PROTOCOL

DACTUACI
ALUMNES AMB
DIFICULTATS DE
CONTROL DE LA
CONDUCTA

ESCOLA RONANA
1

CURS 2014-2015

INDEX

1. Caracterstiques dels alumnes que presenten dificultats de

Pg. 3
control de conducta
2. Objectius generals del protocol
Pg. 3
3. Eixos dactuaci
3.1. Actuacions de lequip docent referides a lalumne
Pg. 4
3.2. Actuacions de collaboraci entre mestres
Pg. 4
3.3. Actuacions de la tutoria
Pg. 5
3.4. Actuacions de la CAD
Pg. 6
3.4.1. Actuacions que shan de potenciar des
de
Pg. 6
la CAD
4. Estratgies a laula
4.1. Estratgies relacionades amb lanticipaci i les
Pg. 7
expectatives
4.2. Estratgies relacionades amb lorganitzaci del
Pg. 7
grup classe
4.3. Estratgies relacionades amb la relaci amb
lalumne
Pg. 8
4.4. Estratgies relacionades amb el treball a laula
Pg. 8
4.5. Estratgies relacionades amb la gesti de les
emocions Pg. 8
4.6. Estratgies relacionades amb la interacci entre
ladult
Pg. 9
i els companys
3

4.7. Estratgies relacionades amb el mestre de suport

dins Pg. 9
de laula
4.8. Estratgies relacionades amb la intervenci amb la
Pg. 9
famlia
5. Annex

1. CARACTERSTIQUES DELS ALUMNES QUE PRESENTEN

DIFICULTATS DE CONTROL DE CONDUCTA:
Dificultats per gestionar i controlar les emocions associades a la
frustraci. Davant democions com la por, la decepci o el
desengany, tenen problemes per pensar amb claredat i, per
tant, per cercar estratgies cognitives que els ajudin a superar
ladversitat.
El llindar i la tolerncia a la frustraci sn extremadament
limitats. Es poden sentir ferits amb facilitat, fins i tot per les
coses ms banals i quotidianes.
Capacitat limitada per a la flexibilitat i ladaptabilitat. Els pot
costar acceptar els canvis.
Persistncia de la inflexibilitat i resposta negativa davant la
frustraci encara que es doni un nivell alt de motivaci
intrnseca o extrnseca.
Tendncia al pensament concret, rgid i en blanc i negre quan la
majoria desdeveniments, situacions habituals o interaccions
amb les persones i lentorn estan plenes de tons grisos.
Aparici aleatria de comportaments explosius quan les
demandes de lentorn sobrepassen la seva capacitat de
resposta.
Podem dir que un infant mostra una conducta problemtica:
Quan no sexplica a partir de les condicions de la seva
edat evolutiva.
Quan la conducta presenta una freqncia exagerada.
Quan persisteix en el temps.
Quan afecta al seu desenvolupament personal, familiar,
escolar i social.
Quan repercuteix negativament en lentorn.
Quan la conducta est valorada objectivament.

2. OBJECTIUS GENERALS DEL PROTOCOL:

Detectar i analitzar les causes i/o origen de les conductes.

Elaborar un Pla Individualitzat i preveure situacions
densenyament-aprenentatge el ms personalitzades possible.
(Annex 1)
Aplicar mesures que considerin la protecci envers el propi
alumne i la protecci dels altres.
Coordinar les actuacions de tots els agents educatius que
intervenen.
Oferir suport emocional i acompanyament personal en lmbit
familiar i escolar.
Assolir i/o treballar les segents competncies bsiques per tal
de superar les barreres per a laprenentatge daquests alumnes:
o La competncia personal, s a dir, el coneixement de les
prpies emocions, opinions i valors, lacceptaci de la
diferencia en laltre i lactitud positiva cap als canvis, amb
flexibilitat i esperit crtic i constructiu, per afrontar
problemes i trobar solucions.
o La competncia social i ciutadana, que fa possible
comprendre la realitat social en qu es viu, i cooperar,
conviure i exercir la ciutadania democrtica en una
societat plural; aquesta competncia tamb inclou
habilitats com ara conixer-se i valorar-se, saber
comunicar-se en contextos diversos, expressar les prpies
idees i escoltar les alienes, ser capa de posar-se en el
lloc daltres, practicar el dileg i la negociaci per arribar
a acords com a forma de resoldre conflictes.

3. EIXOS DACTUACI
3.1. Actuacions de lequip docent referides a lalumne:
Mostrar una actitud de respecte en relaci als sentiments de
lalumne i explicitar-ho tant en les expressions verbals com no
verbals.
Donar un espai per a lexpressi (parlar, dibuixar, caminar,
escriure textos...)
Respectar la necessitat de silenci o de no parlar, deixant clar
que quan ho necessiti es trobar un espai per fer-ho.
Modificar el temps de les tasques proposades (de ms curtes a
ms llargues) o posposar-les per un altre moment i poder sortir

a fer un encrrec o a respirar i relaxar-se (oferir vlvules

descapament).
Modificar el tipus de tasca (de ms manipulatives a ms
creatives, segons necessitats).
Modificar els materials i estris didctics (afegint o traient
materials audiovisuals, s de noves tecnologies...)
Marcar lmits molt concrets i justificats. Aquests lmits han de
ser fcilment avaluables a travs del seu Pla Individualitzat.
Preveure un bon control dels espais buits (lavabos, passadissos,
entrades i sortides...)
Omplir el full dobservaci en els moments de crisi. (annex 2)
Ajudar a prendre conscincia de les conseqncies de la prpia
conducta.

3.2. Actuacions de collaboraci entre mestres

Dedicar un espai per parlar del tema, demanant la collaboraci
de lEAP.
Compartir el seguiment de lalumne i la responsabilitat amb un
co-tutor.
Consensuar pautes dactuaci davant el conflicte.
Elaborar entre tots una rutina de seguretat per ajudar a
lalumne a gestionar duna forma cada vegada ms adequada
les respostes agressives davant les sensacions de por i dira.
Per elaborar-ho, hem de tenir en compte el segent:
o Detectar els senyals tant verbals com corporals que es
donen abans de laparici de comportaments desajustats.
o Intentar allunyar lalumne de situacions que li poden
generar estrs, tant fsic com psicolgic.
o Si la situaci ho requereix, poder portar lalumne a un
espai segur i tranquil: rac de la calma, espai de les
feines tranquilles. Ha de ser un espai confortable que
disposi de material que respongui als interessos de
lalumne.
o Permetre que linfant retorni a la calma i ajudar-lo a posar
paraules al que ha passat i al que ha sentit amb un
llenguatge senzill i assertiu.
Funcionar de la manera ms coordinada i coherent possible
entre tot el professorat que interv.
Aclarir les diferents responsabilitats de cadasc (tutor, cicle,
director) i el que cadasc pot fer i ha de fer quan hi ha un
conflicte.

 Clarificar els canals de comunicaci i de intervenci davant

certs comportaments o conflictes.
Tenir cura de les informacions que fem circular en relaci als
alumnes, com tamb de la manera i del lloc en que parlem
dells.
Alimentar la idea que es poden aconseguir canvis (per petits
que siguin).

3.3. Actuacions de la tutoria

(En collaboraci amb lequip directiu) Coordinaci amb
professionals externs: assessor de lEAP, psiclegs i psiquiatra
del CSMIJ.
Mantenir una relaci positiva amb la famlia.
Establir un espai setmanal de tutoria que ajudi a avaluar els
compromisos.
Omplir el registre sobre les conductes de lalumnat, per poder
concretar quines sn les ms disruptives i quins sn els punts
ms forts de lalumnat. Aquest registre shauria domplir amb
collaboraci amb els mestres que entren a laula. (Annex 3)
Procurar que les normes i regles de funcionament siguin clares.
Elaborar un comproms amb lalumne (contracte pedaggic)
(Annex 4)
Fer saber a lalumne que sentn la causa de la seva ira per
que no es pot acceptar el seu comportament en determinades
situacions.
Donar espais per dialogar sobre els seus interessos.
Valorar els aspectes positius individuals (petites coses).
Intentar crear un reconeixement envers lalumne respecte a
un rea en la qual sigui hbil.
Desenvolupar programes especfics que permetin treballar
aspectes de relaci, potenciar lautoimatge, lautoconcepte...
Treballar el sentiment de pertinena al grup i lautoestima.
Crear una relaci afectiva amb lalumne i intentar que els
companys collaborin.
Plantejar activitats per tal dafavorir un bon clima a la classe i
les relacions dins del grup.
Emprar activitats de treball cooperatiu.
Evitar que el culpabilitzin de tots els conflictes del grup.
Aprofitar les situacions diries per tal de plantejar activitats de
debat des de ltica, els valors...

3.4. Actuacions de la CAD

Establir criteris consensuats per determinar latenci de
lalumnat.
Seleccionar alumnat susceptible de rebre tutoritzaci individual.
Establir criteris que permetin diversificar/classificar les diferents
incidncies que es produeixen al centre i actuar en
conseqncia. (Reglament Rgim Intern)
Ajudar al professorat a analitzar els problemes des de diferents
punts de vista.
Preveure i garantir la participaci dels tutors dels alumnes
implicats en els moments de seguiment i de presa de decisions
que els puguin afectar.
Assessorar en lorganitzaci de lacompanyament per a
aquest alumnat i les seves famlies.
3.4.1. Actuacions que shan de potenciar des de la CAD
Adaptacions curriculars significatives o poc significatives amb
planificaci dactivitats motivadores, properes a la realitat de
lalumne o funcionals.
Prioritzaci de les activitats de les rees instrumentals, amb
materials didctics de la vida quotidiana.
Elaboraci per lequip docent dun pla dactuaci conjunt amb
lalumne per treballar la previsi de les mesures datenci
immediata, els lmits i afavorir lautocontrol.
Articulaci de procediments de contenci clars en els moments
conflictius.
Tutoritzaci personalitzada compartida per lequip docent amb
pactes personals, compromisos o contractes pedaggics.
Potenciaci del treball en petit grup, i, si cal, treball individual.
Reflexi dins de laula en el moment del conflicte.
Reflexi en un espai especfic del centre.
Reparaci dall malms.

4. ESTRATGIES A LAULA
3.1. Estratgies relacionades amb lanticipaci i les
expectatives
8

Utilitzar rutines dacollida i d acomiadament perqu lalumne

se senti acceptat i acompanyat.
Supervisar, sempre que sigui possible, la feina de lalumne dins
de laula: organitzaci de lagenda, deures...
Disposar dun horari de classe per poder preveure el treball que
haur de fer.
Establir rutines molt concretes (poques) i premiar-ne la
realitzaci. Es poden collocar en un extrem de la taula en
format recordatori.
Adequar les nostres expectatives a linfant, qu pot fer, que no
i com cal fer-ho.
Expressar ordres clares amb poc llenguatge reiteratiu en
moments de crisi.

3.2. Estratgies relacionades amb lorganitzaci del grup

classe

Seure a prop de:

o La mestra per poder supervisar-lo.
o La pissarra per fomentar la participaci i augmentar el
nivell datenci.
o La porta per si necessita sortir, per no comprometre
latenci dels seus companys de classe.
Estar al costat dalgun alumne que no presenti les mateixes
dificultats i que el pugui ajudar en lorganitzaci del material de
classe.
Tenir cura especial en els canvis dactivitat no previstos i en les
transicions.
Planificar els canvis amb antelaci per evitar rebequeries.

3.3.Estratgies relacionades amb la relaci amb lalumne

Crear complicitats o signes dalerta quan linfant comenci a

esverar-se o a cridar latenci.
Oferir moments de respir quan comenci a mostrar tensi: ajudar
a la mestra, fer encrrecs...
No fer comparacions amb altres alumnes.
Evitar comentaris negatius i substituir-los per indicacions del
que sha de fer.
Elogiar i premiar sempre el treball i lesfor.
Donar ms atenci a les conductes positives.
9

No posar-lo en evidncia davant dels companys.

Establir un pacte amb lalumne per tal de millorar la seva
conducta. Planificar qu li demanarem, com ho ha de fer, quin
ajut li donarem i quines conseqncies tindr el fet que ho
compleixi o no. (Contracte pedaggic; recompenses) (Annex 5)
Proporcionar-li instruments de seguiment i autoavaluaci de la
seva conducta: graella de seguiment, diploma, carnet
setmanal... per tal dajudar lalumne a trobar recursos prctics i
elaborar un pla per enfrontar amb xit les situacions
conflictives. (Annex 6)

3.4. Estratgies relacionades amb el treball a laula

Modificar el temps de durada de les activitats.

Alternar les explicacions (breus) amb treball individual.
Comprovar que lalumne t el material necessari i lespai precs
per treballar.
Dissenyar una activitat agradable abans duna altra que pugui
desencadenar en dificultats en el comportament.
En activitats noves, recordar a lalumne qu ha de fer i com.
Tolerar els errors quan no sn rellevants per tal dafavorir una
relaci positiva i evitar laparici dangoixa en lalumne.

3.5. Estratgies relacionades amb la gesti de les emocions

Ajudar lalumne a reconixer la ira, posant paraules al que li

est passant i est sentint.
Estar a prop de linfant per poder-lo acollir i ajudar.
Preveure les reaccions possibles davant determinades
situacions.
Oferir-li correccions i consells propers, regular la seva conducta
a prop seu i amb to de veu normal, i fins i tot parlar-li fluix a cau
dorella per cridar-li latenci.
Evitar assenyalar els errors quan no sn rellevants.

3.6. Estratgies relacionades amb la interacci entre ladult

i els companys

Afavorir les relacions positives.

Proporcionar experincies escolars gratificants i enriquidores.
10

Relacionar-se amb els iguals en activitats segures i

estructurades.
Fer treball de tutoria amb tot el grup i amb linfant de forma
ms personalitzada.

3.7. Estratgies relacionades amb el mestre de suport dins

de laula

Programar la feina anteriorment, adaptant-la al seu nivell.

Reduir la quantitat dexercicis de caire reiteratiu.
Segmentar les feines complexes i assignar un temps prudencial.
Estar pendent de linfant, per tamb pendent dels altres, per
tal dintentar que faci la feina tot sol com els seus companys.
En alguns moments es pot alternar el suport individualitzat, de
manera que el tutor atengui lalumne i el mestre de suport, el
grup classe.

3.8. Estratgies relacionades amb la intervenci amb la

famlia

Crear una realitat compartida entre famlia i escola, en la que es

respectin els diferents papers i responsabilitats de cadasc.
Reflexionar conjuntament amb la famlia, en funci dels
objectius que volem aconseguir i de les conductes
problemtiques que presenta lalumne. (Annex 7)
Proposar actuacions que tendeixin a la consecuci de petits
canvis, per tal dapropar posicions i generar illusi.
Enumerar els punts positius que disposa lalumne i com
potenciar-los (famlia i escola).
Corresponsabilitzar-se dels resultats per tal de millorar-los.
Fer que la famlia es senti reconeguda des de lescola, per tal de
crear una relaci til i constructiva amb ella.

11