Descobrint noves msiques, apropant-nos a altres cultures.

Batucadeiras de l' illa de Santiago, Cap Verd.

Per: Esther Navarro Justicia.

Fa uns quants anys vaig descobrir un disc que va obrir noves portes a
les meves inquietuds musicals i que mai em canso descoltar:

Mayra Andrade s una artista de Praia, capital de l illa de Santiago, a

Cap Verd. Lilla de Santiago fou descoberta al 1462 pels colons portuguesos
i no tenia evidncies d'haver sigut poblada anteriorment. Els portuguesos es
dedicaren all al trfic d'esclaus africans, per tant la cultura s una barreja
d'elements africans i europeus, sense oblidar la influncia d'altres colnies
portugueses com Brasil. La msica s un reflex de la varietat cultural del
pas. La llengua oficial que s'ensenya a les escoles s el portugus, per la
llengua parlada - que podem escoltar tamb en aquest disc - s el Crioulo,
una dialecte del portugus barrejat amb llenges africanes i que varia a
cada illa. Aquest terme designa tamb els residents a les illes i a la seva
cultura.
En aquest disc revestit de mestissatge, Mayra ens captiva per primer
cop amb la seva veu clida i propera, i si ens deixem emportar pel seu pop
tropical podem donar un passeig per lestiu i les platges de Cap Verd, per
les places i carrers dels pobles plens de msica, per la seva histria i pels
seus personatges, que amb les seves canons van assentar un precedent

per a la msica dartistes emergents en la indstria moderna. Alguns

gneres musicals destacables a Cap Verd sn la morna, relacionada amb el
fado i amb Cesria vora com a mxim exponent, la funan, amb influncies
dels ritmes brasilers, la coladeira o el batuco. I s aqu, per ser el batuco un
gnere amb molta presncia en lestil compositiu de Mayra, on hem de
parar-nos a conixer la increble histria de les Batucadeiras de l' illa de
Santiago.
El batuco de l'illa de Santiago s una tradici musical que es remunta
a l'poca colonial i t arrels a les danses africanes. s probablement el
gnere ms antic de Cap Verd, encara que els primers documents escrits
daten del segle XIX. Fins la independncia de Cap Verd el gnere havia estat
malament vist per ladministraci portuguesa i lEsglsia, i fins i tot va estar
prohibit als entorns urbans per considerar-se una tradici africana. A la
dcada de 1950 Estava gaireb desaparegut, fins que les coses no van
comenar a canviar amb la independncia del pas lany 1975. La
recuperaci del gnere es va impulsar ms notablement des de lany 1992,
quan Cap Verd esdevingu una constituci democrtica.

El nom de batuco ve de la dansa i el tambor. Les tocadoras de lilla de

Santiago fan servir com a instrument dacompanyament la mandunga, feta
de draps fortament lligats entre ells i embolicats normalment amb cot o
plstic. Els moviments de la dansa semfatitzen amb el panu, una cinta de
tela lligada als malucs. Les protagonistes d'aquesta prctica musical sn les
dones. Elles han tingut un paper essencial en la recuperaci d'aquesta
tradici, que per altra banda s'ha renovat amb la globalitzaci i les
tecnologies del segle XXI. El batuco ha perdut part del seu significat social

original, lligat a rituals i celebracions concretes dmbit rural, com

casaments, funerals o baptismes. Avui en dia s present a Cap Verd a festes
tradicionals que exhibeixen el folklore de les illes, i a festivals nacionals i
internacionals, i s un gnere urb. Representa tamb un smbol didentitat,
una forma dorganitzaci social, esfor, collaboraci i solidaritat, a la par
que divertiment. Actualment hi ha uns quants grups de batuco molt actius
fins i tot en altres regions del mn, com s el cas del collectiu capverdi de
Lugo a Galcia, Batuko Tabanka, on la discogrfica PAI Msica ha finanat la
gravaci d'un disc que es pot escoltar al Spotify. El grup Tradison di Terra ha
promogut un documental sobre la iniciativa d'un grup de dones de recuperar
aquesta tradici.
Al batuco, la cantadeira descriu esdeveniments de la vida quotidiana,
de la poltica i de la cultura en general, amb carcter moralitzador, i tamb
s'exposen crtiques socials d'una manera divertida. S'ha de tenir en compte
que les dones de Cap Verd han estat tractades injustament de borratxes
sense carcter o de problemes dels homes i han estat molts cops
abandonades, sobretot a la dcada de 1990, degut a la sequera i a la pesta
porcina que assol el pas i que provoc lemigraci de molts homes. s per
aix que aquesta prctica no s noms msica, sin una sortida per als
sentiments

reprimits,

una

revolta

pacfica

un

signe

de

cohesi,

recolament i solidaritat.
Alguns personatges clau daquest gnere, grcies als quals els
antroplegs han pogut recollir molta informaci del batuco tradicional
d'abans de la independncia, sn:

Bibinha Cabral (Tarrafal, 1899-1985). Un dels personatges ms antics

d'aquesta tradici d'herncia africana. Va viure la repressi i
menyspreu de l'Esglsia catlica dominant, que definia el batuco com
dana de cafres (salvatges). Va comenar a actuar quan era una
adolescent i als 19 anys es va casar amb un sagrist que li va prohibir
participar a les festes, i va deixar de cantar durant 37 anys en els que
vivia dels diners que li enviava el seu marit, que va emigrar als EEUU.
Aquest va tornar malalt i mor al 1945, havent hipotecat les seves
pertinncies pel tractament. Passats 11 anys Bibinha torn a cantar
les cantigues prohibides per sustentar la seva famlia. A la nova era
va tornar a actuar al cinema-teatre de Praia el cinqu any de

commemoraci de la independncia de
Cap Verd. La seva vida va ser publicada en
un llibre per Varela da Silva desprs de la
seva mort.

Ncia Gomi (Tarrafal, 1925). Citada a la

primera pea del disc de Mayra, Dimokransa. Als 15 anys va
sorprendre a tots pel seu domini de la improvisaci dels versos, la
finaon, un dels pilars del batuco tradicional. Actu en festes familiars
fins als anys 90; a partir de llavors ho va fer en festes oficials.
L'investigador Varela da Silva va fer un recull de cantigues en registre
sonor entre el 1981 i el 1982 i va transcriure els versos publicant el
llibre Finasons de a Nasia Gomi. No va ser fins l'any 98 que se la va
poder escoltar en format CD. En aquest mateix any va participar a la
Expo. L'any 2000 va sortir el primer disc que portava el seu nom.

Alguns aspectes sobre la forma musical.

Al batuco destaquen principalment la percussi i el call-and-response

(pregunta i resposta) de la cantadeira i el cor,
format per les cantadeiras di kunpanha. El ritme
de la percussi es diu tchabeta i aquesta
introdueix la pea. Aquests sn dos possibles
patrons:

Amb aquesta unitat rtmica es construeixen cicles meldics amb

carcter de 12/8. Lestil desconcerta a qui escolta perqu es percep una
polirtmia de 3:2 entre la percussi i el cant. s difcil dassimilar perqu al
model de notaci occidental europeu no hi ha valors per collocar
exactament les notes, que a ms a vegades estan swingades. Per es
podria resumir en una unitat mnima de dos corxeres cantades sobre una

negra amb punt, i de fet aix sha estandarditzat a les produccions

musicals. Reminiscncies daquesta polirtmia les trobem a les peces
Tchapu Na Bandera o Lua del disc Navega de Mayra Andrade. Si volem
apropar-nos al batuco tradicional, podem escoltar el disc Cap-Vert: Batuco
de L'ile de Santiago al Spotify. s una gravaci del repertori de les
Batucadeiras de Rincon, un poble de pescadors de lilla.

BIBLIOGRAFIA
BRITO, Margarida. 1998. Breves apontamentos sobre as formas musicais
existentes em Cabo
Verde. A Os Instrumentos Musicais em Cabo
Verde, Ed. Centro Cultural Portugus /
Praia Mindelo. Pp. 13-25.
CARVALHO SEMEDO, Carla Indira. 2007. Mara sulada e d ku torno:
performance, genero e corporeidades no grupo de Batukadeiras de So
Martinho Grande (Ilha de Santiago,
Cabo
Verde).
Tesis
doctoral,
Universidade Federal de Rio Grande.
GRND, Franoise; KANE, Frank; FERNANDES, Higino. 2005. Cape-Verde: Batuco
from Santiago
Island. A Yearbook for Traditional Music, Vol. 37, pp.
171-172. Ed. International
Council for Traditional MusicStable.