La Revoluci Industrial.

Mari Del Rosal Ortiz.

1.-Les societats preindustrials.

1.1.- Demografia.
La demografia de lpoca agrria o preindustrial es carateritzava per
una alta natalitat i una alta mortalitat, sobretot linfantil.
Alta natalitat + alta mortalitat = Creixement estancat de la poblaci.
Mortalitats catastrfiques, que prococaven una disminuci brusca de
la poblaci, que feia perdre el creixement moderat acumulat fins aquell
moment. (guerra, epidmies o fam).
Causes de la mortalitat elevada:
a) Per una manca daliments i nutrici degut a unes collites de pobre
producci.
b) Per les epidmies, que resultaven ms severes per la mala
alimentaci.
c) Per les guerres, que eliminaven les collites i estenien les epidmies..
Es van reduint les mortalitats catastrfiques degut a una millora
dhigiene, que va reduir lacci de les epidmies i un augment de la
producci millora lalimentaci.

1.2.- LEconomia .
El Camp : lagricultura i el rgim senyorial.
Ms del 80% de la poblaci vivia al camp.
L agricultura era la base de leconomia i la propietat de la
terra constitua la font principal de riquesa i de diferenciaci
social.
Agricultura de molt baixa productivitat
Endarreriment tecnolgic.
Fonts denergia bsiques (humana o animal)
Pocs adobs.
Prctica del guaret.
Es practicava l agricultura de subsistncia; la qual es produa
per a lautoconsum de les famlies pageses. Els conreus eren
bsicament de cereal amb pocs excedents i poca
comercialitzaci.

 Altre obstcle de la modernitzaci del camp era el rgim senyorial. El

rgim senyorial collocava les terres a les mans de la noblesa i
lEsglsia, que grabava amb durs impostos aquelles persones
encarregades del seu coreu, els pagesos. Per aquest motiu no hi havia
possibilitat de millores .
Els impostos dels camperols :
1. Una part de la collita.
2. Per ls de certes rees de la reserva senyorial com el mol, forn
etc.
3. Delme , pagament 1/3 part de la collita a lEsglsia per mantenir el
seu culte.
4. Estaven sotmesos a la jurisdiccions del seus senyors feudals.
Algunes famlies camperoles veuen augmentar els seus ingressos
amb el sistema domiciliari de producci preindustrial.
Consisteix que en poques de poca feina al camp, elaboraven filiats i
teixits destinats al consum general . Les matries primeres i les eines
eren facilitades per empresaris i comerciants, que recollien i venien
la producci i pagaven als camperols el treball realitzat.

La ciutat : activitats preindustrials i comer.

Com a activitats preindustrials a les ciutats :
Els petits tallers artesans, agrupats en gremis .
Els gremis eren associacions que reglamentaven tots els aspectes de la
producci, per acabar amb la competncia tot i que dificultaven la
introducci dinnovacions.
Durant els segles XVII i XVIII apareixen les manufactures eren grans
installacions industrials que feia servir molta m dobra assalariada,
per basat en el treball manual.

Tant els tallers dartesans, les manufactures com el sistema domiciliari

tenen una caracterstica comuna la baixa productivitat.
Motius :
1. Manca dinversi de grans capitals.
2. s escs denergia.
3. Limitada divisi del treball.

 Les activitats comercials :

1. Mercat Local o comarcal on la majoria de la poblaci adquiria
pocs productes artesans i agrcoles .
2. Mercat Internacional on una minoria de les ciutats consumia
productes del gran comer.
Lescassa activitat comercial ve marcada per:
a. Els pocs recursos econmics de la majoria de la poblaci.
b. Poc desenvolupament dels sistemes de transport terrestre i
els mitjans de transport.

2.- Les bases de la Revoluci industrial.

La Revoluci industrial va ser el resultat dun conjunt de canvis
econmics , tecnolgics i demogrfics que es van donar per primer
cop a Anglaterra a mitjans dels segle XVIII i van suposar una
transformaci de leconomia i la societat.
Aquests avenos van donar pas a laugment de la productivitat
agrcola, lincrement demogrfic i a cinc factors ms :
1. Lacumulaci de capital: Durant el segle XVIII, les exportacions i les
importacions van generar molts beneficis=capital als comerciants.
2. Laugment de la demanda exterior: sobretot la demanda dels Estats
Units. Promou linversi de capitals en infraestructures comercials
com drassanes, manufactures txtils i foneries.
3. Consolidaci del mercat interior: grcies a les millores de les vies de
comunicaci.
4. Perfeccionament de les comunicacions: Permet abaratir costos i
distribuir mercaderies arreu del pas.
5. Les innovacions tcnologiques: sobretot al sector txtil degut a la
demanda de fil i teixits.

Revoluci Industrial vol dir:

Canvis tecnolgics aplicats a

Industria
Agricultura

Txtil
Siderrgia
Segadora

Mquina de Vapor
Font denergia Carb i Vapor

Trilladora
Transport

Locomotora
Vaixell Vapor
Canvis en lorganitzaci del treball
fbrica moderna.
Canvis en la implantaci dun nou model econmic
Capitalisme
Canvis en el model demogrfic
Augment poblaci

Canvis socials

Millores mdiques Agrcoles

mov. Camp a la ciutat.

Aparici de noves classes socials

Proletariat.
Burgesia.

3.- La Revoluci agrria.

Causes que van permetre la revoluci agrria:
Lincrement de poblaci
augment de la demanda dels aliments
lalada dels preus agrcoles
obtenci de beneficis.
Per per aix era necessari dos canvis importants :
1. La privatitzaci del sl amb el final del rgim senyorial i comunal
Propietat Privada.
xode rural.
2. Laplicaci de noves tcniques de conreu i noves eines.
Novetats
Norfolk).

Eines noves: arades , segadores, sembradores i adobs

qumics, substituci dels bous per cavalls,
Especialitzaci: un sol producte.
Nous conreus : blat de moro, patata.
La substituci del guaret per plantes farratgeres (sistema

Estabulaci del ramat, que permet expansi de la ramaderia.

Augment de la productivitat i obtenci de beneficis perqu la producci
era dirigida a la venda. Daltres petits propietaris i jornalers sarrunen i es
dirigeixen a la ciutat a buscar feina a la indstria.

Segadora

sembradora

Mquina de batre

4.- El carb i la mquina de vapor.

Les primeres innovacions tcniques van anar substituint el
treball manual i modificant els sistemes artesanals.
Cada innovaci tcnica suposava un augment de la
productivitat i una disminuci dels costos de producci, aix
permetia vendre ms barat i per tant fer augmentar la
demanda i obtenir beneficis ms grans.
Canvi de produir per autoconsum a produir per la venda.
Les primeres mquines utilitzaven la fora humana i ms
tard lenergia hidrulica. Per ser la mquina de vapor de
James Watt lany 1769, que feia servir el carb com a
combustible, linvent que revolucionar la indstria.
La mquina de vapor es va aplicar a la indstria,a patir de
1785, primer a la txtil i ms tard a la siderrgia i als
transports.

 Aquesta mateixa mecanitzaci van impulsar el sistema fabril

de producci, que consisteix en la concentraci dels obrers i
les mquines en grans edificis industrials: Les Fabriques, on a
diferncia del sistema artesanal hi ha: Divisi de treball.
La industrialitzaci va impulsar els moviments migratoris del
camp a la ciutat. Aquest un augment de la poblaci i per
tant un creixement de les ciutats.

5.- El carb i la mquina de vapor.

Les primeres innovacions tcniques van anar substituint el
treball manual i modificant els sistemes artesanals.
Cada innovaci tcnica suposava un augment de la
productivitat i una disminuci dels costos de producci, aix
permetia vendre ms barat i per tant fer augmentar la
demanda i obtenir beneficis ms grans.
Canvi de produir per autoconsum a produir per la venda.
Les primeres mquines utilitzaven la fora humana i ms
tard lenergia hidrulica. Per ser la mquina de vapor de
James Watt lany 1769, que feia servir el carb com a
combustible, linvent que revolucionar la indstria.
La mquina de vapor es va aplicar a la indstria,a patir de
1785, primer a la txtil i ms tard a la siderrgia i als
transports.

6. Evoluci de les mquines.

6.1.- La indstria txtil.
El primer sector que es va mecanitzar va ser la indstria del
cot. El cot angls sadquiria de les colnies britniques
(ndia i Amrica del Nord), la primera innovaci es va donar
en els telers, amb la llanadora volant 1733 que va
augmentar la capatitat de producci.

 Aix va provocar la necessitat de millorar el sector del filat

apareixen :
1765 James Hargreaves: Spinning-jenny que fila 80 fils a la
vegada.
1767-70 Arkwright mquina de filar Water Frame, que fa un
fil ms fort.(1769 mquina de vapor)
1774-79 Samuel Crompton mquina de filar Mule-Jenny on
es combinen les dos anteriors.

 Finalment es modernitza el sector dels telers amb el teler

mecnic de 1785 que completa la mecanitzaci txtil.

La mquina de vapor va permetre una localitzaci industrial

ms lliure, ja no calia situar les installacions prop dels rius.
Una sola mquina transmetia el moviment continu tots els
fusos i telers mitjanant un sistema dembarats i de
politges.

6.2.- La indstria siderrgia.

La indstria del ferro va ser un sector important per al
desenvolupament daltres indstries i del ferrocarril.
La indstria del ferro produeix per cobrir la demanda de les
noves maquinaries de la indstria txtil i lagricultura i
sobretot per als nous mitjans de transport : els vaixells de
vapor i el ferrocarril.
La producci de la siderrgia es tant per interior com per la
demanda daquells pasos que estaven iniciant la
industrialitzaci.
Al 1855 la siderrgia rep un gran impuls amb lobtenci de
lacer, material molt ms durador que el ferro.

6.3.- La revoluci dels transports.

El transport del carb a les fbriques i dels productes
agrcoles i industrials a la poblaci van generar canvis en els
transports, que alhora faran augmentar el comer.
Les primeres innovacions sn:
1. La construcci de camins aptes per transportar
mercaderies i una xarxa de canals per millorar les
comunicacions interiors.
2. Laparici del ferrocarril: en 1829 Stephenson va inventar
la locomotora, que incorporava lenergia del vapor a un
mitj de transport terrestre sobre rails.
Alhora el ferrocarril va permetre:
a) Augmentar la velocitat i capacitat del transport de
mercaderies i persones.
b) Augmentar els intervanvis
permet baixar els preus
augment del consum.

 La construcci del ferrocarril requeria un sector

desenvolupat per fabricar les vies, les locomotores i els
vagons i per aix necessitava capital. Apareixen les
companyies per accions que apleguen les aportacions de
diferents inversors.

Posteriorment la mquina de vapor es va aplicar al transport

martim al 1807 i els vaixells de vapor, construts amb ferro,
van substituir els de vela.