dip rei.

dip rei

ndex
Els antecedents

dip rei

Estructura de la tragdia

El concepte trgic ddip

La vida de Sfocles

Sfocles com a dramaturg

dip rei

Els antecedents
La histria ddip queda dins un conjunt de llegendes ms extens; per aix, la
seva dramatitzaci no t significaci plena si no s en un context ms ampli: el dest
trgic que, a travs de diverses generacions, persegueix a la famlia reial de Tebes, a la
dinastia dels Labdcides. dip s fill de Laios i de Iocasta i, per tant, nt de Lbdac. La
seva ascendncia es remonta fins el propi Cadme, lheroi que, desprs de consultar
loracle de Delfos i rebre lajuda del du Apollo en la recerca de la seva germana
Europa, raptada per Zeus, va fundar a la Fcida la ciutat de Tebes.
Lbdac havia heretat el tron de Cadme, per la seva descendncia aviat perdria
el favor div. Desprs de la seva mort, en sser Laios el seu fill- massa jove, el regnat
va caure en un heroi descendent tamb de Cadme, el qual va ser assassinat per Zet i
Amfi, fent-se daquesta manera amb el poder. Laios va fugir llavors fins les terres de
Plops. All es va enamorar del jove Crisip, fill de Plops per a molts seria
lintroductor mitolgic de lhomosexualitat-. Dominat per la passi el va raptar i es va
unir a ell, fet que comport la maledicci de Plops. Quan els usurpadors van
desaparixer, Laios va ser cridat per els tebans per tal docupar el tron. Dara endavant
tots els intents per evitar que es compls loracle resultarien intils. Laios va anar a
loracle de Delfos per a consultar la pitonisa sobre el seu dest. La divinitat li aconsell
que evits tenir fills, si narribava a tenir algun, aquest el mataria i es casaria amb la
seva esposa. Per Laios i la seva esposa Iocasta van engendrar un fill, tan aviat com va
nixer, el van lliurar a un criat perqu labandons a les feres del tur Citer, desprs
dhaver-li travessat el peu amb un clau daqu el nom ddip, peu inflat, per la marca
que li deix la ferida-. Per el criat va lliurar el nen a un pastor que passava per all a fi
que aquest se lemports ben lluny. Aquest pastor aix ho va fer i se lemport cap a les
terres de Corint on el lliur als reis Plib i Mrope, que com no tenien descendncia el
van acollir com a fill propi.
dip va crixer com un prncep de noble estirp, fins ladolescncia quan li van
arribar rumors i va anar a consultar loracle d'Apollo, el qual li comunicaria que
mataria al seu pare i es casaria amb la seva mare. Terroritzat, va fugir i decid no tornar
a Corint. En la crulla de la muntanya, a la sortida de Delfos, es va trobar amb un cotxe
de cavalls; en no voler cedir el pas, es va produir una batussa en que van morir tots
menys un. Lamo del carro va resultar ser Laios, rei de Tebes, a on precisament es va
dirigir dip. La ciutat estava terroritzada per un terrible monstre, lesfinx que proposava

dip rei

enigmes i es menjava a qui no podia resoldrels. dip va aconseguir resoldre lenigma i

els tebans com a reconeixement li van atorgar el tron i li oferiren matrimoni amb
Iocasta, recent vdua. Ambds tingueren descendncia al mateix temps que els
assumptes de la ciutat prosperaren fins el dia en qu una terrible pesta saixec sobre la
ciutat amenaant la vida de tots els habitants.

dip rei
dip es dirigeix a la multitud de ciutadans, encapalats per un sacerdot, que sha
congregat per a demanar davant laltar dels dus remei als mals que es donen a la ciutat
de Tebes. El propi dip ha enviat a consultar loracle per saber quin s lorigen de la
pesta que sacseja la ciutat i el du contesta que no sha venjat adequadament la mort de
Laios, el rei anterior: la seva mort amenaa amb la destrucci de la ciutat fins que es
trobin i es castiguin els assassins. dip es compromet a aclarir els esdeveniments.
Davant de tothom pronuncia un ban solemne amb el qual conjura a tot el poble teb a
collaborar en laclariment del crim, demanant el desterrament dels assassins i el cstig
dels dus per a qui sarrisqus a ajudar-los. Confia en qu Tirsies, el vell endev, ho
aclareixi tot, per el seu dileg acaba en un enfrontament ja que Tirsies sap que el
propi dip s lassass de Laios. dip pensa que s una conspiraci contra ell que
Tirsies i Creont han tramat plegats.
dip, Iocasta i Creont comencen a desenvolupar la trama, es van revelant dades
decisives: sesmenta la profecia que pesava sobre la famlia de Laios, i ms tard, aquella
que versava sobre el propi dip, aix com el motiu de lassassinat a la crulla on va
morir Laios. Aquest fet s resolutiu, ja que dip comena a sospitar que ell mateix t a
veure amb la mort de Laios. Durant bona part de la tragdia es mant la incgnita,
doncs sembla que fou un grup dassaltants el que va acabar amb Laios, per dip
continua pensant en el seu passat. Tot comena a resoldres quan arriba un missatger
inesperat que porta notcies sobre els suposats pares ddip a Corint. Un altre cop, les
notcies que semblaven deslliurar dip de tota culpa introdueixen elements molt obscurs
del passat: la reina Iocasta ja ha comprs tot el misteri i surt fugint desprs dintentar
que dip continus investigant.
Apareix el criat que suposadament havia fet desaparixer dip quan els seus
pares decidiren abandonar-lo. A partir daqu ja no hi ha dubtes, dip havia matat el seu
pare i shavia casat amb la seva mare, amb la qual havia tingut fills, i tot ho havia fet

dip rei

sense coneixement de causa i a ms intentant fugir daquest dest. El punt culminant

arriba quan Iocasta es sucida, dip sarrenca els ulls i demana pietat perqu han estat
els dus els qui lhan abocat a aquest dest tan trgic i terrible. Finalment ser desterrat
de la ciutat en companyia de les seves dues filles Antgona i Ismene per part dels seus
dos fills, que es quedaran com a garants de la ciutat.

Estructura de la tragdia
Lobra arrenca amb el prleg; quan dip es dirigeix als ciutadans. Aquesta
escena serveix per a plantejar el conflicte que repercutir en el desenvolupament de tota
lobra: s una posada en marxa de lacci, que consistir fonamentalment en els
continuats esbrinaments que faci el rei. dip s presentat com un rei foraster lluny de la
tirania, ms aviat amant del seu poble a qui vol lliurar de la pesta, per tot aix el poble li
guarda una gran confiana.
Prode: Lentrada solemne del cor es fa a travs dels ancians tebans que eleven
una espcie de plegaria a la divinitat perqu els hi doni forces per a eliminar el mal.
Parlen amb loracle, preguen a la trada de dus i esperen amb agonia qualsevol
resposta. Aquesta escena representa el comenament del drama en s mateix.
Primer episodi: dip espera aconseguir que la pregria del cor es faci realitat.
Es deixa clara la necessitat de conixer lassass de Laios i la voluntat amb la qual el rei
senfronta al problema.
Estsim primer: El cor medita i canta amb brevetat i lirisme el seu desconcert
davant les paraules escoltades: per un costat vol remuntar-se a la causa per a descobrir
el culpable que tots busquen; per altra banda, se sent angoixat per les imprecacions,
terribles per no provades, de Tirsies i per la seva fidelitat segura al rei.
Segon episodi: Compren el dileg entre dip, Iocasta i Creont. En aquest
trobem una gradaci en la reacci de cadascun dels personatges: Iocasta sost que els
oracles son falibles; dip es mostra amb ms respecte i, per aix, segueix tenint por
dells, mentre el cor, ms religis i conseqent, diu que s possible que els dos extrems
siguin compatibles, per fins que no es probi quina s la versi correcta hi ha
esperances; sespera que lnic testimoni de la mort de Laios resolgui el dubte.
Estsim segon: El cor medita en una lluita interior les terribles paraules de
Tirsies davant el bon comportament i concepte que tenen del sobir. Es preocupa per
loracle i el cstig de Laios: les lleis morals potser han portat el seu cstig; Laios seria el

dip rei

culpable, no lactual rei. Els crims de Laios devien ser castigats tal i com mostren els
oracles. Aquesta s la ra per la qual el cor demana a Zeus que es compleixin les
profecies, perqu si aquestes faltessin cauria la creena en els dus.
En el tercer episodi sespera la soluci, per arriba el missatger amb la
informaci dels pares ddip en el regne de Corint.
Estsim tercer: en aquesta intervenci el cor sembla illusionar-se davant el
possible origen div del seu propi rei, el qual est a punt de descobrir el seu veritable
passat. s la calma que precedeix la tempesta, encara que el cor segueix donant nims a
dip, en una espcie de somni que sembla una fugida cap endavant.
Al quart episodi arriba la veritat. El criat apareix i revela tot el passat ocult
daquest nen que fou salvat de la seva mort per complir loracle.
LEstsim quart s un cant de la desgrcia en la qual es veu sumit el cor en
recordar all que ha estat el seu rei i all que s ara: la prosperitat dels homes sha
demostrat pels propis fets que s un asunt illusori, tan sols en mans dels dus.
L xode narra a travs dun missatger de la casa tots els detalls cruents del
sucidi de la reina i la posterior ceguera de s mateix ddip. Aquest surt a escena i
alterna el seu dolor amb el del cor. Les filles i Creont rematen lescena de dolor.
Els darrers versos del corifeu sn una espcie de conclusi sobre la fragilitat del
dest hum fins lltim moment.

El concepte trgic ddip

Albin Lesky, en la seva Histria de la Literatura Grega destaca que el problema
de la culpa hereditria que persegueix el personatge ddip durant tota lobra no s un
exemple moral, perqu lerror ddip no fa referncia a la moral. Lesky mant que dip
no es presenta culpable per all que ha succet a la crulla donat que ell ignorava
realment a qui senfrontava-; ni s culpable pel seu pensament de qu est equivocat en
examinar les notcies que li donen. Conclou que dip Rei no pot ser interpretat com el
drama del dest. La ra s que, en contra dels estereotips, lheroi s el causant directe
del seu dest. Ara b, el personatge ddip s una de les figures ms grans de la
tragdia, degut a tres motius:
-va activament en busca del seu dest que no s altre que la veritat.
-la recerca que realitza s una recerca ansiosa.

dip rei

-posseeix una capacitat vehement de patiment, mostra el seu dest i el seu

temperament magnnim.
dip s un home noble, de voluntat inflexible i soposa a personatges que
adaptant-se a la vida estan disposats a evitar el risc i pactar.
El personatge ddip representa el fracs de la ra davant els designis divins.
dip es mostra orgulls dhaver derrotat lesfinx mitjanant la seva prpia
intelligncia: fet que, com reprova a Tirsies, no havien aconseguit les arts
endevinatries. Creu a ms a ms que ha aconseguit fugir del dest que li havien
anunciat a loracle i al llarg de tota lobra apareix resolt a descobrir pels seus propis
mitjans la veritat. No obstant aix, amb cada pas no fa altra cosa que precipitar-se en la
seva prpia runa.
Com a governant, dip, tot i que en principi es comporta com un paternalista
amb el seu poble, no s capa de controlar la seva ira i es mostra irritable i desconfiat
amb qui lenvolta. Especialment interessant s la seva discussi amb Tirsies en la qual
dip representa la postura dels poltics racionalistes atenencs que es negaven a guiar-se
pels dictats dels oracles.
Iocasta representa amb major claredat la manca de fe. Davant els temors ddip,
expressa obertament el seu menyspreu per les profecies. Amb tot, reconeix finalment la
veritat i abans de confessar-la es sucida.
Lobra es tanca amb una reflexi fonamental; ni tan sols aquell que sembla ms
feli est lliure de caure en la desgrcia. Potser aquesta afirmaci pot entendres com
una advertncia als atenencs del seu temps, que senorgullien dels xits de la seva ciutat
i havien deixat de sentir por dels dus.

La vida de Sfocles
Segons el Marbre de Paros, podem situar el naixement de Sfocles lany 496 o
497 a.C., essent per tant uns 25 anys ms jove que squil. Pertanyia a una de les
famlies ms distingides dAtenes (la Vita de Eurpides parla de leducaci gimnstica i
musical del jove). La seva vida est immersa en la de la seva ciutat, participant en les
activitats poltiques, essent com a mnim una vegada estratego en la guerra de Samos i
una altra administrador dels fons pblics, per la seva actitud poltica resta buida de
partidismes. A diferncia daltres homes de lletres de la seva poca, va residir sempre a
Atenes i tan sols va abandonar la ciutat quan va haver de prestar serveis pblics. Va

dip rei

viure lpoca de major esplendor de la ciutat, per tamb linici dels perills que des de
dins i fora amenaaven la supremacia atenenca: la poltica imperialista atenenca va crear
descontent entre els membres de la Confederaci tica, i a ms a ms la rivalitat
espartana per l'hegemonia els portaria a lenfrontament en la guerra del Pelopons.
Seria un dels intellectuals que formarien part de la cort de Pericles.
Sobre la data de la seva mort, fent cas a la Vita dEurpides, quan el 405 a.C
Aristfanes represent Les granotes, Sfocles ja havia mort.
Quant a les relacions amb el pblic atenenc, Sfocles va guanyar rpidament i
aconsegu mantenir sempre el seu favor. En la seva joventut recit personalment, i de
les seves participacions en lescena van quedar en la memria dels atenencs la seva
habilitat per tocar la ctara en el paper de Tmiris i la seva dansa de la pilota a Nauscaa.
Aviat abandonaria lactuaci, segurament per les exigncies de lart de lactor.
La llista epigrfica dels triomfadors a les Dionisaques registra 18 triomfs de
Sfocles. dip rei es representaria vers el 425 a.C.

Sfocles com a dramaturg

Sense dubte els valors que van portar a Sfocles a encapalar la vida pblica de
la seva tant estimada ciutat dAtenes quedarien plasmats en les obres que escriuria al
llarg de la seva vida. En aquesta lnia la prpia ciutat dAtenes, la religi i la
democrcia seran el fil argumental de moltes de les obres.
El seu inters pel teatre el portaria a escriure un assaig: El cor, on teoritzaria
sobre aquest element substancial pel teatre grec, seria la primera obra sobre teoria del
teatre. Va introduir la figura del triogenista, en detriment del cor, que perdr
importncia. Sfocles a ms reduiria el cor de 15 a 12 membres. Aquests canvis ens
porten a una major dinamitzaci dels dilegs, que es donen amb ms fludesa i menys
interrupcions del cor.
Dentre les innovacions escenogrfiques trobem el calat blanc dels actors, un
element que afavoreix la caracteritzaci i personalitzaci dels personatges. El cor, que
amb squil s un altre personatge, ara ser una mena de comentarista i mitjancer entre
els actors i el pblic.
La varietat temtica de les tragdies es veu augmentada. Apareix el concepte
dironia trgica, aporta informaci que s bvia al pblic per que el personatge no
coneix. El pblic coneix els mites, com acaben, qu passa, per els personatges no.

dip rei

Apareix tamb letopeia, Sfocles es preocupa sobre la psicologia dels personatges; la

construcci psicologica del personatge, vol ressaltar ms com viu el personatge els
esdeveniments, all que sent, el que pensa i com es comporta. Arriba a caracteritzar els
personatges segons la seva posici i la seva parla, daquesta manera a un rei el fa parlar
com a un rei, a un missatger com a tal...
Sfocles a ms revisar el contingut religis, ressalta ms linters dramtic que
el vincle amb el passat religis, sinteressa moltssim pel desenvolupament escnic, ell
no interpreta, noms dirigeix a diferncia dsquil-. Hi ha per tant una humanitzaci
dels herois, aquests sn el smbol de la condici humana, hi ha una permanent
identificaci amb aquests.
El dest trgic s ineludible. Els personatges sn tractats com a vctimes, daqu
la humanitzaci. No poden escollir i quan ho fan tenen un marge molt petit i sempre
escullen malament. El seu dest no pot deslligar-se de la voluntat divina, daquesta
manera la introspecci dels personatges ens dona una visi totalment humana.
La concepci de Sfocles sobre el mn s una concepci profundament
religiosa; en el seu teatre lhome est en constant colloqui amb la divinitat, per mitj
dels oracles i dels endevins: hi ha un contrast inconciliable entre els designis humans i
el govern div. Dna el testimoni dun gran ordre del mn impenetrable per a lhome,
que es manifesta en la destrucci de lindividu.
Sfocles es troba a mig cam entre la concepci heroica tradicional, lideal de la
qual s lluny duna visi del tot humana, i la postura racionalista de la Sofstica.
Sfocles propugna un nou ideal hum: lheroi s una barreja de patiment i error, un
tipus dheroi ms humanitzat, i tot i que abandona lesquema tradicional i aristocrtic de
lhome, en conserva la divisi essencial entre els homes: el carcter. No pretn Sfocles
cap fi moralitzador en el sentit de determinar la possible culpabilitat o innocncia
ddip, all que es debat s lenfrontament entre les lleis divines i la naturalesa heroica
ddip: duna banda la voluntat divina sha posat en contra ddip i aquest, malgrat els
seus esforos ha de caure.
Quant al pensament poltic, all esencial en Sfocles no s lindividu en front de
lEstat, sin all individual, religis i familiar. Per una banda combrega amb una srie
d'idees de la nova democrcia lesquema democrtic proposat per Pricles, com a
tendncia igualitria, el manteniment duns principis morals i el respecte als dems- per
laltra, posseeix un mats antidemocrtic: la ciutat ha de sotmetres a la llei divina, a all
que est establert pels deus: un rebuig a la democrcia radical.

dip rei

El poder i la seva concepci han de ser suficientment coherents com perqu les
seves decisions no freguin ni amb les lleis no escrites, ni amb el consens dels ciutadans,
ni amb el codi oficial de les lleis divines.