La Valncia de Vicent Andrs Estells

Mirada dun poeta

Disseny de la ruta, selecci de poemes i text dIsabel Any Andrs

Fotografies de Mateo Gamon

 de les poesies: els editors i els hereus de lautor

dels textos: Isabel Any Andrs
de les fotografies: Mateo Gamon
de ledici: Acadmia Valenciana de la Llengua
Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua
Avinguda de la Constituci, 284. 46019 Valncia
avl@gva.es - www.avl.gva.es
Disseny i maquetaci: Vctor Ballester
Impressi: Fernando Gil, SA
ISBN: 978-84-482-5790-3
Depsit Legal: V-3322-2012

La Valncia de Vicent Andrs Estells

Mirada dun poeta

Disseny de la ruta, selecci de poemes i text dIsabel Any Andrs

Fotografies de Mateo Gamon

La Valncia de Vicent Andrs Estells. Mirada dun poeta

pretn oferir-nos una nova visi duna ciutat no sempre
ben coneguda, on els versos del poeta es transformen
en imatges que ens illustren situacions, ancdotes i
histries viscudes.
Litinerari engloba en un mateix projecte diferents
tipus dexpressions artstiques, com sn larquitectura,
lescultura, la pintura i la poesia. Pretn ser una via
interessant daproximaci a la histria, la cultura i el
patrimoni valenci a travs de les paraules del poeta. Tal
com va deixar escrit:
Magradaria escriure la guia de Valncia.
Jo no assenyalaria, com ho fan, llocs illustres,
monuments impassibles, les pedres en cos i nima,
els llibres que tragueren de Sant Miquel dels Reis,
lamable biblioteca llatina del Magnnim,
sin els recomanables llocs on tant ens volgurem.1

1 Llibre de meravelles. Ed. 3i4, Valncia, 1976, p. 31.

CONTINGUT DE LITINERARI
1/
2/
3/
4/
5/
6/
7/
8/
9/
10/
11/
12/
13/
14/

Plaa de lAjuntament
La Llotja, Sant Joan del Mercat i el Mercat Central
Plaa de la Reina (la Seu, el Micalet i Santa Caterina)
Casa dAusis March
Carrer del Miracle
Banys de lAlmirall
Sant Esteve
LAlmod
Plaa de lAlmoina
Plaa de la Mare de Du
Carrer dels Cavallers
Portal de la Valldigna
Torres dels Serrans
Convent del Carme

1/ Plaa de lAjuntament
s el punt neurlgic de la ciutat. Durant el segle xx ha
canviat de nom en diverses ocasions: en la Repblica
sanomenava plaa dEmilio Castelar; desprs, durant
la dictadura, pass a ser plaza del Caudillo; en lpoca
de la transici democrtica, que s la que ara ms ens
interessa, va rebre el nom de plaa del Pas Valenci,
fins al 1987, en qu fou substitut pel de plaa de
lAjuntament.
El nostre itinerari comena ac, ja que aquesta plaa
fou un punt de confluncia per al nostre poeta i per a
la seua generaci.
Vicent Andrs Estells va mantindre una grata amistat
amb el llibreter Francesc Dvila, que regentava una
llibreria la llibreria Dvila situada al passatge de la
Sang, al costat de la plaa de lAjuntament.
A ms, Vicent va ser una persona polifactica, que va
entrar a treballar al diari Las Provincias lany 1948
fent tasques de diversa ndole. Una destes tasques el
va portar a conixer la que seria la seua dona, Isabel,
quan treballava com a volant a lAjuntament de
Valncia.
Isabel el va acompanyar tota la vida i el seu amor
per ella va inspirar molts dels seus versos. Per aquest
motiu dediquem el primer punt del nostre itinerari
a Isabel.

Sonata dIsabel
He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la calligrafia
he vist enll, damunt duna tauleta
que hi ha al rac del nostre menjador,
entre papers i llibres que mestime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, felios dun amor,
i ms enll les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltssim,
el cos esvelt, com un cnter de Nquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
Mha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortutes sllabes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo tevoque i et mire
aquell instant de lany 48.
Tu vares fer que cregus altre cop
i mhas donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.

Aquesta nit the mirat novament.

Et tinc i et veig com et vei el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de sllabes de vidre.
Al demat potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des dell brisa i colomes.
Creix el mural de cal i de coets,
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que sens enduu plegats.
Secret amor, estendard llumins,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge dun pas
que havem creuat, estimant-nos moltssim,
des dAlacant a Castell, amb els ulls
plens duna llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de Valncia
passen amants que es besen a la boca,
amb molt damor presos per la cintura,
atarantats duna olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverncia
el posar en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el cam.
Sonata dIsabel. Obra completa, vol. 10. Ed. 3i4, Valncia, 1999, pp. 185-186.

2 / La Llotja, Sant Joan del

Mercat i el Mercat Central
La plaa del Mercat s un punt de referncia per a la
vida quotidiana dels valencians des del segle xv, i abans
fins i tot, ja que el rei Jaume I don llicncia a la ciutat
perqu shi celebrara un mercat setmanal cada dijous
i una fira anual durant la primera quinzena dagost.
Aix explica el seu nom i el fet que shi construren
tres edificis emblemtics, com sn lesglsia de Sant
Joan del Mercat (segle xiv, reconstruda en el xvii),
la Llotja de Mercaders (segle xv) i el Mercat Central
(segle xx).
Situats en aquest punt podem visualitzar el segent
poema, que ens parla de la quotidianitat de la gent, els
seus oficis i les seues converses, tot envoltat de les veus
dels bars, lolor doli fregit, les parelles damants o els
hmens carregant camions, i sempre amb la imatge
de les llargues cames plenes de dignitat de la seua
estimada Isabel.

No escric glogues
No hi havia a Valncia dos cames com les teues.
Dolament les recorde, amb els ulls plens de llgrimes,
amb una teranyina de llgrimes als ulls.
On ets? On sn les teues cames tan adorables?
Recrrec lAlbereda, aquells llocs familiars.
Creue les nits. Evoque les baranes del riu.
Un cadver verds. Un cadver fosfric.
Lespectre de Francisco de la Torre, potser.
No hi havia a Valncia dos cames com les teues.
Llargament escriuria sobre les teues cames.
Com si anasses per laigua, entre una aigua invisible,
entre una aigua clarssima, venies pel carrer.
La carn graciosa i fresca com un cnter de Serra.
I jo tevoque dreta sobre les teues cames.
Carregaven els hmens els ventruts camions.
Venien autobusos de Gandia i Paterna.
Eixien veus dels bars, lolor doli fregit.
Tu venies solemne sobre les teues cames.
Oh la solemnitat de la teua carn tendra,
del teu cos adorable sobre les llargues cames!

Carrer avall, venies entre els solars, els crits,

els infants que jugaven en eixir de lescola,
la dona arreplegava la roba del terrat,
lhome recomponia lentament un rellotge
mentre un amic parlava dels seus anys de pres
per coses de la guerra, tu venies solemne,
amb ms solemnitat que el crepuscle, o amb una
dignitat que el crepuscle rebia de tu sola.
Tota la majestat amada del crepuscle.
No hi havia a Valncia dos cames com les teues,
amb la viva alegria de la virginitat.
Sempre venies, mai no arribaves del tot,
i jo et volia aix, i jo ho volia aix:
nasqu per aguardar-te, per veure com venies.
Intilment recrrec els crepuscles, les nits.
Hi ha els hmens que carreguen lentament camions.
Hi ha els bars, loli fregit, les parelles damants.
Jo recorde unes cames, les teues cames nues,
les teues llargues cames plenes de dignitat.
No hi havia a Valncia dos cames com les teues.
Un cadver verds, un cadver fosfric
va tocant les anelles, va preguntant per tu.
Es desperta Ausis March en el vas del carner.
Jo no s res de tu. Han passat segles, dies.
Intilment recrrec Valncia. No escric glogues.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, Valncia, 1976, p. 23.

3 / Plaa de la Reina (la Seu, el Micalet

i Santa Caterina)
A la plaa de la Reina trobem edificis tan importants
com la Catedral, amb la seua imponent porta barroca,
el Micalet i Santa Caterina. Ac conflueixen carrers
recorreguts tantes vegades per Vicent i presents en els
seus versos, com sn el carrer de la Pau, de la Mar, de
Cabillers, del Micalet, de Sant Vicent Mrtir i de Santa
Caterina.
Un dels seus primers passejos per la ciutat ens el narra
el mateix autor en les seues memries:
La meua tieta Milagros porta molt ms de mitja vida al nostre
costat. [...] I recorde que fou ella qui em va agafar un jorn jo era
el seu xatet, segons expressi della i vaig conixer, per dintre, les
Torres de Serrans, el Miquelet, la casa on va nixer Sant Vicent
Ferrer, i tants llocs de la ciutat de Valncia que tan sols per ella
conec.2
En aquest cas, el poema escollit ens situa en la pell del
ciutad annim que lluita diriament per tirar avant,
un entre tants com no aguarden i lluiten.

Teoria i prctica de la flor natural (I)

Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, treballen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, badallen.
Un entre tants.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, gemeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, sofeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i preguen.
Un entre tants.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, barallen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i tallen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.

La parra boja. Ed. Empries, Barcelona, 1987, p. 95.

Un entre tants.

El meu ofici s lalegria,

siga de nit, siga de dia.
El meu ofici s el dolor.
Sen puja la malenconia.
com una parra per lamor.
Un amor fosc i fundador,
larbre del salm i lenergia,
lhome honest i treballador.
Un vent els arbres empenyia.
El meu ofici s lalegria,
el meu ofici s el dolor,
siga de nit, siga de dia,
la sang vessada, un esplendor,
romput, el tel de lelegia.
Si la profecia es complia
o no es complia, sols lamor,
un fosc amor treballador,
siga de nit, siga de dia,
lamor o un odi fundador.
Un entre tants com no aguarden i lluiten.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com no dormen i guaiten.
Un entre tants.

Si lamor rebentava les venes,

si lamor, si la por, si les penes,
ja ni lliris, ni nards, ni assutzenes.
Un entre tants.
Un entre tants com trencaven els cants.
Un entre tants entre fries i espants.
Un entre tants entre tots els amants.
Un entre tants.
Si lamor era grcil com lala,
si la vida era bona, era mala,
si el sospir, si el sonet, si la bala.
Un entre tants.
Un entre tants com es oren damor.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com carreguen els morts.
Un entre tants.
Un entre tants, en un lloc de la Terra.
Lhome ha arribat als voltants de la Lluna
i nha transms les imatges la tele.
Un astronauta llegia uns versicles.
Sobre la taula hi havia residus
de ladorable sopar en famlia.

Un entre tants, en un lloc de la Terra.

s el meu lloc i s el lloc on els meus
treballen, lluiten, esperen i blasmen,
fan els seus fills, descabdellen, cabdellen.
Res no hi ha clar, com no hi ha res de fosc,
tot es baralla, es desf i es ref.
Resta la Lluna, lenigma. Lenigma?
I el cor hum? Nhi ha transplants, com sabeu.
El vell amor, insondable, terrible,
i al capdavall els versicles solemnes,
aquells fragments que ning no desxifra
duna manera, direm, plausible.
Hi ha morts que viuen i donen la m,
tenen a punt una frase oportuna
i saben dur una vida discreta,
sense cridar en res latenci,
morts que ning no sabr que sn morts
i van a missa de dotze els diumenges.
Ac em pariren i ac estic.
I com que em passen certes coses,
ac les cante, ac les dic.
Ac em pariren, ac estic.
Ac treballe i done besos.
Ac agonitze i ac em ric.
Ac defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ac em pariren i ac estic,
pobre de bns i ric de dies,
pobre de versos, dafanys ric.
Cante lamor i les parelles
que viuen, beuen i sen van.
Cante un amor de contraban.
Cante lamor, cante els amants.
No s tampoc si a sn cants.
Dic les coses que vnen, van,
tornen un dia, altre sen van,
lesperana de contraban.
s com un ball, inefables els girs.
s com un ball on sofeguen els tirs.
s com un ball ple de nacre i sospirs.
s com un ball.
s com un ball duna cauta nuesa.
s com un ball duna rosa despresa.
s com un ball, savis girs, sense pressa.
s com un ball.
s com un ball, la decncia coberta.
s com un ball en la terra deserta.
s com un ball, ningun mort no es
desperta.

s com un ball.
s com un ball, una brisa, un al.
s com un ball que una pena sost.
s com un ball o mortal minu.
s com un ball.
Hi ha la fam, la precarietat,
com hi ha els sermons i hi ha el pecat
i les notes de societat.
Pot seguir, ben plcid, el ball.
Pot cantar, matiner, el gall.
No ens ha faltat cap de detall.
Lhonesta joia dels promesos,
ben mirats, indistints, els besos,
i creix el ventre de tres mesos.
Sarreglar tot, a la fi.
Pot seguir ara el ball, ac.
Perqu el fill ser setmes.
Hi ha, sobretot, lhonestedat.
Hi ha les obres de caritat
I les notes de societat.
Un entre tants,
entre afanyosos
i bruts treballs.
Un entre tants.

Un entre tants,
mira lencesa
flor dels amants.

A lendem ser partera,

mes sempre es troba la manera
dencobrir-ho, si es considera.

Meditaran el passat de la ptria.

Prepararan el futur de la ptria.
Bella s la vida.

Un entre tants.

Lamor s com una llepassa.

Puja per les cames, passa,
ompli un ventre com una casa.

Inventaran lamistat i lamor.

Es guanyaran dignament el seu sou.
Bella s la vida.

Vigilant la dilataci,
creix en un got, en un rac,
una rosa de Jeric.

Es trobaran sols al mig de la vida.

Com si no hagus existit res abans.
Bella s la vida.

Ai gloris Sant Ramon Nonat!

Sols us demane que al remat
ixca tan dol com ha entrat.

I ploraran vanament una nit,

i no entendran res de res en la vida.
Bella s la vida.

Un entre tants,
irat i tendre,
belligerant.
Un entre tants.
Un entre tants,
duia el dolcssim
pit tatuat.
Un entre tants.
Un entre tants
dobscura lluita,
dafany constant.
Un entre tants.
Un entre tants
com lluiten, moren,
amants, amants!
Hi ha la sang, densa, en una allau.
Hi ha el calendari, com hi ha el frau.
Hi ha lEpstola de Sant Pau.

Creixen els fills, el futur de la ptria.

Carn de can quan la ptria ho demane.
Bella s la vida.
Ballen els fills la tarara vernacla.
Una mesquina i amable buclica.
Bella s la vida.
Creixen els fills; sens en van de les mans.
Mengen ous durs enramats amb sal.
Bella s la vida.
Ells lluitaran per la ptria i la pau.
Duran les mans totes brutes de sang.
Bella s la vida.

Creixen els fills, creix lamor, creix la vida.

No hi ha per qu recelar ni patir.
Bella s la vida.
Canten lalegre tarara vernacla.
Em trencars un ou dur en el front.
Bella s la vida.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, Valncia, 1976, pp. 11-20.

4 / Casa dAusis March

Lobra dAusis March va ser sempre un punt de
referncia per a establir les bases de lobra del nostre
poeta. En els poemes de Vicent trobem citats ara i
ads els seus versos. Per a alguns estudiosos, Vicent
Andrs Estells s el millor poeta valenci des
dAusis March i, en certa manera, March va ser en
la seua poca el que Estells en la nostra. En el poema
segent s ben present el respecte que Vicent sentia
pel millor poeta del Segle dOr valenci.

Ac
Deixant amics e fills plorant entorn.

Ausis March
Ac estigu la casa on visqu Ausis March.
Dac el tragueren, mort, amb els peus per davant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaa de lAlmoina. Penses els darrers anys
dAusis March, perplexe amb la vivacitat
dels poetes locals, de lHorta de Valncia.
Jo sc aquest que em dic... Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I sen tornava a casa, irritat, en silenci,
barallant lepigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el mn.
Jo sc aquest que em dic... Agafats de les mans,
vrem llegir la lpida. I segurem, desprs,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabillers, la Plaa de lAlmoina.

Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura

dAusis; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pint Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les Avellanes.
Ac estigu la casa on visqu Ausis March.
Ac, de cos present, estigu Ausis March.
De cos present. Jo sc aquest... Un sagrist
de la Seu em contava com referen el cos
dAusis, amb fils-ferro, enllaant trossos dossos.
Un migdia de llum exasperada, anrem
a Beniarj; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles runes.
Creurem en silenci les runes, pensrem
Ausis March all, lesclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornrem desprs
a Gandia; tu duies les flors en una m.
En eixir de Gandia les llanares a laire,
a laire de Gandia i de Tirant lo Blanc.
Jo sc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
la Plaa de lAlmoina. La teua m en la meua
com un grapat de terra, arrelats lun en laltre.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, Valncia, 1976, pp. 73-74.

5 / Carrer del Miracle

Estells prov duna famlia de forners i al llarg dels
seus versos podem comprovar la influncia que tingu
aquest fet per a ell. Hi juga un paper molt important
son pare, Vicent, que treballava de paler en un dels
forns de la famlia i que enseny lofici de forner al seu
fill:
El meu pare, possiblement aix, es va iniciar en lofici de forner. Amb
el temps fou un paler de molta nomenada: danomenada, fins i tot,
comarcal. 3
La figura de Nadalet, el seu avi, tamb queda
reflectida constantment en els seus escrits.

3 Tractat de les maduixes. Ed. Empries, Barcelona, 1985, p. 19.

Lofici
Lo jorn sencer tostemps sospir.

Joan Timoneda
Venies duna llarga famlia de forners
i a tu tagradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una rpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garb,
pujar a lalcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
I alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li crixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres lofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens lenyorana.
Una amarga enyorana per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell rpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
All que ms tagrada, don et vnen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.
Llibre de meravelles. Ed. 3i4, Valncia, 1976, p. 93.

6 / Banys de lAlmirall
Formen part de la trama urbana de Ciutat Vella. Construts
al segle xiv, seguint larquitectura islmica, i utilitzats fins al
xx, van ser uns banys de carcter popular grcies als quals
podem conixer una part del que va ser la vida quotidiana
dels habitants menys afavorits de la ciutat durant aquests
segles.
Es tracta dun punt important en el nostre itinerari, encara
que no ho semble a primera vista. Estells va ser una persona
molt culta, que va comenar la seua formaci de manera
quasi autodidacta, llegint una gran quantitat de llibres
que li proporcionava un ve de Burjassot que possea una
biblioteca ben abastida. Ms tard, va estudiar periodisme
a Madrid i va continuar la seua formaci. Va ser un gran
amant de la cultura, lescriptura, larquitectura, lescultura,
la pintura, el teatre, la msica, el ballet, la filosofia, i un
llarg etctera que es troba present, de maneres diverses, en
els seus versos. I al mateix temps la seua vida va ser una
contnua presa de conscincia.
No podem, per tant, passar per davant dels banys de
lAlmirall sense fer una parada en el nostre itinerari i sense
escoltar les paraules del poeta quan diu He proclamat un
propsit tena dsser Ning pels camins del meu poble,
perqu ell mateix es reconeix en el poble i s poble, un
poble que t una llarga histria que es pot llegir a travs de
la trama urbana de la ciutat de Valncia.

Jo no enganye
Jo sc ning, i Ning manomene.
Ho he dit mai ning no em va fer cas.
He proclamat un propsit tena
dsser Ning pels camins del meu poble.
La meua veu sextingir en la pols.
La meua veu ser pols i sols pols.
Perdurar tan sols all que diu.
I diu, noms, la voluntat dun poble.
Poble sotms, sacrificat, sofert!
Parle per tu, ara intente parlar
per tu noms, excloent la possible
proclivitat a vanitats presumptes.
Jo sc Ning, i Ning manomene.
Potser ms clar, o ms obscur encara:
em reconec en el poble i sc poble.
Poemes preliminars. Ed. Moll, Manacor, 1983, p. 17.

7 / Sant Esteve
Aquesta s una de les primeres esglsies erigides desprs
de la conquesta cristiana a mans de Jaume I, construda
sobre una de les mesquites de la ciutat musulmana. A
linterior hi trobem la pica baptismal de sant Vicent Ferrer
i sant Llus Bertran, lloc elegit per Vicent Andrs Estells
per a batejar els seus tres fills, els hereus daquest assaig de
testament que duu per ttol Preocupacions.

Preocupacions
Ara que estic tranquil, vull fer el testament.
Magradaria escriure un text, com jo, cansat.
Pensava: En arribar a casa, agafar
uns papers i la mquina i far testament,
amb una prosa lenta, puntual, acurada,
amb una voluntat dorde quasi domstica,
amb un to negligent i fred, impersonal,
sense arribar a certes macabres menudncies,
passant per certs aspectes necessaris de pressa.
I he pensat el principi: Fills meus, el pare vol...

Ests al llit, contemple, amb els ulls plens de llgrimes

(sempre memociona imaginar-me mort,
o ms b poc abans de morir-me, quan ja
s positivament cert que vaig a morir-me
i em restaran de vida deu o quinze minuts),
les ntides parets de la clnica, veig
els llenols impecables, escolte la remor
innocent de larbreda, els anyells tarda avall,
els lbers a la vora del cam dAlgirs.
Fills meus, el pare vol... Com es fa un testament?
Qu es diu i qu no es diu? Ha cantat, al corral,
un gall; en una cuina han obert una aixeta
i est omplint-se un poal; el rellotge de casa,
a darrere de mi, fa un enrenou de guerra.
Com es fa un testament? Magradaria dir:
A tu, fill meu, et deixe el Danubi, i a tu
el Tber, filla meua. I en record de la vostra
germana, que s al cel, tindreu sempre geranis
al balc. Bona nit. Fins dem, si Du vol.

Lofici de dem. Ed. Moll, Mallorca, 1972, pp. 80-81.

8 / LAlmod
Aquest edifici, construt sobre una part de lalcsser
islmic, va ser utilitzat durant segles per a emmagatzemar
blat, igual que les sitges del poble natal del poeta, Burjassot,
que van servir de suport quan les installacions de Valncia
resultaren insuficients a causa de la creixent poblaci.
LAlmod est situat a la plaa de Sant Llus Bertran, al
costat del palau dels Escriv i de la casa natal de sant Llus
Bertran. Un lloc tamb present en els versos dEstells.
Reprenent el poema Preocupacions, dediquem aquest
punt del recorregut a la seua primera filla, Isabel, que va
morir als tres mesos de vida. Aquest fet el va acompanyar
tota la vida i el va portar a escriure dos llibres de versos: La
nit i Primera soledad.
El poema triat posa de manifest la tristesa i desesperaci de
qui perd un fill.

Can de perdona aquell que no duu

Per no tenir no tenia
ni tan sols una set daigua.
Per duia en els seus ulls
un estel per on anava.
Per no tenir no tenia
ni una amiga ni una llntia.
Per duia en el seu front,
com un estel, una llgrima.
Criatura, filla meua,
el mn t la fel amarga.
Mai no perdona a qui duu
com un ram una esperana.
I quan la nit arribava
i no sabia on anava
Duia en el front una llgrima
i en el cor una set daigua.
Balan de la Mar. Obra completa, vol. 4. Ed. 3i4, Valncia, 1978, p. 160.

9 / Plaa de lAlmoina
En poca medieval, en aquesta plaa es repartia menjar i
almoina entre els ms necessitats. LAlmoina era en una
instituci de carcter benfic.
A travs duna estructura de cristall coberta amb una fina
lmina daigua, podem veure davall de la plaa les restes de
la ciutat romana de Valentia. Entre les restes arqueolgiques
hi ha vestigis que van des del segle ii fins al xiv.
La plaa es troba al cor de Ciutat Vella i t accessos a tres
edificis importants: el palau Arquebisbal, la Baslica i la Seu.
El poema seleccionat per a aquest punt ens fa rememorar
certes situacions viscudes per tots nosaltres com a animals
de records que som.

Dem ser una can

Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat.

Pere March
Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, lhora descriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sin els versos solemnes solemnes? del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vreu fer gens de cas, est clar;
i evoques lAlbereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota Valncia en flames la nit de Sant Josep
mentre fieu lamor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glria dunes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.
Llibre de meravelles. Ed. 3i4, Valncia, 1976, p. 26.

10 / Plaa de la Mare de Du
A la plaa de la Mare de Du de la Verge o de la Seu,
cor de la ciutat durant segles, hi trobem edificis com el
palau de la Generalitat, la Seu i la Baslica de la Mare de
Du dels Desemparats. Fins al segle xix tamb albergava
lAjuntament o Casa de la Ciutat.
El lloc escollit per al cant de Vicent a Valncia s aquesta
plaa tan cntrica de la ciutat sota la mirada atenta de la
representaci allegrica del riu Tria i les huit squies que
reguen la seua horta. Es tracta dun cant humil, cast, que
vol evocar la Valncia dels morts i dels vius; en definitiva,
dels valencians.

Cant de Vicent
...a unes tres milles de la mar, a la banda
occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual
hi ha cinc ponts...

Sir John Talbot Dillon
Pense que ha arribat lhora del teu cant a Valncia.
Temies el moment. Confessa-tho: temies.
Temies el moment del teu cant a Valncia.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar duna manera humil,
amb castedat direm. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves crixer com un crepuscle.
Arribava la nit, no escrivies el cant.
Ms avant, altre dia, potser quan mhaja mort.

Potser en el moment de la Ressurecci

de la Carn. Tot pot ser. Ms avant, si de cas.
I el tema de Valncia tornava, i se nanava
entre les teues coses, entre les teues sllabes,
aquells moments damor i aquells moments de pena,
tota la teua vida sin tota la vida,
all que tu saps de fonamental en ella
anava per Valncia, pels carrers de Valncia.
Modestament diries el nom dalgun carrer,
Pelayo, Gil i Morte... Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc ms,
i ja tindries tota Valncia. Per a tu,
Valncia s molt poc ms. Tan ntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada tamb!
Els carrers que creuava una lenta parella,
els llargs itineraris daquells dies sense un
cntim a la butxaca, algun antic caf,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora...
La casa que estrenreu en estrenar la vida
definitivament, lalegre venat.
El metge que buscveu una nit a deshora,
la farmcia de gurdia. Ah, Valncia, Valncia!
El naixement dun fill, el poal ple de sang.
Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ac, enll veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.

De bon mat arribaven els lents carros de lhorta.

Els xiquets van a escola. Sescolta la campana
vena de lesglsia. El treball, el tena
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,
des que et varen parir un dia a Burjassot:
com mamares la llet vares mamar lidioma,
dit siga castament i amb perd de la taula.
Ah, Valncia, Valncia! Podria dir ben b:
Ah, tu, Valncia meua! Perqu evoque la meua
Valncia. O evoque la Valncia de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valencians?
Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa lmfasi.
Lmfasi ens ha perdut freqentment els indgenes.
Ms avant escriurs el teu cant a Valncia.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, Valncia, 1976, p. 58.

11 / Carrer dels Cavallers

Al carrer dels Cavallers, que enllaa la plaa del Tossal
amb la de la Mare de Du, es concentraven la majoria
dhabitatges dels nobles del pas, i actualment encara shi
poden observar diversos palaus.
Estells va ser capa de plasmar infinitat dhistries en els
seus poemes simplement recorrent i descobrint cada rac
daquest carrer nic.
El poema segent ns un bon exemple, ja que posseeix una
musicalitat singular i enigmtica que ens mostra la trama
urbana de la ciutat.

Cos mortal
Si com aquell que s jutjat a mort.

Ausis March
Trinquet dels Cavallers, La Nau, Bailn, Comdies,
Barques, Trnsits, En Llop, Mar, Pasqual i Gens,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Merc, Lope de Vega, Colom, Hernn Corts,
Trenc, Ciril Amors, Pelayo, Campaners,
Palau, Almirall, Xtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, lAlbereda, Correus,
Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Masc, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
dArag, dels Serrans, de Sant Josep, de lngel.
I lAvenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, Valncia, 1976, p. 55.

12 / Portal de la Valldigna
Obert al segle xv sobre la muralla rab, separava la ciutat
cristiana de la moreria. En aquest portal, que va rebre el nom
del monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la
Valldigna), hi trobem una reproducci dun retaule dedicat
a la Mare de Du en qu es representa el rei Jaume II en lacte
de fundaci del monestir de la Valldigna.
En el segent poema, que forma part del Mural del Pas
Valenci, es fa referncia al portal de la Valldigna entre
altres llocs de la ciutat que el poeta recorre amb els records
i, sobretot, amb lamor i la tendresa vers la seua muller. s la
ciutat vista amb els ulls dun enamorat, dun enamorat de la
seua dona i de la seua ptria.

VIII (fragment)
Em permetreu, encara, un orgull personal.

he estat pobre.
a mha deparat, passats mesos i llgrimes,

moltes fondes felicitats.
ara com ara em veig al costat duna dona,

filla, com jo, del poble,

nascuda a gandia,
pels carrers de valncia en uns passeigs interminables.

me lhe estimada molt.
me lestime molt ms que els versos de virgili o horaci,
criatures secretes que em proporcionaven alegria.

viem davallar el crepuscle.

es despenjava des de les teulades,

queia sobre els balcons,
enterbolia uns vidres.

ens estimvem molt, tots dos.

havem robat uns gesmils en passar per un hort.

viem la lenta arribada de la nit,

la lenta instauraci de les penombres
per damunts els camps de patraix,
per sobre les moreres i als canyars.
ens sentem ms pobres, infinitament pobres,
per ms junts que mai, solidaris com mai,

lun al costat de laltre,

les pupilles enceses.
el miquelet tenia, al capaltard,

tmides vermellors de gerani,

una rosa incipient.
lalbereda de la postguerra era trista,

de condons i ferocitat dabraades,

per la redimia aquell moment
que projectava, ntides, contra el cel, les torres,

els campanars,

la humilitat dels dies de pa escs

i cap de llibertat
vistos des de les baranes brutes del riu.
he viscut al centre del poble i confs amb el poble,
un entre tants, com vaig dir, i ara ho canten,
el fet ms llumins de la meua existncia
s haver conegut aquesta dona que encara macompanya

amb el seu silenci i la seua conformitat,
i haver creuat, amb ella, els carrers de valncia,
aquells dies de festeig i projectes que mai no shan acomplit.
com si fos per a ella ara escric aquest cant,

com, arribats certs dies,
no li podia regalar altra cosa que un sonet, una dcima,

o el furt breu dun gesmil.
no em priveu, us ho pregue, daquesta humil illusi.

cansats danar amunt i avall,
viem com sencenien els llums darrere els vidres.
pensvem els amables interiors dun amor confortable,

premem els nostres cossos
i seguem, encara, cap a casa, vers el sopar indigne.
damunt la taula planava el llu duna bombeta nica,
com penjada, com morta, com trista sucida,
a lextrem del llarg fil amb cagades de mosques.
ho recorde sense ira. ho recorde amb amor i enyor.

era la meua joventut.

era la nostra joventut.
mhe proposat narrar-ho tot perqu s aix com vaig pujar,
amb la m duna dona dins la meua com un ocell mullat,

el pedregs altar de la Ptria,
com pujarem el montg, el penyagolosa, el mondver, la serra

de la mariola, sant miquel de llria.
lamor em va significar el coneixement humil de la ciutat,

cap del vell regne perdut

I centre del Pas.
jo arribava dun poble, burjassot, de carrers agranats i arruixats
que mai no es va refer de lespant de la guerra.
daquell regne dels morts, els de la guerra i la postguerra,

jo vaig eixir, amb pas incert,


ple de besades i de nafres,

sense comprendre res ni entendre res,
i et vaig trobar a tu, oh esvelta filla de gandia,
que acabaves deixir tamb, no de les coves del parpall

o de les meravelles,

sin de les tristes coves de la guerra,

plena darraps secrets.
lun al costat de laltre vrem recrrer la ciutat.

de vegades no ens diem res.

tot ho haurien dit ausias march o ros de corella.

ens atur un espant davant certa casa del carrer de cabillers.

oh portal de valldigna.

i aquell carrer estret on va morir jaume roig,

les grgoles de la llotja.
com no the de recordar, com no he de fer-te un lloc

ac,

en aquest llibre,

isabel,

filla meua,

amarga i dola filla meua?

els lluminosos bodegons que enllestiries cada dia

mentre creixia el fill a les teues entranyes.
de nit,
ens arribava al llit, lluny, el requeriment de les sirenes del port
ens va durar molt poc lalegria del fill.
altra vegada, amb les mans buides, anvem per la vida.
per diem, invicte, el propsit de fundaci

i arribarien altres fills.
sols els demane als dus que em permeten acabar aquest cant

i morir-me primer que tu.
em donaria horror, el ms grans dels horrors, haver de perdre

la teua callada companyia,

la teua confiana,

el teu coratge.

ja no sabria viure sense tu.

aquesta s la primera vegada que ho declare.

et demane que em cregues
i implore als dus que accepten la meua petici.

ac, a valncia, vrem fundar la nostra casa.

i ara et veig amb el ventre inflat pel preny

com tornes del mercat

amb la cistella

feli de raves, de lletugues, de llimes, de bledes,
Mural del Pas Valenci, vol. i. Ed. 3i4, Valncia, 1996, pp. 23-27.

13 / Torres dels Serrans

Es tracta dun dels punts ms emblemtics de la ciutat
de Valncia. Juntament amb les torres de Quart, sn les
niques portes de la ciutat que queden en peu desprs de
lenderrocament de la muralla al segle xix.
Histric basti defensiu davant qualsevol assetjament a la
ciutat, les torres de Serrans shan fet servir tamb com a
pres i, durant la guerra civil de 1936-1939, com a refugi
protector duna part del patrimoni material de la ciutat.
En lactualitat sn una de les meravelles de qu gaudeix la
capital, ja que shan convertit en un dels principals elements
datracci turstica de la ciutat.

Aquestes torres van ser un lloc de pas, dentrada i eixida a

la ciutat de Valncia. A travs de les seues portes hi entraven
la informaci i les mercaderies i, tamb, moltes esperances i
illusions. Aplegats a aquest punt, on estem quasi finalitzant
el nostre itinerari, el poema escollit s la Can de la rosa
de paper.

Ella volia una rosa,

i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Can de la rosa de paper

Homenatge a Jos Mart.

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper,
dun paper vell de diari,
dun diari groc del temps.

Passaren hivern i estiu,

la primavera tamb,
tamb pass la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i lenterraren desprs.

Per al carrer on vivia,

per en el poble on visqu,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
per molt secretament.
I de m en m shi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ning no va saber
qu tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia daquells dies
va manar lajuntament
que fos cremada la rosa,
perqu all ja estava b.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegu.
Va haver interrogatoris;
ning no en sabia res.
Per, com una consigna,
circula secretament
de m en m, per tot el poble,
una rosa de paper.

Taula parada. Obra completa, vol. 4. Ed. 3i4, Valncia, 1978, p. 153.

14 / Convent del Carme

Fundat al segle xiii, ledifici del convent del Carme s un
dels pocs conjunts monacals complets amb elements de
fundaci medieval que encara es conserven en territori
valenci. Larquitectura i els usos histrics del convent
del Carme illustren molt b la transformaci viscuda per
una ciutat desplendor medieval que ha anat evolucionat
fins a arribar al nostre flamant segle xxi. Entre els seus
interessants elements arquitectnics destaquen la sala
capitular, el refectori i el claustre gtic del segle xv, el claustre
renaixentista del xvi i la portada neoclssica del xviii.
En lactualitat aquest edifici s utilitzat com a espai
musestic, amb sales dedicades a exposicions de diversa
ndole que li donen vida i dinamisme.
Per a finalitzar el nostre recorregut podem gaudir de
larquitectura del convent del Carme de la m dels versos
segents, tantes vegades cantats per Ovidi Montllor:

Crema de Xtiva
XII
Maclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperana.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
magafe a tu, os que ms estimava
i cante el jorn del mat illimitat.
El clar cam, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net dest, la sendera de llum,
sempre, a la nit, illuminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

XIII
Sers el rent que fa pujar el pa,
sers el solc i sers la collita,
sers la fe i la medalla oculta,
sers lamor i la ferocitat.
Sers la clau que obre tots els panys,
sers la llum, la llum illimitada,
sers conf on laurora comena,
sers forment, escala illuminada!
Sers locell i sers la bandera,
lhimne fecund del retorn de la ptria,
tros esquinat de lemblema que puja.
Jo pujar piament els graons
i en arribar al terme entonar
el prec dels bns que em retornaves sempre!

Xtiva. Ed. Associaci dAmics de la Costera, Xtiva, 1980, pp. 67-68.

Bibliografia seleccionada de Vicent Andrs Estells

Lofici de dem. Mallorca: Moll, 1972.
Llibre de meravelles. Valncia: 3i4, 1976.
Balan de la Mar. Obra completa, vol. 4. Valncia: 3i4, 1978.
Taula parada. Obra completa, vol. 4. Valncia: 3i4, 1978.
Xtiva. Xtiva: Associaci dAmics de la Costera, 1980.
Poemes preliminars. Manacor: Moll, 1983.
Tractat de les maduixes. Barcelona: Empries, 1985.
La parra boja. Barcelona: Empries, 1987.
Mural del Pas Valenci, vol. i. Valncia: 3i4, 1996.
Sonata dIsabel. Obra completa, vol. 10. Valncia: 3i4, 1999.

Vicent Andrs Estells

Escriptor de lAny 2012