Les Granotes

Pati Casal
Meritxell Albiol
Enric Benet
Christian Madrid
Flix Matito

fantaghiro13@hotmail.com
txelvadelaselva@yahoo.es
enricbenet@yahoo.es
ichabodcrane_87@hotmail.com
gaudium2@hotmail.com

Sumari
I part
Aristfanes
Context histric
Trama
Estructura
Personatges (i imatges)
Tema i conflicte

II part
Actualitat del tema
Proposta de posada en escena
Selecci dun fragment

Aristfanes (448-385 aC)

De les ms de 40 comdies que va
escriure, noms en tenim onze

Lisstrata
Les granotes
Els nvols
La pau
Els cavallers
Les vespes
Els ocells
Els acarnesos
Les assembleistes
Les tesmofries
Pluto.

Caracterstiques de la comdia aristofnica

T grans dosis de fantasia.

Busca fer riure la gent del poble: el seu pblic sn camperols i

ciutadans pobres, que se senten identificats amb el protagonista.

Lacci, al contrari que la tragdia, se situa al mn contemporani, i

es fan constants referncies a fets i personatges de la vida real

Tothom est exposat a la burla i a l'insult: dus, herois i ssers

mtics, poltics, literats i intellectuals com Eurpides i Scrates,
militars, un homosexual fams.

Aristfanes hi expressa les seves idees poltiques: defensa la

democrcia conservadora i la pau amb Esparta.

Una de les principals fonts de comicitat s l'obscenitat, amb

abundants metfores sexuals.

Aristfanes mostra un domini absolut de la llengua. Sol fer servir un

llenguatge colloquial o vulgar, per en les seves pardies recorre a
l'argot del dret, dels metges, dels filsofs o dels retrics. s fora
habitual la pardia de la tragdia, amb paraules grandiloqents.

Context histric
Economia deteriorada:
- Guerra del Pelopons durant 25 anys.
- 406 victria atenesa a la Batalla Arginusas.
- 405 Batalla naval dEgospstamos (fi de la Guerra del
Pelopons, victria dEsparta.)
Canvis poltics els ltims 5 anys:
- 411 cop destat dels quatre-cents, sestableix
loligarquia fi de la democrcia.
- Conflicte entre els oligarques moderats i extremistes.
- Nova constituci govern entre loligarquia i la
democrcia.

Trama

Dions, desprs de la mort de Sofocles i Euripides i cansat de la

producci teatral del moment, decideix baixar a linfern a la recerca
dun bon poeta. En companyia del seu esclau Xntias, visita
Hracles per tal de saber com arribar a lHades.

Disfressat amb la pell de lle dHracles, Dions es disposa a baixar

als inferns. Amb lajuda de Caront, travessa un llac, i durant aquest
trajecte sent el croar de les granotes.

Desprs de varies peripcies que posen de manifest la covardia de

Dions, entra al palau de lHades i es troba al mig duna disputa
entre squil i Eurpides per qui ha docupar el tro de la tragdia.

Dions s escollit jutge i ambds rivals argumenten les seves obres i

critiquen les del seu rival.

Finalment, es decideix pesar les obres dambds en una balana i

guanya squil, que retorna al mn dels vius amb Dions.

squil deixa el cetre trgic a Sfocles que ha presenciat la

discussi en silenci.

Estructura de Les Granotes

Prleg: presenta Dions i el seu esclau Xntias, i el seu pla
per arribar al Hades. Inclou diversos episodis amb alguns
personatges (Hracles, el mort, Caront, visi del mostre
Empusa) i un fals prodos amb el cor de granotes.
Prodos: el cor diniciats en cults mistrics entra en escena
(sense aparent relaci amb el tema principal de lobra)
Episodis: dilegs de Dions i Xntias amb diversos
personatges (ac, criada de Persfone, hostaleres), fins
arribar al Palau del Hades.
Parbasi: el corifeu del cor diniciats savana i, en nom del
poeta, es dirigeix als espectadors per parlar de la forma en
qu els ciutadans governem la ciutat dAtenes.
Agon, debat (literari) entre squil i Eurpides, amb Dions que
oficia de jutge, amb la presncia de Plut (i dun Sfocles
mut).
xode, amb la victria dsquil i la celebraci per part del cor.

Personatges (i imatges)
Dions: s el du del vi, fill de Zeus i Selene. s
el fil conductor de la comdia, vol baixar a linfern
tal i com ho va fer Hracles, per en aquest cas
per buscar a un gran poeta per escriure tragdies
(per celebrar les festes en el seu honor) al mn
dels vius.

Xntias: s lesclau de Dionis que lacompanya

en el seu viatge a linfern. Junt amb Dions
forma la parella cmica de lobra.

Personatges (i imatges)
Hracles: Fill de Zeus i dAlcmena (s, per tant,
germanastre de Dions per part de pare). En aquesta
comdia es fa referncia a un dels seus dotze treballs:
quan va ser enviat al Hades (infern). Es caracteritza per
portar la pell del lle. s ridiculitzat al llarg de lobra.

Caront: A la mitologia grega s el barquer de la

llacuna Estgia que sencarrega de portar els morts a
linfern.

Un Mort: Dions i Xntias demanen al mort que

vagi amb ells a veure a Caront.

Personatges (i imatges)
Cor de granotes: Canten quan Dions i Caront
estan travessant la llacuna, Donen nom a la
comdia.

Cor diniciats: Es lautntic cor de la comdia

format pels iniciats dels misteris dEulesis (culte
a les deesses agrcoles)

Empusa: Monstre mitolgic que pot canviar de

forma.

Personatges (i imatges)

ac: s lencarregat de guardar les portes de linfern junt

amb el gos Cerver.

Una criada de Proserpina: Convida a Xntias a un

banquet que estant preparant pensant-se que s
Hracles (va vestit amb la pell del lle)

Dos taverneres: Confonen a Dions amb Hracles i volen

cobrar-se un dinar que va deixar de pagar Hracles.

Personatges (i imatges)
Eurpides: poeta grec autor de Medea, Hiplit
Era partidari del nou corrent racionalista junt amb els
sofistes.

squil: Considerat el pare de la tragdia grega.

Autor de Els perses, Els set contra Tebes
Representa els valors ms conservadors (tradici)

Tema i conflicte
1a part: Baixada de Dions al Hades ( road movie de
Dions i Xntias) Contraposici entre el poruc /
somniador (Dions) i el terrenal (Xntias)
Cor diniciats (prabasi) Discurs sobre el bon govern
de la ciutat dAtenes
2a part: Combat dialctic (agon) literari entre Eurpides
i squil, amb Dions com a jutge (judici) Valor de la
tradici (squil) enfront a la innovaci (Eurpides)

Actualitat del tema

Es pot fer una analogia entre el viatge [a linfern] de

Xntias i un recurs molt emprat en la contemporanetat en
lmbit de lart, de la moda, del cine, la literaturaque s
la cerca de repertoris [del passat] amb lobjectiu de
legitimar un present que es presenta estril i insegur.
Alguns parallels moderns i contemporanis a la parella
cmica: Don Quixot / Sancho Panza

Posada en escena. Fitxa artstica i tcnica (I)

Intrprets: Silvia Aranda, Pere Arquill, Lloll Bertran, Jordi
Boixaderas , Montserrat Carulla, Llus Domenech, Oriol
Gens, Montse Guallar, Llus Homar, Ivan Labanda, Lina
Lambert, Merc Montal, Pep Munn, Bruno Oro i Slvia
Sabat.
Llengua: Catal, Castell, Angls, Alemany

Traducci: Luordes Cirlot

Direcci: Joan Gual / Carlos Saura
Escenografia: Guy de Cointent
Illuminaci: Bruce Nauman
Vestuari: Patricia Field
Msica: Phillip Glass

Posada en escena. Fitxa artstica i tcnica (II)

Moviment: Coco Comin
Lluminotcnia i so: G&G
Fotografia: Chuck Close / Thomas Ruff
Disseny grfic: Barbara Kruger
Regidoria: Pilar Bonet
Promoci i premsa: Juan Martn Prada
Producci executiva: Anna M Guasch
Espai escnic: Parc del laberint, (Horta)

Posada en escena. Possible espai escnic

Tribuna Parc del Laberint, Horta, Barcelona

Repartiment (csting)

Xntias: Llus Domenech

Dions (Bacus): Bruno Oro

Hracles: Pere Arquill

Mort: Ivan Labanda

Caront: Montserrat Carulla

Cor de granotes: Merc Montal i Lloll Bertran

Cor dIniciats (Parbasi): Silvia Aranda, Lina Lambert, Slvia Sabat

ac: Llus Homar

Criada de Persfone: Montse Guallar

Hostalera I : Assumpta Serna

Hostalera II : Ariadna Gil

Eurpides: Pep Munn

squil: Oriol Gens

Hades (veu en off) : Jordi Boixaderas

Vestuari

Xnties

Baco

Hracles

Un mort

Caront

Cor de granotes

Cor dIniciats

ac

Criada de Persfone

Hostalera I i II

Eurpides

squil

Hades

Organitzen:
Ministerio de Cultura
Institut de cultura. Ajuntament de Barcelona
Fundaci Mir
Fundaci Tpies
Fundacin Alicia Koplowitz
Union Fenosa
Fundaci La Caixa
MOMA / MACBA / MNCARS / CCCB
Teatre Lliure
TNC
Universitat de Barcelona, Departament dHistria de
lart

Fragment:
JANTIAS
Por Zeus, siento no s qu ruido.
BACO
(asustado) Dnde? dnde?
JANTIAS
Detrs.
BACO
Anda detrs.
JANTIAS
No, es delante.
BACO
Pues anda delante.
JANTIAS
Por Zeus, veo un monstruo gigantesco.

BACO
Cmo es?
JANTIAS
Horrendo! Toma toda clase de formas: ya es un buey, ya es un
mico, ya una mujer muy hermosa.
BACO
Dnde est? Oh! voy a salirle al encuentro.
JANTIAS
Ya no es mujer, ahora es un perro.
BACO
Entonces es Empusa.
JANTIAS
Todo su rostro est lleno de fuego.
BACO
Tiene una pierna de bronce.
JANTIAS
Y otra de asno. Tenlo por seguro.

BACO
Adonde me escapo?
JANTIAS
Y yo?
BACO
Oh sacerdote! Slvame para que pueda beber contigo.
JANTIAS
Estamos perdidos, Heracles poderoso!
BACO
No lo mientes, querido mo; no pronuncies su nombre.
JANTIAS
Entonces dir: oh Baco!
BACO
Menos an.