Concepte de poeta: Salvat-Papasseit

Joel Martnez Juanes, Ismael Ruiz Lopez, Osvaldo Lopez Medina

I. El ritme d'una Vida una meditadora solitud, una acci de profeta, un sacrifici aix pot
sser una dansa solament. L'eurtmia s en la dansa, diversa i goridora d'immutables
destins. I una filosofia pot sser establerta per merc de la dansa. Inventar un sistema
filosfic contra els ja preestablerts, els uns damunt els altres, dintre les metafsiques s
una soluci. No dintre de la vida. La reflexi severa del filsof que estima rarament perqu
coneix els fons del fons de l'home, contradiu la veritat, que no pot existir si no s formosa:
per el Poeta viu, i no hi ha cap sistema que valgui una conjura del Poeta.
II. Per a sser Poeta caldr primerament el desig de lluitar. QUELCOM MS QUE NO
AIX: la vocaci mateixa. Nosaltres, per exemple, tenim ciselladors meravellosos emper
intilment hem cercat el Poeta: aquest de ms avall creu en Du i no s mstic, refusa un
plebiscit perqu no s'acompanya dels vils trenta diners; aquest altre no hi creu, ni en dus
ni en plebiscits ja sacosta el Poeta, per no s guerrer i tem el judicar dels homes
renglerats per tal que sn prudents. El Poeta ser, doncs, l'home entusiasta.
III. Un home entusiasta no podr definir-se ni per la disciplina ni per sa condici dins una
disciplina: ex. Ddac Ruiz: Les mltiples facetes sn la seva virior. La dansa ja s aix.
Ser adems valent, de tota valentia: Walt Whitman, altre ex.
IV. El foc s la paraula i la paraula s: Du. Aquesta trilogia s el pit i la ment i el bra de
tot Poeta. Com una Arquitectura que es dir Miquel ngel o Leonardo da Vinci, o Bernard
Palissay, o Ramon Llull, a Goethe: dhuc Nietzsche com Crist, dhuc Napoleon com Sant
Francesc. El Poeta fa vot d'Eternitat i quan es diu Colom la magnitud del mn s's
augmentada. Per aix s que els Poetes mariden amb la lluna, perqu viuen en un mn
enlaire d'aquest mn. Per no s llur dest ni s la voluntat el que mou els Poetes; s la
dansa mateixa, l'optimisme en l'amor, i en el dolor. Per aix els assetjats per totes les
dissorts sn els afortunats de totes les fortunes.
V. Dir Poeta vol dir exultament, sentir goig en copsar el b de la blasfmia. El mal no ha
existit mai. Almenys els homes lliures, que sn els homes forts, no l'han pogut conixer.
Per existeix la nosa, que s la massa ignorant de la civilitat. Aquesta massa enorme, tota
la humanitat esporuguida i tonta, qui viu perqu ha establert com norma social la
hipocresia, s o que el Poeta blasma. Per aix la reflexi no t un valor tan alt com
l'optimisme i d'aquest l'entusiasme.
VI. La manifestaci, grfica, dhuc moral, de qu el Poeta viu s la sinceritat. El Poeta es
mou sol entre les multituds i s una meravella en la seva poca per tal que s sincer. En
el clos del seu puny, que no es jeu mai, t el pervenir de tot. Perqu el Poeta s vate, s a
dir: adiv. Aquells que sn al mn i no un espai noms, per una Eternitat, sabeu que
quan el Poeta obre les mans una Era inconeguda s comenada.

ANALISIS
Defensa:
-El poeta ha de ser un home capa de lluitar per els seus interessos, amb un entusiasme
pel seu voltant capa de plasmar en la seva obra e innovar-la , pero no nicament aix
sin un artista capa de ser polifactic i no estancar-se en un sol mbit , fer de tot, ha de
tenir fe, per la religi .
-La paraula es leina mes important per al poeta, es clar, es lessncia. Defensa que son
els sentiments el que mouen lesperit del poeta, com loptimisme en lamor i el dolor.
Defensa que els homes forts i lliures no coneixen el mal, pero si la nosa. Critica que la
reflexi no te un valor suficientment alt, ja que hi ha una gran massa de humanitat tonta i
hipcrita, i explica que per aix, loptimisme i entusiasme si que tenen un gran valor.
Defensa que la sinceritat es un dels aspectes mes importants per a que alg sigui
considerat poeta. Esta en contra dels mentiders i de les falses apariencies. Defensa que
el poeta es com un adiv i que sempre troba el seu propi cam, un cam desconegut i que
encara sha de descobrir, es inconegut,
Ataca:
Ataca a tot artista que es no sigui capa dafrontar els problemes per a aconseguir els
seus objectius, qui no te fe religiosa, i qui sestanca nicament en una faceta artstica.
Ataca als falsos, els que aparenten el que no son, als hipcrites, als mentiders, a la gent
que no sempre intenta prendre las seves decisions per mitja de la ra i per mitja del que
ell sent, dels seus sentiments, i critica qui no es reflexiona suficient. Lautor ha de
transmetre de manera totalment sincera els seus sentiments i pensaments a traves de
leina mes important per a lenteniment, la paraula.