POAC LN Quin és el secret per tenir bona ortografia? Tenir bona ortografa sense esforg és facil si en domines el secret. Totes les persones amb bona ortografia fan el mateix: aixd és el que aprendras en aquest quadern. Saps quin és aquest secret? Molt senzill: VEURE les lletres de les paraules a la teva ment. Si. Totes les persones amb bona ortografa VEUEN al seu cap les paraules que volen escriure. El que fan és copiar les paraules que VEUEN a la seva ment! En canvi, intentar escriure sense errades ortografques, escoltant les lletres d’una paraula una a una, NO funciona. Escoltar els sons porta a cometre errors perqué hi ha lletres que no sonen (com ara la H) 0 que sonen igual entre elles (com les lletres V i B). El so no ens ofereix cap pista segura per escriure les paraules. No segueixis aquesta estratégia. Si et dius les paraules per comprovar-ne l'ortografia sempre t'equivocaras. El que has de fer és aprendre a veure les paraules a la teva ment. Veure les lletres a la teva ment és tan facil com recordar en Superman o el teu cognom: només és qestié d’aprendre'n el truc i practicar. Aquest quadern t’ajudara a fer-ho. Quan dominis aquest secret, de manera automatica, la teva ortografia millorara moltissim. Aquest quadern t’ajudara a aconseguir-ho. Quan ho hagis aprés, escriure sense errades sera tan senzill com copiar del teu cap! A més, un cop hagis fet aquest quader, veuras com aprofites qualsevol treball ortografic que facis posteriorment T’hi animes? Doncs, endavant!Cae LLY Avaluaci6 prévia: el teu punt de partida Amb aquest quadern, les teves errades ortografiques disminuiran entre un 50% i un 80%. Per comprovar-ho, farem una prova a I'inici del quadern i una altra al final. Primera part de la prova: dictat de les paraules més freqiients Demana a algt que et dicti 100 paraules a l'atzar de la pagina d’aquest quadern titulada “Les paraules que més errors generen en catala” (pagina 38). Després demana-li que te les corregeixi. Si, quan et dicten la paraula, no tens total seguretat quant a la seva ortografia, NO l’escriguis. Posa una ratlla en lloc seu. Aquest exercici serveix per veure el teu nivell inicial: si escrius sense estar-ne segur 0 segura, t'estaras enganyant. No t'amoinis: en acabar aquest quadern hauras millorat molt. 1. 15. 29. 2. 16. 30. 3. 17. 31. 4. 18. 32. } 5. 19. 33. 6. 20. 34, (iB 21 35. 8. 22. 36. 9. 23. 37. 10. 24. 38. 11. 25. 39. 12. 26. 40. 13. 27. 41. 14, 28. 42.tu punto de partida 43. 62. 81. 44. 63. 82. 45. 64. 83. 46. 65. 84. 47. 66. 85. 48. 67. 86. 49. 68. 87. 50. 69. 88. 51. 70. 89. 52. 71. 90. 53. 72. 91. 54. 73. 92. 55. 74. 93. 56. 75. 94. 57. 76. 95. 58. 77. 96. 59. 78. 97. 60. 79. 98. 61. 80. 99. 100. Quantes paraules has escrit correctament? En quantes t’has equivocat 0 no sabies? Aquest és el teu punt de partida pel que fa al vocabulari més habitual. Segona part de la prova: redaccié lliure Escriu una redaccié de més de 400 paraules (0 recull diversos textos breus que hagis escrit i que sumin aquesta quantitat de paraules) sense consultar el diccionari, copiar o preguntar sobre la seva ortografia. D'aquesta manera, quan te'l corregeixin, sabras el teu rivell ortografic actual. Pots fer-ho en un quadern a part. Per conéixer el tant per cent d’errades ortografiques, fes la seguent operaci6: (Nombre d’errades x 100) —— % d'errades ortografiques Nombre de paraules escrites Quin tant per cent d'errades ortografiques tens ara? Anims! Ja veuras que, quan acabis, hauras millorat molt!CCMA immer pas qué és la memoria visual? Quan recordem marques, personatges de pel- licules similars, fem servir la memoria visual. Per exemple, pots recordar l'aspecte de Tintin, de Mickey Mouse 0 el logotip d'una marca prou bé per dibuixar-lo en el requadre? Per dibuixar-lo, has fet servir la memoria visual. Ala vida quotidiana usem moltes vegades la meméria visual sense adonar-nos-en. Ara anem a.utilitzar la meméria visual de forma conscient per tal de millorar en ortografia. Ho farem en set passos al llarg d’aquest quadern: Primer: enfortirem la teva meméria visual. Segon: unirem la teva memoria visual a l'ortografia. Tercer: aprendras les paraules que més errades generen i aixi els teus textos milloraran molt. Quart: t’explicarem alguns trucs per millorar en ortografia durant la vida quotidiana. Cinqué: t’ajudarem a eliminar les errades del vocabulari que fas servir quan escrius pel teu compte. Sis@: tindras les normes ortografiques més fonamentals. Seta: faras una prova final que demostrara la teva millora. A partir d’aquest moment l’ortografia et resultara facil i aniras millorant amb cada classe de llengua.PISMO ALS Segon pe enfortir la teva MacNee MARIE Retalla les figures geométriques que trobaras més endavant (pagina 41). Demana a una persona que col- loqui dues figures damunt la taula i te les ensenyi. Mira-les fins que, en tancar els ulls, segueixis veient-les a la teva ment. Demana a la persona que les tapi i que et faci cine preguntes sobre elles. Practica aquesta activitat diversos dies fins que puguis veure facilment a la teva ment tres figures. Quan contestis bé totes les preguntes que et facin amb tres figures, pots passar al seglient exercici. Si t'atreveixes, fes-ho amb quatre figures i després amb més. Quin sera el teu récord? Exemples de preguntes que poden fer-te: Sobre la forma: Quina forma té la figura vermella? Quina forma té la figura que es troba primera? Quina forma té la figura que es troba entre el cercle i el triangle? Sobre els colors: De quin color és la primera figura? De quin color és el triangle? De quin color és la figura que hi ha entre el cercle i el triangle? Sobre el lloc que ocupen: En quina posicié es troba la figura vermella? En quina posicié es troba el cercle? En quina posicié es troba la figura que hi ha entre el cercle i el triangle?CNM) unir la memoria visual a les paraules Demana a una persona que et mostri una paraula de dues lletres. Mira-la fins que, en tancar els ulls, segueixis veient-la a la teva ment. Demana a la persona que la tapi i que et faci cinc preguntes sobre ella. Cal obligatériament que les dues primeres preguntes vagin en aquest ordre: 1. Lletreja la paraula comencant pel final. Exemple: Si, lletrejada des del final: i amb accent, essa. 2. Letreja la paraula comencant pel principi Exemple: Si, lletrejada des del principi: essa, i amb accent. 3. Les segiients tres preguntes s6n lliures. Exemples de preguntes que poden fer-te: Sobre el color: De quin color és la primera letra? De quin color és la lletra S? j Retalla les paraules amb lletres de colors que trobaras en aquest quademn (pagina 43). Sobre la posici6: Quin lloc ocupa la lletra S? Quin lloc ocupa la lletra vermella? Practica aquest exercici tants dies com calgui fins que puguis veure a la teva ment paraules de tres lletres sense dificultat. Quan siguis capac de contestar sense equivocar-te les preguntes sobre paraules de tres lle- tres, pots passar al segiient exercici. Si tlatreveixes, abans de passar al seglient exercici, fes el mateix amb paraules de quatre o més Iletres. Quin sera el teu récord?ICR Serco aN Quart pas: dominar el vocabulari habitual T’animem a dominar el vocabulari que produeix més faltes ortografiques: primer a través de quatre llistes que surten en aquest quadern, perd, després, estudiant els mots que tu escriguis malament en dictats, exercicis, redaccions i similars. Per fer aquesta feina, et proposem el segiien' 1. Un programa informatic i un sistema de sobres per memoritzar els mots. 2. Una série de técniques per estudiar les paraules. Sera una forma senzilla i sistematica de millorar la teva ortografia. www.edudigital.es t’ajuda a aprendre el vocabulari A www.edudigital.es trobaras un programa informatic per estudiar les paraules que trobaras a les llistes d’aquest quadem. Perd el programa té més vocabulari i, de fet, s’hi afegeixen noves paraules periddicament. . {fet d2nar dun Hoe 2 un alte Es un programa intel ligent: un cop t’hi has registrat, recorda la teva puntuacid i els mots que has fallat, de manera que te’ls pregunta més sovint. A més, pots personalitzar el programa afegint els mots que has fallat en qualsevol dictat, redaccié o similar i te'ls preguntara. D’aquesta manera, sera un programa totalment personalitzat! Milloraras rapidament!Afegir paraules amb Iletres dificils es [ 2) Selccon es ites ess ca aot}, coma mim na. ci tog Et recomanem un maxim de 20 minuts diaris, en dues tandes de 10 minuts. Pots usar aquest programa a l'ordinador, perd també a qualsevol tauleta o teléfon mabil: el programa viatja amb tu! El sistema dels quatre sobres Ir, Retalla les paraules per la linia de punts. 2n. Mira cada paraula, tanca els ulls i segueix veient-la en la teva meméria visual. 3r. Lletreja les paraules comengant pel final. 4t. Lletreja les paraules comencant pel principi. 58. Després prepara quatre sobres. Marca cada sobre amb un niimero: 1, 2, 31 4. 68. Guarda totes les paraules al sobre 1. Els altres sobres estan buits encara. 7@. Demana a algd que et pregunti les paraules o que te les dicti. 88. Deixa al sobre 1 les paraules que ignores 0 que, tot i haver-les encertat, no sabies amb total seguretat. 98. Guarda al sobre 2 les paraules que hagis encertat del sobre 1 i que sabies amb total seguretat. 108. Procura que et preguntin totes les paraules cada dia com a minim una vegada. 118. Quan et preguntin i sapigues les paraules del sobre 1, les hauras de posar al 2 per a la propera vegada que et preguntin. 128. Quan sapigues les paraules del sobre 2, les hauras de posar al 3 per a la propera vegada que et preguntin. 138. Les paraules del sobre 3 que t’hagis sabut hauran d’anar al sobre 4. 148. Alsobre 4 hi haura les paraules que ja domines. Aquestes paraules només te les pregunten un cop per setmana per garantir que no les oblides. 158. Si falles en una paraula de qualsevol sobre, hauras de col- locar-la al sobre 1 perqué torni a comengar el circuit. 168. Quan et quedin poques paraules als tres primers sobres, afegeix-ne de noves.Es important que estudis les paraules de cada sobre didriament, tal com them explicat: mirar-la, recordar-ne la imatge, lletrejar-la des del final i letrejar-la des del principi. En lloc de sobres també pots usar quatre pinces d’estendre la roba, quatre clips 0 altres objectes similars. sani 7 aan Técniques d’estudi Utils Aquestes técniques d’estudi et seran molt utils per dominar les llistes de vocabulari. Prova-les totes i escull les que et siguin més utils. Usa-les per aprendre’n el vocabulari. En el futur no les necessitaras, ja que, cada cop que vegis una paraula nova, la memoritzaras sense esfor¢. Peré fes-les servir fins que aix succeeixi, ‘També pots ampliar el teu vocabulari aplicant aquestes técniques en paraules que et cridin atencié en llegir un libre, en veure-les en un anunci, en llegir-les en un envas, etc. Les técniques: 1. Mirar la paraula sense dir-ne les lletres. Tancar els ulls i continuar «veient-la». 2. La mateixa técnica anterior, perd «veient» la paraula en el color que prefereixis. Vigila que faci contrast amb el fons i que es vegi clarament. Exemple: HORA 3. Imaginar escrita a Vaire la paraula, com si a l'aire hi hagués una pissarra invisible. 4, Imaginar la paraula escrita a Vaire i resseguir-la, també a laire, amb el dit index. 5. Escriure amb l'index la paraula a l'aire, com si laire fos una pissarra i el dit fos el guix. 6. Siuna paraula és massa llarga, marcar-ne la part dificil. Exemple: primavera 7. Una altra possibilitat és escriure’n imaginariament la part dificil en un color diferent. Exemple: coVa 8. Imaginar-te escrivint correctament la paraula en un concurs de televisié, mentre tothom t'aplaudeix. 9. Qualsevol de les anteriors, tot dient en veu baixa les lletres dificils. 10. Si una paraula s’oblida sempre, buscar-ne una altra de semblant que si es domini. Per exemple: tres troscavall cavaller cavalleria... 11. Fer families de paraule: 12. Fer un dibuix que ens recordi la letra. Exemple, bota (la b és una bota). 13. Si sovint no veus bé les imatges de les paraules, potser has d’aplicar canvis a ’hora de recordar-les. Prova a fer una imatge de la paraula més gran, imaginar-te que el sol la il- lumina i que té un fons blanc mentre que les lletres son negres. També te la pots imaginar una mica més a prop o més lluny, alla on la vegis millor. Prova els canvis anteriors amb la paraula TRAC. Ha millorat la imatge quan I’has visualitzat... més gran ? Si No | més il -luminada? si No amb un fons clar? Si No amb lletres negres? Si No més a prop? si No més lluny? si No Si has observat alguna millora, aplica-la a partir d’ara!vem FOTOCOPIABLE EI meu propi vocabulari No feu servir aquesta pagina fins que arribeu a la 34. Passeu a la pagina segiient.Vocabulari més habitual (1) Estudia la llista segiient. Quan ja la dominis amb la técnica dels sobres, passa a la llista ndmero 2. Si et costa veure les paraules a la teva ment, imagin més llum i escrites en negre sobre un fons clar. Ai sempre d’aquesta manera a la teva ment. -les més grans, més properes o amb $ veus millor? A partir d’ara, fes-ho ! seu/seva*: * Bé només porta accent quan significa “correctament”. Com a la frase: “Ho ha fet molt bé”. No porta accent quan és animal o nom de lletra. * La forma “meua” també és correcta. * La forma “seua” també és correcta.Vocabulari més habitual (2) Estudia aquesta llista. Recorda d’aplicar la técnica que hem explicat. També pots provar una altra técnica diferent: imaginar les paraules escrites a l’aire i resseguir-les amb el teu dit. NOTA: tots els verbs acabats en -ava s’escriuen amb ve baixa. També els acabats en -aves, vem, aveu, aven.Vocabulari més habitual (3) Fes servir la técnica que hem explicat per estudiar aquesta lista. També pots utilitzar aquesta técnica d’estudi: imagina’t en un concurs de televisié on has de lletrejar les paraules. Les escrius en una gran pissarra (has de veure-la mentre les escrius) i tothom t’aplaudeix després de fer-ho bé. * La paraula vell vol dir que té fora anys. Amb be alta significa bonic.Vocabulari més habitual (4) Aqui tens l'dltima lista de les paraules més habituals. Aprén-les seguint els passos que hem explicat anteriorment. Utilitza els sobres per estudiar les paraules fins que les integris.Vocabulari més habitual: balear Les paraules que apareixen a continuacié sén molt habituals a les Illes Balears. Per tant, t’animem a estudiar-les si vius alla. “ allot/a engronsadora grampé / vis forqueta encalentidor botils / botelles escurador fraules / maduixes greixonera / espatla tovalles calabruix foganya calgonsPUN ae Cinqué pas: estratégies de consolidacié Aprofitar el carrer Vivim rodejats de paraules. Les trobem pertot arreu: cartells, revistes, diaris, senyals, publicitat, pintades, capses... Aquest fet el pots aprofitar a favor teu, si fas l'exercici segtient. Durant set dies, has de fer el seglient: escull qualsevol mot que trobis pel carrer (una paraula d'un anunci, d’una placa del carrer, d'una botiga, d'un programa de televisi6, de la caixa de cereals de 'esmorzar...). Fes una fotografia mental d’aquesta paraula i guarda-la al teu cap uns segons. Després, lletreja-la comengant pel final i, en acabar, lletreja-la des del principi. Finalment, escriu-la amb el dit sobre el palmell de la ma 0 a l'aire, tot utilitzant el teu nas com si fos un guix i aire com si fos la pissarra. Has de fer, com a minim, set paraules diferents cada dia durant set dies. Després, deixa passar tres dies de descans i torna-ho a fer set dies més i, en acabar, descansa uns altres tres dies i realitzes l'dltima fase de set dies. Recorda-ho: set dies, tres de descans, set dies, tres de descans i set dies més. Un minim de set paraules per dia. Aprendre ortografia tot llegint Llegeix el text segient i identifica aquelles paraules que et puguin semblar dificils per algun motiu: un accent, una lletra muda, un so que et costi... Estudia-les i, quan te les sapigues, fes un dictat. Per aprendre-te-les, segueix els tres passos segients: 1) Fes-ne una foto mental i, quan tinguis la paraula, lletreja-ta des del final fins al principi i, després, des del principi fins al final. 2) Escriu-la amb el dit sobre el palmell de la ma. 3) Escriu-la en un full i comprova que I'has escrit bé. Si no dubtes, ja pots passar a la paraula segiient.26 Seré qui hagi decidit ser ‘A vegades, a la classe hi ha alumnes que en maltracten d'altres: se’n riuen, els amaguen objectes, els insulten, fan cérrer rumors... Algunes persones de la classe poden pensar que elles tenen sort perqué no els incumbeix, perqué les victimes s6n altres alumnes. Perd no és aixi. No intervenir davant una injusticia és ser-ne complice. Si sabem d’una persona que ho passa malament a I'aula, hem de fer-hi alguna cosa: parlar amb el professorat, amb la nostra familia, amb la persona que l'agredei Les persones que agredeixen altres alumnes tenen un problema, una incapacitat clara d'estimar, de valorar cada persona pel que és. Si no resolen aquest problema, en el futur, seran persones adultes odioses i desequilibrades. Perd els que veuen les injusticies ino actuen també seran odiosos, per indiferents, per cruels. De gran seras qui hagis decidit ser. Qui vols ser, tu? Ara escriu el dictat del text anteriorDictat creuat per parelles Aquest és un exercici excel- lent per millorar la teva memoria visual vinculada a l'ortografa. La mecanica és molt senzilla: escull un text d’un llibre qualsevol i busca una parella amb qui puguis fer I'exercici. Tu i la teva parella heu d’estar molt separats: un a cada punta, en taules diferents. La persona que dicta mira la primera frase que ha de dictar. Deixant el dictat al lloc allunyat on esta, es dirigeix fins al costat de la persona que escriu i s’espera un minut en silenci abans de dictar-lila primera frase. Llavors, passat el minut, hi dicta. Qui dicta ha d’avisar Valtra persona si s’equivoca en escriure algun mot i ha de dir-licom ha d’escriure. En acabar la primera frase, torna al lloc on té el dictat (recorda que ha d’estar allunyat) i fa el mateix amb la segona frase. Cal fer-ho aixi fins al final del dictat. En acabar el dictat, s’ha de corregir mirant el text original. Després canvieu de papers: qui escrivia passa a dictar i aI'inrevés. Prova-ho amb aquests dos dictats: Dictat 1: Families que estimen Cada familia és diferent. Hi ha families amb malts fills‘ filles i d’altres amb un de sol o sense. Hi ha alumnes que viuen amb el seu pare i la seva mare, o només amb el seu pare, 0 només amb la seva mare, o amb els avis, 0 que tenen dues mares o que viuen amb la nova parella de la mare o del pare. No és cert que tothom tingui un pare i una mare... Hi ha qui en té quatre, qui no en té o qui en té de repetits: dues mares o dos pares! També hi ha families que viuen dues al mateix habitatge, o qui viu amb una familia diferent de la seva biolagica perqué han adoptat... Cada familia és diferent, perd el que compta és sentir-se feli¢ i estimat o estimada per la familia. Dictat 2: L'escola ens fa lliures L’escola serveix perqué siguis més lliure. T’ofereix eines, coneixements i habilitats per poder comprendre el mén i viure en ell. La seva missié no és només donar-te coneixements concrets, sin6 ajudar-te a créixer globalment, a conquerir la teva maduresa, a conéixer les teves emocions i a viure responsablement. Ningti no pot aprendre per tu. Unicament tu pots fer l'esforg d’aprendre: fes-lo. Esforca’t! No t’equivoquis: el professorat és el teu aliat, escola és la teva amiga. Sense l'escola, la teva vida adulta seria molt dificil. Tingues-ho sempre present i valora i tingues cura de l'escola. Esforca’t per ser la persona valuosa que mereixes ser. nEspai per al primer dictat: Espai per al segon dictat: 2Valoracié del dictat: T’has deixat de corregir alguna paraula quan estaves dictant? Si No T’has equivocat en algun mot quan et dictaven? Si No En quins mots? La copia Molt sovint a classe, copiem textos de la pissarra. Aquesta és la manera més adient de copiar per aprendre ortografia mentre copies: 1) Llegeix tot el text. Fes-te una idea del seu significat. 2) Ara, llegeix-ne un tros curt. 3) Fixa’t si conté paraules amb alguna dificultat (accents, hacs...). 4) Tanca els ulls i segueix veient aquestes paraules a la teva ment. 5) Escriu aquest tros curt mentre el segueixes veient a la teva ment, en especial, les parts amb dificultats. 6) Comprova que ho has fet bé comparant-lo amb original. En cas contrari, esborra’l i torna al punt 2. 7) Segueix copiant. Copia d’aquesta manera el segiient text i practica aquest tipus de copia durant cinc dies. Després fes-ho sempre aixi quan hagis de copiar. El text a copiar: Comerg just ‘A moltes persones els agrada anar a comprar pel simple fet de mirar i trobar articles bonics i bé de preu. Perd en anar a comprar no Unicament hem de mirar el preu 0 la bellesa de Vobjecte. També hem de comprovar que ha estat fabricat i venut de forma justa: pagant bé a qui el fabrica, amb mesures de seguretat, sense contractar menors d’edat, amb materials ecolégics... Comprant objectes justos, ajudarem a construir un mén millor on també nosaltres serem tractats amb justicia. 2»Espai per a la cdpia: Jocs de petit grup Heus aqui uns jocs que pots practicar en petit grup per millorar 'ortografia tot integrant més vocabulari. Segur que t’agraden i, a més, et seran Utils: 1) A apostar: Cada jugador rep un nombre de fitxes o punts per apostar. Un jugador pregunta una paraula. Els que creguin que la saben escriure poden apostar el nombre de fitxes que vulguin deixant-les al centre del tauler. Els que no s‘atreveixen a apostar es poden retirar, després de pagar una fitxa al centre del tauler. En escriure el mot, les fitxes es reparteixen a parts iguals entre els que I'han escrit bé. Les persones que sequivoquen en escriure no obtenen cap fitxa i en paguen quatre. Si tothom falla, les fitxes apostades es deixen al centre per a la paraula seguent. 2) A apostar i apujar: Igual que en el joc anterior, perd les persones que aposten poden demanar que s’apugi 'aposta, tot afegint un, dos o més mots (fins a un maxim de sis) al que s’ha d'escriure. Per guanyar el que hi ha apostat al centre del tauler s’han d’escriure correctament tots els mots apostats. Les persones que s’equivoquen en escriure no obtenen cap fitxa i en paguen quatre per cada parauta mal escrita. Els que s‘han retirat només paguen una fitxa per poder retirar-se. 3) Oca ortografica: Es juga a l'oca de la forma tradicional, perd, per poder moure, sha de saber escriure correctament el nombre de paraules que s’hagi pactat al principi (una, dues 0 tres). Si s’han escrit totes bé, es pot moure fitxa; si hi ha una errada, no es pot moure. Quan caus a la mort, a Phostal, al pou o a qualsevol casella que et perjudiqui, no has de contestar cap paraula.Joc en gran grup 1) Escolliu un text qualsevol. Pot ser d’un llibre de text, d’una novella, d’una revista... Pinica condicié és que tothom el tingui. Estudieu-lo tot mirant de fixar-vos especialment en els mots que presenten dificultats evidents. 2) Ajunteu-vos per parelles i ajudeu-vos miituament, tot comprovant que les dues persones domineu el significat i escriptura dels mots dificits. 3) Partiu la classe en dos equips (també pot partir-se en tres, si ho voleu). Un dels equips surt a la pissarra per ser preguntat mentre una persona de I’altre equip demana que lletregi una paraula del text (recordeu d’incloure els accents dient si s6n oberts 0 tancats). Si la persona preguntada contesta bé, seu perqué s’ha salvat. Si no sap contestar o s’equivoca, segueix dreta. 4) Guanya equip que abans de 5 minuts (0 el temps que marqui el/la mestre/a) tingui tots els integrants asseguts. Si els membres de tots els equips s’han assegut abans de 5 minuts, guanya l'equip que ho ha fet abans. 5) Podeu inventar variants del joc afegint preguntes de vocabulari, a més de les ortografiques. Una bona variant és exigir a qui fa la pregunta que la contesti en el cas que la persona preguntada no la sépiga. Si el preguntador no sap la resposta, la persona preguntada té dret una altra pregunta. Apunteu aqui les paraules que, per la seva dificultat, voleu preguntar especialment: La lectura Heus aqui un truc que et servira per millorar la teva ortografta amb qualsevol lectura a la vida quotidiana: 1. Llegeix el que vulguis: comic, conte, novel la, revista, diari esportiu... 2. Mentre llegeixes, fixa’t en tres paraules que presentin dificultats en cada pagina. 3. Visualitza una d’aquestes paraules a la teva ment. 4, Lletreja-la comencant pel final. 5. Després lletreja-la comengant pel principi. 6. Fes igual amb les altres dues paraules. 7. Segueix llegint. 8. Fes igual en cada pagina i milloraras molt amb el temps. 3Els contes Un truc excel - lent per millorar rapidament Yortografta amb la lectura son els contes. Et proposem la segiient activitat: 1. Busca un conte de quan tenies quatre o cinc anys. Tindra molt poques pagines i només dues o tres linies de text a cada pagina. 2. Llegeix el conte memoritzant-ne l’ortografia tal com t’hem explicat al punt anterior. 3, Fes que algt et dicti el text (també pots fer-ho tu mateix mitjangant un MP3 0 similar). 2PNA MeL ALU) reciclar el teu propi vocabulari Aquest pas és fonamental. Ara reciclaras el teu propi vocabulari. Aixd té uns resultats fabulosos. T’ho explico: cada persona té un vocabulari limitat d’uns centenars de paraules. El vocabulari que cadascu utilitza és diferent d’una persona a una altra. Ara localitzarem les paraules que tu escrius malament i les reciclarem. D'aquesta manera dominaras perfectament el teu vocabulari habitual i els teus textos seran gairebé perfectes. ‘A més, amb aquest sistema, cada vegada que cometis una errada tindras una manera d'aprendre-la... i cada vegada en faras menys! Has de fer el que s'indica a continuacié: 1. Fes fotocdpies de la pagina titulada “El meu propi vocabulari” (pagina 14). 2. Vés a buscar totes les teves llibretes dels dos darrers cursos. 3. Busca les errades ortografiques corregides que hi tinguis. 4, Copia-les ben escrites en una casella del full “El meu propi vocabulari” 5. Copia un maxim de 28 paraules cada vegada. 6. Treballa aquest vocabulari de la mateixa manera que has fet amb les llistes del , “Vocabulari més habitual” d’aquest quadern. Recorda: mirar-la, recordar-ne la imatge, lletrejar-la des del final i lletrejar-la des del principi. També pots utilitzar les altres estratégies: concurs de televisi6, resseguir la paraula escrita a laire... 7. Cal que vagis fent tot aixé fins que el teu nivell d’errades ortografiques sigui minim. Recorda que el programa informatic www.edudigital.es et permet realitzar aquest pas de forma senzilla i practicar tant a l'ordinador com a qualsevol tauleta o teléfon mobil. Et recomanem el programa perqué et permet fer un veritable estudi individualitzat. Existeix una versié gratuita del mateix. 3TGrec ay ionomers la normativa més Util Al web www.boiraeditorial.com, apartat Alumnes podreu trobar un PDF descarregable gratuit que amplia la normativa que aqui s'explica. Accentuacié 1) Paraules esdrdixoles: quan la sil-laba tdnica o forta és la tercera comencant pel final es posa accent... SEMPRE!. Exemple: matematiques 2) Paraules planes: si la sil-laba ténica és la segona comengant pel final, només posarem accent si NO ACABA en vocal, en vocals, -en, -in. Si que s'accentuen si acaben en diftong (vocal + i, vocal +u). Exemples amb accent i sense: rétol, util, vinguéreu, cadira, libre... 3) Paraules agudes: quan la sil-laba t6nica és la primera comencant pel final, 'accentuarem NOMES SI ACABA en vocal, vocal-+s, -en, -in. Si acaba en diftong no s’accentua. Exemples amb i sense accent: avid, dofi, frondés, depén, Pilarin, Andreu, caminant... Ila direccié de l’accent? Sempre amb accent tancat /”/ a les vocals i, Sempre amb accent obert /*/ a la vocal a Com s’accentua la vocal 0? Si la paraula és esdrdixola I'accent sera obert: 6 Excepcions més usuals: formula, pélvora, témbola, tértora. Si la paraula és plana, l'accent també sera obert: Excepcions més usuals: est6mac, furdncol, cérrer (i derivats). Si la paraula és aguda, l'accent sera tancat: 6 Excepcions més usuals: arrds, espds, repos, talds, terrds, aix, alld, perd i les compostes amb monosil- labs: rebd, retro, reclés, capgrés, semitd, resso, debd..., Com s’accentua la vocal e? En general tant siguin agudes, planes o esdruixoles l'accent és sempre obert: Excepcions més usuals: església, liémena, cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu, clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en ~essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (\levat de xerés, interés i espés). L’apostrof 1.- article s’apostrofa sempre que s’escriu davant d’una paraula comencada en vocal o h. Exemple: I'home, l’avi, l'avi6. 2.- article la s’apostrofa davant de les paraules que comencen en vocal o h. Hem d’exceptuar les que comencen per i, u, hi, hu atones. Exemple: hora, ’heura, leina, l'unica, Ila... Peré: la intel-ligéncia, la universitat, la humitat... 3.- Tampoc s’apostrofen els noms de les lletres precedides d’article. Exemple: la essa, la i. 4.- No s’apostrofen noms que podrien confondre’s amb els seus contraris. Exemple: la asimetria, la anormalitat... (paraules amb el prefix negatiu a) 5.- Tampoc s’apostrofa “la una”, ni “la ira” per no confondre-la amb “lira”. 6.- La preposicié de s’apostrofa sempre davant de vocal o h, excepte si es tracta de noms de lletres. Exemple: d’ortografia, d'ous, d’elles, d'histéria... Pera: de esses, de emes... Normes Utils amb poques excepcions 1. Les paraules que acaben en fan el plural en ca ques a ces gua giles ja ges ga gues qua ques Exemple: vaca-vaques, llanca-llances, llengua-llengties, raja-rages, tortuga-tortugues, pasqua-pasalles... 3s36 2.- Quan escriguis xifres has de separar amb un guionet les desenes de les unitats i les unitats de les centenes. Per recordar-ho pots memoritzar D-U-C. Exemple: dos-cents vint-i-tres, cinc-cents quaranta-cinc... 3.- El so de essa sonora entre vocals s’escriu sempre amb una sola essa. Exemple: casa, cosa, pesa.... Cal exceptuar: amazona, trapezi i topazi (hi ha més excepcions, peré no s6n usuals). 4,- El so de essa sonora a inici de paraula o després de consonant, sempre és z. Exemple: zooldgic, alzina, zinc... Cal exceptuar els derivats i/o compostos de: fons (com enfonsar), de dins (com endinsar) i els de trans (com transistor). 5. Quan la erra sona forta entre vocals és sempre doble. S'exceptuen les paraules compostes com contrarevoluci6, autoretrat... Exemple: macarré, torré, morro... 6.- Davant de la p i la m, s’escriu m. Exemple: ample, immens, commoure, camperol... 7.- Sempre s’escriu b si va seguida d'una consonant. Exemples: brac, obstacle, obvi, blanquinés... 8.- Si al final d’una paraula hi ha una u, en els derivats apareixera una v Exemple: neu-nevar, plou-plovia, meu-meva... 9.- El so inicial de la paraula jaqueta, davant a, 0, u sempre és j, Davant e, i generalment és g. Exemple: gerani, girafa, magia, Jaume, rajola. Perd escrivim j en els grups -jecc i -ject com: projecte, injeccié, objecci6, subjecte... També escrivim amb j: jeure, jeia, jeroglific, majestat, jerarquia, Jerusalem, Jestis, Jeremies, jesuita, Jeroni i derivats. 10.- Els verbs en passat que acaben en ava, -aves, -avem, -aveu, -aven, sempre s'escriuen amb v (és el preterit d'indicatiu). Exemples: caminava, miraveu, ballaven... 11. La majoria de les paraules masculines que acaben en a atona s'escriuen amb e final i les femenines amb a. Exemples de mots masculins: home, libre, formatge... Exemples de mots femenins: dona, roca, taula... Les excepcions coincideixen amb el castella: febre/febre, classe/clase, egoista/ egoista... 12.- Les paraules de I'apartat anterior sempre fan el plural en -es. Exemples: libres, formatges, dones, roques, taules, classes. 13.- La ¢ mai s’escriu davant la e 0 lai.PNAC m CGN Vuité pas avaluacio final Gracies als exercicis d’aquest llibre i del programa informatic www.edudigital.es, les teves faltes ortografiques s’hauran reduit molt. Per comprovar-ho de forma objectiva, et demanem que repeteixis el test inicial i que el comparis amb el resultat que vas obtenir llavors: 1) Dictat de cent mots a l'atzar de la lista que trobaras en aquest quadern, a «Les 112 Paraules que més errors generen en catala». En quantes t’has equivocat? 2) Escriu un text de més de quatre-centes paraules o fes un recull de diferents textos que escriguis en els propers dies i que, en ajuntar-los, sumin aquest total de paraules. Han de ser textos escrits sense mirar el diccionari, copiar 0 preguntar sobre l'ortografia. Després de corregir-te els textos, podras saber el teu tant per cent de faltes ortografiques usant la formula segiient: nombre d'errades x 100 5 % de faltes ortografiques nombre de mots escrits Quin tant per cent de faltes ortografques tens ara? Quin tant per cent has millorat respecte de l'avaluacio inicial? | aixé només és el principi... A partir d’ara, cada nou treball d’ortografia que facis et sera util. Milloraras de forma continuada perqué has integrat el secret de la bona ortografia. Felicitats!Les 112 paraules que més errors generen en catala avegades bonic/a avui alli alla ahir aixi aixd dema després bé/ be felig guerra habitacié hi ha vegada home jo meu / meva seu / seva nou / nova hivern hora hospital intel-ligencia historia verd vull avia / avi aqui avid arribar arbre angles anava boca barca ceba col-legi col-laborar cova covard dalt a baix avisar excursié govern matematiques llavors. obert vaixell autobus cotxe sempre també vosaltres cavall bitllet blanc botiga bossa video visual viatge escriure text vostre volia treballar treball vell/a / bell/a prohibir prova selva vailet vei / veina vent débil formatge germa/na equivocar entrepa alcohol aigua / aigiies aprovar assignatura avangar aventura avorrir beguda balco bitllet butxaca conviure alt dibuix deures estalviar excepte gimnastica habitatge illusid jove llenguatge meravellés/a mou / movia ntvol paraigiies rellotge temps vacances vermellAlgunes paraules especifiques de ses Illes Balears: al-lot/a greixonera / tia guardapits fraules / engronsadora _tovallé / tatxa maduixes moix torcaboques grampd/ vis doblers ait tovalles forqueta espatla poal foganya botils /bote- —_ calabruix encalentidor — calgons lles desset escurador calcetins melicotons devuit gelera bragues denouol ab a oli ql lel 4 aa © 8 ‘ . 40% 4vyoedtrd¢ rF @%40O- Ooe+ UO qx oO.©ELVEIG AIxi ®ERO VE ©» ESTIU DRAC NUVOL HOM AIXO MEVA PA A MI T RROURE PR VA AVIO DALT SINO POMA P_UJA ABANS TAMBE MARE AV AQuU/ COSA PELIG OBERT RUINA