TEMA 2: Gnesi del teatre

Introducci
La llavor del teatre es troba en les societats tribals del primer estadi de levoluci
humana que, tot i no tenir paraules, volen satisfer la seva necessitat de comunicar-se.
Quan comenaren a parlar, aviat sadonaren que els era possible modular la veu i aix
els portar a la recitaci. Daquesta al cant noms hi havia un pas i aix levoluci segu
donant lloc a la msica i la msica a la dansa, una realitat ben propera al fet teatral.
Totes aquestes maneres dexpressi existiren doncs en les societats prehistriques; aix
s, totes elles tenien una exclusiva finalitat ritual (pluja, cacera...).
Origens rituals del teatre
Les societats tribals del mn prehistric tenien dues principals preocupacions: la cacera
i la fecunditat. Per garantir-les, des que es produ el pas de la recollecci a la cacera,
els homes comenaren a dur a terme un seguit de rituals. Un daquests s el que ens ha
portat a parlar del primer pseudo-actor de la histria. I s que un membre de la
comunitat tribal es disfressava amb pells de bis i suntava el cos amb oli perqu, quan
els animals se li apropessin atrets per la pell i la olor, els seus companys poguessin
caar-los. Aquest pseudo actor, per, no apareixia noms en el moment propi de la
cacera sin que abans daquesta ja es vestia amb les pells, segurament, i acompanyava
els seus companys que feien balls rituals al voltant duna foguera. Una altre dels seus
rituals mgics en favor de la cacera eren les pintures rupestres al ms pur estil bud (els
animals que pintaven estaven ferits o tenien fletxes clavades). Per els prehistrics no
noms es preocupaven de garantir-se laliment, sin que un cop lobtenien tamb feien
rituals de gratitud. En alguns rituals shi incorporaven unes figuretes de bisons fetes
amb argila i recobertes de pell que es collocaven al mig de la dansa i, en acabr es
destruen. Aix ho feien en base a la mgia per simpatia. Per tal dafavorir la fecunditat,
eren molt freqents unes petites escultures de dones amb els aparells reproductors molt
desenvolupats actualment conegudes com a Venus (Venus de Lespugue, Venus de
Willendorf...). En lmbit ritual, era freqent (i aix ho hem trobat reflectit en pintures)
un ball en qu un seguit de dones ballaven al voltant dun home despullat per tal que
aquest es poss a to i aix li fos ms fcil procrear.
Malgrat la importncia que tenien per ells la cacera i la fecunditat, existien unes altres
cerimnies amb components escnics. I s que els nostres primers avantpassats ja
celebraven larribada de determinats moments de lany (larribada de les flors, etc) i
acompanyaven les seves festes amb vertaders espectacles. Un altre tipus de cerimnies
que tenien molta importncia eren els anomenats ritus de pas, que no eren ms que
celebracions de canvis importants en la vida duna persona. De moments de canvi sen
consideraven quatre (el naixement, el pas de la pubertat a la maduresa, el matrimoni i la
mort) i tots ells eren celebrats amb gran pompositat amb lobjectiu de donar-los a
conixer a la comunitat. En aquests, el protagonista del ritu es disfressava amb robes
vistoses i era el centre duna cerimnia molt simblica en qu es cremaven els seus
objectes de letapa que deixava enrera i se lin donaven de nous i, fins i tot, en molts
casos, era vctima de mutilacions.
Totes aquestes accions teatrals i rituals mimicomgics giraven al voltant de les seves
necessitats vitals i de les seves creences religioses. Si actualment en tenim constncia ha
1

estat grcies a disciplines com larqueologia (pintures rupestres i objectes amb finalitats
divines -> Venus, fragments dossos gravats...) o lantropologia, per tamb grcies a
lobservaci dels rituals que celebren les societats tribals actuals o dels que perduren en
la nostra societat i que tenen el seu origen aleshores (Santa Maria de lEstany).
Malgrat que totes aquestes accions tenen un evident component teatral, no es poden
qualificar com a teatre perqu els pseudo-actors que les protagonitzaven no
interpretaven una ficci, sin que sho creien com una realitat. A ms eren ritus
totalment introficcionals, s a dir, tota la comunitat hi participava i, per tant, tots els
assistents eren, dalguna manera, actors i aix no es deixava lloc a lexistncia dun
pblic, element imprescindible perqu es doni el fenomen teatral (fenomen bsicament
extraficcional).
Xamanisme
Un cop desestimat que lhome de les primeres societats tribals va ser el primer actor, cal
que seguim buscant qui va ser. Un bon candidat s el xaman. Per qu s un xaman? La
paraula xaman ve de Rssia, concretament de les tribus de Sibria. El xaman era (?)
una persona amb molta importncia dins la tribu i a ell era a qui anaven a demanar
consell la resta de membres del grup quan es trobaven davant dalguna dificultat. Ms
tard, per, la seva figura va anar prenent cada cop ms importncia fins que esdevingu
un lder dins la comunitat, sel prengu per curandero i sel comen a veure per tal que
millors lestat de salut de les persones o influs en lamor i la mort, tot creient que
aquest era capa de contactar amb la divinitat. Per exercir la seva professi i fer s dels
seus poders, per, el xaman havia dentrar en estat de trance. Per arribar a aquest
estat, el xaman feia servir dues vies: la primera consistia en prendres allucingens que
lalteressin i la segona en fingir aquest estat actoralment. Si recorria a aquesta segona
via, havia destar molt preparat per fer-ho i per aquesta ra practicava algunes tcniques
que fessin creure als del seu voltant que realment tenia els poders que ostentava. Aix el
xaman sentrenava en pantomima, en prestidigitaci, es forava atacs de nervis, vmits i
desmais, es disfressava i fingia converses amb els esperits. Aix doncs, el xaman es
formava, tenia un alt control del cos, recorria a molts recursos teatrals i enganyava a un
suposat pblic. Daqu, per, en podem extreure que va ser el primer actor? No. I per
qu no? Doncs perqu el que feia no era teatre, sin engany, ja que la comunitat mai
sassabentava de que tot era fictici i ell mantenia el seu personatge totes les hores del
dia. Una altra possibilitat seria que realment el xaman cregus que el que feia era
veritat, per en aquest cas encara es pot considerar menys un actor, ja que ell mateix
creuria en les seves accions.
Atrezzo i maquillatge
En les pseudo civilitzacions primitives ja es feia s dobjectes com les mscares.
Aquestes tenien una funci molt semblant a la que sels dna al teatre actual: amagar la
identitat del que les porta o identificar-lo amb un personatge que no s. Un tipus de
mscara habitual aleshores, era la mscara funerria. Aquestes, per, tenien una funci
ms ritual: servien per protegir la cara del mor per tal que no se li desfigurs quan fos al
ms enll i fins i tot a vegades estaven fetes amb materials nobles.

Daltra banda tamb es feia s daromes o productes estimuladors a mode de

maquillatge, per tal damagar la personalitat o per provocar lestat de trance.
Ttems
Un ttem era un objecte que les societats tribals elevaven a la categoria de div i que, de
fet fou el precedent de lescenografia/escenari (?). Aix s perqu era leix al voltant
del qual desenvolupaven els seus balls per tal de demanar-li un favor directe.

Rituals a Egipte i Babilnia

Dels rituals teatrals propis de les societats tribals, passem als primers rituals de les
societats civilitzades; les dEgipte i Babilnia.
Pel que fa a Babilnia es donaven, bsicament, dos tipus de cerimnies de carcter
escnic: duna banda les funerries i, de laltra, lakitu, un ritual que commemorava
larribada de lany nou. Aquest ritual consistia en un poema pic acompanyat de msica
i cant. Tot i aix, no es pot considerar teatre perqu es tractava, altra vagada, dun
fenomen intraficcional i el seu objectiu no era distreure el pblic.
A Egipte totes els rituals teatrals que coneixem (a travs de papirs, jeroglfics, pintures,
etc.) estaven relacionats amb els cultes funeraris i tenien un alt component de ball i
expressi corporal. Tot i aix, a part daquestes parts mimades, tamb nexistien de
parlades amb dilegs. Per entendre tots aquests rituals funeraris, per, s important no
perdre de vista quina era la concepci que els egipcis tenien de la mort:
Per comenar hem de dir que, segons les creences dels egipcis, el cos hum estava
dividit en tres elements: el BA (o part espiritual), el KA (o doble del cos) i el cos en si
mateix. Quan lhome moria el BA i el cos, que en vida havien estat junts, quedaven
separats i era el KA, en el ms enll el que conservava la vida. Aix, per, noms podia
passar si el cos terrenal es conservava i per aix es duia a terme un acurat procs de
momificaci. El ritual de momificaci comenava amb una process, que era
encapalada per un sacerdot major disfressat amb una mscara de xacal que feia
referncia a Anubis, vigilant de la ciutat dels morts, i seguia buidant el cos del mort de
les seves vsceres per tal de poder reomplir-lo (de qu?). Un cop momificat el cadver
es feia lenterrament. Aquest el coneixem a travs de diferents testimonis que ens hem
anat trobant en les diferents etapes de la histria:
Imperi Antic: textos de les pirmides: Els textos de les Pirmides eren textos religiosos
escrits en jeroglfics a les parets interiors de les cambres funerries daquestes, en els
quals es donaven pautes als difunts (sempre reis i reines) perqu seguissin en la seva
vida en el ms enll (IALU).
Imperi Mig: Textos dels sarcfags: Eren el mateix que els textos de les pirmides, per,
en aquest cas, no es trobaven dins la cambra funerria, sin dins del mateix sarcfag on
es trobava el difunt. En aquest tipus de textos, shi repetia molt un poema anomenat La
Can dels Quatre Vents. Del coneixement de lexistncia daquesta can se nha

pogut extreure que aquesta era interpretada amb una petita escenificaci per part dels
sacerdots, abans de tancar la tomba. Aquest tipus de vestigi tamb lhem trobat en les
tombes de nobles.
Imperi Nou: llibres dels morts: el nom de Llibre dels morts no s el que feien servir
els egipcis per referir-se a aquest tipus de document: ells lanomenaven Llibre de la
sortida del dia, nom amb unes connotacions ben contrries al nom amb el que el
coneixen nosaltres, que fou obra de Richard Lespius (s XIX). De llibres dels morts, en
podem trobar tamb en parets, per el ms habitual s trobar-lo en papirs enrotllats dins
del sarcfag. El ms important dels coneguts, s el Papir dAni on shi troben
representades les pautes que havia de seguir el ressuscitat en el ms enll, per
especialment les que ha de seguir per superar el judici dOsiris. En aquest papir hi
podem veure com el mort truca a la Ciutat dels Morts i com Anubis el rep. Abans
darribar a Osiris, podem veure com ha de superar un seguit de proves i enigmes i
superar-les amb xit si no vol que sacabi el ritual i no pugui accedir a Osiris. Osiris
(antigament du de la vegetaci que, degut al reconeixement que se li atribu per haver
aconseguit unificar lAlt i el Baix Egipte, pass a ser considerat el Du del ms enll) s
el responsable de lltima prova que haur de superar el difunt per tal daccedir a la vida
eterna. Aquesta prova consisteix, i aix ho veiem en el Papir, en posar el cor del mort en
un plat duna balana, mentre que a laltre shi posa la divinitat de la veritat, Maat
(representada amb una ploma). Si el cor pesava ms que la ploma, aix era smbol que
el difunt no havia estat just i que no podia viure en el ms enll i, per tant, apareixia una
divinitat (?) i sel menjava. Si la ploma pesava ms que el cor, la divinitat egpcia de la
sabiesa, Thot, ho escrivia i en donava fe i Osiris li concedia la vida eterna.
(Sha conservat un text, La frmula del cor, que sescrivia a sota dels escarabats, on
sexplicava qu shavia de fer per enganyar Maat, en el cas dhaver tingut una vida
impura).
Tot aquest ritual pel que havia de passar el difunt, era escenificat pels sacerdots, en un
clar precedent del teatre. Tot i aix, aquests no realitzaven aquesta cerimnia amb una
finalitat de distracci ja que aquesta escenificaci, que es donava desprs de la process
amb tot el poble, es feia dins la cambra morturia (?) i era de tipus intrafaccional, ja
que no hi asistia cap tipus despectador. Per tant, no tenia cap altre objectiu que garantir
la vida eterna del difunt, i per tant no podia ser considerada teatre. Desprs daix es
procedia a l ritual de lObertura de la boca per tal de dotar al mort de la capacitat
dalimentar-se en la seva vida eterna. Aquest era un moment molt teatral, per tamb
intraficcional, i un dels culminants de la cerimnia (juntament amb el del judici
dOsiris).

Els llibres dels morts tamb sescrivien en els USHBETIS (petites esttues que es
posaven a laixovar del difunt) amb lobjectiu de donar-los les ordres convenients
perqu estalviessin esforos fsics al difunt durant la vida eterna (anar a treballar al
camp, etc...).