Definici

Bioamassa unicel.lular

Material cel.lular microbi produit per a la seva utilitzaci com a

aliment hum o animal.

Single Cell Protein (SCP) --> Protena unicel.lular



Single Cell Biomass (SCB) --> Biomassa unicel.lular



Terme poc apropiat. Apart de protenes hi han altres components (entre un

20 i un 70 % pot ser material no proteic)

Terme recomanat per la IUPAC

Seviten termes com Biomassa Microbiana o Biomassa

Bacteriana. Disminuirien lacceptaci pblica.

Histria i ambit daplicaci

Alemania





Consum durant la 1 Guerra Mundial.

Disminueix linters
Cap a 1930 es reactiva linters
Durant la 2 Guerra Mundial es consumeixen unes 15.000 tones de SCB en
forma de llevat que sincorporava a sopes i salsitxes.

GB i EEUU


Dficit de protenes

Es desenvolupa la producci de SCB com a complement dietetic per

animals

Desprs de la 2 Guerra Mundial linters disminueix.

Torna a posarse de moda cap els anys 50 degut a estudis i
previsions publicats per diverses agencies internacionals.

A la dcada dels 50 diverses agncies internacionals preveien

un dficit de 70x106 tones de soja cap a principis del segle XXI

Causes del dficit:



Increment de la poblaci mundial

Pinsos compostos


En pasos desenvolupats la producci animal requereix pinsos compostos amb

un contingut protic elevat (entre el 10 i el 30% del pes sec en protena)
Per augmentar el contingut protic safegeixen suplements com farina de soja,
farina de peix o farines animals.
Si sutilitzs SCB, aquests recursos es podrien dedicar a lalimentaci humana.

Inters estratgic

Avantatges de la
proteina unicel.lular

Creixement rpid --> Productivitat elevada



1000 kg de vaca produeixen 1 kg en 24 h

1000 kg de llevat produeixen 4000 kg en 24 h dels quals 2000 son proteina

comestible

Contingut proteic elevat (30-80% del pes sec)

Molts pasos (Europa, ex USSR, Jap) sn deficitaris en

producci de protena per alimentaci animal i depenen de
importacions de soja procedents daltres pasos.

Utilitzaci de fonts de carboni molt diverses que sovint son

considerades com a residus

Es relativament fcil seleccionar soques amb un bon rendiment

de conversi i una composici adequada

La producci de SCB disminueix la dependncia de la

importaci.

Es poden obtenir produccions elevades amb instal.lacions

petites

La producci s independent del clima (excepte en el cas de

les algues) --> Fcil de controlar i planificar.

1979 USSR produa 1.1x106 tones/any de SCP en un total de 86 plantes

1981 - 1985 ampliaci de la producci en 1.2x106 tones/any adicionals

Entre 10 i 12x106 tones de SCB per any permeterien ser independent de

les importacions.

Consideracions
sobre el consum de SCB

Aspectes de Seguretat

Lany 1976 el Protein Advisory Group (FAO/WHO) avisa de

lexistncia de diversos inconvenients dutilitzar protena
dorigen microbi en lalimentaci humana:


Problemes de seguretat


El consum de protena unicel.lular pot tenir efectes perjudicials sobre la salut del
consumidor

Problemes nutricionals


Els possibles problemes sanitaris del consum de protena

unicel.lular tenen que veure amb:


Concentraci elevada dcids nuclics 6 - 16% (sobre tot de RNA que s

el ms abundant)




Reaccions cutnies al consum de protenes extranyes

Reaccions gastrointestinals (mareig i vmit)

Presncia de productes cancergens procedents del substrat

Aquests problemes es poden intentar superar:



El contingut dcids nuclics es pot reduir en el processat del material

cel.lular

Les reaccions alrgiques depenen del tipus de microorganisme utilitzat. Cal

fer una bona tria i demostrar que no i ha problemes mitjanant proves
toxicolgiques

s necessari utilitzar substrats que no presentin txics en la seva

composici

El consum de protena unicel.lular pot no ser tan beneficis com el consum de

proteina convencional

Contingut de RNA en SCB

Reducci del
contingut de RNA

Consum excessiu dcids nuclics --> Pedres al rony i gota a les

articulacions

Limit diari recomenat < 2g per persona i dia

Aix equival a que la dosi diaria de protena consumida tingui un

contingu de RNA associat menor al 1-2% del Pes Sec
Exemples:

Hidrlisi alcalina i neutralitzaci amb cid



El RNA es solubilitza amb un tractament amb NaOH 0.125 N a 50 durant 1

hora

Si al neutralitzar amb cid es disminueix per sota de pH 6, el RNA torna a

precipitar

Amb aquest tractament s'obt un material amb un 45% de proteina i un 1%

de cid nucleic

Degradaci amb RNAses endgenes



Spirulina 3.6% PS
Bacteris 15-20% PS
Llevats i Fongs 15% PS

En general els continguts sn molt elevats perque els microorganismes

creixen molt rpidament i necessiten molts ribosomes per sintetitzar
protenes a gran velocitat.

Procediment difcil




Separaci de la biomassa del medi

Rentat i resuspensi en H2O a pH 7.5-7.8 amb NH4OH durant 4 h a 65 C
Contingut d'AN baixa fins al 2% del Pes Sec

Procediment senzill


Escalfar directament el cultiu a 64 C


S'inactiven les proteases

Les RNAses es mantene actives
Desprs de 20-30 minuts el contingut de RNA ha disminuit a < 2% del Pes Sec

Comercialitzaci de
noves fonts de protena

Els requeriments establerts per el Protein Advisory Group

(FAO/WHO) i per la IUPAC respecte a noves fonts de protena
sn molt estrictes


Encara que els productes siguin segurs, cal que siguin tamb
nutricionalment correctes.

Com a ndex d'adequaci nutricional s'utilitzen diversos

parmetres:


PER

Protein Efficiency Ratio

S'ha de portar a terme en mostres de processos ben estabilitzats i

estandaritzats que permetin tenir garanties de reprodubilitat del producte.

BV

Biological Value

NPU

Net Protein Utilization

Normalment cal utilitzar el producte d'una planta pilot

PD

Protein Digestibility

Si l'avaluaci s favorable i s'inicia la producci a gran escala, cal

demostrar que el producte obtingut s identic al de la planta pilot

FCR

Feed Conversion Rate

Respecte als microorganismes responsables del procs:



Es pot utilitzar qualsevol microorganisme

Pero cal demostrar:




Que no s patogen per l'home, ni per animals o plantes.

Que no produeix compostos txics que no puguin ser reduts per sota dels limits
acceptables

Cal declarar tota la informaci referent al microorganisme i a les

caracterstiques del procs






Avaluaci


No s'haurien d'admetre noves fonts de protena com a ingredients en

l'alimentaci animal a menys que s'hagin avaluat a fons respecte a
seguretat i manca de toxicitat

Aspectes Nutricionals

Matries primeres (substrats)

Productes afegits (antiespumants, antiemulsionants, etc.)
Solvents utilitzats en l'extracci
Tipus de secat
Precaucions sanitries

En el fons, el risc que presenta la SCB s molt baix, per el

procs d'aprovaci s molt llarg

Valor biolgic (BV) de diferents fonts de protena

Casena

75

TOPRINA

54-61

Ou

90

Aspergillus oryzae

59

MYCOPROTEIN

84

Acinetobacter

67

Brevibacterium

62

Composici amino acids

En general s'observa que les protenes d'origen microbi sn

deficitaries en aminocids sulfurats.

Aquest dficit es pot corretgir suplementant amb metionina.

En definitiva, el que conta s que la protena consumida resulti

en un increment de massa corporal. Ex. Mucor i Alternaria
tenen un perfil d'aminocids adequat per tenen un valor
nutricional pobre. Alternaria causa la mort de les rates.

Composici SCB

BV
+ 0.3% Met

Producte

BV Control

TOPRINA

54 - 61 % 91 - 96 %

Ou sec

90 %

97 %

TOPRINA Part 1

A finals dels 50 British Petroleum desenvolupa un procs basat

en llevats (C lipolytica i C tropicalis) creixent en alcans C12-C20

Estandaritzaci en planta pilot




Es va intentar comercialitzar com a substitut de la farina de

peix en pinsos d'alt contingut protic i com a substitut de la llet
en pols descremada en substituts de la llet

Tot i que no hi havien indicis de toxicitat ni de carcinogenicitat,

es temia la presncia de hidrocarburs aromtics en el producte.

La principal oposici va apareixer a Jap de part de grups

ecologistes i professors d'universitat. El tema es va acabar
polititzant i l'any 1972 el Jap va ser el primer pas en prohibir
la protena microbiana obtinguda a partir d'hidrocarburs.

Com a consequncia, el govern Itali va demanar que es

portessin a terme estudis adicionals per demostrar que la SCP
estava exenta de risc.

Els porcs alimentats amb 30% de TOPRINA tenien menys

hidrocarburs en els seus teixits que els porcs alimentats
pasturant de forma natural.

Davant d'aquests resultats, el govern Itali va autoritzar ls de

TOPRINA en quantitats limitades i nicament per exportaci.

L'any 1977 la producci es va aturar degut a l'augment del preu

dels hidrocarburs.

Proves de Toxicitat i Carcinogenicitat (12 anys)







Planta pilot a Grangemouth (GB). 1500 tones per any durant 7 anys, entre
1971 i 1978
Planta pilot a Cap Lavera (F). 16000 tones per any

TOPRINA Part 2

Proves Toxicitat Aguda (Rates alimentades amb un 40% de TOPRINA

durant 6 setmanes)
Proves de Toxicitat Subcrnica --> 3 mesos
Proves de Toxicitat Crnica --> 2 anys
Proves Multigeneracionals --> 15 generacions en rates
Resultats excel.lents

Producci a gran escala



Construcci d'una planta a Cerdenya (BP-ENI) amb 3 fermentadors de

1000 m3 i una produci de 100.000 tones/any

MYCOPROTEIN

Producte desenvolupat per Ranks Hovis McDougall

Utilitza un fong (Fusarium graminearum) crescut en melasses o

en glucosa procedent de mid com a font de carboni, i NH3
com a font de nitrogen i control de pH

El producte s sotms a un tractament trmic per reduir el

contingut de RNA. El miceli es separa per filtraci al buit i se li
modifica la textura per aproximar-la a la dels aliments
convencionals.

Adici d'un "binder" que aglutina les hifes del miceli per donarles una consistncia semblant a la de la carn.

Desprs de 10 anys d'estudis toxicolgics s la nica protena

fngica (apart de la dels bolets) aprovada per alimentaci
humana (inicialment a GB i posteriorment a altres pasos)

MYCOPROTEIN
(Producci)

Reactors de cicle pressuritzat de 45 m d'alada.

Al arribar a una certa concentraci de biomassa s'inicia el

processat del miceli. El material s extret del reactor a la
mateixa velocitat a la qual creix. El sistema funciona en
continu.

L'efluent s bombejat a travs d'una unitat de tractament

trmic:



Centrfugues


Separen el miceli del medi

Refrigeradors


Inactivaci del fong

Degradaci endgena del RNA

Refrigeren la pasta de miceli

Magatzem

MYCOPROTEIN
(Texturitzat)

Pekilo

El material purificat s texturitzat per facilitar el

consum i la comercialitzaci. Es simulen les
estructures dels productes crnics (interacci fibra
muscular-teixit conectiu) lligant les hifes de la
mycoprotena amb altres ingredients.







Barreja de la mycoproteina amb un binder i amb la resta dels

ingredients
Premsat per donar-li la forma desitjada
Escalfament per coagular el binder
Refrigeraci
Empaquetat
Comercialitzaci

Procs desenvolupat a Finlndia que utilitza fongs per

degradar els carbohidrats residuals dels efluents de la indstria
paperera

Aprovat a Finlndia per alimentaci animal

Utilitza plantes petites de 10.000 tones/any que processen 100

m3/h d'efluent de paperera

S'elimina el SO2 fent un stripping amb vapor

Redueixen la DBO en un 80%

Valoraci de fonts
de proteina

Digestibility (D)


D is the percentage of total nitrogen consumed that is

absorbed from the alimentary tract. The total quantity of
microbial protein ingested by animals is measured and the
nitrogen content (I ) is analysed. Over the same period, faeces
and urine are collected, and faecal nitrogen content (F ) and
urinary nitrogen content (U ) are measured. Thus:

Esquema del procs

Barreja components del medi

Esterilitzaci

Fermentaci

Aireaci. Difcil de transferir oxigen en volums grans. S'utilitzen dissenys air

lift en lloc dagitaci amb turbines.

Refrigeraci. En reactors de volum gran es genera calor ms rapidament

del que es pot dissipar per la superfcie del fermentador. Cal refrigerar de
forma activa.

RecuperaciSCB


L'objectiu s obtenir material sec

Assecat Directe


Biological Value (BV)



BV is the percentage of total nitrogen assimilated that is

retained by the body, taking into account the simultaneous
loss of endogenous nitrogen through urinary excretion. Thus:

Separaci


PER is the proportion of nitrogen retained by animals fed the

test protein compared with that retained when a reference
protein, such as egg albumin, is fed.

Mecnica (premsat)

Assecat


Centrifugaci. til en llevats per poc prctic en bacteris (mida petita i densitat
propera a la del aigua fan que calguin temps llargs i velocitats molt elevades).
Filtraci. Molt utilitzat en fongs filamentosos. En bacteris es produeixen
problemes de colmataci difcils de resoldre.
Aglomeraci i floculaci. til en bacteris. Augment de temperatura o
polielectrolits catinics.

Eliminaci aigua


Protein Efficiency Ratio (PER)

10 vegades ms car que el procediment mecnic ms sofisticat

No separa la SCB dels components del medi

Temperatures inferiors a 75 C

Tractament efluent lquid



DBO molt elevada. Reciclar a menys que tingui txics difcils d'eliminar

Substrats per la
obtenci de SCP

Combustibles fossils

La font de carboni constitueix aproximadament el 60% dels costos doperaci del

procs. Per reduir costos es important tenir un bon rendiment i utilitzar dins el
possible fonts de carboni de baix cost.

Combustibles fossils

1960s >> Preu del petroli molt baix >> bon substrat per SCB

n-alkans

Hidrocarburs gasosos (met, et, prop, but)

Hidrocarburs liquids (n-alkans) (TOPRINA - BP)

hidrocarburs saturats lineals

Metanol
Etanol (PRUTEEN - ICI)

C5-C8 son aparentment txics

Gasoil

C9-C18 substrats per SCP (es poden extreure de keros o de gasoil)

Sutilitzen llevats degradadors dhidrocarburs (Yarrowia lipolytica ,

Candida tropicalis , C. rugosa and C. Guilliermondii)

Fonts de carboni renovables



CO2

C10-C18 sn insolubles en aigua i shan de dispersar

Melasses i xarops (remolatxa, canya de sucre)

Serum lacti
Hidrolitzat de polisacarids. Cel.lulosa, Mid (MYCOPROTEIN - RHM)

El creixement noms es dona a la interfase amb la gota

dhidrocarbur

1973 >> 1 crisi del petroli >> augment de preus i

necessitat de substrats alternatius

Met

Efluents industrials


Cerveseria

Destileries

Pastisseries

Patata

Conserves

Papereres (PEKILO)

Substrats slids



Fusta
Palla

Serradures

Molt abundant i economic pero:




s poc soluble en aigua

El primer pas de la seva degradaci s la oxidaci fins a metanol
que s un procs lent i costs

Metanol


Hi ha pocs llevats que el degradin. En la majoria dels cassos sutilitzen

bacteris metilotrfics

Pruteen - ICI

ICI va desenvolupar un procs de producci de 50.000

tones/any

Reactor de 1000 m3 de cicle pressuritzat

Methylophilus methylotrophus

El bacteri est manipulat geneticament de manera que

incorpora NH3 per una via poc eficient (requereix
concentracions elevades de NH3 ), consumeix menys ATP >>
augmenta el rendiment

Separaci per floculaci i flotaci seguits de centrifugaci i

secat.