ELS DIALECTES DE LA LLENGUA CATALANA

NDEX
1. El catal oriental i el catal occidental
2. Els dialectes constitutius i els dialectes consecutius
3. Mapa dels dialectes del catal
4. Els dialectes orientals
4.1. El catal central
4.2. El balear
4.3. El rossellons o catal septentrional
4.4. Lalguers
5. Els dialectes occidentals
5.1. El catal nord-occidental
5.2. El valenci

1.

El catal oriental i el catal occidental

La llengua catalana presenta unes varietats geogrfiques dins del domini lingstic,
agrupades en dos grans blocs dialectals: el catal oriental i el catal occidental.
Aquesta divisi, la va establir el filleg Mil i Fontanals (lany 1861) i est basada,
principalment, en la pronncia diferenciada de les vocals a/e i o/u en posici tona
(a banda dels trets morfolgics, sintctics i lxics). Aix, doncs, en el bloc oriental, la
a i la e es neutralitzen en [] i la o i la u es pronuncien [u]; en el bloc occidental,
aquestes vocals no es neutralitzen en posici tona, s a dir, es mantenen ben
diferenciades.
2.

Els dialectes constitutius i els dialectes consecutius

Els dialectes constitutius: els dialectes catalans formats per levoluci del llat vulgar (el
catal central, el rossellons i el nord-occidental).
Els dialectes consecutius: els dialectes originats en els territoris incorporats a la corona
catalanoaragonesa en lpoca de la reconquesta i de lexpansi mediterrnia entre
els segles XII i XIV (el balear, el valenci i lalguers).

4.

Els dialectes orientals

El territori on es parla el catal oriental comprn la zona est del Principat, les terres de la
Catalunya Nord, les Illes Balears i la ciutat de lAlguer (Sardenya).
El catal oriental es divideix en diferents dialectes: el catal central, el balear, el
rossellons o catal septentrional i lalguers.
4.1. El catal central
El catal central est localitzat a la meitat oriental del Principat de Catalunya: comarques
de Girona, de Barcelona i Tarragona.
Subdialectes: septentrional de transici (comarques de lAlt Empord, la Garrotxa, el
Ripolls i la Baixa Cerdanya; el barcelon (obertura molt gran de les vocals [e] i [o] i
la vocal neutra tendeix a pronunciar-se [a]); el tarragon (la pronncia de la [v],
diferenciada de la [b], i plurals en -ns, per exemple: hmens); el salat (una franja de
la Costa Brava: s de larticle es/sa/es/se, en comptes de larticle determinat
el/la/els/les. Aquest tret, per, es troba en procs de regressi, actualment.); el
xipella (les e tones de les sllabes finals es pronuncien i; exemple: quinzequinzi)
Caracterstiques ms rellevants del catal central
Fontica
a) vocalisme
.Set vocals tniques: [a], [e], [], [o], [], [i], [u].
.Tres vocals tones: [i], [u], [].
b) consonantisme
.Emmudiment de la t dels grups finals nt, -lt... (exemple: contentconten).

Morfologia i sintaxi
.Desinncia o, pronunciada [u], en la primera persona del present dindicatiu (exemple:
estudioestudi[u]).
.s de larticle derivat del llat: el/la/els/les.
Lxic
.Fora interferncies del castell en els usos informals de la llengua.
4.2. El balear
La procedncia majoritriament oriental dels colonitzadors installats a Mallorca (poca de
lexpansi mediterrnia de la corona catalanoaragonesa) explica la filiaci oriental del
balear.
Subdialectes: mallorqu, menorqu i eivissenc.
Caracterstiques ms rellevants
Fontica
a) vocalisme
.La vocal neutra [], en posici tnica (exemple: cadenacad []na).
.Caiguda de la [] en les paraules esdrixoles acabades en -ia (exemple: histriahistori).
b) consonantisme
.Distinci entre la [v] labiodental i la [b] bilabial.
.Emmudiment de la r en posici final, tamb en els monosllabs (exemple: corco[]).
Morfologia i sintaxi
.s de larticle salat es/sa/es/ses (exemple: ses dones).
Desinncies -am i -au en la 1a i la 2a persona del plural del present dindicatiu de la
primera conjugaci (exemple: nosaltres ajudam; vosaltres ajudau).
.
Predomini de les formes plenes del pronoms personals febles davant del verb (exemple:
te porta).
Lxic
Molts mots genuns: allot/allota (noi/noia); nin/nina (nen/nena); horabaixa (tarda); ca
(gos); id (i doncs)...
4.3. El rossellons o catal septentrional
El rossellons (parlat a les terres de la Catalunya Nord: Rossell, Vallespir, Conflent,
Capcir i Alta Cerdanya) s un dialecte molt influt histricament per loccit i, ms
recentment, pel francs.
Caracterstiques ms rellevants
Fontica
a) vocalisme
.Cinc vocals tniques: [a], [e], [i], [o], [u].
.Tres vocals tones: [i], [u], [].
.La vocal o tnica pronunciada [u] (exemple: foscfusc).
b) consonantisme

.Desaparici de la d dels grups -ndr- i -ldr- (exemple: moldremolre).

.Emmudiment de la grafia x del grup -ix a final de paraula (exemple: peixpei)
Morfologia i sintaxi
.Canvis de gnere en moltes paraules (exemple: el sang).
.La 1a persona del singular del present dindicatiu, en i (exemple: jo canti).
.s de la forma pas en les oracions negatives, sense ladverbi no (exemple: Ho s pas).
.Utilitzaci del verb ser com a auxiliar (exemple: Ets arribat).
Lxic
.Arcaismes: eixir (sortir)...
.Occitanismes: veire (got)...
.Gallicismes: votura (cotxe), gara (estaci)...

4.4. Lalguers
Lalguers s el dialecte parlat a la ciutat de lAlguer (Sardenya), repoblada pels catalans
del Principat (regnat de Pere III el Cerimonis; s.XIV).
Caracterstiques ms rellevants
Fontica
vocalisme
.Tres vocals tones: [i], [u], [a] (exemple: palapal [a]).
b) consonantisme
.Les consonants -d- i -l- (entre vocals) es converteixen en -r- (exemple: vidavira).
Morfologia i sintaxi
.Manca de desinncia a la 1a persona del singular del present dindicatiu (exemple: jo
portojo port).
.s de larticle mascul arcaic lo/los (exemple: lo pare).
. Present dindicatiu del verb ser: s, ss, s, sem, seu, sn.
Lxic
.Important presncia darcaismes: gonella (faldilla), de sardismes: sidaro (tresor) i
ditalianismes: assai (bastant, molt), ecco (vet aqu)...
5. Els dialectes occidentals
El bloc occidental comprn la part occidental del Principat de Catalunya, les comarques
de la Franja dArag, les comarques catalanoparlants del Pas Valenci i el Principat
dAndorra.
5.1. El catal nord-occidental
Aquesta varietat geogrfica es parla a loest i al sud de Catalunya, Andorra i la Franja
dArag.
Subdialectes: ribagor, pallars i *tortos (*parlar de transici entre el nord-occidental i
el valenci).

Caracterstiques ms rellevants
Fontica
a) vocalisme
.Set vocals tniques, per amb una distribuci diferent de [e] i []: [a], [e], [], [i], [o], [],
[u].
.Cinc vocals en posici tona (sense vocal neutra): [a], [e], [i], [o], [u].
.La o tona inicialau (exemple: ocellaucell).
b) consonantisme
.Pronncia de la vocal i del grup ix (exemple: caixa)
.En posici inicial, africaci de les palatals fricatives (exemple: xoc[t]oc).
Morfologia i sintaxi
.s de larticle mascul arcaic lo/los (exemple: lo llibre, lo Carles).
.Desinncia -o, pronunciada [o], en la 1a persona del singular del present dindicatiu
(exemple: estudio).
.Terminacions del subjuntiu en -e, majoritriament (exemple: que ell cante).
.Plurals en -ns (exemple: joves jvens).
.s de les formes plenes dels pronoms personals febles davant del verb (exemple: me
diu).
Lxic
.Moltes coincidncies amb el vocabulari especfic del valenci; tamb, amb el balear i el
rossellons: moix (ocell), manana (poma), granera (escombra)...
5.2. El valenci
El valenci s el dialecte parlat, principalment, a la franja costera del Pas Valenci
(Vinars, Castell de la Plana, Valncia...).
Subdialectes: el valenci septentrional, lapitxat (els sons fricatius es pronuncien
africats) i el valenci meridional.
Caracterstiques ms rellevants
Fontica
a) vocalisme
.Set vocals tniques: [a], [e], [], [i], [o], [], [u].
.Cinc vocals en posici tona: [a], [e], [i], [o], [u].
b) consonantisme
. Pronunciaci de la -r final (exemple: cantar, ferrer).
.Pronunciaci de totes dues consonants en els mots acabats en -nt, -lt... (exemple: salt).
Morfologia i sintaxi
.s de larticle determinat el/la/els/les.
.Els noms de persona, sense article personal (exemple: Ha vingut Joan).
.Desinncia -e en la 1a persona del singular del present dindicatiu (exemple: jo treballe).
.Terminacions verbals en -ara, -era o -ira en limperfet de subjuntiu (exemple: jo perdera).
.

s del passat simple dindicatiu (exemple: cant).

s de formes especfiques: uit (vuit), dsset (disset)...
Forma femenina del possessiu afegint a (exemple: la teua mare).
Combinacions especfiques dels pronoms febles (exemple: lil portar, en comptes de lhi
portar).
s dels demostratius este/esta/eixe/eixa/aquell/aquella.
Lxic
Presncia de molts arabismes en el lxic com: vesprada (tarda), hui (avui), vore
(veure)..., i tamb en la toponmia: Benicarl, per exemple