cultura. Madrid, 1991, p. 557-725.
De Angelis, S. Templum Divi Vespasiani. Roma, 1992.
Delbrck, R. Hellenistische Bauten in Latium. Vol. II. Strassburg, 1912.
De Maria, S. Il problema del corinzio-italico in Italia Settentrionale. A proposito di un capitello non finito di Rimini. Mlanges de lcole franaise de
Rome, Antiguit. 93 (1981), p. 565-616.
Daz Martos, A. Capiteles corintios de Espaa. Estudio-Catlogo. Madrid,
1985.
Didierjean, F.; Ney, C.; Paillet, J.-L. Belo III. Le macellum. Archologie
[Madrid], 5 (1986), Casa de Velzquez.
Domingo, J. A. La decoracin arquitectnica del teatro romano de Trraco. Tesina de Licenciatura, Universitat Rovira i Virgili. Tarragona, 2003.
Capitells corintis a la Provncia Tarraconense (s. I-III dC). Tarragona, 2005.
Drerup, H. Zwei Kapitelle aus Italica. Archivo Espaol de Arqueologa [Madrid], 45-47 (1972-74), p. 91-102.
Dupr, X. Larc rom de Ber. Roma, 1994 (Bibliotheca Italica; 20).
Durn, R. M. El teatro y el anfiteatro de Augusta Emerita. Contribucin al co
nocimiento histrico de la capital de Lusitania. Oxford: Archaeopress, 2004,
p. 122-123 (British Archaeological Reports. International Series; 1207).
Escriv Chover, M. I. Basas romanas de la Provincia Tarraconensis. Valncia,
2005.
Freyberger, K. S. Stadtrmische Kapitelle aus der Zeit von Domitian bis Ale
xander Severus. Mainz-Rhein, 1990.