ENLLAG QUIMIC © CTICAMENT TOTS ELS elements quimics poden formar enllagos entre ells, els reaultats dels quals sén les molécules, els cristalls i altres estructures. Les reaccions quimiques consistebxen en la divisié, la creacié, o Ia redisposici6 dels enllagos. Hi ha diversos tipus d’enllagos que es poden formar entre dos o més atoms; el tipus d’enllag que es forma depén dels tipus d’atoms implicats, i de com es distiibueixen els, seus electrons. Elsentlagos poden ser: metallics, entre atoms de metalls, idnics en bs sels i Atoms d'or Imatge atbmica Atoms dor en una superficie de grafit, Els dtoms de grafit stuneixen mitjangant exfiacas covatents, covalents en les moleculd molecules també es po enllagos més febles, com. Chidrogen, i les forces les quals contrbuenen a els liquids i eb solids de Enllag covalent ENLLAGOS COVALENTS ADA TIPUS d’atom en uni compost tendeix a guanyar electrons per tal de crearne una disposicié estable. De vegades els atoms hho aconsegueien tot compartint electrons. Axd ceaun fort enllag entre els atoms, anomenat enllag covalent. Cada enllag covalent conté dos electrons; pot ser que cada ATOM. ATOM DE DYOXIGEN CARBONI atom contrisuetd amb un tnic atom aporti tot Elsatoms individuals e d’aquesta manera form| molécula. En un compd enllagos dirs lamoke perd les forces entre les solen ser febles. Electrons compartits Electronegativitat ‘Velscwonagatat an element la mesure de ln seva captitat per arureelactrons Sls ements Elestoregetisetondetcn t fom kes fe caveganegatot en es molecules, com © eoaat de Taugrent de deraat dela eaten al oltant<'equsr stone, fag et eepthte see z= Sam eeeuece pooner aetna nn molteules dels composts ha una comperucis desigual 'elacors en els lage, lt (ques deguda vies dferneies eo lectoneguintat ene el diferent Moma. AB fa que uns par de in molecu pul posta alts nega, tot ents dp Per exemple en la meliculs de agua, H,0, oxigen es mes electronagatia que Proper, Ele tleetons que partiipen ens formacia de feelag covalent a sebten nies sate cap 4 78t2 ‘Toagon, por aio passen mes temps ena see ison le de ser compara apart ils tun Fatom Whidrogen. Abc fa que etm ‘Pogen most una eloega eugeramentnegativa {el Stems @hidrogen une earega leugecament pestiva, Aquestes eareues tron Jamtence rug, eee sigs oposal Ox ®@ Lienng oni oceme quan un dels ators du tpllagacosogueh fot el contol del pare Poteet de Terilag Abd dna Hoe ala foomacis ons ponte tnagaths, Lrescala Pauling ‘Hit iris manaroe d/asigna valor lat Hlectonegatintate dee semants, Lames ominamentuhtoada és Fescata Pauling, teventada pal que nont-amered Lana Puig. Lietcala Pauling delaeonegatnna va dal0 a, En general els eements metallic tener ines fdecteneguiiate moll oubes, nemmalaant anlee 10,71. Aquests elements mosten poce traceib ela electrons taolen deserts com & tlementseleswoporitus 2s elamencs nome lice tenen ines eiecronagatirtat superiors = 2. Dacqcas, els ent electonegatat sone fuer (40) Yougen @5):eicior G0) Lataula periddica Veletronegatviat sugnerta un a fli Decide dea tna panics, A menu gu fogmenta ta caregs nuclear, augments Fataccid (us ent elmuclpelseeetons at cheegiea Spesndes, tot enssant una contvacid de escapes tects masura qu ele elecvons dons ‘oles en rbites mde properes alse, Ele ements del bio tener une elecronegatiiat ‘ase, porn ql cosa ponder et electrons externa a manera elavacien fick Per conten els, ements no-meta hes dels grup 16117 tenen tia elestonepativitat molt dita acceptor tlestone am fala. ‘Alcona exude tua pein eteconegaterat dunmuss en cada pp Un nombre eresant de capes delete pretees Tieconsextems de es cheegues clas Slsninencsipoder Savascit del mach {etecronegatierat de Fat. Elven fs gat ‘brett eae el elamente ethics dls pops 1 {2a elements stuns sa pactbaza del pep Eoavatt sens wasladen al gp detent oo sel hs dels gps Te 117 Feecbonegstintat Sluminehc electrons et ganyen ut nen faolitt Bs per ato qua sl ioue do mengs Hectonegata gue elon.ENLLAGOS ENTRE MOLECULES Enllag d’hidrogen Enllag fort Els entlages ahidrogen mantenen unit 'ADN 1 sin Ic forma més {forta @entiagos intermolecular. ILS ENLLAGOS quimics més forts js6nels que es formen entre els atoms dins la molécula. Hi ha urs altres enllagos més fables que existeben entremolecules. Les forces d’atractié entre les molécules qjden a determinar si una stbsténcia és un solid, un liquid o un gas, Aquestes forces procedeien de les forces electrostatiques entre les molecules adjacents. Soriginen quan hi ha més camegapositiva o negativa en un extrem de lamolécula que en Yaltre. Les molecules amb aquesta distrbucis desigual de carrega reben elnom de molécules polars. Atrauen ions i altres molecules polars, 1 tambe fan que les molecules no polars adjacen's esdevinguin temporaiment molecules polars.