ESCNIQUES I - INTRODUCCI

Fins el 1950, el teatre era lligat a la literatura i era estudiat des de la filologia.
Vito Pandolfi estudia el teatre com a espectacle.
Pandolfi (1964): Histria del teatre universal.
Cesar Oliva i Francisco Torres Monreal (1994): Historia bsica de lart escnic.
Estudi del teatre com a espectacle: elements que hi participen
Autor: Matria prima.
Obra: Base a partir de la qual sestructura lespectacle/motiu pel qual tothom participa
en lespectacle.
Director escnic: Proesa de convertir el llibre en obra (teatre).
Actor: Joc teatral.
Accessoris: Creen la illusi de la irrealitat real (decorats, llum, utillatge).
Pblic: Receptor a qui sadrea (lactor i el pblic sn els nics indispensables). Jutge i
subjecte pel qual sexperimenta fins a quin punt afecta el teatre.
Sala teatral.
Decorador.
Productor: Mn modern. Negoci. Indstria cultural.
Teatre
Representaci duna experincia humana en un espai fsic determinat per a un o ms
espectadors. Cada representaci ha de ser forosament nova. Basat en una experincia
humana.
Elements essencials
Intenci prvia: embri que cont lexperincia humana que es desenvolupa (noms de
forma completa quan es fa el propi espectacle). El text s lexperincia prvia. La
dramatrgia s lexperincia humana prvia (darrera dun text hi ha tot un mn i molt de
treball). No tota lexperincia prvia s text. Algunes peces teatrals (folklore) poden ser
orals. Text i experincia prvia no s el mateix.
Quan una obra no t text sanomena happening (contemporani).
Espectacle: limitat noms per lespai i el temps. La durada s de gran flexibilitat (gag,
obra).
Com a lmit despai cal dir que se sol fer a dins dun edifici. Teatre a la italiana: frontal.
Lespectador va a veure un joc que no limplica, per quan un espectador va a veure un
espectacle ritual (com una missa) sho creu, s una iniciaci de la veritat suprema
(temps mgic).
Recepci de lespectacle; implica la lectura de lespectacle, per no tots els espectadors
tenen la mateixa impressi amb una obra. El teatre s una experincia artstica
consumida de manera collectiva. Lexperincia fa que es gaudeixi de lobra de manera
plena.
Elements
- En un primer temps de la histria el poeta era limportant en lobra. Implica que el
crear lobra s fonamental. A partir de la figura del dramaturg sorgeix el terme clssic.
En altres poques el director no tenia cap paper important.
- El primer director de la histria reconegut (1887) fou Andr Antoine. Pas dun director
annim a un intellectual que dona carcter propi a les obres. Director de les obres de
Zola. Director del naturalisme.

Teoria de la 4a paret (habitaci a la que li falta un env). Decorats corporis (no pintats).
Teatre poltic en el que parla el poble.
K. Stanislavsky, Vs. Meyerhold, P. Brook, R. Wilson...
Molire: actor i director.
- Moments de la histria a on lactor era el centre. A Grcia els actors eren una mena de
sacerdots de Dions (du de la transformaci).
- Commedia DellArte: S. XVI no hi ha dramaturgs. Treball dimprovisaci. Els actors
sempre interpreten els mateixos personatges. Ells sn artistes.
Fins el segle XIX lactor era un recitador; a finals del XIX es plantej com es pot fer
que un actor sigui regular i natural.
Stanislavsky treballa amb Txkhov: un actor s qui domina ment i cos. La matria del
seu treball s ell.
Mtode Stanislavsky: principi de Hollywood.
- Hi ha moments en qu els elements tcnics (tramoia) sn els importants. Illusions.
Aparells mecnics.
Espectacle: All que sofereix a la vista o a la contemplaci intellectual com una cosa
notable; representaci pblica. Obres teatrals, cinema o esdeveniments esportius. S.XXXXI: societat de lespectacle.
Espectacle conjunci despai-temps. Un espectacle no es crea noms amb imatges.
Hi ha efectes sonors (espectacles amb so i sense).
Lespectacle comunica quelcom.
3 caracterstiques:
1) Aparici de lhome:
- Espectacle que comunica de manera directa (actor).
- Espectacle de tipus projecci (no apareix un actor en directe).
- Forma humana (titelles).
2) Amb o sense veu: molts no tenen paraula (concerts, ballets, esports).
3) Afabulaci: Introducci dun relat o duna histria. Acci composada per successi
de valors. Afabulaci al teatre, pantomima, cine... Una can ens pot remetre a la
mateixa histria. T nivells i tipus dintre della. Els esports no tenen intenci
comunicativa.
1.
2.
3.
4.

Espectacles amb els 3 elements: teatre, pera, recitaci...

Espectacles amb afabulaci i actor sense veu: ballet, pantomima, cine mut.
Afabulaci i paraula amb presncia humana: cine.
Afabulaci i paraula sense home: dibuixos, titelles.

Anlisi teatral
1 Paraula , 2 To: text pronunciat; signe auditiu (dimensi temporal).
3 Mmica, 4 Gest, 5 Moviment: Expressi corporal (espai-temps).
6 Maquillatge 7 Pentinat 8 Vestuari: Aspecte extern de lactor (dimensi espacial).
9 Accessoris (utillatge), 10 Decorat, 11 Illuminaci: Aspecte de lespai escnic.
12 Msica, 13 Sorolls: Efectes sonors no articulats.
To: Dicci de lactor.

Mmica: Rostre-cos.
Gest: Expressi del cos. Moviment intermediari entre interior i exterior. Noci de
Gestus (tota acci escnica pressuposa una dimensi social).
Moviment: Desplaament respecte els dems. Maneres de desplaar-se. Entrades i
sortides. Coreografia collectiva.