Norma Catalana

85734
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya
Nm. 5506 16.11.2009
DEPARTAMENT
DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
DECRET
176/2009, de 10 de novembre, pel qual saprova el Reglament de la Llei 16/2002,
de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica, i se nadapten els
annexos.
LEstatut dAutonomia de Catalunya preveu, en larticle 144.1.h, la competncia
de la Generalitat de Catalunya per establir la regulaci de lambient atmosfric i
de les diverses classes de contaminaci daquest, inclosa, per tant, la contaminaci
acstica. En aquesta matria conformen lordenament jurdic catal la Llei 16/2002,
de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica, i el Decret 245/2005,
de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a lelaboraci dels mapes de
capacitat acstica, en el marc de la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i
del Consell, de 25 de juny, sobre avaluaci i gesti del soroll ambiental.
Els trets ms significatius de la Llei van ser la consideraci de la contaminaci
acstica des del punt de vista de les immissions, la delimitaci del territori en zones
de sensibilitat acstica en funci duns objectius de qualitat, la regulaci dun rgim
especfic per a les infraestructures de transport i lestabliment de tot un seguit de
mesures per minimitzar limpacte acstic en les construccions existents afectades
per sorolls i/o vibracions.
La promulgaci de la Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, del Reial
decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desplega pel que fa a lavaluaci i gesti
del soroll ambiental i del Reial decret 1367/2007, de 19 doctubre, que la desplega pel
que fa a zonificaci acstica, objectius de qualitat i emissions acstiques, comporten
la necessitat de procedir a la introducci daquells ajustos necessaris per restablir
la interrelaci i la coherncia entre ambds sistemes normatius.
Concretament, la nova legislaci estatal implica que la zonificaci acstica del
territori, que dacord amb la legislaci catalana s en relaci amb la seva capacitat
acstica, tingui en compte ls predominant del sl, alhora que saugmenta el grau
dexigncia dels objectius de qualitat acstica aplicables, principalment per als
nous desenvolupaments urbanstics i a linterior de les edificacions destinades a
usos sensibles al soroll, com ara, residencials, hospitalaris, educatius o culturals.
Aquests principis i objectius de qualitat acstica han de ser tinguts en compte pel
planificador en lexercici de la seva tasca.
Aquest Decret t com a principal finalitat el desenvolupament de la Llei 16/2002,
de 28 de juny, i ladaptaci dels seus annexos, i alhora assolir ladequaci a aquells
preceptes de carcter bsic de la normativa estatal que incideixen directament en
la normativa catalana i evitar una indesitjada situaci dincertesa jurdica, sens
perjudici del desenvolupament que les bases estatals requereixin en altres sectors
de lordenament jurdic catal. Sha optat per reservar a les seves respectives normatives sectorials el desenvolupament daquells aspectes de la legislaci bsica
amb incidncia en el planejament territorial i urbanstic, per tal de garantir una
regulaci coherent, sistemtica i completa en cada sector de lordenament jurdic
catal, i per simplicitat i seguretat jurdica tant per als operadors com per als ciutadans en general.
Aquesta adequaci a la normativa bsica comporta que la zonificaci acstica,
establerta en els mapes de capacitat acstica, hagi de tenir en compte els objectius
de qualitat acstica i els diferents usos del sl.
La normativa estatal defineix el concepte dobjectius de qualitat acstica com el
conjunt de requisits que en relaci amb la contaminaci acstica han de complirse en un moment donat i en un espai determinat, i sota aquest concepte el Decret
integra els valors lmit dimmissi i els valors datenci establerts a la Llei 16/2002,
de 28 de juny.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85735
Finalment, cal la coordinaci entre les diferents administracions pbliques que

ostenten competncies en matria de contaminaci acstica, aix com la coordinaci amb lEstat per tal de donar compliment al deure dinformaci que estableix
la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, dacord amb el principi recollit en larticle
103.1 de la Constituci.
El Decret sestructura en dos articles: el primer aprova el Reglament de la Llei
16/2002, de 28 de juny, que sinclou a continuaci de les disposicions finals, i el
segon procedeix a ladaptaci dels annexos de la Llei esmentada, que sinclouen,
numerats, a continuaci dels annexos del Reglament, titulats amb lletres per tal de
distingir-los adequadament dels annexos de la Llei.
Quant al Reglament, el seu captol preliminar, titulat Objecte i principis generals,
estableix lobjecte i se centra en el desenvolupament dels principis generals que
regeixen lactuaci pblica en aquesta matria, com sn el de prevenci, correcci
i protecci, el de gesti, el de conscienciaci i el de publicitat.
El captol I titulat Disposicions generals cont lmbit daplicaci i les definicions
de determinats conceptes que apareixen al llarg del text, per aconseguir un grau
de precisi i seguretat jurdica que garanteixi laplicaci correcta daquesta norma.
Amb la introducci per la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del criteri de ls del
sl en la delimitaci de les zones acstiques, i la seva vinculaci amb lurbanisme,
shan introdut els conceptes drea urbanitzada i nou desenvolupament urbanstic,
dacord amb el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual saprova el text
refs de la Llei durbanisme.
El captol II, titulat Competncies sobre la contaminaci acstica, cont les
funcions prpies de lAdministraci acstica.
El captol III, titulat Zonificaci acstica del territori, fixa els criteris per establir-la i el rgim jurdic de les zones de soroll, de les zones despecial protecci de
la qualitat acstica i de les zones acstiques de rgim especial.
El captol IV, titulat Gesti ambiental del soroll, regula dos instruments la
finalitat dels quals s la millora progressiva de la qualitat acstica del territori.
Duna banda, els mapes i, de laltra, els plans.
Es preveuen dos tipus de mapes, els de capacitat acstica i els estratgics de
soroll, i dos tipus de plans, els dacci en matria de contaminaci acstica i els
especfics de mesures per minimitzar limpacte acstic. Els mapes de capacitat
acstica estableixen els objectius de qualitat acstica i els mapes estratgics de
soroll realitzen una avaluaci global duna zona determinada i serveixen de base
per adoptar aquelles mesures de prevenci i/o correcci de la qualitat acstica a
travs dels plans dacci en matria de contaminaci acstica, per tal de prevenir i/o
reduir el soroll ambiental sempre que sigui necessari i mantenir la qualitat acstica
quan aquesta sigui satisfactria. Els plans especfics de mesures per minimitzar
limpacte acstic determinen les accions prioritries a realitzar. En els articles 34,
35 i 36 i en lannex C es regula el contingut dels plans.
El captol V, titulat Nivells davaluaci, parteix de la diferenciaci entre emissi
i immissi a lambient exterior o interior i del tipus demissor acstic. Es regulen
detalladament els objectius de qualitat acstica, els nivells demissi i dimmissi, i
els valors lmit de vibraci aplicables als emissors acstics, mentre que els annexos
corresponents fixen els valors lmit i els objectius de qualitat, aix com la seva determinaci i avaluaci. Es preveu lemissi dels vehicles de motor i dels ciclomotors,
dels vehicles de motor destinats a serveis durgncia i de la maquinria ds a laire
lliure. Pel que fa a la immissi, es regulen els valors lmit de les infraestructures
de transport viari, ferroviari, martim i aeri, i de les activitats.
A lhora destablir els objectius de qualitat acstica es diferencia entre la prevenci
Disposicions
85736
Nm. 5506 16.11.2009
i la correcci. Aquesta distinci es trasllada a lmbit de les poltiques que shan

daplicar, diferenciant si es tracta dels nous desenvolupaments urbanstics on ha de
prevaler la prevenci o la situaci de les rees urbanitzades existents on limpacte
acstic sha de corregir.
El captol VI, titulat Intervenci administrativa, est dedicat a lacci preventiva de la contaminaci acstica, concretament aquella acci destinada a cobrir els
objectius de qualitat acstica. Aix, cal destacar la integraci de lacci preventiva
sobre els nous emissors acstics que sintegra en els procediments administratius
ja existents, com lavaluaci dimpacte ambiental, latorgament de lautoritzaci o
llicncia ambiental o la concessi de llicncies municipals. Dins daquests procediments es preveu la realitzaci dun estudi dimpacte acstic com un document
ms a presentar davant de lAdministraci, amb un contingut mnim que es regula
en els annexos 10 i 11.
Es crea lOficina per a la Prevenci de la Contaminaci Acstica sota la dependncia de lrgan competent en matria de qualitat ambiental, que ser lencarregada
de vetllar per la protecci contra la contaminaci acstica, aix com de dur a terme
la coordinaci entre les diferents administracions intervinents.
Finalment, en el captol VII, titulat Acreditaci dentitats de prevenci de la
contaminaci acstica, es designa lrgan competent en matria de qualitat ambiental com a rgan autonmic competent en matria dacreditaci dentitats
collaboradores. Es crea el Comit dacreditaci, com a rgan collegiat encarregat
de garantir la imparcialitat i la representaci de totes les parts implicades en els
processos dacreditaci, i la Comissi Tcnica, que sadscriu a lrgan competent
en qualitat ambiental, amb la finalitat dassessorar-la tcnicament sobre lacreditaci i el funcionament de les entitats collaboradores. Lannex E estableix quins
sn els requisits que han de complir les entitats per ser acreditades, dacord amb
el procediment que estableix el Decret 397/2006, de 17 doctubre, daplicaci del
rgim de comer de drets demissi de gasos amb efecte dhivernacle i de regulaci
del sistema dacreditaci de verificadors dinformes demissi de gasos amb efecte
dhivernacle.
Atesa la transcendncia dels bns jurdics tutelats pel Reglament, la necessitat de
clarificar el marc jurdic normatiu vigent a Catalunya en matria de contaminaci
acstica dacord amb el principi de seguretat jurdica, es preveu la seva entrada en
vigor immediata.
En lelaboraci daquest Decret han estat consultats el Consell de Treball, Econmic
i Social de Catalunya, la Comissi de Govern Local de Catalunya, la Federaci de
Municipis de Catalunya i lAssociaci Catalana de Municipis i Comarques.
Dacord amb el Dictamen de la Comissi Jurdica Assessora;
A proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, i dacord amb el Govern,
DECRETO:
Article 1
Aprovaci del Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny
Saprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la
contaminaci acstica que sinclou a continuaci del Decret.
Article 2
Adaptaci dels annexos de la Llei 16/2002, de 28 de juny
Dacord amb lhabilitaci prevista a la disposici final primera de la Llei 16/2002,
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85737
de 28 de juny, es procedeix a ladaptaci dels annexos daquesta Llei, que consten

a continuaci dels annexos del Reglament.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Mitjans tcnics
El departament competent en matria de contaminaci acstica ha de fomentar
que els ajuntaments, consells comarcals i altres entitats locals disposin dels mitjans
tcnics necessaris per a lavaluaci i gesti de la contaminaci acstica, i ha de collaborar en la formaci tcnica del personal necessari per dur-ho a terme.
Segona
Contractaci pblica
Els plecs de clusules de contractaci de les administracions pbliques han de
tenir en compte ls de maquinria i equips de baixa emissi acstica i paviments
sonoreductors, especialment quan contractin obres i subministraments.
Tercera
Terminis per a lelaboraci i aprovaci dels mapes estratgics de soroll i dels plans
dacci en matria de contaminaci acstica
Els terminis delaboraci i aprovaci dels mapes estratgics de soroll i els plans
dacci sn els previstos al Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre.
Quarta
Voladures en obra pblica i activitats extractives
Les vibracions produdes com a conseqncia de les voladures realitzades per les
obres pbliques o per les activitats extractives es regiran per la normativa sectorial
corresponent.
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera
Ordenances municipals
1. Els ajuntaments que, a lentrada en vigor del Reglament, disposin dordenances municipals de protecci contra la contaminaci acstica, les han dadaptar a
les normes que estableix el Reglament en el termini de dos anys a partir de la seva
entrada en vigor.
2. El departament competent en matria de contaminaci acstica ha de prestar
als ajuntaments que ho sollicitin el suport tcnic, jurdic i administratiu necessari
per a lelaboraci de les ordenances.
3. Mentre no es produeixi ladaptaci de les ordenances prevista en lapartat primer,
sn daplicaci directa les exigncies i els parmetres establerts en el Reglament,
sempre que aquests siguin superiors als continguts a les ordenances.
Segona
s dinstruments de mesurament i calibratge del soroll
1. Durant un perode de 5 anys, a partir de lentrada en vigor del Reglament, es
poden utilitzar en els treballs davaluaci del soroll per mesurament instruments
de mesurament i calibratge que compleixin els requisits que estableix lannex II de
lOrdre ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrolgic
de lEstat dels instruments destinats al mesurament del so audible i dels calibradors
acstics, per als sonmetres de classe 2.
Disposicions
85738
Nm. 5506 16.11.2009
2. Sexceptuen de laplicaci de lapartat anterior els treballs davaluaci del soroll

per mesurament que serveixin de base per a la imposici de sancions administratives o en els processos judicials. En aquests casos, shan dutilitzar instruments de
mesurament que compleixin els requisits de lOrdre esmentada per als sonmetres
de classe 1.
3. Transcorregut el perode de 5 anys, solament shan dutilitzar sonmetres de
classe 1.
Tercera
Adequaci de les activitats existents
Qualsevol activitat disposa del termini de dos anys, a partir de lentrada en vigor
del Reglament, per ajustar-se als valors lmit dimmissi. Aquest termini es pot
prorrogar, per resoluci de lalcalde, amb laprovaci prvia dun pla de mesures
per minimitzar limpacte acstic.
Quarta
Zona de soroll
Mentre no saprovin les zones de soroll de les infraestructures, dacord amb el
que preveu el Reglament, la zona de soroll comprn el territori a lentorn de la infraestructura delimitat per la corba isfona que correspon a la zona de sensibilitat
acstica on se situa.
Cinquena
Infraestructures de titularitat de la Generalitat de Catalunya
En les infraestructures existents, de titularitat de la Generalitat de Catalunya,
els objectius de qualitat acstica previstos en els plans dacci en matria de contaminaci acstica i en els plans especfics de mesures per minimitzar limpacte
acstic shan dassolir abans del dia 31 de desembre de 2020.
Sisena
Aplicaci en els procediments dintervenci administrativa
Aquesta normativa s daplicaci a tots els procediments dintervenci administrativa la tramitaci dels quals sinicia a partir de la seva entrada en vigor.
DISPOSICIONS DEROGATRIES
Primera
Derogaci de diversos preceptes del Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual
es ixen els criteris per a lelaboraci dels mapes de capacitat acstica
Es deroguen lapartat 4 de larticle 6 i lapartat 3 de larticle 7 del Decret 245/2005,
de 8 de novembre.
Segona
Derogaci dun precepte del Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuraci
parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge
Es deroga el contingut de la lletra j) de lapartat 1 de larticle 25 del Decret 289/2006,
de 4 de juliol. En conseqncia, la lletra k) passa a ser la j) i la l) passa a ser la k).
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Modiicaci del Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es ixen els criteris
per a lelaboraci dels mapes de capacitat acstica
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85739
Es modifiquen els apartats a), b) i c) de lannex 1 del Decret 245/2005, de 8 de

novembre, que passen a tenir la redacci segent:
a) Zona de sensibilitat acstica alta (A)
Comprn els sectors del territori que requereixen una protecci alta contra el soroll.
El permetre de les zones, rees i edificacions es representa amb una ratlla de color verd
(composici RGB: 0 255 0). Poden incloure les rees i els usos segents o similars:
- (A1) Espais dinters natural, espais naturals protegits, espais de la xarxa Natura
2000 o altres espais protegits que pels seus valors naturals requereixen protecci
acstica.
Tamb shi inclouen les zones tranquilles a camp obert que es pretn que es
mantinguin silencioses per raons turstiques, de preservaci de paisatges sonors
o de lentorn.
En qualsevol cas, shan de tenir en compte les activitats agrcoles i ramaderes
existents.
Els seus valors lmit dimmissi poden ser ms restrictius que els de les restants
rees de la zona de sensibilitat acstica alta i poden ser objecte de declaraci com
a zones despecial protecci de la qualitat acstica (ZEPQA).
Es representa amb una ratlla de color taronja clar (composici RGB: 255 166 0)
i/o el smbol (A1).
- (A2) Centres docents, hospitals, geritrics, centres de dia, balnearis, biblioteques,
auditoris o altres usos similars que demanin una especial protecci acstica.
Shi inclouen els usos sanitaris, docents i culturals que demanin, a lexterior, una
especial protecci contra la contaminaci acstica, com les zones residencials de
reps o geriatria, centres de dia, les grans zones hospitalries amb pacients ingressats, les zones docents, com ara campus universitaris, zones destudi i biblioteques,
centres de recerca, museus a laire lliure, zones de museus i dexpressi cultural i
altres assimilables.
Es representa amb una ratlla de color marr (composici RGB: 166 83 0) i/o el
smbol (A2).
- (A3) Habitatges situats al medi rural
Habitatges situats al medi rural que compleixen les condicions segents: estar habitats de manera permanent, estar allats i no formar part dun nucli de poblaci, sser
en sl no urbanitzable i no estar en contradicci amb la legalitat urbanstica.
Es representa amb una ratlla de color verd fosc (composici RGB: 0 132 0) i/o
el smbol (A3).
- (A4) rees amb predomini del sl ds residencial
Les zones verdes que es disposin per obtenir distncia entre les fonts sonores
i les rees residencials no sassignaran a aquesta categoria acstica, sin que es
consideraran zones de transici.
Es representa amb una ratlla de color verd (composici RGB: 0 255 0) i/o el
smbol (A4).
b) Zona de sensibilitat acstica moderada (B)
Comprn els sectors del territori que admeten una percepci mitjana de soroll.
El permetre de les zones, rees i edificacions i infraestructures es representa amb
una ratlla de color groc (composici RGB: 255 255 0). Poden incloure les rees i
els usos segents o similars:
- (B1) rees on coexisteixen sl ds residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents
Es representa amb una ratlla de color groc (composici RGB: 255 255 0) i/o el
smbol (B1).
- (B2) rees amb predomini de sl ds terciari
Inclouen els espais destinats amb preferncia a activitats comercials i doficines,
espais destinats a restauraci, allotjament i altres, parcs tecnolgics amb exclusi
dactivitats productives en gran quantitat, incloent-hi les rees destacionament
dautombils que els sn prpies i totes aquelles activitats i espais diferents dels
esmentats a (C1).
Disposicions
85740
Nm. 5506 16.11.2009
Es representa amb una ratlla de color ocre (composici RGB: 255 205 105) i/o
el smbol (B2).
- (B3) rees urbanitzades existents afectades per sl ds industrial
Inclouen els espais ds predominantment residencial existents afectats per zones
de sl ds industrial tamb existents, com ara polgons industrials o dactivitats
productives en gran quantitat, que per la seva situaci no s possible el compliment
dels objectius fixats per a una zona (B1).
Es representa amb una ratlla de color taronja fosc (composici RGB: 242 118 77)
i/o el smbol (B3).
c) Zona de sensibilitat acstica baixa (C)
Comprn els sectors del territori que admeten una percepci elevada de soroll.
El permetre de les zones, rees, edificacions i infraestructures es representa amb
una ratlla de color vermell (composici RGB: 255 0 0). Poden incloure les rees i
els usos segents o similars:
- (C1) rees amb predomini del sl ds terciari, recreatiu i despectacles
Inclouen els espais destinats a recintes firals amb atraccions recreatives, llocs de
reuni a laire lliure, espectacles, i altres assimilables.
Es representa amb una ratlla de color rosa fort (composici RGB: 255 0 255) i/o
el smbol (C1).
- (C2) rees amb predomini de sl ds industrial
Inclouen tots els espais del territori destinats o susceptibles de ser utilitzats per
als usos relacionats amb les activitats industrials i porturies amb llurs processos de
producci, els parcs dabassegament de materials, els magatzems i les activitats de
tipus logstic, estiguin o no vinculades a una explotaci en concret, els espais auxiliars
de lactivitat industrial, com ara subestacions de transformaci elctrica, etc.
En les rees acstiques ds predominantment industrial es poden tenir en compte
les singularitats de les activitats industrials per a lestabliment dels objectius de
qualitat, respectant el principi de proporcionalitat econmica.
Es representa amb una ratlla de color vermell (composici RGB: 255 0 0) i/o el
smbol (C2).
- (C3) rees del territori afectades per sistemes generals dinfraestructures de
transport o altres equipaments pblics que els reclamin
Inclouen els espais de domini pblic en els quals subiquen els sistemes generals de
les infraestructures de transport viari urb i interurb, ferroviari, martim i aeri.
Els receptors situats en aquestes rees, i per a lavaluaci dactivitats, shan de
classificar dacord amb la zona de sensibilitat acstica que els correspondria si no
exists aquesta afecci.
Es representa amb una ratlla de color rosa (composici RGB: 247 232 224) i/o
el smbol (C3).
El pas duna zona a una altra ha de ser progressiu, s a dir, duna zona de sensibilitat acstica baixa sha de passar per una zona de sensibilitat acstica moderada
per arribar a una zona de sensibilitat acstica alta.
Segona
Modiicaci del Decret 289/2006, de 4 juliol, de reestructuraci parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge
1. Es modifica lapartat 2 de larticle 24 del Decret 289/2006, de 4 de juliol, que
passa a tenir la redacci segent:
24.2 De la Subdirecci General de Prevenci i Control de la Contaminaci
Atmosfrica en depn:
a) El Servei de Vigilncia i Control de lAire.
b) LOficina per a la Prevenci de la Contaminaci Acstica, que es configura
com una rea funcional.
2. Es modifica lapartat 1.i de larticle 25, del Decret 289/2006, de 4 de juliol,
que passa a tenir la redacci segent:
25.1.i Formular programes dajuts i subvencions per a la vigilncia i correcci
de la contaminaci atmosfrica i fer la seva gesti i control tcnic.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85741
3. Safegeix un nou article, el 25 bis, al Decret 289/2006, de 4 de juliol, amb el

text segent:
Article 25 bis
Oicina per a la Prevenci de la Contaminaci Acstica
25.1 Corresponen a lOficina per a la Prevenci de la Contaminaci Acstica
les funcions segents:
a) Proposar actuacions per garantir el compliment de les normes de qualitat
acstica i la seva millora.
b) Controlar la contaminaci acstica de les infraestructures de transport a les
quals fa referncia la Llei 16/2002, de 28 de juny.
c) Formular i gestionar els expedients per declaraci de zones despecial protecci
de la qualitat acstica en les rees incloses en sl no urbanitzable.
d) Informar dels projectes sotmesos al procediment davaluaci dimpacte ambiental i a lavaluaci ambiental estratgica de plans i programes.
e) Donar suport a les entitats locals en les tasques de control i inspecci de la
contaminaci acstica.
f) Prestar el suport tcnic, jurdic i administratiu necessari per a lelaboraci
dels mapes estratgics de soroll i els corresponents plans dacci en matria de
contaminaci acstica a les administracions locals i a les administracions titulars
dinfraestructures.
g) Donar compliment a les obligacions dinformaci de la Directiva 2002/49/CE,
de 25 de juny, sobre avaluaci i gesti del soroll ambiental.
h) Vetllar per la qualitat dels processos davaluaci de les entitats per a la prevenci de la contaminaci acstica.
i) Formular programes dajuts i subvencions per a la prevenci i millora de la
contaminaci acstica i fer-ne la gesti i el control tcnic.
j) Donar suport tcnic especialitzat a la Ponncia Ambiental i altres rgans del
departament.
k) Establir criteris tcnics per aplicar la normativa en matria de contaminaci
acstica.
l) Qualsevol altra funci de naturalesa anloga que se li encarregui.
Tercera
Entrada en vigor
Aquest Decret entra en vigor lendem de la seva publicaci al Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 10 de novembre de 2009
JOS MONTILLA I AGUILERA
President de la Generalitat de Catalunya
FRANCESC BALTASAR I ALBESA
Conseller de Medi Ambient i Habitatge
REGLAMENT
de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica
CAPTOL PRELIMINAR
Objecte i principis generals
Article 1
Objecte
Lobjecte del Reglament s establir les regles necessries per completar el des-
Disposicions
85742
Nm. 5506 16.11.2009
envolupament i lexecuci de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la

Article 2
Principis generals de lactuaci en matria de contaminaci acstica
Els principis de prevenci, correcci i protecci, de collaboraci, de conscienciaci i de publicitat informen i presideixen lactuaci pblica en matria de
CAPTOL I
Disposicions generals
Article 3
mbit daplicaci
Aquest Reglament s daplicaci a qualsevol infraestructura de transport, installaci, maquinria, projecte de construcci, comportament, o activitat de carcter
pblic o privat, incloses als annexos, a tot el territori de Catalunya susceptibles de
generar contaminaci acstica per soroll, per vibracions o per soroll i vibracions.
Article 4
Deinicions i ndexs acstics
Als efectes del Reglament, sentn per:
1. Definicions
a) Activitat: qualsevol activitat industrial, comercial, de serveis, recreativa o
espectacle que sigui de titularitat pblica o de titularitat privada i les derivades de
les relacions de venat.
b) rea urbanitzada: superfcie del territori que, segons els requeriments que
estableix la legislaci urbanstica aplicable, est classificada com a sl urb i disposa
dels serveis urbanstics bsics.
c) rea urbanitzada existent: superfcie del territori que sigui rea urbanitzada
abans de lentrada en vigor daquest Reglament.
d) Corredor: franja de territori per on es preveu la implantaci duna infraestructura amb o sense reserva prvia de sl.
e) Entitats de Prevenci de la Contaminaci Acstica (EPCA): entitat collaboradora
de lAdministraci, que pot ser formada per un nic professional, amb capacitat
per realitzar una srie programada dactuacions per posar de manifest o comprovar
laplicaci de la legislaci vigent en aquesta matria.
f) ndex de soroll: magnitud fsica que descriu el soroll ambiental.
g) Infraestructura existent: infraestructura o tram dinfraestructura que no t la
condici dinfraestructura nova.
h) Infraestructura nova: infraestructura o tram dinfraestructura que implanta un
nou corredor en el territori i no t aprovat el projecte o estudi informatiu a lentrada
en vigor del Reglament.
En el cas de les infraestructures aries, quan les obres de modificaci permetin
duplicar el nombre mxim doperacions per hora daeronaus.
En el cas de les infraestructures porturies, quan es dupliqui la superfcie del sl
destinada al trnsit portuari.
i) Nivell davaluaci: nivell de pressi acstica avaluat per un perode de temps
especificat, que sobt a partir de mesuraments i, si escau, dajustaments, en funci
del carcter de baixa freqncia, tonal o impulsiu del so.
j) Nova construcci: edificaci que, a lentrada en vigor del Reglament, no disposa
de la llicncia municipal preceptiva.
k) Objectiu de qualitat acstica: conjunt de requisits que, pel que fa a la contaminaci acstica, han de complir-se en un moment i en un espai determinats,
incloent-hi els valors lmit dimmissi o demissi i els valors datenci.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85743
l) Perode davaluaci: perode temporal al qual sha de referir lavaluaci acstica

realitzada, dacord amb els annexos del Reglament i de la Llei.
m) Soroll ambiental: el so exterior no desitjat o nociu generat per les activitats
humanes, incls el soroll ems pels mitjans de transport, pel trnsit rodat, ferroviari,
martim i aeri, i pels emplaaments de les activitats.
n) Taula de les zones de soroll: s el conjunt de caracterstiques de les infraestructures que permeten determinar i delimitar les zones de soroll dacord amb
lannex D.
2. ndexs acstics
a) LAeq,T: nivell de pressi acstica contnua equivalent ponderat A, mesurat
durant el perode T.
b) LAFmax: nivell mxim de pressi acstica ponderat A i integrat temporalment
en fast.
c) LAr: nivell davaluaci de la pressi acstica avaluat per a un perode de temps
especificat, que sobt mitjanant mtodes de clcul o de mesurament i, si escau,
les correccions que especifiquen els annexos.
d) Law: nivell davaluaci de les vibracions que sobt mitjanant mtodes de
clcul o de mesurament.
e) Ld: ndex de soroll dirn, indicador de soroll associat a la molstia dirna.
f) Lden: ndex de soroll dia-vespre-nit, indicador de soroll associat a la molstia
global, que es descriu a lannex 12.
g) Le: ndex de soroll del vespre, indicador de soroll associat a la molstia del
vespre.
h) Ln: ndex de soroll nocturn, indicador de soroll associat a la molstia nocturna.
i) Kf: Correcci per ra de components de baixes freqncies.
j) Kt: Correcci per ra de components tonals.
k) Ki: Correcci per ra de components impulsius.
CAPTOL II
Competncies sobre la contaminaci acstica
Article 5
Administracions amb competncies sobre la contaminaci acstica
Les competncies en matria de contaminaci acstica corresponen a
lAdministraci de la Generalitat i a lAdministraci local, dacord amb el que
estableix la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci
acstica, sens perjudici de les competncies de lAdministraci General de
lEstat.
Article 6
Departament amb competncies sobre la contaminaci acstica
Correspon al departament amb competncies sobre la contaminaci acstica:
1. Controlar la contaminaci acstica de les infraestructures de transport a les
quals fa referncia la Llei 16/2002, de 28 de juny.
2. La suspensi provisional dels objectius de qualitat acstica en cas dobres
pbliques dinfraestructures de titularitat de la Generalitat de Catalunya.
3. Declarar les aglomeracions dmbit supramunicipal.
4. Prestar el suport tcnic, jurdic i administratiu necessari per a lelaboraci
dels mapes estratgics de soroll a les administracions locals i a les administracions
titulars dinfraestructures.
5. Coordinar i aprovar els mapes estratgics de soroll duna aglomeraci dmbit
supramunicipal.
6. Recopilar els mapes estratgics de soroll i donar compliment a les obligacions
dinformaci de la Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny.
Disposicions
85744
Nm. 5506 16.11.2009
7. Declarar una zona despecial protecci de la qualitat acstica (ZEPQA) en les

rees incloses en sl no urbanitzable.
8. Coordinar i aprovar els plans dacci en matria de contaminaci acstica de
les aglomeracions dmbit supramunicipal.
9. Informar dels plans dacci en matria de contaminaci acstica dels grans
eixos viaris, ferroviaris, grans aeroports i ports.
10. Donar suport a les tasques de control i inspecci de la contaminaci acstica,
quan ho sollicitin les entitats locals.
11. Gestionar el sistema dacreditaci i seguiment de les entitats de prevenci
de la contaminaci acstica.
Article 7
Ajuntaments
Correspon als ajuntaments, o b als consells comarcals o a les entitats locals
supramunicipals, en cas que els municipis els hagin delegat les competncies:
1. Inspeccionar, controlar i sancionar en matria de contaminaci acstica les
activitats, incloses les derivades de les relacions de venat i les que impliquen la
utilitzaci de vehicles de motor, ciclomotors i maquinria.
2. Controlar la contaminaci acstica de les vies urbanes.
3. Autoritzar el treball nocturn i la suspensi provisional dels objectius de qualitat
acstica, excepte en el supsit previst en el nmero 2 de larticle anterior.
4. Elaborar i aprovar els mapes de capacitat acstica.
5. Declarar les zones despecial protecci de la qualitat acstica (ZEPQA) en les
rees incloses en sl urb i urbanitzable.
6. Declarar les zones acstiques de rgim especial (ZARE).
7. Divulgar els objectius de qualitat acstica.
8. Elaborar i aprovar els mapes estratgics de soroll dmbit municipal.
9. Elaborar i aprovar els plans dacci en matria de contaminaci acstica
dmbit municipal.
10. Elaborar els plans especfics de mesures per minimitzar limpacte acstic.
11. Comprovar que els projectes de noves construccions dins la zona de soroll
sn compatibles amb els objectius de qualitat acstica que els siguin daplicaci.
Article 8
Administracions titulars de les infraestructures de transport viari, ferroviari,
martim i aeri:
Correspon a les administracions titulars de les infraestructures de transport viari,
ferroviari, martim i aeri:
1. Determinar i delimitar les zones de soroll de les infraestructures de transport
viari, ferroviari, martim i aeri.
2. Elaborar i aprovar els mapes estratgics de soroll de les infraestructures.
3. Elaborar i aprovar els plans dacci en matria de contaminaci acstica.
4. Elaborar els plans especfics de mesures per minimitzar limpacte acstic.
Article 9
Dret dinformaci de la ciutadania
1. Dacord amb el que estableix la normativa per la qual es regula el dret daccs
a la informaci en matria de medi ambient, les administracions competents en
matria de contaminaci acstica han de posar a disposici de la poblaci de manera
clara, comprensible i fcilment accessible, la informaci relativa a la contaminaci
acstica.
2. En matria de contaminaci acstica aquest dret daccs pblic a la informaci ambiental inclou, en tot cas, lobligaci de les administracions pbliques
competents de:
a) Adoptar les mesures organitzatives necessries per garantir que satenguin
les sollicituds dinformaci que pugui formular qualsevol persona sobre les deter-
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85745
minacions dels mapes de capacitat acstica, dels mapes estratgics de soroll i dels
plans dacci en matria de contaminaci acstica.
b) Possibilitar la consulta dels mapes de capacitat acstica, dels mapes estratgics de soroll i dels plans dacci en matria de contaminaci acstica, per mitjans
telemtics.
c) Inserir en els diaris oficials anuncis que informin de laprovaci dels mapes estratgics de soroll i dels plans per a la millora i recuperaci de la qualitat acstica, i indiquin
les condicions per les quals el seu contingut ntegre ser accessible a la poblaci.
d) Publicar les taules de les zones de soroll.
CAPTOL III
Zoniicaci acstica del territori
SECCI 1A
Zoniicaci acstica
Article 10
Criteris generals
1. La zonificaci acstica consisteix en lagrupaci de les parts del territori amb
la mateixa capacitat acstica.
2. La zonificaci del territori ha dincloure les zones acstiques segents, dacord
amb el que estableix el Decret 245/2005, de 8 de novembre:
a) Zona de sensibilitat acstica alta (A).
b) Zona de sensibilitat acstica moderada (B).
c) Zona de sensibilitat acstica baixa (C).
d) Zones de soroll.
e) Zones despecial protecci de la qualitat acstica (ZEPQA).
f) Zones acstiques de rgim especial (ZARE).
3. La zonificaci acstica dun terme municipal ha de tenir en compte les rees
urbanitzades, els nous desenvolupaments urbanstics, els sectors del territori afectats per sistemes generals dinfraestructures de transport, o altres equipaments
pblics que ho reclamin, i els espais dinters natural que gaudeixin o demandin
una protecci especial contra la contaminaci acstica.
4. Cap punt del territori no pot pertnyer simultniament a dos tipus de zones
acstiques diferents.
5. La zonificaci del territori ha de mantenir la compatibilitat entre zones. Si hi
sn admissibles o hi concorren dos o ms usos del sl, la classificaci sha de fer
segons ls predominant.
6. En el procediment daprovaci, revisi o modificaci de la zonificaci acstica
cal garantir laudincia als municipis limtrofs, als efectes de compatibilitzar les
zones acstiques i els objectius de qualitat acstica.
Article 11
Revisi de les zones
1. La zonificaci acstica resta subjecta a revisi peridica, que sha de fer com
a mxim cada deu anys, des de la data de la seva aprovaci.
2. Les successives modificacions, revisions i adaptacions del planejament territorial i urbanstic, que afectin els usos del sl, i la tramitaci de plans urbanstics
de desenvolupament que estableixin usos pormenoritzats del sl, comporten la
necessitat de revisar la zonificaci acstica.
Article 12
Noves construccions
1. No poden concedir-se noves llicncies de construcci dedificacions destinades
Disposicions
85746
Nm. 5506 16.11.2009
a habitatges, usos hospitalaris, educatius o culturals si els ndexs dimmissi incompleixen els objectius de qualitat acstica que siguin daplicaci en les corresponents
zones acstiques, excepte en aquelles zones urbanitzades existents en les quals
sincompleixin els objectius de qualitat acstica, o per raons excepcionals dinters
pblic degudament motivades, sempre que, en ambds casos, es compleixin els
objectius aplicables a lespai interior dacord amb lannex B.
2. Amb la finalitat de garantir el que disposa lapartat anterior, abans que satorguin els permisos i les llicncies corresponents, lajuntament ha de comprovar que
el projecte bsic duna nova construcci presentat, recull els objectius de qualitat
acstica exigibles i preveu les mesures necessries per al seu compliment, i tamb
que aquestes mesures i objectius es fan efectius tant en el projecte dexecuci com
en les fases dordenaci i de disseny.
3. Si el projecte bsic duna nova construcci no compleix el que disposen els
apartats anteriors i, si escau, no preveu les mesures de larticle 17, el procediment
administratiu datorgament resta en suspens fins que se nacrediti el compliment
o la previsi.
SECCI 2A
Zones de soroll
Article 13
Zones de soroll
1. Sn zones de soroll els espais del territori afectats per la presncia dinfraestructures de transport viari, ferroviari, martim o aeri.
2. La zona de soroll comprn el territori de lentorn de la infraestructura i es
delimita per la corba isfona definida pels punts del territori on es mesuren els
valors lmit dimmissi, corresponents a les zones de sensibilitat acstica on se
situa la infraestructura.
La delimitaci de la zona de soroll ha de considerar, com a mnim, els aspectes i
parmetres establerts a lapartat 2 de lannex D, i ha dorientar-se a compatibilitzar,
a efectes de qualitat acstica i en la mesura que sigui possible, les activitats existents
o futures en aquest territori amb les prpies de les infraestructures, i cal tenir en
compte els objectius de qualitat acstica corresponents a les zones afectades.
3. En el territori incls en la zona de soroll els valors dels ndexs dimmissi
poden superar els objectius de qualitat acstica aplicables a les zones de sensibilitat
acstica corresponents.
Article 14
Determinaci i delimitaci de les zones de soroll
1. Les zones de soroll de les infraestructures existents les determina i delimita
lAdministraci titular de la infraestructura, la qual elabora les taules de les zones
de soroll que han de contenir la informaci tcnica descriptiva dacord amb lannex
D. La zona de soroll sha dincorporar als mapes de capacitat acstica municipal
a ttol informatiu.
2. Les zones de soroll de les infraestructures noves es determinen i delimiten,
previ informe preceptiu de les administracions afectades, per lAdministraci titular
de la infraestructura en els estudis dimpacte ambiental.
Article 15
Delimitaci de les zones de soroll en rees urbanitzades existents
1. Quan es delimiti una zona de soroll duna infraestructura existent en una rea
urbanitzada existent, sha delaborar simultniament un pla per a la millora de la
qualitat acstica, dacord amb larticle 33.
2. Quan en una zona de soroll delimitada, com a conseqncia de la installaci
duna infraestructura nova o equipament, hi hagi edificacions preexistents, la
declaraci dimpacte ambiental que es formuli ha despecificar les mesures que
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85747
resultin econmicament proporcionades, i cal prendre en consideraci les millors

tecnologies disponibles per tal dassolir a linterior de les edificacions uns nivells
dimmissi acstica compatibles amb ls caracterstic daquestes.
3. Als efectes de laplicaci daquest article, sentn que una edificaci t carcter preexistent quan la llicncia municipal preceptiva que lempara s anterior a
laprovaci del projecte o estudi informatiu de la infraestructura.
Article 16
Modiicaci de les zones de soroll
1. Les zones de soroll mantenen la seva vigncia per temps indefinit.
2. Sha de modificar la delimitaci de les zones de soroll quan es produeixi un
increment o disminuci de 5 dB(A) de qualsevol dels ndexs dimmissi de soroll
Ld (7-21 h), Le (21-23 h) i Ln(23-7 h).
3. En cas de modificaci de la delimitaci de la zona de soroll, s aplicable el
que disposa larticle 15.
4. La desaparici o modificaci de la delimitaci de la zona de soroll comporta
de nou la zonificaci daquest espai, dacord amb larticle 10.
SECCI 3A
Mesures en lmbit de les zones de soroll
Article 17
Normes per a les noves construccions en les zones de soroll
1. En les noves construccions situades a les zones de soroll on hi hagi una contaminaci acstica superior als valors lmit dimmissi, els promotors han dadoptar,
entre daltres, les mesures segents, dacord, en tot cas, amb la normativa tcnica
de ledificaci i amb els annexos 9 i D:
a) Mesures de construcci o reordenaci susceptibles de protegir ledifici contra
el soroll.
b) Disposici, si escau, de les dependncies ds sensible al soroll a la part de
ledifici oposada al soroll.
c) Insonoritzaci dels elements de construcci.
d) Apantallament per motes de terra o barreres artificials en la proximitat de la
infraestructura.
2. Les mesures que sadoptin han de ser definides en la fase dordenaci, disseny
o execuci, i han de ser susceptibles daplicaci, eficients i proporcionades.
Article 18
Mesures en les construccions existents a les zones de soroll
A les construccions ja existents situades a les zones de soroll on se superin els
objectius de qualitat acstica que els siguin daplicaci, lAdministraci titular de
la infraestructura ha delaborar un pla especfic dacord amb larticle 36.
Article 19
Efectivitat de les zones de soroll
Els titulars de les infraestructures al servei de les quals sestableixen les zones
de soroll poden instar en la via procedent la seva efectivitat, sens perjudici que
lincompliment sigui imputable en cada cas a qui en sigui responsable.
SECCI 4A
Zones especials
Article 20
Zones despecial protecci de la qualitat acstica (ZEPQA)
1. Es poden declarar zones despecial protecci de la qualitat acstica, les rees en
Disposicions
85748
Nm. 5506 16.11.2009
qu per les seves singularitats caracterstiques es considera convenient de conservar

una qualitat acstica dinters especial. Tenen aquesta consideraci:
a) Aquelles rees a camp o mar obert dinters natural, com ara espais dinters
natural, espais naturals protegits, espais de la xarxa Natura 2000, grans recorreguts
o altres espais protegits que pels seus valors naturals requereixen protecci acstica
per conservar-ne els valors.
b) Aquelles rees urbanes que engloben parcs, zones enjardinades, interiors dilles,
espais per a vianants o altres mbits similars on es vol mantenir la qualitat acstica.
2. En les zones en qu es duguin a terme activitats agrcoles i ramaderes, en
la resoluci de declaraci es poden preveure perodes excepcionals en els quals
es puguin sobrepassar els valors lmit dimmissi establerts per tal de garantir la
preservaci de les esmentades activitats.
Article 21
Declaraci de les zones despecial protecci de la qualitat acstica
1. La declaraci duna zona despecial protecci de la qualitat acstica correspon:
a) A lajuntament, per a les rees incloses en sl urb i urbanitzable.
b) Al departament competent en matria de contaminaci acstica, per a les
rees incloses en sl no urbanitzable.
2. La declaraci es pot dur a terme si es compleixen els requisits segents:
a) Les rees no estan compreses en les zones de soroll dinfraestructures existents o projectades.
b) En les zones a declarar no se sobrepassa entre les 8 h i les 21 h un valor lmit
dimmissi LAr de 50 dB(A), i entre les 21 h i les 8 h un valor lmit dimmissi LAr
de 40 dB(A).
3. En aquestes zones el valor lmit dimmissi es considera el valor del soroll de
fons o ambiental ms 6 dB(A).
4. El procediment que cal seguir s el segent:
a) Lajuntament o el departament competent en matria de contaminaci acstica
acorda linici de lexpedient de declaraci quan comprovi que no se sobrepassen els
valors lmit dimmissi de lapartat anterior.
b) La resoluci dinici de lexpedient sha de sotmetre a informaci pblica per
un termini dun mes.
c) El departament competent en planificaci territorial i infraestructures ha
delaborar informe preceptiu.
d) El departament competent en agricultura i ramaderia ha delaborar informe
preceptiu, per a les rees incloses en sl no urbanitzable.
e) Finalitzat el termini dexposici pblica, lajuntament o el departament competent en matria de contaminaci acstica pot resoldre declarar lrea com a zona
despecial protecci de la qualitat acstica.
f) La declaraci duna zona despecial protecci de la qualitat acstica inclou un
pla especfic de mesures que determini les prescripcions necessries per compatibilitzar la protecci de la qualitat acstica amb els possibles usos i activitats admesos.
g) Tota declaraci ha de ser recollida en el mapa de capacitat acstica en el
termini de 6 mesos.
Article 22
Revisi de les zones despecial protecci de la qualitat acstica
1. La declaraci duna zona despecial protecci de la qualitat acstica sha de
revisar si els valors objecte de singular protecci disminueixen o desapareixen.
2. El procediment per revisar una zona despecial protecci de la qualitat acstica
s el mateix que el de la declaraci.
Article 23
Zones acstiques de rgim especial (ZARE)
Es poden declarar zones acstiques de rgim especial (ZARE) aquelles rees en
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85749
qu se sobrepassin els valors lmit dimmissi en lambient exterior corresponents

a zones de sensibilitat acstica baixa en 15 dB(A) o ms, en qualsevol dels ndexs
demissi de soroll Ld, Le i Ln, dues vegades a la setmana, durant dues setmanes
consecutives o tres dalternes, dins el termini dun mes.
Article 24
Declaraci de les zones acstiques de rgim especial
1. Lajuntament ha diniciar el procediment per a la declaraci de zona acstica
de rgim especial quan comprova que se sobrepassen els valors lmit dimmissi,
mitjanant un estudi en els termes que disposin en cada cas les ordenances municipals. La resoluci dinici de lexpedient de declaraci sha de sotmetre a informaci
pblica per un termini no inferior a un mes.
2. La declaraci duna zona acstica de rgim especial ha dincloure un pla especfic de mesures per disminuir progressivament el soroll a lambient exterior de
la zona i, en particular, aconseguir que no sincompleixin els objectius de qualitat
acstica corresponents als espais interiors.
3. La declaraci sha de recollir en el mapa de capacitat acstica en el termini
de sis mesos.
Article 25
Revisi de les zones acstiques de rgim especial
1. La declaraci duna zona acstica de rgim especial sha de revisar si els nivells
dimmissi de soroll es neutralitzen i sassoleixen els objectius de qualitat acstica
de la zona, per tal de normalitzar-ne la classificaci.
2. El procediment per revisar una zona acstica de rgim especial s el mateix
que el de la declaraci.
CAPTOL IV
Gesti ambiental del soroll
Article 26
Mapes de soroll
1. Els mapes de capacitat acstica i els mapes estratgics de soroll sn instruments
per a la gesti ambiental del soroll.
2. Els mapes de capacitat acstica shan delaborar dacord amb el que preveu el
Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a lelaboraci
dels mapes de capacitat acstica, i han de tenir en compte els objectius de qualitat
acstica del territori i els valors lmit dimmissi aplicables als emissors acstics
que preveuen els annexos.
3. Els mapes estratgics de soroll shan delaborar dacord amb el que preveu
larticle 27.
SECCI 1A
Mapes estratgics de soroll
Article 27
Elaboraci i revisi dels mapes estratgics de soroll
1. Les entitats locals que constitueixin aglomeraci i els titulars dinfraestructures viries on el trnsit sobrepassi els 3.000.000 de vehicles lany, dels grans eixos
ferroviaris on el trnsit sobrepassi els 30.000 trens lany, dels grans aeroports on
el trnsit sobrepassi els 50.000 moviments lany i dels grans ports han delaborar
i aprovar, previ trmit dinformaci pblica per un perode mnim dun mes, mapes estratgics de soroll, i han de facilitar al departament competent en matria
de contaminaci acstica la informaci requerida, dacord amb els criteris dels
annexos 12 i C.
Disposicions
85750
Nm. 5506 16.11.2009
2. Els mapes estratgics de soroll shan de revisar i, si escau, esmenar, cada 5

anys, a comptar des de la data lmit per a la seva aprovaci, fixada per la normativa
vigent.
3. El departament competent en matria de contaminaci acstica ha de vetllar
perqu selaborin i aprovin els mapes estratgics de soroll, i perqu es posin a disposici i es divulguin entre la poblaci, dacord amb la legislaci vigent i de conformitat
amb lannex C. La informaci ha de ser clara, intelligible i fcilment accessible per
a la poblaci, i ha dincloure un resum amb els principals continguts.
Article 28
Delimitaci de lmbit territorial dels mapes estratgics de soroll
1. Lmbit territorial del mapa estratgic de soroll duna aglomeraci comprn
el sector de territori que la delimita, i es duu a terme traant la lnia poligonal tancada que la comprn. Pot incloure la totalitat del territori urbanitzat dels termes
municipals.
En lelaboraci daquests mapes, a crrec de lAdministraci competent, es tindran
en compte els emissors de soroll externs a lmbit territorial de laglomeraci que
tinguin una incidncia significativa en el soroll ambiental daquesta.
2. Lmbit territorial dels mapes estratgics de soroll dels grans eixos viaris, grans
eixos ferroviaris, grans aeroports i ports comprn, com a mnim, fins als punts del
territori de lentorn daquestes infraestructures on sassoleixin, per lemissi de
nivells de soroll propis, valors dels ndexs Lden de 55 dB(A) i Ln de 50 dB(A).
Article 29
Criteris per a la delimitaci de les aglomeracions
1. Tots els municipis de ms de 100.000 habitants constitueixen aglomeraci
dmbit municipal si compleixen almenys els criteris de densitat de poblaci i de
proximitat segents:
a) Existncia de sectors del territori amb una densitat de poblaci igual o superior a 3.000 habitants per km. Per a lestimaci de la densitat de poblaci shan
dutilitzar preferentment les dades de poblaci i extensi territorial de les seccions
censals corresponents.
b) Existncia de dos o ms sectors del territori on, a ms de complir-se la condici
de lapartat anterior, es verifica que la distncia horitzontal entre els seus dos punts
ms propers s igual o inferior a 500 m.
2. El departament competent en matria de contaminaci acstica pot declarar,
als efectes delaborar i aprovar mapes estratgics de soroll, la constituci daglomeracions dmbit supramunicipal quan la suma dels seus habitants s superior
a 100.000, es compleixen els requisits de lapartat anterior i es donen alguns dels
supsits segents:
a) Aglomeraci supramunicipal que engloba dos o ms municipis vens que
individualment no constitueixen una aglomeraci als efectes de lapartat anterior.
b) Aglomeraci supramunicipal que engloba, duna banda, una part o la totalitat dun municipi que no constitueix una aglomeraci dacord amb el que disposa
lapartat primer daquest criteri, i, de laltra, un o ms municipis vens que s que
constitueixen independentment una aglomeraci.
Article 30
Declaraci de les aglomeracions dmbit supramunicipal
1. El/la titular de lrgan competent en qualitat ambiental s el competent per
declarar aglomeracions dmbit supramunicipal.
2. El procediment de declaraci sha diniciar dofici o a instncia duna o ms
entitats locals afectades. Sha de garantir laudincia a totes les entitats locals
afectades.
3. La resoluci de declaraci ha de ser notificada a les entitats locals que integren
laglomeraci dmbit supramunicipal.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85751
4. Lrgan competent en matria de qualitat ambiental ha de dur a terme la coordinaci i aprovaci del mapa estratgic de soroll de les aglomeracions dmbit
supramunicipal.
Article 31
Collaboraci en lelaboraci dels mapes estratgics
1. Quan en lelaboraci dels respectius mapes estratgics de soroll concorrin diferents administracions pbliques, pel fet que diversos emissors acstics incideixin en
el mateix espai, les administracions responsables han de collaborar en lelaboraci
dels mapes, amb la finalitat de garantir-ne lhomogenetat i coherncia.
2. Quan el mapa estratgic de soroll afecti una zona limtrofa amb una altra
comunitat autnoma, lAdministraci pblica responsable de la seva elaboraci ha
de sollicitar informe a la comunitat autnoma afectada.
Article 32
Informaci a la Comissi Europea
El departament competent en matria de contaminaci acstica s lencarregat
de dur a terme la recopilaci dels mapes estratgics de soroll elaborats, per tal
de donar compliment a les obligacions dinformaci que estableix la Directiva
2002/49/CE, de 25 de juny.
SECCI 2A
Preservaci, recuperaci i millora de la qualitat acstica

Article 33
Instruments per a la preservaci, recuperaci i millora de la qualitat acstica
1. Per a la preservaci, recuperaci i millora de la qualitat acstica, sestableixen
els instruments de gesti ambiental segents:
a) Plans dacci en matria de contaminaci acstica, per a la preservaci i
millora estratgica de la qualitat acstica de les infraestructures de transport de
larticle 27.1 i les aglomeracions de larticle 29.
b) Plans especfics de mesures per minimitzar limpacte acstic, per a la millora
progressiva de la qualitat acstica en les zones acstiques en les quals se sobrepassin
els objectius de qualitat acstica corresponents.
2. Els plans han de contenir els criteris a seguir per al control de la seva execuci.
Article 34
Plans dacci en matria de contaminaci acstica
1. Els plans dacci en matria de contaminaci acstica de les infraestructures
de transport de larticle 27.1 els ha delaborar i aprovar lAdministraci titular de la
infraestructura, previ trmit dinformaci pblica per un termini no inferior a un
mes, audincia a les administracions afectades i informe del departament competent
en matria de contaminaci acstica.
2. Els plans dacci en matria de contaminaci acstica de les aglomeracions de
larticle 29 dmbit municipal els ha delaborar i aprovar lajuntament corresponent,
previ trmit dinformaci pblica per un termini no inferior a un mes i audincia a
les administracions afectades.
3. Els plans dacci en matria de contaminaci acstica de les aglomeracions
de larticle 29 dmbit supramunicipal els han delaborar els municipis que la integren, amb la coordinaci i aprovaci del departament competent en matria de
contaminaci acstica, previ trmit dinformaci pblica per un termini no inferior
a un mes i audincia a les administracions afectades.
4. Quan en lelaboraci dels plans dacci de les infraestructures i aglomeracions esmentades en els apartats anteriors concorrin diferents administracions
Disposicions
85752
Nm. 5506 16.11.2009
pbliques, pel fet que diversos emissors acstics incideixin en el mateix espai, les
administracions responsables han de collaborar en lelaboraci dels respectius
plans amb la finalitat de garantir-ne lhomogenetat i coherncia, i han de promoure
convenis i acords voluntaris de collaboraci per al seu desenvolupament quan les
circumstncies ho aconsellin.
Article 35
Objectius i continguts dels plans dacci en matria de contaminaci acstica
1. Els objectius dels plans dacci en matria de contaminaci acstica sn, entre
daltres, els segents:
a) Afrontar globalment les qestions que fan referncia a la contaminaci acstica
en les zones corresponents.
b) Determinar les accions prioritries que cal realitzar en cas que se sobrepassin
els objectius de qualitat acstica.
c) Protegir les zones tranquilles en les aglomeracions i a camp obert contra
laugment de la contaminaci acstica.
2. Els plans dacci en matria de contaminaci acstica han de determinar les
actuacions que cal realitzar i el seu calendari dexecuci durant un perode de cinc
anys per al compliment dels objectius de qualitat acstica establerts en lapartat
anterior.
3. En cas de necessitat, aquests plans poden declarar que en determinades zones
acstiques se superen els valors lmit dimmissi.
4. El contingut dels plans dacci en matria de contaminaci acstica s el que
estableix lannex C.
5. Els plans dacci en matria de contaminaci acstica shan de revisar i, si
cal, shan de modificar quan es produeixi un canvi important de la situaci acstica
existent i, com a mnim, cada cinc anys a partir de la data de la seva aprovaci. El
procediment de revisi s el mateix que el de laprovaci.
Article 36
Plans especics de mesures per minimitzar limpacte acstic
1. En les zones acstiques en les quals se sobrepassin els objectius de qualitat
acstica, les administracions competents o els titulars dels emissors acstics, a requeriment i amb laprovaci daquestes, han delaborar plans especfics de mesures
per minimitzar limpacte acstic que estableixin un termini plausible i que tinguin
en compte els mitjans per finanar-los, fins a assolir lobjectiu de qualitat.
2. Els plans han de contenir les mesures correctores que cal aplicar als emissors acstics, segons el seu grau de participaci en lestat de la situaci i les vies de propagaci,
aix com els responsables de la seva adopci, el calendari dexecuci, la quantificaci
econmica de cada una daquestes i, quan sigui possible, un projecte de finanament.
3. En el cas que les mesures correctores previstes en els plans especfics de mesures
per minimitzar limpacte acstic no puguin evitar lincompliment dels objectius de
qualitat acstica, shan daplicar mesures correctores especfiques perqu, a llarg
termini, es millori la qualitat acstica i, en particular, perqu no sincompleixin els
objectius de qualitat acstica aplicables a lespai interior dacord amb el seu s.
4. En les zones de soroll en rees urbanitzades existents on el nivell de soroll
i/o vibracions de les infraestructures de transport viari, ferroviari, martim i aeri
sobrepassi els objectius de qualitat acstica aplicables, les administracions titulars
de les infraestructures han delaborar plans especfics de mesures per minimitzar
limpacte acstic i han de donar audincia a les administracions afectades.
5. Aquests plans han daplicar mesures com les que estableixen els annexos D i
9, i shan de sotmetre a laprovaci de lrgan ambiental competent.
6. Si la superaci dels objectius de qualitat acstica aplicables s imputable a
ms duna infraestructura, sha delaborar un nic pla que ha de tenir en compte el
grau de participaci de cadascuna en lescenari acstic per tal de definir les mesures
atenuadores, la seva adopci i el seu finanament.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85753
CAPTOL V
Nivells davaluaci
SECCI 1A
Nivells davaluaci
Article 37
Determinaci dels nivells davaluaci
1. La determinaci del nivell davaluaci permet conixer la situaci acstica
duna zona determinada del territori.
2. Els nivells davaluaci es determinen separadament, en funci de lemissi i
la immissi a lambient exterior o interior i del tipus demissor acstic, dacord amb
el que estableixen els annexos del Reglament i de la Llei.
3. La determinaci del nivell davaluaci lha de dur a terme lAdministraci
competent i/o els/les titulars dels emissors dacord amb el que estableixen els annexos del Reglament i de la Llei.
SECCI 2A
Objectius de qualitat acstica del territori

Article 38
Objectius de qualitat acstica del territori per al soroll
1. Sestableix com a objectiu de qualitat acstica del territori la no-superaci
dels valors lmit dimmissi que estableixen les taules de lannex A. Quan en alguna de les zones de les rees urbanitzades existents se sobrepassin aquests valors,
lobjectiu de qualitat acstica ha de ser assolir els valors corresponents a la seva
zona acstica. En aquests llocs, les administracions competents han dadoptar les
mesures necessries per a la millora i recuperaci progressiva de la qualitat acstica
mitjanant els plans que descriu el captol IV.
2. Sestableix com a objectiu de qualitat acstica aplicable a les rees tranquilles
a camp obert i a les rees tranquilles urbanes mantenir els nivells sonors daquests
indrets per sota dels valors lmit dimmissi de soroll que estableixen les taules de
lannex A i la taula de lannex B.
3. Els titulars demissors acstics poden sollicitar a lAdministraci competent,
per raons degudament justificades, que han dacreditar-se en lestudi acstic corresponent, la suspensi provisional dels objectius de qualitat acstica aplicables a
la totalitat o a una part duna zona acstica.
Noms es pot acordar la suspensi provisional sollicitada, que pot sotmetres a
les condicions que sestimin pertinents, en el supsit que sacrediti que les millors
tcniques disponibles no permeten el compliment dels objectius de la suspensi
que es pretn.
4. Els objectius de qualitat acstica es poden sobrepassar ocasionalment i
temporalment, quan sigui necessari, en situacions demergncia, sense necessitat
dautoritzaci.
SECCI 3A
Objectius de qualitat acstica als ambients interiors
Article 39
Objectius de qualitat acstica aplicables a lambient interior
1. Sestableix com a objectiu de qualitat acstica, sense perjudici del que estableix lapartat 2, la no-superaci en lespai interior de les edificacions destinades
a habitatge o usos residencials, hospitalaris, educatius o culturals dels valors
lmit dimmissi sonora i de vibracions establerts, respectivament, a les taules
dels annexos B i 7.
Disposicions
85754
Nm. 5506 16.11.2009
2. Quan a lambient interior de les edificacions situades en rees urbanitzades existents se superin els valors lmit dimmissi que estableix lapartat
anterior, lobjectiu de qualitat acstica ha de ser no sobrepassar els valors lmit
dimmissi sonora i de vibracions establerts, respectivament, a les taules dels
annexos B i 7 .
SECCI 4A
Nivells demissi
Article 40
Emissi de soroll i/o vibracions de les infraestructures de transport i les activitats
Els valors lmit demissi de soroll i/o vibracions de les infraestructures de transport
i de les activitats es determinen en funci dels valors lmit dimmissi dels receptors
situats en el seu entorn, dacord amb els annexos del Reglament i de la Llei.
Article 41
Emissi de soroll dels vehicles de motor i dels ciclomotors
1. Els vehicles de motor i ciclomotors en circulaci han de correspondre a tipus
prviament homologats pel que fa als nivells demissi sonora admissibles, dacord
amb la reglamentaci vigent.
2. El valor lmit demissi sonora dun vehicle de motor o ciclomotor en circulaci
sobt sumant 4 dB(A) al nivell demissi sonora que figura a la fitxa dhomologaci
del vehicle, corresponent a lassaig a vehicle aturat.
3. En el cas que la fitxa de caracterstiques dun vehicle, atesa la seva antiguitat o
per altres raons, no indiqui el nivell demissi sonora per a lassaig a vehicle aturat,
lAdministraci competent per a lhomologaci i la inspecci tcnica de vehicles lha
de facilitar dacord amb les seves bases de dades o lha de determinar, una vegada
ha comprovat que el vehicle es troba en perfecte estat de manteniment, dacord amb
el mtode de mesurament establert en el procediment dhomologaci aplicable al
vehicle, segons la reglamentaci vigent.
4. Tant el nivell demissi sonora obtingut, com el rgim del motor en el moment
de la prova, shan danotar a la targeta dinspecci tcnica de vehicles corresponent
per tal que es pugui prendre com a valor de referncia per determinar el valor lmit
demissi definit al punt 2.
5. Tots els conductors o conductores de vehicles de motor i ciclomotors resten
obligats a collaborar en les proves de control demissions sonores que requereixi
lautoritat competent, per comprovar que no se superen els lmits demissi sonora
dacord amb lannex 6.
Article 42
Emissi de soroll dels vehicles de motor destinats a serveis durgncia
Els valors lmit demissi sonora dels vehicles destinats a serveis durgncia han
destar compresos entre 70 i 90 dB(A) durant els perodes de vespre i de nit quan
aquests circulin per zones habitades. Lannex 6 nestableix la regulaci.
Article 43
Emissi de soroll de maquinria en les obres pbliques i en la construcci
1. Lemissi sonora de la maquinria utilitzada en les obres pbliques i en la
construcci sha dajustar a les prescripcions que estableix la normativa vigent pel
que fa a les emissions sonores de maquinria ds a laire lliure.
2. Lhorari de funcionament de la maquinria utilitzada en els treballs a la via
pblica i en la construcci es fixa entre les 8 i les 20 hores, llevat de les obres urgents,
les que es fan per raons de necessitat o perill i les que, per llurs caracterstiques, no
es poden fer durant el dia.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85755
3. El departament competent en matria de contaminaci acstica pot autoritzar la suspensi provisional dels objectius de qualitat acstica en les obres
pbliques de titularitat de la Generalitat de Catalunya, i donar audincia a
les administracions afectades pel traat, per causes degudament justificades
que shan dacreditar en el corresponent estudi acstic, establint, si escau, les
condicions que sestimin pertinents, en el cas que sacrediti que les millors
tcniques disponibles no permeten el compliment dels objectius de qualitat
acstica establerts a lannex A.
4. Per al seu control el promotor o promotora ha de presentar, a ms de lestudi
acstic al qual fa referncia lapartat anterior, un programa de vigilncia acstica
que estableixi els mitjans per donar compliment als requeriments establerts en
lautoritzaci.
SECCI 5A
Nivells dimmissi
Article 44
Valors lmit dimmissi de soroll aplicables a infraestructures noves de transport
viari, ferroviari, martim i aeri
1. Les infraestructures noves de transport viari, ferroviari, martim i aeri no
poden transmetre a lambient exterior de les corresponents zones acstiques nivells
dimmissi sonora i/o de vibracions superiors als valors que estableixen les taules
dels annexos 1, 2 i 7.
A ms, aquestes infraestructures han dadoptar les mesures necessries per
evitar que, per efectes additius derivats directament o indirectament del seu funcionament, se superin els objectius de qualitat acstica per al soroll que estableixen
els articles 38 i 39.
2. El que es disposa nicament sha daplicar fora de les zones de soroll.
3. Als habitatges situats al medi rural, els sn aplicables els valors lmit dimmissi que estableix lannex 1, corresponents a una zona de sensibilitat acstica
alta, si compleixen les condicions segents: estar habitats de manera permanent,
estar allats i no formar part dun nucli de poblaci, sser en sl no urbanitzable i
no estar en contradicci amb la legalitat urbanstica.
Article 45
Valors lmit dimmissi de soroll aplicables a les activitats
1. Les activitats que originin sorolls no poden sobrepassar els valors lmit
dimmissi a lambient exterior establerts a lannex 3 i els valors lmit dimmissi a
lambient interior establerts a lannex 4. Les installacions de tir no poden sobrepassar
els valors lmit dimmissi a lambient exterior establerts a lannex 5.
2. Quan en una zona acstica incideixin diferents activitats i/o infraestructures,
el soroll que provingui del conjunt demissors no pot sobrepassar els objectius de
qualitat acstica establerts a lannex A. Si se superen aquests objectius de qualitat
acstica els titulars dels emissors han de tenir en compte el que sestableix a larticle 36.
3. Als efectes de la inspecci i el control dactivitats, incloses les derivades de
les relacions de venat, la determinaci dels nivells dimmissi sha de dur a terme
nicament mitjanant mesuraments.
Article 46
Valors lmit de vibraci aplicables als emissors acstics
Els emissors acstics han dadoptar les mesures necessries per no transmetre a
lespai interior de les edificacions destinades a habitatge o usos residencials, hospitalaris, educatius o culturals, vibracions que contribueixin a superar els valors
lmit dimmissi fixats en lannex 7. Sexceptuen els treballs de manteniment o
actuacions durgncia per un perode de temps redut.
Disposicions
85756
Nm. 5506 16.11.2009
Article 47
Mtodes de clcul i equips de mesurament
Els mtodes per calcular les immissions acstiques i les especificacions que han
de complir els instruments de mesurament sn els que estableix lannex 8.
CAPTOL VI
Intervenci administrativa
Article 48
Planejament i activitats
1. Linforme de sostenibilitat ambiental dels plans territorials i urbanstics sotmesos a avaluaci ambiental ha dintegrar els objectius de qualitat acstica i la manera
com aquests objectius es tenen en compte en la seva elaboraci i aprovaci.
2. Els projectes sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental susceptibles de generar sorolls, vibracions o sorolls i vibracions han dincloure, en lestudi dimpacte
ambiental, un estudi dimpacte acstic amb el contingut mnim que determinen
els annexos 10 o 11.
3. Les activitats sotmeses a intervenci ambiental susceptibles de generar sorolls, vibracions o sorolls i vibracions han dincloure en el projecte bsic que ha
dacompanyar la sollicitud dautoritzaci ambiental o de llicncia ambiental, o en
la documentaci que ha dacompanyar la comunicaci a lajuntament o la sollicitud
de llicncia dobertura destabliments, un estudi dimpacte acstic amb el contingut
mnim que determina lannex 10.
4. Els ajuntaments, de manera motivada, poden determinar que les activitats i
installacions sotmeses a llicncia dobres o altres actes dintervenci municipal no
incloses en cap dels apartats anteriors i susceptibles de generar sorolls, vibracions o
sorolls i vibracions hagin de presentar un estudi dimpacte acstic amb el contingut
mnim que determina lannex 10.
Article 49
Activitats amb incidncia acstica dmbit supramunicipal
En el cas que limpacte acstic duna activitat situada en un municipi pugui
tenir incidncia en la qualitat acstica del territori daltres municipis shan destablir instruments de collaboraci entre els ajuntaments afectats amb lobjecte de
compatibilitzar i assegurar els objectius de qualitat acstica establerts. Els ajuntaments poden sollicitar el suport tcnic del departament competent en matria de
Article 50
Guies per a la gesti i avaluaci de la contaminaci acstica
1. Als efectes de facilitar la gesti i avaluaci de la contaminaci acstica, lrgan
competent en matria de contaminaci acstica ha delaborar guies especfiques.
2. Aquestes guies han de ser aprovades, previ informe de la Ponncia Ambiental,
per resoluci de la persona titular del departament competent en contaminaci acstica, i shan de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El departament
competent en contaminaci acstica ha de vetllar per la seva divulgaci.
CAPTOL VII
Acreditaci dentitats de prevenci de la contaminaci acstica (EPCA)
Article 51
rgan competent
Lrgan competent en lacreditaci dentitats collaboradores en matria de medi
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85757
ambient s lrgan autonmic competent en lacreditaci dentitats de prevenci de

la contaminaci acstica.
Article 52
Comit dAcreditaci. Composici i atribucions
1. Es crea el Comit dAcreditaci com a rgan collegiat encarregat de garantir
la imparcialitat i la representaci de totes les parts implicades en els processos
dacreditaci. Aquest Comit sadscriu al departament competent en matria de
2. Amb lobjectiu daconseguir la paritat de gnere, en la composici del Comit
sha de tendir a assolir una participaci mnima del 50 % de dones.
3. Formen el Comit dAcreditaci:
a) El/la president/a, que s el/la titular de lrgan competent en matria de qualitat ambiental.
b) Un/a vocal representant del departament competent en matria de contaminaci acstica.
c) Un/a vocal representant de cada un dels departaments en competncies en
matria dinfraestructures de transport, durbanisme, dindstria, dagricultura i
dhabitatge.
d) Un/a representant dels sectors industrials objecte de lactuaci de les entitats
acreditades, nomenat a proposta del Consell de Cambres de Catalunya.
e) Dos vocals representants de la Federaci de Municipis de Catalunya i dos
vocals representants de lAssociaci Catalana de Municipis i Comarques.
f) Un/a vocal representant dels consumidors nomenat a proposta del Consell de
les persones consumidores de Catalunya.
g) El/la responsable de lrgan competent en lacreditaci dentitats collaboradores
en matria de medi ambient.
h) El/la secretari/ria amb veu per sense vot que ser un/a funcionari/ria
adscrit/a a lrgan competent en lacreditaci dentitats collaboradores en matria
de medi ambient.
i) El Comit pot acordar admetre observadors daltres entitats i/o organitzacions
implicades en el procs.
4. El nomenament dels membres del Comit dAcreditaci es fa per resoluci
del/de la titular de lrgan competent en lacreditaci dentitats collaboradores en
matria de medi ambient.
5. Correspon al Comit dAcreditaci la proposta de resoluci datorgament,
denegaci, renovaci o retirada de lacreditaci.
6. El funcionament del Comit dAcreditaci es regeix per la normativa aplicable
als rgans collegiats de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.
Article 53
Comissi Tcnica. Composici i atribucions
1. Es crea la Comissi Tcnica dAcreditaci dEntitats de Prevenci de la Contaminaci Acstica, i sadscriu a lrgan competent en matria de qualitat ambiental.
2. Amb lobjectiu daconseguir la paritat de gnere, en la composici de la Comissi sha de tendir a assolir una participaci mnima del 50% de dones.
3. La Comissi Tcnica ha destar integrada per un mxim de dotze tcnics o
tcniques designats/des a proposta de lrgan competent en lacreditaci dentitats
collaboradores en matria de medi ambient, consultats els sectors industrials afectats, la Federaci de Municipis de Catalunya i lAssociaci Catalana de Municipis
i Comarques, les entitats acreditades, els departaments competents en matria de
contaminaci acstica, habitatge, infraestructures de transport, indstria i urbanisme. La composici de la Comissi es determina per resoluci del/de la titular
de lrgan competent en matria de qualitat ambiental, i actua com a coordinador/a
de la Comissi un/a funcionari/ria adscrit/a a lrgan competent en lacreditaci
dentitats collaboradores en matria de medi ambient.
Disposicions
85758
Nm. 5506 16.11.2009
4. La Comissi Tcnica pot comptar amb la collaboraci de persones expertes

en la matria.
5. Correspon a la Comissi Tcnica lassessorament tcnic de lrgan competent
en lacreditaci dentitats collaboradores en matria de medi ambient en els aspectes
relacionats amb lacreditaci i el funcionament de les entitats de prevenci de la
contaminaci acstica i en lelaboraci dinstruccions tcniques.
Article 54
Registre
1. Es crea el Registre dentitats de prevenci de la contaminaci acstica, que
t carcter pblic i sadscriu a lrgan competent en lacreditaci dentitats collaboradores en matria de medi ambient.
2. Consten en el Registre les dades identificatives de lentitat i labast de lacreditaci.
Article 55
Tipus dentitats i camps dactuaci
1. Les entitats de prevenci de la contaminaci acstica (EPCA) es classifiquen
en:
a) Entitats de control.
b) Entitats davaluaci.
2. Els camps dactuaci de les entitats de control sn:
a) El control de nivells sonors en activitats i infraestructures.
b) El control de nivells de vibracions en activitats i infraestructures.
c) El control de la qualitat acstica de ledificaci: allament acstic in situ.
3. El camp dactuaci de les entitats davaluaci s lavaluaci de la qualitat acstica del territori en el marc de lelaboraci dels mapes de soroll i dels instruments
per a la preservaci, recuperaci i millora de la qualitat acstica.
Article 56
Requisits de les entitats
1. Poden optar a lacreditaci, com a entitats de prevenci de la contaminaci
acstica, les entitats, pbliques o privades, que compleixin els requisits establerts en
aquest Decret i en el seu annex E i superin el procs dacreditaci corresponent.
2. Els requisits exigits per a latorgament de lacreditaci com a entitat collaboradora shan de mantenir al llarg de tot el perode de vigncia daquesta.
La prdua dalgun dels requisits inhabilita lentitat per dur a terme les actuacions
i funcions per a les quals va obtenir lacreditaci fins que esmeni la deficincia.
Article 57
Funcionament
1. Les actuacions de les entitats de prevenci de la contaminaci acstica resten
subjectes als requeriments tcnics, els mtodes i els rgims de gesti que estableix
la normativa aplicable, els continguts en la resoluci dacreditaci i els establerts a
les instruccions tcniques aprovades per lrgan competent en lacreditaci dentitats
collaboradores en matria de medi ambient. Les entitats collaboradores responen,
en tot cas, de les seves actuacions.
2. El funcionament de les entitats s supervisat, i, si escau, intervingut per lrgan
competent en lacreditaci dentitats collaboradores en matria de medi ambient per
tal de verificar el compliment dels requisits i les condicions de lacreditaci.
Article 58
Drets i obligacions
1. Els drets i obligacions de les entitats de prevenci de la contaminaci acstica
sn els mateixos que satribueixen als verificadors dinformes demissi de gasos
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85759
amb efecte dhivernacle per larticle 19 del Decret 397/2006, de 17 doctubre, daplicaci del rgim de comer de drets demissi de gasos amb efecte dhivernacle i de
regulaci del sistema dacreditaci de verificadors dinformes demissi de gasos
amb efecte dhivernacle, excepte els apartats d, j, k, r i s del seu apartat 2.
2. Les entitats de prevenci de la contaminaci acstica han de mantenir els expedients, la documentaci i les certificacions durant un perode mnim de 5 anys.
Article 59
Procediment dacreditaci
1. Per a lacreditaci, ampliaci, modificaci, renovaci, suspensi i retirada de
lacreditaci duna entitat de prevenci de la contaminaci acstica, s daplicaci el
procediment regulat als articles 20 a 28 i 30 a 32 del Decret 397/2006, de 17 doctubre,
amb les especialitats que sestableixin per a lacreditaci dentitats de prevenci de
la contaminaci acstica, dacord amb la norma UNE-EN ISO/IEC 17011, requisits
generals per als organismes dacreditaci que realitzen lacreditaci dels organismes
davaluaci de la conformitat. Sn motius de retirada de lacreditaci:
a) Fer actuacions per a les quals no es disposi de lacreditaci corresponent.
b) Dur a terme actuacions havent modificat els requisits i les condicions necessries que van motivar lacreditaci o el seu reconeixement.
c) Incrrer en prctiques que restringeixin els principis de lliure concurrncia.
d) Fer actuacions mitjanant persones no capacitades o emprant aparells, mitjans
o equips no adequats o metodologies incorrectes.
e) Emetre informes, certificacions o dictmens que continguin falsedats en les
seves dades.
f) Fer actuacions que vulnerin els requisits dindependncia i imparcialitat.
g) Incomplir de manera reiterada les obligacions com a entitat collaboradora en
matria de medi ambient i habitatge regulades en aquest Decret.
2. Lrgan competent dacreditaci en matria de medi ambient pot convalidar
alguna o totes les fases del procediment dacreditaci a les entitats que ja disposin
dacreditaci com a entitats ambientals de control en el marc de la Llei 3/1998, de
27 de febrer, de la intervenci integral de lAdministraci ambiental o, si sescau,
de la legislaci vigent en aquest mbit.
Article 60
Reconeixement daltres acreditacions
1. Es pot reconixer lacreditaci a aquelles entitats que disposin duna acreditaci
atorgada per rgans competents daltres comunitats autnomes o per un organisme
oficial dacreditaci de la Uni Europea, i sn daplicaci en el que no preveuen
els apartats 1 i 4 de larticle 34 del Decret 397/2006, de 17 doctubre, sempre que
labast de lacreditaci coincideixi amb lestablert en aquest Decret, i lentitat acrediti
el compliment dels altres requisits addicionals daplicaci, i el coneixement de la
normativa de desenvolupament i de prevenci addicional aplicable en el territori
de Catalunya.
Aquestes entitats sinscriuen dofici al Registre dentitats de prevenci de la contaminaci acstica i els sn daplicaci les mateixes obligacions que a la resta dentitats
collaboradores per a les actuacions realitzades en el territori de Catalunya.
2. Lrgan competent en lacreditaci dentitats collaboradores en matria de medi
ambient efectua la supervisi i el seguiment de les actuacions realitzades al territori
catal de les entitats collaboradores acreditades per altres rgans competents daltres
comunitats autnomes o organismes dacreditaci oficial de la Uni Europea.
Si del resultat duna intervenci tcnica es detecta que les actuacions realitzades
per aquestes entitats presenten alguna de les deficincies previstes com a motiu de
suspensi o retirada de lacreditaci dacord amb larticle anterior, lrgan competent en lacreditaci dentitats collaboradores en matria de medi ambient, a ms
de procedir segons el que estableix aquest Decret i de retirar lentitat del Registre
dentitats de prevenci de la contaminaci acstica, ha dinformar daquest fet
Disposicions
85760
Nm. 5506 16.11.2009
lrgan o organisme que va efectuar la seva acreditaci per tal que pugui prendre
les mesures oportunes.
Article 61
Reclamacions
A les reclamacions derivades de les actuacions de les entitats de prevenci de
la contaminaci acstica els s aplicable larticle 35 del Decret 397/2006, de 17
doctubre.
ANNEXOS
del Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica.
ANNEX A
Qualitat acstica del territori. Mapes de capacitat
1. mbit daplicaci
Aquest annex saplica al conjunt demissors que incideixen a les zones de sensibilitat acstica delimitades segons la capacitat acstica del territori i establertes en
els mapes de capacitat acstica.
2. Objectius de qualitat
1. A les zones de sensibilitat acstica, sapliquen els valors lmit dimmissi Ld,
Le i Ln per a la planificaci del territori i la preservaci i/o millora de la qualitat
acstica.
Zonificaci acstica del territori
Valors lmit dimmissi en dB(A)

Ld (7 h 21 h)
Le (21 h 23 h)
Ln (23 h 7 h)
Zona de sensibilitat acstica alta (A)
60
60
50
Zona de sensibilitat acstica moderada (B)
65
65
55
Zona de sensibilitat acstica baixa (C)
70
70
60
Ld, Le i Ln : ndexs dimmissi de soroll per al perode de dia, vespre i nit, respectivament.
2. Els mapes de capacitat acstica estableixen la zonificaci acstica del territori i els valors lmit dimmissi dacord amb les zones de sensibilitat acstica.
Aquestes zones poden incorporar els valors lmit dels usos del sl dacord amb la
taula segent:
Zones de sensibilitat acstica i usos del sl

Ld (7 h 21 h)
Le (21 h 23 h)
Ln (23 h 7 h)
ZONA DE SENSIBILITAT ACSTICA ALTA (A)

(A1) Espais dinters natural i altres
(A2) Predomini del sl ds sanitari,

docent i cultural
55
55
45
(A3) Habitatges situats al medi rural
57
57
47
(A4) Predomini del sl ds residencial
60
60
50
ZONA DE SENSIBILITAT ACSTICA MODERADA (B)
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85761
(B1) Coexistncia de sl ds residencial

amb activitats i/o infraestructures
de transport existents
65
65
55
(B2) Predomini del sl ds terciari diferent a (C1)
65
65
55
(B3) rees urbanitzades existents

afectades per sl ds industrial
65
65
55
(C1) Usos recreatius i despectacles
68
68
58
(C2) Predomini de sl ds industrial
70
70
60
ZONA DE SENSIBILITAT ACSTICA BAIXA (C)
(C3) rees del territori afectades per sistemes

generals dinfraestructures de transport
o altres equipaments pblics
Ld, Le i Ln : ndexs dimmissi de soroll en els perodes de dia, vespre i nit, respectivament.
Valors datenci: en les zones urbanitzades existents i per als usos de sl (A2),
(A4), (B2), (C1) i (C2), i per a habitatges existents en el medi rural (A3), el valor
lmit dimmissi sincrementa en 5 dB(A).
3. Si se superen els valors lmit dimmissi, lobjectiu de qualitat acstica ha de
ser assolir els valors que els siguin daplicaci.
4. Les administracions competents han dadoptar les mesures necessries per
a la millora i recuperaci progressiva de la qualitat acstica mitjanant els plans
descrits en el captol IV del Reglament.
3. Compliment
Es considera que es respecten els objectius de qualitat acstica establerts en
aquest annex per a cada un dels ndexs dimmissi de soroll quan es compleix, per
al perode davaluaci dun any, el segent:
a) La mitjana anual no supera els valors fixats en aquest annex.
b) El 97% de tots els valors diaris no supera en 3 dB(A) els valors fixats en
aquest annex.
4. Determinaci dels nivells dimmissi
Els nivells dimmissi es poden determinar mitjanant mtodes de clcul, dacord
amb lannex 8, o mesuraments.
1. Determinaci mitjanant mesuraments
Es determina el nombre de punts per a la caracteritzaci acstica de la zona
atenent les seves dimensions i la variaci espacial dels nivells sonors.
Shan de dur a terme mesuraments preliminars en continu de llarga i/o curta
durada corresponents als escenaris i episodis ms representatius i significatius de
les zones, atenent la font sonora amb una contribuci major en els seus ambients
sonors.
2. Les condicions de mesurament sn les segents:
a) Els mesuraments shan de dur a terme en condicions meteorolgiques representatives de lindret on es mesura. La velocitat del vent en el punt davaluaci ha
de ser inferior a 5 m/s, i cal usar sempre els equips amb pantalla paravent.
b) Lemplaament del mesurament sha de determinar segons lescenari que
shagi davaluar:
1) En les edificacions, el nivell dimmissi de soroll a lambient exterior es mesura
situant, sempre que sigui possible, el micrfon al mig de la finestra completament
oberta de les dependncies ds sensible al soroll (dormitoris, sales destar, menjadors, aules escolars o daltres dependncies assimilables).
2) En els altres supsits, sha de situar el micrfon entre 1,5 i 4 metres daltura
sobre el nivell del sl, i:
Disposicions
85762
Nm. 5506 16.11.2009
- A peu de carrer, entre 0,5 i 2 metres de distncia de les faanes dels receptors.
- En les zones encara no construdes per destinades a ledificaci, en el pla
demplaament de la faana ms exposada al soroll.
- A camp obert, a 20 metres de distncia de les vores de la infraestructura.
c) Abans i desprs dels mesuraments, sha de fer una verificaci acstica
de la cadena de mesurament mitjanant calibrador acstic que garanteixi un
marge de desviaci no superior a 0,5 dB(A) respecte del valor de referncia
inicial.
5. Avaluaci
1. El perode davaluaci s dun any.
2. Als efectes de calcular mitjanes a llarg termini, un any correspon a lany
considerat per a lemissi de so i a un any mitj pel que fa a les circumstncies
meteorolgiques.
3. Per determinar el nivell davaluaci, sha de tenir en compte el so incident, s
a dir, no sha de recollir el so reflectit en el parament vertical mateix.
4. El valor del nivell davaluaci LAr sha darrodonir amb lincrement de 0,5
dB(A), i sha de prendre la part sencera com a valor resultant.
ANNEX B
Objectius de qualitat aplicables a lespai interior de les ediicacions destinades a
habitatge o usos residencials, hospitalaris, educatius o culturals
1. mbit daplicaci
Aquest annex saplica als nivells de soroll que es perceben a lespai interior de
les edificacions destinades a habitatge o usos residencials, hospitalaris, educatius
o culturals, originats per tots els emissors acstics que hi incideixen.
2. Objectius de qualitat aplicables a lespai interior
1. Als espais interiors, sapliquen els valors lmit dimmissi Ld , Le i Ln resultants
del conjunt demissors acstics que hi incideixen.
Valors lmit dimmissi
Le(21 h 23 h)
Ln(23 h 7 h)
s de ledifici
Dependncies
Habitatge
Habitacions destar
45
45
35
o s residencial
Dormitoris
40
40
30
s hospitalari
Zones destada
45
45
35
Dormitoris
40
40
30
s educatiu
Aules
40
40
40
o cultural
Sales de lectura, audici

i exposici
35
35
35
Ld(7 h 21 h)
Ld, Le i Ln : ndexs dimmissi de soroll en el perode de dia, vespre i nit, respectivament.

2. Sestableixen com a objectius de qualitat acstica, sens perjudici del que
estableix lapartat 3, la no-superaci en lespai interior de les edificacions destinades a habitatge o usos residencials, hospitalaris, educatius o culturals dels valors
corresponents dels ndexs dimmissi de soroll de la taula.
3. Quan a lespai interior de les edificacions a qu es refereix lapartat anterior,
localitzades en rees urbanstiques consolidades existents, se superin els valors
lmit, lobjectiu de qualitat acstica ser assolir els valors dels ndexs dimmissi
de soroll de la taula.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85763
3. Compliment
Es considera que es respecten els objectius de qualitat acstica establerts en
aquest annex per a cada un dels ndexs dimmissi de soroll quan es compleix, per
al perode davaluaci dun any, el segent:
a) La mitjana anual no supera els valors fixats en aquest annex.
b) El 97% de tots els valors diaris no supera en 3 dB(A) els valors fixats en
aquest annex.
Shan de dur a terme mesuraments preliminars de llarga i/o curta durada corresponents als escenaris i episodis ms representatius i significatius atenent la font
sonora amb una contribuci major en els nivells sonors de la dependncia.
Les condicions de mesurament sn les segents:
a) Els mesuraments shan de dur a terme en condicions meteorolgiques que no
puguin alterar-ne els resultats.
b) Els mesuraments shan de fer en dependncies ds sensible al soroll (dormitoris, sales destar, menjadors, aules escolars o daltres dependncies assimilables),
que shan de mantenir totalment tancades durant el mesurament.
c) Shan de prendre, com a mnim, tres posicions de mesurament segons la
grandria de la dependncia. Els punts de mesurament es trien a latzar procurant
mantenir una distncia mnima entre si de 0,7 m. Les posicions del punt davaluaci han destar com a mnim a 0,5 m de les parets o daltres superfcies, entre
1,2 m i 1,5 m daltura, i aproximadament a 0,7 m de les finestres. Quan aquestes
posicions no siguin possibles, els mesuraments shan de dur a terme en el centre
del recinte.
d) En cas de presncia de sons greus i en sales petites (menys de 75 m3), almenys un dels mesuraments sha de prendre en una cantonada, a una distncia
de 0,5 m de les parets adjacents i a lalada don es produeixi el nivell mxim
entre 0,5 i 1,5 m.
e) En el moment dels mesuraments, noms loperador/a, o com a mxim una altra
persona, poden sser presents a la dependncia on hi ha la immissi del soroll.
f) Si lhabitaci s buida, sense mobiliari, i no t cap tractament absorbent al
sostre, cal sostreure 3 dBA als nivells mesurats.
g) Abans i desprs dels mesuraments, sha de fer una verificaci acstica de la
cadena de mesurament mitjanant calibrador acstic que garanteixi un marge de
desviaci no superior a 0,5 dB(A) respecte del valor de referncia inicial.
5. Avaluaci
1. El perode davaluaci s dun any.
2. Als efectes de calcular mitjanes a llarg termini, un any correspon a lany
considerat per a lemissi de so i a un any mitj pel que fa a les circumstncies
meteorolgiques.
ANNEX C
Gesti ambiental del soroll
1. mbit daplicaci
Aquest annex s daplicaci al territori pel que fa a lavaluaci i la gesti ambiental del soroll a qu est exposada la poblaci, mitjanant lestabliment dun marc
destinat a prevenir o reduir la contaminaci acstica, i la preservaci, recuperaci
i millora de la qualitat acstica.
Disposicions
85764
Nm. 5506 16.11.2009
2. Instruments de gesti ambiental del soroll

Mapes de capacitat acstica
Mapes estratgics de soroll
3. Criteris delaboraci dels mapes de capacitat acstica
Els mapes de capacitat acstica shan delaborar dacord amb el que preveu el
Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a lelaboraci
dels mapes de capacitat acstica, i han de tenir en compte els objectius de qualitat
acstica del territori i els valors lmit dimmissi aplicables als emissors acstics
que preveuen els annexos.
4. Criteris delaboraci dels mapes estratgics de soroll: requeriments mnims
1. Un mapa estratgic de soroll s la representaci de les dades relatives a algun
dels aspectes segents:
a) Situaci acstica existent, anterior o prevista expressada dacord amb un
ndex de soroll.
b) Superaci dun valor lmit dacord amb el mapa de capacitat acstica.
c) Nombre estimat de persones situades en una zona exposada al soroll.
d) Nombre estimat dhabitatges, escoles i hospitals en una zona determinada
que estan exposats a valors especfics dun ndex de soroll.
Per facilitar a les administracions locals la gesti ambiental del soroll, poden
caldre, a ms:
e) Relaci de mesures atenuadores de soroll existents.
f) Avaluaci dels resultats de les mesures existents.
g) Dades relatives a habitatges amb allament acstic especial.
h) Dades relatives a mesuraments de nivell de soroll o clcul, a lestiu o el cap
de setmana, segons la possible presncia de persones.
i) Estudi de limpacte de vehicles de motor i ciclomotors.
j) Estudi psicosocial.
Els mapes estratgics de les aglomeracions han de tenir especialment en compte
el soroll que prov del trnsit rodat, el trnsit ferroviari, els aeroports i les zones
industrials, incloent-hi els ports.
2. Situaci acstica existent
Per determinar la situaci acstica existent o la immissi de soroll, sn daplicaci
els ndexs de soroll dia-vespre-nit Lden ; lndex de soroll dia Ld ; lndex de soroll
vespre Le i lndex de soroll nit Ln definits a lannex 12.
Els valors dels ndexs es poden determinar mitjanant clcul o mesurament,
dacord amb el que especifiquen els annexos 8 i 12.
Lalada dels punts davaluaci pot ser dentre 1,5 m i 4 m sobre el nivell del sl,
segons lescenari que shagi davaluar.
El so que sha de tenir en compte s lincident, s a dir, no shi ha dincloure el so
reflectit en el parament vertical.
Per a la cartografia del soroll, shan de tenir en compte les orientacions dels documents de Bones Prctiques de la Comissi Europea i els criteris del Departament
de Medi Ambient i Habitatge.
3. Superaci dun valor lmit
Les superacions de valors lmit es determinen a partir de la comparaci entre la
situaci acstica existent i els objectius de qualitat acstica establerts en el mapa
de capacitat acstica corresponent per a una zona determinada.
4. Nombre estimat de persones situades en una zona exposada al soroll
El clcul estimat del nombre de persones situades en una zona exposada al soroll
sha de realitzar assignant la poblaci localitzada en una adrea postal al nivell de
soroll, determinat pel tram de carrer al qual pertany ladrea postal, expressat en
centenes.
Si hi ha habitatges assignats a una adrea postal que presentin la faana ms
exposada a un altre carrer o zona amb un nivell dexposici diferent del de ladrea
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85765
postal, es distribueix la poblaci total de ledifici segons el permetre de faana

exposada.
5. Informaci que sha de trametre al Departament de Medi Ambient i Habitatge
1. Aglomeracions
a) Breu descripci de laglomeraci: ubicaci, dimensions, nombre dhabitants.
b) Autoritat responsable.
c) Programes de lluita contra el soroll executats en el passat i mesures vigents.
d) Mtodes de mesurament o clcul emprats per determinar la situaci acstica
existent.
e) Nombre estimat de persones, expressat en centenes, els habitatges de les
quals estan exposats a cadascun dels rangs segents de valors Lden, en dB(A), a
una altura de 4 m sobre el nivell del sl en la faana ms exposada: 55-59, 60-64,
65-69, 70-74, >75.
f) Nombre estimat de persones, expressat en centenes, els habitatges de les
quals estan exposats a cadascun dels rangs segents de valors Ld, en dB(A), a una
altura de 4 m sobre el nivell del sl en la faana ms exposada: 50-54, 55-59, 6064, 65-69, >70.
g) Nombre estimat de persones, expressat en centenes, els habitatges de les
quals estan exposats a cadascun dels rangs segents de valors Ln, en dB(A), a una
altura de 4 m sobre el nivell del sl en la faana ms exposada: 50-54, 55-59, 6064, 65-69, >70.
h) Cal distingir si el soroll prov del trnsit rodat, del trnsit ferroviari, del trnsit
aeri o de les fonts industrials.
i) Si es coneix, shauria dindicar el nombre de persones lhabitatge de les quals
disposa dallament especial contra el soroll.
j) En el supsit de representaci grfica els mapes estratgics de soroll hauran
de presentar, com a mnim, les corbes de nivell de 60, 65, 70 i 75 dB(A).
k) Un resum del pla dacci.
1.1. Representaci
La representaci de les dades de nivells de soroll sha de fer en un sistema dinformaci geogrfica, SIG, amb una base cartogrfica de detall.
1.2. Requeriments generals del sistema dinformaci geogrfica cartografiat
del soroll
a) El sistema de referncia de les dades ha de ser UTM 31N.
b) Labast de la zona urbana s decisi de cada Administraci local.
c) Shan dutilitzar els eixos dels carrers.
d) En el SIG, cal ubicar els punts on sha fet el mesurament de soroll.
e) Els formats digitals han de ser: SHAPE, E00 i vector estructurat de MiraMon, o
aquells que siguin de conformitat amb els criteris que estableixi la Uni Europea.
2. Grans eixos viaris i ferroviaris, aeroports i ports
a) Descripci general de leix viari, ferroviari o de laeroport: ubicaci, dimensions i dades sobre trnsit.
b) Caracteritzaci de lentorn: aglomeracions, pobles, camp o similars, informaci
sobre la utilitzaci del sl i sobre altres fonts importants de soroll.
c) Programes de lluita contra el soroll executats al passat i mesures vigents.
d) Mtodes de mesurament o clcul emprats per determinar la situaci acstica
existent.
e) Nombre estimat de persones, expressat en centenes, fora de les aglomeracions,
els habitatges de les quals estan exposats a nivells Lden, en dB(A), 55-59, 60-64,
65-69, 70-74, >75.
f) Nombre estimat de persones, expressat en centenes, fora de les aglomeracions,
els habitatges de les quals estan exposats a cadascun dels rangs segents de valors
Ld, en dB(A), a una altura de 4 m sobre el nivell del sl en la faana ms exposada:
Disposicions
85766
Nm. 5506 16.11.2009
50-54, 55-59, 60-64, 65-69, >70.

g) Nombre estimat de persones, expressat en centenes, fora de les aglomeracions, els habitatges de les quals estan exposats a nivells Ln, en dB(A), 50-54, 55-59,
60-64, 65-69, >70.
h) Si es coneix, shauria dindicar el nombre de persones lhabitatge de les quals
disposa dallament especial contra el soroll.
i) La superfcie total en km2 exposada a valors Lden superiors a 55, 65 i 75 dB(A),
respectivament. Tamb sha dindicar el nombre total dhabitatges, en centenes, i el
nombre total estimat de persones, en centenes, que hi ha en cadascuna daquestes
zones. Aquestes xifres inclouen les aglomeracions.
j) Les corbes de nivell corresponents a 55 dB(A) i a 65 dB(A) han de figurar en
un o ms mapes que han dincloure informaci sobre la ubicaci de ciutats, pobles
i aglomeracions situats dins daquestes corbes.
k) Un resum del pla dacci amb una extensi no superior a 10 planes.
6. Informaci dels mapes estratgics de soroll
La informaci dels mapes estratgics de soroll es pot presentar al pblic en
forma de:
a) Grfics.
b) Dades numriques en quadres.
c) Dades numriques en format electrnic.
d) Sistema dinformaci geogrfic.
La cartografia estratgica de soroll ha de servir de:
a) Font dinformaci destinada al pblic.
b) Fonament per als plans dacci.
c) Base de dades per a les administracions competents.
d) Base per a lelaboraci de les taules de les zones de soroll, dacord amb lannex
D del Reglament.
A cadascuna daquestes funcions pot correspondre un tipus diferent de mapa
estratgic de soroll.
Per a lelaboraci dels plans dacci i informaci al pblic, cal informaci ms
detallada dels mapes estratgics de soroll, com ara:
a) Una representaci grfica.
b) Mapes que indiquin les superacions dun valor lmit.
c) Mapes de diferncies que comparin la situaci vigent amb possibles situacions
futures.
7. Millora i recuperaci de la qualitat acstica
1. Plans dacci
Els plans dacci han de contenir, entre daltres, els elements segents:
a) La descripci de laglomeraci, els principals eixos viaris, els principals eixos
ferroviaris o principals aeroports i daltres fonts considerades.
b) Lautoritat responsable.
c) El context jurdic.
d) Els valors lmit dimmissi establerts dacord amb els annexos del Reglament.
e) El resum dels resultats de les tasques de cartografia del soroll.
f) Lavaluaci del nombre estimat de persones exposades al soroll, la determinaci
dels problemes i les situacions que han de millorar.
g) La relaci de les allegacions o observacions rebudes en el trmit dinformaci
pblica.
h) Les mesures que ja sapliquen per reduir el soroll i els projectes en preparaci.
i) Les actuacions previstes per les autoritats competents per als prxims cinc
anys, incloses les mesures per protegir les zones tranquilles.
j) Les estratgies a llarg termini.
k) La informaci econmica (si est disponible): pressupostos, avaluacions
cost-eficcia o cost-benefici.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85767
l) Les disposicions previstes per avaluar laplicaci i els resultats del pla dacci.
Algunes de les mesures que poden preveure les autoritats dins de les seves competncies sn, entre daltres: la regulaci de la mobilitat, lordenaci del territori,
laplicaci de mesures tcniques en les fonts emissores, la selecci de fonts ms
silencioses, la reducci de la transmissi de soroll, i mesures o incentius reglamentaris o econmics.
Els plans dacci han de recollir estimacions pel que fa a la reducci del nombre
de persones afectades (que pateixen molsties o alteracions de la son).
ANNEX D
Zones de soroll
1. mbit daplicaci
Aquest annex s daplicaci a les zones de soroll.
2. Delimitaci de les zones de soroll
La delimitaci de la zona de soroll ha de considerar, com a mnim, els aspectes
i els parmetres segents:
a) La identificaci de la infraestructura.
b) Les dades de trnsit, la intensitat mitjana diria de vehicles lleugers i pesants, el
nombre de circulacions de trens o el nombre de sobrevols o passades de les aeronaus,
que ha de determinar lAdministraci competent de la infraestructura.
c) Els parmetres meteorolgics en condici de situaci homognia, que correspon
a les ones acstiques que es propaguen de manera rectilnia.
d) La distncia en metres, o corba isfona, dels punts del territori obtinguts a
partir dels parmetres descrits en els apartats b i c, ms allunyats de la infraestructura, on es preveu que, en la condici de trnsit calculada, no se superen els valors
lmit dimmissi dels ndexs dimmissi de soroll Ld, Le i Ln corresponents a la zona
de sensibilitat acstica.
e) La delimitaci de la zona de soroll sha dincorporar als mapes de capacitat
acstica municipal a ttol informatiu.
f) La zona de soroll es representa en el mapa de capacitat acstica mitjanant
una superfcie de color (composici RGB: 247 232 224 ).
g) Per a qualsevol actuaci urbanstica dins la zona de soroll, cal un estudi de la
delimitaci detallada daquesta zona a fi de definir la distncia i els requeriments
tcnics que permetin assolir la compatibilitat de la capacitat acstica del territori
dacord amb ls del sl, les construccions o les edificacions que es vulguin implantar
dins la zona de soroll amb el funcionament de la infraestructura.
h) La delimitaci detallada de les zones de soroll sha de dur a terme mitjanant
clcul, tot tenint en compte, com a mnim, els parmetres anteriors, a ms del relleu
existent, la volumetria dels edificis existents i/o futurs, ls dels edificis existents
i/o futurs, i les dades meteorolgiques reals.
3. Taules de les zones de soroll
El titular de la infraestructura ha delaborar taules de les zones de soroll en qu
figurin la informaci tcnica descriptiva de les infraestructures i la delimitaci de
les zones de soroll, a partir de les distncies en metres de les corbes isfones dels
punts del territori on no se superen, en les condicions de trnsit determinades, els
valors lmit dimmissi corresponents a la zona de sensibilitat acstica on se situa
la infraestructura.
4. Mesures per a les noves construccions a les zones de soroll
Les mesures aplicables a les noves construccions en zona de soroll shan de definir
en la fase dordenaci, disseny o execuci, i han de ser eficients, proporcionades i
susceptibles daplicaci.
Disposicions
85768
Nm. 5506 16.11.2009
1. Mesures de construcci susceptibles de protegir acsticament ledifici

a) Moviments de faana.
Reculada o variaci de profunditat del pla de la faana exposat al soroll del trnsit
respecte de la lnia edificada ms propera a la calada que s sensible.
La reculada pot incorporar-se tant en planta com en secci. La reculada en secci
es pot dur a terme en edificis de ms duna planta, en recular la faana exposada
duna planta respecte de la de la planta inferior, ja sigui perqu ledifici trenca el
pla de faana o b perqu shi implanta una terrassa o balc profund.
Els balcons amb paraments en els edificis de ms duna planta sn pantalles
acstiques naturals i superfcies que, com a mnim, dispersen les ones sonores.
b) Orientaci de la faana.
Cal orientar les faanes de manera que la seva disposici total o parcial permeti assolir
una millor qualitat acstica en les estances ms sensible al soroll, com ara dormitoris,
habitacions destada, sales de lectura o daltres dependncies assimilables.
c) Transmissi de vibracions.
Les noves construccions en zones de soroll no han de presentar continutat estructural directa amb les infraestructures. La continutat indirecta entre la infraestructura i les construccions del seu entorn sha de trencar amb laplicaci preferent
en lemissor de mesures dabsorci i separaci.
Cal allunyar-se al mxim possible de les infraestructures existents perqu lefecte
de la distncia afebleixi la transmissi de les vibracions.
2. Mesures de reordenaci susceptibles de protegir ledifici contra el soroll
a) Emplaar al ms a prop possible de la infraestructura construccions amb
usos poc sensible o altres equipaments menys sorollosos que la infraestructura
perqu el seu volum i ocupaci en planta generin una zona esmortedora que
atenu la propagaci de la immissi acstica sobre les noves construccions a la
zona de soroll.
b) Allunyar de la infraestructura les construccions amb dependncies i usos
sensible als sorolls i/o emplaar-les a la zona dombra acstica.
3. Disposici de les dependncies ds sensible al soroll
a) Disposar les dependncies ds sensible al soroll, com ara dormitoris, sales
destar, menjadors, despatxos doficina, aules escolars o daltres dependncies
assimilables, a la part de ledifici oposada al soroll.
b) Procurar que els espais amb usos poc sensibles al soroll, com ara cuines, cambres de bany, passadissos, escales, aparcaments o daltres assimilables. santeposin
com a protecci de les dependncies ds ms sensibles al soroll.
c) La decisi de situar el dors de ledifici al costat de la via sorollosa comporta la
necessitat de crear mbits compensatoris de ms qualitat acstica com, per exemple, centres dilla, espais privats o pblics restringits, o espais de prioritat per a vianants.
4. Insonoritzaci dels elements de construcci
Allament de la faana i les obertures, com ara les finestres i els elements de
construcci que en formen part, consistent en sistemes denvidrament allant acstic
sostinguts per estructures de materials adequats que hauran de garantir els valors
dallament descrits en lannex 9 daquest Reglament.
5. Apantallament
a) Mitjanant motes de terra en la proximitat de la infraestructura
- Implantaci en la proximitat de la infraestructura de motes de terra que en
permetin la integraci paisatgstica.
- Lelecci de motes de terra respecte de lapantallament per barreres artificials
sha de fer dacord amb locupaci de superfcie en planta.
- En terreny pla, lalada recomanada per a les motes de terra s, com a mnim,
de tres metres.
- Les motes de terra shan dinserir en el paisatge tenint cura de la seva morfologia
i revegetaci.
b) Mitjanant barreres artificials en la proximitat de la infraestructura amb
pantalles artificials reflectants o absorbents:
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85769
- Pantalles reflectants constitudes per diferents tipus de materials, dretes o inclinades segons la disposici de les construccions de lentorn i de lona acstica.
- Pantalles absorbents duna certa porositat, que els confereix una capacitat dabsorbir
les ones acstiques i, per tant, una part de lenergia emesa. Es poden recobrir de plantes
enfiladisses que participen duna millor inserci de la pantalla en el seu entorn.
- Lelecci de la pantalla reflectant o absorbent depn de la presncia o no dedificacions en una o una altra part de la infraestructura.
- Les pantalles sintegren en el paisatge tenint cura de la seva forma, color, aparena, textura i material de construcci (metall, vidre, policarbonat, metacrilat,
formig, argila, fusta o daltres).
- Lelecci dels apantallaments sha de fer garantint la participaci dels receptors.
6. Paviments sonoreductors
Cal aplicar paviments que en interactuar amb pneumtics influeixin en el soroll del vehicle, de manera que es produeixi una reducci en relaci amb el soroll
generat sobre un paviment convencional, sempre que no es comprometin altres
caracterstiques funcionals de la superfcie, com ara la seguretat.
7. Les mesures dels apartats 4.1, 4.2 i 4.3 sn daplicaci als nous desenvolupaments urbanstics.
ANNEX E
Requisits de les entitats de prevenci de la contaminaci acstica (EPCA)
1. Requisits que han de complir les entitats de control i avaluaci de prevenci
de la contaminaci acstica
1. Organitzaci i qualitat
Disposar duna estructura organitzativa i un sistema de qualitat que garanteixi el
compliment dels requisits que estableix aquest Decret i que permeti dur a terme els mesuraments de contaminaci acstica dacord amb la norma UNE-EN ISO/IEC 17025.
2. Personal
Garantir que el personal que realitza actuacions de control i/o avaluaci disposa
duna competncia tcnica adequada; a aquest efecte, han daportar documentaci
de la formaci acadmica i experincia laboral del seu personal tcnic.
El personal tcnic encarregat de dur a terme actuacions de control ha de:
a) Disposar duna titulaci acadmica deducaci superior, de caire cientfic o
tcnic.
b) Disposar de la formaci terico-prctica i de lexperincia laboral mnima
relacionada amb el control de la prevenci de la contaminaci acstica, definides
als procediments i les instruccions tcniques especfiques dacreditaci en el sector
de la prevenci de la contaminaci acstica.
3. Mitjans i equips
Disposar de mitjans i equips adequats, suficients i idonis que permetin dur a
terme totes les activitats per a les quals est acreditada.
4. Responsabilitat
Disposar duna plissa dassegurana de responsabilitat civil professional per
cobrir les responsabilitat civils que es puguin derivar de la seva actuaci com a
entitat acreditada.
2. Les entitats de control han de complir, especficament:
1. Independncia i imparcialitat
Lentitat de control i el seu personal han de garantir el compliment dels requisits
dindependncia, imparcialitat i integritat que estableix la norma UNE-EN ISO/
IEC 17020.
2. Requisits de confidencialitat
Cal garantir la confidencialitat de la documentaci originada de la seva actuaci com
a entitat acreditada, i shan destablir criteris i procediments documentats al respecte.
Disposicions
85770
Nm. 5506 16.11.2009
ANNEXOS
de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica
ANNEX 1
Immissi sonora a lambient exterior produda per les infraestructures de transport
viari, ferroviari i martim
1. mbit daplicaci
Aquest annex saplica als nivells de soroll produts pel trnsit dels vehicles de
motor i els trens, els quals savaluen en els receptors situats en els seus entorns.
El soroll produt per funiculars i aeris, i per tallers de reparaci, installacions de
producci denergia i installacions ferroviries i porturies similars, sassimila al
soroll de les activitats.
2. Valors lmit dimmissi
Zones de sensibilitat acstica
i usos del sl

Ld (7 h 21 h) Le (21 h - 23 h) Ln (23 h 7 h) LAFmax*

docent i cultural
55
55
45
80
57
57
47
85
60
60
50
85

65
65
55
85
(B2) Predomini del sl

ds terciari diferent a (C1)
65
65
55
88
(B3) rees urbanitzades existents

afectades per sl ds industrial
65
65
55
85
68
68
58
90
70
70
60
90
ZONA DE SENSIBILITAT
ACSTICA MODERADA (B)
Ld, Le, Ln, LAFmax : ndexs dimmissi de soroll en els perodes de dia, vespre i nit,
respectivament.
* LAFmax : solament saplica al soroll que prov dels trens.
Valors datenci: en les infraestructures existents i per als usos de sl (A2), (A4),
(B2), (C1) i (C2), i per a habitatges existents en el medi rural (A3), el valor lmit
dimmissi sincrementa en 5 dB(A).
3. Compliment
Es considera que es respecten els valors lmit dimmissi de soroll establerts en
aquest annex quan els nivells davaluaci compleixen, durant cada perode davaluaci, el segent:
a) Cap nivell davaluaci LAr del perode davaluaci supera els valors fixats en
aquest annex.
b) Pel que fa a les infraestructures ferroviries, a ms de lestablert a lapartat
anterior, la mitjana energtica del valor LAFmax de cada una de les tipologies ferroviries no supera els valors fixats en aquest annex.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85771

Shan de dur a terme mesuraments en continu de llarga durada, o mesuraments
de curta durada representatius, entre dilluns i divendres, sempre que no siguin
festius ni viglia de festius.
Per a les infraestructures ferroviries, a ms dels nivells dimmissi LAeq, s aplicable el nivell dimmissi mxim LAFmax que es determina duent a terme mesuraments
per a cada tipologia ferroviria segons lescenari que savalua.
a) Els mesuraments shan de dur a terme en condicions meteorolgiques representatives de lindret on es mesura, la velocitat del vent en el punt davaluaci ha de
ser inferior a 5 m/s, i cal usar sempre els equips amb pantalla paravent i situar-se
al damunt dun terra o ferm suposadament sec.
shagi davaluar:
1. En les edificacions, el nivell dimmissi de soroll a lambient exterior es mesura
oberta de les dependncies ds sensible al soroll (dormitoris, sales destar, menjadors,
despatxos doficina, aules escolars o daltres dependncies assimilables).
2. En els altres supsits, sha de situar el micrfon entre 1,5 i 4 metres daltura
- A peu de carrer entre 0,5 i 2 metres de distncia de les faanes amb dependncies
ds sensible dels receptors.
c) Abans i desprs dels mesuraments, sha de fer una verificaci acstica de la
5. Avaluaci
1. El perode davaluaci s dun dia.
2. Avaluaci mitjanant mesuraments
El nivell davaluaci es calcula mitjanant lexpressi:
LAr = LAeq,T
on:
LAeq,T s el nivell de pressi acstica continu equivalent ponderat A, mesurat durant
el perode temporal davaluaci T
T = 840 minuts per a lhorari dirn, 120 minuts per a lhorari vespert i 480 minuts
per a lhorari nocturn.
4. Els valors dels nivells davaluaci LAr i LAFmax shan darrodonir amb lincrement
de 0,5 dB(A), i sha de prendre la part sencera com a valor resultant.
ANNEX 2
Immissi sonora a lambient exterior produda per les infraestructures aeroporturies
1. mbit daplicaci
Aquest annex saplica als nivells de soroll produts pel trnsit dels avions i helicpters, i savalua en els receptors situats en els seus entorns.
A les activitats aeroporturies de reparaci, serveis, manteniment i logstica, o
similars, sapliquen els valors lmit dimmissi de les activitats.
Disposicions
85772
Nm. 5506 16.11.2009

Zones de sensibilitat acstica
i usos del sl

Ld (7 h 21 h) Le (21 h - 23 h) Ln (23 h 7 h) LAFmax*

docent i cultural
55
55
45
80
57
57
47
85
60
60
50
85

65
65
55
85
(B2) Predomini del sl

ds terciari diferent a (C1)
65
65
55
88
(B3) rees urbanitzades existents afectades

per sl ds industrial
65
65
55
85
68
68
58
90
70
70
60
90
ZONA DE SENSIBILITAT
ACSTICA MODERADA (B)
Ld, Le, Ln, LAFmax : ndexs dimmissi de soroll en els perodes de dia, vespre i nit,
respectivament.
Valors datenci: en les infraestructures existents i per als usos de sl (A2), (A4),
(B2), (C1) i (C2), i per a habitatges existents en el medi rural (A3), el valor lmit
dimmissi sincrementa en 5 dB(A).
3. Compliment
a) Cap nivell davaluaci LAr del perode davaluaci supera els valors fixats en
aquest annex.
b) La mitjana energtica del valor LAFmax de cada un dels escenaris no supera els
valors fixats en aquest annex.
Shan de dur a terme mesuraments en continu de llarga durada, o mesuraments
de curta durada representatius.
El nivell dimmissi mxim LAFmax es determina duent a terme mesuraments dun
mnim de 5 sobrevols, i augmenta el seu nombre segons lescenari que savalua i la
tipologia dels sobrevols.
ser inferior a 5 m/s, i cal usar sempre els equips amb pantalla paravent i situar-se
al damunt dun terra o ferm suposadament sec.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85773
shagi davaluar:
oberta de les dependncies ds sensible al soroll (dormitoris, sales destar, menjadors, aules escolars o daltres dependncies assimilables).
- A peu de carrer, entre 0,5 i 2 metres de distncia de les faanes amb dependncies ds sensible dels receptors.
5. Avaluaci
2. Avaluaci mitjanant mesuraments
El nivell davaluaci es calcula mitjanant lexpressi:
LAr = LAeq,T
on:
LAeq,T s el nivell de pressi acstica continu equivalent ponderat A, mesurat
durant el perode temporal davaluaci T
per a lhorari nocturn.
4. Els valors del nivell davaluaci LAr i LAFmax shan darrodonir amb lincrement
de 0,5 dB(A), i sha de prendre la part sencera com a valor resultant.
ANNEX 3
Immissi sonora aplicable a lambient exterior produda per les activitats, incloses
les derivades de les relacions de venat
1. mbit daplicaci
Aquest annex saplica als nivells de soroll de cadascun dels emissors acstics que
incideixen en el medi exterior dels receptors.
Sentn per soroll produt pel venatge aquell que prov de les activitats domstiques, el funcionament dels electrodomstics i els aparells diversos, els instruments
musicals o acstics, els animals domstics, les veus, els cants, els crits o daltres
orgens assimilables.

Ld(7 h 21 h)
Le(21 h 23 h)
Ln(23 h 7 h)
(A2) Predomini del sl ds sanitari, docent i cultural 50
50
40
52
52
42
55
55
45
Disposicions
85774
Nm. 5506 16.11.2009

Ld(7 h 21 h)
Le(21 h 23 h)
Ln(23 h 7 h)

Ld(7 h 21 h)
Le(21 h 23 h)
Ln(23 h 7 h)

60
60
50
60
60
50

60
60
50
63
63
53
65
65
55
Valors datenci: en les activitats existents en zones urbanitzades existents i per als
usos de sl (B3), (C1) i (C2), el valor lmit dimmissi sincrementa en 5 dB(A).
3. Compliment
a) Cap valor del nivell davaluaci, LAr,i supera en ms de 5 dB(A) durant 30
minuts, de manera contnua o discontnua, en els perodes dia, vespre o nit, els
b) Cap nivell davaluaci LAr supera els valors fixats en aquest annex.
c) El conjunt demissors no supera els objectius de qualitat establerts a lannex
A.
Si se superen aquests objectius de qualitat acstica, els titulars dels emissors han
de tenir en compte el que estableix larticle 36 del Reglament.
Els mesuraments es poden realitzar en continu durant tot el perode davaluaci
o mitjanant mesuraments representatius de cada fase de soroll.
Una fase de soroll s el temps en qu el nivell de pressi sonora de la font que
savalua es percep de manera uniforme en el lloc dimmissi, i tamb els components
de baixes freqncies i/o tonals i/o impulsius. El temps en qu no funciona la font
sha de considerar una fase de soroll caracteritzada pel nivell de soroll residual,
sense la contribuci de la font a avaluar.
Per obtenir mesuraments representatius, se nhan de dur a terme com a mnim 3,
els quals es consideren vlids quan la diferncia entre els valors extrems obtinguts
s menor o igual a 3 dB(A). El resultat s la mitjana energtica dels 3 valors que
compleixin aquesta condici.
Si la diferncia fos ms gran, sha daugmentar el temps de cada mesurament i
dur-ne a terme una nova srie fins que la diferncia entre 3 valors sigui inferior a
3 dB(A). En cas contrari, sha de justificar que aquesta diferncia s conseqncia
del funcionament normal de lactivitat.
a) Els mesuraments shan de dur a terme en condicions meteorolgiques repre-
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85775
sentatives de lindret on es mesura, la velocitat del vent en el punt davaluaci ha de

ser inferior a 5 m/s i cal usar sempre els equips amb pantalla paravent.
b) Quan la finalitat dels mesuraments sigui la inspecci i el control dactivitats o
del soroll de venat, les persones titulars o usuries daparells generadors de sorolls,
tant a laire lliure com a establiments o locals, han de facilitar als/a les inspectors/es
laccs a les seves installacions o fonts demissi de soroll i han de disposar el seu
funcionament a les diferents velocitats, crregues o marxes que indiquin aquests
inspectors, els quals podran presenciar tot el procs operatiu.
c) Lemplaament del mesurament sha de determinar segons lescenari que
shagi davaluar.
d) En les edificacions, el nivell dimmissi de soroll a lambient exterior es mesura
e) En els altres supsits, sha de situar el micrfon entre 1,5 i 4 metres daltura
1) A peu de carrer, entre 0,5 i 2 metres de distncia de les faanes amb dependncies ds sensible dels receptors.
2) En les zones encara no construdes per destinades a ledificaci, en el pla
f) En el cas de mesuraments daerogeneradors dels parcs elics, la direcci del
vent ha de ser 45o des de laerogenerador cap al punt de mesurament, i la velocitat
del vent, mesurada a 10 metres dalada, ha de ser dentre 6 i 8 m/s.
g) Abans i desprs dels mesuraments, sha de fer una verificaci acstica de la
2. Nivell de soroll residual
a) Sentn per soroll residual dun entorn determinat el nivell sonor dimmissi
sense la contribuci de la font o les fonts a avaluar.
b) Es pot determinar la contribuci duna o diverses fonts en un entorn determinat
corregint el nivell de soroll residual.
c) Si el nivell sonor dimmissi dun entorn, incloent la font o les fonts a avaluar,
s superior a 10 dB(A) respecte del nivell de soroll residual, no shi ha de fer cap
correcci.
Si la diferncia s dentre 3 i 10 dB(A), cal sostreure el nivell de soroll residual
segons lexpressi :
B46>=B;K4G?A4BB8Y
10 log 10
LAeq / 10
10 LAeq ,resid / 10
on:
LAeq s el nivell dimmissi mesurat
LAeq,resid s el nivell del soroll residual.
Si la diferncia s de menys de 3 dB(A), no shi pot aplicar aquesta correcci.
Sha de repetir el mesurament en un moment en qu sigui possible incrementar-la
o determinar mitjanant altres mtodes la contribuci de la font o fonts a lentorn
que sha davaluar.
5. Avaluaci
1. El perode davaluaci s de 180 minuts per a lhorari dirn, 120 minuts per
a lhorari vespert i 120 minuts per a lhorari nocturn.
2. Clcul del nivell davaluaci LAr
El nivell davaluaci es calcula a partir de mesuraments que inclouen tot el perode davaluaci o un nivell de soroll representatiu de les diferents fases, mitjanant
lexpressi segent:
Disposicions
85776
LAr
1
10 log
T
LAri
Ti 10 10
i 1
n
Nm. 5506 16.11.2009
on:
i representa cadascuna de les fases de soroll
Ti s la durada de la fase de soroll i, expressada en minuts. La suma de Ti ha de
ser T
per a lhorari nocturn
LAr,i s el nivell davaluaci que correspon a la fase i. Es calcula a partir de lexpressi:
LAr,i = LAeq,Ti + Kf,i + K t,i + K i,i
on:
LAeq,Ti s el nivell de pressi acstica continu equivalent ponderat A, mesurat
durant una fase de durada Ti
Kf,i , Kt,i i Ki,i sn correccions de nivell per a la fase i; aquestes correccions no
sapliquen a la fase de soroll residual.
3. Correccions de nivell
3.1. Correcci per ra de components de baixes freqncies (Kf ), tonals (Kt) i
impulsius (Ki)
Quan en el procs de mesurament dun soroll es percebin components de baixa
freqncia, o de tonals emergents, o dimpulsius, o de qualsevol combinaci entre
components que provinguin de la font a avaluar, sha de dur a terme una avaluaci
detallada del soroll introduint les correccions adequades.
El valor mxim de la correcci resultant de la suma Kf+ Kt+Ki no ha de ser mai
superior a 9 dB.
3.2 Avaluaci detallada dun soroll amb presncia de components de baixa
freqncia
Per a lavaluaci detallada del soroll amb presncia de components de baixa
freqncia, es pren com a procediment de referncia el segent:
a) Sha de mesurar, simultniament, el nivell de pressi acstica de la font que
sha davaluar amb les ponderacions freqencials A i C, a partir de les bandes de
ter doctava de 20 a 160 Hz.
b) Es calcula la diferncia entre els valors obtinguts:
Lf = LCeq,Ti LAeq,Ti
LCeq,Ti i LAeq,Ti sn el resultat de la mitjana energtica dels tres mesuraments considerats vlids.
Si la diferncia LCeq LAeq s menor a 20 dB, es considera que no hi ha components de baixa freqncia significatius. Altrament, sha davaluar la importncia
de la baixa freqncia en detall a fi de conixer la seva contribuci, dacord amb
els apartats segents.
1) Obtenci del nivell de baixa freqncia audible
A cada una de les bandes de ter doctava compreses entre 20 i 160 Hz, cal sostreure el llindar auditiu hum referenciat a la norma ISO 226:2003 (Tf ) al nivell
mesurat sense ponderar.
Banda freqencial
Hz
Disposicions
Nivell mnim
audible Tf dB
Banda freqencial
Hz
Nivell mnim
Audible Tf dB
20
78,5
63
37,5
25
68,7
80
31,5
Nm. 5506 16.11.2009
Banda freqencial
Hz
Nivell mnim
audible Tf dB
Banda freqencial
Hz
31,5
59,5
100
26,5
40
51,1
125
22,1
50
44,0
160
17,9
85777
Nivell mnim
Audible Tf dB
2) Obtenci del contingut energtic de baixa freqncia LB

LB s el resultat de la suma energtica de les bandes en qu la diferncia obtinguda
a lapartat anterior s superior a zero.
c) Es determina la presncia o absncia de components de baixa freqncia i el
valor del parmetre de correcci Kf aplicant la taula segent:
LB en dB
LB < 25 dB
25 dB LB 35 dB
LB > 35 dB
Kf en dB
Nulla: 0
Neta: 3
Forta: 6
3.3 Avaluaci detallada dun soroll amb presncia de components tonals

emergents
Per a lavaluaci detallada del soroll amb presncia de components tonals emergents, es pren com a procediment de referncia el segent:
a) Es duu a terme lanlisi espectral del soroll en bandes d1/3 doctava entre 20
i 10.000 Hz.
b) Es calcula la diferncia:
Lt = Lf Ls
On:
Lf s el nivell de pressi acstica de la banda f, que cont el to emergent
Ls s la mitjana aritmtica dels nivells de la banda situada immediatament per
sobre i per sota de f
Lf i Ls sn el resultat de la mitjana energtica de tres mesuraments considerats
vlids.
c) Es determina la presncia o absncia de components tonals i el valor del
parmetre de correcci Kt aplicant la taula segent:
Banda de freqncia
d1/3 doctava
Lt en dB
De 20 a 125 Hz
Si Lt < 8
Nulla: 0
Si 8 Lt 15
Neta: 3
Si Lt > 15
Forta: 6
Si Lt < 5
Nulla: 0
De 160 a 400 Hz
De 500 a 10.000 Hz
Component tonal Kt
en dB
Si 5 Lt 8
Neta: 3
Si Lt > 8
Forta: 6
Si Lt < 3
Nulla: 0
Si 3 Lt 5
Neta: 3
Si Lt > 5
Forta: 6
d) En el supsit de la presncia de ms dun component tonal emergent, sadopta

com a valor del parmetre Kt el ms gran dels que shan obtingut.
e) La correcci Kt saplica quan el component tonal emergent s audible segons
el llindar auditiu hum, a camp lliure, referenciat a la norma ISO 226:2003 (Tf ).
Disposicions
85778
Banda freqencial
Hz
Nm. 5506 16.11.2009
Nivell mnim
audible Tf dB
Banda freqencial
Hz
Nivell mnim
audible Tf dB
20
78,5
500
25
68,7
630
3,0
31,5
59,5
800
2,2
40
51,1
1.000
2,4
50
44,0
1.250
3,5
63
37,5
1.600
1,7
80
31,5
2.000
-1,3
100
26,5
2.500
-4,2
125
22,1
3.150
-6,0
4,4
160
17,9
4.000
-5,4
200
14,4
5.000
-1,5
250
11,4
6.300
6,0
315
8,6
8.000
12,6
400
6,2
10.000
13,9
3.4 Avaluaci detallada dun soroll amb presncia de components impulsius

Per a lavaluaci detallada del soroll amb presncia de components impulsius, es
pren com a procediment de referncia el segent:
a) En una determinada fase de soroll de durada Ti, en la qual es percep el soroll
impulsiu, es mesura simultniament el nivell de pressi acstica contnua equivalent
ponderat A, LAeq,Ti, i amb la constant temporal dimpuls I, LAleq,Ti.
Li = LAleq,Ti LAeq,Ti
LAIeq,Ti i LAeq,Ti sn el resultat de la mitjana energtica dels tres mesuraments
considerats vlids.
c) Es determina la presncia o labsncia de component impulsiu i el valor del
parmetre de correcci Ki aplicant la taula segent:
Li en dB
Component impulsiu
Ki en dB
Si Li < 3
Nulla: 0
Si 3 Li 6
Neta: 3
Si Li > 6
Forta: 6

ANNEX 4
Immissi sonora aplicable a lambient interior produda per les activitats, incloses
les derivades de les relacions de venat
1. mbit daplicaci
Aquest annex saplica als nivells de soroll de cadascun dels emissors acstics
quan el soroll prov dun o diversos emissors acstics situats a ledifici mateix, en
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85779
edificis contigus al receptor o quan hi ha una transmissi via estructural.

Sentn per soroll produt pel venatge aquell que prov de les activitats domstiques, el funcionament dels electrodomstics i els aparells diversos, els instruments
musicals o acstics, els animals domstics, les veus, els cants, els crits o daltres
orgens assimilables.
s del local
dimmissi
Dependncies
Habitatge
Sales destar
35
35
30
o s residencial
Dormitoris
30
30
25 * *
Administratiu
Despatxos professionals
35
35
35
i doficines
Oficines *
40
40
40
Hospitalari
Zones destada
40
40
30
Dormitoris
35
35
25 * *
Educatiu
Aules
35
35
35
o cultural
Sales de lectura, audici

i exposici
30
30
30
Ld(7 h 21 h)
Valors lmit
Le(21 h 23 h)
Ln(23 h 7 h)
* Excepte en zones industrials.
* * Per a les activitats existents, el valor lmit dimmissi sincrementa en 3
dB(A).
3. Compliment
a) Cap valor del nivell davaluaci LAr,i supera en ms de 5 dB(A) durant 30
minuts, de manera contnua o discontnua, en els perodes de dia, vespre o nit, els
b) Cap nivell davaluaci LAr supera els valors fixats en aquest annex.
Els mesuraments es poden realitzar en continu durant tot el perode davaluaci
o mitjanant mesuraments representatius de cada fase de soroll.
Una fase de soroll s el temps en qu el nivell de pressi sonora de la font que
savalua es percep de manera uniforme en el lloc dimmissi, i tamb els components
de baixes freqncies i/o tonals i/o impulsius. El temps en qu no funciona la font
sha de considerar una fase de soroll caracteritzada pel nivell de soroll residual,
sense la contribuci de la font a avaluar.
Per obtenir mesuraments representatius, se nhan de dur a terme com a mnim 3,
els quals es consideren vlids quan la diferncia entre els valors extrems obtinguts
s menor o igual a 3 dB(A). El resultat s la mitjana energtica dels 3 valors que
compleixin aquesta condici.
Si la diferncia fos ms gran, sha daugmentar el temps de cada mesurament i
dur-ne a terme una nova srie fins que la diferncia entre 3 valors sigui inferior a
3 dB(A). En cas contrari, sha de justificar que aquesta diferncia s conseqncia
del funcionament normal de lactivitat. Quan un dels mesuraments sha de prendre
Disposicions
85780
Nm. 5506 16.11.2009
en una cantonada amb presncia de sons greus i en sales petites, aquest criteri no
saplicar.
a) Els mesuraments shan de dur a terme en condicions meteorolgiques que no
puguin alterar-ne els resultats.
b) Quan la finalitat dels mesuraments sigui la inspecci i el control dactivitats o
del soroll del venat, les persones titulars o usuries daparells generadors de sorolls,
tant a laire lliure com a establiments o locals, han de facilitar als/a les inspectors/es
laccs a les seves installacions o fonts demissi de soroll i han de disposar el seu
funcionament a les diferents velocitats, crregues o marxes que indiquin aquests
inspectors, els quals podran presenciar tot el procs operatiu.
c) Els mesuraments shan de fer en dependncies ds sensible al soroll (dormitoris,
sales destar, menjadors, despatxos, oficines, aules escolars o daltres dependncies
assimilables), que shan de mantenir totalment tancades durant el mesurament.
d) Shan de prendre, com a mnim, tres posicions de mesurament segons la
grandria de la dependncia. Els punts de mesurament es trien a latzar, procurant
mantenir una distncia mnima entre si de 0,7 m. Les posicions del punt davaluaci
han destar com a mnim a 0,5 m de les parets o daltres superfcies, entre 1,2 m i
1,5 m daltura i aproximadament a 0,7 m de les finestres. Quan aquestes posicions
no siguin possibles, els mesuraments shan de realitzar en el centre del recinte.
e) En cas de presncia de sons greus i en sales petites (menys de 75 m3), com a
mnim un dels mesuraments sha de prendre en una cantonada, a una distncia de
0,5 m de les parets adjacents i a lalada don es produeixi el nivell mxim entre
0,5 i 1,5 m.
f) En el moment dels mesuraments, noms loperador/a, o com a mxim una altra
persona, poden sser presents a la dependncia on hi ha la immissi del soroll.
g) Si lhabitaci s buida, sense mobiliari, i no t cap tractament absorbent al
sostre, cal sostreure 3 dB(A) als nivells mesurats.
h) Abans i desprs dels mesuraments, sha de fer una verificaci acstica de la
2. Nivell de soroll residual
a) Sentn per soroll residual dun entorn determinat el nivell sonor dimmissi
sense la contribuci de la font o les fonts a avaluar.
b) Es pot determinar la contribuci duna o diverses fonts en un entorn determinat
corregint el nivell de soroll residual.
c) Si el nivell sonor dimmissi dun entorn, incloent la font o les fonts a avaluar,
s superior a 10 dB(A) respecte del nivell de soroll residual, no shi ha de fer cap
correcci.
Si la diferncia s dentre 3 i 10 dB(A), cal sostreure el nivell de soroll residual
segons lexpressi:
B46>=B;K4G?A4BB8Y
10 log 10
LAeq / 10
10 LAeq ,resid / 10
on:
LAeq s el nivell dimmissi mesurat
LAeq,resid s el nivell del soroll residual.
Si la diferncia s de menys de 3 dB(A), no shi pot aplicar aquesta correcci.
Sha de repetir el mesurament en un moment en qu sigui possible incrementar-la
o determinar mitjanant altres mtodes la contribuci de la font o fonts a lentorn
que sha davaluar.
5. Avaluaci
1. El perode davaluaci s de 180 minuts per a lhorari dirn, 120 minuts per
a lhorari vespert i 30 minuts per a lhorari nocturn.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85781
El nivell davaluaci es calcula a partir de mesuraments que inclouen tot el perode davaluaci o un nivell de soroll representatiu de les diferents fases, mitjanant
lexpressi segent:
LAr
1
10 log
T
T 10
i 1
LAri
10
on:
i representa cadascuna de les fases de soroll
Ti s la durada de la fase de soroll i, expressada en minuts. La suma de Ti ha de
ser T
Per a cada dia T = 180 minuts per a lhorari dirn, 120 minuts per a lhorari vespert i 30 minuts per a lhorari nocturn.
LAri s el nivell davaluaci que correspon a la fase i. Es calcula a partir de lexpressi:
LAr,i = LAeq,Ti + Kf,i + Kt,i + Ki,i
on:
LAeq,Ti s el nivell de pressi acstica continu equivalent ponderat A, mesurat
durant una fase de durada Ti
Kf,i, Kt,i i Ki,i sn correccions de nivell per a la fase i; aquestes correccions no
sapliquen a la fase de soroll residual.
3. Correccions de nivell
3.1 Correcci per ra de components de baixes freqncies (Kf ), tonals (Kt), i
impulsius (Ki)
Quan en el procs de mesurament dun soroll es percebin components de baixa
freqncia, o de tonals emergents, o dimpulsius, o de qualsevol combinaci entre
components que provinguin de la font a avaluar, sha de dur a terme una avaluaci
detallada del soroll introduint les correccions adequades.
El valor mxim de la correcci resultant de la suma Kf+Kt+Ki no ha de ser mai
superior a 9 dB.
3.2 Avaluaci detallada dun soroll amb presncia de components de baixa
freqncia
Per a lavaluaci detallada del soroll amb presncia de components de baixa
freqncia, es pren com a procediment de referncia el segent:
a) Sha de mesurar, simultniament, el nivell de pressi acstica de la font que
sha davaluar amb les ponderacions freqencials A i C, a partir de les bandes de
ter doctava de 20 a 160 Hz.
Lf = LCeq,Ti LAeq,Ti
LCeq,Ti i LAeq,Ti sn el resultat de la mitjana energtica dels tres mesuraments considerats vlids.
Si la diferncia LCeq LAeq s menor a 20 dB, es considera que no hi ha components de baixa freqncia significatius. Altrament, sha davaluar la importncia
de la baixa freqncia en detall a fi de conixer la seva contribuci, dacord amb
els apartats segents.
1) Obtenci del nivell de baixa freqncia audible
A cada una de les bandes de ter doctava compreses entre 20 i 160 Hz, cal sostreure el llindar auditiu hum referenciat a la norma ISO 226:2003 (Tf ) al nivell
mesurat sense ponderar.
Disposicions
85782
Nm. 5506 16.11.2009
Banda freqencial
Hz
Nivell mnim
audible Tf dB
Banda freqencial
Hz
Nivell mnim
audible Tf dB
20
78,5
63
25
68,7
80
31,5
31,5
59,5
100
26,5
40
51,1
125
22,1
50
44,0
160
17,9
37,5
2) Obtenci del contingut energtic de baixa freqncia LB

LB s el resultat de la suma energtica de les bandes en qu la diferncia obtinguda
a lapartat anterior s superior a zero.
c) Es determina la presncia o absncia de components de baixa freqncia i el
valor del parmetre de correcci Kf aplicant la taula segent:
LB en dB
LB < 25 dB
25 dB LB 35 dB
LB > 35 dB
Kf en dB
Nulla: 0
Neta: 3
Forta: 6
3.3 Avaluaci detallada dun soroll amb presncia de components tonals

emergents
Per a lavaluaci detallada del soroll amb presncia de components tonals emergents, es pren com a procediment de referncia el segent:
a) Es duu a terme lanlisi espectral del soroll en bandes d1/3 doctava entre 20
i 10.000 Hz.
b) Es calcula la diferncia:
Lt = Lf Ls
On:
Lf s el nivell de pressi acstica de la banda f, que cont el to emergent
Ls s la mitjana aritmtica dels nivells de la banda situada immediatament per
sobre i per sota de f
Lf i Ls sn el resultat de la mitjana energtica dels tres mesuraments considerats
vlids.
c) Es determina la presncia o absncia de components tonals i el valor del
parmetre de correcci Kt aplicant la taula segent:
Banda de freqncia
d1/3 doctava
Lt en dB
De 20 a 125 Hz
Si Lt < 8
De 160 a 400 Hz
De 500 a 10.000 Hz
Component tonal Kt
en dB
Nulla: 0
Si 8 Lt 15
Neta: 3
Si Lt > 15
Forta: 6
Si Lt < 5
Nulla: 0
Si 5 Lt 8
Neta: 3
Si Lt > 8
Forta: 6
Si Lt < 3
Nulla: 0
Si 3 Lt 5
Neta: 3
Si Lt > 5
Forta: 6
d) En el supsit de la presncia de ms dun component tonal emergent, sadopta

com a valor del parmetre Kt el ms gran dels que shan obtingut.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85783
e) La correcci Kt saplica quan el component tonal emergent sigui audible segons

el llindar auditiu hum, a camp lliure, referenciat a la norma ISO 226:2003 (Tf ).
Banda freqencial
Hz
Nivell mnim
audible Tf dB
Banda freqencial
Hz
Nivell mnim
audible Tf dB
20
78,5
500
25
68,7
630
3,0
31,5
59,5
800
2,2
40
51,1
1.000
2,4
50
44,0
1.250
3,5
63
37,5
1.600
1,7
4,4
80
31,5
2.000
-1,3
100
26,5
2.500
-4,2
125
22,1
3.150
-6,0
160
17,9
4.000
-5,4
200
14,4
5.000
-1,5
250
11,4
6.300
6,0
315
8,6
8.000
12,6
400
6,2
10.000
13,9
3.4 Avaluaci detallada dun soroll amb presncia de components impulsius

Per a lavaluaci detallada del soroll amb presncia de components impulsius, es
pren com a procediment de referncia el segent:
a) En una determinada fase de soroll de durada Ti, en la qual es percep el soroll
impulsiu, es mesura simultniament el nivell de pressi acstica contnua equivalent
ponderat A, LAeq,Ti, i amb la constant temporal dimpuls I, LAleq,Ti.
Li = LAleq,Ti LAeq,Ti
LAIeq,Ti i LAeq,Ti sn el resultat de la mitjana energtica dels tres mesuraments
considerats vlids.
c) Es determina la presncia o labsncia de component impulsiu i el valor del
parmetre de correcci Ki aplicant la taula segent:
Li en dB
Component impulsiu
Ki en dB
Si Li < 3
Nulla: 0
Si 3 Li 6
Neta: 3
Si Li > 6
Forta: 6
ANNEX 5
Immissi sonora aplicable a lambient exterior produda per les installacions de tir
1. mbit daplicaci
Aquest annex saplica als nivells de soroll produts per les installacions de tir en
qu noms sutilitzen armes porttils o de m.
Disposicions
85784
Nm. 5506 16.11.2009

Ld(7 h 21 h)
Le(21 h 23 h)
Ln(23 h 7 h)

docent i cultural
50
50
40
52
52
42
55
55
45

60
60
50
60
60
50

60
60
50
63
63
53
65
65
55
3. Compliment
a) Cap nivell davaluaci LAr supera els valors fixats en aquest annex.
Els nivells dimmissi es poden determinar mitjanant mtodes de clcul o
mesurament.
Sha de dur a terme un nombre de mesuraments suficient que permeti obtenir
una mostra representativa del nivell de soroll dels trets.
Els mesuraments per determinar el nivell de soroll dun tret shan de fer amb
ponderaci temporal Fast.
ser inferior a 5 m/s i cal usar sempre els equips amb pantalla paravent.
shagi davaluar:
- A peu de carrer, entre 0,5 i 2 metres de distncia de les faanes amb dependncies ds sensible dels receptors.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85785

5. Avaluaci
El nivell davaluaci LAr per al soroll de les installacions de tir s la mitjana
energtica dun tret LA i de la correcci de nivell K.
LAr = LA + K
on:
LA s la mitjana energtica LAFmax duna mostra representativa del soroll de tret.
K = 10 log (DW + 3 x Ds) + 3 log M - 44
on:
Dw s el nombre anual de dies laborables de funcionament de lactivitat
Ds s el nombre anual de dies festius de funcionament de lactivitat
M s el nombre anual de trets.
1
LA 10 log
ni
Li
10
10

on:
ni s el nombre de mesuraments i Li els nivells de soroll mesurats.
ANNEX 6
Emissi de soroll dels vehicles de motor i dels ciclomotors
1. mbit daplicaci
Aquest annex s daplicaci a lemissi sonora dels vehicles de motor i els ciclomotors en circulaci, i savalua en cadascun dels vehicles mitjanant la prova
a vehicle aturat.
2. Valors lmit demissi
El valor lmit demissi sonora dun vehicle de motor en circulaci sobt sumant
4 dB(A) al nivell demissi sonora que figura a la fitxa dhomologaci del vehicle,
corresponent a lassaig a vehicle aturat.
Si la fitxa de caracterstiques dun vehicle corresponent, atesa la seva antiguitat
o per altres raons, no indica el nivell demissi sonora per a lassaig a vehicle aturat,
lAdministraci competent en lhomologaci i la inspecci tcnica de vehicles lha
de facilitar dacord amb les seves bases de dades o lha de determinar, una vegada
ha comprovat que el vehicle s en perfecte estat de manteniment, dacord amb el
mtode de mesurament establert en el procediment dhomologaci aplicable al
vehicle, segons la reglamentaci vigent.
Tant el nivell demissi sonora obtingut com el rgim del motor en el moment
de la prova sanotaran dins de la casella dinformacions de la targeta dinspecci
tcnica de vehicles del vehicle perqu es puguin prendre com a valor de referncia
per determinar el valor lmit demissi definit al punt 2.
3. Compliment
Es considera que es respecten els valors lmit demissi quan el valor determinat
no supera els valors establerts en aquest annex.
Disposicions
85786
Nm. 5506 16.11.2009
4. Determinaci del nivell demissi

El nivell demissi es determina mitjanant mesurament segons el mtode de
vehicle aturat establert per les directives 96/20/CEE per als vehicles de quatre o ms
rodes i 97/24/CEE per als vehicles de dues o tres rodes, ciclomotors i quadricicles
lleugers i pesants, o les que les substitueixin.
1. Condicions de mesurament
Abans de procedir als mesuraments, sha de comprovar que el motor del vehicle
s a la temperatura normal de funcionament i que el comandament de la caixa de
canvi s en punt mort.
Si el vehicle disposa de ventiladors amb comandament automtic, sha dexcloure
qualsevol intervenci sobre aquests dispositius en mesurar el nivell sonor.
Saccelera progressivament el motor fins a assolir el rgim de referncia, en revolucions per minut, rpm, que figura a la fitxa dhomologaci del vehicle o a la seva
targeta dinspecci tcnica de vehicles. Un cop assolit aquest punt sha de deixar,
de sobte, laccelerador a la posici de ralent.
El nivell sonor sha de mesurar durant un perode de funcionament en qu el
motor es mantindr breument a un rgim de gir estabilitzat, i durant tot el perode
de desacceleraci.
2. Condicions mnimes de lrea on es realitzi el mesurament
Els mesuraments shan de fer en una zona que no estigui subjecta a pertorbacions acstiques importants. Sn especialment adequades les superfcies planes
que estiguin recobertes de formig, asfalt o qualsevol altre revestiment dur i que
tinguin un alt grau de reflexi.
La zona ha de tenir la forma dun rectangle de, com a mnim, tres metres al voltant
del vehicle i no hi ha dhaver cap obstacle important dins daquest rectangle.
El nivell de soroll residual ha de ser, com a mnim, 10 dB(A) inferior al nivell
sonor del vehicle que savalua.
3. Mesuraments
La posici de linstrument de mesurament sha de situar dacord amb les figures
que es mostren i respectant els condicionants segents:
Distncia al dispositiu descapament:
Alada mnima des del terra
0,5 m
> 0,2 m per damunt de la superfcie del
terra
Orientaci de la membrana del micrfon: 45 en relaci amb el pla vertical en qu
sinscriu la direcci de sortida dels gasos
descapament
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85787
Figura 1. Posici de linstrument de mesurament en ciclomotors, motocicletes i

@D03A8282;4Bquadricicles
Figura 2. Posici de linstrument de mesurament en vehicles autombils

86DA0
(>B828Y34;K8=BCAD<4=C34<4BDA0<4=C4=E4782;4B0DC><X18;B
Disposicions
85788
Nm. 5506 16.11.2009
El valor del nivell LAFmax sha darrodonir amb lincrement de 0,5 dB(A), i sha de
prendre la part sencera com a valor resultant.
Shan de realitzar, com a mnim, tres mesuraments, i es consideren vlids quan
la diferncia entre els valors extrems s menor o igual a 3 dB(A).
Per a ciclomotors de dues rodes, el nivell demissi s la mitjana aritmtica dels
3 valors que compleixin aquesta condici.
Per als altres vehicles, el nivell demissi sonora s el valor ms alt dels tres
mesuraments.
4. Vehicles destinats a serveis durgncies
1. Tots els vehicles destinats a serveis durgncies han de disposar dun
mecanisme de regulaci de la intensitat acstica dels dispositius acstics que
la redueixi a uns nivells compresos entre 70 i 90 dB(A) durant el perode de
vespre i de nit (entre les 21 i les 7 hores), quan circulin per zones habitades. Els
nivells es mesuren segons el que indica el punt 2 de lannex 1 de la Directiva
70/388/CEE.
2. Quan aquests vehicles hagin dutilitzar els senyals acstics per alertar la poblaci
duna situaci demergncia, no s aplicable el que estableix lapartat anterior.
ANNEX 7
Immissi de les vibracions als interiors dels ediicis
1. mbit daplicaci
Aquest annex s daplicaci a les vibracions que es perceben a lespai interior de
les edificacions destinades a habitatge o usos residencials, hospitalaris, educatius
o culturals.
s de ledifici
Valors lmit
dimmissi Law
Habitatge o s residencial
75
Hospitalari
72
Educatiu o cultural
72
3. Compliment
Es considera que es respecten els valors lmit dimmissi de vibracions establerts
en aquest annex quan els nivells davaluaci compleixen el segent:
a) Vibracions estacionries
Els nivells davaluaci no superen els valors lmit de la taula daquest annex.
b) Vibracions transitries
Els valors lmit de la taula daquest annex poden superar-se per a un nombre
desdeveniments determinat de conformitat amb el procediment segent:
- Es consideren els dos perodes davaluaci segents: perode dirn comprs entre
les 07:00-23:00 hores i perode nocturn comprs entre les 23:00-07:00 hores.
- En el perode nocturn no es permet cap excs.
- En cap cas no es permeten excessos superiors a 5 dB.
- El conjunt de superacions no ha de ser major de 9. A aquests efectes, cada
esdeveniment lexcs del qual no superi els 3 dB ha de ser comptabilitzat com a 1
i si els supera com a 3.
Els nivells dimmissi es poden determinar mitjanant mtodes de clcul o
mesurament.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85789

Per al mesurament, sha de distingir entre vibracions generades per activitats o
per infraestructures i entre vibracions estacionries o transitries.
a) Vibracions generades per activitats
- Tipus estacionari: sha de realitzar el mesurament duna durada mnima de
dos minuts mentre lactivitat s en rgim normal de funcionament, i ha de ser
representatiu de la font que savalua.
- Tipus transitori: sha de realitzar el mesurament segons lescenari. Sha de distingir entre perodes dirns i nocturns, i comptabilitzar el nombre desdeveniments
dacord amb lapartat 3.b.
b) Vibracions generades per infraestructures
- Tipus estacionari: les vibracions generades per vies de trnsit delevada circulaci
poden considerar-se estacionries. Sha de realitzar el mesurament duna durada
mnima de 5 minuts durant el perode de major intensitat de circulaci.
- Tipus transitori: sha de realitzar el mesurament segons lescenari. Sha de distingir entre perodes dirns i nocturns, i comptabilitzar el nombre desdeveniments
dacord amb lapartat 3.b.
2. Les condicions de mesurament sn les segents:
a) El nivell dimmissi de les vibracions es mesura a les edificacions situant
laccelermetre al terra o als forjats, segons on es detecti un nivell de vibraci ms
alt (normalment al centre de la superfcie), en les dependncies ds sensible a les
vibracions (dormitoris, sales destar, menjadors, aules escolars o daltres dependncies assimilables).
b) Si la direcci dominant de la vibraci no est definida, sha de mesurar en els
tres eixos ortogonals (x,y,z) simultniament.
c) Abans i desprs dels mesuraments, sha de realitzar una verificaci acstica
de la cadena de mesurament mitjanant calibrador de vibracions que garanteixi un
marge de desviaci no superior a 0,5 dB respecte del valor de referncia inicial.
5. Avaluaci
1. Determinaci del nivell davaluaci Law
Els mtodes recomanats per a lavaluaci de lndex de vibraci Law sn els
segents:
a) Amb instruments amb la ponderaci freqencial wm
Aquest mtode sutilitzar per a avaluacions de precisi i requereix un instrument que disposi de ponderaci freqencial wm, segons estableix la norma ISO
2631-2:2003.
Es determina el valor mxim del valor efica del nivell dacceleraci en linterval
de mesurament. El valor efica sobt amb un detector de mitjana exponencial de
constant de temps 1s. Aquest valor correspon al parmetre aw, Maximum Transient
Vibration Value (MTVV).
b) Mtode numric per a lobtenci de lindicador Law
Quan els instruments de mesurament no disposin de ponderaci freqencial
i/o detector de mitjana exponencial, o com a alternativa als apartats a i c, es podr
utilitzar lenregistrament del senyal sense ponderaci i el posteriorment tractament
de les dades obtingudes segons estableix la norma ISO 2631-2:2003.
c) Clcul de la ponderaci freqencial wm
Aquest procediment no s adequat quan es tracta de vibracions transitries; per
tant, aquest mtode queda limitat a vibracions de tipus estacionari.
El nivell davaluaci es determina mitjanant el mesurament del valor efica del nivell
dacceleraci, ponderat en freqncia, entre les freqncies d1 a 80 Hz, durant un perode
de temps representatiu del funcionament de la font de vibraci que savalua.
Es determina el valor mxim del valor efica del nivell dacceleraci en linterval
de mesurament.
El valor efica sobt amb un detector de mitjana exponencial de constant de
temps 1s.
Disposicions
85790
Nm. 5506 16.11.2009
El factor de ponderaci wm per a les freqncies centrals de les bandes d1/3

doctava es detalla a la taula segent:
Freqncia
wm
Hz
factor
0,833
1,25
0,907
1,6
0,934
Freqncia
dB
wm
Hz
factor
dB
-1,59
10
0,494
-6,12
-0,85
12,5
0,411
-7,71
-0,59
16
0,337
-9,44
0,932
-0,61
20
0,274
-11,25
2,5
0,910
-0,82
25
0,220
-13,14
3,15
0,872
-1,19
31,5
0,176
-15,09
0,818
-1,74
40
0,140
-17,10
0,750
-2,50
50
0,109
-19,23
6,3
0,669
-3,49
63
0,0834
-21,58
0,582
-4,70
80
0,0604
-24,38
La ponderaci en freqncia es fa multiplicant el nivell dacceleraci en cada 1/3

doctava pel factor de ponderaci. Sobt aix el nivell dacceleraci awp per a cada
1/3 doctava. A continuaci, se sumen quadrticament les awp per obtenir el valor
mxim del valor efica del nivell dacceleraci aw, Maximum Transient Vibration
Value (MTVV).
En les vibracions generades per infraestructures, quan la direcci dominant de
la vibraci no est definida, el valor mxim del valor efica del nivell dacceleraci
aw es calcular com la suma quadrtica, enB46>=B;K4G?A4BB8Y
el temps t, segons lexpressi:
20;2D;0AR2><;0BD<0@D03ARC8204=4;C4<?B
a w (t )
a w2 , x (t ) a w2 , y (t ) a w2 , z (t )
El nivell davaluaci Law es calcula a partir dels mesuraments i la seva ponderaci

<8C90=S0=C;K4G?A4BB8YB46[4=C
mitjanant lexpressi segent:
Law 20 log
aw
a0
on:
aw s el valor mxim del valor efica del nivell dacceleraci, suma quadrtica
de tots els components freqencials d1 a 80 Hz, expressat en m/s2 i ponderat en
freqncia;
a0 s lacceleraci de referncia (a0 = 10-6 m/s2).
2. Nivell de vibraci residual
a) Sentn per vibraci residual dun entorn determinat el nivell de vibraci sense
la contribuci de la font o les fonts a avaluar.
b) Si el nivell de vibraci dun entorn, incloent la font o les fonts a avaluar, s superior a 10 dB respecte del nivell de vibraci residual, no sha de fer cap correcci.
Si la diferncia s dentre 3 i 10 dB, cal sostreure el nivell de vibraci residual
segons lexpressi:
B46>=B;K4G?A4BB8Y
10 log 10
Disposicions
Law / 10
10 Law,resid / 10
Nm. 5506 16.11.2009
85791
on:
Law s el nivell davaluaci;
Law,resid s el nivell de la vibraci residual.
Si la diferncia s de menys de 3 dB, no shi pot aplicar aquesta correcci. Sha
de repetir el mesurament en un moment en qu sigui possible incrementar aquesta
diferncia.
ANNEX 8
Exigncies relatives als mtodes de clcul i mesurament per a la determinaci dels
ndexs de soroll i els equips de mesurament
1. Mtodes de clcul
Els mtodes de clcul recomanats per a lavaluaci dels ndexs de soroll sn els
segents:
a) Soroll del trnsit rodat: el mtode nacional de clcul francs NMPB-Routes-96
(SETRA-CERTULCPC-CSTB), i NMPB, versi Fer. Pel que fa a les dades dentrada
sobre lemissi, aquests documents es remeten a la Guia del soroll dels transports
terrestres, apartat previsi de nivells sonors, CETUR 1980.
b) Soroll daeronaus: ECAC.CEAC doc.29 Informe sobre el mtode estndard
de clcul de nivells de soroll en lentorn daeroports civils, 1997. Entre els diferents
mtodes de modelitzaci de trajectries de vol, sha dutilitzar la tcnica de segmentaci esmentada en la secci 7.5 del document 29 dECAC.CEAC.
c) Soroll industrial: ISO 9613-2: Acstica-Atenuaci del so quan es propaga en
lambient exterior, part 2: Mtode general de clcul. Per a laplicaci del mtode
establert en aquesta norma, poden obtenir-se dades adequades sobre emissi de
soroll (dades dentrada) mitjanant mesuraments realitzats segons algun dels mtodes descrits en les normes segents:
- ISO 8297: 1994, Acstica-Determinaci dels nivells de potncia sonora de
plantes industrials multifont per a lavaluaci de nivells de pressi sonora en el
medi ambient Mtode denginyeria.
- EN ISO 3744: 1995, Acstica-Determinaci dels nivells de potncia sonora
de fonts de soroll utilitzant pressi sonora. Mtode denginyeria per a condicions
de camp lliure sobre un plnol reflectant.
- EN ISO 3746: 1995, Acstica-Determinaci dels nivells de potncia acstica
de fonts de soroll a partir de pressi sonora. Mtode de control en una superfcie
de mesura envoltant sobre un plnol reflectant.
- EN ISO 9614: 1995, Acstica-Determinaci dels nivells de potncia acstica
de fonts de soroll a partir dintensitat sonora. Part 1 i 2.
2. Mtodes de mesurament
El mtode de mesurament recomanat per a lavaluaci dels ndexs de soroll sn
els segents:
- ISO 1996, Caracteritzaci i mesurament del soroll ambiental. Part 1 i 2.
3. Mtodes davaluaci dels efectes nocius
Les relacions dosi-efecte shan dutilitzar per avaluar lefecte del soroll sobre la
poblaci i shan de referir en particular al segent:
a) La relaci entre les molsties i els valors de Lden pel que fa al soroll del trnsit
rodat, ferroviari, aeri i de fonts industrials.
b) La relaci entre les alteracions del son i els valors de Ln pel que fa al soroll del
trnsit rodat, ferroviari, aeri i de fonts industrials.
Si cal, poden presentar-se relacions dosi-efecte especfiques per a:
c) Habitatges amb allament especial contra el soroll.
d) Habitatges amb faana tranquilla.
e) Grups de poblaci vulnerables.
f) Soroll industrial tonal.
Disposicions
85792
Nm. 5506 16.11.2009
g) Soroll industrial impulsiu i altres casos especials.

Shan de considerar com a valors de referncia en relaci amb les molsties i alteracions del son els que estableixen les taules dels annexos del Reglament, mentre
no sestableixin a la normativa comunitria procediments comuns basats en les
relacions dosi-efecte del soroll sobre la poblaci.
4. Instruments de mesurament
1. Els instruments de mesurament i els de calibratge utilitzats han de complir les
disposicions establertes a lOrdre de 25 de setembre de 2007, per la qual es regula
el control metrolgic de lestat dels aparells destinats a mesurar els nivells de so
audible i dels calibradors acstics. Els sonmetres i calibradors han de complir els
requisits establerts en aquesta Ordre per als de classe 1.
Els instruments de mesurament i els de calibratge han dsser verificats anualment
al Laboratori General dAssaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya o
en una entitat degudament autoritzada.
2. Els instruments de mesurament utilitzats per a lavaluaci del soroll en qu
calgui ls de filtres de banda doctava o 1/3 doctava han de complir les exigncies
per al grau de precisi tipus 1 de les normes UNE-EN 61260, Filtres de bandes
doctava i de bandes duna fracci doctava.
3. En lavaluaci de les vibracions per mesurament, shan dutilitzar instruments
de mesurament que compleixen lestablert a les normes UNE-EN ISO 8041, Resposta
humana a les vibracions, Instruments de mesurament.
4. Els aparells esmentats shan de complementar amb un calibrador acstic i/o
de vibracions.
5. Per determinar el rgim de gir del motor dels vehicles, cal un tacmetre extern
al vehicle amb una precisi mnima del 3%.
ANNEX 9
Allament acstic a les faanes contra el soroll aeri
1. mbit daplicaci
Aquest annex saplica a lallament acstic contra el soroll aeri entre els recintes
dusos residencials, sanitaris, educatius, culturals i administratius i lexterior.
2. Valors dallament acstic a les faanes contra el soroll aeri D2m,nT,Atr
1. Lallament acstic a les faanes contra el soroll aeri D2m,nT,Atr no ha de ser
inferior als valors de la taula segent, segons ls de ledifici i el nivell davaluaci
dia Ld que els ens locals han de facilitar a partir dels mapes estratgics de soroll,
mapes de la situaci acstica existent, mapes de capacitat acstica, mesuraments
representatius o mtodes de clcul.
Valors mnims dallament acstic a les faanes
contra el soroll aeri, D2m,nT, Atr
dB(A)
s de ledifici
Ld
dB(A)
Disposicions
Residencial
i sanitari
Cultural, educatiu,
administratiu i religis
Dormitori
Estances
Estances
Aules
Ld 60
30
30
30
30
60 < Ld 65
32
30
32
30
65 < Ld 70
37
32
37
32
70 < Ld 75
42
37
42
37
Ld > 75
47
42
47
42
Nm. 5506 16.11.2009
85793
Lallament acstic contra el soroll aeri es defineix com:

$K0W;;0<4=C02ZBC822>=CA04;B>A>;;04A84B3458=48G2><
n
10. log 10
D2 m, nT , Atr
( L Atr , i D2 m , nT , i ) / 10
1 1
on:
D2m,nT,i s la diferncia de nivells estandarditzada en la banda de freqncia i
UB;03854AT=28034=8E4;;B4BC0=30A38CI0304=;010=30345A4@[T=280
D2 m , nT
L1, 2 m L2 10 log
T
T0
on:
L1,2m s el nivell mitj de pressi acstica exterior a 2 metres de la faana
L2 s el nivell mitj de pressi acstica en linterior del local receptor
T s el temps de reverberaci en el recinte receptor
T0 s el temps de reverberaci de referncia. T0 = 0,5 s
LAtr,i s el valor de lespectre normalitzat del soroll de vehicles, ponderat A, en la
banda de freqncia, i dacord amb la taula segent:
Valors de lespectre normalitzat del soroll de vehicles, ponderat A
Freqncia: f i Hz
LAtr,i dB(A)
100
-20
800
-9
125
-20
1.000
-8
Freqncia: f i Hz
LAtr,idB(A)
160
-18
1.250
-9
200
-16
1.600
-10
250
-15
2.000
-11
315
-14
2.500
-13
400
-13
3.150
-15
500
-12
4.000
-16
630
-11
5.000
-18
2. Quan en la zona en la qual subiqui ledifici predomini el soroll daeronaus, el

valor de lallament acstic D2m,nT,Atr sha dincrementar en 4 dB(A).
3. Si shan de dur a terme mesuraments per comprovar les exigncies de lallament acstic a les faanes contra el soroll aeri, els ha de realitzar in situ una entitat
collaboradora de lAdministraci en el sector de la contaminaci acstica, dacord
amb la metodologia establerta a la norma UNE-EN ISO 140:5.
4. En els mesuraments in situ sadmeten tolerncies de 3 dB(A) respecte dels
valors dallament acstic establerts en la taula daquest annex.
Disposicions
85794
Nm. 5506 16.11.2009
ANNEX 10
Contingut dun estudi dimpacte acstic per a les noves activitats
1. mbit daplicaci
Aquest annex s daplicaci a les activitats sotmeses a rgim dintervenci ambiental susceptibles de generar sorolls i vibracions, i en aquelles situacions on les fonts
daquestes activitats i els receptors es trobin en situaci de conflicte probable.
2. Objecte
Lobjecte de lestudi s avaluar la compatibilitat de les activitats amb la capacitat
acstica del territori i ls del sl, i gestionar situacions de conflicte.
3. Contingut de lestudi dimpacte acstic
1. Anlisi de la capacitat acstica del territori
a) Descripci de les zones de sensibilitat acstica de lactivitat i el seu entorn.
b) Objectius de qualitat que atorga el mapa de capacitat acstica a lemplaament
i lentorn de lactivitat.
c) Valors lmit dimmissi aplicables a les activitats dacord amb el que estableix
lannex 3.
2. Anlisi acstica de lescenari de lactivitat
a) Descripci del local de lactivitat i detall de les fonts sonores i/o vibratries.
b) Descripci dels usos dels locals adjacents i la seva situaci respecte a usos
sensible al soroll, com ara habitatges, escoles i hospitals.
c) Estimaci justificada del nivell demissi daquestes fonts a linterior i a lexterior de lactivitat, i dels nivells dimmissi als possibles receptors.
d) Horari de funcionament de lactivitat.
3. Avaluaci de limpacte acstic
a) Si el nivell davaluaci estimat o mesurat als receptors afectats pel desenvolupament de lactivitat s inferior als valors lmit dimmissi establerts als annexos,
limpacte acstic s compatible amb el seu entorn.
b) Si el nivell davaluaci estimat o mesurat en els receptors afectats pel desenvolupament de lactivitat no compleix el que estableixen els annexos, limpacte sha
de compatibilitzar amb el seu entorn mitjanant laplicaci de mesures preventives,
correctores o protectores que assegurin que no se superen els valors lmit dimmissi.
Aquestes mesures shan dincloure i definir en lestudi dimpacte acstic.
4. Definici de mesures
Lestudi dimpacte acstic, en els supsits que estableix lapartat 3.3, ha destablir
de manera detallada mesures i possibles actuacions que calgui realitzar, com ara:
a) Aplicar mesures preventives, amb carcter previ a linici de lactivitat i durant
el rgim de funcionament, com ara: canviar lemplaament de les fonts, substituir
fonts per daltres menys sorolloses, regular el rgim dexplotaci de lactivitat,
definir actuacions de vigilncia del rgim de funcionament de les fonts o de lactivitat, etc.
b) Aplicar a les fonts emissores mesures correctores mitjanant lexecuci de
projectes dallament.
c) Aplicar als receptors mesures protectores com el tractament de paraments,
obertures, allaments, vidres dobles o altres dassimilables.
d) Altres mesures que siguin eficients i susceptibles daplicar.
4.1 Projecte dallament
a) Activitats amb contigitat amb el receptor
a.1 El projecte dallament acstic ha de constar del disseny dels elements proposats, amb la descripci dels materials utilitzats, i dels detalls constructius de
muntatge.
a.2 En el cas que hi hagi installacions de climatitzaci, el projecte dallament ha
despecificar les caracterstiques detallades de les mesures correctores necessries,
com ara esmortedors, allaments acstics, pantalles acstiques, silenciadors.
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85795
a.3 El projecte ha dincloure la justificaci que, amb les mesures previstes, el

funcionament de lactivitat no superar els valors lmit dimmissi que estableixen
els annexos.
b) Activitats sense contigitat amb el receptor
b.1 El projecte dallament acstic ha de constar del disseny dels elements proposats, amb la descripci dels materials utilitzats, i dels detalls constructius de
muntatge.
b.2 Si hi ha installacions de climatitzaci, el projecte dallament ha despecificar les caracterstiques detallades de les mesures correctores necessries, com ara
esmortedors, allaments acstics, pantalles acstiques, silenciadors.
b.3 Si la installaci projectada comporta fonts emissores situades a gran altura,
com ara sobre cobertes, en xemeneies i cims de sitges, el projecte ha de tenir en
compte que la propagaci del soroll es pot manifestar a llarga distncia i, per tant,
shan despecificar els elements atenuadors adequats per minimitzar les immissions
sonores a llarga distncia.
b.4 El projecte ha dincloure la justificaci que, amb les mesures previstes, el
funcionament de lactivitat no superar els valors lmit dimmissi que estableixen
els annexos.
5. Un cop installats els elements dallament, cal aportar certificaci emesa pel
projectista i/o installador/a que no se superen els valors lmit dimmissi que hi
siguin daplicaci.
ANNEX 11
Contingut dun estudi dimpacte acstic per a infraestructures de transport
1. mbit daplicaci
Aquest annex s daplicaci a les infraestructures de transport viari, ferroviari,
martim i aeri sotmeses al procediment davaluaci dimpacte ambiental susceptibles
de generar soroll i/o vibracions, i en aquelles situacions on les infraestructures i els
receptors es trobin en situaci de conflicte probable.
2. Objecte
Lobjecte s lestudi i la previsi de lemissi de nivell de soroll i/o vibracions que
pugui generar una infraestructura i avaluar la seva compatibilitat amb la capacitat
acstica del territori i ls del sl, i/o gestionar situacions de conflicte.
3. Contingut de lestudi dimpacte acstic
1. Anlisi acstica de la infraestructura
Sha de descriure la infraestructura en la finestra acstica que comprengui cada
receptor i els parmetres de trnsit que permetin el clcul del seu nivell demissi
de soroll i/o vibracions.
2. Caracterstiques del medi
Cal descriure:
a) Les condicions meteorolgiques de la zona: valors mitjans de temperatura,
humitat, precipitaci i vent.
b) Tipus de sl: absorbent arbori, arbustiu, herbaci, camp de conreu o daltres o
reflectant.
3. Delimitaci de la zona de soroll
Lestudi ha de delimitar sobre cartografia la zona de soroll, que ha de comprendre
el territori de lentorn de la infraestructura fins als punts del territori o la corba
isfona on la previsi de nivell de soroll generat no superi els valors lmit dimmissi
de la zona de sensibilitat acstica on la infraestructura est situada.
Si el territori de lentorn de la infraestructura no est zonificat acsticament, la
zona de soroll sha de delimitar fins als punts del territori o la corba isfona on la
previsi de nivell de soroll generat no superi els valors lmit dimmissi que corresponen a una zona de sensibilitat acstica alta.
Disposicions
85796
Nm. 5506 16.11.2009
La delimitaci de la zona de soroll sha de dur a terme dacord amb la metodologia

que estableix lannex D del Reglament, i sha de considerar el relleu, la volumetria
i ls dels edificis existents i les dades meteorolgiques que permetin estimar la
seva influncia sobre els nivells de soroll.
4. Receptors existents a la zona de soroll
Shan de descriure els receptors o receptors tipus existents situats en el territori
que inclou la zona de soroll; si formen part duna zona habitada de la mateixa tipologia acstica, un receptor pot ser representatiu de la zona.
Els receptors existents shan dassenyalar sobre cartografia de detall, en una
escala igual o superior a 1/2000.
Sha de presentar una fitxa descriptiva de cadascun dels receptors o receptors
tipus, que ha dincloure:
a) La descripci dels receptors, les fotografies, els topnims, les caracterstiques,
la distncia i la rasant entre els receptors i la infraestructura, les faanes exposades, les dependncies ds sensible al soroll, dormitoris, sales destar, menjadors,
despatxos doficina, aules escolars o daltres dependncies assimilables.
b) La determinaci dels nivells dimmissi en els receptors, abans de la construcci de la infraestructura, en els perodes de dia, vespre i nit. Els mesuraments
shan de fer dacord amb la metodologia que estableix lannex 1 i 2.
5. Avaluaci de limpacte acstic
Si la previsi de nivell de soroll i/o vibracions que pugui generar la infraestructura supera els valors lmit dimmissi en la zona destudi, sha de comptabilitzar
la infraestructura amb la capacitat acstica del territori mitjanant laplicaci de
mesures preventives, correctores o protectores establertes als annexos D i 9.
Les mesures shan de definir en un estudi acstic de detall en el projecte constructiu
o en el projecte complementari de mesures correctores dimpacte ambiental.
6. Definici de mesures
Lestudi de detall ha de determinar el tipus de mesura, les seves dimensions i
el seu emplaament sobre cartografia escala 1/2000 o superior, ha de presentar la
secci entre el receptor i lemissor i lha de validar lrgan ambiental competent.
7. Presentaci dels resultats
Sha de presentar un quadre sinptic que ha dincloure la identificaci de tots els
receptors de la zona de soroll, lestat acstic inicial, el nivell de soroll i/o vibracions previst en el rgim de funcionament de la infraestructura, les mesures que es
proposen i els nivells sonors i/o de vibracions que sesperen en cada receptor, una
vegada shagin implantat les mesures.
8. Control
Quan la infraestructura estigui en rgim de funcionament normal, sha de comprovar que els nivells dimmissi sonora i/o de vibracions generats pel trnsit daquesta
infraestructura no superen els valors lmit dimmissi que hi siguin daplicaci.
ANNEX 12
Indicadors dels mapes estratgics de soroll
1. ndex de soroll dia-vespre-nit Lden
Per determinar els nivells dimmissi del soroll ambiental en els mapes estratgics de soroll, dacord amb els mtodes comuns a la Uni Europea, i per posar a
disposici de la poblaci la informaci sobre el soroll ambiental i els seus efectes,
sha dutilitzar lndex dimmissi de soroll dia-vespre-nit Lden en decibels, que es
determina mitjanant lexpressi segent:
L den
10 lg
1
24
Ln 10
Ld
Le 5
14 * 10 10 2 * 10 10 8 * 10 10
UB4;=8E4;;B>=>A<8C9R0;;0A6C4A<8=8?>=34A0C4=;K8=C4AE0;2><?ATB4=CA4;4B7
Disposicions
Nm. 5506 16.11.2009
85797
a) Ld s el nivell sonor mitj a llarg termini ponderat A, en linterval comprs

entre les 7 h del mat fins a les 21 h del vespre, representatiu dun any i definit en
la norma ISO 1996-1 i ISO 1996-2.
b) Le s el nivell sonor mitj a llarg termini ponderat A, en linterval comprs
entre les 21 h del vespre fins a les 23 h de la nit, representatiu dun any i definit en
la norma ISO 1996-1 i ISO 1996-2.
c) Ln s el nivell sonor mitj a llarg termini ponderat A, en linterval comprs
entre les 23 h de la nit fins a les 7 h del mat, representatiu dun any i definit en la
norma ISO 1996-1 i ISO 1996-2.
on:
Al dia, corresponen 14 hores; al vespre, 2 hores, i a la nit, 8 hores.
Un any correspon a lany considerat per a lemissi de sons i a un any mitj pel
que fa a les circumstncies meteorolgiques.
El so que es t en compte s lincident, s a dir, no sinclou el so reflectit en el
parament vertical.
2. ndex de soroll en el perode nocturn Ln
Ln s el nivell sonor mitj a llarg termini ponderat A, en linterval comprs entre
les 23 h de la nit fins a les 7 h del mat, representatiu dun any i definit en les normes
ISO 1996-1 i ISO 1996-2.
on:
La nit dura 8 hores, dacord amb la definici de lapartat 1.
Un any correspon a lany considerat per a lemissi de sons i a un any mitj pel
que fa a les circumstncies meteorolgiques.
El so que es t en compte s lincident, s a dir, no sinclou el so reflectit en el
parament vertical.
3. ndexs de soroll suplementaris
A ms dels ndexs Lden , Ln i quan sescaigui Ld i Le, pot ser convenient usar altres
ndexs de soroll amb els valors lmit corresponents, com ara el nivell sonor mxim
LAFmax, o correccions de nivell Ki quan el soroll cont components tonals emergents,
components de baixes freqncies o components impulsius.
(09.313.098)
Disposicions

Norma Catalana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Norma Catalana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

85734

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Finalment, cal la coordinaci entre les diferents administracions pbliques que

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

i la correcci. Aquesta distinci es trasllada a lmbit de les poltiques que shan

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

de 28 de juny, es procedeix a ladaptaci dels annexos daquesta Llei, que consten

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

2. Sexceptuen de laplicaci de lapartat anterior els treballs davaluaci del soroll

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Es modifiquen els apartats a), b) i c) de lannex 1 del Decret 245/2005, de 8 de

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

3. Safegeix un nou article, el 25 bis, al Decret 289/2006, de 4 de juliol, amb el

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

envolupament i lexecuci de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

l) Perode davaluaci: perode temporal al qual sha de referir lavaluaci acstica

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

7. Declarar una zona despecial protecci de la qualitat acstica (ZEPQA) en les

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

resultin econmicament proporcionades, i cal prendre en consideraci les millors

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

qu per les seves singularitats caracterstiques es considera convenient de conservar

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

qu se sobrepassin els valors lmit dimmissi en lambient exterior corresponents

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

2. Els mapes estratgics de soroll shan de revisar i, si escau, esmenar, cada 5

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Preservaci, recuperaci i millora de la qualitat acstica

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Objectius de qualitat acstica del territori

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 5506 16.11.2009