ANTGONA

SFOCLES
ARTS ESCNIQUES I
Professora: Carmina Salvatierra
Alumnes: Sergi Bueno, Cristina Jimenez, Margarida Pedrol,
Josep Riera i Maria Souza.

ndex.

Lautor i el seu temps 3

Lobra
1. Argument i Mite .. 4
2. Parts de la tragdia 5
3. Context .. 7
4. Personatges que hi participen 8
5. Conflicte que planteja lobra 9
6. Actualitat de lobra 10
7. Text escollit de lobra 11
8. Posada en escena 12
Retalls i crtiques .. 13

Lautor i el seu temps

Sfocles 406-496 aC.
Sfocles considerat un dels tres dramaturgs de lantiga Atenes, juntament amb
squil i Eurpides introdueix el tercer actor i amb aquest dna un major
dinamisme als dilegs escnics i les seves accions. De les moltes tragdies de
Sfocles, noms en queden 7: Aiax, Antgona, dip rei, Electra, Filoctetes, Les
traquinies, dip en Colono.
Fill de Sofilo, un acomodat fabricant darmadures. Sfocles va rebre la millor
educaci aristocrtica tradicional. De jove va ser cridat a dirigir el cor de nois
per celebrar la victria naval de Salamina a lany 480 aC.. Al 468 aC., amb 28
anys va derrotar a squil, qui va ser el millor poeta trgic de lpoca, guanyant
un concurs dramtic. Al 441 aC. va ser derrotat per Eurpides en un dels
concursos dramtics que es celebraven anualment a Atenes. s a partir del
468 aC. que Sfocles guanyar aquest premi durant vint ocasions. Mor al 406
aC. amb noranta anys i coincidint amb lesplendor dAtenes.
A ms de considerar-se com un dels millors en el seu gnere, se li atribueixen
nombroses aportacions a la tcnica dramtica, i dos importants innovacions: la
introducci dun tercer actor a escena, que permet complicar la trama i marcar
el contrast entre els altres personatges, i tamb la ruptura de la moda a lpoca
de les trilogies, imposades per squil.
Sfocles tamb va transformar lesperit i la importncia de la tragdia, encara
que la religi i la moral van ser els seus principals temes dramtics, la voluntat,
les decisions i el dest dels individus van passar a ocupar el centre de linters
de la tragdia grega.
Dotat dun carcter amable i conciliador, tenia un gran atractiu i era estimat per
tots els que el coneixien. Tenia un esperit religis, tic i cvic. Va ser qui va
rebre la imatge de Arkeplios, Deu de la Medicina, a la seva llar, al introduir-se el
seu culte a Atenes, fins que es va construir temple pblic. Va composar tamb
un pean (cant) en el seu honor. Va fundar una Associaci dArtistes amb
lobjectiu de fomentar lesperit creador i va ser sacerdot de culte a Herakles a
un dels santuaris locals. A ms de la seva amistat amb poltics com Cimn i
Pricles, entre els seus amics tamb hi havia el filsof Arquelao (mestre de
Scrates), lhistoriador Herodot, el poeta In, etc.
Sobre la seva tomba a les afores dAtenes, una sirena simbolitzava lencs de la
seva poesia.

LOBRA
1. Argument
Aquesta obra explica la histria dAntgona, una jove herona que per respectar
les normes dels dus, lluitar contra els designis del tir Creont.
Antgona s la germana dEteocles i Polinices que, enfrontats en dos bndols
diferents, han mort en lluita fratricida. El primer Eteocles, que lluitava en el
bndol guanyador, ser enterrat amb honors. El segon Polinices ser castigat
per lactual monarca de Tebes, Creont, a restar insepult.
Per a Antgona s un dret que el seu germ tingui un funeral i per tant decidir
rebellar-se contra els designis del rei i donar sepultura al seu germ.
Antgona ser descoberta i castigada per haver desobet les ordres del seu
oncle, Creont. Aix ser condemnada a morir enterrada viva. Creont no voldr
escoltar ni a les veus del poble, ni del cor ni del seu propi fill (Hemn) i ser
inflexible en la seva decisi. Noms el fa canviar dopini el savi Tirsias que li
vaticinar que si sacompleix la condemna, caur la desgrcia sobre la ciutat i
sobre la seva prpia famlia.
Per Creont no arribar a temps devitar la tragdia. Antgona es penjar a la
cripta on s reclosa per evitar el sofriment duna mort per inanici. El fill de
Creont i proms dAntgona intentar rescatar-la per al veure que s morta
salar contra el seu pare i acabar sucidant-se. Daltra banda, Eurdice, mare
dHemn no pot suportar la notcia de la mort del seu fill i tamb acabar amb
la seva vida. Per a Creont aquestes morts trgiques sn el resultat de la seva
actitud tirnica i inflexible.
Mite:
En les tragdies gregues, sn els dus els que decideixen les victries i els
cstigs que rebran els seus protagonistes que no poden fer res per escapar del
seu dest. El Mite dAntgona forma part del conegut com a cicle Teb. La
histria daquesta herona s el desenlla duna srie dhistries familiars que
parteixen duna ofensa contra els deus feta pel seu besavi Labdaco.
Antgona parteix del drama protagonitzat pels seus dos germans Polinices i
Eteocles, fills del rei de Tebas dip. Tots dos van protagonitzar una lluita
fratricida per aconseguir el tron. Al mite dAntgona, tal i com passa al de les
Troianes, no es parla dherois guerrers, sin daquells que han perdut desprs
de la batalla i com shan daixecar desprs de la derrota. Per tant considerem
que Antgona no s una herona dacci sino una herona moral que
representar el seny contra la barbrie i la tirania.

2. Parts de la tragdia.
Prleg:
Apareixen en escena Antgona i la seva germana Ismene que shan reunit
damagat. Antgona, resolta a enterrar Polinices tot i la prohibici de Creont que
el considera un enemic per haver atacat la ciutat (i que, en canvi, s enterra
amb honors Etocles). Ismene, temorosa, no la vol acompanyar.
En aquest preludi sorienta a lespectador sobre els aconteixements que
succeiran a la tragdia.
Prode:
Ismene va cap al Palau i Antgona marxa cap a la muntanya. Entra el Cor (el
Consell de Savis) i fa una oda al Sol, a la vegada que celebra la victria
tebana: Rayo de sol, luz la ms bella, si que cualquiera de las que hasta hoy
brillaron en Tebas de las siete puertas. Al Prodes sens explica la funci del
cor i la seva situaci en relaci amb els personatges.
Primer Episodi:
Creont es presenta davant el Consell de Vells i explica el seu "programa": la
ptria est per damunt temors i amics; per aix ha manat enterrar Etocles i
deixar Polinices per als cans i els ocells.
En aquestes arriba el guardi per fer-li saber que alg ha fet les honres
fnebres a Polinices, i el rei li diu que si no li presenta el culpable ell ser
castigat (perqu els creu cmplices subornats).
Estsim:
El Cor parla sobre la fortalesa de lhome i les seves decisions per avisa de les
desgrcies del que no ajusti les lleis terrenals amb les dels dus: Muchas
cosas hay portentosa, pero ninguna tan portentosa como el hombre, l, que
ayudado por el noto tempestuoso llega hasta el otro extremo de la espumosa
mar, a pesar de las olas que rugen, descomunales...
Segon episodi:
Entra Antgona en escena portada per un guardi que explica que ella s qui
sha saltat ledicte reial.
Antgona i Creont discuteixen argumentant cadasc les seves raons. Creont
inflexible condemna a mort a Antgona.
Estsim:
El cor avana la tragdia que esdevindr per culpa de la tossuderia del rei
Creonte amb una oda al desastre dels Labdcides i de qui confon b i mal:
Felices aquellos que no prueban en su vida desgracia. Pero si un dios azota
de males la casa de alguno, la ceguera no queda, no, al margen de ella y hasta
el final del linaje la acompaa.
Tercer Episodi:
Hemn, fill de Creont compareix davant dell i suplica per la vida dAntgona en
va. Desprs de dir-li al pare que est al seu seu favor elogiant la disciplina
enfront de l'anarquia, defensa que canvi de criteri adaptant-se a la voluntat del
poble (democrcia) i a les lleis divines. Tanmateix Creont no l'escolta.

Estsim:
El cor explica com Hemn actua embogit per lamor que sent per Antgona. s
fa una oda a l'amor i al final es decanta per la protagonista: Eros invencible en
el combate que te ensaa como en medio de reses, que pasas la noche en las
blandas mejillas de una jovencita y frecuentas, cuando no el mar, rsticas
cabaas. Nadies puede escapar de ti, ni aun los dioses inmortales; ni tampoco
ningn hombre, de los que un da vivimos, pero tener a ti enloquece.
Quart Episodi:
Torna a aparixer Antgona, ja s conscient de la pena que se li imposar i
plora per la vida que no podr tenir: Ay tumba! !Ay lecho nupcial! !Ay
subterrnea morada que siempre ms ha de guardarme!
Antigona plora Miradme qu he de sufrir y por obra de qu hombres!
Estsim:
El cor equipara el dest dAntgona al de personatges mitolgics com Dnae,
Driant o els fills de Tideu: Tambin Dne tuvo que cambiar la celeste luz por
una crcel con puerta de bronze: all encerrada fue uncida al yugo de un
tlamo funeral.
Cinqu episodi:
Tiresias el savi vaticina la tragdia que esdevindr a Creont, a la seva famlia i
a la ciutat de Tebes. Aquest s conscient finalment de la seva tirania i intenta
evitar la catstrofe. Creont recapacita i es posa a disposici del Consell dels
Vells i ordena alliberar a la jove.
Estsim:
El cor fa una splica als deus per a que Creont pugui arribar a temps i aix
salvar a la ciutat de Tebes del mal amb una invocaci a Dions.
Sis episodi:
Creont no pot evitar que Antgona mori, com a conseqncia daix es
produeixen tota una srie de morts trgiques que acabaran amb la seva
famlia. Creont s conscient de que tot aix ha estat per culpa seva.
xode:
El cor marxa donant una lli: Con mucho, la prudencia es la base de la
felicidad. , en lo debido a los dioses, no hay que cometer ni un desliz. No. Las
palabras hinchadas por el orgullo comportan, para los orgullosos, los mayores
golpes; ellas, con la vejez, ensean a tener prudencia.

3. Context
Context histric i poltic
Antgona s una de les set tragdies completes conservades de Sfocles.
Lobra est ambientada a la ciutat grega de Tebes, al nord-est dAtenes i al
voltant del segle V a.c.
En aquests moments Grcia, desprs de viure durant segles en una societat
aristocrtica en mans duns pocs, est experimentant un procs de canvi molt
important amb la implantaci de la democrcia. Sfocles recull a Antgona
aquest conflicte entre dues maneres de governar: la democrtica i basada en el
b dels homes representada en Antgona, i daristocrtica representada en la
figura de Creont.
En aquest moment de canvi poltic, el dramaturg retreu lactitud tirnica i
dspota de Creont. Per ara lheroi s una figura amb ms matisos reflex de
les complexitat i la diversitat dopinions que es produeixen en una democrcia.
Ara ja no s un personatge model sin que pot passar a convertir-se en
lobjecte de crtica; reivindicant aix una actualitzaci del passat social cap a
una democrcia resplendent.
Context social
Grcia estava governada sota un sistema democrtic que feia partcips a tots
els ciutadans. Per hem de tenir present la nulla consideraci que patien les
dones i els esclaus. A elles els hi era atribuda la irracionalitat, lemotivitat i
lanarquia sent la caracterstica dels homes lordre i la maduresa cvica i
racional.
Una altra de les caracterstiques de la societat grega que es veu representada
a lobra s lenfrontament de lindividu vers la societat. Creont s el
representant de la polis, encarregat de fer que les lleis acordades es compleixin
per mantenir lordre i el bon funcionament. Antgona ser la intimitat, els valors
familiars per damunt dels interessos poltics.
Context religis
Al segle V a.c, la tragdia va gaudir duna poca desplendor. Les obres es
representaven al voltant de les anomenades festes Dionisaques, que
sorganitzaven cap a linici de la primavera, amb una durada de set dies i amb
el Teatre de Dions com el lloc de trobada.
Una de les funcionalitats de la representaci de les tragdies era provocar
lefecte catrtic -com ho anomenaria posteriorment Aristtil. Si plantegem
aquesta possibilitat a la tragdia de Sflocles, podem veure com Antgona es
presenta com a vctima voluntria dun ritual als dus que expiar els pecats
del seu germ i el salvar de la seva condemna eterna com a nima en pena.
A la Antgona, la celebraci dun rite religis que shavia prohibit per designi
reial ser la clau que donar pas a la tragdia. Perqu s tan important qu
Antgona enterri al seu germ? La societat grega era politeista i els seus dus
determinaven la seva manera dactuar. Un dels rituals que utilitzaven era el

denterrar els morts per evitar que les nimes daquests estiguessin destinades
a vagar eternament a la terra. Aquestes creences eren tan fortes que Antgona
arriscar la seva vida per donar sepultura al seu germ, desobeint la llei
imposada pel seu oncle.

4. Personatges que hi participen

Antgona , filla ddip
Antigona s la filla d'dip i de Iocasta i germana d'Eteocle i Polinices, ambds
enfrontats i morts en guerra. Antgona s la herona d'aquesta obra ja que,
saltant-se l'edicte del rei de Tebes, Creont; donar sepultura al seu germ
Polinices. Amb aquest gest decidit, Antgona signa la seva condemna a mort.
Aquesta herona representa l'ideal de la defensa de les lleis marcades pels
dus i pel respecte al seus avantpassats per davant de les lleis marcades per
un tir.
Ismene, germana dAntgona
s la germana d'Antgona. En un principi es mostra obedient al tir i no
emfatitzar amb la causa de la seva germana. Tot i aix, es mant fidel a la
seva germana quan aquesta es descoberta i al reconixer tenir tamb part de
culpa en l'enterrament de Polinices.
Corifeu i el cor dancians
Es el president del cor d'ancians de Tebes. Representa la mxima autoritat
desprs del Rei. En un principi actuar a remolc de les decisions del rei per
poc a poc es posicionar a favor de la causa dAntgona
Creont, mandatari de Tebes
Creont s el rei de Tebes. En cstig per haver-se aixecat en contra de la seva
ciutat natal, Creont deixar sense sepultura el cos del seu nebot Polinices i far
un edicte per mitj del qual es castigar amb la mort a tot aquell que intenti
donar sepultura al difunt.
Creont es presenta aix com una figura autoritria i venjativa que es creu per
sobre de les lleis del deus. No ser fins al final de l'obra que ser conscient
dels seus errors i tractar d'esmenar-los en va.
Guardi
s un personatge secundari. s lencarregat de donar la notcia de que alg ha
enterrat el cadver de Polinices. s un guardi poruc temers de Creont que li
demana no ser castigat per portar una mala notcia. Tamb s qui detindr a
Antgona i portant-la davant de la presncia de Creont.
Hemn, fill de Creont
Hemn s el fill del Tir Creont i el proms d'Antgona. El respecte que sent
envers el seu pare el fa actuar a l'inici amb molta prudncia. Intentar
convncer al seu pare de que s'est equivocant. El seu dest ser trgic, ja
que, al veure que el seu pare no canvia d'opini anir a buscar a Antgona i per
sucidar-se al seu costat.

Tirsies, endev grec

Tirsies s un savi que pot esbrinar el futur. s una persona molt respectada
per Creont, de fet ser l'nic que el far veure els seus errors vaticinant una
gran tragdia si es compleix la condemna.
Eurdice, esposa de Creont
Eurdice s lesposa de Creont i mare dHemn. En aquesta obra el seu paper
es justifica com a part del cstig que rebr Creonte per no haver fet cas de les
lleis dels dus. Eurdice, al morir el seu fill, no pot suportar la pena i es
suicidar.
Missatger
s qui porta la notcia de la mort de Antgona i Hemn a Palau (on est el
Corifeu i Eurdice). s un testimoni que ens explica qu ha passat amb
Antgona (acci que succeix fora descena). En boca daquest personatge
Sfocles fa que el poble expressi les seves opinions.

5. Conflicte plantejat a lobra

Lobra parla de la posici entre dos drets, el de la famlia i el de lEstat
representats per Antgona i Creont. El conflicte resulta del xoc entre dos herois
dogmtics e inflexibles. Creont infravalora les obligacions implcites als llaos
de famlia i Antgona els valora tant que no limporta que provoquin crear un
conflicte dEstat. Ambds actuen amb la intransigncia caracterstica dels
herois. Per el fet de que lobra presenti dos fonts antagniques del dret no vol
dir que tingui dos protagonistes del mateix valor. Antgona es piadosa i obeeix
lleis immutables quan desafia el decret de Creont, mentre que aquest est en
pugna tamb amb la civilitzaci, que tributa honors fnebres als morts. I,
sobretot, actua amb una conducta tirnica i usa el llenguatge del poders, que
utilitza la paraula per ordenar i mai per dialogar. El cor dancians Tebans a
mida que avana lobra es posicionar a favor dAntgona. Creont en canvi,
noms reconeix el seu error quan el savi Tirsies ladverteix que amb la mort
dAntgona comenar el seu cstig.
Mite (antic o contemporani) o arquetip al que es pot associar.
Antgona adquireix una dimensi poltica i tica a Occident amb el pas dels
anys: es la prefiguraci de tota dona que es decanta pel ms dbil i senfronta
al poder o llei amb el risc de la seva vida o prestigi. s una anticipaci de
Joana dArc, Mariana Pineda i de totes les herones conegudes i annimes que
es varen enfrontar als qui eren mes poderosos que elles.

6. Actualitat de lobra
El tema que ens planteja Sfocles a Antgona continua plenament vigent avui
en dia. Aquesta lluita entre deure moral i deure civil ha continuat fins els
nostres dies perqu el compliment del deure moral est imprs a lesperit de
lsser hum, s inherent a ell mateix. Quan hi ha una llei que no sajusta en
algun aspecte a la moral o conscincia individual dels drets humans aquest
conflicte sorgeix.
Val a dir tamb que aquest duel s present a totes les etapes de la vida, s
com una veu interior que de seguida ens diu si una cosa est ben feta o no, si
s justa o no. Aix, de ben petits ja portem a dins nostre aquesta veu que ens
acompanyar durant tota la nostra existncia.
Pensem, per exemple, en el cas de leutansia. Les lleis de la majoria de
passos del nostre mbit cultural (occident) estan basades o infludes en bona
part en lherncia del que sha vingut a anomenar lhumanisme cristi.
Aquestes lleis no permeten la seva prctica. Malgrat tot, hi ha gent que en
conscincia no pot acceptar aquestes lleis i creu que en determinats casos la
seva aplicaci est plenament justificada. Aix, tenim un conflicte entre una llei
que, per humanitat, no permet ajudar a morir alg que estigui en situaci
terminal i ho demani i persones que, per humanitat tamb, creuen que a
aquests malalts sels ha dajudar a morir.
Fora daquest mbit cultural tamb s present aquest conflicte. Per exemple
fixem-nos en les nombroses guerres civils que dissortadament hi ha arreu del
mn. Els bndols contendents es consideren tradors els uns als altres i, per
tant, no mereixedors de cap consideraci com a persones i de cap pietat. Per
aquesta situaci entra en conflicte amb la conscincia de persones que creuen
que tot sser hum mereix un tracte hum sigui del bndol que sigui. Llavors
en aquestes persones sorgeix un conflicte davant una situaci creada per unes
lleis, escrites o no, dunes organitzacions que les consideren plenament
justificades. Les conseqncies a qu senfronten les persones que decideixen
incomplir-les ja ens les podem imaginar.
De casos i dexemple nhi ha molts, no s qesti de posar-los tots aqu, per
amb aquests considerem que sn suficients per a adonar-nos que aquest
conflicte est plenament vigent dins lhome actual ja qu s una cosa inherent
a lsser hum.
Sfocles va posar per escrit una lluita interior que lhome tenia des del principi i
com veiem ha perdurat fins els nostres dies. Aix, aquesta s una lectura que
continua vigent i que ho seguir essent mentre existeixi dintre seu aquesta
lluita interior.

10

7. Text escollit de lobra

Oh, tmulo, oh cmara nupcial, oh excavado habitculo que me
aguardo por siempre, a donde avanzo junto a los mos, infinito
numero de los cuales, acabados de mala manera, a recibido en el
mundo de los muertos Persfone, la ultima de los cuales yo, y de la
peor manera con mucho, bajo all antes de que se me haya
agotado mi plazo de vida! sin embargo, me recreo vivamente en la
esperanza de que, cuando llgue all, mi presencia ser grata a mi
padre, y mas que grata para ti, madre, y grata a ti, hermano. y esto
porque, cuando moristeis, os lav y prepar vuestra mortaja y sobre
vuestro sepulcro ofrec libaciones, todo con mis propias manos.
Pero ahora, Polinices, por recubrir tu cadver, mira lo que consigo.
Y sin embargo, a juicio de los inteligentes, no hice otra cosa que
tributarte las honras debidas. Pues ni aunque se hubiera tratado de
unos hijos nacidos de m, ni de un marido, que, muertos, se
estuvieran descomponiendo, jams habra arrostrado esta prueba
llevando la contra a mis conciudadanos. Pues bien, en gracia a
que ley me expreso as? simplemente porque marido, muerto uno,
otro habra, y un hijo de otro hombre se hubiera perdido al primero.
Pero, ocultos en el Hades madre y padre, no hay hermano alguno
que pueda retomar jams. Sin embargo, pese a haberte dedicado
los mas altos honores de acuerdo con tal ley, Creonte entendi que
ese mi comportamiento constitua un delito y una osada tremenda,
Oh hermano! y ahora, tras cogerme en sus manos, me lleva as,
sin haber conocido el tlamo, sin haber escuchado los cantos de mi
boda, sin haber obtenido asignacin de matrimonio alguno ni de
una criatura infantil, sino que, as como veis, abandonada de los
amigos desventurada de mi! me encamino viva a las profundidades
de los muertos, por haber transgredido que legalidad de los
dioses? De que me vale desdichada de mi! levantar ya mis ojos
hacia los dioses? A que aliado llamar en mi ayuda? Bien se ve que
con mis buenas consideraciones lo que gan fueron estas amargas
desconsideraciones. Sin embargo, si se confirma que las medidas
tomadas contra mi son bien vistas por los dioses, una vez que sufra
el castigo impuesto podra reconocer que he faltado, pero si los que
faltan son estos, entonces que no lleguen a sufrir un dao mayor
que el que me afligen fuera de toda razn!..

11

8. Posada en escena
Els temps canvien, per els conflictes de la naturalesa humana sn sempre els
mateixos. Antgona tracta un tema universal que encara s vigent als nostres
dies: les conseqncies nefastes de voler imposar una voluntat personal per
damunt de qualsevol dret. Per tant Antgona presenta una trama del tot vigent i
perfectament comprensible avui en dia sense haver-ne de fer una gran esfor
dadaptaci.
Lxit o el fracs de lobra en aquest cas concret no dependr de lactualitat
daquesta sin en la seva qualitat representativa: en els actors i la bona posada
en escena entre daltres.
Donada lactualitat de lobra, per a la posada en escena daquesta, laposta es
de fusionar el drama grec amb el contemporani.
Lescenari, exterior, estaria format per un joc de volums plans amb una clara
imatge minimalista i amb tons foscos i que poguessin permetre, segons els
angles, escenificar els diferents tipus de llocs on transcorre lobra, la llum seria
la caiguda del sol de tarda.
El vestuari dels actors format pels vestits clssics emfatitzarien lorigen de
lobra.
Com a personatges per la interpretaci daquesta obra proposem:
Nria Espert seria la nostra Antgona per la seva personalitat, Josep Maria Pou
per la seva fora interpretativa com a Creont i Margarida Minguilln amb un
clar registre de submissi en el paper dIsmene.

12

13

14

15