Accentuaci: process per accentuar com cal.

1. Separar en sllabes

2. Aguda, plana o esdruxola?

Diftongs: no se separen!
- decreixents: vocal + i/u
- creixents: gu + a/e/o

Agudes: la sllaba tnica s lltima

Planes: la sllaba tnica s la penltima
Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima

qu + a/e/o

! la i o la u poden funcionar a vegades

- Normes:

com consonants:
quan van a principi de mot (ex: iaio)
entre vocals (ex: feia, meues)
rr ss sc ix tj tg tz ll tx tl tll tm tn mm nn

se separen

- mot compost: ben-estar, mil-homes...

- els nexes q porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-m...

NO se separen

qu gu ll ny ig

b, bns (possessions, adv. I conj.)

du, dus (divinitat)
dna, dnes (verb donar)
s (verb ser)
fu (verb fer en passsat)
fra (verb ser)
m (part del cos)
ms (quantitatiu)
mlt, mlta (verb moldre)
mn (planeta)
mra, mres (fruit)
nt, nta, nts, ntes (duna famlia)
s, ssa, ssos, sses (animal)
pl, pls (cabell)
qu (relatiu tnic, interrogatiu)
s (verb saber)
s (afirmaci)
sc (verb ser)
sl, sls (terra)
sn (verb ser)
t (verb tenir)
s (acci dusar)
vns, vnen (verb venir)
vs (verb anar)

be, bens (corders)

deu, deus (numeral, verb deure)
dona, dones (sexe femen)
es (pronom reflexiu)
feu (verb fer)
fora (adverbi lloc)
ma (possessiu)
mes (part de lany)
molt, molta (quantitatiu)
mon (possessiu)
mora, mores (dona rab)
net, neta, nets, netes (adj. de neteja)
os, ossos (part anatmica)
pel, pels (per+el, per+els)
que (relatiu sense prep. / exclamatiu)
se (pronom reflexiu)
si (conjunci)
soc (calat, tros de fusta)
sol, sols (astre, nota, verb soler)
son (acte de dormir)
te (planta, infusi, lletra i pronom)
us (pronom feble)
vens, venen (verb vendre)
ves (reducci de veges)

!! mots formats a partir dalguna paraula amb accent diacrtic mantenen tamb
aquest accent: besnt, adu....
!! monosllabs que no son diacrtics NO PORTEN ACCENT

acne
adequa
alvol
amonac
atmosfera
austrac

aurola
tila
diptria

a sempre obert
i,u sempre tancat , ,

timp
tiquet
xandall
xasss
xiclet

omplat
parixer
policac
rptil
tmer
termstat

txtil
trcer
torticolli
vncer
vertigen
zodac

olimpada
perode

pneumnia
rubola

e,o solen ser...

tancades

AGUDES
PLANES

per
policrom
quilogram
radar
Raimon

vocal
vocal + s
-en , -in

excepcions:

- Divergncies de tonicitat. Hi ha paraules que no tenen la

mateixa sllaba tnica en castell que en valenci.

alfil
avatar
cautx
ciclop
criquet
sense accent

AGUDES

tan la [] com la [ ]es troben exclusivament en posici

tnica. Si fem un derivat i perd la tonicitat aquesta vocal
es tancar.

sn agudes
elit
humit
fluor
interval
futbol
misantrop
handbol
obo
hoquei
oce
sn planes
cardac
intrfon
cstig
leuccit
conixer
magnetfon
crrer
medulla
crixer
merixer
esprtac
mssil
etop
Marrqueix
sn esdrixoles
czema
Etipia
elctrode Himlaia

4. Obert o tancat

e,o segons la pronunciaci....

Diacrtics ms importants
amb accent

terminacions
que
saccentuen

- Vocalisme tnic i vocalisme ton

- Vocals tniques: a e [] i o [ ]u
- Vocals tones: a e i o u

- Diacrtic: per a distingir unes paraules dunes altres que sescriuen igual.
! que, qu: noms saccentua quan
- s interrogatiu i equival a quina cosa
- va darrere de preposici + equival a qual

3. Aplicar regles daccentuaci

ESDRIXOLES

vocal
vocal + s
-en , -in
acaba en
diftong

totes

PLANES

! Doble accentuaci:
Hi ha paraules que admeten una
doble possibilitat daccentuaci
en:
-

els compostos de edre

(ex:pentaedre o pentedre)
algunes paraules com: imbcil
o imbecil, xofer o xfer,
dmino o domin, cstig o
castic...

Recordar tamb els adverbis

acabats en ment.
- saccenten solament si
ladjectiu femen, sobre el qual
es forma ladverbi, saccentua
(ex: rpida -> rpidament)

a, all, aix,
arrs, qu,perqu,
reb, res

majoritriament
obertes si la
sllaba de
darrere porta i/u

majoritriament
obertes
excepcions:
ESDRIXOLES

frmula, plvora,
tmbola, gndola,
trtora, esglsia,
Dnia...
formes
esdrixoles dels
verbs de la 2a
conjugaci
(ocrrega...)

Diresi: signe grfic que colloquem exclusivament sobre la i i la u.

!!! si podem accentuar accentuem. No es pot posar diresi.

Diresis camuflades: hi ha altres derivats la pronncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u
formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten diresi:

Funcions:
- Marcar la pronunciaci de la U en : ge, gi
- Trencar diftongs decreixents (vocal + i/u) :
o
o

qe, qi

les vocals del diftong es pronuncien en emissions de veu diferents: ram, vena...
per a indicar que la i/u collocada entre vocals s tnica i forma sllaba per si sola:
condua, produa

NO PORTEN DIRESI

PORTEN DIRESI

Verbs de la tercera conjugaci (-ir): ex. agrair

Verbs de la tercera conjugaci (-ir): ex. agrair

!! INFINITIU
!!FUTUR
!! GERUNDI
!!CONDICIONAL

agrair
agrair
agraint
agrairia

feia, queia, duia, veia, creia, deia...(per fontica)

IMPERFECTE
PARTICIPI
PRESENT
SUBJUNTIU

Mots acabats en el sufixos (precedits de vocal):

-isme
egoisme
-ista
egoista

Mots compostos amb el prefixos:

!! no es consideren compostos:
- rell
- formes del verb reixir : resc, rexes, rex....

anticocontraresemiautopre-

antiinflamatori

agraa
agrat
agrasc
agrasa

prosme, llusme

contraindicaci
reincidncia
preindustrial

Paraules que acaben en les terminacions

llatines (precedides de la vocal i):
-us
-um

Mrius
harmnium, linleum.....
-

Alguns derivats de cultismes que porten

diresi encara que el mot primitiu tinga
diftong:
o
Fludesa (fluid), trapezodal
(trapezoide), arcatzant (arcaic),
europetzant (europeu),
herocitat (heroi)

trador
continutat
espontanetat
heterogenetat / homogenetat
sucidi
dirtic
ensamada
arrunar
agrament