Esquemes-Histc3b2ria-Despanya-Segle-Xix1 3 PDF

ESQUEMES
Histria dEspanya Segle XIX

NDEX
La Monarquia Hispnica i Catalunya a la segona meitat del segle XVIII
Espanya davant la Revoluci Francesa (1789 - 1808)
La invasi napolenica i la Guerra del Francs
Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812
El regnat de Ferran VII: absolutisme i liberalisme
La independncia de les colnies americanes
La fallida de la Hisenda i la qesti dinstica
p. 3
La configuraci de l'Estat liberal a Espanya (1833-1874)

Les Regncies i La Primera Guerra Carlina
L'inici de la revoluci liberal i la desamortitzaci
Els corrents ideolgics del segle XIX: el liberalisme
L'poca del govern del moderats i la crisi del rgim
p. 13
El Sexenni Democrtic (1868-1874)

La Revoluci de 1868
La Monarquia d'Amadeu I de Savoia
La Primera Repblica Espanyola i el final del sexenni
p. 23
Transformacions agrries i procs industrialitzador (S. XIX)

La demografia espanyola i catalana del segle XIX
Transformacions i crisis en l'agricultura espanyola
Vapor i cot a la indstria catalana
La siderrgia i la construcci del ferrocarril
Proteccionisme o lliurecanvi: la poltica econmica del XIX
Resum sobre l'Economia espanyola durant el segle XIX
p. 27
HISTRIA DESPANYA Segle XIX
Societat i moviments socials al segle XIX

Els canvis socials a les classes dirigents: nobles i burgesos
La transformaci de les ciutats
El naixement de l'associacionisme obrer
Revolucionaris a Espanya: marxistes i anarquistes (I)
Revolucionaris a Espanya: marxistes i anarquistes (II)
p. 39
L'poca de la Restauraci Borbnica

La Restauraci i la Constituci de 1876
Les bases del sistema de la Restauraci
La poltica del torn dinstic i les seves oposicions
La Guerra de Cuba: el final d'un Imperi
Crisi i proteccionisme a finals del segle XIX
p. 49
Orgens i consolidaci del catalanisme poltic

La Renaixena i els orgens del catalanisme poltic
De Valent Almirall a les Bases de Manresa
La Lliga Regionalista i el catalanisme conservador
p. 59
Altres materials d'inters per a la Histria d'Espanya dels segles XVIII i XIX
Arbre genealgic dels Borbons espanyols
p. 65
Font: http://www.xtec.cat/~jcaste16/historia%20d%27espanya.htm
La Monarquia Hispnica i Catalunya a la segona

meitat del segle XVIII
La monarquia dels
Borbons a la segona
meitat del XVIII
Carles III (1759 1788)
Carles IV (1788 1808)
FACTORS DE CANVI
A lexterior
! La Revoluci Industrial
a Anglaterra (1780 ...)
! La Revoluci Francesa
(1789-1799)
Manteniment dun gran Imperi colonial

al continent americ i al Pacfic.
Plena vigncia de la monarquia absoluta
i de la divisi estamental de la societat.
Economia fonamentalment agrria i rural,
i manteniment de les relacions feudals.
A linterior
! Creixement demogrfic
desigual i transformacions
econmiques.
! Poltica reformista de Carles III
(despotisme illustrat)
Limitacions a la transformaci social i econmica dEspanya

Immobilitat en el mercat de les terres de conreu (majoria de
terres vinculades i amortitzades). Rendiments agrcoles molt
baixos i preus alts // Introducci de nous conreus (patata, blat
de moro ...).
Fort poder econmic, social i ideolgic de lEsglsia, contrria

a la introducci de qualsevol tipus de canvi en lordre
establert.
Economia agrria de subsistncia, caracteritzada per una
forta crrega impositiva, de tipus feudal, la concentraci de
la propietat i una important proletaritzaci (jornalers sense
terres) i sense una orientaci suficient de la producci per al
mercat.
Les transformacions a Catalunya
Condicions
favorables a les
transformacions
econmiques.
Barcelons,
Maresme, Baix
Llobregat i
Baix Camp
i
n
cr
e
m
e
n
t
de
la
P
R
O
D
U
C
C
I
La poblaci catalana es va duplicar durant

el segle XVIII.
Creixement
demogrfic ms fort a
Barcelona i a la zona
litoral.
Aparici del
fenomen
migratori a
Catalunya.
Propietat agrria mitjana, de tipus emfitutic, que permet

una millora dels rendiments agrcoles. (incentiva la inversi
per part dels propietaris emfiteutes).
Orientaci de la producci agrcola al mercat (sobretot, la
vitivincola), que permet lacumulaci de capitals pel
comer amb Amrica.
Tradici en la fabricaci txtil de la llana. Ara, expansi de
la indstria txtil del cot. Proliferaci de fbriques
dindianes que ocupen molta m dobra i atreuen la
immigraci a les zones industrials.
Espanya davant la Revoluci Francesa

Frana 1789
Desastrosa situaci de les finances + esperit illustrat + manteniment de
formes poltiques (absolutisme), socials (societat estamental) i econmiques
(feudalisme).
Maig de 1789 Esclat

de la Revoluci
Francesa
Gir radical i democrtic de la

Revoluci
1792 1794 - Etapa jacobina
El Rei Llus XVI s guillotinat acusat de
traci.
Cessi de Santo Domingo a
Frana ...
1796 Pacte de Sant Ildefons
(daliana i subordinaci a
Frana)
Poltica de bloqueig
continental martim
contra Anglaterra
Coronaci de
Napole com
Emperador (1804)
A Espanya, com a Frana,

governava la dinastia dels
Borbons, en la figura de Carles IV.
Govern en mans del ministre
Manuel de Godoy.
Coalici internacional
contra la Frana
revolucionria, per por a
la seva extensi.
Guerra Gran dEspanya contra

Frana (1793-1795), finalitzada
amb la Pau de Basilea (1795).
Participaci dEspanya en el
bndol francs.
Napole arriba al poder a Frana
(1799)
Napole obliga a Espanya a

intervenir militarment a
Portugal per garantir el
bloqueig contra els anglesos.
Batalla de Trafalgar (1805), on Espanya perd bona part de

la seva flota.
La invasi napolenica i la Guerra del Francs

Espanya i Frana signen el Tractat de Fontainebleau (1807), pel
qual Espanya admet que un exrcit francs entri al seu territori pels
Pirineus amb lobjectiu militar de la invasi de Portugal.
Gener de 1808 Les tropes
napoleniques inicien el seu
desplegament pel territori
espanyol.
Les Abdicacions de Baiona.

Napole obliga a Ferran a
retornar la corona al seu
pare i finalment a ambds
a cedir-la al propi Napole.
Napole convoc Corts a
Baiona, on es proclama
lEstatut de Baiona, de signe
liberal i modernitzador.
Mar de 1808 Mot dAranjuez.

La famlia reial prepara el seu trasllat al
sud peninsular. Es produeix un mot
popular contra Godoy.
El rei destitueix Godoy i desprs abdica

en el seu fill Ferran. Napole convoca
ambds a Baiona per resoldre el
conflicte creat.
Napole nomena nou Rei dEspanya

al seu germ Josep I Bonaparte.
La famlia reial espanyola es refugia
a Roma, excepte Ferran, que es
queda a Frana.
No el considerem una constituci sin

una carta atorgada
El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es rebell contra els

francesos i comena la resistncia violenta als invasors, que
reprimeixen durament els moviments que sescampen per tot el pas.
Josep I establ la seva capital, amb
lnic suport de les tropes franceses, i
duna part de la noblesa cortesana i
del funcionariat.
Una part dels funcionaris i

dels intellectuals van donar
suport a aquest nou rgim
de clar signe liberal i
illustrat: els afrancesats.
Afusellaments del 3 de
maig Inici de la rebelli
a Madrid i posterior extensi
a tot el Regne.
Inici de la Guerra del Francs

(1808 1814)
Guerra dalliberament
nacional. Dos vessants: lluita i
revoluci.
Moltes daquestes Juntas

aconsegueixen enviar
representants a Cadis,
nica zona lliura a la
pennsula.
A partir del maig juny de 1808, la

resistncia sorganitza en Juntas
Provinciales de Gobierno, que noms
reconeixen a Ferran VII com a rei legtim.
per dins dun sistema de parlamentarisme
1810 Les Corts de Cadis
" Setges de Girona

o de Saragossa.
" Partides armades
de guerrillers
" Fidelitat de part
de lExrcit a la
causa
antinapolenica.
LEsglsia va tenir un paper molt

important en la resistncia des dun punt
de vista antiliberal i tradicionalista.
Es va produir una forta resistncia popular i
espontnia a tot el territori, que va posar en
entredit a les tropes franceses i la seguretat
del propi Josep I a la seva Cort.
A ms, les tropes britniques del gral. Wellington

va desembarcar a Portugal el juliol de 1808 i
van atacar a Napole des dall a Napole.
La inesperada resistncia popular i les derrotes franceses al Bruc i a

Bailn obligaren lemperador a ocupar-se personalment de la
campanya espanyola i a mantenir un important cos dexrcit per
mantenir la monarquia del seu germ fins el 1813.
SUPOSEN LETAPA REVOLUCIONRIA DE LA GUERRA DEL FRANCS
Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812

Monarquia de Josep I Bonaparte
(1808 1813)
Les tropes britniques de Wellington

van fustigar els francesos des de
Portugal.
GUERRA DEL
FRANCS (o de la
INDEPENDNCIA)
La guerra es bas
sobretot en la
resistncia popular
Mantinguda i assegurada per la

permanncia dun exrcit francs
a la Pennsula.
Collaboraci militar espanyola amb els

britnics.
Partides de gent armada o guerrilles
Setges de ciutats com Girona o Saragossa
Organitzaci de les Juntas Provinciales, que noms reconeixien a

Ferran com a Rei legtim, per organitzar la resistncia.
Formaci dun Consejo de
Regencia degut a lexili forat del
Rei Ferran VII.
Formaci de la Junta
Suprema Central a Cadis,
convertida en Corts el 1810.
Divisi del diputats entre

liberals i absolutistes.
Els absolutistes volen el retorn

del Rei segons lAntic Rgim.
Els liberals volen instaurar una
monarquia constitucional.
Gener de 1812 Annexi de Catalunya a lImperi Francs.

Cooficialitat del catal (amb el francs)
Grans derrotes franceses a Rssia. Britnics i espanyols obtenen la
victria a Los Arapiles (juliol de 1812)
Tractat de Valenay (finals de 1813) maig de 1814 Napole
reconeix Ferran VII com a Rei dEspanya i pacta la retirada de les
tropes franceses que abandonen Espanya (fins el maig de 1814).
Hegemonia dels liberals a les Corts, que van posar les bases
duna monarquia liberal a Espanya per quan retorns el Rei.
19 de mar de 1812
Es promulga la Constituci de
1812 (la primera dEspanya).
Coneguda popularment amb

el nom de La Pepa.
Les Corts de Cadis van iniciar el cam per desmantellar lAntic

Rgim, suprimir el feudalisme i tots els obstacles que permetessin el
desenvolupament dun rgim liberal i capitalista a Espanya.
Inspirada en la Constituci Francesa de 1791. Constava de
384 articles, agrupats en 10 Ttols.
Determina com a forma dEstat la monarquia hereditria en
la persona de Ferran VII de Borb.
Estableix la separaci de poders de lEstat, i reconeix la
sobirania nacional.
Una sola cambra, el Congrs
Promulga la confessionalitat de lEstat, centrada en la religi
catlica SUFRAGI CENSATARI
Reconeixement de determinats drets fonamentals dels
ciutadans: la igualtat dels ciutadans davant de la llei,
lhabeas corpus, la supressi de la tortura ...Llibertat dexpressi
ACABA TERICAMENT AMB ELS SISEMA FEUDAL

La nova Constituci havia de ser finalment sancionada pel rei
Ferran VII quan es produs el seu retorn per poder ser aplicada.
Absolutisme i liberalisme en el regnat de Ferran VII

Mar de 1814 Retorn
de Ferran VII a
Espanya
Influncia dels sectors

ms reaccionaris de les
Corts:
Manifest dels Perses
(14 dabril de 1814)
El Rei shavia de dirigir a Madrid per jurar la nova

Constituci davant les Corts.
El Rei obt el suport militar dels sectors
absolutistes de lExrcit.
Decret de 4 de maig de 1814 Es declara

nulla la Constituci i tots els decrets de les
Corts de Cadis
1a etapa del regnat de Ferran VII (1814-1820)

Plena restauraci de labsolutisme i dels principis de lAntic
Rgim a Espanya.
A Europa, el Congrs de
Viena va crear la Santa
Aliana, en defensa de
labsolutisme.
Sinici un perode de dura repressi contra

els diputats i lders liberals i dalguns dels
herois de la guerra dindependncia.
Els grups dideologia liberal sorgantizen en clubs

clandestins, de tipus masnic per treballar a favor de la
consolidaci del liberalisme.
2a etapa (1820-23)
Trienni Liberal
Es restaur la
Constituci de Cadis de
1812 i sinicien mplies
reformes legislatives.
1 de gener de 1820 Pronunciamiento

de Riego. El Rei es veu obligat a
acceptar la Constituci.
# Modernitzaci de ladministraci de lEstat

# Creaci de la Milcia Nacional
# Inici de la supressi del rgim senyorial
# Mesures liberalitzadores de la indstria i el
comer ...
10
Intervenci militar de la Santa

Aliana, amb la invasi dels
Cent Mil Fills de Sant Llus
Fortes oposicions a les reformes

liberals per part de la pagesia
mes tradicionalista, dels
estaments privilegiats (noblesa i
Esglsia) i del propi Rei.
Les Corts, amb els diputats

liberals, es refugien a Cadis
per han de rendir-se
davant lExrcit de la Santa
Aliana.
El Rei promet el perd als

liberals i assumeix el triomf dels
invasors com al propi.
3a etapa 1823 1833

Segona restauraci de labsolutisme.
Etapa coneguda amb el

nom de la Dcada
Ominosa, i fortament
marcada per la crisi final de
labsolutisme.
Nova i dura persecuci dels sectors

liberals, aix com tamb dels sectors
ms tradicionalistes.
Guerra dels Malcontents (1827)
Protagonitzades pels sectors ms
tradicionalistes a zones com
Catalunya, Navarra, Arag
La consolidaci del procs dindependncia de les

colnies americanes.
La fallida de la Hisenda i els greus problemes financers pel
deute acumulat.
El problema successori per la vigncia de la Llei Slica.
11
La independncia de les colnies americanes

A inicis del segle XIX, Espanya
mantenia encara un
impressionant Imperi colonial al
continent americ i al Pacfic.
Des del sud dels actuals Estats

Units i Mxic, lAmrica Central
i gaireb tota Amrica del Sud
(excepte el Brasil i les
Guaianes), i lrea del Carib)
La societat colonial hispano

americana es caracteritzava
fer un elevat grau de
mestissatge, un fort classisme
de tipus racial i el
manteniment de lesclavitud.
Les explotacions agrries i
mineres, i lactivitat comercial
havia portat a una etapa de
creixement econmic i la
formaci duna burgesia criolla
autctona illustrada.
Els criolls veien cada cop ms la
dominaci espanyola com un
obstacle per al seu
desenvolupament econmic.
Influncia
Desig demancipaci daquesta

classe criolla de la metrpoli
espanyola.
El poder militar i martim

dEspanya no podia ja
garantir el domini real
sobre els territoris ni
impedir la creixent
activitat del contraban.
Dependncia directa de la
Corona Espanyola.
Organitzaci poltica en
Virregnats i Capitanies
El domini colonial de la Corona

Espanyola sobre els territoris
americans implicava:
" Exclusivitat per als

peninsulars en els llocs
de govern.
" Importants traves a la
llibertat de comer.
" Elevada fiscalitat.
$ Exemple de la
independncia dels Estats
Units
$ Interessos del Regne Unit
sobre el comer amb
Amrica.
$ Idees de la Illustraci
Francesa.
12
EL PROCS CAP A LA INDEPENDNCIA DAMRICA

1808
Invasi napolenica. Buit de poder a Espanya. Creaci

de Juntas similars a les de la Pennsula.
1810
Aixecament independentistes a alguns Virregnats. Es

proclama la independncia dArgentina (1816, San
Martn)
Ferran VII envia un exrcit a reprimir els insurrectes, que
no aconsegueix sufocar la definitiva prdua de Rio de
la Plata (Argentina).
Successives derrotes espanyoles donen pas a la
independncia de les repbliques sud-americanes: Xile,
Colmbia (Sucre, Simn Bolvar...). Independncia de
Mxic (1821, Iturbe)
Definitiva derrota a Ayacucho, que port
a la
independncia de Per i Bolvia. LImperi espanyol a
Amrica es redueix a Cuba i Puerto Rico.
1814
181721
1824
Fort impacte sobre leconomia

espanyola, per la definitiva
interrupci en larribada de
metalls i impostos.
A Catalunya, la desaparici de
lImperi a Amrica va provocar
la repatriaci de persones (els
indianos) i de capitals.
Alguns indians van retornar a Amrica, per la majoria

van invertir els seus capitals en nous negocis a
Catalunya, o els van reorientar a Cuba
A mig termini, va suposar un impuls a la
industrialitzaci catalana i a lacumulaci
de capitals del comer cub.
13
La crisi final de labsolutisme a Espanya: la fallida de la

Hisenda i la qesti successria
1823 1833
Darrer perode del regnat
de Ferran VII
Etapa de predomini absolutista,

malgrat que el Rei va confiar en
alguns ministres liberals moderats
per intentar sortir de la crisi
financera de lEstat
Van convergir diversos factors que van dur lAntic Rgim a la

seva crisi final, i que donarien pas a un procs per consolidar el
Nou Rgim liberal i capitalista a Espanya.
LA FALLIDA DE LA HISENDA
La Hisenda Reial era incapa

dequilibrar els pressupostos de
lEstat, i els dficits pblics
sanaven acumulant any rere any.
LA QESTI SUCCESSRIA
DFICIT: quan les

despeses sn
superiors als
ingressos durant un
perode llarg de
temps.
Prdua de lImperi colonial americ: brusca caiguda en

els ingressos per impostos i paralitzaci en larribada de
metalls preciosos.
Manteniment dels privilegis fiscals de la Noblesa i del
Clergat, que estaven exempts de pagar impostos.
Elevades despeses de la Cort i de tipus militar, aix com
per la progressiva burocratitzaci administrativa.
Insuficincia dun model econmic feudal, on una
majoria de la poblaci vivia a nivell de pura subsistncia.
14
A ms, labs de frmules com el deute pblic o

els prstecs exteriors havien creat una situaci
financera insostenible que va arribar a la FALLIDA.
EL PROBLEMA DE LA SUCCESSI DINSTICA AL TRON DESPANYA
Felip V havia imposat la

LLEI SLLICA, que
impedia a les dones
regnat a Espanya.
La Llei Sllica, vigent encara en el

regnat de Ferran VII, deixava fora
de la successi a les niques dues
filles que el Rei havia tingut amb la
seva esposa Maria Cristina de
Borb (les infantes Isabel i Luisa
Fernanda).
Aquest impediment legal donava la successi al

germ petit del monarca, el prncep Carles Maria
Isidre, de tendncia ultraconservadora i partidari
extrem de les formes prpies de lAntic Rgim.
La Reina va aproparse als sectors ms

liberals per assegurar
la successi de la
seva filla Isabel,
nascuda el 1830.
La reina exercia una notable

influncia poltica sobre Ferran, que
fou determinant per la promulgaci
de la PRAGMTICA SANCI, que
anullava la Llei Sllica i nomenava a
Isabel com a Princesa dAstries.
Malgrat que Ferran VII va tornar

a derogar la Pragmtica Sanci,
finalment en el seu testament
dictaminava que Isabel fos la
propera Reina dEspanya.
Carles i els seus partidaris

(anomenats carlins) no
van acceptar mai la
derogaci de la Llei
Sllica i van reclamar els
seus drets dinstics i el
manteniment de lAntic
Rgim.
15
La Regncia i la Primera Guerra Carlina

1833 Mort del rei Ferran
VII i proclamaci de la
seva filla Isabel com a
reina dEspanya.
La nova reina Isabel II tenia 3 anys

dedat. La seva mare, la reina Maria
Cristina, s confirmada com a Regent.
ETAPA DE LA MINORIA DEDAT DISABEL II

LPOCA DE LES REGNCIES
Regncia de Maria Cristina de
Borb (1833 1840)
Forta inestabilitat poltica. Successi de governs de signe

liberal moderat i liberal progressista: Cea Bermdez (1833
34), Martnez de la Rosa (1834 35), Conde de Toreno (1835),
Mendizbal (1835 36), Isturiz (1836), Calatrava (1836 37) ...
% Etapa fortament marcada per la Guerra Carlina, amb
moments lgids com lexpedici del pretenent Carles a
Madrid el maig de 1837.
% Presncia contnua dels pronunciamientos militars, com el
dels sergents de La Granja lagost de 1836, que va
provocar la caiguda del govern.
% Poltica centralista i uniformitzadora, com la divisi del territori
espanyol en 49 provncies el 1833.
% Importants aldarulls socials i de carcter obrer (com a
Barcelona, amb la crema de la fbrica Bonaplata, el 1835)
----------------------------------------------------------------------------------% 1834 El Estatuto Real: carta atorgada (sobirania del Rei amb
les Corts, sistema bicameral, sufragi fortament censitari ...)
% 1837 Constituci de 1837, de signe progressista.
%
1836-1840
Regncia del General Baldomero
Espartero (1841 1843)
Amb labdicaci de Maria Cristina, les Corts van nomenar Regent

a Espartero, heroi de la Guerra Carlina i dideologia progressista.
Treballar el text el carlismepg. 54.

Treballar diverses opcions del liberalisme: texts -igualtat de drets? pg. 61; lideari democrata pg. 62;
taula: Evoluci partits poltics (1808-1868) pg. 63
16
El mateix dia de la coronaci dIsabel, el

germ de Ferran, el prncep Carles Maria
Isidre, que no acceptava la derogaci de la
Llei Slica, es proclama Rei dEspanya.
Alta noblesa
Exrcit
Funcionariat
Burgesia
Centre i sud
dEspanya
Zones
industrialitzad
es
-----------------Esglsia
Petita noblesa
rural
Part del
camperolat
basc, catal,
Els isabelins o
cristins pretenien
iniciar la liquidaci
de lAntic Rgim i
una via envers una
economia liberal i
capitalista.
Manifest dAbrantes
(Portugal)
Esclat de la Primera Guerra

Carlina (1833-1839)
Els carlins eren

tradicionalistes,
antiliberals, foralistes
i partidaris de
labsolutisme i del
paper predominant
de lEsglsia.
La guerra suposava un
enfrontament entre dues
formes de concebre
lEstat i la monarquia.
ELS FETS DE LA
GUERRA
Els carlins sorganitzaren en un exrcit

comandat per Zumalacrregui i amb una Cort
a Estella. El fracs del setge de Bilbao (1835) i
de lexpedici a Madrid (1837) portaren a la
derrota davant el general liberal Espartero.
La Guerra al Nord
(Pas Basc i a
Navarra).
Els carlins sorganitzaren en forma de guerrilles

a les zones rurals, sovint practicant el
bandolerisme. Al Maestrat fou fams el grup
de Cabrera. Les tropes reials tenien controlat
el nord catal cap el 1838.
La Guerra al
Llevant (Maestrat)
i a Catalunya
La derrota carlina al nord i la fugida del

pretenent Carles va fer possible el Conveni de
Bergara (Espartero i Maroto) i el final de la
guerra. A Catalunya, les ltimes partides
carlines eren derrotades lestiu del 1840.
El final de la
Primera Guerra
Carlina
17
Bullanga:Tumult, avalot
Linici de la revoluci liberal a Espanya i la desamortitzaci

Minoria dedat
dIsabel II
1833-1840 Regncia de la reina Maria Cristina

1840-1843 Regncia del general Espartero
Es promulga lEstatuto Real (1834)
1833-35 Governs moderats

(Martnez de la Rosa)
La sobirania resideix en la Corona
Gran limitaci de les reformes,

que porta als sectors ms
progressistes a loposici.
1835 Important moviments
socials i revoltes urbanes contra
el govern i contra la guerra.
1835-1837 Govern
dels progressistes
(Mendizbal)
Principals
actuacions
poltiques
Dues Cambres delecci censitria

A Catalunya, les Bullangues (crema de
convents, aldarulls urbans, atac a la
fbrica Bonaplata ...)
Forta oposici de liberals moderats i de la noblesa:

Destituci de Mendizbal (maig de 1836) i tornada
al govern desprs del mot de La Granja.
Derrota electoral el setembre de 1837.
ABOLICI DEL RGIM SENYORIAL

- Abolici dels drets jurisdiccionals dels senyors
- Abolici del delme (substituci per aportacions de lEstat)
- Transformaci de la propietat feudal en propietat capitalista
- Eliminaci del concepte de neteja de sang i de la
venalitat de crrecs.
- Eliminaci de les duanes interiors i dels privilegis gremials ...
DESVINCULACI I DESAMORTITZACI
$ Abolici de les primogenitures (terres en rgim de m
morta i plena incorporaci de la terra en el mercat.
$ Expropiaci i venda dels bns i del patrimoni dels ordre
religiosos, de lEsglsia i de terres comunals.
Eleccions el setembre
de 1837, amb triomf
dels moderats.
OBJECTIUS
- Obtenci dingressos per a lEstat

- Canvi del rgim de propietat de la terra
- Modernitzaci de lagricultura i desenvolupament.
explicar qu va afavorir ms als liberals moderats
18
Cuadro Constitucin de 1812

CONSTITUCIN DE CDIZ (19 de marzo de 1812)
SOBERANA
Nacional. Su artculo 3 dice: La soberana reside esencialmente

en la nacin, y por lo mismo pertenece a sta exclusivamente el
derecho de establecer sus leyes fundamentales.
DERECHOS
Se consagran a lo largo del texto. La Constitucin recoge, entre

otros, la libertad de pensamiento e imprenta que la nacin se
obliga a conservar y proteger.
FUNDAMENTALES
DIVISIN
PODERES
SUFRAGIO
DE Se consagra rgidamente, con separacin de los mismos. El

legislativo corresponde a las Cortes con el rey, el ejecutivo al rey
y el judicial a los tribunales
Activo: indirecto, sucesivamente en juntas electorales de
parroquia, de partido y de provincia.
Pasivo: para ser diputado se requiere ser mayor de veinticinco
aos y tener una renta proporcionada de bienes propios.
PARLAMENTO
FORMA
GOBIERNO
OTROS DATOS
Unicameral. Se integra por las Cortes que tienen la iniciativa

legislativa. El rey inauguraba y clausuraba sus sesiones, pero no
poda estar presente en las deliberaciones ni suspender ni disolver
sus sesiones
DE Monarqua moderada y hereditaria. El rey se considera el jefe del
poder ejecutivo, gobernando con los secretarios del Estado
Las Cortes de Cdiz se reunieron cuando Espaa estaba

inmersa en la Guerra de la Independencia.
Fue promulgada por las Cortes.
Consta de 384 artculos
IDEOLOGA
Progresista
VIGENCIA
1812 - 1814
1820 - 1823
1836 - 1837
CUESTIN
RELIGIOSA
Catlica
Religin oficial
Cuadro del Estatuto Real de 1834

Estatuto Real (10 de abril de 1834)
SOBERANA
Compartida entre el Rey y las Cortes. Se trata de una Carta

Otorgada, como la Constitucin de Bayona
DERECHOS
No se regulan. Por texto posterior se elabor una tabla de

derechos, pero esta declaracin no se lleg a aprobar.
FUNDAMENTALES
DIVISIN DE
PODERES
No se reconoce
SUFRAGIO
Para acceder al Estamento de procuradores se exige ser espaol

con ms de treinta aos, una renta propia anual de doce mil reales
y haber nacido o residido dos aos en la provincia que le nombre.
PARLAMENTO
Se integra por:
El Estamento de Prceres del Reino, compuesto por los

arzobispos, obispos, Grandes de Espaa, Ttulos de Castilla,
altos cargos del reino, grandes propietarios y grandes
personalidades de las ciencias y letras.
El Estamento de Procuradores del Reino, cuya composicin se

remite a una ley de acuerdo con un sistema censitario.
FORMA DE
GOBIERNO
Monarqua moderada y hereditaria, en la que el rey convoca,

suspende y disuelve las Cortes, tiene la iniciativa legislativa y
propone los tributos que deben votar las Cortes.
OTROS DATOS
Consta de 50 artculos
Fue promulgada por la reina gobernadora Mara Cristina en

nombre de su hija Isabel II.
IDEOLOGA
Conservadora
VIGENCIA
1834 1836
CUESTIN
RELIGIOSA
Estado confesional. No libertad de cultos
12
1837-1840
Governs dels moderats
Nova Llei
dAjuntaments
Intents legislatius de retallar els avenos

produts en letapa progressista anterior.
La seva acci poltica provoc loposici violenta

dels progressistes i dels sectors populars, que
acabaren amb la caiguda del govern i de la
prpia Regent (octubre de 1840).
1841 1843. Regncia dEspartero.

Retorn dels progressistes al Govern.
Lexili de la Regent a Paris fa que

les Corts nomenin un nou Regent.
Poltica social de signe autoritari i repressor (prohibici de lAssociaci

de Teixidors de Barcelona, desarmament de la Milcia Nacional, etc.)
Poltica econmica lliurecanvista i antiaranzelria, que va provocar la
reacci de fabricants i classes populars, especialment a Catalunya.
Revolta popular a Barcelona contra el Govern,
seguida del setge i bombardeig des de Montjuc.
Caiguda del Govern i
del Regent, que dimit
i sexili a Londres.
Pronunciaments contra el Govern (maig de

1843). Insurrecci general dirigida dels
generals moderats Narvez i ODonnell.
Novembre de 1843
Les Corts declaren major
dedat a Isabel II (tenia 13
anys) per evitar una nova
Regncia.
Va donar pas a un nou

perode de predomini dels
moderats en el Govern fins
lany 1868. (amb lexcepci
del bienni 1854-56)
El moviment popular continu i es radicalitz,

reivindicant reformes ms profundes i
democrtiques: la Jamncia.
Repressi de lExrcit dirigida pel general Prim.
Inici de la divergncia entre els

objectius de la burgesia (liberals) i les
aspiracions populars (democrtiques),
que aniran formulant vies poltiques
diferenciades i enfrontades.
19
LIBERALS
DEMOCRTES
Sobirania popular, sufragi
universal, reconeixement de
les llibertats dopini,
dexpressi, associaci ...
PROGRESSISTES
Sobirania nacional, obertura
a les llibertats individuals i
sufragi censitari ampli.
LIDEARI DEL LIBERALISME

& Prioritat del dret a la propietat.
& Primacia dels drets individuals i de la
igualtat davant la llei.
& Liberalisme econmic: llibertat de mercat
i dindstria.
& LEstat no ha dintervenir en leconomia.
IDEOLOGIES I CORRENTS POLTIQUES A LESPANYA DE MITJANS DEL SEGLE XIX
ABSOLUTISTES
Tradicionalistes (carlisme).
Pretenen el retorn als
principis de lAntic Rgim.
MODERATS
Sobirania en el Rei amb les
Corts, sufragi censitari
restringit i fort poder executiu.
UNIONISTES
Centristes.
NOUS CORRENTS IDEOLGICS AL MARGE DEL SISTEMA

& Els republicans (dideologia demcrata avanada, partidaris de
la substituci de la monarquia per un rgim republic)
& Els socialistes utpics (partidaris de substituir el capitalisme per un
nou model social igualitarista per la via pacfica). A Catalunya
destaca la figura de Narcs Monturiol.
& Els socialistes cientfics o marxistes i els anarquistes (partidaris de
substituir el capitalisme per un nou model sense classes socials ni
propietat privada per la via violenta o revolucionria.
20
Lpoca dels moderats i la crisi del rgim (1843-1868)

Les fases del govern dels moderats
Primera fase de govern dels
moderats - (1844-1854)
- General Narvez
- Constituci de 1845
Bienni Progressista (1854-56)
- General Espartero, Madoz ...

- Constituci de 1856 (no es va
arribar a promulgar)
Segona fase de govern dels

moderats - (1856-1868)
1844
Eleccions per sufragi censitari,

controlades al camp pels
cacics i pel propi Govern
Les eleccions donen la victria als

moderats. La Reina nomena Narvez
com a Cap del Govern.
Es posen les bases del nou Estat
liberal de signe conservador.
1844
Creaci de la Gurdia
Civil. Gran pes de lExrcit
sobre la societat.
1845
Llei de lAdministraci
Local. Control sobre els
municipis i les provncies.
1851
...
- ODonnell, Narvez
- Restabliment de la Constituci del 45
1843 Exili dEspartero.
Els moderats pugen al
poder.
Es declara oficialment la majoria

dedat de la reina Isabel II
Nova Constituci de 1845.
Les seves bases sn:
Sobirania del Rei amb les Corts
Concentraci datribucions en
el poder executiu, en mans de
la Corona i del Govern.
Sufragi fortament censitari
Retall en les llibertats individuals
1846-49 Segona Guerra Carlina o
Guerra dels Matiners.
$ Codi Penal i projecte de Codi Civil (uniformitzaci jurdica a

tot el territori).
$ Ley Moyano sobre la instrucci publica ...
$ Concordat amb la Santa Seu
21
1854
Pronunciament de signe progressista a Viclvaro

(Manifest de Manzanares)
CNOVAS DEL CATILLO
I ODONELL
BIENNI
PROGRESSISTA
La Reina crida al govern als progressistes

(Espartero), que convoquen unes eleccions a
Corts que guanyen.
Es reprenen les mesures desamortitzadores (Llei Madoz de 1855)

Llei General de Ferrocarrils (1855)
Llei del Treball (1855). Es legalitzen les associacions obreres.
Redacci duna nova Constituci per al pas (1856), que mai no es
va arribar a promulgar.
Forta conflictivitat social, que desemboc
en la repressi social i en la caiguda
dEspartero i del rgim progressista.
1856 - 1868
La Reina va cridar al govern

a ODonnell, que havia
format la Unin Liberal.
Retorn de la coalici moderada unionista

al poder, que duraria fins al 1868.
Restabliment de la
Constituci de 1845, i
nova frenada a la
desamortitzaci i a les
llibertats reconegudes
durant el Bienni.
Poltica exterior activa i de signe
imperialista (intervencions a
Mxic, a Indoxina, i al nord del
Marroc entre el 1858 i el 1863).
Rgim de signe autoritari, on

es van alternant Narvez i
ODonnell al poder. Forta
oposici de progressistes,
demcrates i republicans.
Progressiva identificaci de la crisi
general del rgim amb la mateixa
monarquia, que va guanyant
enemics a mplies capes de la
societat espanyola.
22
Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners

(1846-1849).
Guerra civil, dita tamb guerra dels Matiners, que s'inici pel setembre
del 1846 i dur fins al maig del 1849. Ms que no pas una guerra
estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels
moderats (Ramn Mara de Narvez) i contra un seguit de mesures
que pertorbaven la vida del pas (quintes, aranzels), en la qual
participaren, a ms dels carlins progressistes i republicans. El projecte
(patrocinat, entre d'altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i
Guijarro) d'unir les dues branques borbniques amb el casament
d'Isabel II amb Carles Llus de Borb i de Bragana, comte de
Montemoln, fill i successor de Carles V (Carles VI, per als seus
partidaris), fracass, puix que Isabel fou maridada amb Francesc
d'Asss de Borb (octubre del 1846
La Revoluci de 1868 i linici del Sexenni Democrtic

Mort dODonnell (1867) i de
Narvez (1868)
PACTE dOSTENDE entre demcrates
i progressistes contra la monarquia.
El nou cap de la Unin Liberal, gral.
Serrano, suneix al Pacte el 1868.
#
Gran desprestigi i prdua
de suport poltic a la
monarquia dIsabel II.
#
#
Pronunciament de lalmirall
Topete a Cadis (amb el
recolzament de Serrano i Prim)
La rebelli militar sestn per tot

lEstat (tamb a Catalunya)
REVOLUCI DE SETEMBRE DE 1868
Els sublevats derroten a

les tropes lleials a Isabel
a Alcolea (Crdoba)
La Reina sexili a Frana. Comenava

el perode conegut com el Sexenni.
Les Corts nomenem al Gral. Serrano com a President
dun Govern provisional.
Convocatria deleccions a
Corts Constituents, a les que
obtenen majoria els grups
revolucionaris, i amb
presncia de republicans i de
carlins.
LA CONSTITUCI DE 1869
Es declara que
Espanya s una
monarquia
constitucional,
amb Serrano
com a Regent,
i Prim com a
Cap del
Govern.
text
Les forces de la Revoluci
$ Els alfonsins (predominen entre

els militars; sn els moderats)
$ Els liberals (progressistes +
demcrates)
$ Els republicans (minoria)
$ Grups populars (pagesos i urbans)
que volen autntics canvis socials.
$ Principis ideolgics del liberalisme progressista

$ Sobirania nacional i sufragi universal
$ Reconeixement de les llibertats individuals i de
premsa
$ Llibertat de culte i densenyament ...
Recerca dun nou Rei constitucional dEspanya
Inici de la Qesti de Cuba.
Alguns canvis de la Consti del 69 no van satisfer algunes reivindicacions pageses i obreres: millor
repartiment de terres, contra el consums i les quintes=revoltes federalistes tamb per la qesti de
declarar Espanya com a una monarquia constitucional, el manteniment del culte, etc.
El govern provisional declara lEstat de guerra (Prim) Repressi molt dura.
23
El fracs daquestes revoltes, obrere, pageses i republicanes federals fa que bomna part de lobrerisme
aposti per donar suport a les noves idees internacionalistes
La monarquia dAmadeu de Savoia (1871 1873)

Candidatures
europees al
tron espanyol
vacant
$ Alemanya (el prncep Hhenzollern-Sigmaringen)

$ Francesa (el Duc de Montpensier)
$ Italiana (un fill del rei itali Vittorio Emmanuel)
Rebuig de les opcions alemanya i francesa per les implicacions

diplomtiques, i opci pel prncep itali Amadeu de Savoia, amb el
suport principal de Prim.
Monarquia constitucional dAmadeu I
Gener de 1871 a gener de 1873
Manca de
suports poltics
al nou rgim
Esclat de la 3a
Guerra Carlina
(1872 1876)
Amadeu I va abdicar
al negar-se a
suspendre les
garanties
constitucionals.
Assassinat de Joan Prim

a larribada del nou rei a
Espanya.
Oposici de republicans, alfonsins,

carlins ... moderats
Tensions dins del mateix bloc de Govern
Desconeixement per part del Rei de la
tradici poltica espanyola.
Aparici de partides carlines per Arag,

Pas Basc, Navarra, nord de Catalunya, el
Llevant ...
Formaci de partits tradicionalistes i
ultracatlics entorn de la figura del
pretenent Carles VII
Continua la Guerra dels deu anys a Cuba
El 12 de gener de 1873 Amadeu sen va a lexili via Portugal cap a Itlia.
Les Corts, reunides durgncia,

proclamen la Repblica Espanyola,
amb 258 vots a favor i 32 en contra.
El diputat republic catal

Estanislau Figueres s
nomenat President de la
Repblica.
24
La Primera Repblica Espanyola (1873-1874)

Corts dipositries de la Sobirania en absncia del rei
11 de febrer de 1873
Proclamaci de la Primera
Repblica Espanyola
Onada dentusiasme
popular per la
proclamaci de la
Repblica.
El republicanisme era minoritari tant

a les Corts com entre la classe
poltica espanyola.
$ Important implantaci del
republicanisme federalista a Catalunya.
$ Divisi entre els partidaris de la
repblica unitria i del federalisme.
PER BONA PART DE LA CAMBRA ERA MONRQUICA.BOICOT DE LA RESTA

DEUROPA AL NOU RGIM. ES VEU COM UN PERILL.
1a fase - Presidncia
dEstanislau Figueras
(febrer juny de 1873)
FEDERAL
2a fase - Presidncia de
Francesc Pi i Margall
(juny - agost de 1873)
SALMERON
SI UTILITZA
LEXRCIT
CONTRA ELS
CANTONALIS
TES, PER
NO VOL
SIGNAR
PENES DE
MORT=DIMIS
SI
3a fase - Presidncia de
Nicols Salmern
(agost - setembre de
1873)
Pacificaci del pas pels desordres

pblics generalitzats.
Convocatria deleccions a Corts
Constituents per al mes de juny.
REIVINDICACION
S PAGESES A
ANDALUSIA .
ELS OBRERS
DEMANEN
REDUCCI DE
JORNADA, ETC
Projecte de Constituci que

declarava Espanya com una
Repblica Federal.
Sufragi universal, rgim
democrtic, separaci de poders,
abolici de lesclavitud i de les
quintes, reforma dels impostos ...
PI I MARGALL
Extensi de la Guerra Carlina,
ES NEGA A
agreujament del conflicte cub, UTILITZAR LES
ARMES
problema del cantonalisme ...
CONTRA LA
INSURRECCI
CANTONAL
4a fase
UNITARI
Presidncia dEmilio Castelar
(setembre gener de 1874)
Tendncia al conservadorisme i a
lautoritarisme. Forta oposici dels
sectors desquerra, que presenten
a Corts una moci de censura. CASTELAR
COP DESTAT DEL GRAL. PAVA (gener de 1874)
PROCLAMA REI
DESPANYA AL
FILL DISABEL,
ALFONS XII
TANCA LES
CORTS I
GOVERNA SENSE
ELLES
Rgim provisional del General Serrano (sota la forma republicana)

Gener desembre de 1874
lopci alfonsina va guanyant adeptes de la m de Cnovas del Castillo
25
Els principals problemes poltics de la Primera Repblica

Espanyola
La Tercera
Guerra Carlina
La proclamaci de la
Repblica va agreujar
la III Guerra Carlina,
iniciada ja el 1872.
Carles VII entra a

Espanya i forma una
Cort a Estella. A
mitjan 1873 domina
bona part del nordest peninsular.
La Repblica fou
incapa de vncer
els carlins, i la guerra
es va estendre fins
al 1876.
La Qesti de
Cuba
Les insurreccions
cantonalistes
Situaci de guerra a
des de 1868.
Ineficcia i poca
collaboraci de
ladministraci
espanyola a lilla.
Van esclatar
moviments
independentistes a
multitud de municipis
de tot lEstat (el primer
a Cartagena).
Labolici de lesclavitud
i el projecte dautonomia
per a Cuba van agreujar
les tensions a lilla.
Inici de lintervencionisme
nord-americ a lilla de
Cuba (cas del vaixell
Virginius )
Intervenci militar
contra els cantons
que van contribuir a
desprestigiar el rgim
republic.
Lltim cant
independent
(Cartagena) resist fins
a inicis del 1874.
La incapacitat per resoldre els problemes plantejats i la manca de suport

social van fer molt fcil el cop dEstat del Gral. Pava el gener de 1874,
que va obrir el pas a una perode de govern autoritari de Serrano, sota
una aparena de Repblica unitria de signe conservador.
Lopci alfonsina va prenent

fora, i el poltic conservador
Antonio Cnovas del Castillo va
preparant el terreny per a una
futura Restauraci de la
dinastia borbnica a Espanya.
Cop dEstat del general Martnez

Campos el 29 de desembre de
1974, que dna per acabada la
Repblica i proclama com a Rei a
Alfons XII.
26
LA DEMOGRAFIA ESPANYOLA I CATALANA AL SEGLE XIX

REVOLUCI
DEMOGRFICA
A EUROPA
Caiguda de la mortalitat i manteniment duna

natalitat elevada (transici a una demografia
de rgim modern.
TRETS DE LA
DEMOGRAFIA
ESPANYOLA
Es van mantenir uns ndexs
de natalitat i de mortalitat
ms elevats que a Europa.
Creixement intens i sostingut de la poblaci

europea al llarg del segle XIX
$ Mortalitat al voltant del 30 x mil
anual. Important incidncia les
mortalitats per epidmies.
$ Natalitat entre el 34 i el 38 per mil
anual.
$ Creixement vegetatiu al voltant del 6
per mil anual (inferior a la mitjana
europea occidental).
' La poblaci espanyola va passar de 10 a 185 milions entre 1800 i

1900.
' No existeix cap cens fiable entre 1797 i 1857.
' Es produ una tendncia de desplaament de la poblaci des
del centre a la perifria, on el creixement vegetatiu fou major.
A Catalunya ...
' El creixement fou major (de 900.000 a 2 milions), amb un ndex
similar a leuropeu.
' Va augmentar el pes relatiu de Catalunya sobre el conjunt espanyol
' Va augmentar la densitat de poblaci en determinades rees,
sobretot al litoral i a la zona agrcola de Lleida, mentre siniciava el
despoblament de linterior i la zona pirenaica.
' A final del segle XIX, la natalitat catalana es va situar en un ndex
similar a leuropeu (rgim demogrfic modern).
27
poca de grans moviments migratoris a Espanya

Inici de lxode de poblaci
del camp a les ciutats
(Madrid i la perifria
peninsular). CREIXEMENT DE
LA POBLACI URBANA.
Les zones ms
industrialitzades de
Catalunya van atraure
molta poblaci en relaci
al seu creixement industrial.
Grans moviments
migratoris al nord dfrica
i a lAmrica llatina.
(gaireb 100.000 anuals a
finals del segle)
Lemigraci es va veure
en part compensada
amb el creixement
demogrfic a causa de la
natalitat.
Larribada de m dobra va facilitar el

procs dindustrialitzaci de
Catalunya, que disposava aix de
fora de treball a baix preu.
28
Propietat de la terra i desamortitzaci: el fracs de la

revoluci agrria a Espanya.
Poblaci rural sobre el total
(primera meitat del S. XIX)
A Espanya, al voltant de 2/3

A Catalunya, menys del 40 %
LA PROPIETAT DE LA TERRA A ESPANYA

# La major part de la terra pertanyia a Noblesa i Esglsia, si b va
anar augmentant la inversi de la burgesia en la compra de terres.
# Poc pes relatiu dels pagesos amb propietats mitjanes o petites.
# Preeminncia dels jornalers, que treballaven a grans finques a canvi
dun jornal.
Insuficincia del procs de
modernitzaci agrcola.
Lenta expansi dels nous

transports per consolidar
un mercat de productes
comercials (vi, oli i
fruita...)
Es va limitar a lampliaci de les terres

conreades (per laugment de la
demanda) i a la introducci de noves
eines.
Oferta de cereals a nivell de la demanda,
que provocava alts preus i pssima
competitivitat amb el baix preu del blat
americ.
LA PROPIETAT DE LA TERRA A CATALUNYA

$ Preeminncia de la propietat mitjana i petita i dels
arrendament a mig i llarg termini, amb una explotaci pel
mateix propietari o arrendatari(masies).
$ Extensi de nous cultius per a la seva venda al mercat (oli,
vinya, fruiters, arrs, patata, fruits secs ...).
$ Introducci de noves tcniques, eines, mquines i adobs per
augmentar la productivitat (i abandonar el guaret), aix com
lextensi dels canals de regadiu...
$ Millora de la xarxa de ferrocarril que facilitava i abaratia
larribada dels productes als mercats urbans.
29
El fracs de la DESAMORTITZACI i la CRISI AGRRIA DE

FINAL DE SEGLE
Diversos governs liberals van intentar introduir
reformes per a la modernitzaci de lagricultura.
Entre 1835
i 1860
# Supressi del rgim senyorial

(crregues feudals i el delme).
Conversi de la propietat feudal
en propietat capitalista.
# Supressi de la vinculaci de
terres (mayorazgos)
# Desamortitzaci de les terres de
lEsglsia i comunals.
LEstat es compromet a ferse crrec de les despeses
de culte i clergat.
( 1836 (Mendizbal)
( 1855 (Madoz)
Va fracassar en els seus objectius perqu ...

Les terres foren adquirides majoritriament per lalta
burgesia i la noblesa (que continu essent la
propietria dels antics mayorazgos).
Es va donar sovint una major explotaci dels camperols
pels nous propietaris, que volien recuperar la inversi.
Algunes institucions benfiques de lEsglsia es van
veure privades de la seva font dingressos.
LEstat va ingressar menys que

no esperava, per s assol
ladhesi de noblesa i burgesia
al rgim.
El desig de beneficis dels nous

propietaris va augmentar la
superfcie conreada, per no la
productivitat.
1880 Crisi agrcola a Europa
Arribada massiva de blat americ a baix

preu i enfonsament de la producci del
pas.
Arribada de la filloxera a
la vinya catalana, que
destru la producci de vi.
30
Vapor i cot a la indstria catalana

El desenvolupament del sector txtil a Catalunya
Els antecedents
Tradici en el sector del cot des
del segle XVIII (les indianes)
Primera
meitat del
segle XIX
Invenci i s de la mquina de
filar bergadana (manual)
Repatriaci de
capitals dAmrica
Manca de m dobra
(Guerra del Francs)
Retard relatiu en la
mecanitzaci en relaci a
lEuropa occidental.
Segona
meitat del
segle XIX
Impuls a la mecanitzaci
en el filat, i ms tard en
el procs de teixit.
Progressiu i accelerat
creixement de la
producci txtil.
Mercat interior (espanyol) de

molt baix poder adquisitiu i
de caigudes ccliques.
Els industrials catalans van
reclamar al govern de Madrid
una poltica PROTECCIONISTA.
Introducci de noves
mquines
Mule-jenny
Selfactines
Telers mecnics
Arribada de cot americ

amb preus ms barats.
Forta baixada dels preus dels

productes txtils.
1875 LA FEBRE DOR
Exclusiva del mercat colonial que
provoc un cicle expansiu de la
indstria catalana, fins 1898.
TRETS CARACTERSTICS DEL TXTIL CATAL

$ Fortament liderat pel cot (55% dels obrers industrials i 53% de la producci,
davant el 165% i el 10% de la llana).
$ Ocupava gaireb tot el mercat espanyol, i era molt proteccionista.
$ Es concentrava al litoral i als marges dels rius (Llobregat, Ter ...).
$ Va donar lloc a una forma caracterstica: la colnia industrial, on al voltant
de la fbrica, normalment allada, es construen habitatges i altres serveis.
$ Progressiu procs de concentraci empresarial.
31
' Inversi per augmentar la producci i la

productivitat
' Eines tecnolgiques i fonts denergia a labast
' Un mercat estable i consolidat (consum i
beneficis)
Catalunya, al
llarg del segle
XIX, va assolir ...
Primera meitat
del
segle XIX
A ESPANYA
Capitals individuals procedents de

lagricultura (inversi en negocis a la ciutat)
Ms tard, augmenten les necessitat de

finanament. Es creen les SA per fer front al cost de
la mecanitzaci.
Majoria
dinversions en
la compra de
terres i en
negocis
especulatius.
Segona meitat del XIX

Procs de concentraci
empresarial
Malgrat tot, van existir obstacles ...

$ Fugida de capitals a inversions
especulatives
$ Manca dinversi estrangera
El Govern incentiv la
creaci de bancs.
1856 Banco de Espaa
EL
PROBLEMA
DE
LENERGIA
Explotacions de
carb, poc
rendibles, a
Fgols i a lEbre.
La Espaa
Industrial
1847 Sants (cot)
El carb va esdevenir a tota

Europa la principal font
denergia per a la indstria.
A Catalunya
Espanya era molt

deficitria en carb
(de baixa qualitat).
Extracci centrada a
Astries i Lle.
Dependncia del
carb britnic.
Substituci del carb per

lenergia hidrulica (la fora
dels corrents dels rius).
Gran desenvolupament de
lenergia hidroelctrica a
Catalunya a partir de lltim
quart del segle XIX.
Construcci de centrals de
producci als Pirineus i Prepirineus.
Al 1882, silluminen els primers
carrers de Barcelona amb
energia elctrica.
32
La siderrgia i la construcci del ferrocarril

LA MINERIA
Propietat de
la Corona
Important riquesa
mineral (coure,
mercuri, ferro, plom...)
Venda progressiva
de les mines no
reservades
Pobresa en reserves
de carb (Astries,
Catalunya ...)
Ferro basc com

a nica
excepci.
LA SIDERRGIA
Primera meitat del XIX
Segona meitat del

XIX
Posada en marxa
dempreses de grans
dimensions (com ara els
Altos Hornos de Vizcaya,
el 1902).
Mines reservades
No reservades
(arrendades a particulars)
Procs creixent de
control del subsl
espanyol per part
dempreses
estrangeres.
Producci concentrada a
lAndalusia Oriental i a Astries
Va prenent el relleu el Pas Basc,
amb una gran tradici de ferreries.
$ Disposava duna burgesia amb
capital disposada a la inversi.
$ La proximitat dels ports bascos
a la Gran Bretanya abaratia el
transport.
LA METALLRGIA
Fins el 1880
A partir del 1880
Va contribuir al
desenvolupament
de la siderrgia
basca.
Dependncia de les importacions dEuropa

Neix i es desenvolupa a Catalunya una
important indstria metallrgica.
Feblesa deguda a la
manca de matries
primeres i a un mercat
interior insuficient.
La Maquinista
Terrestre y
Martima (1855)
33
ELS MITJANS DE TRANSPORT: EL FERROCARRIL

PRODUCCI
INDUSTRIAL
Revoluci dels
transports
MITJANS DE
TRANSPORT
MERCAT
Establiment duna xarxa que permet un

transport rpid, massiu i barat dels
productes al mercat.
El transport per carretera a Espanya

$ Xarxa molt insuficient, en mal estat, sense manteniment i en
ocasions impracticable en determinades regions i estacions.
$ Companyies de diligncies unien les principals ciutats
(Barcelona a Girona en 5 hores, Barcelona a Madrid en unes
50-55 hores, Barcelona a Cadis en 5 dies...)
La construcci de la xarxa de ferrocarril
Les primeres lnies
Impuls del Govern
per a la construcci
duna xarxa
ferroviria
Primera lnia a Cuba lany 1837

Lnia Barcelona Matar el 1848
Ley General de Ferrocarriles,
(Madoz, 1855)
Opci per un model radial, amb el
centre a Madrid.
$
$
$
$
Garantia de rendibilitat mnima sobre els capitals invertits

Atorgaci de subvencions directes a les empreses constructores
Facilitat en ladquisici de terrenys i exempci dimpostos
Exempci aranzelria en les importacions de material i de
maquinria.
$ Majoria dinversi estrangera

$ Negoci especulatiu en el propi procs de construcci de la xarxa
$ Poca o nulla relaci entre la construcci i la rendibilitat de la lnia
34
Proteccionisme o lliurecanvi: la poltica econmica

espanyola al segle XIX
Els problemes de la Hisenda espanyola
Primer ter
del segle
XIX
Dficit crnic: augment

de la despesa i
disminuci dels
ingressos.
' Impossibilitat daugmentar

la pressi fiscal sobre el
poble.
' Manteniment del privilegi
de lexempci a noblesa i
Esglsia.
Agreujament per la
Guerra del Francs i
per la prdua de les
colnies americanes
Incapacitat
per
augmentar
els ingressos
Recurs a lemissi
de deute pblic i
creixent
endeutament de
lEstat.
Reforma de la Hisenda de Mon-Santilln (1845)

Intent de posar ordre i buscar lequilibri fiscal mitjanant
un nou sistema de tributaci i de recaptaci.
Poltica duniformitzaci administrativa entre
tots els territoris de lEstat.
Simplificaci dels conceptes tributaris:
Contribucions directes (immobles, industrial ...)
Contribucions indirectes (que graven sobre el
preu dels articles de consum).
La reforma va
fracassar i no es
va assolir
lequilibri
pressupostari
desitjat.
El problema del dficit pblic i de lendeutament creixent va

fer-se crnic al llarg del segle XIX, i fou un dels principals
problemes que va impedir la modernitzaci de ladministraci.
Es va recrrer
sovint al crdit
exterior.
Manca de confiana de les grans entitats

financeres europeus en la solvncia de lEstat
Espanyol
Poltica de grans concessions com a garantia per als prstecs,

com ara les concessions mineres a baix preu o de monopolis.
35
Expansi de la
industrialitzaci a
lEuropa occidental
Necessitat dincrement dels intercanvis

comercials
IMPORTACIONS
Conflicte entre
les teories
proteccionistes i
les del lliurecanvi
en les poltiques
econmiques.
A Espanya
LLIURE CANVI Afavoreix la lliure circulaci de

productes estrangers, per afavorir preus baixos
i major competitivitat.
PROTECCIONISME Dificulta lentrada de les
importacions per afavorir la producci
nacional, limitant la competncia mitjanant
poltiques aranzelries.
Fort debat entre els qui

defensaven una
postura i laltra, en
funci dels seus
interessos particulars.
En general, la
poltica
econmica dels
governs espanyols
al llarg del segle
XIX fou de clar
signe
PROTECCIONISTA
(poltiques
aranzelries)
EXPORTACIONS
Industrials catalans proteccionistes

amb els seus productes manufacturats
(volen la reserva del mercat interior).
A lagricultura comercial i a la mineria,
es defn el lliure canvi a les etapes en
que el producte resulta competitiu.
$ Va dificultar lespecialitzaci de la
producci i la seva competitivitat.
$ Va reduir les possibilitats dexportaci.
$ Va limitar lentrada de les noves
tecnologies.
$ Va encarir artificialment els preus, i va
provocar poques de carestia.
$ En general, fou una de les causes de la
feblesa de la industrialitzaci espanyola.
Malgrat tot, es produ al llarg

del XIX una certa eliminaci
dels obstacles al comer:
1820 Eliminaci de duanes
interiors
1869 Reforma aranzelria
de Laure Figuerola.
La poltica proteccionista va
permetre el naixement i el
creixement de sectors industrials
que difcilment haguessin prosperat
en les condicions en que es
trobava el pas.
36
TRETS GENERALS DE LECONOMIA A ESPANYA I A

CATALUNYA EN EL SEGLE XIX
fins el 1830
1800
1810
de 1830 a 1874
1820
1830
1840
1850
1860
de 1874 a 1898
1870
1880
1890
1900
ETAPA DE CRISI ECONMICA
Successi de crisis de tipus antic o de

subsistncia a causa duna descens en la
producci agrria.
Estancament i davallada demogrfica.
Perjudicis en lactivitat comercial per la Guerra
amb Anglaterra, la invasi napolenica i la
Guerra del Francs i, sobretot, per la prdua de
les colnies americanes.
Fort endeutament de la Hisenda.
ESTANCAMENT ECONMIC I REVOLUCI INDUSTRIAL A

CATALUNYA
Gran desenvolupament industrial i creixement econmic a

lEuropa occidental.
Estancament a Espanya a causa de lendarreriment de
lagricultura, la feblesa del consum i la inexistncia duna
burgesia nacional emprenedora.
Revoluci industrial limitada a Catalunya (proliferaci de
vapors i colnies industrials, sobretot en el txtil del cot).
Inici de les desamortitzacions i fi del rgim senyorial.
Inici de la construcci de la xarxa ferroviria
Manteniment de la crisi de la Hisenda
FRACS DE LA REVOLUCI INDUSTRIAL A ESPANYA
Retard en el canvi del rgim demogrfic.

Manteniment duna majoria de poblaci rural.
Creixement de les grans ciutat i forta emigraci camp-ciutat i a
Amrica.
Insuficincia en lexpansi dels nous sistemes de transport.
Insuficincia del sistema financer i bancari
Poc desenvolupament del mercat interior i prdua del colonial
(1898)
Defensa duna poltica proteccionista per part dels grans
latifundistes castellans i dels industrials bascos i catalans.
Febre dor a Catalunya
DARRERA DCADA DEL SEGLE XIX Gran crisi agrcola a tota Espanya
% Caiguda dels preus agrcoles a causa de la competncia exterior

% Prdua de les colnies (Cuba, Filipines ...) el 1898.
% Arribada de la plaga de la filloxera a la vinya catalana i a tota Espanya
37
38
Canvis socials a les classes dirigents: nobles i burgesos

Al llarg del XIX san
configurant a Espanya un
model poltic i econmic
basat en el liberalisme
moderat.
Alguns sectors de la petita
noblesa van arrunar-se en
aquest procs, i es van ancorar
en posicions ultraconservadores.
Amb freqncia es van produir
entroncaments familiars entre
noblesa i burgesia, en una mena
de simbiosi entre poder econmic
i prestigi social.
La burgesia,
desitjosa
docupar un
lloc
preeminent a
la societat,
sovint va
adquirir ttols
de noblesa.
En bona mesura es va mantenir el

paper preeminent de la noblesa
entre les classes dominants.
Lestatus privilegiat es transform
en un nou paper de propietaris
capitalistes de la terra.
Lesperit poc emprenedor de la
noblesa espanyola laboc a
anar perdent el pes especfic en
el conjunt patrimonial a favor de
la nova burgesia industrial i
comercial.
La noblesa s va mantenir la seva preeminncia

poltica, absorbint la major part dels alts crrecs del
Govern, de ladministraci i de lExrcit, o b formant
grups dinfluncia o camarilles al voltant de la Cort.
A CATALUNYA
La burgesia espanyola, a diferncia de leuropea,

va obtenir el seu poder econmic dactivitats no
productives sin especulatives, com la inversi en
terres desamortitzades, les finances de lEstat o la
construcci de la xarxa de ferrocarrils.
Aquesta nova burgesia va centrar bona part
de les seves activitats a Madrid, fora vinculada
als centres de poder i de decisi poltics.
Formaci duna burgesia

catalana centrada en les
activitats industrials i
comercials, que es va
consolidar com a classe a
partir del segon ter del segle
XIX.
Especial importncia dels

indianos a partir de la dcada de
1820-30.
Burgesia perifrica, mal
connectada amb els centres de
poder a Madrid.
39
Formaci duna burgesia

catalana industrial
consolidada en defensa
dels seus interessos al llarg
del segle XIX.
La defensa dels interessos

proteccionistes de la incipient indstria
catalana va unir la burgesia industrial
catalana davant el poder poltic
central de Madrid.
Concentrada a Barcelona, Valls, Maresme,

Baix Llobregat i Anoia, i tamb a Reus, Girona ...
$ 1826 Comissi de Fbriques de
Filats, Teixits i Estampats de Cot.
$ 1847 Junta de Fbriques
$ 1886 Cambra de Comer
$ 1889 Foment del Treball Nacional
Principals
institucions
LESTIL DE VIDA BURGS AL SEGLE XIX
El nou model social imposat al llarg

del segle fou la convergncia dels
vells models de la noblesa rendista i
de la nova burgesia.
Tant a Catalunya com al
conjunt dEspanya, la
burgesia, com a nova classe
dominant, va mostrar afecci
fer ostentaci de la seva
posici social en ascens.
En general, la burgesia
espanyola va assumir com a
propis els valors tradicionals
nobiliaris, com la tendncia al
luxe, el conservadorisme i
lafany de reconeixement social.
Noms al Pas Basc i a Catalunya es
van imposar els nous valors de la
burgesia europea de gust per a la
innovaci, lesperit emprenedor i la
veneraci del treball i del mrit.
Construcci deixamples i nous barris

als afores de les grans ciutats, amb
mplies avingudes i establiments de
luxe com a residncia de la burgesia.
Noves formes doci i desbargiment:
restaurants, teatres, espectacles ...
Creaci de cercles exclusius al
voltant de la cultura i les arts, com la
Societat del Liceu de Barcelona
(1847).
Com a contraposici,
lEsglsia va continuar
mantenint un fort paper
de control social i sobre
leducaci.
La tradici, limaginari i
el calendari religis va
seguir marcant el
collectiu quotidi.
40
La transformaci de les ciutats

Fort augment de la
poblaci urbana
al llarg del segle
XIX
A Catalunya
Trasps de poblaci des del camp a les ciutats

Important procs durbanitzaci a les zones
ms industrialitzades del pas.
Menor importncia del procs a Espanya
que a la resta de pasos europeus
industrialitzats.
Importants moviments
migratoris cap a
Barcelona i a les
zones industrials.
Gran creixement
demogrfic de les ciutats i
del seu pes relatiu sobre el
conjunt de la poblaci
catalana.
Des de linterior de Catalunya

Des daltres regions espanyoles
Entre 1860 i 1900, Barcelona passa de

190.000 a 530.000 habitants (+358%)
En aquest procs, la ciutat va incorporant

els municipis del seu voltant: Sarri, Sants,
Grcia, Sant Mart de Provenals, Sant
Andreu ...
El creixement rpid i intens de les principals ciutats, i sobretot les que

ja sobrepassen els 500.000 habitants, com Madrid i Barcelona,
plantegen nous problemes urbanstics.
Problemes despai
urbanitzable
Les ciutats tenien el seu espai limitat pel

permetre de les muralles medievals.
Problemes de
serveis bsics als
ciutadans
Els subministraments bsics com laigua,

lamuntegament de persones en els barris
pobres i la circulaci per la ciutat van
esdevenir grans problemes que podien
fer inhabitable la ciutat.
41
La modernitzaci de les ciutats

Durant tot el segle XIX,
nombroses ciutats europees
van sobrepassar els seus lmits
medievals
A Barcelona, entre 1854 i

1859 es va dur a terme el
Pla Cerd (de lenginyer
Ildefons Cerd)
Grans quadrcules de
carrers rectilinis dilles de
cases de forma octogonal,
amb amplis espais verds i
grans avingudes.
La nova gran artria de la
nova ciutat fou el Passeig de
Grcia, veritable aparador
de la nova burgesia i que
recoll mostres de la millor
arquitectura modernista a
finals del segle (Domnec i
Muntaner, Gaud ...)
Enderrocament de les muralles i

disseny i construcci de nous
barris o eixamples per donar
cabuda a la creixent poblaci.
Diversos models deixamples (com Pars,

Nova York ...) que vol donar resposta a
les noves necessitats dordenaci de les
activitats urbanes (transport de
mercaderies, trnsit de vianants,
ubicaci dels serveis ...).
Les obres, inaugurades per la reina
Isabel II el 1860, van trigar molt a
realitzar-se i es van alterar
profundament, per causes
especulatives, les idees de Cerd.
Es va produir un rpid i intens procs
de transformaci i de modernitzaci
de la ciutat de Barcelona.
Serveis de neteja, ordre pblic,

clavegueram, aigua corrent ...
Lenllumenat pblic de gas arrib a Barcelona el 1849, i lelctric

sinstall a Madrid el 1885, i a Barcelona el 1887.
Nous transports (el ferrocarril o els tramvies urbans). El primer tramvia
elctric fou a Barcelona (del Port a la Plaa Catalunya) el 1899.
Noves infrastructures culturals com teatres, sales de ball, etc.
Construcci del Liceu a mitjan segle XIX.
Aparici de diaris i revistes, com La Vanguardia el 1881.
42
El naixement de lassociacionisme obrer

Poc pes relatiu del
proletariat obrer industrial a
Espanya en relaci a altres
pasos europeus.
A Espanya, com en altres pasos,

la legislaci liberal no permetia
lassociacionisme obrer, i es
reprimia qualsevol reivindicaci
o protesta dels treballadors.
Importncia del moviment
mutualista, com a subsidiari
de les prestacions solidries
entre els treballadors (atur,
malaltia...)
Participaci amb
quotes per a la caixa
de resistncia.
A Catalunya, a mitjan del segle XIX,

hi havia uns 80.000 obrers industrials,
essent la regi on aquest grup tenia
una major proporci.
El progressiu enduriment de les

condicions laborals va anar
encenent lesperit reivindicatiu i
la conscincia de classe entre el
proletariat.
Al 1840 neixen a Barcelona la
Societat de Teixidors i
lAssociaci Mtua de Teixidors.
Neixen i proliferen diverses
associacions per oficis i de defensa
mtua, que perseguien la millora de
les seves condicions de treball, i que
foren especialment perseguides en
les etapes de governs moderats.
s de la vaga com a eina

de pressi sobre els
empresaris.
La consolidaci del sindicalisme
durant el Bienni progressista (1854-56)
Perode de tolerncia
i de radicalitzaci del
moviment obrer
espanyol
$ 1854 Vaga de les selfactines (de tipus luddista). Acord dun

comit paritari per a laugment dels salaris.
$ 1855 Forta repressi contra el moviment obrer. Primera vaga
general a tota Espanya amb reivindicacions generalistes (llibertat
sindical, horaris, participaci dels obrers en la gesti ...). Repressi
militar
$ 1857 Prohibici total de qualsevol tipus dassociaci obrera
43
LES BASES IDEOLGIQUES DEL PRIMER SINDICALISME CATAL

EL SOCIALISME UTPIC
Principals bases
ideolgiques del
moviment associatiu
obrer fins al Sexenni.
A partir de la dcada
dels 30 entren les idees
del socialisme utpic
(Saint-Simon, Fourier,
Owen, Proudhon ...)
Influncia i adscripci
dels moviments
associatius obrers ms
moderats al Partit
Demcrata i als principis
democrtics.
A Catalunya, i fora
lligat amb els ideals
democrtics, el
moviment obrer es van
vincular en els seus inicis
amb el republicanisme
federal.
ELS IDEALS DEMOCRTICS

EL REPUBLICANISME FEDERAL
A Catalunya, Narcs Monturiol, i a
Espanya, Fernando Garrido.
Construcci dalguns falansteris, i
defensa del cooperativisme com
a model alternatiu al capitalisme.
Reivindicacions de tipus
democrtic com el
reconeixement de les llibertats
individuals o de sufragi universal.
El programa poltic dels

republicans va incorporar
algunes de les reivindicacions
del moviment obrer.
La ineficcia de la Primera
Repblica i la incapacitat per
satisfer les reivindicacions del
moviment obrer van allunyarlo, en part, del federalisme
republic.
Larribada de la Restauraci (1874) i de les idees internacionalistes

va abocar el moviment obrer en dues direccions:
$ Linternacionalista revolucionari (marxista)

$ Lapoliticisme anarquista.
44
Anarquistes i marxistes a Espanya (I)

Etapa del SEXENNI
DEMOCRTIC (1868-1874)
Democratitzaci i reconeixement
dels drets i llibertats individuals i
socials.
1868 Les Tres Classes de Vapor

Gran sindicat que unia els interessos
dels treballadors del txtil catal.
Ressorgiment del moviment

associatiu obrer i de
lactivitat reivindicativa,
especialment a Catalunya.
El 1864 shavia fundat a Londres la

Primera Internacional (AIT), liderada
per Karl Marx i Friedrich Engels.
La seva seu es trasllad a

Nova York el 1872.
La seva finalitat era coordinar i

unir els esforos de tot el
moviment obrer internacional
per assolir els seus objectius.
Aviat sorgiren fortes divergncies

entre els partidaris de Marx i
dobtenir el poder poltic per
abolir el capitalisme, i els
partidaris de Bakunin i de
lapoliticisme.
El debat en el si de linternacionalisme va donar origen a dos

corrents: el marxisme o socialisme cientfic, i el bakuninisme o
anarquisme, tamb conegut com a moviment llibertari.
!
!
Arribada a Espanya de les idees

de la Primera Internacional (AIT).
Expansi de les idees bakuninistes
a partir de litali Giuseppe
Fanelli.
Rpida expansi a Catalunya dels

ideals anarquistes i fort arrelament
sobre el moviment obrer catal.
$ Abolici de la propietat
privada i collectivitzaci
dels mitjans de
producci.
$ Supressi de lEstat
$ Apoliticisme
Els seus mitjans: la vaga

Els objectius: la revoluci
45
El 1870 es va celebrar el Congrs de Societats Obreres de

Barcelona, que va decidir adherir-se a lAIT i es cre aix
la Federaci Regional Espanyola (FRE de lAIT).
A partir de 1871, la difusi de les idees

marxistes per Paul Lafargue a la zona
de Madrid va formar un important
corrent dopini contrari a
lapoliticisme anarquista dominant.
Es cre un Comit Federal,

com a rgan dirigent de la
FRE, amb seu a Madrid,
malgrat que 2/3 dels afiliats
ho eren a Catalunya.
El 1872 es forma la Nueva Federacin

Madrilea, impulsada per Pablo Iglesias,
que trenc amb la FRE de lAIT.
1874 1875
Final del Sexenni i inici de letapa
de la Restauraci Borbnica.
Rgim conservador,
que va limitar
enormement els drets
dels ciutadans, i en
especial els drets
dassociaci i
dexpressi.
Dideologia marcadament
marxista, opt per la conquesta
del poder poltic com a mitj de
la revoluci social.
Es va declarar illegal la FRE i sinici un

perode de forta repressi contra el
moviment obrer i sindical i contra les
activitats i la difusi de les idees de la
Internacional.
El moviment obrer i associatiu inspirat en els ideals

marxistes i bakuninistes obria una etapa de
clandestinitat que don pas a formes ms
radicals i violentes doposici al rgim.
46
Anarquistes i marxistes a Espanya (II)

Inici del perode
de la Restauraci
Borbnica a
Espanya (1875)
Noms en els
perodes de govern
dels liberals va
haver una certa
tolerncia.
Illegalitzaci i persecuci de totes les associacions

i representants dels ideals internacionalistes, i del
moviment obrer en general.
Es van moure
entre la
clandestinitat i la
marginalitat en el
si del sistema.
La seva influncia
sobre les classes
populars no va
deixar de crixer.
1881 Organitzaci en la Federaci de

Treballadors de la Regi Espanyola
1883 Fets de la Mano Negra i inici de
la repressi antiassociativa. Divisi entre
anarcosindicalistes i anarcocomunistes.
Els anarquistes
Dcada dels 90 Domini de lacci

directa i violenta (atemptats).
1896 Processos de Montjuc.
1879 Pablo Iglesias fund el PSOE, de
carcter revolucionari per amb un
programa de reformes socials.
Els socialistes
No aconsegu arribar a tenir diputats en el

Parlament fins el 1910, i no va voler pactar
amb els partits burgesos republicans.
El 1888 es fund la UGT com a sindicat
generalista i en teoria independent del
partit. Participaci activa en vagues i en
qestions netament laborals.
47
48
La Restauraci Borbnica i la Constituci de 1876

Cop dEstat del general
Martnez Campos el
desembre de 1874.
Va acabar amb el perode de govern de

Serrano i amb letapa del Sexenni, i
impos el retorn del prncep Alfons com a
Rei dEspanya.
Lopci borbnica havia

crescut en els darrers anys,
sota el lideratge dAntonio
Cnovas del Castillo.
Sinicia el perode conegut com a la

RESTAURACI BORBNICA, en la figura
dAlfons XII (1875-1885)
Aquest partit era recolzat

fonamentalment per les classes
dominants, atemorides davant la
fora del moviment obrer i
desitjoses dun rgim fort i estable.
REGNAT
DALFONS XII
(1875 1885)
El prncep Alfons sign l1 de

desembre de 1874 a Londres el
Manifest de Sandhurst, on es
reconeixia com a legtim Rei
dEspanya i acceptava el tron.
LES BASES IDEOLGIQUES DE LA

RESTAURACI
(el sistema canovista)
Era un rgim profundament conservador i tradicionalista,

polticament immobilista i no democrtic, i purament
liberal en laspecte econmic.
LExrcit es comprometia a la no intervenci en la vida
poltica, a canvi duna autonomia gaireb absoluta.
El nou rgim tenia com a prioritats lestabilitat institucional,

el manteniment de lordre pblic i de la pau social, i el
desenvolupament dels principis del liberalisme econmic.
49
LA CONSTITUCI DEL 1876

Atorgava a la monarquia un paper arbitral en la poltica
nacional, amb dret de vet i de dissoluci de les Cambres.
Sobirania compartida amb les Corts (bicamerals; el Senat era
de designaci reial, i el Congrs de Diputats escollia els seus
membres per sufragi, segons determini la llei electoral.
Poder legislatiu compartit entre el Rei i les Corts. La Corona

era la titular tamb el poder executiu i nomenava i destitua
els ministres.
Proclamava la llibertat de cultes, per amb la confessionalitat
catlica de lEstat. LEsglsia catlica obtenia importants
prerrogatives en el tracte oficial amb lEstat.
Carcter marcadament censitari del dret de sufragi (Llei
electoral de 1879).
El govern liberal de Sagasta va atorgar el sufragi universal
mascul el 1891.
Es van restringir les llibertats dopini, dexpressi i

dassociaci. Sestabl la censura i la limitaci daltres llibertats
individuals mitjanant les lleis ordinries.
Poltica fortament centralista. Els ajuntaments i les diputacions
depenien directament del Govern.
La Constituci de 1876 va tenir una vigncia molt prolongada, fins a

la proclamaci de la II Repblica el 1931.
50
Les bases del sistema de la Restauraci

Els primers problemes del nou rgim
El sistema
canovista va
assolir
importants xits
poltics que
consolidaren el
rgim en els
primers anys.
Com funcionava
el sistema
canovista?
Un sistema
de dos
partits
dinstics
Un sistema
de torn
pacfic
Un sistema
basat en la
corrupci
poltica i
electoral
La Tercera Guerra Carlina finalitz el 1876 amb la

victria militar de Martnez Campos a Catalunya i
al Pas Basc, i la fugida de Carles VII a Frana.
El gral. Martnez Campos aconsegu tamb la pau
a la guerra de Cuba (Pau de Zanjn, 1878), en la
que es prometia autonomia, labolici de
lesclavitud i de reformes poltiques per a lilla.
La fora del moviment obrer es reprim durament i
sillegalitzaren totes les associacions sindicals i
internacionalistes.
Cnovas va organitzar el Partit Conservador (alts
funcionaris, noblesa, Esglsia, gran burgesia
industrial i mercantil, terratinents...), i M. Sagasta el
Partit
Liberal
(burgesia,
classes
mitjanes,
professionals liberals...). Tenien poques diferncies
ideolgiques i una representativitat escassa.
Ambds
partits
van
renunciar
als
pronunciamientos militars per accedir al poder i
van pactar una alternana pacfica en el
Govern, basada en lestabilitat del rgim i en la
corrupci electoral.
Es practicaren totes les formes de corrupci
imaginables, i en especial en laspecte electoral:
el cunerisme, el caciquisme i la tupinada van
formar un entramat complex que garantia que
qualsevol elecci fos guanyada sempre pel
mateix partit que la convocava. La corrupci
generalitzada va mantenir al marge del sistema a
qualsevol opci poltica que no fossin els partits
dinstics.
51
La poltica del torn dinstic i les seves oposicions

El torn dinstic va
funcionar
perfectament entre
1875 i 1898.
Governs del Partido Liberal-Conservador:

1875 81; 1884 85; 1890 92 i 1895 - 97
Governs del Partido Liberal-Fusionista:
1881 84; 1885 90; 1893 95 i 1897 - 99
A la prctica, ambds formacions

poltiques va mostrar un ampli
acord ideolgic en la sustentaci
del rgim de la Restauraci i van
mantenir poltiques econmiques i
socials similars.
Durant els perodes de govern del
Partido Liberal es van dur a terme
algunes iniciatives legislatives a
destacar:
$ La Llei dAssociacions (1887)
$ Abolici de lesclavitud (1886)
$ Sufragi universal mascul (1890)
El 1885 va morir el Rei Alfons
XII. La seva segona esposa,
Maria Cristina dHabsburg
va assumir la Regncia.
Lagost de 1897 va morir

assassinat Antonio
Cnovas del Castillo en
un atemptat anarquista.
Lassass fou litali Michelle

Angiolillo, que probablement
actu com a revenja dels
processos de Montjuc.
' La Monarquia com

a smbol de lEstat
' Defensa de la
propietat privada
' Liberalisme
econmic
' Fort centralisme de
lEstat
' Poltica dordre
pblic i repressi del
moviment obrer.
1885 Pacte de El
Pardo (accs dels
liberals al poder).
Uns mesos ms tard naixeria

el fill pstum del rei, el
prncep Alfons, que seria
declarat major dedat el
1902 amb el ttol dAlfons XIII.
La violncia anarquista fou
especialment extrema en el
perode entre 1893 i 1897, amb
nombrosos atemptats com el
del Liceu (1893), el del Corpus o
el propi assassinat de Cnovas.
52
LES OPOSICIONS AL SISTEMA DE LA RESTAURACI
Lexclusivisme dels partits

dinstics (Conservador i Liberal)
en el poder va marginar la resta
de les opcions poltiques,
condemnades a la marginalitat i
a la clandestinitat.
Els carlins tradicionalistes

Els republicans
Els internacionalistes
Els nacionalistes bascos i
catalans
El carlisme va perdre
fora i es dispersa a
mesura que es
consolida el rgim de
la Restauraci.
Els republicans van

participar en el joc
electoral del rgim i
van ser presents en el
Parlament com a
minoria.
El 1893 es fund la
Unin Republicana,
que obtingu grup
parlamentari propi.
Els socialistes es van

organitzar polticament.
Va perdre en bona part el suport

formal de lEsglsia catlica .
El 1888 es fund el Partido
Tradicionalista que apleg els carlins
ms reaccionaris i antiliberals.
El republicanisme va partir diverses
divisions internes que lafebliren (liderats
per Castelar, Salmern, Ruiz Zorrilla ...)
A Catalunya va mantenir-se el Partit
Republic Federal de Pi i Margall com
una fora important amb la defensa
dun model federal per a lEstat.
En general, els republicans van perdre el
suport i la influncia en lmbit del
moviment obrer, que va tendir a
radicalitzar-se i a aplegar-se sota les
idees internacionalistes.
El 1879 Pablo Iglesias funda el Partido
Socialista Obrero Espaol, que es definia
com un partit revolucionari
53
La Guerra de Cuba i Filipines: el final dun Imperi

A finals del XIX,
Espanya mantenia
un Imperi colonial
fora gran.
A frica: la franja nord del Marroc, lIfni, el Rio de

Oro (Sahara Occ.) i Rio Muni (Guinea Eq.)
Al Carib: Cuba, Puerto Rico i la part occidental de
lilla de Santo Domingo
Al Pacfic: les Filipines, lilla de Guam, i alguns altres
arxiplags menors (les Carolines, les Marianes ...).
La debilitat econmica i les dificultats poltiques

feien difcil un control real de la metrpoli
espanyola sobre les seves colnies.
Condicions per a la inestabilitat poltica a Cuba:
' Incompliment dels acords de la Pau de Zanjn
' Insuficincia en el procs de reformes (rebuig
del projecte dEstatut cub el 1893)
' Poltica altament proteccionista, que dificultava
les relacions comercials de la burgesia criolla.
' Interessos comercials i dexpansi imperialista
dels Estats Units.
' Qesti de lesclavitud (abolida el 1888)
Inici de la Segona Guerra de Cuba (1895-1898)
Guerra dels 10
Anys (1a Guerra
de Cuba, 18681878)
--------------Guerra Chiquita
(1879)
Grito de Baire (1895)

Insurrecci general
a Cuba sota el
lideratge de Jos
Mart.
1895-97 Ofensiva de lexrcit espanyol (V. Weyler) - Estratgia de la

concentraci de rebels, que caus una extraordinria mortalitat.
1897-98 El govern liberal intent la reconciliaci (concessi de
lautonomia a lilla), per no fou possible per la intervenci dels EUA.
Febrer de 1898
Incident del Maine al port de
lHavana
Abril de 1898 - Esclat de la Guerra

Hispano Nord-americana, en el doble
escenari de Cuba i de les Filipines
Les flotes dels EUA van aconseguir rpides i fulgurants victries sobre les
esquadres espanyoles a Santiago (Cuba) l1 de maig de 1898 i a Cavite
(Filipines) el 3 de juliol.
54
Les derrotes militars davant

el poder naval dels EUA va
donar la guerra per
acabada ja en el mes de
juliol de 1898.
Esfondrament del domini colonial

espanyol sobre Cuba i el Carib, i
sobre larxiplag de les Filipines,
davant el poder militar nordameric.
Tractat de Pars (desembre de 1898). Espanya cedeix els

seus drets de sobirania sobre Cuba, Puerto Rico, lilla de
Guam i Filipines als Estats Units.
LES CONSEQNCIES DEL DESASTRE DEL 98 A ESPANYA

A nivell econmic Un cert equilibri entre les conseqncies
negatives (prdua del mercat colonial, augment del deute per
les despeses de la guerra...) amb les menys negatives
(repatriaci de capitals i augment de la inversi a la pennsula
dins dun bon cicle econmic.
A nivell poltic El rgim es va mantenir i les bases poltiques de
la Restauraci no van tenir canvis dimportncia, malgrat les
fortes crtiques contra el Govern (programa del Gral. Polavieja).
A nivell internacional, prdua del prestigi dEspanya com a
potncia colonial, amb una imatge generalitzada de debilitat,
corrupci i endarreriment.
A nivell moral i psicolgic Sentiment generalitzat de frustraci i
desengany. Es trenca amb el mite de la glria nacional i
sinicia un fort desig de regeneraci i de canvi poltic i de les
mentalitats. Importants figures resulten Joaquin Costa i
lanomenada Generacin del 98 en lmbit intellectual.
Tamb es generalitz el sentiment antimilitarista entre les classes
populars, i alhora un gir envers postures ms dures per part de
la classe militar, que culpaven els poltics del desastre.
A Catalunya Gran expansi dels moviments nacionalistes i fi del
domini dels partits dinstics. Trencament entre les classes
dominants catalanes i basca amb els cercles del poder poltic
de Madrid i desconfiana de la seva capacitat per regenerar
lEstat. Opci per la via autonomista i problema del Tancament
de Caixes amb el govern de Silvela (1899).
55
Crisi i proteccionisme a finals del segle XIX

Darreres dcades del segle
XIX a Europa occidental
Arribada massiva de cereals procedents

dels Estats Units i de Rssia, a preus molt
ms baixos que els autctons.
El fenomen fou especialment

greu a Espanya, amb una
agricultura eminentment
cerealstica i que dominava
sobre el PIB nacional.
La caiguda dels preus va fer

trontollar lagricultura europea,
que no podia competir amb les
noves importacions.
Crisi agrria a Espanya de finals de segle

Baixa rendibilitat dels
conreus tradicionals de
cereals, amb un escs
marge de beneficis.
Crisi del sector vitivincola

(crisi de la filloxera)
La impossibilitat de competir amb

els nous preus va portar a la runa a
molts agricultors.
En algunes ocasions, la situaci es va
resoldre parcialment amb la introducci
de nous cultius ms rendibles.
La producci de vi havia crescut

molt a Catalunya i a altres regions
a partir de la dcada dels 50
Aparici de la plaga de la filloxera

(procedent de la vinya americana)
a Frana, que davall notablement
la seva producci.
El 1879 la filloxera arriba a Catalunya i

es va estenent lenta per inexorable,
destruint tota la vinya que va trobant.
La crisi econmica fou seguida dun
conflicte social entre arrendataris de
terres (rabassaires) i propietaris, ja que el
contracte de conreu ms com tenia
com a referent la vida de la vinya.
(Intent dimposar contractes ms breus)
Desaparici total de la
varietat de vinya catalana i
profunda crisi en el primer
sector agrcola catal
La soluci no arrib fins a

la imposici de noves
varietats de vinya
americana, immune a la
plaga.
56
La poltica econmica dels governs de la Restauraci davant

la crisi de finals de segle
Crisi agrria de finals de segle
i caiguda general dels preus
Propietaris de
terres de cereals
(centre i sud)
Productors
vitivincoles
Baixa competitivitat dels

productes industrials espanyols
Txtil i altres
sectors industrials
catalans
Siderrgia
basca ...
Gran pressi poltica sobre el Govern per establir una

poltica de tipus proteccionista.
El 1891 Cnovas estableix un
aranzel molt elevat, que encara
va anar ms lluny el 1906 (sota
govern dels liberals).
Fort increment del preu dels

productes bsics a Espanya
(aliments, energia ...) molt per
sobre de la mitjana europea.
Reducci del marge de

pressupost de les famlies per
al consum.
Els sectors ms benestants

de la societat criolla de
Cuba saniria allunyant
del comproms poltic
amb Espanya per aquesta
causa.
Afectava tot tipus de productes,

entre els que destaquen els
aranzels sobre les importacions
de blat i de carb.
Manca dinversi en el camp i en

les manufactures, que allunyen la
productivitat espanyola de
leuropea.
Mercat interior pobre, que no

va incentivar el creixement
econmic (a excepci del
mercat colonial cub)
El mercat cub es proteg amb aranzels

especials que encarien artificialment
lactivitat comercial de lilla, i que
irritava als productors cubans.
57
58
La Renaixena i els inicis del catalanisme poltic

Dcada del 1830 a Europa
Expansi del
moviment cultural
del Romanticisme.
Naixement i
expansi dels ideals
del Nacionalisme.
A Catalunya sorg amb

fora el moviment de
la RENAIXENA
Moviment social i cultural que pretn

la recuperaci de la llengua i dels trets
didentitat nacional de Catalunya.
No incloa un projecte poltic propi.
El 1833 B.C. Aribau public

lOda a la Ptria, i J. Rubi i Ors
reivindica ls escrit del catal
al Diario de Barcelona.
1859 Primers Jocs Florals
que impulsen el catal com
a llengua de cultura literria.
1870-80 Obres magistrals de J.
Verdaguer i dngel Guimer.
Considerada lpoca dor de
la Renaixena.
Van tenir especial

importncia la
proliferaci de
premsa popular,
sovint de caire satric
(La Campana de
Grcia, LEsquella de
la Torratxa, o
lanarquista La
Tramuntana ...)
Construcci dun Estat

liberal a Espanya, sota un
model fortament
uniformitzador i centralista.
Prohibida i perseguida des

dinicis del segle XVIII, la llengua
catalana tenia noms un s
popular i gaireb restringir al
mitj oral.
Aquesta renaixena cultural es
mantingu sobretot a nivell de
les classes cultivades de la
societat, i incid pobrament
sobre la resta de la societat
catalana.
De manera parallela, podem parlar de

lexistncia duna Renaixena popular, que
defenia la recuperaci dun catal ms
planer i popular, tal i com era parlat a les
cases i pels carrers, de carcter ms
progressista i menys elitista.
Destaquem aqu autors com Anselm Clav
(msica) i Frederic Soler Pitarra (teatre)
59
El naixement del catalanisme poltic
Dcada dels
anys 1830 i
1840
El Sexenni
Democrtic
(1868-1874)
Els primers
anys de la
Restauraci
Borbnica
(1875-1886)
Les Bullangues,
moviments insurreccionals populars de clar carcter
social i contra el procs de centralitzaci de lEstat
liberal. Les Bullengues defenien el carcter particular
catal davant la uniformitzaci que duia a terme el
Govern de Madrid.
El federalisme republic,
que va arrelar fortament a Catalunya representat per
Francesc Pi i Margall, i el PRDF, que amb les
aspiracions democrtiques, reivindic un nou model
dEstat descentralitzat i respectus amb la pluralitat
didentitats nacionals dins dEspanya. Tamb
destaquen noms com Narcs Monturiol o Valent
Almirall.
El fracs de la Ia Repblica va fer perdre fora
al federalisme a Catalunya, malgrat que a lany
1883 el Congrs del PRDF a Barcelona, amb
Josep M. Valls i Ribot com a lder, present un
projecte de Constituci de lEstat Catal dins la
Federaci Espanyola, de carcter fortament
democrtic, pactista i descentralitzat.
El pensament de Valent Almirall

Fou un dels principals pensadors i poltics republicans de lpoca.
Entre 1869 i 1873 va fundar i dirigir el diari El Estado Cataln.
Creia que la necessria modernitzaci dEspanya passava per la
prvia constituci dun Estat Catal i en la federaci voluntria
dels pobles ibrics en pla dabsoluta igualtat, llibertat i amb unes
bases de democrcia i actitud de regeneraci poltica.
Al 1881 Valent Almirall trenc amb Pi i Margall i amb el PRDF i va
centrar el seu discurs en el catalanisme poltic progressista.
60
De Valent Almirall a les Bases de Manresa

Valent Almirall
(1841-1904)
1880
Va convocar
el Primer
Congrs
Catalanista
s considerat el pare del catalanisme poltic de

signe progressista. Lo Catalanisme (1886)
El seu discurs no va ser mai de tipus
independentista, i consider que la regeneraci
poltica i moral dEspanya passava per la
descentralitzaci i el reconeixement de la
identitat nacional catalana.
Sapart dels postulats tradicionalistes i el lligam
catlic que impregnava el catalanisme ms
conservador.
Apleg les tendncies

del catalanisme de
lpoca, del
republicanisme federal
i els sectors
intellectuals de La
Renaixena
Sarrib a tres grans acords poltics:
Defensa del
Dret Civil
catal
Creaci de
lAcadmia
de la Llengua
Catalana
Principals resolucions i conflictes:

Importncia destablir una vida
poltica catalana prpia.
Defensa del proteccionisme i del dret
civil catal.
Fortes discrepncies ideolgiques
que van portar a la seva clausura.
Es va redactar el Memorial de
Greuges, presentat a Alfons XII
el 10 de mar de 1885. Fou el
primer gran acte poltic unitari
catalanista amb
transcendncia a Espanya.
Creaci
del Centre
Catal
1883 Convoca el
Segon Congrs
Catalanista
1885 Convoca una
Assemblea a Barcelona amb
la presncia de les principals
forces econmiques, socials,
poltiques i culturals de
Catalunya.
Frut dels esforos dAlmirall de

convertir el catalanisme en una
fora unitria i interclassista, que
va acabar fracassant.
61
Dcada del 1890

Fracs definitiu del
projecte dAlmirall i
del Centre Catal
Almirall va obviar la qesti social, que

alluny el moviment obrer del catalanisme.
El republicanisme i el progressisme poltic
dAlmirall van alertar la burgesia, que tenia
un projecte ms conservador i que era fidel
al sistema de la Restauraci.
1887 Neix la Lliga de Catalunya, amb personatges poltics com

Enric Prat de la Riba i intellectuals com ngel Guimer, Puig i
Cadafalch o Domnech i Muntaner...
Neix com lopci del catalanisme conservador propi duna
burgesia que comenava a allunyar-se dels partits dinstics.
Fa seves les reivindicacions de defensa de la llengua i del dret
civil catal. Defn la poltica econmica proteccionista.
1888 Presenta a la Reina Maria Cristina el Missatge a la Reina
Regent, on es sollicita lautonomia poltica per a Catalunya.
El 1889, la Lliga de Catalunya aconsegu del Govern de Madrid la

retirada del Projecte de Llei que anullava el Dret Civil Catal, fet que
fou considerat el primer xit poltic del catalanisme.
Lxit de la Lliga porta a la fundaci, lany 1891, de la Uni Catalanista,
per part de Narcs Verdaguer, que pretenia unir tots els grups
catalanistes sota un programa de tipus regionalista.
Va obtenir el suport
de la burgesia
catalanista i de la
Catalunya rural, no
dominada pel
moviment obrer
internacionalista de
les rees urbanes.
Es van manifestar
veus dins la Uni per
optaven per
convertir-la en partit
poltic i participar en
les eleccions,
defenent ja una idea
dautogovern.
1892 Convocatria
duna Assemblea a
Manresa, on
saprovaren les Bases
per a la Constituci
Regional Catalana,
de carcter
tradicionalista.
62
La Lliga Regionalista i el catalanisme conservador

Dcada del 1890
El discurs del catalanisme
va agafant maduresa
poltica i va ampliant les
seves bases socials.
San
imposant
la
tendncia
politicista del catalanisme, que volia
participar en el joc poltic i electoral
del sistema.
El Desastre del 98 i el fracs

del govern Silvela - Polavieja
van acabar de desprestigiar
els partits dinstics, i la
burgesia catalana els retira la
seva confiana i fidelitat.
1899 Es crea la Uni Regionalista, format

per personatges importants de la indstria i
del camp catal (alguns destacats en el
moviment del Tancament de Caixes).
1901 Ambds formacions van

formar una coalici electoral
amb la Candidatura dels 4
presidents, que va obtenir la
seva elecci al Parlament de
Madrid, desbancant per primer
cop els candidats dinstics.
Lxit electoral obtingut fa possible

la fusi de la Uni Regionalista i del
Centre Nacional Catal en un nou
partit, la Lliga Regionalista.
Es va consolidant la
idea que Catalunya
ha dassolir la seva
autonomia poltica i
participar activament
de la regeneraci
dEspanya.
1900 - Un grup escindit de la

Uni Catalanista, amb poltics
com Prat de la Riba o
Francesc Camb formen el
Centre Nacional Catal, amb
la intenci de participar a les
eleccions.
Lrgan de difusi de la
Lliga ser el diari La Veu
de Catalunya, amb gran
transcendncia fins el
1931.
El mateix 1901 es convoquen eleccions municipals, i la Lliga

Regionalista va presentar candidats propis a Barcelona.
Tamb van presentar candidats els republicans, davant els
candidats dinstics.
63
Eleccions municipals
a Barcelona, 1901
Regidors de la Lliga 11
Regidors republicans 11
Regidors dels partits dinstics - 4
s la primera vegada que els partits

Conservador i Liberal no tenen
lhegemonia poltica a Catalunya, i
es veuen relegats a una posici
marginal.
A partir de 1901, el debat

poltic
a
Catalunya
es
mantindr entre aquestes
dues forces: els catalanistes
de la Lliga, i els republicans.
La Lliga Regionalista es va consolidar com la gran fora del

catalanisme burgs, que domin lescena poltica catalana
fins a lpoca de la Dictadura de Primo de Rivera (19231930) i larribada de la Segona Repblica (1931).
Es considera el primer partit modern de tota Espanya, dotat

duna estructura i duna organitzaci que la convertien en una
fora dinmica i efica: sistema dafiliaci i de representaci
dins del partit, fonaments estatutaris, organitzaci electoral,
casals del partit i representaci en el territori, etc.
Les seves bases foren sobretot les classes benestants de la
mitjana i petita burgesia catalana: industrials, comerciants,
empresaris, professionals liberals, i tamb en lmbit rural, amb
un important arrelament entre els grans i mitjans propietaris de
terres de les comarques interiors de Catalunya.
El projecte poltic de la Lliga es bas en la reivindicaci
autonomista, la denncia contra la corrupci del Govern
central i en favor del reformisme poltic, i en la defensa dels
interessos econmics de les classes benestants. Tamb fou una
defensora de lordre pblic davant la inquietant activitat del
moviment obrer catal.
64
LA CASA DE BORB A ESPANYA
Isabel de Farnesio
FERRAN VI (1746-1759)
Maria Cristina de Borb
Carles M. Isidre (V)
CARLES IV (1788-1808)
Llusa Fernanda
Maria Merc dOrleans
Antoni dOrleans,
duc de Montpensier
FELIP V (1700-1724 i 1724-1746)
LLUS I (1724)
FERRAN VII (1814-1833)
ISABEL II (1833-1868)
ALFONS XII (1875-1885)
CARLES III (1759-1788)
Maria Llusa de Parma
Maria Teresa de Portugal
Carles (VI)
Maria Amlia de Saxnia
Francesc de Paula
Francesc dAsss
Sofia de Grcia
Maria Merc de Borb-Dues Siclies
Victria Eugnia de Battenberg
Maria Cristina dHabsburg
ALFONS XIII (1902-1931)
Joan de Borb, comte de Barcelona
JOAN CARLES I (1975-...)
65
NOTES
66

Esquemes-Histc3b2ria-Despanya-Segle-Xix1 3 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Esquemes-Histc3b2ria-Despanya-Segle-Xix1 3 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESQUEMES

Histria dEspanya Segle XIX

La configuraci de l'Estat liberal a Espanya (1833-1874)

El Sexenni Democrtic (1868-1874)

Transformacions agrries i procs industrialitzador (S. XIX)

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

Societat i moviments socials al segle XIX

L'poca de la Restauraci Borbnica

Orgens i consolidaci del catalanisme poltic

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

La Monarquia Hispnica i Catalunya a la segona

Manteniment dun gran Imperi colonial

Limitacions a la transformaci social i econmica dEspanya

Fort poder econmic, social i ideolgic de lEsglsia, contrria

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

Les transformacions a Catalunya

La poblaci catalana es va duplicar durant

Propietat agrria mitjana, de tipus emfitutic, que permet

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

Espanya davant la Revoluci Francesa

Maig de 1789 Esclat

Gir radical i democrtic de la

A Espanya, com a Frana,

Guerra Gran dEspanya contra

Napole obliga a Espanya a

Batalla de Trafalgar (1805), on Espanya perd bona part de

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

La invasi napolenica i la Guerra del Francs

Les Abdicacions de Baiona.

Mar de 1808 Mot dAranjuez.

El rei destitueix Godoy i desprs abdica

Napole nomena nou Rei dEspanya

No el considerem una constituci sin

El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es rebell contra els

Una part dels funcionaris i

Inici de la Guerra del Francs

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

Moltes daquestes Juntas

A partir del maig juny de 1808, la

1810 Les Corts de Cadis

" Setges de Girona

LEsglsia va tenir un paper molt

A ms, les tropes britniques del gral. Wellington

La inesperada resistncia popular i les derrotes franceses al Bruc i a

SUPOSEN LETAPA REVOLUCIONRIA DE LA GUERRA DEL FRANCS

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

Les Corts de Cadis i la Constituci de 1812

Les tropes britniques de Wellington

Mantinguda i assegurada per la

Collaboraci militar espanyola amb els

Organitzaci de les Juntas Provinciales, que noms reconeixien a

Divisi del diputats entre

Els absolutistes volen el retorn

Gener de 1812 Annexi de Catalunya a lImperi Francs.

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

Coneguda popularment amb

Les Corts de Cadis van iniciar el cam per desmantellar lAntic

ACABA TERICAMENT AMB ELS SISEMA FEUDAL

HISTRIA DESPANYA Segle XIX

Absolutisme i liberalisme en el regnat de Ferran VII

Influncia dels sectors

El Rei shavia de dirigir a Madrid per jurar la nova

Decret de 4 de maig de 1814 Es declara