LA MISSIÒ

Quan vaig arribar a l’ermita ell m’estava esperant. Havíem

parlat uns dies abans per aclarir-ho tot, o quasi tot.

Ferran era el millor agent secret que mai havia conegut. Tots
desitjàvem anar en una missió alguna vegada amb ell, encara que
per a mi allò era un bonic somni ja que tan sols portava tres
mesos en l’equip i les possibilitats d’anar amb ell en missió eren
nul·les. A pesar d’això ell m’havia escollit a mi per ajudar-lo en la
missió més important per a ell. No ho entenia i per això em vaig
assegurar que ell s’estava referint a mi, una jove de 20 anys amb
l’experiència mínima per a dur a terme una missió tan important.
Es tractava d’infiltrar un membre de l’equip en eixa secta per
anar descobrint els mètodes que tenien per dur a terme tantes
desgràcies en el país. Des del meu punt de vista eixa era una
missió per a professionals, no era qualsevol cosa, però Ferran no
pensava el mateix. Per a ell era important infiltrar una persona
amb poca experiència en aquesta nova vida, perquè d’aquesta
manera les sospites serien poques. Aquell infiltrat ha d’actuar
com una persona normal, i qui pot fer aquest paper sinó una jove
sense experiència i que tan sols ha de dominar un alt nivell de
precaució perquè no la descobreixen? Aquella jove era jo...

Encara no sé exactament quin serà el meu treball dins

d’aquesta missió o què faré com a infiltrada, però estic
convençuda que segurament per això el missatge de Ferran
d’ahir em citava en aquesta ermita a les 5.

ADRIANA DUMITRU 1er BATX.