dip a Colono.

dip a Colono

ndex
dip a Colono

Estructura de la tragdia

El concepte trgic de la vellesa i la mort

Sfocles i Atenes

dip a Colono

dip a Colono
dip acompanyat dAntgona en el seu desterrament de Tebas arriba a Colono
una poblaci propera a Atenes. All seu a descansar sobre un pedra esperant que alg
arribi per tal dindicar-li on es troben ell i la seva filla. Daquesta manera sacosta un
habitant de la regi que els adverteix que es troben un recinte sagrat i que han
dabandonar-lo. s un recinte dedicat a les Eumnides. dip de seguida assumeix que el
final de la seva vida s molt a prop i sol.licita la presncia del rei de la ciutat Teseu.
Lhome que lhavia indicat el lloc on es trobava anir rpidament en busca dels ancians
de Colono.
Aquest grup dancians convidar a dip a abandonar el recinte sagrat i li
prometen no expulsar-lo del pas. Per quan descobreixen que aquell vell s dip
olviden la seva promesa i li ordenen abandonar ltica. dip demanar asil a aquest
grup de vells de Colono que determinaran esperar la decisi del seu rei Teseu.
Mentrestant arribar Ismene, laltra filla ddip amb la notcia de la guerra entre els
seus germans tot advertint el seu pare que, en vista dun nou oracle de Delfos, vindran a
buscar-lo, per tal denterrar-lo a prop de la seva terra tebana amb la intenci dhonorar
la seva tomba, fet que sembla ser la soluci als funestos augurs de loracle. dip maldir
el seus fills. El grup de vells li aconsellar cel.lebrar uns ritus expiatoris a les
Eumnides que Ismene complir. A ms recordaran les desgrcies passades ddip i el
patiment pel que ha hagut de passar durant tot el seu desterrament tot apiadant-se dell
que ara s vell, cec i desgraciat. Finalment arribar Teseu qui li assegurar la seva
protecci.
Aprofitant la benevolncia dels habitants de Colono i del rei dAtenes Teseu,
saniran repetint lloances a la ciutat i a la grandesa de la seva ptria, ltica.
Arriba Creont, amb lesperana de convncer a dip per a que retorni amb ell a
Tebas, dip lincrepa durament i es nega a acceptar aquesta invitaci. Creont llavors
decideix amenaar-lo raptant les seves filles. Per en aquest moment, quan s a punt
dagafar dip arriba Teseu qui obligar a Creont a deixar en llibertat dip i les seves
filles Antgona i Ismene. El grup dancians observar la lluita entre els raptors tebans i
els soldats de ltica que han decidit salvar-los. Prediuen la victria daquests darrers i
invoquen lajuda dels deus. Antgona i Ismene seran lliurades de la tirania de Creont i
retornades amb el seu pare. dip cada cop veu ms propera lhora de la seva mort, de fet
al llarg de tota lobra sembla preparar-se per aquest final.

dip a Colono

Teseu comunica larribada dun jove que sol.licita parlar amb dip, Antgona
intercedir per tal que el rebi. Aquest jove no s altre que Polinices, un dels fills ddip
que es troba en guerra amb el seu germ. Etocles i Polinices shavien repartit el regnat
de Tebas desprs de la marxa del seu pare. Cada any governaria un dells la ciutat fins
que Etocles trenc el pacte i expuls Polinices qui reclamar el seu dret al tron. A partir
daqu vindran els vaticinis de loracle dlfic pel qual la tomba ddip estar en lluita
per guanyar el favor dels dus en la guerra fraticida que sanuncia pel tro de Tebas.
Polinices explicar al seu pare tot el que ha passat a Tebas i li demana que faci les paus
amb ell per tal dajudar-lo en la guerra contra el seu germ. dip el refusa amb unes
terribles malediccions i Polinices surt de lescena conscient del dest que lespera.
dip reconeixer el final de la seva vida desprs dun esclat del cl, confiar a
Teseu les seves darreres instruccions i el guiar fins el lloc on havia de morir. El grup
dancians invocar els deus de lHades per a que ajudin a dip en el trnsit cap a la
mort. Un missatger contar el majestus final ddip. Les seves filles esclataran en un
terrible dolor per la mort del seu pare i demanaran Teseu que les envii cap a Tebas per a
evitar, si s possible, la guerra que es vaticina sobre els seus germans.

Estructura de la tragdia
Lobra arrenca amb el prleg; dip arriba amb Antgona als afores de Colono
tot i que ells no ho saben i descansen al territori dedicat a les Eumnides. Un habitant de
la regi sacosta i li demanen on es troben. dip fa referncia a la seva situaci a travs
de la maledicci que els oracles han versat sobre ell i la seva famlia, en especial la seva
filla qui queda condemnada a acompanyar-lo en la seva vellesa.
Prodo; lentrada solemne del cor es produeix arran de larribada dun grup de
vells de la regi que expliquen dip on es troba i li conviden a abandonar aquest lloc
sagrat.
Episodi primer; el cor sassabenta de qui s aquest vell i li conviden a marxar
daquesta terra per la por que els hi entra arran de les malediccions que versen sobre
dip. s una mena de condemnat pels dus i no volen acollir-lo a la seva terra. dip
aconsegueix persuadir-los per tal que sigui Teseu, rei daquesta terra qui el jutgi i
decideixi quedar-se en aquesta terra sota la seva protecci. En aquest episodi tamb
entra en joc la germana dAntgona i filla ddip Ismene qui presenta la situaci que viu

dip a Colono

Tebas arran de la confrontaci entre els dos germans Etocles i Polinices. Aquest fet
ser decissiu per tal que Teseu acabi protegint dip.
Estsim primer, tot i que no es tracta duna intervenci directa del cor o un cant
lric com podia passar amb dip rei, el cor comena un dileg amb dip tot lamentant la
situaci del vell i es comena a donar certa afinitat entre ambds a cusa de les
desgrcies que ha anat patint dip per la seva maledicci dels deus. dip quedar
presentat com lhome que no ha pogut vncer els designis divins per molt que ho ha
intentat.
Episodi segon, Teseu entra en escena i comena una conversa entre ell i dip.
Aquest presenta a Teseu la seva situaci i la seva petici per tal que el rei dAtenes el
protegeixi dels seus fills. Tamb lanuncia una futura lluita amb els tebans i la
importncia que tindr el fet que lajudi i li doni sepultura en la seva terra evitant que
siguin els seus fills qui guanyin el favor dels dus amb la seva tomba. Teseu, exemple
de benevolncia, acceptar la situaci i la protecci ddip.
Estsim segon, el cor comena una lloana a la terra de ltica on sobresurt la
presncia dAtenes per sobre la resta de ciutats de la regi. En aquesta lloana
sesmenta el favor que els deus tenen amb una terra que els complau amb les seves
caracterstiques ciutadanes que es troben per damunt la resta. En definitiva s una
lloana a la bona situaci que es dona a Atenes, a la seva superioritat tica, moral,
poltica i militar sobre la resta. A ms hem de pensar que es tracta de la terra del propi
Sfocles, aix doncs, es tracta duna lloana cap a la seva terra on ha treballat per tal que
arribi a encapalar la seva civilitzaci.
Episodi tercer, arriba Creont i es produeix la situaci en qu aquest vol raptar
les filles ddip i a ell mateix. Ser Teseu qui en defensa dAntgona, Ismene i el propi
dip sinterposi davant Creont i aconsegueixi la seva lliberaci. En aquest episodi
Teseu far una demostraci de civisme davant el comportament tirnic de Creont. Un
cop ms seleven les excelses actituts dels tics per sobre de la resta. dip continua la
seva splica dsser escoltat per Teseu fins la seva mort, prometent aquest bons augurs
si accedeix als seus desitjos i necessitats.
Estsim tercer, el cor parla sobre la dignitat de la mort i la seva inapelable
presncia. En aquest cas la mort s una lliberaci si tenim en compta la penosa situaci
ddip i la maledicci que lha perseguit des del seu naixement. A ms s una realista i
bella evocaci de les penalitats que porta la vellesa. A partir dara el cor intervindr a
favor de la dignitat de la mort.

dip a Colono

Episodi quart, entra en escena Polinices que busca lajuda del seu pare, la seva
benedicci en la guerra que comenar amb el seu germ. Saprofita la seva entrada per
condemnar lactitut que envers el seu pare i les seves germanes han tingut tant Polinices
com el seu germ, Etocles. La figura de Teseu queda un altre cop resaltada perqu s
ell qui obliga dip a rebre el seu fill. Tamb es presenta la que ser la continuaci
daquesta tragdia, la lluita fratricida que es donar a Tebas pel control de la ciutat i que
donar mort els dos germans fills ddip com a conseqncia de la maledicci que hi ha
sobre la famlia dels Labdcides.
Estsim quart, el cor anuncia lestrepits clamor del cl que inicia el cicle de la
mort ddip. El cor implora els dus que el trnsit ddip a lHades sigui el ms gloris
i pacfic possible.
Episodi cinqu, dip demana a Teseu que lacompanyi per mostrar-li on ser la
seva tomba i sepultura. Seguint els designis de loracle qui conegui aquest fet ser el
triomfador de la guerra que ha de venir. Aqu interv de nou el cor per tal que els deus
actuin a favor ddip en la seva marxa cap a lHades. Com que ning pogu veure qu
passa finalment amb dip un missatger ser lencarregat de narrar com va morir el vell
cec. Daquesta manera es fa una lloana a la mort mitificada ddip com si dun du es
tracts.
Finalment la tragdia acaba amb el comproms de Teseu amb Antgona en
ajudar-la a complir les seves peticions. s linici de la continuaci del mite i de la
prpia tragdia de la famlia dels Labdcides que acabar en lenfrontament entre els
descendents ddip.

El concepte trgic de la vellesa i la mort

La vellesa i la desgrcia sn la caracterstica principal de ldip que es presenta
en aquesta tragdia. Com a fil conductor podem trobar la benevolncia i el respecte amb
qu es tractat dip. Sha de tenir en compta que aquesta s una tragdia que arriba amb
la prpia senectut de Sfocles qui escriuria lobra a ledat aproximada- de 94 anys i
que seria representada pstumament. s per aix que la vellesa es tractada duna manera
tendra, acompanyada a ms del passat i present trgic del propi dip. s per aix que els
ciutadans de Colono, representats pel propi rei Teseu acaben venerant dip que acabar
tenint una mort prpia dun semidu i aquesta ser narrada pel missatger com a tal.

dip a Colono

Desprs del desterrament dip s un vell cec, errant, acompanyat de la seva filla
Antgona que encarna els mals que porta sobre s mateix el seu pare. Aquesta trajectria
s clau en els continus laments que pronuncia el propi dip i la seva filla. Contnuament
sembla que esperen el respecte i la benevolncia del poble per les penries a qu queden
subjectes per part dels oracles i el cstig dels deus. En aquesta lnia, el propi dip va
demanant clemncia a tot aquell qui es troba, fins el punt que arriba a sser repetitiu. El
desterrament s, si ms no, un agreujant daquesta situaci. Aix doncs la moral
exemplificadora de Teseu ens transporta a una defensa del carcter tic del monarca
que, com a valors de civisme i convivncia, acaba tenint cura del vell, de la seva filla i
es fa ress de la seva desgrcia. Dalguna manera s una demanda de respecte envers les
adversitats a qu senfronten els ciutadans en arribar a la vellesa.
Aquesta vellesa ddip tamb presenta altres caracterstiques a banda del
desterrament, com hem vist la desgrcia dels oracles queda representada en la prpia
persona ddip, tamb en el dest trgic dels seus fills, per. La discrdia, la mort, la
guerra... sn caracterstiques intrnseques de la prpia vellesa ddip, una vellesa per
tant que no s noms fsica, deguda a la seva avanada edat, sin psquica. s un
personatge al qual el patiment ha envellit considerablement desprs dhaver-se presentat
com un home potent i un governant capa al comenament ddip rei.
El tema de la mort s tamb trascendental en aquesta obra. Si b Sfocles ens ha
descrit la vida ddip a partir del seu regnat a Tebas i el seu posterior desterrament a
cusa de la desgrcia personal dels seus actes conduts a travs de la voluntat dels dus i
els seus oracles, ara Sfocles ha de posar fi a la vida del seu personatge ms
emblemtic. Daquesta manera, i com no podia ser duna altra, dip troba la seva mort
de forma gloriosa.
La mort ddip sha dentendre en un context de benevolncia per part de Teseu
qui, davant la clemncia que contnuament demana dip, acaba concedint els honors
que aquest li demana en la seva mort. A banda del profit que Teseu extreur de la mort
ddip en un futur i en la lluita fratricida que atanyir els seus fills, Polinices i Etocles,
Teseu representa un ideal atenenc de respecte cap al suplicant.
De bon comenament dip arriba al territori consagrat a les Eumnides. Aqu
dip ja presagia que la seva mort s a prop. Hem de tenir en compta que les fries, com
tamb se les coneix segons la tradici i la versi de cadascun dels trgics clssics grecs,
es dediquen a castigar els delictes morals, els de sang i els de fidelitat. dip segurament
representa en la seva prpia persona tots tres tot i que ha lluitat contra els oracles per tal

dip a Colono

que no es dongussin aquestes injries al civisme i a les divinitats a nivell moral. Tot
acabar amb unes libacions que far Ismene en nom del seu pare per demanar el perd
daquestes fries que atormentaven els pensaments dels grecs com la m executora dels
dus en lajusticiament dels pecats dels homes.
La mort per a dip s una salvaci, desprs dels continuats patiments que ha
sofert a la seva vida arran del descobriment de la seva maledicci. Aix es presentar a
lobra. A ms hem dassenyalar que la mort ddip pren un caire fantstic quan el
missatger narra els fets que han tingut lloc en un punt desconegut per la resta de
personatges en escena. s un cam que ha de recrrer tot sol, amb lajuda de les
spliques del cor, que demanen que aquest trnsit sigui el ms benigne possible per al
propi dip. El trencament del cl i el cam que recorre el vell ceg en busca de la seva
mort i acceptaci al mn dels morts hades- atorguen al moment una espectacularitat
divina. dip s coronat i honrat en la seva mort pels dus que acullen a un home que ha
expiat tots els seus pecats en vida, amb les desgrcies conseqents a les seves penries
en vida. s com si dip a travs de la seva mort trobs la pau i la conminiscncia dels
dus i el poble dAtenes que el rendeixen pleitesia tot figurant en la seva prpia persona
el compliment dels designis divins.

Sfocles i Atenes
Si encara no havia quedat clara la procedncia de lautor i el seu amor per la
seva ptria a dip a Colono en trobem una bona mostra.
Davant la caiguda en desgrcia de la ciutat desprs del seu mxim esplendor,
Atenes s a punt de perdre la Guerra del Pelopons davant altres potncies gregues com
Esparta, que comenar el seu regnat sobre la resta de la regi. Sfocles havia viscut des
del govern de la ciutat, per part de Pericles, dun dels moments de mxim esplendor de
la ciutat. Tan alt va ser aquest moment, que desprs noms vindria la caiguda en
desgrcia de la ciutat i dels seus habitants. La pesta, la fugida de la ciutat, els anys de
desgrcia econmica... Sfocles necessita fer la vista enrera i enhaltir la moral dels
ciutadans al.legant all que un dia van ser i el que queda de tot all. s per aix que
lautor de mans de Teseu i del cor, presenta una actitut benevolent amb dip, amb la
desgrcia, amb les baixes passions i penries passades per un vell castigat i malet pels
deus. Atenes s doncs, la ciutat ms piatosa i capa datendre el suplicant i el desposet,
per aix acullen dip.

dip a Colono

Aquest carcter que tracta de ressaltar Sfocles es veu molt b representat amb
lenfrontament entre Teseu i Creont, per tamb en les continuades spliques que fa el
propi dip als ciutadans atenencs.