Captol 1

C`
alcul matricial
1.1
1.1.1

Matrius
Introducci
o

Definici
o 1. Una matriu A dordre m n es un conjunt de m n nombres reals disposats en
una taula de m files i n columnes. Lelement que ocupa la fila i i la columna j es denota ai,j .

a1,1 a1,2 a1,n

a2,1 a2,2 a2,n

A = ..
..
.. = (ai,j )i=1,...,m = (ai,j )mn .
.
j=1,...,n
.

.
am,1 am,2 am,n
L
ultima expressio indica abreujadament que el subndex i (per a les files) varia de 1 fins a m,
i que el subndex j (per a les columnes) varia de 1 a n.
Observaci
o. Lordre es important: 2 elements canviats dordre donen lloc a 2 matrius diferents. Per exemple son diferents:
(
) (
)
2 4
1 4
=
1 3
2 3
Definici
o 2. El conjunt de totes les matrius de mida m n es denota per Mmn .
Definici
o 3. Donada A, definim la seva matriu transposada, que denotem per At , a la
matriu obtinguda del resultat de canviar les files per les columnes de la matriu A.
Exemple.
A=

)
2 0 0.3
0.432 1
1

2 0.432
1
At = 0
0.3
1

Propietats. Sigui A una matriu de mida m n.

1. Si A es de mida m n, llavors At es de mida n m.
2. (At )t = A.

`
Algebra

1.1.2

Curs 2015/2016

Tipus de matrius i propietats

Sigui A una matriu de mida m n.

1. Direm que es una matriu quadrada si n = m.
2. Anomenarem matriu columna aquella que te dimensions m 1, i matriu fila aquella
que te dimensions 1 n. Aix`o es:

a1,1
a2,1
(
)

a1,1 a1,2 an,1 .

.. ,
.
am,1
3. Sigui A una matriu quadrada. Direm que es una matriu diagonal si tots els seus
elements son zero, excepte potser, els de la diagonal. Per tant: ai,j = 0 per i = j.
4. Sigui A una matriu quadrada. Direm que es sim`
etrica si ai,j = aj,i per a tot i = 1, . . . , n
i j = 1, . . . , n.
5. A es la matriu zero si ai,j = 0, per a tot i = 1, . . . , m i j = 1, . . . , n.
6. Sigui A una matriu quadrada. Direm que es la matriu identitat si es una matriu
diagonal en que tots els elements de la diagonal son igual a 1: ai,i = 1, i = 1, . . . , m.
7. Sigui A Mmn . Direm que es una matriu escalonada per files si
cada fila te un conjunt de zeros a la part esquerra de la mateixa (pot ser cap),
si una fila es tota nulla, les files de mes avall tambe ho son,
cada fila te com a mnim un zero mes a lesquerra que lanterior (excepte si lanterior
ja es tota nulla).
Direm que A es escalonada per columnes si At es escalonada per files.
Exemple. Alguns exemples dels tipus de matrius definits abans:

1 1 1
Una matriu quadrada de mida 3: 2 2 2
3 3 3
(
)
Una matriu fila A = 1 2 3 4 5 . I una matriu columna At .

1 0 0
Una matriu diagonal 0 2 0
0 0 3

1 2 3 4
Una matriu escalonada per files 0 5 6 7. I una matriu escalonada per columnes
0 0 0 8

1 0 0 0
2 3 0 0.
4 5 0 0

`
Algebra

1.1.3

Curs 2015/2016

`
Algebra
de matrius

Operacions elementals
Suma. Siguin A, B dues matrius de mida m n. Llavors
A + B = (ai,j )mn + (bi,j )mn = (ai,j + bi,j )mn .
Producte per un escalar. Sigui A una matriu de mida m n i R. Llavors
A = ( ai,j )mn .
Producte. Sigui A una matriu de mida m n i B una matriu de mida n r (atencio a
les dimensions). Direm que C = A B si C = (ci,j )mr on
ci,j =

ai,k bk,j .

k=1

ai,1

b1,j

ai,n ...  ... =

bn,j

..
.

ci,j .
..
.

Aix`o es, lelement ci,j de la matriu producte sobt`e de multiplicar cada element la fila i de la
primera matriu i amb lelement que ocupa la mateixa posicio a la columna j de la segona,
i sumant tots aquests productes.
Observaci
o. Tingueu en compte que
en la suma, les dues matrius han de ser de la mateixa mida;
en el producte, el nombre de columnes de la primera matriu ha de ser igual que el nombre
de files de la segona matriu.
(
)
(
)
(
)
0 1
1/2
1 2 0
Exemple. Siguin A =
,B=
,iC=
. Llavors,
2 5/3
0 1/4
1 1 3
(
)
1/2
A+B =
2 17/12
(
)
2
1
2B =
0 1/2
(
)
1/2 2 1/2 3/2
BC =
1/4
1/4
3/4

`
Algebra

Curs 2015/2016

Propietats de la suma i el producte

1. (A + B) + C = A + (B + C)
2. (A B) C = A (B C)
3. La suma es commutativa: A + B = B + A
4. El producte NO es commutatiu. En general A B = B A
5. Distributiva: A (B + C) = A B + A C i (B + C) A = B A + C A
Observaci
o. Tingueu en compte que degut al fet que el producte no es commutatiu
(A + B)2 en general es diferent de A2 + 2AB + B 2
(A B)2 en general es diferent de A2 2AB + B 2
(A + B)(A B) en general es diferent de A2 B 2
i tambe sha de tenir en compte que
AB = AC no implica que B = C, pot passar que B = C
A = 0 i B = 0 no implica AB = 0, pot passar que AB = 0

Exercicis
1. Si una matriu A te dimensions 3 5 i el producte AB te dimensions 3 7, quina mida
te la matriu B?
2. Quantes files te una matriu B si sabem que BA es una matriu 2 6?
)
)
(
(
7 4
3 4
3. Siguin A =
iB=
. Hi ha algun valor de k per al que AB = BA?
5 k
5 1
4. Donades les matrius
(
)
3 4
A=
,
6 2

(
B=

)
1 0
,
1 1

( )
2
C=
1

comproveu que AB = BA i que el producte AC es factible per`o no CA.

5. Siguin

(
)
1 2
A=
,
3 6

(
)
3 8
B=
,
2 3

(
)
5 2
C=
.
1 2

Comproveu que AB = AC, malgrat que B = C.

(
)
2 6
6. Sigui A
. Trobeu una matriu B de mida 2 2 no nulla tal que AB = 0.
1 3

`
Algebra

1.1.4

Curs 2015/2016

Transformacions elementals

Donada una matriu de mida qualsevol, anomenem transformacions elementals per files a les
operacions seg
uents:
1. Intercanviar dues files entre si.
Lintercanvi de la fila i per la j es denota fi  fj .
2. Multiplicar una fila per un nombre = 0.
El canvi de la fila original i per la nova es denota fi  fi .
3. Substituir la fia i-`essima (fi ) pel resultat de sumar-li vegades la fila j-`essima (fi + fj ).
Loperacio es denota fi  fi + fj .
Exemple. Exemples de transformacions per files:
(
)
(
)
1 3 5
1 3 5

2 4 8
1 2 4
f2  f2 /2
(

1 2 3
3 1 1

f2  f2 f1

f2  f2 3f1

(
)
1 3
5
0 1 1

1 2 3
0 7 8

Observem que, fent les transformacions pertinents, acabem amb una matriu escalonada per
files.

1.1.5

M`
etode de Gauss

El m`etode de Gauss consisteix en aplicar a una matriu transformacions elementals fins a aconseguir una matriu escalonada per files.
Per fer-ho tindrem en compte els passos seg
uents:
Si una fila te mes zeros a lesquerra que una altra, farem els intercanvis de files necessaris
perque quedi mes avall.
Si en algun pas sobt`e alguna fila tota de zeros, la posarem al final intercanviant-la amb
alguna altra fila.
Les transformacions elementals del tercer tipus es faran sempre entre files que tenen el
mateix nombre de zeros a lesquerra.
Exemple. Apliquem el m`etode de Gauss a la matriu

1 1 2 1
3 1
1
2 1 2

2
6 2
0

f2  f2 2f1
3 2 4 3 9 3
0
f3  f3 3f1

seg
uent:

1 2 1
3 1
3 6
0
0 0
f2  f3
1 2 6 18 0

1 1 2 1 3 1
1 1 3 1 2 1
0 1 2 6 18 0 0 1 2 6 18 0
f3  f3 +3f2
0 3 6 0 0 0
0 0 0 18 54 0

`
Algebra

1.2
1.2.1

Curs 2015/2016

Rang duna matriu i matriu inversa

Definicions

Definici
o 4. Sigui A una matriu escalonada per files. Es defineix el seu rang, i es denota
rang(A), com el n
umero de files diferents de zero de A.

1 0 0
0 0
0 0 3/2 5 8
. Llavors rang(A) = 3.
Exemple. Sigui A =
0 0 0
1 1
0 0 0
0 0
Definici
o 5. Sigui A una matriu de mida m n i sigui A la matriu escalonada per files
obtinguda daplicar el m`etode de Gauss per files a la matriu A. Es defineix el rang de la
matriu A, i es denota rang(A), com el n
umero de files diferents de zero de A .
Exemple.

1 4 2 5
1 4 2 5
1 4 2 5
A = 3 1 0 2 0 11 6 13 0 11 6 13 = A
f2 f2 +3f1
f3 f3 2f2
3 10 6 11
0 22 12 26
0 0 0 0
f3 f3 +3f1
Aix doncs, rang(A) = 2.
Observaci
o. El rang duna matriu i el de la seva escalonada per files es, `obviament, el mateix.
Proposici
o 1. Sigui A una matriu qualsevol i At la seva transposada. Llavors:
rang(A) = rang(At ).
Observaci
o. De la propietat anterior es dedueix que es el mateix mirar el rang duna matriu
per files que per columnes.
Definici
o 6. Sigui A una matriu quadrada de mida n n. Direm que te inversa si existeix
una matriu, que denotarem per A1 , tal que
A A1 = A1 A = Id.
(
)
(
)
0 1
5/6 1/2
Exemple. Siguin A =
iB=
. Llavors
2 5/3
1 0
(
)
1 0
AB =BA=
.
0 1
Per tant B es la matriu inversa de A i podem escriure B = A1 , o equivalentment, A es la
inversa de B i es pot escriure B 1 .
Propietats. La matriu inversa satisf`a les propietats seg
uents:
1. No es pot definir la matriu inversa per a matrius no quadrades.
2. Si existeix la matriu inversa, aquesta es u
nica.
3. No sempre existeix (mireu els exercicis 5 i 6 anteriors).
4. (A B)1 = B 1 A1 .
5. (At )1 = (A1 )t .

`
Algebra

1.2.2

Curs 2015/2016

M`
etode de Gauss-Jordan

Consisteix en simplificar encara mes la matriu escalonada que sobte en el m`etode de Gauss.
Despres descalonar per files, continuarem fent transformacions elementals per obtenir una
matriu que contingui mes zeros i que en diem reduda.
Definici
o 7. En una matriu escalonada per files, el primer element no nul de cada fila sanomena pivot.
Exemple. La matriu obtinguda uns exemples

1 1 3
0 1 2
0 0 0

mes amunt

1 2 1
6 18 0
18 54 0

te com a pivots l1, l1 i el 18.

Definici
o 8. Direm que una matriu est`a en forma reduda si
es escalonada per files;
els pivots son tots iguals a 1;
tots els elements per

Exemple. La matriu 0
0

sobre dels pivots son nuls.

0 0 7 0
1 0 0 1 est`a en forma reduda.
0 1 0 0

El m`etode de Gauss-Jordan consisteix en aconseguir una matriu en forma reduda a partir

duna matriu inicial. Les passes a seguir son:
1. apliquem el m`etode de Gauss per a obtenir una matriu escalonada per files;
2. apliquem transformacions elementals per files, per`o ara treballant de baix cap a dalt,
per anar obtenint zeros sobre els pivots;
3. multipliquem cada fila pel nombre convenient per a que els pivots siguin 1.
Aquest u
ltim pas, de fet, el podem fer en qualsevol moment.
Exemple. Hem vist uns exemples mes amunt que podem fer el seg
uent escalonament per files:

1 1 2 1
3 1
1 1 3 1 2 1
2 1 2
2
6 2
0 1 2 6 18 0
3 2 4 3 9 3
0 0 0 18 54 0
Recuperem aquesta u
ltima matriu,
dels pivots:

1 1 3 1 2
0 1 2 6 18
0 0 0 1 3

dividim la u
ltima fila per 18, i busquem ara zeros per sobre

1
1 1 3 0 5 1
0 0 1 2 0 0 0

f2  f2 6f3
0
0 0 0 1 3 0
f1  f1 f3

1 0
5
0 5 1
0 1 2 0
0 0
f1  f1 f2
0 0
0
1
3 0

`
Algebra

Curs 2015/2016

C`
alcul de la matriu inversa
El m`etode de Gauss-Jordan ens permet calcular la matriu inversa duna matriu quadrada, quan
aquesta existeix. A la vegada, el m`etode ens permet saber si una matriu te inversa o no, usant
el resultat seg
uent:
Proposici
o 2. Sigui A una matriu quadrara de mida n. Existeix la seva inversa si i nomes si
rang(A) = n.
Sigui A una matriu quadrada. El proces per calcular la seva inversa es el seg
uent.
Posem una matriu identitat al costat de la matriu inicial. Nomes per una q
uestio de
visualitzacio gr`afica de quina es cada matriu, posarem una lnia vertical separant les dues
matrius.
Apliquem el m`etode de Gauss per a escalonar per files la matriu A (nomes ens hem de
fixar en aquesta, que est`a a lesquerra). Totes les transformacions que fem per files tambe
afecten a la matriu de la dreta, i per tant hi queden recollides en aquesta matriu.
Un cop escalonada per files, ja podem saber el rang(A). Si satisf`a la Proposicio anterior,
podem continuar. Si no, llavors no existeix la matriu inversa.
Si existeix la matriu inversa, completem el proces de Gauss-Jordan per a obtenir una
matriu reduda.
Com que A es una matriu quadrada, la seva reduda es la matriu diagonal.
La matriu que sobte a la dreta, on han quedat recollides totes les transformacions elementals
es la matriu inversa A1 .
)
(
1 1
. Llavors, per calcular la seva inversa fem:
Exemple. Sigui A =
3 4
(
)
(
)
(
)
1 1 1 0
1 1 1 0
1 0 4 1

.
3 4 0 1
0 1 3 1
0 1 3 1
f2  f2 3f1
f1  f1 f2
(
)
4 1
1
Aix doncs, A =
.
3 1