1

Sc en David Cuss, un illustrador de Barcelona, vaig tenir la sort de

poder nixer el 7 doctubre de 1977, vaig passar-me tota la infncia entre
cmics i dibuixant en les llibretes dinstitut, i amb el temps vaig acabar
decidint dingressar en una escola de Belles Arts,... la Llotja, i ms tard
vaig decidir especialitzar-me en cmics en un centre anomenat Joso
Cmics, on vaig estar-hi quatre anys fins aconseguir el ttol.
Durant els segents anys de la meva vida vaig treballar espordicament
dillustrador per algunes empreses realitzant alguns story boards, logos
per samarretes, o tot tipus dencrrecs que tenia la sort danar trobant,
tamb vaig treballar en algunes editorials, on vaig poder fer alguna que
daltre portada dalgun llibre, o sin com el que hem va passar en aquella
ocasi, en la que vaig poder aconseguir illustrar tot un llibre de text
sencer dESO.
Tot aix ho anava combinant amb bastanta dificultat, amb daltres feines
com la dhosteleria, fer de comercial o sin treballar en telemarquting,
tot i aix, amb el temps tamb vaig poder anar desenvolupant poc a poc
un gran inters pel Budisme, i per anar descobrint quina s la mgia dels
grans enigmes de lexistncia, cosa que suposo que alguna vegada a la
vida a tots sens a passat pel cap encara que sigui per simple curiositat.
Des de lany 1998 vaig comenar a interessar-me pels temes espirituals, i
durant el transcurs de molts anys vaig anar trobant algunes respostes
que anava plasmant mica en mica en algunes illustracions, i tamb vaig
anar escrivint coses en alguns trossos de paper o llibretes quan manaven
venint idees al cap o conceptes abstractes sobre la veritable forma de la
realitat, poc a poc i sense entendre gaire b per que feia tot all, vaig
anar omplint varies carpetes i llibretes amb molts textos i dibuixos fins
que finalment, desprs de gaireb quinze anys, vaig decidir que amb tot
all faria una espcie de llibret illustrat, aleshores vaig decidir recopilar
tota la informaci, reorganitzar-la i escollir el millor per acabar-li donant
la forma daquest llibre que tens entre les mans.
Al acabar el primer esbs del llibre, que sanomenava, - La Energia de
Gaya, La historia de un jove urbano -, em va fer tanta illusi que li vaig
regalar una copia a cada un dels meus amics ms ntims, aquesta va ser
la primera vegades que vaig intentar publicar alguna cosa per poder
transmetre les meves idees, el que passa s que per una srie de
casualitats massa atzaroses no vaig poder, jo creia que era un senzill
dibuixant que creia haver descobert alguna cosa important, encara que la
grcia de tota aquella situaci va estar quan desprs duns quants anys
de buscar informaci, vaig entendre que tot aix dentendre la Realitat ja
havia estat descobert per un gran numero de persones en el transcurs de

totes les poques de la historia, el que passa es que cadasc ho entn a

la seva manera i la informaci sacostuma a dispersar i tergiversar fins
que al final sacaben entenen les coses parcialment.
Aquest llibre es com un recull didees sobre conceptes que crec que no
sacaben dentendre massa b, per que en part tothom ja sap dalguna
manera, jo el nic que he fet s reordenar les idees que anat trobant al
llarg de la vida i que ara us intentar exposar el que he ents de tot aix,
aix si, les coses les explicar amb la meva forma particular dentendre la
vida.
Tinc lesperana de que alg sel llegeixi per que la veritat es que mha
estat prou difcil al llarg de tota la vida poder expressar aquestes idees,
perqu contrastar-les amb alg ha estat prcticament impossible, no he
aconseguit mai parlar profundament daix amb cap persona, ni fins i tot
amb la meva parella, per que jo crec, ... ho dic per prpia experincia,
que la gent acostuma a ser molt reticent per parlar daquestes coses, ja
pot ser per por, desconeixement o simplement per que no els interessa
massa el tema.
He intentat explicar el que he dedut desprs destar buscant durant
molts anys les dues grans qestions daquesta vida,... Qui sc i on
estic?,.. per les respostes arriben a ser tan complexes, que jo nomes
puc explicar el que he pogut deduir en la meva vida, per que s raonable
pensar que una sola persona mai no podr arribar a entendre-ho tot,
cadasc aprn segons la seva lnia de pensament que va tenint, o sigui,
segons les preguntes que es va fent a cada moment, jo per exemple hem
vaig interessar al principi per lenergia i com va fluctuant i movent-se
entre les persones i de com ens afecten aquests moviments energtics
en la vida quotidiana, i al final, desprs de molts anys, una cosa hem va
anar portant cap a laltre i vaig acabar entenen, clar esta, ...segons el
meu humil punt de vista, el que s Deu.
Lexistncia es extremament complexa i les persones hem aconseguit
obrir molts camps dinvestigaci, per el que queda per descobrir no ens
ho podrem acabar del tot mai de la vida, s com si una formiga intentes
descobrir com funciona un reactor nuclear.
Aix doncs, s molt probable que aquest llibre estigui ple derrors, per jo
lnic que vull fer amb aquest llibre s intentar ampliar lleugerament la
manera dentendre el mn de cadasc, he intentat pensar en coses que
la gent en general acostuma a descartar dels seus propis pensaments o
potser simplement s que he pogut trobat coses que no se li han acudit a

la majoria de persones, espero sincerament que com a minim et pugin

semblar curioses les coses que he escrit.
La meva historia va comenar amb tot un seguit de casualitats fortutes
sense sentit, encara que aix nomes ho anava veient jo amb lnic punt
de vista que tinc,... el meu, aquest tipus de coincidncies que sanaven
produint cada cop ms constantment les vaig anomenar sincrosignes, i la
prpia casualitat va fer que anys desprs hem pogus topar en el meu
cam amb un llibre que esmentava un fams psiquiatre sus anomenat
Carl Yung i els seus sincronismes, llavors vaig entendre que a molta ms
gent li han passat aquestes coses, per cadasc ho interpreta com pot, o
tamb fa el cas que li vol fer.
No pretenc convncer a ning amb les coses que he escrit, cadasc pot
veure i entendre les coses com li plagui, pots estar ms o menys dacord
amb els meus punts de vista, per en realitat jo no he escrit aquest llibre
per convncer a ning de res, sin simplement ho he fet per que tenia la
necessitat imperiosa dexpressar dalguna manera totes aquelles idees
que marribaven al cap.
Si ests llegint aquestes lnies, es que en part he aconseguit el que hem
proposava, dic en part perqu nomes ests llegint les primeres pagines, i
encara et queda tot el llibre per davant, ... es broma! b, nomes dir-te
que espero que el que ve a continuaci no tavorreixi, per que nomes son
algunes de totes les deduccions que es poden extreure sobre aquest
tema de la vida que ens envolta, espero en algun moment la narraci et
pugi semblar interessant per tu.
Grcies, a continuaci et presento aquest petit llibre, que es titula...

BUSCANT EL DIAMANT DE LA REALITAT

Percepci

Les coses sempre es poden interpretar de moltes maneres i no sempre hi

ha una sola resposta, a vegades la veritat esta molt amagada entre mil
mentides que semblen veritat, s com buscar una agulla en un paller.
Tots utilitzem les mateixes eines del cs que tenim a labast per poder
percebre i entendre la realitat, son els cinc sentits entre daltres, per
cada individu lentn a la seva manera, tamb influeix molt la creena de
cadasc. Lestat dnim de cadasc interv molt en com veiem el mn a
cada moment, per son el cmul de les experincies viscudes les que
intervenen ms directament en la nostra manera dentendre el mn. Un
exemple de com funciona la realitat podrien ser els colors que veiem.
Els colors es formen quan la llum blanca es fragmenta, i al incidir la llum
sobre les coses que veiem, o sigui, tots els materials diferents que podem
veure al nostre voltant, absorbeixen una part de la llum blanca, i laltre la
reflexen, i aquest reflex s el color que nosaltres podrem observar,...
aleshores podrem interpretar que el color que veiem de totes les coses
no s el real, sin que el real s el que no veiem i queda amagat per la
llum que s reflexada en els materials que nosaltres veiem.
La Veritat esta oculta darrera dun vel o un reflex. Noms veiem una part
de la veritable realitat, un dels motius es que el nostre cos ens limita amb
les seves percepcions, lexemple tpic es aquell de que nomes fem servir
un 10% de la capacitat del cervell.
Una metfora dels sentits o percepcions podria ser com un gran piano
amb moltssimes tecles a banda i banda, en el que hi haurien cinc de les
tecles que representarien cada un dels sentits, com la vista, loda, el
gust, lolfacte i el tacte, en aquests cinc sentits encara que se li podrien
afegir alguns altres tipus de percepci ms, com un sis sentit que tenim,
la intuci, o sin tamb el enraonament o fins i tot podrem afegir a la
llista la imaginaci, per sumant-les totes en total noms sumarien set o
vuit, i aquestes serien nomes les tecles que podrem tocar daquest piano
infinit que representaria totes les percepcions dels ssers vius.

Els animals tenen percepcions de lentorn molt semblants a les nostres,

per ells tocarien altres tecles daquest gran piano de les percepcions,
alguns animals tenen alguns sentits ms desenvolupats que daltres, per
exemple els gossos, que poden escoltar millor que nosaltres, o els gats
que poden veure de nit.
Les plantes toquen altres tecles, elles no poden caminar per es mouen
en busca del sol i reaccionen a coses com el fred, la calor, la msica i el
dolor, tamb es creu que poden notar les emocions i que aix les ajuda
en el seu creixement, per nosaltres encara no hem aprs com poden
percebre o entendre la realitat les seves consciencies o animes.
Nosaltres noms podem tocar unes quantes tecles ms del piano, com la
de la imaginaci o el raciocini, per pel fet de tenir-les no ens deixa de
limitar en moltes daltres percepcions i sensacions que potser amb uns
altres ulls o cossos diferents podrem sentir.
I encara que els altres animals o plantes no pensin com nosaltres, no vol
dir que no tinguin una manera de decidir i dirigir el seu creixement, les
diferents percepcions no son ni millors ni pitjors, noms depenent de les
situacions en la que sexposa a cada sser viu, tindran ms utilitat unes
caracterstiques que daltres. Les diferencies creen una diversitat que s
bona per a tothom.
A vegades en alguna pellcula sha intentat que un personatge es posi a
la pell dun animal, per som incapaos dentendre com se sent i percep
la realitat, un animal com per exemple un peix, ells tenen una realitat
diferent a la nostre, per encara que no raonin igual que nosaltres, o per

que la seva mida o forma siguin diferents, no hem de creure que els
animals son menys importants, nosaltres som una mica ells, per que tots
formen part del cicle de la vida, hem dassimilar que tots els animals que
ens mengem s barregen contnuament amb la nostre sang i el nostre
organisme, normalment en les pellcules sacostumen a humanitzar els
animals o incls els objectes, sels hi afegeixen alguns trets humans per
aix poder-nos sentir identificats, per tamb es cert que ens costa
arribar a concebre o entendre la vida i la realitat dels animals i menys
encara la dels objectes.
Creiem que la realitat s tan sols el que percebem i sentim nosaltres,
per noms podem tocar set notes ms o menys dun piano quasi infinit
que representaria la percepci absoluta de la Realitat. Som massa crduls
al pensar que no poden existir altres coses que no podem sentir, veure o
escoltar amb els nostres sentits limitats. Hi ha una diversitat de diferents
tipus de vides en tot lUnivers gaireb infinit.
Un exemple de descobrir una part de realitat que es desconeixia, seria
com quan es va inventar el microscopi i es va poder observar que estem
envoltats dun increble nombre de microorganismes, aquesta era una
realitat que ens quedava fora de labast dels nostres ulls, i ara se sap del
cert que interactuen amb tots nosaltres, i alguns ens poden protegir
lorganisme i daltres atacar-lo.
Aquest descobriment ens va obrir una mica ms el ventall de la nostra
realitat i el va fer ms ampli, i aix amb el temps, va canviar la nostra
manera dentendre el mn,... per que no pensar que encara no esta tot
descobert i aix es pot repetir moltes vegades ms en daltres camps en
el futur, aix desencadenaria canvis importants en la manera dentendre
on estem i com funciona la realitat, hem de ser humils i pacients, i saber
entendre que encara hi ha tantes coses per descobrir, que encara estem
en bolquers en el coneixement de com funcionen les coses i nosaltres
mateixos. Nomes tenim coneixements emmagatzemats en llibres antics
des de fa poc ms de dos mil anys,... es una xifra insignificant si tenim
en conta els milions danys devoluci que porta lhome sobre la Terra, o
fins i tot si tenim en comte els que t la prpia Terra o lUnivers.

Empatia

Els nostres ulls no estan fets o construts biolgicament per poder veure
densitats subtils o coses microscpiques, la natura els ha creat sobretot
per que es fixin en les coses que sestan movent, aix els hi anava molt
b als antics caadors del Paleoltic per capturar el seu menjar, tamb
podem diferenciar els colors que irradien les coses del nostre entorn per
poder aix alimentar-nos millor, i saber diferenciar dels arbres unes fruites
de les altres sense que hi hagu risc de morir enverinats, hem de recordar
que fa molt poc temps rem antics caadors de les coves, i no hem
canviat tant fsicament en els pocs milers danys que han passat des de
llavors.
Si en els ltims sis mil anys dhistria de tota la humanitat, amb totes les
diverses civilitzacions que hi han hagut, hi cabessin en una sola hora de
rellotge, la nostre civilitzaci actual nomes tindria uns pocs minuts. Som
prcticament iguals que els nostres antics avantpassats, encara que
haguem avanat moltssim tecnolgica i mentalment, i haguem pogut
desenvolupar millores importants en camps com el mdic, el jurdic o el
arquitectnic, no deixem de pensar i ser iguals, biolgicament parlant,
com ho eren els nostres pares, som una combinaci de tots ells.
Hem dentendre que nomes veiem el que els nostres ulls ens deixen
veure gracies al seu tipus de disseny orgnic que ens ha donat la natura.
El que podem veure amb els nostres ulls, nomes es una part molt petita
de tot lespectre de freqncies energtiques que formen la realitat en la
que estem, per encara que hi hagu molts plnols dexistncia, per ara,
nosaltres nomes podem veure el de la matria solida.
Es rellevant saber que sha aconseguit descobrir fa relativament poc que
els toms estan prcticament vuits per dins, nomes tenen un petit cordo
al seu interior que vibra constantment, els toms son com una espcie
desferes sense contingut, per quan sagrupen totes formen la textura
de lespai i la matria. Es important saber que no nomes existeixen els
cinc elements que la majoria de gent coneix, la pedra, laigua, laire, el
foc i lter, tamb hi han moltes altres escales o textures de la Realitat
que no sacaben dentendre.
O sigui que el cos hum es un grup molt gran dtoms que prcticament
formen un espai vuit, per alhora, tamb son un conglomerat delements
qumics i biolgics que alberguen vida al seu interior, i fan possible que el
cos funcioni correctament, aquests petits toms estan prcticament vuits,

per alhora, fan que s pugui crear la densitat adequada per formar el
material orgnic, o sigui, el de la carn.
Cada objecte o material de la natura t una vibraci concreta i aix fa
que cada cosa tingui la seva densitat fsica i composici, o sigui que per
exemple, el metall s metall, nomes per que t la vibraci que t i la seva
composici, i per aix adopta l'aparena del metall.
Tothom pensa que el seu cos es completament slid i compacte, per
realment no som tan densos com creiem, som ms fcils de travessar del
que ens pensem, un exemple seria com quant escoltem musica, que s
un tipus denergia snica, o simplement menjar per les orelles, el so ens
pot travessar literalment pel nostre interior, no som tan densos com
altres materials de la natura, com per exemple la pedra, si ens posssim
davant dun altaveu no el podrem insonoritzar mai del tot, el so circular
sempre a traves del nostre cos fent-lo vibrar i fent que es moguin tots els
toms per all on va passant, es converteix en una espcie de caixa de
ressonncia.
Fins i tot la llum ens pot traspassar pel cos encara que no ho puguem
veure habitualment, aix ho podem observar fcilment amb una simple
llanterna, quan ens posem una llanterna encesa tocant-nos la punta dun
dels dits, aleshores es pot veure com la llum illumina el interior, i es veu
el dit vermell a causa de la sang que circula per a dins, aix passa per
que la llum si que ens pot traspassar, i si thi fixes b, a vegades es pot
veure alguna veneta i tot del interior del dit, fa una mica d'angnia, per
s aix. Lenergia que produeix la llum del Sol tamb pot circular a traves
de nosaltres, i els seus rajos ens fan vibrar tamb totes les partcules del
nostre cos donant-nos la seva energia.
Hi ha tamb altres tipus denergies com les electromagntiques o les
radioactives que tamb ens poden afectar de moltes maneres, no som
tan densos com molts pensen, hi ha molts tipus denergies que circulen a
travs nostre i que no coneixem.
Llavors s llgic pensar, que si la energia que pot passar a traves nostre
de fora cap a dins, per que el cos no s impermeable, tampoc no ho ser
de dins cap a fora. Lenergia que tots anem produint constantment va
circulant tamb pel nostre exterior.
Els sentiments i els pensaments son tamb un tipus denergies que el cos
hum produeix i rep, igual que tots els animals que tamb la poden
captar i produir, cada sentiment t la seva freqncia de vibraci, i el que
senvia als altres s duna manera o dun altre segons el tipus de persona

i la barreja del impuls que senvia, com la rancnia barrejada amb passi,
o lamor amb una mica dodi, etc, aquestes energies van surtin del cos i
les transmetem contnuament a totes les persones que tenim al voltant,
el que passa molt sovint, encara que no ens adonem, s que quan mirem
a una persona que ens creuem pel carrer, encara que no li veiem b la
cara, si ella prviament ens ha mirat, tindrem una espcie de sensaci de
com esta anmicament, aix es nomes un acte reflex que t tothom, s
una espcie deina que ens ha donat la natura per saber defendrens dels
estranys, i conixer amb una mica d'antelaci les intencions amb la que
sens apropa alg, encara que es un instint que ara mateix tenim bastant
adormit, o ms aviat molt saturat, sobretot les persones que vivim en
grans ciutats, perqu estem contnuament envoltats de les centenars
dimpressions de totes les persones que ens envolten, ens arriben tantes
impressions al cap del dia, que en prou feina podem distingir i molt
menys fer-los cas a tots aquests estmuls o freqncies de sentiments i
pensaments que rebem.
El cos transmet lenergia com si dun diapas (afinador) es tractes, quan
es pica un diapas i es fa sonar, al posar un altre al costat sense haver-lo
colpejat, sonar amb el mateix to que el que esta sonant primer, per en
una escala menor, el mateix succeeix amb les emocions i els pensaments
que generem i que van circulant per tot arreu. s cert que els sentiments
i pensaments es poden transmetre a tothom, tots estem constantment
reaccionant a ells, per el ms important de tot aix, s entendre que
aquestes energies que produm es poden contagiar a qui tens al voltant,
influint aix en la seva actitud i decisions, igual que els dems tamb
influeixen en les nostres. Tots experimentem les sensacions dels altres
sense ser gaire conscients i actuem desprs a conseqncia.

Pensaments

Tots els cossos generen molts tipus denergies, entre elles esta tamb
lenergia psquica que es produeix quan raonem, els pensaments estan
fets duna substancia que encara no sha estudiat, per sirradien fora del
cos i no es poden veure perqu estan situats en un altre pla dexistncia,
el mental.
Els pensaments son com les freqncies dones de la radio, el que passa
s que cadasc esta en un dial diferent i encara no ens sabem sintonitzar
prou b entre les persones que coneixem, els pensaments si que poden
arribar a sortir a fora del crani, per que no es tan slid i dens com ens
creiem, els pensaments poden arribar fins all on els dirigim, no tenen
cap lmit en lespai, ni en el temps, o sigui que per exemple tots podem
viatjar pel temps mentalment, podem anar al passat nomes recordant-lo
o podem crear possibles futurs nomes planejant-ho, per el que shauria
de tenir clar es que cal trobar un moment per fer cada cosa, hem de tenir
present que el pla mental no es troba en el regne fsic o material, o dit
dun altre manera, a la realitat orgnica, sin que s quelcom molt ms
eteri.
Aleshores, si els pensaments poden sortir del cap de la gent, com es que
no els escoltem,... La resposta s que s que ho fem, el que passa s que
normalment no som suficientment receptius a aquestes impressions, a
vegades ni de les persones que tenim ms prximes, i sobretot tamb s
per que aquesta informaci nomes ens arriba subconscientment, per ara
no estem prou desenvolupats mentalment i psquicament per assimilarho conscientment, per duna forma inconscient si que reaccionem als
pensaments dels altres, per de moment hi han una espcie de filtres
naturals, per dir-ho dalguna manera, per evitar que ens fem mal o ens
perjudiquem entre nosaltres, son barreres a les que si alg vol arribar,
tindr que lluitar pacficament per arribar a entendre.
La telepatia s un fenomen mental en la que algunes persones hi creuen
i daltres no, aix pot ser degut a que la majoria de gent no percep els
pensaments dels dems, i clar esta,... si no ho veig, no mho crec...,
nomes en algunes ocasions hi han persones que tenen intucions del que
estan pensant les altres.
Existeixen casos evidents, encara que hi ha gent que tot i aix s reticent
i no vol relacionar-ho amb la telepatia, alguns exemples clars son com
quan dos persones estant parlant i de sobte diuen el mateix a lhora, o
quan una persona diu el que esta pensant laltre abans de que ho digui, o

sin com quan dues persones van a fer la mateixa cosa sense haver-ho
parlat prviament, hi han molts casos diferents, es pot pensar que s per
casualitat o per atzar, per aquestes paraules son nomes una resposta
sense significat, s com dir, ha estat mgia!! Son paraules per tapar el
desconeixement del fenomen i no lexpliquen b, perqu moltes vegades
la probabilitat de que dos persones diguin el mateix alhora, pot ser per
que era bastant obvi, tenint en compta la lnia de la conversa que
sestava tenint, per a vegades la probabilitat dencertar s infinitament
petita, es podria dir que una de les respostes que sapropa ms a la
realitat seria que hi ha molts moments en el que algunes persones es
sintonitzen en la mateixa freqncia mental o dial de radio, i pensen i
diuen el mateix alhora, tamb es podria dir que no noms pensen alhora,
sin que durant aquell segon, aquell instant que s connecten, es com si
fossin un de sol, encara que siguin dues persones o cossos diferents.
La telepatia shauria de saber diferenciar entre dos aspectes diferents, el
conscient i el inconscient, existeixen alguns casos molt allats de telepatia
conscient, com el duna tribu daborgens australians, o en el cas duns
experiments de Rssia on dos individus parlaven a distancia mentalment,
es va poder observar en els dos casos que semblaven tenir converses
mentals conscients, per la gran majoria de persones no estem preparats
mentalment ni sabem com fer-ho, aquest tipus de telepatia conscient pot
ser molt perillosa si no sest preparat per a ella, perqu al entrar dins el
cap dalgun o de tothom i escoltar tots els seus pensaments, un et pot
arribar a desequilibrar, es pot arribar a perdre la ra si no es sap distingir
clarament entre els propis pensaments i els dels altres.
Hi han una espcie de filtres de la natura, com una resistncia per
anomenar-ho dalguna manera, que ens separen mentalment a uns dels
altres i ens protegeixen de molts dels problemes que podrem tenir al no
ser suficientment madurs per tenir aquesta habilitat, actualment noms
es sabria utilitzar de manera irresponsable, noms s possible la telepatia
en algunes ocasions, com quan dues persones tenen una gran relaci
afectiva o amorosa, aleshores potser es poden sintonitzar en ocasions i
sense buscar-ho, aix passa per que acaben sintonitzant en la mateixa
freqncia, nomes quan hi ha amor pur, sense amargs, aquestes
barreres psquiques poden desaparixer en algun moment.
Un possible exemple per entendre com es mouen els pensaments entre
les persones podria ser com quan les gotes de pluja que cauen sobre un
estany, cada gota al caure produeix ones en moviment a laigua, que
sexpandeixen i xoquen amb les de les altres gotes alterant aix les seves
formes circulars. Digual manera els pensaments que produm tots ens

afecten subtilment i aix ens afecta a la nostra conducta i els nostres

esdeveniments futurs.
Per encara que no sescoltin els pensaments conscientment, si thi fixes
detingudament en els gestos dels altres, lexpressi de la seva cara i en
el que diuen entre lnies, es pot interpretar sobre els seus moviments,
paraules i tons de veu que revelen un enteniment ocult encara que no ho
spigan, totes les coses que ens passen son nomes una resposta de les
coses que estvem pensant nosaltres abans, encara que els dems del
voltant tamb ens influeixen, perqu els moviments no acostumen a ser
gratuts, son conseqncia dalguna cosa, com per exemple els nostres
propis pensaments i els que van irradiant els dems. La part conscient e
inconscient de cada un est connectada i a la vegada separada, i la
inconscient entre dos persones esta connectada i la conscient separada.
Els pensament poden fluir o influir entre dos, un grup, un territori o fins i
tot mundialment. Hi ha maneres de pensar en grup, les idees viatgen
entre les persones que estan connectades emocionalment i psquicament
formant xarxes energtiques, aquestes estan separades per lenteniment
del idioma o simplement perqu els grups de persones no es coneixen, la
comunicaci i la comprensi limita on comena i acaben les xarxes de
connexi psquica, som com nvols psquics.
Una altre de les raons perqu no tenim telepatia s perqu no estem
mundialment en el grau devoluci que cal per tenir-la, tots tenim set
punts vitals en el cos, anomenats a lOrient xacres, aquests centres
distribueixen lenergia i fan que el cos funcioni i estigui sa, aquests punts
vitals al llarg de levoluci humana shan anat despertant i han anat fent
que la freqncia de vibraci general de tothom sigui ms elevada i
evolucioni cap a un estat de realitat amb ms coneixement, saviesa i
amor. Encara estem fent el cam entre tots per arribar al grau o
freqncia devoluci que haurem de tenir per poder adquirir telepatia,
mentrestant canviem de freqncies de realitat mentre sens desperten
aquests punts vitals o xacres. Ara per ara, molta gent est despertant el
cam que va del tercer al quart punt vital, per segurament noms
tindrem telepatia conscient quan alguns arribin al sis. Quan tots els
punts vitals estiguin funcionant plenament i amb harmonia i hagi equilibri
de forces entre ells, haurem arribat a la culminaci de levoluci del cos
hum, la quasi perfecci.
Ms endavant donar explicacions ms extenses sobre els punts vitals o
xacres, per al ser un tema tant extens i tan treballat en daltres llibres,
noms esmentar de passada la seva funci, hi ha molta informaci en
molts llibres especialitzats en el tema.

Tamb sha de tenir en conta la importncia de parlar normalment, les

paraules sn com el temps, tal com es formen desapareixen un cop dites,
per encara que sembli que se les emporti el vent tenen un gran poder i
son perdurables en cada un de nosaltres, al pronunciar els sons que
porten una carrega de significat i sentiments, es produeix en la persona
que ho rep una carrega de tensi, i depenent de si se li ha donat a les
paraules un sentit bo o dolent, aix far que la persona que ho esta
rebent es senti millor o pitjor, per tant les paraules i lactitud o sentit que
sels dona poden influir en que lentorn dun mateix canvi, poden anar
creant un entorn tranquil o grans discussions. Aix bviament depn del
carcter de cada un i de lo tolerant i el sentit com que tingui.
El cos s podria dir que nomes s un simple transformador denergia,
contnuament esta absorbint, transformant i projectant energia de moltes
maneres diferents, per exemple amb els aliments o laire. Tamb cada un
dels rgans del cos fan aquesta funci dabsorbir, transformar i expulsar,
com lestmac, el fetge, el cor, etc, per el que s curis s que fins i tot
ho fan el ulls.
Alguna vegada tothom sha preguntat com podia ser que quan estava pel
carrer observant una persona, de cop sha girat i sens ha quedat mirant,
com sabia que lobservvem?... A notat realment que lestvem mirant?...
no sacostuma a aprofundir massa en aquestes coses, per s interessant
saber com funciona tot aix de notar a distncia la mirada duna altre
persona, s un fet molt quotidi que passa diriament i no ens adonem
de com es mouen totes aquestes energies al nostre voltant.
La pell del cos t una densitat i una composici qumica, la de la carn,
per els ulls no tenen la mateixa densitat que la pell, estan compostos
prcticament daigua, aleshores s coherent pensar que lenergia que
desprn el cos circula amb ms facilitat pels ulls, igual que lelectricitat
circula per laigua amb ms facilitat que per qualsevol altre material.
Les energies psquiques i emocionals que desprn el cos circulen amb
ms fludesa pels ulls, els sentiments i pensaments es projecten fins el
lloc on sest mirant encara que estigui molt lluny, la nostra energia es
projecta com si dun raig lser es tractes, i alhora tamb absorbim part
de lenergia del lloc que estem mirant.
A vegades notem les mirades dels estranys, encara que moltes vegades
ni ens adonem, i s just per aix que no s una norma establerta, per
que no funciona sempre en tots els casos, per encara que no ens
adonem si que hi ha uns patrons, que ho notem o no, pot dependre de

lactitud amb que ens mirin, la intensitat, lestona que ens estiguin mirant
o incls del que pensin mentre ens miren, tamb pot dependre de com
estem nosaltres, podem estar expectants o en un estat datenci en el
que serem ms receptius i notarem ms fcilment quan ens estan mirant,
o en el cas de que estiguem ocupats amb els nostres propis pensaments
o afers, aleshores potser no ho notarem tant, per aix si, a tots ens fa
moure contnuament lenergia que circula entre a tots nosaltres, encara
que no siguem gaire conscients.
No ens donem conta de lo important que s aix de ser contnuament
influenciats pels dems i fins a quin punt interv tothom en la creaci de
la realitat, en cada petita decisi tots podem canviar el nostre dest i el
dels dems, els pensaments i les actituds que generem les persones
intervenen constantment en el que succeir, en cada moment som lliures
de canviar didea o de cam o de ruta de vida, sha dentendre que els
pensaments i sentiments son un tipus destmuls que generem que estan
fets amb una substancia ms fina o subtil i que intervenen constantment
en la creaci dels nostres segents esdeveniments fsics, per hem
dentendre que la gran majoria destmuls que rebem contnuament van
canviant la nostre lnia de pensaments, i aix fa variar la nostre lnia de
vida.

Lal de la vida
Mhe adonat amb els anys que la mirada i la respiraci es combinen per
distribuir lenergia dun lloc a laltre fent aix que circuli entre tot i tots,
ens podem connectar emocionalment amb totes les persones que ens
creuem al llarg del dia nomes creuant-nos la mirada, es com si al mirar
projectssim un canal fins on mirem, per no tot el que veiem, sin
nomes el punt que podem enfocar de tota la imatge que veiem, es per
all per on circula les nostres emocions i pensaments i arriben all on
mirem i tamb s per on podem rebre ms fcilment les impressions de
lentorn, els nostres ulls no serveixen nomes per captar imatges, tamb
funcionen de radar o sensor, i capten les impressions que circulen per
lentorn.
Quan inspirem mentres estem mirant una persona o qualsevol altre cosa,
sabsorbeix la sensaci o impressi que t, per exemple, quan anem
caminant pel carrer i mirem a una persona, es probable que et torni la
mirada per que ha notat inconscientment una espcie dimpuls, com un
toc molt lleu o impressi, com si li haguessin tret alguna cosa que vol
recuperar, i decideix girar-se sense saber per que, aleshores mira cap a
on ests tu sense acabar-ho dentendre per que ho fa, i al mirar-te
sadona que lestaves mirant, i all que acaba de perdre ho recupera, o
millor dit, intercanvia lenergia al crea la connexi visual.
Al treure o expirar aire mirant alg se li esta transmeten una carrega de
la tensi que tenim, amb la sensaci emocional i pensaments que tamb
portem en aquell moment, i qui ho rep no se nadona, per duna manera
inconscient si que reaccionar a la transmissi.
En una conversaci amb un altre persona sintercanvien constantment
energies per diferents canals del cos, com el visual, el de la respiraci,
l'emocional i el mental, o sigui, tots funcionem respecte la combinaci
dels set centres energtics o xacres que estan al llarg de la columna
vertebral, estan tots separats per funcionen a la vegada per produir les
diferents percepcions, encara que quan sest parlant, el so que produm
al formar les paraules, tamb transporten un sentiment o actitud i una
tensi, cada paraula s com un petit fruit que ens mengem els altres, el
que passa s que molta gent deixa anar fruits amargs amb les paraulotes
o actituds, es podria dir que tot aix son motius per que laltre persona
ens contesti duna manera o un altre, per que pugui aix alliberar la
carrega tensional que ha acumulat dins seu, i s necessari alliberar les
carregues que anem acumulant al llarg de dia, hem de transformar-les
amb leducaci mental de les emocions intentant tenir bones intencions i

actituds, ens haurien densenyar desde petits a aprendre a assimilar els

esdeveniments de la millor manera possible.
En totes les conversacions no acostuma a haver-hi un intercanvi just
denergies, s molt difcil ser equitatius amb lenergia o les paraules en
una conversaci, sempre un dels dos es queda mes tens o carregat que
laltre, hi ha moltes coses a tenir en conta, com el to o el volum de veu,
que contra ms fort sigui, ms sincrementa la tensi dels dos, encara
que les actituds i pensaments son principalment el que fan que els oients
es carreguin denergia i formin tensi, que sacabar alliberant amb una
resposta agradable o una que ens disgusti, per no sols s important el
que s diu i lactitud del que parla o escolta, el que s pensa tamb s
molt important, per que dalguna manera els pensaments si que arriben
fins a laltre persona, encara que com ja hem dit abans, nomes ho
notaran duna manera subconscient. Encara que no ens adonem del que
pensa laltre contnuament, aix no vol dir que no ens afecti i tinguem
reaccions a les energies subtils o subliminals que rebem en tot moment.
El ms important en una conversaci s lactitud o sentiment que s t, si
s t una actitud positiva i una manera de pensar oberta i flexible, les
conversacions seran molt ms fructferes.
Tothom sap que s important intentar estar sempre de bon humor, per
no tothom s tan coneixedor de la importncia que t aquesta actitud en
els nostres esdeveniments diaris, existeix una reciprocitat entre el interior
de cada un i lexterior, perqu en realitat segons com es miri, no hi ha
quasi diferencia entre la nostre forma i el que ens envolta, per que les
dues coses formen part duna de sola en un altra escala de la realitat o
de tamanys,... el atmic, en aquesta escala no existeixen les formes i els
cossos com els veiem exactament, es podria dir que tot es com un nvol
esps dtoms, les energies es mouen com el vent i fluctuen traspassantho tot, incls a nosaltres, i tots reaccionem a aquest mn invisible sense
saber que hi s, ni podent-lo veure ni apreciar.
Lexpressi Hinduista que sanomena Karma, s un antic coneixement
ms elaborat del que tenim aqu a lOccident, all dacci-reacci, perqu
a ells no nomes els hi serveix per saber que el que estem fent ara mateix
tindr repercussions ms tard, ells tamb entenen que el nostre interior,
com per exemple els propis pensaments, estan estretament lligats amb
lexterior que ens envolta, el nostre interior sexpressa respecte lexterior,
i digual forma al inrevs, estem connectats al que ens envolta i una cosa
reacciona a laltre, encara que cadasc t el dret de nomes veure el que
vol creure i entendre.

La gent que ens envolta i lentorn en general ens respon de cada una de
les accions que fem amb el seu retorn o reacci, ja sigui dels pensaments
que tenim, de les actituds, o tamb de les decisions que prenem, per que
ja sigui al mateix moment o ms endavant, rebrem la reacci de la nostra
acci, lentorn fa com defecte mirall, ens torna una resposta del que fem
i pensem, i seria convenient que tots aprengussim a formular millor els
nostres pensaments i aprengussim a gestionar els nostres sentiments,
per que son factors creadors de la nostre realitat fsica. Si donem bon
humor i amor, aix ser el que rebrem, i el mateix amb totes les dems
sensacions que tenim a cada moment del dia. Aquest efecte seria el que
sanomena a lOrient Karma o un tipus dacci-reacci, aquesta s una
caracterstica o forma de funcionar que sha descobert que t el nostre
Univers particular aqu a la Terra.
El interior i lexterior duna persona estan connectats de diverses formes,
a dins i a fora de cadascun de nosaltres coexisteixen dos dimensions o
plnols de la realitats, la ment del nostre interior i el cos en la matria, a
lexterior, coexisteixen almenys dos estats de la realitat alhora, la realitat
orgnica o material que es troba en una dimensi que t espai i temps, i
la realitat del pensament, que es troba en una dimensi on no existeix ni
lespai ni el temps lineal, tu pots pensar en el passat, planejar el futur o
estar en el present nomes tenint la voluntat de fer-ho, aquesta dimensi
s la de la ment, els somnis i la mort.
Hi ha un ventall molt ms ampli sobre les densitats i les textures de la
matria del que coneix la gran majoria de gent, no nomes tenim lestat
slid, lquid i gasos, tamb existeixen textures molt ms subtils que no
podem veure ni tocar, i on hi ha una amplia varietat de vida, estem
separats daquestes realitats per les vibracions diferents que produeix
cada una, seria com si pogussim sintonitzar diferents emissores de
radio, per exemple, la FM, i encara que totes les realitats comparteixen la
onda, la freqncia es diferent per cada emissora, i naturalment en cada
una delles estan donant un programa de radio diferent, el mateix passa
amb la realitat en la que vivim, s una realitat multi-dimensional on
coexisteixen juntes i alhora separades moltes realitats diferents i plnols
dexistncia.
Les persones, individualment o en grup, actuen de formes similars, quan
un t una opini sobre alguna cosa acostuma a estar convenut de tenir
la ra, i normalment no acostuma a cedir-la al sentir arguments diferents
dalg, ni fins i tot encara que siguin coherents, per quan les opinions es
converteixen en decisions i accions que sinterposen en el nostre cam o
dest, aleshores comencen les discussions, incls les amenaces, per fins

que un dels dos no intenta ser comprensiu i flexible, no es pot arribar a

una soluci de qualsevol problema.
Tothom acostuma a creure que la resta de la persones son dentrada els
seus adversaris, per el que no entenen s que realment lentorn fa com
defecte mirall, i si mires desconfiada i altivament a alg, s probable que
et torni un reflex daquesta actitud que transmets al mateix moment o
transformada en alg diferent per conseqent ms endavant, acostuma
a ser difcil trobar sempre una soluci per tot, i que a sobre complagui a
totes les parts, per sha daprendre a cultivar la flexibilitat, la sinceritat,
el comproms, etc. per intentar buscar les resolucions a les coses que ens
passen, per per el moment la gent sacostuma a escapar de si mateixa i
no sap trobar molt b les solucions als conflictes, molts acaben recorren
al mtode fcil, auto enganyar-se o eliminar a loponent.
Ja sigui entre persones, pobles o pasos, tots sacaben sentint
mtuament una amenaa, i en comptes de decidir buscar un pacte per
construir un mn millor, fan guerres en les que destrueixen centenars de
familias per poder aconseguir beneficis per uns quants interessats.
Tot i tots en general, creem i destrum les coses i a nosaltres mateixos,
encara que per sort les persones hem aprs un llenguatge molt elaborat,
i grcies a ell i una mica de comprensi, tolerncia, respecte, altruisme o
amor entre daltres, podem cedir en les nostres expectatives i ser una
mica ms flexibles amb els objectius marcats, s molt difcil saber trobar
un acord satisfactori per totes les parts, encara que ja esta vist que no
sempre s possible, sempre hi ha gent didees fixes i aix no sempre esta
b, hi ha que saber adaptar-se a cada petit moment i saber caviar i
transformar les idees per un b propi i com. Hem daprendre a mirar les
coses des de un prisma ms ampli, veure que tothom t moltes maneres
denfocar les coses, i sha dentendre que la majoria de punts de vista son
vlids.
Tots estem contnuament temptats a fer el b i el mal en cada nova
decisi que prenem, i normalment no hi ha una diferenciaci clara sobre
el que s millor decidir en cada instant, tenim una tica i un sentit com
que ens guia, per en cada nova decisi anem obrint un nou cam de
milions de possibilitats per crear-nos un futur o per aconseguir uns
objectius sincers i nobles o el que vulguem cada un.
El b i el mal son dos camins diferents o energies que estan contingudes
en el mateix Univers, per un porta a la auto-realitzaci i el benestar dels
dems i laltre a la autodestrucci dun mateix i de lentorn, hem de saber
escollir a cada moment el millor, i es obvi que no es pot ser sempre bo,

sha de saber jugar passejant entre el mig dels dos camins sense fer mal
a ning.
A la majoria de les persones els agradaria destacar en alguna cosa, ser
famoses o sentir-se reconegudes pels dems, aix s una de les coses
que hem aprs des de petits en lactual societat que estem vivint, moltes
persones es creuen especials per tenir alguna qualitat, i no es donen
conte de que hi han centenars o milers de persones ms que tamb la
podrien tenir, per aix no s l'important a la vida, el que realment
importa s el que cadasc fa amb el seu temps de vida i com aprofita les
eines que t a labast per crear o construir els seus somnis impossibles,
som aix en essncia,... Creadors, plasmem a la matria orgnica que
ens envolta els nostres somnis imaginaris. Estem vius per aprendre i
complir una funci en el mn, per molts loblidem al fer-nos grans,
encara que a la curta o a la llarga tots lacabem trobant, per que com diu
un antic text Budista,... el cam no es fa, tu ets el cam,... tots estem aqu
per ser creadors dels esdeveniments i crixer amb harmonia en la nostre
progressi particular per el cam de la comprensi i la saviesa.
En un camp ple de flors, de roses per exemple, creieu que hi ha algunes
especials o per el contrari totes son simples roses, podrem buscar alguna
especial fixant-nos en quines han crescut ms amunt, o en les que tenen
ms ptals, o en les que tinguin el color ms viu o buscar incls alguna
amb taquetes que les distingeixi de les altres, per en realitat no hi ha ni
millors ni pitjors, nomes depn de lobservador i den que shi fixa per
diferenciar-les, per en realitat totes son nomes roses, elles tan sols fan
el que saben fer, el que els han indicat els seus patrons i memria
gentica, elles creixen amb els rajos del sol, la pluja i la terra, sadapten
al medi i van transmetren la informaci de tota la seva vida a les seves
petites llavors, i finalment esperen a que el vent o els ocells les escampin
per aix poder multiplicar-se i finalment acaben morint deixant aix si, el
seu llegat.
Les persones moltes vegades haurem de pensar en simplificar-nos les
coses, i en comptes de fixar-nos en totes les diferncies entre nosaltres
per veure qui s millor que laltre en alguna cosa, i competir prenent-nosho tot massa a la valenta, en comptes de fer-ho com un joc divertit,
aleshores acabem creant-nos frustracions i augmentem la separabilitat
entre tot i tots, ens allem, haurem daprendre a riurens ms sanament
de nosaltres mateixos i no voler ser sempre el millor o l'envejat, perqu
podem i acostumem a caure en el ridcul si ens mirem des de fora,
haurem de fixar-nos ms en el nostre creixement intern i saber educar i
aflorar els nostres bons sentiments, aprenent a ser ms emptics amb el
nostre entorn i saber viure amb ms serenitat sense deixar-nos endur per

els nostres impulsos o actituds agressives, em destar a lexpectativa de

noves emocions i situacions, igual que una petita flor manca de previsi, i
espera templadament a enfrontar-se a totes les inclemncies del temps,
adaptant-se per a poder crixer i simplement ...ser,... estar all on s.
Tots podrem aprendre molt sobre com enfrontar-nos a la vida observant
nomes una simple i delicada flor.
Saber parlar amb alg no s tan simple com dominar b un idioma i el
seu vocabulari, un tindria que fixar-se en la carrega i descarrega de la
tensi que sacumula amb cada una de les pulsacions que senvien i es
reben de les persones amb les que parlem a cada moment, s important
fixar-se en com fem circular lenergia cada cop que parlem, per que en
cada conversaci haurem dintentar anar augmentant les vibracions del
nostre cs i de laltre persona per poder-nos trobar aix tots dos millor,
aix saconsegueix tan fcilment com estan de bon humor.
El fet de que energies invisibles circulin entre tots nosaltres contnuament
sense que ens adonem tampoc no li hem donat mai massa importncia,
excepte les bruixes, mdiums o sanadors, la resta de gent li s bastant
indiferent, per que tampoc podem veure aquestes energies i observar
com fluctuen entre totes les coses, incls nosaltres, sobretot no hem de
pensar en els termes de si ens prenen energia o ens la donen, per que
encara que ens la poguessin absorbir molta en un moment donat,
sempre podem recuperar-la de qualsevol altre lloc, hi ha molts llocs don
podem absorbir-la, s tan simple com fer una respiraci, hem dentendre
que lenergia no sacaba, tot lUnivers esta format per ella.
No s possible quedar-se sense energia, perqu s com si el mn fos
com un vol daigua i tu fossis una petita gota que esta a dins, mai podrs
buidar-te ni tu ni el vol, sempre tindrs aigua al teu interior, i al teu
voltant, i si et preguntes aleshores que ser la mort, aix es podria dir
que nomes s com un canvi de densitat per que lobservador, o sigui, un
mateix, si que abandona el cos fsic o closca orgnica i canvia de destat,
per la gota daigua que contenia el cos, seguir tenint aigua per que tot
s energia, la mort s nomes com un canvi destat o de realitat, s
passar de la dimensi orgnica a la de la ment i l imaginaci, o dit dun
altre manera, s com si la gota es converts en vapor.
Quan hi ha un intercanvi didees entre dos persones, reben i projecten
energies corporals com les emocions i els pensaments, i interactuen amb
elles nomes per instint. Els pensaments que projectem a fora del cap no
nomes circulen fins a la persona que tenim davant, tamb poden arribar
a qualsevol lloc que ens imaginem, per molt lluny que estigui, all on
nosaltres pensem, tamb hi serem,... per que hi han dos realitats, per

nosaltres nomes veiem una, una que alhora es divideix en dos, ment i
matria,... la ment crea i dona forma a la matria, son el ying i el yang,
les dues forces en harmonia i destrucci constant, una existncia crea
laltre i aix totes dues juntes poden crixer amb lexperincia de bilions
de vides, per obtenir saviesa damor.
Tots estem connectats per una espcie de filaments denergia que ens
uneixen psquica i emocionalment amb la gent que coneixem i estimem, i
per molt lluny que ens trobem dells, nomes fa falta pensar-hi per activar
aquests vincles, estem tots units i formem conjuntament unes xarxes
mentals que estan connectades les unes amb les altres, i totes les xarxes
juntes formen una consciencia planetria nica, encara que les persones
per el moment nomes podem connectar-nos inconscientment, sense
saber-ho, algun dia potser ja no ens faran falta els mbils, el problema s
que encara no hem trobat la freqncia adequada i no tenim el suficient
grau devoluci de la consciencia per parlar entre nosaltres mentalment.
Hi han hagut molts casos similars al llarg de la historia, com el tpic duna
persona que de sobte t la percepci de que al seu germ, que esta en
un ciutat molt allunyada dell, li ha passat alguna cosa greu, i quan el
truquen per telfon, li diuen que ha tingut un accident i que es troba a
lhospital, ... aix no passa per casualitat o atzar, el que ha passat es que
aquests dos germans tenen una forta connexi emocional i mental al
haver viscut la infncia junts, han creat una connexi o lligam energtic i
per aix un pot captat el shock mental que ha tingut laltre a traves del
fil emocional que els uneix.
La respiraci s alg que fem diriament per pura necessitat, i com que
sembla que funciona per si sola, per que ja es veu que no cal pensar
gaire per tenir que respirar, en prou feina li acostumem a prestar atenci,
per la respiraci s una eina que serveix per moltes coses ms de les
que sabem fins ara, per exemple, quan respirem mirant alguna cosa,
podem projectar energia fins all on estiguem mirant o pensant. La
respiraci pot desplaar els nostres sentiments a traves de laire fins a
arribar a daltres persones i llocs, els ulls poden projectar els pensaments
a traves de laire, per alhora tamb es mouen en la dimensi de la ment
on lespai sembla que no existeix igual que en el pla o dimensi orgnica,
sempre les dues funcions, ment i matria, es combinen per formar a cada
moment el que presenciem davant dels nostres ulls.
Quan veus alg que esta de mal humor, ja sigui un amic o una persona
que et creues pel carrer, si vols que se senti una mica millor, nomes cal
que inspirem lleugerament mentres se lest mirant, aleshores es podr
observar segurament com li marxa una mica la cara denfadat, el que li

passa s que li ests treien part de la seva tensi o carrega corporal, i

desprs li sospires una sensaci agradable mentres el mires, s tan
simple com tenir bons pensaments o simplement dedicant-li un somriure
o una actitud positiva, aix li transmetrs una mica dimpuls de felicitat, i
encara que tu hagis absorbit la seva tensi i actitud negatives al haver-li
inspirat, no et preocupis, nomes et caldr respirar uns quants cops per
transformar-la en alguna cosa agradable, lenergia sempre mut i es
transforma constantment, i hem de recordar que les persones tenim la
capacitat de produir i transformar lenergia de qualsevol emoci grcies a
la ment pensadora i la imaginaci que tenim.
Pot succeir que quan sha enviat un impuls de bon humor a una persona
no se la vegi sempre somriure, aix no vol dir que no hagu passat res,
per que la transmissi denergia i tensi si que sha produt, el que passa
s que moltes vegades la gent esta massa preocupada, i encara que hi
hagu hagut la transmissi, amb una sola respiraci no s suficient, per
aix pot passar tamb per que la gent acostuma a anar massa nerviosa i
ocupada en els seus propis pensaments, i aix no sempre els deixa ser
prou receptius a les nostres impressions o impulsos que li anem enviant.
Per caviar lestat dnim duna persona, nhi ha prou amb que li parlem
una estona amablement, aix ens fa estar ben connectada amb ella,
encara que a vegades nomes pel simple fet destar davant de la persona i
compartir el nostre temps durant una estona, fent aix que es produeixin
unes quantes respiracions, i tenint sempre una actitud positiva, podrem
contagiar un sentiment com el de bon humor per exemple, i si hi ha un
enlla entre elles, fluiran amb ms intensitat els sentiments entre les
dues, per quan un senfada, encara que un li passi bons sentiments una
estona, quan un sen va del seu costat, pot passar que la persona
persisteixi en el seu enfado, pot ser simplement per que no ha trobat la
soluci a un problema que ha tingut, o qualsevol altre cosa que li hagu
semblat injusta. Hi ha que tindre present que, per molts bons sentiments
que se li envin a alg, seguir trobant-se malament fins que ella mateixa
se nadoni de les respostes que busca.
Ja sigui donar energia generada per riures o por enfads, la persona a la
que mires notar el canvi de tensi al afegir o treure-li un impuls que no
tenia, per encara que projectem o absorbim, tots acostumem a notar la
majoria de les mirades que alteren lenergia que circula per la bombolla
energtica que produeix el cs de cada un, o com ho anomenen a el
Orient, lAura.
Sencomana tot, lamor, el nerviosisme, la pena, lodi, qualsevol emoci i
pensament, totes les sensacions es poden percebre si ests suficientment

sensibilitzat a elles, circulen a traves de la mirada combinant-se amb la

respiraci, el cos si que funciona com lexemple que he explicat abans del
diapas. Tamb son importants per a la comunicaci entre les persones
els tons de veu, les faccions, els gestos i els punts de vista es clar, ja que
contribueixen a que la gent sentengui millor, per shauria de conixer i
tenir en conte que aquestes energies invisibles que absorbim i projectem
ens afecten molt ms del que tots ens creiem en la nostra vida diria, la
comunicaci amb els dems s molt important i com ens sentim en cada
moment s el que ens fa crixer com a persones.
Quan es respira correctament sest ple de vitalitat i energia, es ms fcil
tenir actituds positives, aleshores quan sest mirant a alg, aquest rep el
to vital que tenim i nosaltres el seu. Lenergia es mou entre tots nosaltres
sense que ho puguem evitar, en gran part aix funciona a traves de la
mirada combinant-se amb lal, un exemple es com quan en un estadi de
futbol marquen un gol i la passi i la decepci sencomanen rpidament
per les grades segons com vagin jugant els equips.
Absorbim i projectem diferents densitats de la matria i la energia de la
que es composa la nostre realitat, ho fem a traves del nostre cap i del
nostre cos, quatre tipus principals son les segents,...
- Per la boca absorbim aigua i menjar, que son dos dels elements que
estan en el Regne de la matria, encara que un s ms dens que laltre.
- Pel nas absorbim i projectem laire, que te una densitat ms subtil que
les coses slides, i aquest element esta associat al Regne de la ment.
-Per les orelles escoltem soroll, ens el mengem, per les orelles tamb
fan la funci de sonar, com els dofins, si de vegades escoltssim ms els
sorolls del nostre entorn, podrem observar amb una mica de pacincia
que ens estan dient a nosaltres moltes coses, encara que tot dependr
de com ho interpretem en cada ocasi.
- I pels ulls absorbim la llum i grcies a ella podem observar les imatges
de les formes que ens envolten, i podem tamb projectar a traves d'ells
els nostres pensaments. La llum esta associada a lenergia i lesperit.
Els sentits serveixen per moltes ms coses, s pot arribar a entendre com
tenir telepatia, telecinesis, clarividncia, psicometria, etc, per a veure si
tens la pacincia, la humilitat i el cor suficientment net com per arribar a
descobrir aquests coneixements que oculta el vent.

Aquestes quatre maneres que tenim dabsorbir i projectar energia es van

combinant per que puguem estar en continua evoluci i moviment, es
podria interpretar que aquests estats de la matria que captem, son les
quatre tecles que toquem daquell piano infinit del que parlvem abans,
el nostre cos funciona en aquests quatre plnols dexistncia, el de la
matria, el mental , lespiritual i el del Vuit, per que el Vuit crea lenergia,
aquesta la Ment, i la Ment organitza la matria, encara que a saber que
ms deu haver-hi?
Donar-se conte de com interactua lenergia entre tots nosaltres no es
fcil, per que sempre acostumem a deixar-nos guiar per el nostre instint,
i no prestem suficient atenci al que estem sentin a cada moment, i
menys encara ens parem a analitzar-ho detingudament, per si thi fixes
amb atenci si que es pot apreciar com es mouen els sentiments a travs
nostre, s aconsellable no preocupar-se massa de com va fluctuant
lenergia i encara menys intentar-la controlar, no fa falta estar pensant
en com sabsorbeix o com es projecta contnuament, perqu podem
arribar a agafar sense voler-ho manies importants, i es molt probable que
no arribem a aconseguir el que volem, tamb sha de saber que s
gaireb impossible controlar lenergia, s prcticament impossible, s ella
la que tinflama de vida a tu, i no tu a Ella, el millor que pots fer s ser
natural i mirar lentorn amb ulls dobservador entusiasmat, aprenent
sense forar-se massa.

Drogues
Els fumadors transmeten la seva energia una mica intoxicada a causa del
fum, no nomes ells son els perjudicats per lenverinament, tamb afecten
a les persones que miren, o en les que pensen mentres el van treien, a
tothom qui van mirant lafecten mentres van treien el fum, i encara que
no els hi arribi directament, si que li transmeten un impuls nervis que
irrita i no acostuma a agradar gaire, si observes a la gent amb atenci
quan van fumant pel carrer, pots veure que quan treuen el fum mirant
alg, aquest no posar gaire bona cara, i encara que estigui prou lluny
per que no li arribi el fum es probable que canvi de direcci o faci una
ganyota.
Aix fa que la majoria de gent saparti dun fumador per la irritaci que
es transmet, el tabac sacostuma a fer servir com una eina per defensarse dels dems, encara que ho fem sense saber-ho, fa que la gent saparti
per la irritaci de nosaltres, no es pot acusar a ning per que tot aix
passa duna manera molt inconscient per a tothom.
Si la gent segueix fumant, i drogant-se en general, sabent totes les
malalties que pot tenir, pot ser en part per que no sestimen prou, no
troben gaires significats a les seves prpies vides i prefereixen gaudir
irresponsablement dun plaer momentani que porta a la autodestrucci,
que enfrontar-se una vida amb significats, ms llarga i ms plena de

responsabilitats i aix si, tamb saludable. La por o lexcs de confiana

son en part coses que ens fan caure en lerror, per aix podem aprendre
a aixecar-nos i tirar endavant un altre cop.
Les persones amb tendncies, fixacions o manies repetitives acostumen a
tenir un sentit de culpabilitat molt marcat, i acostumen a tenir tendncies
cap a lautodestrucci, tots tenim les dues cares del teatre, trist i content,
tenim una amplia escala de freqncies amb la que podem sentir i
transmetre una gran varietat de sentiments i emocions, hem daprendre
a no deixar-nos endur per la muntanya russa de sensacions, ides i
actituds que podem percebre, hem deducar els nostres sentiments amb
els pensaments, i els pensaments amb un cor noble.
Les drogues en general, des de les toves fins les ms dures son perilloses
si no son administrades amb el coneixement d'un professional mdic,
totes les drogues distorsionen la percepci i modifiquen la realitat, fan
que les persones que estan collocades vegin sovint coses estranys, i
poden arribar fins i tot a fer-se mal, o pitjor encara, fer mal a alg.
Hi ha que recordar que al alterar sovint la consciencia amb les drogues,
el cos i la ment van empitjorant mica en mica la salut, provocant que a la
llarga un es pugui possar malalt, es poden arribar a tindre malalties com
les depressions, crisis nervioses, esquizofrnia, bipolaritat, etc.
Tot aix es pot resumir en que prendre drogues pot portar-nos a traves
de la llei de causa i efecte, a esfondrar la nostra psique i el nostre entorn,
i tenint en conta tamb que pots canviar la vida de les persones que tens
ms properes i que ms testimes, es nomes decisi de cada un fins on
vol arribar amb els seus excessos.
Podem creure que si que hi ha una uni entre el interior de cada un i el
seu exterior, podem arribar a creure que nosaltres reaccionen a lentorn i
lentorn a nosaltres, per en realitat gaireb no hi ha cap diferencia entre
dins i a fora, tot s simplement un nvol de partcules pensants.
Per estar s, fa falta entre daltres coses respirar aire pur, per que dona
ms vitalitat i augmenta el sentit de lhumor, i si a ms tamb
aconsegussim anar pel mn amb una actitud positiva, podrem ser ms
felios i ens envoltarem segurament de ms somriures. Es la bona
actitud en part lo que dona salut i el que fa que puguem ser ms vitals i
felios a conseqncia.

Casualitats i sincronismes
Les casualitats son una manera que t lentorn o el dest de cridar-nos
latenci quan ens succeeix un esdeveniment poc probable, acostuma a
fer gracia, i segons com es miri pot semblar que la vida ens esta picant
lullet per que per exemple ens adonem dalguna cosa.
Hi ha una gran varietat de coincidncies diferents, algunes delles podrien
ser com la de trobar-se a un conegut que fa temps que no veus, o tamb
quan dos persones diuen el mateix alhora, o quan ests pensant alguna
cosa, i de sobte et trobes la resposta en algun lloc de lentorn, com en un
anunci dun cartell, o sin tamb quan mires el diari que porta la persona
que tens al costat en el metro, i justament sembla que la frase que has
llegit testigui dient alguna cosa a tu, o sin all de que alg passi pel
carrer al nostre costat conversant amb un altre i digui lo que ens feia
falta escoltar en aquell moment, o tamb fins i tot quan un soroll et
preveu dalguna cosa que anaves a fer malament, aquestes son algunes
de les moltes coses que podem interpretar com a casualitats, per encara
que no acostumem a trobar una resposta clara a aquestes situacions, si
que cada un li dona la seva prpia explicaci particular, totes elles poden
ser racionals clar, cada cas exposat es pot interpretar de varies maneres,
algunes coses podrien dir-se telepatia, o que lentorn i la vida ens esta
intentant dir alguna cosa, ... totes son certes en part, per hi ha un altre
coneixement que les pot englobar totes juntes, si entenem profundament
aix del nvol dtoms pensant, totes les situacions descrites abans tenen
la mateixa interpretaci, i no s la casualitat, la casualitat es una paraula
per descriure una cosa que no entenem com passa, per el que hi ha
amagat darrera daquesta paraula mgica s es que al Orient sanomena
la Consciencia nica, aqu al Occident seria Deu, per jo personalment ho
veig nomes com un senzill i complexa nvol de partcules pensants que
mouen tota la matria que ens envolta.
Hi ha un estat de consciencia que es produeix ocasionalment en el que es
pot percebre com tot el que hi ha al nostre voltant es mou al mateix
ritme que nosaltres, al arribar a aquest estat de consciencia estem en
sincronia amb lentorn, aquest estat sanomena tamb nirvana, quan alg
experimenta aquesta sensaci li acostuma a canviar la vida per sempre,
moltes vegades la persona que ho experimenta pot arribar a patir una
crisis nerviosa o existencial, o tamb pot passar que la persona es torni
molt espiritual de cop i volta, o sin que es posi a investigar sobre mgia,
fsica quntica o sobre lesglsia.
Intentar analitzar lexperincia, no serveix de massa, i no es qesti de
tenir fe i creure cegament en alg, jo personalment sc dels que si no

veig no mho crec, i fins que no vaig tenir un seguit dexperincies no

vaig comenar a donar-li voltes a les coses, s molt difcil entendre-ho,
lestat de nirvana s com una sensaci molt gran de pau y harmonia amb
el que tot sembla molt ms real, encara que el poder que es percep es
pot interpretar malament, per que s com si saugmentessin les nostres
percepcions, per poder descriure la sensaci exacta no hi ha poesia que
et pugui transportar a aquesta experincia de ser un amb la natura i la
realitat, et fusiones amb lentorn, desapareix per un moment la separaci
entre tu i la resta del mon i sents la fora que ho mou tot, ... la Vida, s
llavors quan sentn que hi ha una Consciencia ms gran que nosaltres
que ens dirigeix amb carinyo i amor a cada un com si fssim nens petits
als que se-ls ha densenyar poc a poc per que creixin sans, encara que
en realitat tinguem setanta o vuitanta anys, la nostra anima immortal no
envelleix mai, lnic que fa s anar recollint experincies noves que ens
fan ser millor persona al llarg de la vida.

Cada petit moviment desencadena tot una simfonia de successos, des de

una mirada, un soroll o fins i tot una actitud, tot esta estretament lligat
per un director dorquestra que organitza tota la simfonia de la vida i la
dirigeix cap a un dest fent-nos progressar a cada un de nosaltres, que
som nomes les seves notes musicals.

Fluxes ciclics i Karma

La paraula Karma probe de lOrient i descriu all que he comentat abans

de que lentorn ens fa com defecte mirall, i que qualsevol acci tindr la
seva reacci, ja sigui al moment o ms endavant, aquesta manera que t
dactuar la natura sha intentat explicar de varies maneres en daltres
llibres que shan fet molt coneguts, per s absurda la idea de que tot el
que li demanis a lUnivers tho donar, no sel pot enganyar aix com aix,
encara que li demanen cada dia que volem ser rics i li vulguem fer creure
que ho som, no lacabarem convencent, realment no et creurs que una
formigueta com nosaltres pot enganyar lUnivers sencer, i que a sobre et
regalar un feix de bitllets, lUnivers no s tonto, som nosaltres els que
naixem sense memria a dins duna capsa buida que hem danar omplint
amb diferents idees i coneixements al llarg duna vida, per incls amb
tots els anys dexperincia i la informaci acumulada de totes les vides de
les persones que han pogut descobrir alguna cosa sobre els diferents
patrons que pot haver-hi a la natura, estem encara en bolquers sobre el
tema en qesti, per en canvi, la Consciencia de lUnivers s qui t totes
les respostes, experincies i saviesa alhora, Ell s La Vida, s el que fa
que tu puguis mouret i viure en la dimensi on et trobes, seria com si un
peix que va nedant per un rierol, intentes convenc al riu de per on t
que dirigir el seu curs,... s ridcul.
Lenergia circula a traves de tots, per tamb som capaos de generar-la
i transformar-la, podem influir en el funcionament de les coses del nostre
entorn molt ms del que ens creiem, simplement millorant les nostres
actituds podem canviar el que ens succeir al llarg dels dies, la vida o
lentorn reaccionar sempre a les coses que pensem i fem, per que tot el
que ens envolta s una Ment, una Ment que conte infinitats de ments al
seu interior, incls les nostres, alguns textos antics de mestres Budistes
deien que lenergia segueix el pensament,... aix vol dir que nomes amb
el pensament podem dirigir i organitza la matria, si tenim pacincia, o
sigui, un exemple seria com lo de construir ciutats o plasmar i crear els
nostres esdeveniments amb els pensaments que tenim ara, haurem de
conixer tamb que les energies pensants de les persones intervenen en
la creaci del nostre dest constantment, les persones som uns grans
creadors tamb, podem pensar una idea en el pla mental i fer-la realitat
en la dimensi o pla orgnic, els dos plnols dexistncia, el mental i el
orgnic estan sempre en continu moviment de creixement i destrucci,
un alimenta i consumeix laltre contnuament, son el ying i el yang.
Tots influm en la nostre realitat de moltes maneres, i no nomes en les
persones que coneixem i en el nostre propi cos, sin tamb en el dest

que tindrem, tots sabem que al decidir com actuar en cada situaci
tindrem una srie desdeveniments o uns altres, per tamb haurem de
conixer que tot el que anem pensant al llarg dels dies tamb influir en
el que ens acabar passant en el futur, com molt b sabien els antics
mestres orientals, el pla mental afecta de moltes maneres al orgnic, o
sigui que les coses que ens van passant al llarg de la vida, ... el nostre
futur, s una barreja dels pensaments que hem tingut en el passat i la
Consciencia de lentorn, que s qui ens ha moldejat els pensaments i a
nosaltres, per que en realitat s Ella qui ens guia com a un peix en el riu.
Amb els pensaments es pot viatjar instantniament a qualsevol lloc per
lluny que estigui, penses en Hawaii i ja hi ets amb la imaginaci, quan
estem pensant en alg que coneixem podem imaginar-nos al moment la
seva imatge al cap, aix s un record della que podem tindre, per al fer
aix tamb estem obrint alhora un canal de connexi emocional i mental,
aquestes connexions estan en el pla mental o energtic, on nhi lespai ni
el temps son com els del pla orgnic o slid, aix vol dir que no veiem els
pensaments perqu es com si no hi fossin al pla orgnic, estan fets dun
material molt eteri, i les lleis fsiques funcionen diferent per ells per que
estan en un altre esgla de les textures de la realitat.
Els pensaments que anem tenint no funcionen a partir del temps que
coneixem, els pensaments no segueixen una trajectria ni es fan vells,
per anar de A fins a B no es necessita cap temps, per que es mou en una
dimensi sense temps lineal, un exemple seria com quan estem somiant,
si somiem que ens trobem en un lloc com a casa, i pensem que ens
agradaria estar en un altre lloc molt lluny d'on ens trobem, com en un
cine, podem anar-hi gaireb instantniament, amb nomes un parpelleig,
simplement pensant-ho, quan somiem o pensem qualsevol cosa, ho fem
des de el Gran Regne de la Imaginaci i la Ment, all les distancies no
importen.
Cada un forma la seva prpia realitat amb els seus pensaments, ja que
els pensaments son una forma dexpressi interna que interv en la
formaci de la realitat externa o de lentorn. El nostre entorn reacciona
envers a nosaltres depenen de lactitud i els pensaments que tinguem, si
estem serens i equilibrats, els esdeveniments que ens succeeixin seran
en principi el reflex de nosaltres mateixos, encara que cal sempre tenir
present que mai no sabrem per on t pensat el mar que t que passar el
peix, s com si estigussim a dins duna bombolla i la realitat nomes
aparegus en les parets de la bombolla, i lo que passes davant dels
nostres ulls fos conseqncia de nosaltres mateixos, encara que no hem
doblidar que no estem sols i que la resta de gent tamb esta a dins de
bombolles i ens afecten i intervenen igualment en tota la nostra realitat.

La realitat o les bombolles de tots es solapen entre si i creen una realitat

o bombolles grupals i globals que ens afecte a tots i encara que estiguem
molt serens i tranquils, si els dems no ho estan, intervindran en el
transcurs dels nostres esdeveniments. Tots tenim un Karma individual, i
tamb tenim un de global per cada territori i fins i tot un pel mn sencer i
el sistema solar, etc.

Anima
Lidea de que tots tenim anima ens ha vingut donada per lesglsia des
de ja fa molts segles, per mai shan molestat massa tampoc a explicarnos exactament de que es tracte i com funciona, tots creiem que s
alguna cosa sobrenatural o alg aix.
Actualment sestan demostrant moltes coses noves sobre fsica quntica
que estan trencant alguns dels canons establerts sobre el mn slid en el
que tots pensem que vivim, el fams bileg Darwin va inventar la teoria
de levoluci en la que esmentava que tota la vida que sha format en el
planeta ha estat per casualitat, o sigui que fins ara havem cregut que la
vida es va crear per una reacci fortuta de protenes que van formar
ladn, les cllules, i totes les formes de vida diferents que hi ha, jo penso
que es summament improbable creure que tots els cossos dels animals
que shan format al llarg de tota la historia del planeta Terra, ha estat per
una simple coincidncia o atzar, a ms, fa relativament poc uns cientfics
han descobert que la probabilitat matemtica de que aix succes es de
una contra milers de bilions, aix descarta totalment que hagu estat la
sort, per tant crec que s evident que hi ha una ment pensant darrera de
tot aix que ha construt tota la vida dels planetes, nomes cal tenir
present la complexitat anatmica de la que es composen tots els cossos
dels ssers vius, crec que s prou coherent pensar que una consciencia
exterior a nosaltres a organitzat la matria i les partcules i ha construt
els cossos en el pla orgnic, alg semblant a com si un nen estigues
modelant plastilina.
El nostre cs esta composat denergies molt mes subtils que la solida, la
que tots podem veure i sentir, en el cos tots nosaltres tenim un sistema
nervis que podem observar amb els nostres ulls, per exemple com quan
sest disseccionant un cos, per aquest sistema nervis que tenim, com
qualsevol altre rgan del cs, t el seu equivalent energtic amb una
forma similar, a molt llocs de lOrient aix es coneixia des de fa centenars
danys i aquesta energia corporal que produm la van anomenar el cos
eteri, a lOrient i ara tamb a lOccident hi ha molts centres on es treballa
amb aquesta energia, hi han centenars de mtodes, com lacupuntura,
que ajuden a prevenir les malalties del cos fsic o tamb millorar la seva
recuperaci, tots aquests mtodes orientals sobretot shan descobert per
desbloca les obstruccions energtiques que es formen dins del cos.
Tots tenim una xarxa energtica en el cos amb uns punts vitals al llarg
de la columna vertebral que sanomenen Xacras, aquests son els punts
energtics centrals que regulen lenergia subtil que entra i surt del cos,
com els sentiments, emocions i pensaments, i aquests centres tamb

regulen el funcionament del rgans i la seva vitalitat, tamb tenim molts

altres punts desplegats per tot el cos que sanomenen Nadis.
Per notar els Xacras nomes fa falta un pndol o quelcom semblant, es
pot provar al damunt dun altre persona o en un mateix, per ha de ser
al llarg de la columna vertebral, com per exemple a sobre de la panxa o
davant del front, sha de posar el pndol a sobre de la persona estirada
prviament, per sense que arribi a tocar-la, aleshores amb una mica de
pacincia i destresa per intentar mantenir la m que aguanta el pndol
ven quieta, es podr veure com el pndul poc a poc comena a moures
en cercles, de dalt a baix o de dreta a esquerra, depenent de com fluctu
lenergia pel punt vital, al fer aix, podem observar que realment si que
ens surt energia del cs que s projectada cap afora i alhora que tamb
es absorbida del exterior.
Tothom es posa malalt de vegades i per aix sha investigat molt en els
ltims anys sobre com es poden curar totes les enfermetats, per el que
encara no sacaba dentendre prou b s com soriginen, fins ara sabem
que quan es donen una srie de condicions pot sorgir un tipus concret de
malaltia, tamb es sap que quan sest molt fatigat o mullat per que ens
ha caigut una pluja a sobre per exemple, fa que estiguem ms propensos
a agafar un refredat o alg aix, fins ara ens hem cregut que nomes
depn de si ens creuem pel nostre cam un virus dolent, agafarem un
encostipat o no.
Els set punts vitals que tenim al llarg de la columna fan alguna cosa ms
que anar regulant lenergia que va entrant i surtin del cos per mantenir-lo
estable i vital, cada un dells tamb rep la informaci de lenergia que va
circulant en forma de sentiments, actituds, pensaments o sensacions en
general, i tota aquesta energia que ens travessa, s la que fa que ens
puguem moure en el transcurs del dia a dia, cada impressi que rebem
de lentorn es assimilada en part per algun daquests centres, i aix s el
que ens fan decidir prendre una direcci o un altre durant el transcurs
del dia a dia.
Les emocions tenen textura, son reals, son energia viva que viatja per un
mar daire, imagina que quan tens una idea o una emoci, la fas sortir de
tu com si fos una bombolleta petita que marxes flotant de la teva Aura, i
al final acaba interactuant amb totes les bombolles dels dems, o sigui
seria com si tothom estigues en un parc infantil, a dintre duna piscina de
boles i jugussim llanant-nos-les els uns als altres.
Els nostres sentiments, pensaments i el que ens passa al llarg dels dies
afecten aquests punts vitals fent que puguin retenir o acumular massa

energia, al sobrecarregar-los pot passar que no processin b lenergia i

aix pot donar lloc a diversos tipus denfermetats molt comuns.
Per exemple quan discutim amb alg i ens enfadem, tenim la sensaci
destar massa carregats de tensi, totes les emocions i pensaments que
hem tingut han pogut quedar continguts a dins nostre, per les tensions
que no alliberem fan dalguna manera que sens produeixin cmuls o taps
a diferents parts de la xarxa energtica del cos, i aix ens acaba afectant
als rgans associats que acaben posant-se malalts. Aquesta es un altre
de les explicacions de per que ens posem malalts, per ni ha daltres que
tamb son certes, tot es un complex prisma de possibilitats.
Cada punt vital esta associat a un aspecte de la persona i a uns rgans
del seu cos, algunes de les funcions del per que serveix tenir malalties es
poder fer crixer aspectes tant del propi cs orgnic, com del carcter del
seu habitant,... nosaltres, i un altre funci de les malalties s la que es
produeix per haver complert la fita de la nostre vida, i s quan tenim que
abandonar el nostre cos orgnic i passar del pla orgnic i mental, al pla
mental nomes, sempre t que haver-hi un temps dinspiraci i desprs un
dexpiraci, un dinspiraci, i aix contnuament, el que passa es que hi ha
cicles curts i molt llargs.
Cada centre vital que tenim al cos regula un dels diferents aspectes del
nostre cos, la sexualitat, les emocions, lamor o el raonament, el carcter
de cada persona i la seva salut dependr de com es desenvolupi cada un
dels centres vitals, la salut que tenim dependr tamb de si es van
formant molts bloquejos energtics que no deixen la bona circulaci,
moltes vegades haurem de saber entendre millor el que el nostre cs
ens esta volen dir, per que no fem massa cas dell, per el cos t la seva
prpia intelligncia, t emmagatzemada a dintre de les seves cllules
totes les tendncies i actituds dels nostres predecessors, haurem
daprendre a saber cuidar millor del nostre cos i entendre per que
reaccionem a totes les coses de la manera que ho fem.
Una metfora de la vida podria ser que nosaltres som com una diminuta
gota daigua que va caient des de els nvols fins el mar, aquest trajecte
que fa, el podrem interpretar com si fos el nostre trajecte de vida, es va
caient fins que finalment tacabes barrejant amb tot el gran Oce, el
Oce seria el que aqu a Occident sacostuma a interpretar com la mort,
per all al Orient no sentn com el final de la nostre existncia, sin
nomes duna etapa, al final la gota que ha caigut al Gran Oce de saviesa
acaba canviant destat, per dir-ho aix, es com si sevapors a causa del
Sol i tornes a pujar un altre cop cap els nvols net dimpureses, i

aleshores tornaries a caure des de el cel completant aix un altre circuit o

cicle de vida.
Si busquem la nostra prpia essncia, el nostre propi jo, trobarem que
tots tenim un tipus de raonament cerebral que esta associat al nostre cos
fsic, un altre part que s el subconscient i sassocia a la nostra matria
gris o consciencia, desprs tamb esta la imaginaci que esta associada a
la nostra anima. Tot sembla estar dividit en parelles, incls nosaltres,
som en part de carn o de material orgnic, en part ment i en part esperit,
o sin tamb es podria dir que som en part atmics.
Lanima humana s senzillament un grup de partcules atmiques amb
personalitat prpia, s una preciosa joia que esta installada en un dels
Xacres del cos de cada persona.
Tots estem en moviment grcies a les energies invisibles que ens donen
vida, son com les piles que fan anar la maquinaria, per la nostre
essncia esta continguda en una petita, per important partcula pensant.
Tenim una anima, per diversos centres energtics en el cos on es conte
la nostre individualitat, la personalitat o els sentiments, per lanima s el
que dona vida a tots els ssers orgnics que coneixem.
Encara que no nomes els homes, els animals i les plantes tenen anima,
fins i tot al propi planeta tamb sel podria considerar un esser viu que t
la seva prpia consciencia individual en el seu centre terraqui, que alhora
que s nomes un sol esser, tamb esta dividit en una petita infinitat de
partcules pensants, que seriem nosaltres, aleshores es pot pensar que el
nostre planeta s en definitiva un petit gra de sorra que esta en aquest
immens univers replet de planetes que tenen les seves prpies animes i
tot tipus de vida als seus interiors, i igual que nosaltres, cada un dells
tindria tamb el seu propi dest, igual que qualsevol persona que neix,
creix i acaba morint.
El planeta tamb funciona a traves de dues polaritats energtiques, la
mental-espiritual i lorgnica-sexual, i lanima del planeta Terra s una
gran co-creadora de tota la realitat de les persones, les gegants energies
pensants que hi han a tot el immens Univers formen gran diversitat de
vides com la que hi ha a planetes com en el que estem,... la Terra,
aquestes grans ments constructores creen vida per aconseguir que es
puguin desenvolupar civilitzacions en el pla o la dimensi orgnica i aix
poder experimentar una infinitat de vides individuals que enriqueixen
lexistncia de cada una de les petites partcules que conte lUnivers.

La humanitat ha estat buscant durant molts anys altres tipus de vida en

daltres planetes, i en el intent fins i tot hem aconseguit arribar amb naus
tripulades a lespai, per nomes gent contada ha estat capa de percebre
que just davant dels nostre nas tenim un gran nombre de partcules que
tenen vida i que son animes pensants sense cos orgnic, i que a ms,
sempre estan interactuen amb tots nosaltres sense que ens adonem, s
curis que fins i tot en una cosa tan petita com una simple partcula, es
pugui trobar una cosa tan important com s lessncia duna persona,
fins ara no ens havem adonat que lUnivers esta replet i rebossant de tot
tipus de vida per tot arreu, no noms existeix la vida orgnica, tamb en
altres escales de tamanys i freqncies es pot trobar consciencia.
Tot lUnivers esta sempre en continu moviment i transformaci, inclosos
nosaltres mateixos, hi han continues explosions a lUnivers, galxies que
neixen o daltres que sapaguen, hi han explosions gegantines que creen
supernoves, o forats negres que sempassen estrelles i planetes sencers,
per encara que ens sembli que tot aix s catic, en realitat hi han unes
grans consciencies exteriors a nosaltres que ordenant fins el ms mnim
xoc entre dos partcules. En el pla orgnic no existeix res permanent, tot
canvia constantment ja sigui en les estrelles, en el planeta Terra o a dins
nostre, tot canvia constantment en el Regne orgnic.
A la fora creadora que li hem donat el nom de Deu, al llarg dels segles
se lha anomenat de moltes altres maneres, com per exemple el Superjo,
la Consciencia nica, el Fideicomisario, Kha, Al, o simplement la Vida....
Jo segons com es miri, he tingut la sort a causa duna srie de desgracies
que hem va succeir a partir dels vint anys, de que aquesta Consciencia
nica a mi shem va donar a conixer, i hem va fer entendre de mica en
mica que Ell s qui crea les casualitats, Ell mou i ordena la ment i la
matria i fa que encaixin alhora tots els successos o bombolles de la
gent, mou els pensaments de tots els esser vius alhora, i conte en el seu
interior totes les vides i les personalitats de tothom,... en realitat es
podria dir que jo nomes sc el testimoni que ha escrit aquest llibre a
traves del meu cos, per en realitat s Ell qui hem mou mi i a tots, Ell s
la Substancia Pensant que organitza els esdeveniments i ho fa moure
absolutament Tot, ... microbis, persones i planetes.
Quan una persona es mor o expira, abandona el seu cos material que es
troba en la dimensi orgnica, quan passa aix la seva anima o partcula
pensant, que es troba aproximadament per lalada del melic, recull tota
la informaci dels altres centres o punts vitals, i lentament abandona el
cos pel pit o per damunt del cap, aix dependr del grau de consciencia
de cadasc, aleshores aquesta partcula amb consciencia que ha marxat
del cos es lliure per fer i poder anar all on vulgui, encara que no esta

sola, esta acompanyada per totes les animes que lesperaven al cel i
tamb continua estan acompanyada i dirigida per la Consciencia nica,
igual que quan estava dintre del seu cos orgnic, encara que potser no
se nadones, per ara ja no li far falta caminar per anar als llocs, ara
nomes li caldr pensar en un lloc, qualsevol lloc de lUnivers per lluny que
estigui, i tamb fins i tot a qualsevol temps, i en un tanca i obrir dulls es
trobar all, aix s el Regne de la ment.
La realitat o pla dexistncia en la que es troben les partcules funciona
molt diferent de la nostre, en aquesta mesura tan petita les partcules no
tenen la mateixa percepci despai, ni de temps que nosaltres, en el mn
de les partcules lespai infinit no nomes esta cap a fora, tamb va cap a
dins, una partcula tamb viu en el regne infinit de la imaginaci i la
ment, encara que no cal preocupar-se gaire, per que igualment tot aix
ho mou la mateixa Consciencia nica, la Gran Mare que sempre ha
intentat conservar a cada un de nosaltres lo millor possible tota la nostra
breu vida, encara que clar est, que quan fem malament les coses,
aleshores ens castiga, com ha de ser, sin no sabrem aprendre.
Moltes persones han experimentat passar per un tnel i desprs tenen
una srie desdeveniments, durant uns instants han estat clnicament
morts, per quan han tornat, han vingut amb alguns records de laltre
canto, com en un somni, al tornar han pogut explicar als dems el que
han vist, i alguns coincideixen en les seves versions i daltres no, per
quan et mors i arribes a laltre canto, diuen que en realitat no thi trobes
res de res, all nomes existeix el pensament i la imaginaci, s un espai
en blanc o en negre, segons com es miri, on les animes pensants que
arriben poden crear amb la seva voluntat gaireb tot el que simaginin,
igual que passa en els somnis, moltes vegades quan shi arriba es crea
un entorn illusori per poder trobar-se ms cmode, al final tot s tan
senzill com que cadasc, el que es trobar al passar a laltre canto s
simplement el que espera trobar, per aleshores, amb el temps destar
all un sacaba adonant que all s una cortina de fum, igual que quan
estava viu tamb a la Terra,... el que passa es que no ens adonem, per
com diuen a lOrient, tot s una illusi creada per la gran dees hind
anomenada Maya, creadora de la illusi de la matria, la forma i de la
separativitat entre les coses, o sigui de la vida tal i com la coneixem totes
les persones.
Quan lanima sha adaptat a lentorn, aleshores poc a poc va desvetllantse la veritable realitat en la que es poden entendre moltes ms coses,
encara que tamb depn molt de lestat devoluci de cadasc. Per cal
entendre que la gent que mor en realitat si que va al cel, a les estrelles i
sempre que pensem en ells poden vindre al nostre costat, tota la

humanitat que hi ha hagut al llarg dels temps i moltes especies ms les

tenim totes flotant pel nostre voltant, son les animes o partcules de les
persones han marxat per que encara son entre nosaltres, per que
recordem que elles son immortals, a vegades mimagino a totes les
animes del mn fent una cua llargussima per poder tornar a baixar a
latracci mes divertida daquest sistema solar que s la Terra i poder fer
de personetes un altre cop.
Segons han explicat persones que ho recorden, en el pla mental hi ha un
edifici o gran salo de les Memries on tothom t que entrar per observar
el que a fet al llarg de la seva vida i les anteriors, per aix poder veure si
ha aconseguit els objectius que shavia proposat abans de baixar cap a la
Terra i nixer, no serem jutjats per cap Deu colleric com diuen molts,
cada persona ser observadora de les seves prpies accions i tindr que
aprendre sobre els seus mrits i fracassos de la seva vida momentnia
com a persona, per que si simplement ens comparem amb la vida dun
arbre, la nostre vida s insignificant, com per nosaltres la vida dun
mosquit, que nomes viu unes setmanes.
No recordem res de vides anteriors per que hi ha uns filtres naturals que
sestableixen per poder-nos protegir, ja que bviament si ho pogussim
fer influiria moltssim en la nostra vida actual com a persones individuals,
hi ha que nixer vuit de memria per poder tenir loportunitat de crixer
des de cero, sense idees prvies que ens condicionin la nostre vida. Quan
naixem ens passa alg semblant que quan ens despertem cada mat,
oblidem el que somivem i el que fiem durant totes aquelles hores de
son.
Mentres estem dormint poden passar varies coses, la nostre essncia, el
tom pensant i permanent, pot estar reposant al interior del nostre cos i
estar ficat en seu propi mn imaginatiu, o pot tamb anar a donar una
volta a fora del cos fsic o capsula per anar a veure coses que linteressin.
A aquest fenomen se li ha donat molt de bombo amb lo dels viatges
astrals i tot aix, per en realitat no s alg tan sobrenatural com molta
gent es pensa, el que passa es que algunes persones son capaces de
recordar el viatge que feien quan el seu cos orgnic estava dormint, i al
despertar-se ho expliquen meravellats a tothom.
Encara que no puguem escoltar els pensaments de les persones que ens
han deixat, caldria saber que en el regne, o pla dels pensaments no hi ha
distancies, tot s Un, nomes fa falta enfocar o pensar en una persona
viva o que ens hagi deixat, per que al moment ens pugui escoltar, encara
que ja se sap que les persones no som tan receptives ni gaire conscients
dels pensaments dels altres, per els lligams sentimentals fan que tots

estiguem units amb les animes o toms permanents de les persones que
hem conegut al llarg de la vida,... i vides..., els lligams que ens uneixen a
tots no tenen fronteres en l'espai ni en el temps.
Hi han hagut molts casos per tot el mn de persones que han aconseguit
en ocasions veure fantasmes o escoltar veus, no haurem de tenir tanta
por de la mort o del desconeixement de el que hi podr haver, haurem
de tenir la seguretat i la confiana de que segur que ser almenys una
aventura tan trepidant com la mateixa vida, sin quin sentit t nixer i
aprendre tantes coses durant tota una vida,... si desprs sha dacabar
perdent tot aix, seria una vida absurda i sense cap sentit, aleshores
quina seria la gracia danar acumulant informaci i experincies,... perqu
agafes un gerro, aconsegueixes barrejant molts ingredients i desprs de
molts anys fer un elixir increblement exquisit, i acabes trencant-lo,... no
acumulem tantes experincies per transmetre-les nomes parcialment als
nostres fills,... es obvi que hi ha un telo que separa les dues realitats, la
vida i la mort, per en part s per una simple qesti de mesures, per
hem dentendre que encara que el cos orgnic de la persona que ens
estimem hagu marxat, la seva essncia, la seva anima o el seu tom
immortal estara al nostre costat sempre que hi pensem.
Jo el que penso es que no es qesti nomes de si es creu o no en Deu,
es qesti de si es t la comprensi necessria per entendrel, quan Ell
sem va comenar a mostrar jo vaig sentir molt rebuig a entendrel, a mi
hem va fer falta sentir-ho poc a poc, i entendrel profundament per
adonar-me de que tot s nomes una conscincia nica.
Hi ha textos Budistes que diuen que quan els monjos estan meditant en
busca de la seva prpia essncia, sadonen que el Jo no existeix, jo crec
que segons com es miri s aix, ja que la personalitat ve donada en gran
part per el cos i en essncia nomes som una petita partcula pensant que
sallotja en un cos, i tenint en conte que les formes son una illusi ja que
tot s com un nvol de partcules, es podria dir que nomes som una gota
en un increble Mar, vivim en un mar que ha dissenyat un Pensador o
Constructor i ha creat ssers com nosaltres als que els hi ha donat el
gran do de la individualitat.
Si tenim infinitat descales en la energia, per que no pensar que pot
existir el pensament o la intelligncia en totes les escales o en parts
delles, si els elefants, las persones i les formigues son intelligents en les
seves diferents escales de mides i consciencies, per que no pensar que la
intelligncia pot disminuir molt ms en la seva mesura fins arribar al
tom, s com si no hi hagus Jo, o com si quan diguessis, Jo o Ell, igual

que sestn el so al pronunciar-ho, sestengus tamb la consciencia fins

al infinit, aleshores el Jo no estaria en cap lloc concret, tot seria Jo i Tu.
Per si es busca el Creador el trobars a la teva mateixa consciencia, Ell
s qui et dona els teus pensaments, tu nomes reacciones a ells amb
impulsos que es tradueixen en actituds i moviments del teu propi cos,
aleshores te nadones que en realitat no hi ha un Jo com el que creiem
tots, en realitat tot ho mou Ell, per tan no hi ha cap diferencia entre jo,
tu o ells, tots som la mateixa consciencia en diferents cossos, i cada un
s nomes el que observa des de dins del seu cos i reacciona als impulsos
exteriors de lentorn.
LArquitecte s el que crea les construccions orgniques, tot el que
podem observar, totes les coses de la creaci tenen la caracterstica de
tenir simetria irregular en la forma de les coses, i repetici variable del
temps o dit dun altre manera, aquest moment permanent que tots vivim
i que no para de canviar, o sigui, ... el present.
El temps en que esta existint tothom nomes es aquest precs instant en
el que podem estar presents, i veure que el que esta passant davant
nostre, dintre duna forma de ser i estar que s constant i variable, en el
pla orgnic, no existeix ni el passat ni el futur, aix nomes ho podem
entendre en la nostra ment, pel nostre cos existeix nomes aquest present
canviant, aquest tipus de present, fa que les formes que es construeixen,
com les persones que neixen, perqu aix puguin crixer al llarg de la
tota la seva vida, fins que arriba el moment en el que el material orgnic
arriba al seu temps de caducitat i s el propi planeta Terra, qui ens
reclama, perqu s Ell qui en gran part reorganitza les seves prpies
partcules, ens reclama al cel, a lUnivers o dit dun altre manera, es per
que sens acaba el cicle de la nostre vida com a persona, en el que hem
comenat a dins dun cos vuit de pensaments i experincies i aix lhem
anat omplint de records. Suposo que per aix serveix viure en el cos
duna persona, per poder crixer com a individu, per que en el cel tots
estem junts i en la Terra estem separats, daquesta manera podem tenir
una experincia de vida prpia.
Cada objecte o persona mant la seva forma per que hi ha unes Lleis de
la natura que ho estableixen aix, en aquest present continu les formes i
els essers vius es transformen sense parar encara que no ho apreciem
amb la vista, s en aquest Gran Segon mutable que t una continutat
o continumm en lespai-temps on vivim tots. La realitat en la que estem
va creixent i la vida es fa millor grcies a la seva prpia destrucci, hem
daprendre de totes les civilitzacions que han sorgit i shan enfonsat al
llarg de la historia i que han servit per arribar als nostres dies moderns.

La realitat de la conscincia no est noms dins el temps daquest Segon

continu que s el Present, pots recorda el passat, planejar el futur o no
pensar en res, en la realitat de la conscincia no hi ha temps, un exemple
seria com quan penses en alguna cosa i les idees tarriben al cap dun
moment. Encara que es pot pensar que les idees les tenim dins del
nostre cap, i s cert que les neurones guarden informaci per tamb hi
ha un flux de pensaments que va ordenant la Consciencia nica i s Ella
la que ens va passant un pensament darrera laltre, som nosaltres els
que hem daprendre a dirigir-los tenint educaci mental prpia. Ell ens
ajuda a pensar i mourens, per som nosaltres qui decidim que fer a cada
moment, per que el que pensem no nomes va de dintre nostre a fora, la
respostes tamb van de fora a dins.
La realitat de la Conscincia nica s diferent a la nostre, Ella no s
individual, s global, les Lleis del espai-temps no li afecten igual que a
nosaltres, cada punt de vista canvia la forma de la realitat, la Conscincia
pot estar a tot arreu i alhora no est en lloc, pot estar en el Present, o en
diferents parts del temps alhora. A aquesta Conscincia tampoc li afecten
les Lleis de estar i no estar, per que ni est, ni no est, no est viva ni
morta, no s ni Jo, ni Tu, o Ells, s ning i tothom alhora, encara que
tamb pot no ser res.
Lenergia del Pensament interactua amb lenergia Orgnica i una co-crea
laltre per crear la realitat que coneixem, una ens dona cos i laltre nima
a tots els essers animats e inanimats, o sigui,... a qualsevol tipus forma
en general, encara que tamb hi han moltes altres coses que estan vives
i no tenen cap forma en concret, son nomes consciencies que estan en el
pla mental, per que igualment interactuen i organitzen el orgnic, hi han
molts tipus de consciencies al nostre voltant, fins i tot tan grans com els
planetes o les grans galxies, tots son consciencies a dintre de grans
consciencies, i s precisament una daquestes Consciencies, com nhi ha
moltes daltres, la que modela i crea les formes fsiques sobre la seva
superfcie i els hi dona un anima i moviment a aquestes figures de fang o
orgniques a les que els hi posa una petita fracci de si mateix, un petit
tom permanent, que s convertir en cada un de nosaltres al llarg del
temps de vida, i aix, daquesta manera tots podrem tenir lexperincia de
tenir una vida nica i completa, amb un principi i un final, per que hem
de saber que quan estem morts som etern, no tenim principi ni final, com
lexistncia mateixa, haurem de saber prendrens la prpia vida com la
gran oportunitat que s, penso que lUnivers al acabar de crear-se, lnic
que li faltava era tornar a comenar a aprendre-ho tot des de cero, Ell s
qui ens dona la oportunitat de poder crixer i ser nics dintre de la seva
gran increble complexitat.

Les dues Energies ying i yang, formen part dun sol Tot, i alhora que son
diferents, formen la realitat la una gracies a laltre, per arriba un punt
on entens que si que suneixen les dues, i veus que formen part duna
sola consciencia, es aleshores quan esdev la veritable pregunta de la
realitat sobre lexistncia, si entenem que si que hi ha un Anima gegant
com tot lUnivers que ho mou tot, ens podrem preguntar qui o que ha
creat aquesta Gran Anima Pensant, per quan et trobes amb la resposta
de com sha format aquesta consciencia, tadones que ha estat una
espcie de Vuit, s com ho han anomenat molts mestres budistes, una
espcie de Vuit ple de tot, s el Vuit que ho conte absolutament Tot, els
Budistes ho van anomenar Vuit per que no hi ha cap manera dexpressar
en una sola paraula el que s aix,... Deu es una paraula, i les paraules
estan creades per delimitar un concepte, per com pots expressar en una
sola paraula el que fa falta per descriure-ho absolutament tot, tots els
conceptes de lexistncia que son creats permanentment en aquest espai
on estem.
A Deu se lha personificat sempre com un ser superior que ens controlava
com a peons en un tauler descacs, aix ho deien en algunes histories de
lantiguitat, i tamb que li devem un respecte i una obedincia, o fins i
tot se li tenia que tenir por per a possibles represlies o cstigs, lesglsia
va introduir aquests conceptes arcaics a les ments de tothom, i han
tingut retinguda la informaci sobre Ell i lhan tergiversat pel seu propi
benefici, no deixant-nos assolir la Veritat a cada un, volent-la contenir
per que no sescamps massa rpid, tot aix a causa de la seva prpia
por, en comptes densenyar-nos paulatinament el poder real que tenim
cadasc al nostre interior i saber que el Vuit crea el pensament, i el
pensament modela la matria, el que han fet s anar desinformant pel
seu propi benefici, ens han fet agafar por duns ssers superior i tots els
seus ngels i dimonis amb el que ens feien creure que noms ells podien
tenir contacte real en aquestes esferes mgiques, quan es totalment fals,
tots som persones prcticament iguals.
Per no hem de ser rencorosos amb aquest tipus dinstitucions, igual que
tampoc amb lexrcit, per que si tenim en compte que la Terra t anima i
personalitat prpia, s possible que crees aquests mtodes de contenci
noms pel control propi de les multituds, o sin per que tenia por de si
mateixa, com qualsevol altre esser viu, i amb els segles va aprendre les
mesures necessries per no fer-se, ni que ens fssim massa mal, i
tampoc que no ens desvissim del cam que vol prendre Ella a la seva
intensa i llarga vida en aquests sistema solar.

Deu no s nomes la Terra, es lEnergia Vital creadora de la nostra realitat

i la que ens ha donat el gran do de lindividualitat i la lliure ellecci per
que puguem escollir i decidir per on caminar cada un i collectivament. Ell
noms desitja que anem pel bon cam, el cam de lAmor i la Saviesa, s
de sentit com, per som nosaltres els que decidim fins lltim moment
per on volem caminar, encara que vulguem decidir anar pel mal cam,
sabent incls que les conseqncies seran autodestructives per nosaltres,
tenim la llibertat poder-ho fer, encara que sempre sha de tenir present
que segurament podem fer mal a la gent que tenim al voltant.
Deu alhora que podria ser un individu, tamb som tots nosaltres, incls
tot el que veiem i coneixem, encara que tamb s podria dir que no s
ning, ni Jo, ni Tu, ni ells, i alhora si que som tots.
Per que saber aix no et faci perdre el nord, tu segueixes sent tu, res
ha canviat, noms la teva percepci de les coses, el teu punt de vista, el
ms important que sha de saber en aquesta curta per intensa vida s
que el bon cam del esperit i del individu s el del creixement, i el dolent
s el que acaba fent-nos mal a nosaltres i al dems, s molt simple per
tots ens ho compliquem massa en cada una de les petites decisions que
anem prenent. Hem d'aprendre a coneixents cada dia una mica millor i
hem saber entendre que les nostres actituds de cada moment i les dels
dems influeixen en lentorn i en el que ens succeir ms endavant.
Tots ens comuniquem amb Ell de moltssimes maneres diferents, la
majoria de persones ni se nadonen de com arriben a interactua amb
lentorn, molt ms del que simaginen, per de moment nomes sabem
interactuar intutivament i duna manera molt inconscient, la gent no es
para a pensar que lo que passa al seu entorn es una simple reacci o
reflex dells mateixos, i no saben que la consciencia interior de cada un
sexpressa cap a fora, lentorn, Deu o com li vulguis dir, i que aquest
reacciona a conseqncia amb totes les coses que et fa pensar i fer cada
dia de la teva vida.
Cada un interactua amb Deu o lEntorn a la seva manera, alguns son ms
conscients que daltres i saben escoltar millor o interpretar el que tenen
al seu voltant, per que aix poden trobar la manera dinteractuar millor en
la seva realitat, en part s una qesti de supervivncia, hem de buscar i
aprendre la millor manera de fer les coses per poder evolucionar. Hi ha
moltes maneres de parlar amb Deu, encara que molts interactuem amb
Ell sense saber-ho, per Ell sempre troba la manera dorientar-nos per
que aprenguem com fer les coses de la manera ms coherent amb un
mateix, aix si, amb un toc damargura, humor i amor.

Els monjos budistes mediten entre daltres coses per intentar arribar a la
ms elevada claritat mental i fer-se Un amb el Gran Tot, per incls una
persona bria que sembla parlar sola, en realitat lnic que esta fent es
parlar amb la seva consciencia nica o prpia, o dit dun altre manera,...
el mateix Deu, encara que hem de tenir en conte que com diu la Sagrada
Bblia, Deu si que te dos cares, la de Gran Mestre Savi i la del Diable
colleric i venjatiu, son dues polaritats, per en realitat encara que siguin
dos, tamb son una, per que Deu i el Diable, segons com es miri, tamb
son el mateix, estan tots dos continguts en la mateixa textura que
conforma la realitat.
Quan aquesta persona bria esta submergida en la realitat astral, o dit
dun altre manera, en el pla de la realitat on es pot trobar la Por, i
repetidament acaba baixant a aquella freqncia de consciencia durant
molt de temps, al final no acaba sent gaire conscient de les coses que fa
ni de qui es qui governa els seus pensaments i els seus propis actes, i la
confusi mental lacaba envaint cada cop que veu el alcohol, aix tamb
passa quan alg es droga, a dins del cap de molta de la gent que fa aix,
moltes vegades poden escoltar alguns fantasmes riallers, quan alg es
porta malament atrau el que envia o expressa cap a fora, si que hi ha un
canto fosc, i molta gent shi a topat a la vida, sha daprendre que la vida
es dual, si que hi ha extrems, per cada un decideix a cada moment per
quin cam tirar, la vida sempre et torna el que li dones i et dona lo que li
demanes, si saps donar amor, segurament rebrs coses bones, i si tens
males actituds tindrs coses dolentes segur, s aix de senzill.
Per tamb sha tenir en conta que el que talla el tronc i el tronc son el
mateix, el castigat i el castigador son Un, el que estima i lestimat tamb
son Un i el guanyador i el que perd tamb estan moguts per la mateixa
Gran Anima que ho mou Tot, al entendre aix, que tots som parts duna
sola Consciencia que es divideix en una infinitat, estem ms tranquils,
encara que si que hi ha moltssimes corrents de pensaments vives, per
hem de recordar que tot esta en una bombolla plena dtoms i la
diferencia entre lun i laltre, entre tu i jo, nomes s una barrera per
poder aconseguir ser nics, independents com a ssers vius pensants,
per b, en definitiva jo deia que tampoc no hi ha tanta diferencia entre
un gran lama budista i un ebri, la diferencia nomes esta en que cada un
parla amb Deu des de extrems oposats de la escala de freqncies de la
consciencia.
Els egipcis que vivien a lantiguitat, eren una civilitzaci que sabien que el
sol s la gran font de vida daquest sistema solar i segurament adoraven
al Sol per que tamb sabien que no nomes donava llum, sin que tamb
t una Consciencia nica, per que tot ho t, des de el ms petit quark

fins el propi Univers sencer, la Consciencia alhora que esta continguda en

cada un de tots nosaltres, tamb esta vessada en tot el que existeix.
El Sol no nomes dona llum, escalfa i crea vida, tamb esta viu i posseeix
la seva prpia consciencia i s per aix que potser els egipcis ladoraven
com a un dels grans Deus, aquests coneixements van arribar desprs als
romans i ells els hi van posar noms als planetes, i identitat personificada
per que sabien que tenien una anima cada un, per desprs han anat
passant molts segles, i tota la informaci daquestes llegendes sha anat
tergiversant i cadasc a tingut durant molts anys lidea absurda de que
estvem absolutament sols en un mar infinit i vuit, quan en realitat
resulta que tot, absolutament tot esta viu.
La civilitzaci dels egipcis tenia les seves interpretacions prpies sobre la
vida i la mort i creien tamb en esperits i que hi havia un altre vida, per
en lactualitat molta gent pensa que desprs de la mort no hi ha res, s
obvi que els egipcis tenien encara alguns coneixements conservats dels
nostres ancestres, que en realitat eren molt ms intelligents del que la
majoria de gent es pensa, el que passa s que nosaltres hem oblidat i
barrejat tots els conceptes, i ara per ara desconeixem gran part de la
veritable realitat, encara que s la Terra que sembolica, igual que les
persones, encara que al final sempre aconsegueix aclarir-se per que la
veritat torni a aflorar, el que passa s que pot trigar segles.
La mort si que s la fi de la vida orgnica, per s nomes un canvi de
realitat, passem destar en una realitat fsica a una espiritual, o millor
dit,... atmica. La Realitat funciona en dos fases sempre, despert i
dormit, el present en realitat no sacaba de trobar a cap lloc en concret,
s un conjunt de punts de vista, han esbrinat els cientfics que estudien
la fsica quntica que una tom no pot ser mai fotografiat, una partcula
mai la pots trobar en un lloc exacte, sempre esta entre lun i laltre.
Per el ms important de tot s saber que la gent que hem perdut i que
ens estimem, no estan en cap lloc llunya o cremant-se a les flames, sin
que coexisteixen amb nosaltres al mateix temps o en daltres, per que
estan en un pla ms subtil, una freqncia de vibraci diferents i moltes
altres coses ms que no sentenen encara, i s per aix que no podem
veure aquesta dimensi amb els nostres ulls, per que no estan fets per
veure realitats tan etereas i subtils.

Creixement

Totes les persones compartim alguns de tots els coneixements que he

esmentat en aquest llibre, per que haure de ser sincer,... mhe copiat,
gracies a la informaci que he anat trobant al llarg de la vida per aqu i
per all, he pogut fer aquesta petita passa per intentar donar una mica
de coneixement al assumpte en qesti de qui som, on estem ... i tot
aix, tamb caldria esbrinar quina interpretaci li dona cadasc o com
entn tot aix de la realitat on es troba, seria interessant saber tamb
que pensen moltes altres persones.
Quan era ms jove hem van explicar un proverbi, crec que xins, que
deia, si cau un arbre en mig del bosc i no hi ha ning per escoltar-lo, fa
algun soroll?... la gent acostuma a riure, jo hem vaig volgu trencar els
cascos per esbrinar la resposta, i ho vaig aconseguir.
- Resposta: Si no hi ha orelles no hi ha soroll, per queda una cosa, una
vibraci, hi ha Om, el so primordial que crea tots els sons i que es creat
pel Vuit Ple i Perfecte, que ho s gracies a les seves imperfeccions.
Hi ha un creixement intellectual de cada individu i de la poblaci mundial
que desenvolupem cada un i en grup, aix si, sempre assessorats per la
nostra consciencia o el que s el mateix, la Consciencia nica, que s la
que ens ajuda a desenvolupar les nostres idees si es que tenim el valor
de fer-ho.
En principi tot creix equilibradament per que la vida es mantingui estable,
per viure la vida no s fcil, per que tots creixem en un multi-vers de
possibilitats, i trobar la veritat de les coses es buscar una agulla en un
paller, qui tingui temps i molta pacincia, aqu t un punt de vista amb el
que encara se li poden donar unes quantes voltes ms.

Felicitat
Totes les persones han de saber trobar lequilibri al seu interior entre les
forces del b i del mal, per aix saber decidir com poder fer el seu cam
en la vida lo millor i ms feliment possible, no fa falta ser un sant, per
tampoc un lladre.
Cada persona ha de saber escollir sempre entre el canto del b o del mal,
per com tots sabem no s tan simple, aquesta vida s un gran piano
dinfinites percepcions, actituds i decisions, s una continua batalla per
convences a un mateix del que li va millor, almenys si que hem de saber
reconixer que aix de viure s sper guay!! Tot aix de tenir lliure albir
s increble, encara que tamb hem de reconixer que dona bastants
problemes.
A la vida cadasc ha descollir un cam, i s aconsellable caminar poquet
a poquet, sense presa, i vigilar el que ens esta dient la vida o Deu en
cada petit moviment que fem, per sencer capficar-nos, hem dintentar
ser bons, per sencer passar-nos tampoc, hem dintentar sempre divertirnos amb els dems i riure amb suspiccia, per tamb amb tendresa.
Viu i crea felicitat, aix tots els que tacompanyen en el teu cam, tamb
podran gaudir daquesta i estar al teu costat, i tindran ganes de fer coses
amb tu, la Terra s podria dir que s com un petit jard dinfncia en el
que tots, encara que tinguem una certa edat adulta, tenim que aprendre
moltes coses ms.

B, Moltes Gracies per escoltar-me, ... o llegir-me, jeje!! segons com es

miri.

Moltes Gracies per tot.

David.

PD: Continua creixent!

Dedico aquest petit llibre a la meva estimada Marta, una de les poques
persones que realment a fet un esfor en la meva vida per entendrem,
grcies a ella puc estar escrivint ara aquestes lnies, hi una fet curis,
gracies a que a ella no linteressaven gens tots aquests temes espirituals,
i no li agradava que li dones la vara constantment, simplement per que
ella s ms de lletres que de cincies, jo no vaig pogu expressar-li tot
el que anava pensant, i aix va ser el que va fer possible que al no poder
parlar-ne massa amb ning de tot aix, vaig necessitar buscar un altre
manera dexpressar-me, per aix vaig acabar escrivint-tho tot, si ella no
hagus pres les seves decisions, aquest llibre possiblement mai shagus
escrit,... moltes gracies Amor meu per aguantar-me tant de temps al teu
costat i tenir aquesta pacincia infinita amb mi.
Testimar tota leternitat!!
Tamb dedico el llibre a tota la meva famlia, Pare, tiets, cosines i cosins,
que encara que no ens hem portat massa b entre tots nosaltres i no
hem fet gaireb les coses, he de reconixer, que si ells i jo no hagussim
actuat en el seu moment com ho van fer, jo no hagus escrit res daix
tampoc,... Realment, l'Univers s absolutament perfecte, com un cercle, i
el que lacaba de fer perfecte son els petits errors que anem cometen
tots contnuament, totes aquestes imperfeccions que fan que aprenguem
i es cren infinitat de noves possibilitats davant nostre, per que sin ens
equivoqussim no hi haurien camins per on pogu avanar i aprendre.
Tamb als meus grans i estimats amics, no els enumerar a tots per que
son uns quants, per alguns dells son, el Ivan, el Marc, el Deivyd, el
Francesc, el Chus, el Jaume i el Jaume G., i molts ms que mhan ajudat
al llarg de la meva vida,... Tots ells ja saben qui son. Gracis amics per
donar-me suport tots aquests anys.
Tamb crec que lhaig de dedicar, amb el perms de la meva estimada
Marta, a les anterior parelles que vaig tenir, perqu elles hem van ajudar
molt a ser qui sc ara, i hem van ajudar molt a crixer com a individu, li
dedico especialment a dues noies que van ser importants en la meva vida
i trajectria, la Mireia i lAlba, dues grans dones.

I ja per acabar,... dedico aquest coi de llibre, que mha costat 14 anys i
mil dificultats escriurel, a dues persones molt importants. Aquest llibre
lhe escrit per un nic motiu, i no s pel que podrien pensar moltes
persones, no ho fet per obtenir fama, reconeixement, diners o gloria,
doncs no!!, no s per cap merda daquestes, el que mha costat intentar
saber tot aix que has llegit quasi hem costa la vida, i tot per que jo
nomes volia saber una sola cosa, on eren!?, on havien anat les persones

que havia perdut i que ms mestimo daquest ... de mn, quan van
morir la meva mare i el meu avi quan jo tenia catorze anys, no vaig
pogu acceptar de cap de les manera la seva mort, nomes de pensar que
els havia perdut per sempre, ... Tenia que saber on eren pels meus ...,
per ja se sap, quan vols alguna cosa sha de pagar un preu, b pues jo
ja el vaig pagar. Y desprs de tot plegat, vaig aconseguir entendre per fi
que no havia perdut res, ells estan en mi i jo en ells per sempre.

Nombre de archivo: Buscant el diamant de la Realitat - David Cuss Directorio:

D:\DAVID\David\LLIBRES DAVID\LLIBRE
BUSCANT EL DIAMANT DE LA REALITAT
Plantilla:
C:\Documents and Settings\DAVID\Datos de
programa\Microsoft\Plantillas\Normal.dot
Ttulo:
Sc en David Cuss, un illustrador de Barcelona, vaig
tenir la sort de poder neixer el 7 doctubre de 1977, vaig passar-me tota
linfancia entre cmics i dibuixant en les llibretes dinstitut, i amb el temps
vaig acabar decidint dingressar en una escol
Asunto:
Autor:
Usuario Final
Palabras clave:
Comentarios:
Fecha de creacin:
11/04/2012 23:49:00
Cambio nmero:
4
Guardado el:
06/02/2013 20:37:00
Guardado por:
Usuario Final
Tiempo de edicin: 20 minutos
Impreso el:
06/02/2013 21:11:00
ltima impresin completa
Nmero de pginas:
53
Nmero de palabras:
18.162 (aprox.)
Nmero de caracteres: 99.897 (aprox.)

Este libro fue distribuido por cortesa de:

Para obtener tu propio acceso a lecturas y libros electrnicos ilimitados GRATIS

hoy mismo, visita:
http://espanol.Free-eBooks.net

Comparte este libro con todos y cada uno de tus amigos de forma automtica,
mediante la seleccin de cualquiera de las opciones de abajo:

Para mostrar tu agradecimiento al autor y ayudar a otros para tener

agradables experiencias de lectura y encontrar informacin valiosa,
estaremos muy agradecidos si
"publicas un comentario para este libro aqu".

INFORMACIN DE LOS DERECHOS DEL AUTOR

Free-eBooks.net respeta la propiedad intelectual de otros. Cuando los propietarios de los derechos de un libro envan su trabajo a Free-eBooks.net, nos estn dando permiso para distribuir dicho
material. A menos que se indique lo contrario en este libro, este permiso no se transmite a los dems. Por lo tanto, la redistribucin de este libro sn el permiso del propietario de los derechos, puede
constituir una infraccin a las leyes de propiedad intelectual. Si usted cree que su trabajo se ha utilizado de una manera que constituya una violacin a los derechos de autor, por favor, siga nuestras
Recomendaciones y Procedimiento de Reclamos de Violacin a Derechos de Autor como se ve en nuestras Condiciones de Servicio aqu:

http://espanol.free-ebooks.net/tos.html