squil

Autor amb unes caracterstiques determinades creador de la tragdia.

Va nixer entre el 525 i 524aC a Eleusis, poble prop dAtenes, i va morir el 456aC a
Gela (Siclia). Era fill del terratinent Euforion. A Eleusis es celebraven els famosos
misteris (es consagraven a Demter per afavorir la collita).

El van acusar dimpietat per divulgar el secret dels misteris en les seves obres i va
haver de marxar a Siclia.

Va formar part de la generaci de la democrcia dAtenes > reforma constitucional

(508aC). Atenes va esdevenir el centre del mn grec i Grcia fou lama del Mediterrani.

Fou un soldat que particip en les guerres contra els perses. Entre el 499 i el 494aC es
va produir una revolta a les ciutats per tal dexpulsar als perses. Al 490aC el rei Darios
va envair Grcia per annexionar ciutats de parla grega a limperi persa. Van envair el
nord i les ciutats gregues es van unir per plantar cara als enemics. Al mateix any es va
produir la batalla, en la qual squil va participar, que supos la primera victria dels
grecs sobre els perses. Per Grcia no estava unida. Duna banda, hi havia la Lliga de
Delos (Atenes) i de laltre, la Lliga del Pelopons.

squil va veure el moment gloris de la victria dels grecs sobre els perses. Al 490aC
ja era dramaturg perqu lany 500aC va participar en un concurs amb 24-25 anys.

Temstocles gran general de lexrcit grec que al 482aC fou el responsable de

construir una gran flota que va salvar als grecs de perdre la Segona Guerra Mdica
(squil va participar en aquesta guerra). Al 480aC es va produir la segona invasi dels
perses en mn grec. Xerxes (fill de Darios) va envair tota Grcia per Temstocles va
aconseguir derrotar als perses a Salamina. Aquest fet va provocar un esclat deufria
de tot el mn grec ja que a partir daquest moment eren els amos del Mediterrani.

s.VaC > poca desplendor dAtenes.

478 aC > es va formar la Lliga de Delos liderada per Atenes per posar fre a Esparta
que era lenemic dAtenes i aquest va crear la Lliga del Pelopons Guerra del
Pelopons quan squil ja era mort. La primera guerra va durar 15 anys (perode
dinestabilitat). Va intentar crear un imperi grec que va fracassar perqu no sentenien
entre ells. Per aix, s admirable que un pas tan dividit fes un molt bona cultura. La
inestabilitat feia que es creessin obres dart.

squil va crear una obra a Salamina que s la ms antiga que es conserva Els
perses. Obra que retrata el dolor que provoca la guerra, no mostra leufria sin el
dolor.

Temstocles acusat de ser confident dels espartans, acusat dostracisme (traci al pas
i lobliguen a abandonar-lo). Va haver de trair la ptria i va ser desterrat. squil tamb
va marxar per la incomprensi de la seva terra vers ells.

El primer triomf en un concurs es va produir lany 484aC on el dramaturg es va

convertir en un autor dxit amb 40 anys. Va guanyar 13 vegades el primer premi.
Presentant obres seves desprs de mort 28 victries.

Al 476aC va fer el primer viatge a Siclia. Cridat pel tir de Siclia Hier per crear obres
dart Les dones de lEtna. Al 473aC torna a Atenes i representa Els perses. El
coregos fou Pericles. Al 486aC particip en un concurs que va guanyar Sfocles. squil
va trobar un autor + jove que ell i el superava. Sfocles > gran rival dsquil.

Al 462aC va triomfar amb una trilogia dedicada a Tebes Els set contra Tebes,
dip, Laios.

Al 458aC va crear la seva obra mestre LOrestada. Amagat del seu pa va marxar a
Siclia on va morir a Gela. La seva tomba va esdevenir un lloc de peregrinaci gran
poeta i creador de la tragdia.

Va crear una nissaga de dramaturgs que van seguir els seus passos dins el s.IVaC. Un
fill de la seva germana, Filocles va compatir amb Sfocles. Un fill de Filocles,
Astimados II va tenir un gran xit lany 472aC amb Els del Parten i se li va concedir
el privilegi duna escultura en un teatre que posteriorment van treure.

Obra:
-

Va fer entre 70 i 90 obres de les quals sen conserven 7 obres senceres (es van copiar
en poca dAdri s.IId.C, en poca romana, per motius literaris i escolars pels temes
que tractaven no per la qualitat) i entre 470 i 500 fragments.

Dels fragments destaca la forta influncia a bacus (Dions). squil creu en els dus de
manera absoluta.

Lobra ms antiga Les suplicants > segons G.Murray > 490-500aC perqu s una
obra arcaica, per altres fonts la daten del 460aC pel vocabulari. Posen en dubte que el
Prometeu encadenat sigui dsquil perqu es desconeix la data de composici i s
una obra clarament religiosa (monoteisme). Els perses fou representada per primer
cop el 472aC i s la tragdia ms antiga amb argument histric. Els set contra Tebes
data entre el 468 i el 465aC i formava part duna trilogia. Els arguments de les obres es
repetien, desprs aquest argument lutilitza Sfocles a dip rei.

Va ser el veritable creador de la tragdia com a gnere literari i escnica. Perqu va fer
aparixer x primer cop el segon actor restringint el paper del cor. Va ser determinant
per la posada en escena perqu les representacions perdessin el carcter ritual que
tenien i es convertissin en espectacle. Lesfor es va veure recompensat quan va
escriure LOrestada.

Les

Coreofores,

Agamennom,

LOrestada,

Les

suplicants,

Prometeu

encadenat, Els perses, El set contra Tebes

-

Els perses (persai). Tragdia que ocupava el segon lloc de la trilogia formada per:
Fimeu de Trcia, Perses (nica que es conserva) i Glauc de Ptnia ms un drama
satric dedicat a Prometeu. Obra representada a Atenes lany 472 aC i va obtenir el

primer premi. Fou un esdeveniment histric, ja que explicava la derrota de la segona

expedici dels perses contra Grcia per mar a Salamina i per terra a Platea. Els
personatges que hi intervenen sn Atosa (reina de Prsia), un missatger, lespectre del
rei Darius i Xerxes (fill dAtosa i Darius). El cor est format per un grup dancians
perses. Es tracta duna obra enginyosa on es glorifica als grecs mostrant el dolor dels
perses perqu Xerxes ha caigut en la hibris (sha cregut du). Lobra no t prleg i
comena amb unes paraules del corifeu dialogant amb el cor. A la cort de Susa (capital
persa) hi ha tranquillitat i estan esperant notcies de la batalla. Lescena t lloc al tmul
de la tomba de Darius. El cor est inquiet perqu no hi ha noticies de la batalla. La
reina parla amb el cor dient que ha tingut un somni premonitori i quan lexplica arriba el
missatger (segon actor) que diu que lexrcit ha estat derrotat a la batalla naval perqu
lenemic era astut per Xerxes no ha mort i ha aconseguit fugir. Apareix el cor que es
lamenta de la sort de la ptria i de la derrota de la reialesa. Es pot treure una lectura de
superioritat dels grecs (assemblees) sobre la tirania persa. Atosa ofereix ofrena
funerria. Cor ancians (savis) invoquen a Darius, sinvoquen forces infernals. Al tercer
episodi, el cor fa un cant obsessiu (ritual) i apareix lesperit de Darius el qual Atosa
explica la derrota. Aquest es mostra desconsolat per la derrota i recorda que el seu
imperi no havia tingut fre. Prediu que ser la primera derrota de moltes que vindran
perqu Xerxes prendr decisions que portaran al pas al desastre. El cor recorda temps
felios dels perses que tenien un pas guanyador. I apareix Xerxes i explica
dramticament moments de la batalla i comenta lheroisme dels grecs. xode > lament
fnebre (treno) compartit per Xerxes i el cor. Largument s fora arcaic perqu casi no
t trama 2 o 3 dilegs juxtaposats, no t prleg i no hi ha tercer actor. Paper del cor
t un pes molt important en el desenvolupament de lobra. Tensi dramtica primers
versos mostra que alguna cosa no va b, incitant a lespectador a seguir lobra (somni
dAtosa). Escena situada a Prsia (element extic) retrat dall que no es coneix
respon a lexigncia de glorificar als grecs. Narraci de lobra recau en el missatger que
ho sap tot. Elimina el carcter immediat despaitemps x mostra la batalla com a fet
universal derrota(dolor)-victria(nim). Utilitza artifici que es fer aparixer un mort
tensi ambiental responent al cor i expressa el sentit profund de la tragdia. Mostra
estructura arquetpica duna tragdia: Koros (sacietat,poder), Hybris (desmesura,
comparaci amb els dus), Ate (calamitat duta pels dus). La histria de Xerxes s la
histria dun sser hum que vol ser quelcom ms que hum i com els dus (grecs)
lhan condemnat a la derrota i lacusen dimpietat. Es pot fer una lectura poltica
daquesta obra ja que els perses no sn creients i no formen part del govern de
lestructura de lHllade. I tamb nacionalista demostrat amb frases del cor o dels
personatges. Obra nacionalista demostrat amb frases del cor o dels personatges.
-

Les suplicants. Primera part de la trilogia que seguia amb Els egipcis i Les
danaides (queden fragments) i un drama satric Amimone. Pea difcil ubicaci
(~490aC) 1 producci dsquil. Per es creu que pot ser d entre 466-453aC final

trajectria dsquil desprs dEls set contra Tebes i abans de LOrestada. Escena
popular que explica la llegenda de les danaides. Cantata lirico-mmica perqu en
escena hi ha 150 persones: 50 suplicants, 50 criades i 50 fills dEgipte. Obra ms
cantada que parlada. Histria de I, llinatge dHeracles. I filla dnac i duna
sacerdotessa dHera a Argos (Mlia). Zeus va posar els ulls en I i la volia seduir. Hera
la va transformar en vaca i Zeus es va convertir en brau. Hera li va posar un gos que
tenia 1000 ulls per vigilar-la, Argos. Per Zeus fart de la vigilncia envi a Hermes per
matar a Argos. Hera davant daquesta situaci va enviar un nvol de tvecs per
molestar a I. Aquesta va fugir corrents fins que va se acollida a Egipte i va poder
donar a llum el fill de Zeus, pafos don descendeixen els reis dEgipte. Besnts
dpafos van ser Danaos i Egyptos que van tenir el primer 50 filles i el segon 50 fills.
Els egipcis pretenien casar-se amb les danaides per aquestes no volien. 50 danaidessuplicants fugen dEgipte i van a Argos. Danaos construeix un vaixell amb 50 places
per anar a Argos on demanen al rei Pelasgos refugi. El rei diu que la seva decissi
lhaur de prendre amb el poble perqu la presncia de les danaides provocaria una
guerra del seu poble amb els egipcis. Lobra comena amb larribada de les suplicants
a Argos i en el moment en que Pelasgos consulta amb el poble. Finalment les acollen
per els egipcis les van a buscar. Les danaides per evitar una guerra cedeixen i es
casen amb els egipcis. Durant la nit de noses 48 dones maten a 48 egipcis, menys 2,
Hipermestre que es casa amb Linceu don sorgiran els reis dArgos. La tragdia mostra
el moment del desembarcament de les danaides i acaba quan arriben els egipcis. Els
personatges que intervenen sn: el cor (suplicants), Danaos, Pelasgos, Herald que
anuncia larribada dels egipcis, fills dEgipte (figurants) i 50 donzelles de les danaides.
Lescena t lloc a la platja sorra de lorquestra amb un altar al fons. No hi ha prleg,
parados danaides invoquen a Zeus, demanen protecci i estan disposades a morir
abans de casar-se a la fora. En el primer episodi, Pelasgos que rep a les suplicants,
pregunta qui sn i don venen i es mostra indecs per tal devitar la guerra amb els
egipcis. Acompanyat de Danaos decideixen anar al poble per saber que fer. Estasimos
el cor recorda que sn hereves dI (dona sagrada) i la llarga peregrinaci que la
vaca va fer i clamen justcia de Zeus perqu elles sassimilen a I. En el segent
episodi Danaos retorna dient que el poble dna asil a les danaides. Estasimo
pregria perqu la decisi no impliqui la guerra i en aquell moment veuen arribar el
vaixell dels egipcis. Danaos anuncia larribada dels egipcis que sn assimilats als
brbars. Angoixades auguren la seva mort en mans dels seus pretendents. Un herald i
un grup degipcis pretenen endur-se les dones cap al mar i lherald anuncia que lactitud
dArgos provocar la guerra. Pelasgos ordena donar aixopluc a les dones. Lobra acaba
quan les dones cedeixen per casar-se. No hi ha prleg ni introducci i es tracta duna
obra construda des de la part lrica, filles de Danaos protegides per tant el cor
esdev protagonista personatge collectiu. Danaos i Pelasgos sn representants
dels collectius que realment sn els protagonista. Es tracta duna obra coreogrfica 50

danaides. Lobra t diferentes lectures: endogmia > casament entre parents

(tendncia a fragmentar el patrimoni) i lasil (diferents ciutats estat). Visi del mn
Orient-Occident, Egipte i Argos, mn brbar i mn hellnic. Obra arcaica que casi no
es va representar a Grcia, que mostra el poder del cor i els collectius tenen un pes
determinant en aquest text.
-

Els set contra Tebes. Va ser representada ~467aC i era la darrera duna trilogia
encapalada per Laios i dip i un drama satric Esfinx. Narra un episodi de la
histria dels labdasides, dinastia Labda (dip, Laios...). En el llibre IV de la Ilada es fa
esment del cicle teb (mltiples interpretacions). Dos grans poeme pics van servir de
base en la histria de la fundaci de Tebes: Tebaida (Homer) i Edipodia (histria
ddip smbol dhumanitat). Tebes va ser fundada per Cadme (net de I) i es va
casar amb Harmonia (filla dAres i Afrodita). Funda la ciutat perqu rep un manament
que deia: camina i quan trobis una vaca funda la ciutat per una serp va matar a tots
els seus homes i va anar a un oracle. Aquest li va dir que plants les dents de les serps
i sortirien uns homes molt forts. Cinc daquets homes van construir Tebes. Lobra
explica lepisodi que va entre Ldip a Colonos i Antgona. Histria de dos bessons
fills ddip, Etecles i Polinices, que tenen el deure de repartir-se el poder. Per
Etecles es troba cmode al tro i Polinices marxa a Argos en busca dun exrcit per
recuperar la seva part del poder. Al final de lobra els dos germans es maten entre ells
provocant una mort fratricida. Els personatges que hi apareixen sn Etecles rei de
Tebes (primer protagonista de la tragdia), explorador, missatger, Antgona, Ismene i un
cor de donzelles tebanes. Els dos germans han decidit regnar un any cada un per
Etecles no vol cedir el tro. Per aix, Polinices amb el seu exrcit (set guerrers)
senfrontar a Tebes per les set portes. Etecles decideix a quin guerrer enfrontar a
cada porta i a la darrera els bessons senfronten. Les seves germanes Antgona i
Ismene intentaran que no senfrontin perqu tots dos moriran. A lltim episodi Antgona
i Ismene fan un cant fnebre per la mort dels seus germans. Un herald anuncia que
Tebes ha guanyat i que els dos han mort. Etecles ser enterrat b i Polinices no tindr
sepulcre. Lobra acaba quan Antgona vol que el seu germ, Polinices, sigui sepulcrat.
Aquesta tragdia encara s arcaica. El cor s un cant que fa de contrapunt emocional.
Veiem els preparatius de ltac i el contratac. La mort dels dos s cantada. Lestructura
de sapropa al model de Sfocles. Lobra t un final obert perqu Antigona obra la
continuaci dun altre obra. Ens trobem davant dun drama pic de guerra perqu s un
drama homric (descripci de set homes a la perfecci). Exalta el valor dels guerrers i
la defensa per la ptria. Gilbert Murray > drama on Ares domina lobra. No es estrany
que squil faci una obra bllica perqu ell era guerrer. Lobra est transversalment
poblada de lauguri de la mort no sescaparan. Estranya serenitat dEtecles, sap
que morir. Salvador Espriu utilitza obra per illustrar lEspanya de la Guerra Civil.
Per tant, aquesta obra tindr molta influncia en obres blliques ja que tamb
influenciar a Shakespeare. Cor de donzelles representa el poble oprimit per la guerra

que no decideix. Angoixa daquells que no pot fer res. Cor de por i angoixa. Noci de la
justcia, cada personatge t la seva justcia dret natural all que s just.
Personatges ja tenen precedents el seu pare s el seu germ. Etecles s el primer
heroi trgic conservat perqu accepta la mort sense sentit: millor morir abans que ms
tard perqu morir ms tard suposar ms patiments. Tragdia obra narrada, que
explica esdeveniments de gran acci, s immbil. Pantomima de lluites entre els
guerrers. Radio-crnica. Admirables per lambientaci. Hi ha cinc personatges i trobem
a Etecles un gran carcter, que s el primer gran personatge dsquil, heroi trgic,
primer protagonista individual en el sentit modern de la paraula.
-

La Orestada. Va rebre el primer premi lany 458aC (grans dionsiaques). Fonts de

lobra sn homriques. Trobem el captol XI de lIlada com a punt de partida i sabem
que va haver una Orestada anterior dun tal Estesicor (s.VIaC). Triologia seguida dun
drama satric anomenat Prometeu. s un fresc sobre la justcia i sobre el pes de la
religi basada en els dus olmpics i en els drets del ciutad atenenc. Es posa com a
protagonista la prpia ciutat dAtenes.
CASA DELS ATRIDES
Tntal(1)

Plope (2) Hipodmia (3)

Pelopia Tiestes

Atreu(4)Aerope

Clitemnestra Agammnon (6)

Ifignia

Electra

Cristemis

(...)
Menelau Helena (5)

Orestes (7)

(1) Suplici de Tntal, fill de Zeus i duna titana (Pluto), fundador duna nissaga. Va oferir
menjar als dus i els va enganyar donant-li el seu fill Plope cuinat. Ning sel volia
menjar menys Demter que es va menjar un bra. Plope (2) va ser reconstrut per li
faltava un bra que desprs li van posar divori.
(3) Hipodmia provs de la nissaga dAres. El seu pare va fer un concurs per buscar marit
per la seva filla. Plope i Hipodmia van crear la casa dels Atrides.
(4) Atreu rei de Micenes. Fill primgenit. La seva dona Aerope sent atracci per Tiestes
enemistat entre germans. Atreu intenta la reconciliaci amb el seu germ i el convida a
dinar i li dna de menjar els seus tres fills. Atreu va tenir dos fills Agammnon i
Menelau.
(5) Helena i Clitemnestra sn germanes de mare Leda. El pare dHelena s Zeus i el de
Clitemnestra, Tindereu.

(6) Hereu dAtreu, rei de Micenes. Va tenir 4 fills, 3 filles (Ifignia, Electra i Cristemis) i un
fill (Orestes).
(7) Orestes > descendncia i continuar la nissaga micnica.
LOrestada est composta de dues parts trgiques i una tercera on no hi ha morts sin
justcia pels dus. Es passa dun brbar a un mn de justcia tutelada pels dus.
Agammnon s la primera part de lobra. T un ritme lent i pesat, es respira angoixa i
socupa en la preparaci dun assassinat. Comena amb un vigia (guaita) tip de fer gurdia
esperant que aparegui un vaixell que fa deu anys va marxar. Apareix una llum dun vaixell i
torna el rei. La reina no ha estat fidel en aquest temps i t un amant Egist. Agammnon no
troba la casa que va deixar perqu va permetre la mort de la seva filla Ifignia i ell s el rei
dun seguit de reis. Lassassinat d Agammnon es produeix al final de lobra. Aquesta mort
era pressentida pel cor per les paraules de Clitemnestra i el fet que el rei aparegui
acompanyat duna jova troiana (Casandra, filla de Pram i Ecuba, sacerdotessa dApollo
que t el poder de saber el que passar per ning la creu).

Lescena central s

grandiosa. El deliri de Casandra (vol que matin a Agammnon xq va matar a tola seva
famlia) es mescla amb la memria, la profecia... en el fons s passat (Troia) present
(instant) futur (mort Agammnon). Pes dramatrgic de Clitemnestra i Casandrat. Tot t
lloc a la porta del palau, Clitemnenstra sap que quan entri Agammnon ser seu i el
matar. Entren al palau i se sent com Casandra i Agammnon moren assassinats per
Clitemnestra. Aquesta tindr una maledicci dAfrodita per la seva infidelitat amb Egist.
Segona part Les cofores (Electra). Han passat uns anys de la mort d Agammnon i se
sap que t un fill que va ser posat a resguard de Clitemnestra. Primera mostra dargument
dintriga (peripcia) i reconeixement. Altre autors narren la lluita entre Clitemnestra i Electra
per en aquest cas, squil comenta la baralla entre Orestes i la seva mare. Ni apareix
Apollo (instrument de venjana) ni Agammnon per estan present a lobra. Orestes es fa
passar per un peregr que porta notcies i diu que Orestes ha mort i Clitemnestra el rep xq
lexpliqui i quan la t al davant la mata. Fora de lobra est en Orestes xq dubte del crim,
de matar la mare i condemnar-se a un crim de sang. Es conven pel que li diu el seu
acompanyant Plades (portaveu dApollo). Aquest noms diu una frase en tota lobra val
ms tothom per enemic que no pas els dus. Es mostra un squil plenament creient
perqu entre desobeir a Apollo i matar la mare, mata la mare. Quan comet el matricidi,
Orestes es condemnat a ser perseguit per les ernnies (tvecs) i aqu acaba la segona
part. La tercera part, Les eumnides, i est composta de dos parts. La primera plena de
moviment escnic i la segona de justcia. Apollo busca refugi i hi ha un canvi despai que
contradiu la unitat de lloc. El cor actua activament i primer es transforma en sacerdotessa
dAtenea i desprs les ernnies es transformen en eumnides (deses collectives de la
saviesa) el mal en b mitjanant els dus. Orestes ha de pagar el seu crim per es sotmet
la seva mort a un judici de ciutadans atenencs. Empaten a vots per Atenea s la
presidenta i decideix que Orestes visqui, evitant daquesta manera que hi hagin ms

vctimes. Triomfa la justcia arcaica dels dus, porten les civilitzaci a Atenes i porten
lAtenes clssica. Final de lobra mostra la superioritat de una nova civilitzaci patriarcal,
bassada en el dret i que es vol enfrontar a lanterior que era matriarcal i en la venjana del
crim. Instituci civil: arepac impartir justcia i presidida per Atenea. Dus justcia sobre
els homes. squil es mostra creient. El tema principal s la llei que substitueix els horrors
de la histria. Orestes que no apareix en la primera obra (s insinuat), ens permet segui un
seguit de crims que estan fets pel dest div. Els homes no maten perqu volguin sin per
un imperatiu div que els hi mana. Lluita entre dos dus Apollo i Atenea. Lobra pertany a
un moment histric molt determinant. squil veu com lHllade est dividida en dos
(Esparta brbara i Atenes civilitzaci) i fa poltica. Obra solemne plena de lrica amb
un dileg viu, cors, bellesa sublim, figura delecci mogudes sviament. Mn homric en
squil pren un valor nou. Mn pic pren un caire nou ja que no noms hi ha pica sin que
parla de com comportar-se en el mn i com shan dorganitzar. Bases noves de la
humanitat basada en el dret, tribunal que pot arribar a absoldre un crim. Els personatges
no sn homes, sn homes millors pics. Tcnica del dileg aconseguida i dun entramat
senzill creant una gran obra. La tragdia pren cos quan el mite s mirat pels ulls del
ciutad.
- Prometeu encadenat: la data de composici s molt incerta. ltima etapa de l'autor.
Escrita a Siclia i pertany al mateix perode que LOrestada. s la primera pea d'una
trilogia dedicada al Du Prometeu afavorit als homes: Prometeu encadenat, Prometeu
alliberat i Prometeu portador del foc. Ens relata un episodi en el qual Prometeu est
encadenat a Escites. A la primera escena Prometeu est sent encadenat per 2
personatges i per ordre de Zeus, lestan encadenant a la fi del mn per haver robat el foc
als dus i haver-lo posat a disposici dels homes. Prometeu est condemnat a estar all
eternament. Les nimfes Ocenides parlen amb ell, aconsellant-li que accepti la voluntat de
Zeus, cosa que Prometeu es nega a fer. En aquest moment apareixen la vaca I i all
entaula una conversa amb Prometeu i li anuncia que est embarassada de pafo i 12
generacions ms endavant naixer qui alliberar a Prometeu, a ms I li confia un gran
secret. Aquest secret s que t a Hera com a dona titular, per la seva primera esposa va
ser Metis (Ocenide) segons la profecia quedar embarassada d'Atenea, per la profecia
diu que si Metis tenia un bar li trauria el tron i Zeus es menja a Metis i desprs li neix del
cap Atenea. Zeus es vol assabentar del secret per Prometeu es nega a contar-lo. Al final
de la proesa hi ha un cataclisme. El cor clama pel dolor de Prometeu i es planteja el final
del que continuar el Prometeu alliberat. Prometeu com a smbol del pensament laic. Ens
trobem aquesta tragdia meravellosa. El mite de Prometeu parla dels orgens de l'home.
Prometeu s fill de Jpet i sia, era germ de Atlas, Epimeteu i Meneci que sn l'origen de
sagues reals que la seva histria es caracteritza per intervenir pel b dels homes. L'episodi
en el qual es manifesta a favor dels homes

convencer als homes que quan

li facin un sacrifici a Zeus separessin 2 parts del bou: en una part coberta els ossos de

l'animal i de l'altre la carn del bou. Zeus tria la part dels ossos i castiga als homes per
haver-los enganyat i els treu el foc.
Sfocles
-

Neix a Colonos, poble a prop d'Atenes, al 496aC i mor al 406 aC..

Tenia xit en tot. Era fill de Sfil (fabricant d'armes). Sempre tenia bona presncia,
educat en la msica, tamb va estar en el centre d'educaci gimnstica (dansa), centre
d'educaci de nobles. Als 16 anys va dirigir el cor en l'acte de la victria de Salamina.

Des d'aquest moment Sfocles far coses honorfiques. El seu atractiu no era solament
fsic tamb era intellectual. Ser estrateg. Participa en la lliga de Delos i va arribar a
ser ministre de Delos.

Tenia molts coneixements sobre art, escultura, etc.

A lany 443-442 aC ser anomenat helenotamia. 441 anomenat estratego crrec que
compartia amb Pericles i va insistir en recuperar lilla de Samos. Sembla que limpacta
dAntgona fou tan fort que anava a ser governador de Samos. Entre el 413 i el 411aC
va comenar a formar part del comit que tenia que preparar la transici desprs de
que Atenes perds la guerra contra Esparta.

Com a dramaturg va guanyar 18 cops el concurs de tragdies a les festes dionisaques.

Mai va obtenir el tercer lloc. Va escriure 120 obres de les quals sen conserven 7 i casi
tot un drama satric (Els stirs 430ac). Va escriure un text de la tragdia Sobre el
com

amb els pares de la tragdia.

Volia crear un cnon de la tragdia. Quan tenia 90 anys, un dels seus fills, Hiofont amb
ganes de destacar, va comenar un procs per desbancar al seu pare intil. Sfocles
anir a judici i ell comenar a llegir un fragment de la seva ltima obra Edip a
Colonos i van veure que no era intil.

Els atenencs van considerar a Sfocles un heroi quan va morir. squil era sublim,
Sfocles perfecte.

Introdueix el 3r actor. Hem conservat peces niques. Renuncia a la forma grandiosa

creada per squil i dna a les seves obres una construcci + elaborada y els seus
personatges shumanitzen, es parla de psicologia dels personatges. El dileg en obres
de Sfocles es ms lleuger.

El paper del cor ( ).

A la Potica, s.IV es diu que Sfocles introdueix la escenografia. Cada vegada ens
allunyem ms del ritual per entrar ms a fons en el teatre.

La obra de Sfocles Triptoleno guanya el primer premi al 486aC, amb 28 anys.

Sembla que es tracta duna temtica religiosa propera a squil en les formes i el
contingut. Es poden destacar 3 etapes en la producci de Sfocles:

Segueix a squil com a mestre tant en vocabulari, relat i concepci

escnica. Triptoleno, Tamaris.

Amargor i artifici basats en cops dafecte que fa allucinar a

lespectador: Aiax, Antgona, dip rei, Traquinies.

Consolidaci del llenguatge de Sfocles, linteressa crear obres

tiques, amb missatge tic com Electra, Filoctetes o dip a Colonos. El
protagonista al teatre de Sfocles s lhome. 2 visions: vertical: relaci
home du. La relaci amb els dus es constant i aix provoca
lescena trgica. Horitzontal: relaci entre homes i dones, relaci
variable i subordinada sexpressa la reacci davant dels fets i es
variable.

Les obres de Sfocles van des del dest dolors de lhome on hi ha una voluntat dels
dus que deriva el seu dest i condueix a lhome a una existncia trgica y mostra la
por de lhome. Sel coneix com al trgic del dolor efecte catrtic. squil va coincidir
en vida amb Sfocles es vida. Sfocles aconsegueix una obra molt bona. La trobada de
Sfocles s la perfecci tcnica. Els personatges de Sfocles no sn tan grans com els
squil per genera lenfrontament amb el seu dest trgic. El classicisme s Sfocles
perqu la expressi verbal, les construccions lriques, s irrepetible i suposa la plenitud
de la tragdia grega.

Obra
-

iax. Obra + antiga conservada sencera de Sfocles. 450-440aC nucli central obra
de Sfocles s la font dinspiraci llibre XI Odissea i Petita Ilada (no conservat).
squil va dedicar una pea a iax iax armat de fora (no conservat). Es situa a
Troia en qu iax fill del rei Telamon (Salamina) aspirava a posseir les armes
dAquilles perqu la seva mort havia posat en herncia la seva espasa i escut. Per
guerrers aqueus Agammnon i Menelau li van donar lespasa i lescut a Ulises. iax
vctima de rbia i bogeria decideix matar els reis aqueus. Per, Atenea li nubla la ment i
iax entra a un estable i mata a bous i vaques pensant que mata a Agammnon,
Menelau i Ulises. Quan sadona del que ha fet veu que ha perdut lhonor i sense honor
no cal viure. Sallunyar del campament, arribar a una platja i es sucidar. Desprs
de mort, disputa sobre el seu cos. Precedent Antgona. Els grecs consideren que no
mereix sepultura mentre que Teucles (germanastre), la dona i el fill volen que lenterrin.
Finalment, Ulises permet que sigui enterrat. Obra + complexa que squil. Primer
parlament una deesa Atenea. Prleg conversa entre Atenea i Ulises. Parados entre el
cor i desprs a travs de la dona. iax (alg que patir dolor). Mancada dunitat mitja
obra excs de bogeria i segona part que fan am el mort? enterrament del cadver i
en conseqncia clmax a la meitat de lobra. Elements + destacats, cstig Atenea. Ella
no vol fer mal a iax i vol defensar a Ulises. Paper Ulises, que es mostra com a gran
afavorit per la primera part la deessa li permet ridiculitzar a iax i Ulises actitud
reconciliaci no vol ridiculitzar perqu veu que ell tamb s mortal i veu que pels

dus li pot passar el mateix. Monlegs dAiax (part + lrica) monleg misteris. 2
parlaments diax desprs de prendre decisi de matar-se, canvi descena del
campament a la platja. En els monlegs sacomiada de la vida (de les coses, de tot el
que hi ha). Paraules ambiges i creuen que no es sucidar per si que ho fa.
Ambigitat perspectiva lrica de Sfocles com autor. Ulises (nova etapa Atenes
clssica codi honor s relatiu) i iax (temps dsquil, home antic) sn 2 homes
enfrontats. 2 actituds de vida dels homes depn dels dus. iax s el lluitador contra la
tirania dels atrides i espera la llibertat enfront d Agammnon i Menelau. Tragdia difcil,
molt rica i molt caracterstica de lestil de Sfocles. Tota lobra s dominada per la
personalitat diax. Primer sucidi en escena i sucidi dun rei (rei de Salamina). Aquesta
obra ha sigut poc representada.
-

Les dones de Traquis. Obra posterior al 435aC. Mort dHeracles (Hrcules) que torna
a casa de fer els 12 treballs i a casa lespera la seva dona fidel Dellamida per ell no
torna sol ve acompanyat duna esclava, Iole. Encara, no ha arribat, un herald avisa de
la seva arribada i Dellamida x gelosia recorda una tnica que li va donar el centaure
Nesso si alguna vegada tens algun problema damor si es posa aquesta tnica
senamorar de tu. Li dna la tnica a lherald perqu li posi a Heracles. Per aix era
una mentida. En venjana, Nesso li dna la tnica que qui se la posi morir cremat.
Quan se la posa Heracles maleeix la seva dona, i el seu fill Hillos li intenta explicar la
seva bona fe i la dona es sucida. Error trgic. Zeus ha volgut que mori cremat.
Comparaci amb Agammnon perqu Ciltemnestra el vol matar per Dellamida el vol
tornar a estimar per Heracles mort per culpa dels dus.

dip rei. 4 personatges majors, 4 menors i el cor. s la millor histria de lantiguitat

perqu parla del dest hum. Obra complexa perqu tenia peripcia i reconeixement
perqu el propi dip es reconeix a s mateix. Primera gran histria policaca. dip
busca assass del rei Laios per sest buscant a s mateix. 430-420aC estranyament
va guanyar el 2 premi. A dip els 3 grans trgics li van dedicar obra. Sfocles
manipula la histria per crea el gran mite. Obra circular, home atrapa el seu dest
pea magistral, pea breu i gran flashback es parlar del passat x arreglar el
present. Obra amb suspens, impecable en execuci. Unitria > nic tema tractat genial.
Crescendo extraordinari. Un sol personatge domina lobra. dip per se suposa que
tota Tebes es troba a lescenari. Per la pesta no sacabar fins que se spiga qui s
lassass del rei. dip els vol salvar. nica pea de massa conservada multitud.
Acusa a Creont, no creu a Tiresies des del principi sospita sobre el protagonista. Ell
creu que pot fugir del dest indagar. Recorda que alg al seu pas li va dir: fill de
pare fals. Obra + representada del mn antic. Molts temes principal dest, cam de
la veritat (coneixement) i tamb cam del dolor x ell conixer s dol. Missatge de
Sfocles: Lhome quan coneix qui s sent dolor reconeixement temible i
incomprensible Freud: Interpretaci dels somnis complexe ddip i comparaci
entre dip i Hamlet. dip no s bo ni dolent, s un personatge que busca la veritat.

Alemanys s.XVIII van reviure la tragdia. Consideraven a dip que era la millor pea
escrita sobre el dest hum. En el fons es parla dAtenes, espectadors veien que all
els afectava, realitat dAtenes. Tota posada en escena presidida per la imatge dApollo
manipula els seus titelles i condueix a dip al seu dest. Pea religiosa.
-

Electra. Data incerta per es situa entre el 425 i el 415aC nica pea que t tres
versions dels tres clssics Cofores (squil), Electra (Sfocles i Eurpides), es pot
compara els 3 estils dels clssics. squil > qesti ticoreligiosa, obligava a Orestes a
complir matricidi. Sfocles > Orestes no t cap relleu. Posa en el centre a Electra i
Otrestes s secundari. Electra filla d Agammnon est fent libacions damunt del
sepulcre del seu pare. Fa 10 anys que s mort i confia en la venjana. Noms una
esperana + Orestes espera que vingui i compleixi venjana. Orestes arriba diu que ell
ha mort i provoca lalegria de Clitemnestra i desaparici dElectra que veu que la
venjana no es produir. Arriba Orestes amb Plades i es presenta a la seva germana i
desprs, mata a Clitemnestra i a Egist. nica obra en que lheroi ven. Electra ven i
venga, simposa. Dilegs entre Electra i Crisotemis (germana, personatge mort i
antagnic a Electra). Solitud dElectra i venjana la consumeixen obsessi que
noms t lesperana i es compleix. Obra que es representa bastant.

Filoctetes. Els tres clssic van realitzar obra per noms es conserva la de Sfocles.
nica data exacta, durant lpoca de Glaussip (410-406aC). s.IdC va poder llegir les 3
versions diferents. squil va fixar la histria: guerrer, millor arquer de lexrcit grec.
Filoctetes anava a Troia i va ser mossegat per una serp que li va fer una ferida que feia
una pudor que ning aguantava al seu costat. El van posar en una illa (Lemnos). Era
rei de Malea i ha estat 10 anys sol, salimenta dherbes i de la pesca que pot matar amb
el seu arc. Els grecs no poden vncer als troians i un oracles deia que la Guerra de
Troia no sacabar mai fins que Filoctetes torni a lluitar amb els grecs. Ulises ha danar
a buscar-lo i va amb el fill dAquilles, Neoptlem i els dos van a la illa a buscar a
Filoctetes que encara t la ferida i ell no vol tornar. Neoptlem intenta negociar amb ell.
Per primera vegada apareix un du exmachina i apareix Heracles i ordena que
embarqui cap a Troia i li promet que es curar de la ferida i que tothom sen recordar
del seu nom. Noms personatges masculins i no hi ha mort, final feli. nica pea de
Sfocles amb deus exmachina nica soluci a una relaci dialctica impossible
davanar. Moment de lodi davant de la crueltat que s tractat obsessi. Descripci
de lilla bona part de lobra, en sentit funcional per veure com sapanya Filoctetes x
viure 10 anys. Moral arcaica, personatge arcaic davant de la ra utilitria dUlises. Pea
+ poltica escrita x Sfocles en la que es tracta de com recuperar un dissident, el poder,
joc de la paraula com a instrument de poder. Mller va dir que Filoctetes era un jueu i
Ulises S.S. Obra complexa.

Edip a Colonos. Obra pstuma. Escrita per Sfocles quan tenia 90 anys. Fa morir a
dip al seu poble perqu un oracle diu que morir en un lloc venerable. Bell testament
escrit per un vell que morir en aquell moment, testimoni nic. Obra que va representar
el nebot de Sfocles. Al 401 aC lAtenes clssica ha desaparegut perqu est tutelada
per Esparta. Fonts: Tebaida i va introduir la novetat de fer nixer a dip a prop
dAtenes, a ltica. Estructura: dip sha arrencat els ulls i marxa de Tebes i s vell i
cec. Guiat per la seva filla arriba a Colonos i s acollit pel rei de ciutat, Teseu. Arriba
desprs Ismene que anuncia que ha comenat la guerra entre Polinices i Eteucles a
Tebes. Els oracles deien que qui tingus el suport ddip guanyaria. Creont vol que vagi
amb Eteucles i vol agafar a la fora a dip per Teseu ho impedeix. Polinices vol tamb
el suport del seu pare. dip maleeix als seus 2 fills i recorda que van ser ells els que el
van desterrar. Aix, dip s protegit per Teseu i poc desprs convertit en un sant mort.
Obra lrica, en la descripci dels bosc t un paper extraordinari. Destaca el paper de
Teseu que al principi dna hostilitat a dip i desprs el defensa dels seus enemics.
Antgona personatge trist, que acompanya al seu pare. Obra de la resignaci cap a la
mort. D alg que accepta la mort. Existencial.

Antgona. Representada per primera vegada al 442aC, la van fer varies vegades. Se li
va oferir el govern de Samos a Sfocles. Primera obra de Sfocles dedicada al cicle
teb. Fonts: Tebaida, Estesicor... xit de lAntgona ha estat imparable fins a finals del
s.XVIII mite dAntgona. 1788 un abat francs Jean Jacques Barthlemy va publicar
El viatge del jove Anacharsis gran difusi per tota Europa, sintentava oposar a les
publicacions alemanyes i expressava admiraci per lhellenisme clssic. El llibre
consistia en el viatge dAnacharsis pel mn grecorom. Al captol XI xtasis
dAnacharsis en veure Antgona. Antgona fou posada com a smbol del teatre. A
Alemanya un grup destudiants (Hegel, Hlderling i Schelling) entusiastes de la
Revoluci Francesa van estudiar la literatura grega i van veure en la tragdia el
moment mxim dexpansi discurs essencial de lsser. Hlderling va declarar que
Sfocles era el millor poeta i es va dedicar amb Hegel a traduir les tragdies. Hegel
deia que les tragdies sn el moment fulminant de la poesia (ex.la dialctica i de l
enfrontament dAntgona i Creont com a dialctica histrica). Representaci de
lAntgona, Goethe versi entre 1808 i 1809 que era la primera versi i no va tenir gaire
xit per va servir de base per desprs a Postdam i dirigida per L.Tieck al 1841 que
usava msica de Mendelssohn Gran xit i la msica va ser aprofitada per noves
versions. Es va representar a Berlin, Londres, Paris, Edimburg i va ser la gran obra de
lantiguitat. Culte a Sofcles que el considerava com a gran poeta de lantiguitat. Al
s.XIX novella gtica, novella de terror. Ficcions gtiques dones joves mortes
(Ofelia i Antgona) que inspirava a la novella gtica i va introduir-se en aquell estil
europeu. Romeu i Julieta i Hemon i Antgona sn equiparats.
Planteja la disputa entre 2 veritats legitimes. Creont rei de Tebes, germ dIocasta ha
de governar i pren la decisi que Eteucles tindr enterrament i Polinices no. Antgona,

germana dels dos bessons que shan matat vol lenterrament pels dos. Diu: estem ms
temps morts que vius. Creont s un dictador i encarna lEstat i pren determinacions
que shan de complir perqu sin sentra en lanarquia. Antgona representa la religi i
la moral, ella sap de sentiments, all familiar que soposa a lEstat. Histria entre
Antgona i Creont s lEstat, dialctica entre lindividu i lEstat. Sexposen 2 veritats
iguals. La de la regla religiosa dAntgona i la de ledicte promulgat per lEstat de
Creont. El cor interv en els parados que sn extraordinaris, edats de lhome, invocaci
a Dionysos...