Programacion Adarve CCNN 1ESO Comunidad Valenciana Val

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.
PROJECTE ADARVE
CINCIES
DE LA
NATURALESA
PRIMER CURS
EDUCACIN SECUNDRIA OBLIGATRIA
COMUNITAT VALENCIANA
OXFORD EDUCACI
0
Projecte Adarve (Oxford EDUCACI)
NDEX
1. INTRODUCCI
2. METODOLOGIA
3. LES COMPETNCIES BSIQUES
4. ACTIVITATS, ATENCI A LA DIVERSITAT, AVALUACI I AVALUACI

DE COMPETNCIES
17
5. CURRCULUM
Objectius de l'etapa i d'aquest curs mitjanant aquesta matria
Contribuci d'aquesta matria a l'adquisici de les competncies
bsiques
Objectius de la matria i d'aquest curs
Continguts de la matria i del curs
Criteris d'avaluaci de la matria i del curs i la seua relaci amb les
competncies bsiques
Objectius de la matria i la seua relaci amb els criteris d'avaluaci
del curs
22
22
6. PROGRAMACI DE LES UNITATS
34
23
25
26
28
31
Distribuci temporal dels continguts
34
BLOC I: LUNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Unitat 1. La Terra en lunivers
34
34
BLOC II: LA MATRIA

Unitat 2. Propietats de la matria
Unitat 3. Els estats de la matria
Unitat 4. Mescles i substncies pures
39
39
43
47
BLOC III: LA TERRA

Unitat 5. La part gasosa de la Terra
Unitat 6. La part lquida de la Terra
Unitat 7. La part slida de la Terra
51
51
55
59
BLOC IV: ELS SSERS VIUS

Unitat 8. La Terra, un planeta habitat
Unitat 9. ssers vius. Els microorganismes
Unitat 10. Les plantes
Unitat 11. Els animals
63
63
67
71
75
BLOC V: COMUNITAT VALENCIANA

Unitat 12. Recurs naturals de la Comunitat Valenciana
Unitat 13. Biodiversitat de la Comunitat Valenciana
79
79
82
1
1. INTRODUCCI
El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel llavors Ministeri
d'Educaci i Cincia i que va establir els ensenyaments mnims de l'Educaci
Secundria Obligatria com a conseqncia de la implantaci de la Llei orgnica
d'educaci (LOE), ha sigut desenvolupat a la Comunitat Valenciana pel Decret
112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el currculum de l'Educaci Secundria
Obligatria per a aquesta comunitat. El present document es refereix a la programaci
de primer curs d'ESO de la matria de Cincies de la Naturalesa.
Com analitzarem ms endavant amb ms deteniment, una de les novetats principals
que va incorporar la LOE a l'activitat educativa ve derivada de la definici nova de
currculum, en concret per la inclusi de les anomenades competncies bsiques. Pel
que fa, globalment, a la concepci que es t dels objectius, els continguts, la
metodologia i els criteris d'avaluaci, les novetats sn les que produeix, precisament,
la seua interrelaci amb les aquestes competncies, que orientaran el procs
d'ensenyament-aprenentatge, i que, en aquest document, es posen de manifest quan,
primer, es desglossen en subcompetncies els diversos aprenentatges que cada una
d'elles hi incorpora i, desprs, s'interrelacionen amb els criteris d'avaluaci especfics
de cada una de les unitats didctiques, vinculats al mateix temps a les diverses
activitats d'aprenentatge.
En el model de presentaci de les competncies bsiques pel qual hem optat, reflectim
d'una manera especialment operativa tant el moment com la forma en qu es treballen
i s'avaluen durant l'activitat educativa, b siga una avaluaci contnua i formativa o una
avaluaci sumativa. La terminologia que alguns especialistes comencen a utilitzar
(descriptors, exercicis o indicadors d'xit, rbriques...), sobre tot en estudis i recerques
i, menys sovint, en documents didctics com aquest, no s'empra en aquesta
programaci tant pel fet que les seues aportacions metodolgiques ja estan implcites
en aquella per la qual hem optat com per considerar-la aliena, almenys de moment, a
la tradici del nostre professorat i, en conseqncia, escassament prctica. En tot cas,
considerem prioritari, pel valor que aporta a l'activitat educativa, que el professorat
spia en cada moment la mesura en qu el seu treball i el dels seus alumnes est
enfocat cap a la consecuci d'unes determinades competncies bsiques
(desglossades en subcompetncies, cada una d'elles formulada en termes d'xits
demostrables), i tamb com la realitzaci pot ser mesurada (capacitats avaluables), ja
que tant les subcompetncies com les activitats d'aprenentatge es vinculen amb els
criteris d'avaluaci de la unitat.
Pel que fa, especficament, a l'aspecte metodolgic amb qu s'ha de desenvolupar el
currculum, en cada una de les 13 unitats didctiques d'aquesta matria i aquest curs
es mant un equilibri entre els diversos tipus de continguts: conceptes, procediments i
actituds continuen orientant, integradament i interrelacionadament, el procs
d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aquestos continguts compleix funcions
diferents per complementries en la formaci integral de l'alumne, aspecte que tamb
posen de manifest tant els criteris d'avaluaci com les competncies bsiques/
subcompetncies, en cada un dels quals podem diferenciar aquestos diversos tipus de
continguts i que exigeixen un tractament diferent a l'aula. En conseqncia, la
flexibilitat i l'autonomia pedaggica sn caracterstiques del procs educatiu, de
manera que el professor pot emprar aquells recursos metodolgics que garantisquen
millor la formaci de l'alumne i el desenvolupament ple de les seues capacitats
personals i intellectuals i afavorir-ne sempre la participaci perqu aprenga a treballar
amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construsca el seu propi
coneixement, un aspecte que tamb est present en la formaci competencial.
2

L'ensenyament en els valors d'una societat democrtica, lliure, tolerant, plural, etc.,
continua sent, com fins ara, una de les finalitats prioritries de l'educaci, tal com es
posa de manifest en els objectius d'aquesta etapa educativa i en els d'aquesta matria
(i que tenen una manifestaci concreta en els continguts transversals que es poden
treballar en cada unitat didctica, un dels quals pot ser, per exemple, el fet que
l'activitat cientfica no s patrimoni exclusiu de cap dels sexes). En aquesta Comunitat
es converteixen en eix vertebrador i transversal del currculum els elements
caracterstics propis d'ella, de manera que servisquen per a conixer i comprendre la
realitat actual, aix com la riquesa de patrimoni (mediambiental en aquest cas,
sobretot), expressi d'uns elements que l'alumne ha de conixer i que conviuen, no
obstant aix, amb altres de comuns al conjunt de ciutadans espanyols, i que en la
seua interrelaci els enriqueixen.
Aquestos aspectes han sigut tinguts en compte a l'hora d'organitzar i seqenciar les
unitats didctiques d'aquesta matria: la integraci ordenada de tots els aspectes del
currculum (entre els quals incloem, preferentment, les competncies bsiques) s
condici sine qua non per a la consecuci tant dels objectius de l'etapa com dels
especfics de la matria i, per descomptat, dels aprenentatges associats directament a
les competncies bsiques. D'aquesta manera, els objectius, els continguts, la
metodologia, les competncies bsiques i els criteris d'avaluaci, aix com els
continguts entesos com a conceptes, procediments i actituds, formen una unitat per al
treball a l'aula.
Des d'un plantejament inicial en cada unitat didctica que parteix de saber el grau de
coneixement de l'alumne sobre els diversos continguts que shi treballaran (i que estan
relacionats amb els que ha treballat el curs anterior en l'rea de Coneixement del Medi
Natural, Social i Cultural en 6 d'Educaci Primria), s'efectua un desenvolupament
clar, ordenat i precs de tots, adaptats en la formulaci, el vocabulari i la complexitat a
les seues possibilitats cognitives.
La combinaci de continguts presentats de manera expositiva i mitjanant quadres
explicatius i esquemtics, i en els quals la presentaci grfica s un recurs
d'aprenentatge important, facilita no sols el coneixement i la comprensi immediats de
l'alumne sin tamb l'obtenci dels objectius de la matria (i, en conseqncia, de
l'etapa). En una cultura preferentment audiovisual com la que tenen i practiquen els
alumnes, seria un error desaprofitar les possibilitats enormes que els elements grfics
del llibre de text (i d'altres components, com la informaci disponible en recursos
digitals i audiovisuals) posen a disposici de l'aprenentatge escolar. El fet que tots els
continguts es desenvolupen mitjanant activitats (prctiques en molts casos) facilita
que el professor spia en cada moment com han sigut assimilats per l'alumne i puga
introduir immediatament tots els canvis que calguen per a corregir les desviacions
produdes en el procs educatiu (activitats de refor, per exemple), i d'aquesta manera
atendre la diversitat d'aprenentatges.
Aix mateix, es pretn que l'aprenentatge siga significatiu, s a dir, que partisca dels
coneixements adquirits prviament i de la realitat quotidiana i dels interessos prxims a
l'alumne. Per aix, en tots els casos en qu s possible, es parteix de realitats i
exemples que li sn coneguts, de manera que s'implique activament i receptivament
en la construcci del seu propi aprenentatge. La inclusi de les competncies bsiques
com a referent del currculum (i amb una presncia extensa en els materials del
professor) aprofundeix en aquesta concepci funcional dels aprenentatges escolars. I
per aix s'hi inclou tamb un quadre senzill en qu es recullen les competncies
bsiques que es treballen en totes les matries d'aquest curs, expressi de la
vinculaci necessria que sha d'establir entre alguns dels departaments didctics.
3

Per no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge, tant pel seu
propi desenvolupament psicolgic com per circumstncies personals i socials molt
diverses: l'atenci a la diversitat d'alumnes i de situacions escolars es converteix en un
element fonamental de l'activitat educativa. Hi ha diverses activitats (en el llibre de text,
en els quaderns i en els materials de qu disposa el professor associats a aquest) que
pretenen donar resposta a aquesta realitat ineludible tan heterognia de les aules.
s convenient destacar que l'apartat 5 d'aquesta Programaci (Currculum) s'ha
organitzat atenent a la necessitat destablir algunes vinculacions entre diversos
elements prescriptius del currculum, aquelles que sn conseqncia, primer, de
lanlisi i la reflexi i, desprs, aquelles que tindran una repercussi immediata i directa
en l'activitat educativa. En aquest ltim cas es considera especialment important la
interrelaci entre els criteris d'avaluaci de la matria i les competncies bsiques, aix
com la dels objectius de la matria amb aquestos mateixos criteris d'avaluaci, ja que
d'aquesta manera s'aconsegueix saber tant si l'alumne va assolint o no les
competncies bsiques que t associades aquesta matria com la manera en qu
l'aplicaci d'uns criteris d'avaluaci permet que l'alumne assolisca uns objectius que
estan formulats en termes de capacitats, i que per la seua expressi tenen una relaci
estreta amb les competncies bsiques.
En l'apartat 6 (Programaci de les unitats) es mant, quan s'identifiquen els continguts
que es treballen en cada unitat, una divisi en la tipologia ja clssica (conceptes,
procediments i actituds), independentment que no apareguen diferenciats aix en la
legislaci, ja que estan presents en el currculum escolar i permeten diferenciar,
mitjanant la seua concreci, diverses estratgies d'ensenyament-aprenentatge, les
mateixes que es dedueixen de la lectura dels altres elements del currculum (objectius,
competncies bsiques i criteris d'avaluaci). Per aix, insistim en el fet que no sha
d'oblidar que els alumnes continuen aprenent de manera integrada conceptes,
procediments (habilitats, destreses) i actituds, de manera que tots ells es posen al
servei de l'adquisici de les competncies bsiques.
En cada una de les 13 unitats didctiques en qu s'han organitzat /distribut els
continguts d'aquest curs, es presenten uns mateixos apartats per a mostrar com es
desenvolupar el procs educatiu:
Objectius de la unitat.
Continguts de la unitat (conceptes, procediments i actituds).
Continguts transversals.
Criteris d'avaluaci.
Competncies bsiques/subcompetncies associades als criteris d'avaluaci i a
les activitats d'aprenentatge.
El llibre de text utilitzat s Cincies de la Naturalesa Comunitat Valenciana 1r ESO
(Projecte Adarve, d'Oxford EDUCACI, 2011), els autors del qual sn Jorge Barrio
Gmez de Agero, M. Luisa Bermdez Meneses, Alicia Faure Lpez, M. Felisa
Gmez Esteban, Jess Brcena Rodrguez, Pilar Fuster Monfort i Rosa Cabanes Pla.
Hi ha diversos components per al professor com el Llibre del professor, la Carpeta de
recursos fotocopiables (Refor i Ampliaci Activitats, esquemes muts, textos
cientfics, prctiques de laboratori, Proves d'avaluaci, Avaluaci de competncies i
Adaptacions curriculars), els Recursos digitals (imprimibles Fotocopiables,
materials multimdia Llibre de l'alumne digital, animacions, vdeos, galeria d'imatges
I el Generador de proves d'avaluaci).
4
2. METODOLOGIA
El desenvolupament dels coneixements cientfics i dall que hem anomenat la
Cincia, amb majscules, fa que siga imprescindible abordar el currculum de Cincies
de la Naturalesa en aquest curs des de perspectives conceptuals i metodolgiques
molt diverses, en concret, de la fsica, la qumica, la biologia i la geologia (totes elles
tenen en com una manera determinada de representar i d'analitzar la realitat), a ms
d'altres amb qu mant una interconnexi estreta , com sn l'ecologia, la meteorologia,
l'astronomia..., la qual cosa per a l'alumne resultar nou en aquest curs, ja que en
l'anterior (6 d'Educaci Primria) va estudiar els fenmens naturals en una rea que
integrava tamb els coneixements socials i culturals (la cincia, d'altra banda, no deixa
de ser un saber humanstic). En aquesta lnia, els coneixements sn cada vegada ms
especialitzats i, en conseqncia, ms profunds. En tot cas, aquesta especialitzaci
progressiva no est renyida amb l'estudi interdisciplinari, no en va el coneixement
cientfic, en general, i el natural, en particular, no pot abordar-se de manera
fragmentada, quelcom que troba el seu reflex en l'organitzaci dels continguts
d'aquesta matria en aquest curs (l'alumne ha de saber que hi ha uns procediments de
recerca comuns als diversos mbits del saber cientfic).
Tant en aquest curs com en els altres de l'ESO, l'alfabetitzaci cientfica dels alumnes,
entesa com la familiaritzaci amb les idees cientfiques bsiques, es converteix en un
dels objectius fonamentals, per no tant com un coneixement finalista sin com un
coneixement instrumental que els permeta la comprensi de molts dels problemes que
afecten el mn en el vessant natural i mediambiental i, en conseqncia, la intervenci
en el marc d'una educaci per al desenvolupament sostenible del planeta (la cincia
s, en tot cas, un instrument indispensable per a comprendre el mn i per a canviar-lo
quan calga).
A noms es podr aconseguir si el desenvolupament dels continguts (conceptes,
fets, teories, lleis, etc.) parteix dall que coneix l'alumne i del seu entorn, el qual podr
comprendre i sobre el qual podr intervenir. Si a ms tenim en compte que els avenos
cientfics s'han convertit al llarg de la histria en un dels paradigmes del progrs social,
veiem que la seua importncia s fonamental en la formaci de l'alumne, formaci en
qu tamb repercutir una determinada forma d'enfrontar-se al coneixement, la que
incideix en la racionalitat i en la demostraci emprica dels fenmens naturals. En
aquest aspecte caldria recordar que tamb sha dinsistir en all que el mtode cientfic
aporta a l'alumne: estratgies o procediments d'aprenentatge per a qualsevol matria
(formulaci d'hiptesis, comprovaci de resultats, recerca, treball en grup...), aspecte
que est lligat estretament a algunes de les competncies bsiques.
Per tant, l'estudi de Cincies de la Naturalesa en aquest curs tindr en compte els
aspectes segents:
Considerar que els continguts no sn noms els de carcter conceptual, sin
tamb els procedimentals i actitudinals, de manera que la presentaci
d'aquests continguts vaja sempre encaminada a la interpretaci de l'entorn per
part de l'alumne i a assolir les competncies bsiques prpies d'aquesta
matria, la qual cosa implica emprar una metodologia basada en el mtode
cientfic.
Aconseguir un aprenentatge significatiu, rellevant i funcional, de manera que
els continguts/coneixements puguen ser aplicats per l'alumne a l'enteniment del
seu entorn natural ms prxim (aprenentatge de competncies) i a l'estudi
d'altres matries.
Promoure un aprenentatge constructiu, de manera que els continguts i els
aprenentatges siguen conseqncia els uns dels altres.
5
Tractar temes bsics, adequats a les possibilitats cognitives individuals dels

alumnes.
Afavorir, a ms del treball individual, el de carcter collectiu entre els alumnes.
Per a tractar adequadament els continguts des de la perspectiva triple de conceptes,

procediments i actituds i per a contribuir a l'adquisici de determinades competncies,
la proposta metodolgica ha de tindre en compte la concepci de la cincia com a
activitat en construcci i revisi permanent, i oferir la informaci necessria i ressaltar
el paper actiu de l'alumne en el procs d'aprenentatge mitjanant diverses estratgies:
Donar-li a conixer alguns mtodes habituals en l'activitat i la recerca
cientfiques i invitar-lo a utilitzar-los i reforar els aspectes del mtode cientfic
corresponents a cada contingut.
Generar escenaris atractius i motivadors que lajuden a vncer una possible
resistncia apriorstica al seu acostament a la cincia.
Proposar activitats prctiques que el situen enfront del desenvolupament del
mtode cientfic, proporcionar-li mtodes de treball en equip i ajudar-lo a
enfrontar-se amb el treball/mtode cientfic que el motive per a l'estudi.
Combinar els continguts presentats expositivament, mitjanant quadres
explicatius i esquemtics, i en qu la presentaci grfica s un recurs
d'aprenentatge important que facilita no sols el coneixement i la comprensi
immediats de l'alumne sin l'obtenci dels objectius de la matria (i, en
conseqncia, d'etapa) i les competncies bsiques.
Totes aquestes consideracions metodolgiques shan sigut tingut en compte en els
materials curriculars que sutilitzaran i, en conseqncia, tamb en lactivitat educativa
que es dur a terme diriament:
Tractament dels continguts de manera que condusquen a un aprenentatge
comprensiu i significatiu.
Una exposici clara, senzilla i raonada dels continguts, amb un llenguatge
adaptat al de l'alumne.
Estratgies d'aprenentatge que propicien l'anlisi i la comprensi del fet
cientfic i natural.
Anteriorment plantejvem com a fonamental el fet que l'alumne participe activament i
progressivament en la construcci del seu propi coneixement, exemple precs d'una
metodologia que en persegueix la formaci integral. Per aix, l's de qualsevol recurs
metodolgic, i el llibre de text continua sent encara un dels ms privilegiats, ha d'anar
encaminat a la participaci quotidiana de l'alumne en el procs educatiu, no a
substituir-lo. Per en un context en qu s'est generalitzant l's de les tecnologies de
la informaci i de la comunicaci (Internet, recursos digitals, etc.), no tindria sentit
desaprofitar les seues possibilitats educatives, d'ac que el seu s, interessant en si
mateix per les possibilitats d'obtenci d'informaci que permeten, fomenta que
l'alumne siga format en algunes de les competncies bsiques del currculum
(aprendre a aprendre, tractament de la informaci i digital...).
Els continguts, organitzats en blocs, han d'incloure la familiaritzaci de l'alumne amb
tota una srie d'estratgies bsiques (procedimentals i actitudinals) de l'activitat
cientfica (Continguts comuns), estratgies que condicionen la forma en qu hauran de
ser desenvolupats els que podrem considerar ms de tipus conceptual (La Terra en
l'univers, Materials terrestres i Els ssers vius i la seua diversitat).
En aquest sentit, el llibre de text utilitzat organitza cada unitat amb una mateixa
estructura, i les diverses seccions de la qual atenen a les diverses exigncies
metodolgiques indicades:
6
Una pgina inicial, amb una srie de preguntes de diagnstic inicial a partir
d'una illustraci que cridar l'atenci sobre els continguts.
Un desenvolupament expositiu de la unitat:

Desenvolupament, intercalant proporcionalment continguts conceptuals,
procedimentals i actitudinals, aix com text i illustracions, dibuixos i
fotografies, la qual cosa sol finalitzar amb activitats.
Els conceptes (lleis, teories...) es ressalten mitjanant un quadre de color
perqu no li passen desapercebuts a l'alumne.
Realitzaci de senzills experiments per facilitar la comprensi de conceptes
i procediments, organitzats sota la denominaci de Experimenta.
Activitats de reflexi (Reflexiona) per a pensar i avanar en l'aprenentatge.
- Informaci complementria, a manera de dibuixos, fotografies, T'interessa
saber, Recorda, vocabulari explicatiu....
Una pgina d'Idees clares, a manera de resum textual dels continguts de la

unitat.
Una pgina de Desenvolupament de competncies bsiques, en qu una

srie d'activitats, plantejades a partir de la lectura d'un text, incideixen en
aquelles que l'alumne ha d'aconseguir al llarg del curs.
Doble pgina d'Activitats, que incorpora algunes de refor i d'ampliaci (les

activitats estan classificades segons dificultat: baixa, mitjana i alta), i que poden
servir per a l'avaluaci de l'alumne.
Avaluaci de competncies bsiques:

- En finalitzar cada un dels blocs en qu s'han organitzat els continguts
(unitat 1, unitats 2-4, unitats 5-7 i unitats 8-11) shi presenten quatre
pgines d'activitats que permeten avaluar el procs d'adquisici de les
competncies bsiques, s a dir, la competncia de l'alumne per a aplicar
els coneixements adquirits en situacions prpies del mn real.
Annexos: en primer lloc, Procediments, en els quals es descriuen alguns que

ajudaran l'alumne a observar, analitzar i comprendre l'activitat cientfica i els
fenmens naturals en el seu entorn (L'orientaci de dies i de nit, La mesura del
volum dels cossos, L'elaboraci de grfiques, La seguretat en el treball de
laboratori, Interpretaci d'una mapa meteorolgic, L'aigua que consumeixes
diriament, La identificaci de minerals, la identificaci de roques, El maneig
del microscopi ptic, Les claus dicotmiques, Clau dicotmica per identificar
arbres i La classificaci dels animals), i en segon lloc, ndex analtic, per
facilitar a l'alumne la recerca dels continguts fonamentals.
7
3. LES COMPETNCIES BSIQUES

En la definici que la Llei Orgnica d'Educaci (LOE) ha fet del currculum, ens trobem
tant amb els components tradicionals (objectius, continguts, mtodes pedaggics i
criteris d'avaluaci) com tamb amb una novetat significativa, com s la introducci de
les competncies bsiques. Aquest element passa a convertir-se, a partir d'ara, en un
dels aspectes orientadors del conjunt del currculum (no s casual que en el currculum
antecedisquen els objectius i els continguts, fins i tot en la formulaci) i, en
conseqncia, en orientador dels processos d'ensenyament-aprenentatge, sobretot
quan en un dels cursos d'aquesta etapa educativa (segon d'ESO, el prxim) l'alumne
ha de participar en la denominada avaluaci de diagnstic, en qu haur de demostrar
l'adquisici dunes competncies determinades. Independentment que aquesta
avaluaci no tinga conseqncies acadmiques per als alumnes, el fet que els
resultats aprofiten d'orientaci perqu els centres adopten decisions relatives als
aprenentatges dels alumnes ens dna una idea de com els processos educatius es
veuran condicionats per aquest nou element, en la lnia de ser molt ms funcionals i
menys terminals. No oblidem tampoc que la decisi de si l'alumne obt o no, quan li
pertoque, el ttol de graduat en ESO sha de basar, quan arribar el moment, en el fet
de si ha adquirit o no les competncies bsiques de l'etapa, i per aix mateix aquestes
es convertiran en referent per a l'avaluaci de l'alumne.
Sn moltes les definicions que hi ha sobre aquest concepte (conegut a partir dels
informes PISA), per totes insisteixen en el mateix: enfront d'un model educatiu centrat
en l'adquisici de coneixements ms o menys terics, desconnectats entre si moltes
vegades, un procs educatiu basat en l'adquisici de competncies incideix, sobretot,
en l'adquisici d'uns sabers imprescindibles, prctics i integrats, sabers que hauran de
ser demostrats pels alumnes (s un poc ms que una formaci funcional). En suma,
una competncia s la capacitat posada en prctica i demostrada d'integrar
coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos
diversos. De manera molt grfica i succinta, s'ha definit com la posada en prctica dels
coneixements adquirits, els coneixements en acci, s a dir, la mobilitzaci dels
coneixements i les habilitats en una situaci determinada (de carcter real i diferent
d'aquella en qu s'ha aprs en l'entorn escolar), l'activaci de recursos o coneixements
que es tenen (encara que es crega que no es tenen perqu suposadament s'han
oblidat).
Per hi ha un aspecte que sha de destacar, el que podem anomenar carcter
combinat de la competncia: l'alumne, mitjanant el que sap, ha de demostrar que ho
sap aplicar, per a ms que sap ser i estar. D'aquesta manera veiem que una
competncia integra els diversos continguts que es treballen a l'aula (conceptes,
procediments i actituds), exemple d'una formaci integral. En suma, estem reconeixent
que la instituci escolar no sols prepara l'alumne en el coneixement de sabers tcnics i
cientfics, sin que ho fa tamb com a ciutad. Per aix ha de demostrar una srie
d'actituds cviques i intellectuals que impliquen el respecte als altres, a ser
responsable, a treballar en equip...
Tamb s important un altre aspecte, al qual no se li sol donar la importncia que t:
formar en competncies permet fer front a la renovaci constant de coneixements que
es produeix en qualsevol rea de coneixement (en aquesta en particular). La formaci
acadmica de l'alumne transcorre en la instituci escolar durant un nombre limitat
d'anys, per la necessitat de formaci personal i/o professional no acaba mai, per la
qual cosa una formaci competencial en l's, per exemple, de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci permetr accedir a aquest instrument per demanar la
informaci que en cada moment es precise (bviament, desprs d'analitzar-sen la
qualitat). Si a ms tenim en compte que moltes vegades s impossible tractar en
8

profunditat tots els continguts del currculum, est clar que l'alumne haur de formar-se
en aquesta competncia, la d'aprendre a aprendre.
En el llibre de text utilitzat s'integren aquests aprenentatges lligats a les competncies
bsiques, b de manera implcita en el desenvolupament dels continguts, b de
manera explcita (amb seccions especfiques com s la d'avaluaci de competncies
bsiques en finalitzar cada un dels blocs de continguts).
En el nostre sistema educatiu es considera que les competncies bsiques que ha
d'haver assolit l'alumne quan finalitza lescolaritat obligatria per a enfrontar-se als
reptes de la vida personal i laboral sn les segents:
Competncia en comunicaci lingstica.
Competncia matemtica.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Competncia en el tractament de la informaci i la competncia digital.
Competncia social i ciutadana.
Competncia cultural i artstica.
Competncia per a aprendre a aprendre.
Competncia en l'autonomia i la iniciativa personal.
Per qu entenem per cada una d'aquestes competncies? De manera succinta, i si
recollim el ms significatiu dall que estableix el currculum escolar, cada una aporta
el segent a la formaci personal i intellectual de l'alumne:
COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA

Suposa la utilitzaci del llenguatge com a instrument de comunicaci oral i
escrita i com a instrument d'aprenentatge i d'autoregulaci del pensament, de
les emocions i de la conducta, per la qual cosa contribueix, aix mateix, a la
creaci d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives
amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se s, en conseqncia,
establir llaos amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que
adquireixen sentit i provoquen afecte en quant que es coneixen. En suma,
aquesta competncia s fonamental per a aprendre a resoldre conflictes i per a
aprendre a conviure. La seua adquisici suposa el domini de la llengua oral i
escrita en mltiples contextos i l's funcional duna llengua estrangera almenys.
COMPETNCIA MATEMTICA
Aquesta competncia consisteix, abans que res, en l'habilitat per a utilitzar els
nmeros i les operacions bsiques, els smbols i les formes d'expressi i de
raonament matemtic per a produir i interpretar informacions, per a conixer
ms sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre
problemes relacionats amb la vida diria i el mn laboral. La seua adquisici
suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar
matemticament, comprendre una argumentaci matemtica, expressar-se i
comunicar-se en el llenguatge matemtic i integrar el coneixement matemtic
amb altres tipus de coneixement.
COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN

FSIC
s l'habilitat per a interactuar amb el mn fsic en els aspectes naturals i en els
generats per l'acci humana, de manera que facilite la comprensi de
successos, la predicci de conseqncies i l'activitat dirigida a la millora i la
preservaci de les condicions de vida prpia, de les altres persones i de la
9

resta dels sers vius. En suma, implica l'adquisici d'un pensament
cientificoracional que permet interpretar la informaci i prendre decisions amb
autonomia i iniciativa personal, aix com utilitzar valors tics en la presa de
decisions personals i socials.
COMPETNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I DIGITAL

s l'habilitat per a buscar, obtenir, processar i comunicar informaci i
transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l'accs i la
selecci de la informaci fins al seu s i transmissi en diversos suports,
inclosa la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com un
element essencial per a informar-se i comunicar-se. L'adquisici daquesta
competncia suposa, almenys, utilitzar recursos tecnolgics per a resoldre
problemes de manera eficient i tindre una actitud crtica i reflexiva en la
valoraci de la informaci de qu es disposa.
COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Aquesta competncia permet viure en societat, comprendre la realitat social del
mn en qu es viu i exercir la ciutadania democrtica en una societat cada
vegada ms plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten
les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar,
comprometre's i afrontar els conflictes, per la qual cosa adquirir-la suposa ser
capa de posar-se en el lloc de l'altre, acceptar les diferncies, ser tolerant i
respectar els valors, les creences, les cultures i la histria personal i collectiva
dels altres. En suma, implica comprendre la realitat social en qu es viu,
afrontar els conflictes amb valors tics i exercir els drets i els deures ciutadans
des d'una actitud solidria i responsable.
COMPETNCIA CULTURAL I ARTSTICA

Aquesta competncia implica conixer, apreciar, comprendre i valorar
crticament diverses manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a
font de gaudi i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural
dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals,
tindre una actitud oberta i receptiva davant de la plural realitat artstica,
conservar el com patrimoni cultural i fomentar la prpia capacitat creadora.
COMPETNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE

Aquesta competncia suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, d'una
altra, ser capa de continuar aprenent de manera autnoma, aix com buscar
respostes que satisfacen les exigncies del coneixement racional. Aix mateix,
implica admetre una diversitat de respostes possibles davant d'un mateix
problema i trobar motivaci per a buscar-les des de diversos enfocaments
metodolgics. En suma, implica la gesti de les capacitats prpies des d'una
ptica de recerca d'eficcia i el maneig de recursos i tcniques de treball
intellectual.
COMPETNCIA EN L'AUTONOMIA I LA INICIATIVA PERSONAL

Aquesta competncia es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i
portar endavant les iniciatives necessries per a desenvolupar l'opci triada i
fer-sen responsable, tant en l'mbit personal com en el social o el laboral. La
seua adquisici implica ser creatiu, innovador, responsable i crtic en el
desenvolupament de projectes individuals o collectius.
10

En una competncia no hi ha sabers que s'adquireixen exclusivament en una
determinada matria i que noms serveixen per a ella. Amb tot el que l'alumne aprn
en les diverses matries (i no sols mentre est present a la instituci escolar) i en
altres activitats educatives (complementries, extraescolars) construeix un bagatge
cultural i d'informaci que ha de servir-li per al conjunt de la seua vida, que ha de ser
capa d'utilitzar-lo en moments precisos i en situacions distintes. Per aix, qualsevol
d'aquestes competncies poden aconseguir-se si no en totes s en la majoria de les
matries curriculars, i tamb per aix en totes aquestes matries podr utilitzar i
aplicar aquestes competncies, independentment de en quines les haja pogut adquirir
(transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d'haver aconseguit uns
aprenentatges determinats, per tamb, no ho oblidem, permetr aconseguir-ne
daltres, tant en la instituci escolar mateixa com fora d'ella, garantia del seu
aprenentatge permanent.
Dit a, queda clar que hi ha una interrelaci evident entre els diversos elements del
currculum i que hem de posar-la de manifest per a utilitzar adequadament tots els
materials curriculars que sempren en el procs d'ensenyament-aprenentatge. Quan
en una programaci didctica s'indiquen els objectius d'una unitat (formulats en termes
de capacitats), se sap que aquests condicionen l'elecci d'uns continguts o altres, de la
mateixa manera que s'han d'indicar uns criteris d'avaluaci que permeten demostrar si
l'alumne els assoleix o no. Per aix, els criteris d'avaluaci poden presentar una
interpretaci doble: d'una banda, els que tenen relaci amb el conjunt d'aprenentatges
que realitza l'alumne, s a dir, hi haur uns criteris d'avaluaci lligats ms o menys
expressament a conceptes, altres a procediments i altres a actituds, ja que cada un
d'aquests continguts ha de ser avaluat per haver sigut treballat en classe i sn els que
s'avaluen en els diversos moments d'aplicaci de l'avaluaci contnua; i d'un altre, hi
haur criteris d'avaluaci que shan formulat ms en la seua relaci expressa i directa
amb les competncies bsiques.
Si partim que les competncies bsiques suposen una aplicaci real i prctica de
coneixements, habilitats i actituds, la manera de comprovar o avaluar si l'alumne les ha
adquirides s reproduir situacions el ms reals possibles d'aplicaci, i en aquestes
situacions all ms habitual s que l'alumne se servisca del bagatge acumulat (de
qualsevol tipus de continguts) per responga, sobretot, a situacions prctiques.
D'aquesta manera, quan avaluem competncies estem avaluant preferentment, encara
que no solament, procediments i actituds (encara que els conceptes siguen un suport
imprescindible per a ells), d'ac que les relacionem amb els criteris d'avaluaci amb
ms carcter procedimental i actitudinal.
De quina manera s'aconsegueix cada una de les competncies bsiques des
d'aquesta matria? Exposarem succintament els aspectes ms rellevants en el nostre
projecte, a costa del que la prctica educativa diria puga aconsellar en cada moment:
COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN

FSIC
Aquesta s la competncia amb ms pes en aquesta matria: el seu domini
exigeix l'aprenentatge de conceptes, el domini de les interrelacions existents
entre ells, l'observaci del mn fsic i de fenmens naturals, el coneixement de
la intervenci humana, l'anlisi multicausal... Per a ms, i igual que altres
competncies, requereix que l'alumne es familiaritze amb el mtode cientfic
com a mtode de treball, la qual cosa li permetr actuar racionalment i
reflexivament en molts aspectes de la seua vida acadmica, personal o laboral.
COMPETNCIA MATEMTICA
11

Mitjanant l's del llenguatge matemtic per a quantificar fenmens naturals,
analitzar causes i conseqncies, expressar dades, etc., en suma, per al
coneixement dels aspectes quantitatius dels fenmens naturals i l's deines
matemtiques, l'alumne pot ser conscient que els coneixements matemtics
tenen una utilitat real en molts aspectes de la vida.
COMPETNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I DIGITAL

En aquesta matria, i perqu l'alumne comprenga els fenmens fsics i
naturals, s fonamental que spia treballar amb la informaci (obtenci,
selecci, tractament, anlisi, presentaci...), procedent de fonts molt diverses
(escrites, audiovisuals...), i no totes amb el mateix grau de fiabilitat i objectivitat.
Per aix, la informaci, obtinguda b en suports escrits tradicionals, b
mitjanant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de parmetres cientfics
i crtics.
COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Dos sn els aspectes ms importants mitjanant els quals aquesta matria
interv en el desenvolupament d'aquesta competncia: la preparaci de
l'alumne per a intervenir en la presa conscient de decisions en la societat, i per
a la qual cosa l'alfabetitzaci cientfica s un requisit, i el coneixement de com
els avenos cientfics han intervingut histricament en l'evoluci i el progrs de
la societat (i de les persones), sense oblidar que aquest mateix
desenvolupament tamb ha tingut conseqncies negatives per a la humanitat,
i que shan de controlar els riscos que pot provocar en les persones i en el medi
ambient (desenvolupament sostenible).
COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA

Dos sn tamb els aspectes ms importants mitjanant els quals aquesta
matria interv en el desenvolupament d'aquesta competncia: la utilitzaci del
llenguatge com a instrument privilegiat de comunicaci en el procs educatiu
(vocabulari especfic i precs, sobretot, que l'alumne ha d'incorporar al seu
vocabulari habitual) i la importncia que t tot all relacionat amb la informaci
en els continguts curriculars.
COMPETNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE

Si aquesta competncia permet que l'alumne dispose d'habilitats o
d'estratgies que li faciliten l'aprenentatge al llarg de la seua vida i que li
permeten construir i transmetre el coneixement cientfic, suposa tamb que pot
integrar aquests coneixements nous en els que ja posseeix i que els pot
analitzar tenint en compte els instruments propis del mtode cientfic.
COMPETNCIA EN L'AUTONOMIA I LA INICIATIVA PERSONAL

Aquesta competncia parteix de la necessitat que l'alumne cultive un
pensament crtic i cientfic, capa de desterrar dogmes i prejudicis aliens a la
cincia. Per aix, haur de fer cincia, s a dir, enfrontar-se a problemes,
analitzar-los, proposar solucions, avaluar conseqncies, etctera.
Hem indicat les competncies bsiques que recull el nostre sistema educatiu (set
relacionades expressament amb aquesta matria, totes excepte la cultural i artstica),
competncies que per la seua prpia formulaci sn, inevitablement, molt genriques.
Si volem que servisquen com a referent per a l'acci educativa i per a demostrar la
competncia real aconseguida per l'alumne (avaluaci), hem de concretar-les molt
12

ms, desglossar-les, sempre en relaci amb els altres elements del currculum. s el
que hem anomenat subcompetncies, i que no deixen de ser ms que uns enunciats
operatius conseqncia de l'anlisi integrada del currculum per a aconseguir uns
aprenentatges funcionals expressats d'una manera que en permet la identificaci pels
diversos agents educatius.
En aquesta matria i curs, aquestes subcompetncies i les unitats en qu es treballen
sn les segents (hi ha altres competncies/subcompetncies que tamb
s'adquireixen en aquesta matria, encara que no en aquest curs):
COMPETNCIES /
SUBCOMPETNCIES
UNITATS
Coneixement i interacci amb el mn

fsic
Reconixer qestions que es poden
investigar des de la cincia: diferenciar
problemes
i explicacions cientfiques daltres que no
ho sn
Utilitzar diferents estratgies de recerca
dinformaci cientfica. Comprendre i
seleccionar la informaci adequada en
diverses fonts.
Reconixer els trets clau de la
investigaci cientfica: controlar variables,
formular
hiptesis,
dissenyar
experiments, analitzar i contrastar dades,
detectar regularitats, fer clculs i
estimacions.
Comprendre principis bsics i conceptes
cientfics, i establir diverses relacions
entre aquests: de causalitat, dinfluncia,
qualitatives i quantitatives.
Descriure
i
explicar
fenmens
cientficament i predir canvis. Utilitzar
models explicatius.
Aplicar els coneixements de la cincia a
situacions relacionades amb la vida
quotidiana.
Interpretar dades i proves cientfiques.
Elaborar conclusions i comunicar-les en
distints formats de manera correcta,
organitzada i coherent.
Argumentar a favor o en contra de les
conclusions, i identificar els supsits, les
proves i els raonaments en lobtenci
daquests.
Reflexionar sobre les implicacions de
lactivitat humana i els avenos cientfics i
tecnolgics en la histria de la humanitat,
i destacar, en lactualitat, les implicacions
que tenen en el medi ambient.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13
1, 8, 9 i 11
1, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13
1, 2, 3, 4, 6 i 11
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12
1, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 i 11
1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13
1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 11, 12 i 13
1, 2, 3, 6, 7, 9 i 11
5, 7 i 8
13
Considerar distintes perspectives sobre

un
tema.
Evitar
generalitzacions
improcedents. Qestionar les idees
preconcebudes i els prejudicis. Practicar
lantidogmatisme.
Tenir responsabilitat sobre un mateix, els
recursos i lentorn. Conixer els hbits
saludables personals, comunitaris i
ambientals basats en els avenos
cientfics. Valorar ls del principi de
precauci.
3, 4 i 12
5, 6, 7 i 8
Matemtica
Utilitzar el llenguatge matemtic per a
quantificar els fenmens naturals.
Fer servir el llenguatge matemtic per a
analitzar causes i conseqncies.
Usar el llenguatge matemtic per a
expressar dades i idees sobre la natura.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 13
1, 2, 3, 4 i 7
Tractament de la informacin i
competncia digital
Aplicar les formes especfiques que t el
treball cientfic per a buscar la informaci,
recollir-la, seleccionar-la, processar-la i
presentar-la.
Utilitzar i produir, en laprenentatge de
lrea, esquemes, mapes conceptuals,
informes, memries.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 i 13
Social i ciutadana
Comprendre
i
explicar
problemes
dinters social des duna perspectiva
cientfica.
Aplicar el coneixement sobre alguns
debats essencials per a laven de la
cincia, per a comprendre com han
evolucionat les societats i per a analitzar
la societat actual.
Reconixer
les
implicacions
del
desenvolupament
tecnocientfic
que
puguen comportar riscos per a les
persones o per al medi ambient.
3, 5, 6, 7, 8, 9, 11 i 12
3, 5, 6, 7, 8, 9, 11 i 12
Comunicaci lingstica
Utilitzar la terminologia adequada per a
construir textos i argumentacions amb
continguts cientfics.
Comprendre i interpretar missatges sobre
les cincies de la naturalesa.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13
3i8
1, 2, 3, 4, 5, 6 i 13
1, 4, 5, 7 i 9
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 i 13
5 i 11
5i8
1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 12 i 13
14
Aprendre a aprendre
Integrar
els
coneixements
i
els
procediments cientfics adquirits per a
comprendre les informacions provinents
de lexperincia personal i els mitjans
escrits i audiovisuals.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13
Autonomia i iniciativa personal

Desenvolupar un esperit crtic. Enfrontarse a problemes oberts, participar en la
construccin temptativa de solucions.
Desenvolupar la capacitat per a analitzar
situacions en qu es valoren els factors
que hi han incidit i les conseqncies que
poden tenir.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 13
2, 5, 6, 8, 9 i 10
1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11 i 13
La manera en qu l'alumne demostra l'adquisici dels aprenentatges lligats a cada una

de les competncies i subcompetncies (o fins i tot altres, no necessriament lligats
expressament a aquestes) s mitjanant l'aplicaci dels diversos criteris d'avaluaci, i
que en aquesta programaci s'interrelacionen amb els de les unitats didctiques, i no
amb els generals del curs, ja que aquests sm, per les seues intencions, massa
genrics.
Com ja hem indicat, una de les caracterstiques de les competncies bsiques s que
permeten i fomenten la transversalitat dels aprenentatges a qu estan associats, s a
dir, que es poden i s'han d'aconseguir, encara que des d'una perspectiva diferent per
complementria, mitjanant el desenvolupament del currculum de les diverses
matries d'aquesta mateixa etapa educativa. En aquest primer curs, aquestes matries
sn Cincies de la Naturalesa, Cincies Socials, Geografia i Histria, Castell: Llengua
i literatura, Valenci: Llengua i literatura, Llengua estrangera, Matemtiques, Educaci
plstica i visual, Tecnologies, Educaci Fsica i Religi/Atenci educativa (i una
optativa).
Pel treball conjunt que exigeix al professorat d'aquest curs, indiquem en el quadre
segent les competncies bsiques que, almenys, s'han d'aconseguir tamb en altres
matries (en algunes amb ms interrelaci, i en altres, amb menys):
MATRIES
Cincies de la Naturalesa
Cincies Socials
Castell:
Llengua
i
Literatura
Valenci:
Llengua
i
Literatura
Llengua estrangera
Matemtiques
Educaci Plstica i Visual
Tecnologies
Educaci Fsica
1
X
X
X
X
X
X
2
X
X
X
X
X
COMPETNCIES BSIQUES
3
4
5
6
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
7
X
X
X
8
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
15

Nota:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Coneixement i interacci amb el mn fsic.

Matemtica.
Tractament de la informaci i competncia digital.
Social i ciutadana.
Comunicaci lingstica.
Cultural i artstica
Aprendre a aprendre.
Autonomia i iniciativa personal.
Com es pot observar, la transversalitat de les competncies bsiques s evident, i s

per aix mateix que en el marc del projecte educatiu del centre shagen de formular
criteris uniformes per a tractar-los de manera conjunta.
16
4. ACTIVITATS, ATENCI A LA DIVERSITAT, AVALUACI I

AVALUACI DE COMPETNCIES
ACTIVITATS
Tal com es dedueix dels plantejaments metodolgics exposats i del tractament que han
de tindre les competncies bsiques, i com a part fonamental daquestos, a l'explicaci
i el desenvolupament dels distints continguts seguir la realitzaci de diverses
activitats de comprovaci de coneixements, i que sn les indicades en el llibre de text
de l'alumne i en altres materials complementaris, associades en cada cas als diversos
continguts i a les competncies bsiques, de la mateixa manera que hi ha activitats
lligades expressament a aquestes (avaluaci de les competncies bsiques referides
als continguts de cada bloc).
L'aprofundiment que es pot fer amb cada una d'elles, sobretot les que treballen els
continguts inicials de la unitat, estar en funci dels coneixements previs que el
professor haja detectat en els alumnes mitjanant les activitats/preguntes de diagnstic
inicial, i que parteixen d'aspectes molt generals per imprescindibles per a regular
l'aprofundiment que ha de marcar el procs d'aprenentatge de l'alumne i per a establir
estratgies d'ensenyament a fi que aquesta siga el ms personalitzada possible. A
l'inici del curs, i per a comprovar el punt de partida de l'alumne, es realitzar una
avaluaci prvia, de la mateixa manera que hi haur una de final que permeta valorar
de manera integrada la consecuci dels objectius generals de curs. Igualment l'haur
en altres moments del curs (unitat a unitat, trimestral...).
A ms de les activitats de desenvolupament dels continguts i de comprovaci dels
coneixements esmentades, unes de vital importncia en aquesta matria sn les de
carcter procedimental, que es treballen tant quan es desenvolupen els continguts
com en seccions especfiques del llibre de text de l'alumne (tcniques de treball), i que
versen entorn de la lectura (l'alumne ha de llegir en classe en totes les matries), a la
recerca d'informaci, a l'aplicaci del mtode cientfic, a la interpretaci de dades i
informaci, a l's cuidads de materials i instruments, a l'experimentaci en el
laboratori..., s a dir, a tota una srie de procediments (sense oblidar actituds davant
del treball) que l'alumne ha de conixer en profunditat perqu els utilitzar
permanentment (i que li permet formar-se, a ms, en algunes de les competncies
bsiques), en suma, el que en el currculum figura agrupat en el bloc de continguts
comuns.
s important destacar que la matria de Cincies de la naturalesa en el Projecte
Adarve incideix de manera sistemtica en l'adequaci de les activitats amb els
continguts desenvolupats, de manera que l'alumne comprenga i interioritze el treball
de l'aula. En tots els materials utilitzats es treballa amb diverses fonts d'informaci: des
de documents de revistes especialitzades i premsa diria fins a pgines web i
bibliografia, de manera que el professor decideix entre els materials ms adequats per
a cada estil d'aprenentatge dels seus alumnes.
ATENCI A LA DIVERSITAT
En un procs d'ensenyament-aprenentatge basat en la identificaci de les necessitats
de l'alumne, s fonamental oferir-li tots els recursos educatius que calguen perqu la
formaci s'ajuste a les seues possibilitats, en uns casos perqu aquestes sn majors
que les del grup, en altres perqu necessita reajustar el ritme d'aprenentatge per les
dificultats amb qu es troba. Per a atendre a la diversitat de nivells de coneixement i
de possibilitats d'aprenentatge, s a dir, per a adequar l'ensenyament a l'aprenentatge
17

i per a fer compatibles la comprensivitat i la diversitat, en cada unitat es proposen
activitats noves, diferenciades entre les d'ampliaci i les de refor, que figuren en els
materials didctics d's del professor, i que pel seu propi carcter depenen de
l'aprenentatge de l'alumne per a decidir quins, en quin moment i com es
desenvoluparan, ja que no totes sn igual de vlides per a tots els alumnes. En el cas
de les activitats finals de cada unitat, se nindica la dificultat mitjanant una gradaci en
baixa, mitjana i alta, la qual cosa en permet laplicaci als diversos nivells
d'aprenentatge dels alumnes.
Algunes de les seccions i dels apartats del llibre de l'alumne (Experimenta, Pensa i
dedueix, Procediments) en permeten ladaptaci a les possibilitats especfiques
d'aprenentatge de cada alumne, quelcom que tamb saconseguir mitjanant
l'explotaci didctica de la secci Idees clares.
De la mateixa manera, els quaderns que figuren en la carpeta de recursos del
professor (Proves d'avaluaci, Activitats de refor, Activitats d'ampliaci, Avaluaci de
competncies i Adaptacions curriculars) s'adeqen perfectament a aquesta finalitat, no
sols per les caracterstiques de les activitats sin per la diversitat de tipologia i de
complexitat.
PROCEDIMENTS D'AVALUACI I CRITERIS DE QUALIFICACI

Els aprenentatges de l'alumne shan davaluar de manera sistemtica i peridica, tant
per a mesurar-ne individualment el grau d'adquisici (avaluaci sumatria en diferents
moments del curs) com per a (i per aix) introduir en el procs educatiu tots els canvis
que calguen si la situaci ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no
responen al que, a priori, s'espera d'ells). A ms d'aquesta avaluaci sumatria, que
tendim a identificar amb les finals d'avaluaci i de curs (ordinria i extraordinria, quan
procedisquen), nhi haur daltres, com sn la inicial (no qualificada) i la final i,
sobretot, la contnua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procs
d'ensenyament-aprenentatge, en el qual est immersa, i que insisteix, per tant, en el
carcter orientador i de diagnstic de l'ensenyament.
Els procediments i els instruments d'avaluaci, en el cas d'aquesta avaluaci contnua,
seran l'observaci i el seguiment sistemtic de l'alumne, s a dir, es prendran en
consideraci totes les produccions que desenvolupe, tant de carcter individual com
grupal: treballs prctics (projectes), treballs escrits, exposicions orals, activitats de
classe, actitud davant de l'aprenentatge, precisi en l'expressi, autoavaluaci... I els
de l'avaluaci sumatria, les proves escrites trimestrals i les de recuperaci (i final de
curs, si l'alumne no haguera recuperat alguna avaluaci, i extraordinria, en el cas
d'obtenir una qualificaci d'Insuficient en l'ordinria final de curs). En tot cas, els
procediments d'avaluaci han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la
flexibilitat que exigeix la mateixa avaluaci. Les qualificacions que obtinga l'alumne en
les proves de recuperaci, ordinria final de curs (en el cas de no haver superat alguna
de les avaluacions trimestrals) i extraordinria es podran qualificar amb una nota
superior a Suficient.
Com criteris de qualificaci per establir les notes en cadascuna de les tres avaluacions
en qu s'ha organitzat el curs i en l'ordinria final de curs i en l'extraordinria de
setembre, les proves escrites ponderaran un 40%, els treballs un 20%, les lectures i
les activitats diries de classe un 40%, s a dir, es tindran sempre en compte les
qualificacions de les activitats realitzades per l'alumne al llarg de tot el curs escolar
(avaluaci contnua), amb l'excepci d'aquells alumnes que hagin perdut el dret a
l'avaluaci per un nombre excessiu de faltes d'assistncia a classe sense justificar, en
aquest cas la qualificaci final noms tindr en compte la nota de la prova
18

escrita.Aquesta ponderaci mltiple respon al fet que es pretn avaluar, s a dir,
mesurar, tot tipus de continguts que s'han treballat a classe al llarg del curs
(conceptuals, procedimentals i actitudinals). Els alumnes han de ser informats
d'aquestes decisions al principi de curs.
AVALUACI DE COMPETNCIES
En la taula segent s'indiquen, en cada una de les competncies bsiques, les
diferents subcompetncies en qu shan desglossat els distints aprenentatges que
integra aquesta matria, perqu puguen ser avaluades en les tres avaluacions
trimestrals de l'alumne, aix com tamb en les finals (ordinria i, si s procedent,
extraordinria). D'aquesta manera, es t una visi global dels aprenentatges que ha
assolit l'alumne, aix com tamb dels que encara no ha assolit.
Per a registrar-les, aconsellem lescala qualitativa segent, ordenada de ms a menys:
1: Poc aconseguida; 2: Aconseguida de manera regular; 3: Aconseguida de manera
adequada; 4: Ben aconseguida, i 5: Aconseguida de manera excellent.
COMPETNCIES / SUBCOMPETNCIES
AVALUACIONS
TRIMESTRALS
Coneixement i interacci amb el mn fsic
AVALUACI
FINAL
O
Reconixer qestions que es poden investigar des

de la cincia: diferenciar problemes
i explicacions cientfiques daltres que no ho sn
Utilitzar diferents estratgies de recerca dinformaci
cientfica. Comprendre i seleccionar la informaci
adequada en diverses fonts.
Reconixer els trets clau de la investigaci cientfica:
controlar variables, formular hiptesis, dissenyar
experiments, analitzar i contrastar dades, detectar
regularitats, fer clculs i estimacions.
Comprendre principis bsics i conceptes cientfics, i
establir diverses relacions entre aquests: de
causalitat, dinfluncia, qualitatives i quantitatives.
Descriure i explicar fenmens cientficament i predir
canvis. Utilitzar models explicatius.
Aplicar els coneixements de la cincia a situacions
relacionades amb la vida quotidiana.
Interpretar dades i proves cientfiques. Elaborar
conclusions i comunicar-les en distints formats de
manera correcta, organitzada i coherent.
Argumentar a favor o en contra de les conclusions, i
identificar els supsits, les proves i els raonaments
en lobtenci daquests.
Reflexionar sobre les implicacions de lactivitat
humana i els avenos cientfics i tecnolgics en la
histria de la humanitat, i destacar, en lactualitat, les
implicacions que tenen en el medi ambient.
Considerar distintes perspectives sobre un tema.
Evitar generalitzacions improcedents. Qestionar les
idees preconcebudes i els prejudicis. Practicar
lantidogmatisme.
19
Tenir responsabilitat sobre un mateix, els recursos i

lentorn. Conixer els hbits saludables personals,
comunitaris i ambientals basats en els avenos
cientfics. Valorar ls del principi de precauci.
GLOBAL
Matemtica
Utilitzar el llenguatge matemtic per a quantificar els
fenmens naturals.
Fer servir el llenguatge matemtic per a analitzar
causes i conseqncies.
Usar el llenguatge matemtic per a expressar dades
i idees sobre la natura.
GLOBAL
Tractament de la informacin i competncia
digital
Aplicar les formes especfiques que t el treball
cientfic per a buscar la informaci, recollir-la,
seleccionar-la, processar-la i presentar-la.
Utilitzar i produir, en laprenentatge de lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
GLOBAL
Social i ciutadana
Comprendre i explicar problemes dinters social
des duna perspectiva cientfica.
Aplicar el coneixement sobre alguns debats
essencials per a laven de la cincia, per a
comprendre com han evolucionat les societats i per
a analitzar la societat actual.
Reconixer les implicacions del desenvolupament
tecnocientfic que puguen comportar riscos per a les
persones o per al medi ambient.
GLOBAL
Utilitzar la terminologia adequada per a construir
textos i argumentacions amb continguts cientfics.
Comprendre i interpretar missatges sobre les
cincies de la naturalesa.
GLOBAL
Aprendre a aprendre
Integrar els coneixements i els procediments
cientfics adquirits per a comprendre les
informacions provinents de lexperincia personal i
els mitjans escrits i audiovisuals.
GLOBAL
Desenvolupar un esperit crtic. Enfrontar-se a
problemes oberts, participar en la construccin
temptativa de solucions.
20
Desenvolupar la capacitat per a analitzar situacions

en qu es valoren els factors que hi han incidit i les
conseqncies que poden tenir.
GLOBAL
O: Avaluaci Final Ordinria
E: Avaluaci Final Extraordinria
21
5. CURRCULUM
En aquest apartat, en qu es reprodueix el currculum oficial vigent en aquesta
comunitat, hem optat per indicar algunes de les interrelacions que es produeixen entre
els diversos elements del currculum d'aquesta matria i curs, ja que considerem que
sn vlides per a tindre una visi de conjunt de la manera en qu cada un interv en
l'activitat educativa.
D'aquesta manera, establim la interrelaci entre els objectius d'ESO i els objectius
d'aquesta matria en aquest curs (els qu contribueixen a l'adquisici d'aquells), els
objectius de la matria que poden aconseguir-se totalment o parcialment en aquest
curs i la interrelaci entre els criteris d'avaluaci d'aquest curs amb les competncies
bsiques.
OBJECTIUS
MATRIA
D'ETAPA I D'AQUEST
CURS MITJANANT
AQUESTA
L'esmentat Decret 112/2007 indica que aquesta etapa educativa contribuir al fet que
els alumnes d'aquesta comunitat autnoma desenvolupen una srie de sabers,
capacitats, hbits, actituds i valors que els permeta aconseguir, entre altres, els
segents objectius [indiquem desprs de cada un d'ells quins es poden aconseguir en
aquest primer curs d'ESO a travs d'aquesta matria]:
a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en
el respecte als altres, practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre
les persones i grups, exercitar-se en el dileg, refermant els drets humans com
a valors comuns duna societat plural, oberta i democrtica, i preparar-se per a
lexercici de la ciutadania democrtica (1r).
b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i
en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica dels processos
de laprenentatge i com a mitj de desenrotllament personal (1r).
c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits escolar,
familiar i social (1r).
d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constituci, la igualtat
de drets i oportunitats de totes les persones, amb independncia del seu sexe, i
rebutjar els estereotips i qualsevol discriminaci (1r).
e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en
les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejus de
qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els
conflictes (1r).
f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per a
adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica
en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la
comunicaci (1r).
g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en
distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per a identificar els
problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia (1r).
h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el
sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre,
planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, aix com valorar lesfor
amb la finalitat de superar les dificultats (1r).
i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos, oralment
i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les possibilitats comunicatives del
valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part
fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives
22
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i
didioma internacional. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i
lestudi de la literatura dambds llenges (1r).
Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera
apropiada.
Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la histria de la
Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respectar el patrimoni artstic,
cultural i lingstic; conixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder
valorar-les crticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura prpia i
per la dels altres.
Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les diferncies.
Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hbits dhigiene,
aix com de lexercici fsic i de ladequada alimentaci, incorporant la prctica
de lesport i leducaci fsica per a afavorir el desenrotllament personal i social.
Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats,
en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels
ciutadans, i adoptar jus i actituds personals respecte a estos.
Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum
responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne aix a la
conservaci i millota (1r).
Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les
distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i
representaci.
Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunicaci escrita i
audiovisual.
CONTRIBUCI DE LA MATRIA (CINCIES DE LA NATURALESA) A

LADQUISICI DE LES COMPETNCIES BSIQUES
La major part dels continguts de Cincies de la naturalesa incidix directament en
ladquisici de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Precisament el millor coneixement del mn fsic requerix aprendre els conceptes i
procediments essencials de cada una de les cincies de la naturalesa i manejar les
relacions entre si: de causalitat o dinfluncia, qualitatives o quantitatives, i requerix aix
mateix lhabilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos
factors. Per esta competncia tamb exigix els aprenentatges relatius a la manera de
generar el coneixement sobre els fenmens naturals. Cal per a aix familiaritzar-se
amb el treball cientfic, per al tractament de situacions dinters, i amb el seu carcter
temptatiu i creatiu: des de la discussi sobre linters de les situacions proposades i
lanlisi qualitativa, significativa destes, que ajude a comprendre i a delimitar les
situacions plantejades, passant pel plan tejament de conjectures i inferncies
fonamentades i lelaboraci destratgies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si s
el cas, dissenys experimentals, fins a lanlisi dels resultats.
Alguns aspectes desta competncia requerixen, a ms, una atenci precisa. s el cas,
per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hbits i les formes
de vida i la salut. Tamb ho sn les implicacions que lactivitat humana i, en particular,
determinats hbits socials i lactivitat cientfica i tecnolgica tenen en el medi ambient.
En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes dexaltaci o de rebuig del paper
de la tecnocincia, i afavorir el coneixement dels grans problemes a qu senfronta
actualment la humanitat, la recerca de solucions per a avanar cap a lxit dun
desenrotllament sostenible i la formaci bsica per a participar, fonamentadament, en
la necessria presa de decisions al voltant dels problemes locals i globals plantejats.
23

La competncia matemtica est ntimament associada als aprenentatges de les
Cincies de la naturalesa. La utilitzaci del llenguatge matemtic per a quantificar els
fenmens naturals, per a analitzar causes i conseqncies i per a expressar dades i
idees sobre la naturalesa proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc
els continguts associats a esta competncia i, amb aix, dna sentit a eixos
aprenentatges. Per es contribux des de les Cincies de la naturalesa a la
competncia matemtica en la mesura que sinsistisca en la utilitzaci adequada de
les ferramentes matemtiques i en la seua utilitat, en loportunitat del seu s i en
lelecci precisa dels procediments i formes dexpressi adequats amb el context, amb
la precisi requerida i amb la finalitat que es perseguisca. Daltra banda, en el treball
cientfic es presenten sovint situacions de resoluci de problemes de formulaci i
soluci ms o menys obertes, que exigixen posar en joc estratgies associades a esta
competncia.
El treball cientfic t tamb formes especfiques per a la recerca, recollida, selecci,
processament i presentaci de la informaci que sutilitza a ms en molt diferents
formes: verbal, numrica, simblica o grfica. La incorporaci de continguts relacionats
amb tot aix fa possible la contribuci destes matries al desenrotllament de la
competencia en el tractament de la informaci i competncia digital. Afavorix
ladquisici desta competncia la millora en les destreses asociadse a la utilitzaci de
recursos freqents en les matries com sn els esquemes, mapes conceptuals, etc.,
aix com la producci i presentaci de memries, textos, etc. Daltra banda, en la
faceta de competencia digital, tamb es contribux a travs de la utilitzaci de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci en laprenentatge de les cincies per a
comunicar-se, demanar informaci, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions,
per a lobtenci i el tractament de dades, etc. Es tracta dun recurs til en el camp de
les cincies de la naturalesa i que contribux a mostrar una visi actualitzada de
lactivitat cientfica.
La contribuci de les Cincies de la naturalesa a la competencia social i ciutadana est
lligada, en primer lloc, al paper de la cincia en la preparaci de futures i futurs
ciutadans duna societat democrtica per a la seua participaci activa en la presa
fonamentada de decisions; i aix pel paper que juga la naturalesa social del
coneixement cientfic. Lalfabetitzaci cientfica permet la concepci i tractament de
problemes dinters, la consideraci de les implicacions i perspectives ofertes per les
investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisions collectives en un mbit
de creixent importncia en el debat social.
En segon lloc, el coneixement de com shan produt determinats debats essencials per
a lavan de la cincia contribux a entendre millor qestions importants per a
comprendre levoluci de la societat en poques passades i analitzar la societat actual.
Si b la histria de la cincia presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor
desta ha aportat a la llibertat del pensament i a lextensi dels drets humans.
Lalfabetitzaci cientfica constitux una dimensi fonamental de la cultura ciutadana,
garantia, al seu torn, daplicaci del principi de precauci, que es basa en una creixent
sensibilitat social enfront de les implicacions del desenrotllament tecnocientfic que
puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.
La contribuci desta matria a la competncia en comunicaci lingstica es produx a
travs de dos vies. Duna banda, la configuraci i la transmissi de les idees i
informacions sobre la naturalesa posa en joc un mode especfic de construcci del
discurs, dirigit a argumentar o a fer explcites les relacions, que noms sadquiriran des
dels aprenentatges destes matries. Latenci en la precisi dels termes utilitzats, en
lencadenament adequat de les idees o en lexpressi verbal de les relacions far
efectiva esta contribuci. Daltra banda, adquirir la terminologia especfica sobre els
24

sers vius, els objectes i els fenmens naturals fa possible comunicar adequadament
una part molt rellevant de lexperincia humana i comprendre prou el que altres
expressen sobre esta.
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement cientfic
constituxen una oportunitat per a desenrotllar la competncia per a aprendre a
aprendre. Laprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la
naturalesa, es va produint a lincorporar informacions provinents en unes ocasions de
la prpia experincia i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integraci desta
informaci en lestructura de coneixement de cada persona es produx si shan adquirit
en primer lloc els conceptes essencials lligats al nostre coneixement del mn natural i,
en segon lloc, els procediments danlisi de causes i conseqncies habituals en les
Cincies de la naturalesa, aix com les destreses lligades al desenrotllament del
carcter temptatiu i creatiu del treball cientfic, la integraci de coneixements i recerca
de coherncia global, i lauto i interregulaci dels processos mentals.
Lmfasi en la formaci dun esperit crtic, capa de qestionar dogmes i desafiar
prejus, permet contribuir al desenrotllament de lautonomia i iniciativa personal. s
important, en este sentit, assenyalar el paper de la cincia com a potenciadora de
lesperit crtic en un sentit ms profund: laventura que suposa enfrontar-se a
problemes oberts, participar en la construcci temptativa de solucions, en definitiva,
laventura de fer cincia. Quant a la faceta desta competncia relacionada amb
lhabilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podr contribuir a travs del
desenrotllament de la capacitat danalitzar situacions i valorar els factors que hi han
incidit i les conseqncies que poden tindre. El pensament hipottic propi del quefer
cientfic es pot, aix, transferir a altres situacions.
OBJECTIUS DE LA MATRIA I D'AQUEST CURS

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut cientfic utilitzant el
llenguatge oral i escrit amb propietat, aix com argumentar i donar explicacions
entre altres en lmbit de la cincia. Interpretar i construir, a partir de dades
experimentals, mapes, diagrames, grfiques, taules i altres models de
representaci, i formular conclusions (1r).
2. Utilitzar la terminologia i la notaci cientfica. Interpretar i formular els enunciats
de les lleis de la naturalesa, i tamb els principis fsics i qumics, a travs
dexpressions matemtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crtic
la calculadora (1r).
3. Comprendre i utilitzar les estratgies i conceptes bsics de les Cincies de la
naturalesa per a interpretar els fenmens naturals, i per a analitzar i valorar les
repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientfics (1r).
4. Aplicar, en la resoluci de problemes, estratgies coherents amb els
procediments de les cincies, com ara la discussi de linters dels problemes
plantejats, la formulaci dhiptesis, lelaboraci destratgies de resoluci i de
dissenys experimentals, lanlisi de resultats, la consideraci daplicacions i
repercussions de lestudi realitzat i la busca de coherncia global (1r).
5. Descobrir, reforar i aprofundir en els continguts terics, per mitj dactivitats
prctiques relacionades amb estos continguts (1r).
6. Obtindre informaci sobre temes cientfics utilitzant les tecnologies de la
informaci i la comunicaci i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut,
per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes cientfics (1r).
7. Adoptar actituds crtiques fonamentades en el coneixement per a analitzar,
individualment o en grup, qestions cientfiques i tecnolgiques (1r).
25

8. Desenrotllar hbits favorables a la promoci de la salut personal i comunitria,
facilitant estratgies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en
aspectes relacionats amb lalimentaci, el consum, les drogodependncies i la
sexualitat.
9. Comprendre la importncia dutilitzar els coneixements provinents de les
Cincies de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en
la necessria presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals
ens enfrontem (1r).
10. Conixer i valorar les interaccions de la cincia i la tecnologia amb la societat i
el medi ambient amb atenci particular als problemes a qu senfronta hui la
humanitat i la necessitat de busca i aplicaci de solucions, subjectes al principi
de precauci, per a avanar cap a lxit dun futur sostenible (1r).
11. Entendre el coneixement cientfic com una cosa integrada, que es
compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents
aspectes de la realitat (1r).
12. Descriure les peculiaritats bsiques del medi natural ms prxim, quant als
seus aspectes geolgics, zoolgics i botnics (1r).
13. Conixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues
caracterstiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua
conservaci i millora (1r).
CONTINGUTS DE LA MATRIA I DEL CURS

Bloc 1. Continguts comuns.
Familiaritzaci amb les caracterstiques bsiques del treball cientfic, per mitj
de: plantejament de problemes, discussi del seu inters, formulaci de
conjectures, experimentaci, etc., per a comprendre millor els fenmens
naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.
Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci per a
seleccionar informaci sobre el medi natural.
Interpretaci de dades i informacions sobre la naturalesa i la seua utilitzaci per
a conixer-la.
Reconeixement del paper del coneixement cientfic en el desenrotllament
tecnolgic i en la vida de les persones.
Utilitzaci cuidadosa dels materials i instruments bsics dun laboratori i
respecte per les normes de seguretat en el laboratori.
Bloc 2. La Terra en lUnivers.
LUnivers i el Sistema Solar.
- Lobservaci de lUnivers: planetes, estreles i galxies.
- La Via Lctia i el Sistema Solar.
- Caracterstiques fsiques de la Terra i dels altres components del Sistema
Solar.
- Els moviments de la Terra: les estacions, el dia i la nit, els eclipsis i les
fases de la Lluna.
- Utilitzaci de tcniques dorientaci. Observaci del cel dirn i nocturn.
- Evoluci histrica de les concepcions sobre el lloc de la Terra a lUnivers: el
pas del geocentrisme a lheliocentrisme com primera i gran revoluci
cientfica.
- Les capes de la terra: nucli, mantell, escora, hidrosfera, atmosfera i
biosfera.
26
La matria en lUnivers.
- Propietats generals de la matria constitutiva de lUnivers: definici de
superfcie, volum, massa i densitat. Unitats (SI).
- Estats en els quals es presenta la matria en lUnivers: caracterstiques i
relaci amb la temperatura. Canvis destat. Temperatura de fusi i
debullici duna substncia.
- Reconeixement de situacions i realitzaci dexperincies sencillez en qu
es manifesten les propietats elementals de slids, lquids i gasos.
- Identificaci de substncies pures i mescles. Homogenetat i
heterogenetat. Concepte de dissoluci. Exemples de materials dinters i la
seua utilitzaci en la vida quotidiana.
- Utilitzaci de tcniques de separaci de substncies.
- toms i molcules. Smbols i frmules.
- Els elements que formen lUnivers. Lhidrogen i lheli.
Bloc 3. Materials terrestres

Latmosfera.
- Composici i propietats de latmosfera. Nitrogen i oxigen: abundancia i
propietats. Dixid de carboni i oz: implicacions mediambientals. Variacions
en la composici de laire.
- Reconeixement del paper protector de latmosfera, de la importancia de
laire per als sers vius i per a la salut humana i de la necessitat de contribuir
a la seua atenci.
- Fenmens atmosfrics. Variables que condicionen el temps atmosfric.
Distinci entre temps i clima.
- Maneig dinstruments per a mesurar la temperatura, la pressi, la velocitat i
la humitat de laire.
- Contaminants atmosfrics: naturalesa, fonts i dispersi.
- Relaci entre laire i la salut.
La hidrosfera.
- Laigua a la Terra (origen, abundncia i importncia) i en altres planetes.
- Laigua a la Terra en les formes lquida, slida i gasosa.
- La molcula daigua: abundncia, propietats i importncia. Estudi
experimental de les propietats de laigua.
- Laigua del mar com a dissoluci. Sodi, potassi i clor: abundncia.
- Laigua en els continents.
- El vapor daigua en latmosfera.
- El cicle de laigua a la Terra i la seua relaci amb el Sol com a font
denergia.
- Reserves daigua dola a la Terra: importncia de la seua conservaci.
- Laigua i la salut: la contaminaci de laigua i la seua depuraci.
- Laigua a la Comunitat Valenciana.
La geosfera.
- Estructura interna de la Terra.
- Lescora terrestre: la seua superfcie, composici qumica i elements
geoqumics.
- Composici qumica i petrolgica de les capes de la Terra.
- Els minerals i les roques: concepte de mineral i roca.
- Tipus de roques: sedimentries, magmtiques i metamrfiques. Importncia
i utilitat de les roques. Observaci i descripci de les roques ms freqents.
- Utilitat, importncia i abundncia relativa dels minerals. Observaci i
descripci dels minerals ms freqents.
27

-
Utilitzaci de claus senzilles per a identificar minerals i roques.

Explotaci de minerals i roques.
Observaci i posterior reconeixement dels minerals i roques ms
representatius de lentorn immediat.
Les roques ms importants de la Comunitat Valenciana.
Bloc 4. Els sers vius i la seua diversitat

Factors que fan possible la vida a la Terra.
Els elements bioqumics.
Caracterstiques i funcions comunes dels sers vius.
La diversitat dels sers vius: ambients, grandries, formes i modes dalimentarse.
La teoria cellular.
La diversitat com resultat del procs evolutiu. Els fssils i la histria de la vida.
Classificaci dels sers vius.
- Els cinc regnes.
- Introducci a la taxonomia.
- Utilitzaci de claus senzilles didentificaci de sers vius.
- Virus, bacteris i organismes unicellulars eucaritics.
- Fongs.
- El regne vegetal; principals filum.
- El regne animal; principals filum.
- Utilitzaci de la lupa i el microscopi ptic per a lobservaci i descripci
dorganismes unicellulars, plantes i animals.
- Valoraci de la importncia de mantindre la diversitat dels sers vius. Anlisi
dels problemes associats a la seua prdua.
- La biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Situaci actual i perspectives.
CRITERIS D'AVALUACI DE LA MATRIA I DEL CURS

1. Explicar lorganitzaci del Sistema Solar i les caracterstiques dels moviments
de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, aix com algunes de les
concepcions sobre el sistema planetari al llarg de la histria.
2. Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta explicant la
importncia de cada una.
3. Establir procediments per a descriure les propietats de la matria que ens
envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats en qu es presenten
i els seus canvis. Valorar el maneig de linstrumental cientfic. Utilitzar models
grfics per a representar i comparar les dades obtingudes.
4. Fer correctament clculs senzills que incloguen la utilitzaci de les diferents
unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema mtric decimal.
5. Relacionar propietats dels materials amb ls que sen fa i diferenciar entre
mescles i substncies, grcies a les propietats caracterstiques destes ltimes i
a la possibilitat de separar aquelles per processos fsics com la filtraci,
decantaci, cristallitzaci, etc. aprofitant les propietats que diferencien cada
substncia de les altres.
6. Diferenciar entre elements i compostos, toms i molcules, smbols i frmules.
Conixer les caracterstiques de les partcules fonamentals de ltom.
7. Explicar ltom segons el model planetari i establir el criteri de matria neutra.
8. Elaborar i interpretar grfics i models senzills sobre lestructura i dinmica
atmosfriques, i establir relacions entre les variables que condicionen el clima i
els principals fenmens meteorolgics.
28

9. Reconixer la importncia de latmosfera per als sers vius, i considerar-ne les
repercussions de lactivitat humana.
10. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de laigua, el cicle de laigua
en la naturalesa i la seua importncia per als sers vius, considerant les
repercussions de les activitats humanes en relaci amb la seua utilitzaci.
Conixer i valorar la problemtica de laigua en la Comunitat Valenciana.
11. Conixer lestructura interna de la Terra i els components qumics de les seues
capes, i diferenciar clarament els conceptes de mineral i roca.
12. Identificar les roques i els minerals ms freqents, en especial els que es
troben en lentorn prxim, utilitzant claus senzilles i reconixer les seues
aplicacions ms freqents. Conixer i valorar la importncia i els usos habituals
de les roques en la Comunitat Valenciana.
13. Establir els criteris que servixen per a classificar els sers vius i identificar els
principals models taxonmics a qu pertanyen els animals i plantes ms
comunes, i relacionar la presncia de determinades estructures amb la seua
adaptaci al medi.
14. Conixer de manera operativa el concepte de biodiversitat. Valorar la
importncia de la biodiversitat a escala mundial, a Espanta i a la Comunitat
Valenciana.
15. Explicar les funcions comunes a tots els sers vius, tenint en compte la teoria
cellular.
16. Realitzar correctament experincies de laboratori, respectant les normes de
seguretat.
Quan avaluem no sols establim graus d'adquisici dels objectius educatius mitjanant
les qualificacions que atorguem, tamb estem optant pels procediments i els
instruments d'avaluaci que s'adeqen millor als diversos continguts (i als seus tipus)
que els alumnes han de conixer. I amb la presncia de les competncies bsiques en
el currculum escolar hem de parar atenci a conixer (i establir) la manera en qu els
diversos criteris d'avaluaci relatius a la matria d'aquest curs s'interrelacionen amb
elles, encara que siga d'una manera molt genrica i per aix la indiquem a continuaci:
CRITERIS DAVALUACI
COMPETNCIES BSIQUES
1. Explicar lorganitzaci del Sistema

Solar i les caracterstiques dels
moviments de la Terra i la Lluna i les
seues implicacions, aix com algunes de
les concepcions sobre el sistema
planetari al llarg de la histria.
2. Situar i descriure les capes internes i

externes del nostre planeta explicant la
importncia de cada una.
Competncia
en
comunicaci
lingstica.
Competncia en el coneixement i la
interacci amb el mn fsic.
Competncia per a aprendre a
aprendre.
Competncia
en
comunicaci
lingstica.
29
3. Establir procediments per a descriure

les propietats de la matria que ens
envolta, com ara la massa, el volum, la
densitat, els estats en qu es presenten i
els seus canvis. Valorar el maneig de
linstrumental cientfic. Utilitzar models
grfics per a representar i comparar les
dades obtingudes.
4. Fer correctament clculs senzills que

incloguen la utilitzaci de les diferents
unitats del SI, i manejar les diferents
unitats del sistema mtric decimal.
5. Relacionar propietats dels materials
amb ls que sen fa i diferenciar entre
mescles i substncies, grcies a les
propietats caracterstiques destes ltimes
i a la possibilitat de separar aquelles per
processos fsics com la filtraci,
decantaci, cristallitzaci, etc. aprofitant
les propietats que diferencien cada
substncia de les altres.
6.
Diferenciar
entre
elements
i
compostos, toms i molcules, smbols i
frmules. Conixer les caracterstiques
de les partcules fonamentals de ltom.
.7. Explicar ltom segons el model

planetari i establir el criteri de matria
neutra.
8. Elaborar i interpretar grfics i models

senzills sobre lestructura i dinmica
atmosfriques, i establir relacions entre
les variables que condicionen el clima i
els principals fenmens meteorolgics.
9. Reconixer la importncia de
latmosfera per als sers vius, i considerarne les repercussions de lactivitat
humana.
10. Explicar, a partir del coneixement de

les propietats de laigua, el cicle de
laigua en la naturalesa i la seua
importncia per als sers vius, considerant
les repercussions de les activitats
humanes en relaci amb la seua
utilitzaci.
Conixer
i
valorar
la
problemtica de laigua en la Comunitat
Valenciana.
Competncia
en
comunicaci
lingstica.
Competncia matemtica
Competencia en el tractament de la
informaci i competncia digital.
aprendre.
Competncia matemtica
Competencia social i ciutadana.
Competncia
en
comunicaci
lingstica.
Competencia social i ciudatana.
Competncia
en
comunicaci
lingstica.
aprendre.
30
11. Conixer lestructura interna de la

Terra i els components qumics de les
seues capes, i diferenciar clarament els
conceptes de mineral i roca.
12. Identificar les roques i els minerals

ms freqents, en especial els que es
troben en lentorn prxim, utilitzant claus
senzilles
i reconixer
les seues
aplicacions ms freqents. Conixer i
valorar la importncia i els usos habituals
de les roques en la Comunitat
Valenciana.
13. Establir els criteris que servixen per a
classificar els sers vius i identificar els
principals models taxonmics a qu
pertanyen els animals i plantes ms
comunes, i relacionar la presncia de
determinades estructures amb la seua
adaptaci al medi.
14. Conixer de manera operativa el

concepte de biodiversitat. Valorar la
importncia de la biodiversitat a escala
mundial, a Espanta i a la Comunitat
Valenciana.
15. Explicar les funcions comunes a tots
els sers vius, tenint en compte la teoria
cellular.
16. Realitzar correctament experincies

de laboratori, respectant les normes de
seguretat.
Competncia en el coneixement i
Competencia en el tractament de
Competncia per a aprendre
aprendre.
la
Competncia per a aprendre
aprendre.
la
la
la
la
a
la
a
la
Competncia
en
comunicaci
lingstica.
OBJECTIUS DE LA MATRIA I LA SEUA RELACI AMB ELS CRITERIS

D'AVALUACI DEL CURS
De la mateixa manera, indiquem a travs de quins criteris d'avaluaci es pot establir,
preferentment encara que no solament, si l'alumne assoleix o no els objectius de la
matria que s'han establert expressament per a aquest curs:
OBJECTIUS DE LA MATRIA
CRITERIS D'AVALUACI DEL CURS
1. Comprendre i expressar missatges

amb contingut cientfic utilitzant el
llenguatge oral i escrit amb propietat, aix
com argumentar i donar explicacions
entre altres en lmbit de la cincia.
Interpretar i construir, a partir de dades
experimentals,
mapes,
diagrames,
grfiques, taules i altres models de
representaci, i formular conclusions.
1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 11 i 15
31
2. Utilitzar la terminologia i la notaci

cientfica. Interpretar i formular els
enunciats de les lleis de la naturalesa, i
tamb els principis fsics i qumics, a
travs
dexpressions
matemtiques
senzilles. Manejar amb desimboltura i
sentit crtic la calculadora.
3. Comprendre i utilitzar les estratgies i
conceptes bsics de les Cincies de la
naturalesa per a interpretar els fenmens
naturals, i per a analitzar i valorar les
repercussions de les aplicacions i
desenrotllaments tecnocientfics.
4. Aplicar, en la resoluci de problemes,
estratgies
coherents
amb
els
procediments de les cincies, com ara la
discussi de linters dels problemes
plantejats, la formulaci dhiptesis,
lelaboraci destratgies de resoluci i de
dissenys experimentals, lanlisi de
resultats, la consideraci daplicacions i
repercussions de lestudi realitzat i la
busca de coherncia global.
5. Descobrir, reforar i aprofundir en els
continguts terics, per mitj dactivitats
prctiques relacionades amb estos
continguts.
6. Obtindre informaci sobre temes
cientfics utilitzant les tecnologies de la
informaci i la comunicaci i altres
mitjans i utilitzar-la; valorar el seu
contingut, per a fonamentar i orientar els
treballs sobre temes cientfics.
7.
Adoptar
actituds
crtiques
fonamentades en el coneixement per a
analitzar, individualment o en grup,
qestions cientfiques i tecnolgiques.
9. Comprendre la importncia dutilitzar
els coneixements provinents de les
Cincies de la naturalesa per a satisfer
les necessitats humanes i participar en la
necessria presa de decisions entorn de
problemes locals i globals als quals ens
enfrontem.
10. Conixer i valorar les interaccions de
la cincia i la tecnologa amb la societat i
el medi ambient amb atenci particular
als problemes a qu senfronta hui la
humanitat i la necessitat de busca i
aplicaci de solucions, subjectes al
principi de precauci, per a avanar cap a
lxit dun futur sostenible.
1, 2, 3, 4, 7, 8, 15 i 16
1, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14 i 16
Tots
3, 4, 8, 12, 13, 14 i 16
Tots
Tots
5, 9 i 14
3, 5, 9, 10, 12 i 14
32
11. Entendre el coneixement cientfic com

una
cosa
integrada,
que
es
compartimenta en disciplines diferents
per a aprofundir en els diferents aspectes
de la realitat.
12. Descriure les peculiaritats bsiques
del medi natural ms prxim, quant als
seus aspectes geolgics, zoolgics i
botnics.
13. Conixer el patrimoni natural de la
Comunitat
Valenciana,
les
seues
caracterstiques i elements integradors;
valorar la necessitat de la seua
conservaci i millora.
Tots
14
10, 12 i 14
33
6. PROGRAMACI DE LES UNITATS

A continuaci es desenvolupa la programaci de cada una de les 13 unitats
didctiques en qu shan organitzat i seqenciat els continguts d'aquest curs. En cada
una d'elles s'indiquen els objectius didctics, continguts (conceptes, procediments i
actituds), continguts transversals, criteris d'avaluaci i competncies bsiques
associades als criteris d'avaluaci corresponents.
DISTRIBUCI TEMPORAL DELS CONTINGUTS

La distribuci temporal prevista inicialment per al desenvolupament de les 131 unitats
en qu s'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didctics utilitzats i a la
crrega lectiva assignada (2 hores setmanals), s la segent:
Primera avaluaci: unitats 1 a 4
Segona avaluaci: unitats 5 a 8
Tercera avaluaci: unitats 9 a 13
BLOC I
LUNIVERSO I EL SISTEMA SOLAR
UNITAT 1
LA TERRA EN LUNIVERS
OBJECTIUS
1. Saber diferenciar univers, Via Lctia i sistema solar.
2. Reconixer lexistncia histrica de dues concepcions contraposades sobre la
posici de la Terra en lunivers i la forma que t.
3. Comprendre la importncia de lobservaci i de lestudi dels moviments dels
cossos celestes per a superar models simplistes i arribar al grau de
coneixement actual de lunivers.
4. Conixer les escales de mesura de distncies en lunivers.
5. Reconixer alguns objectes celestes visibles a simple vista o amb instruments
ptics dobservaci.
6. Associar les estacions de lany a lefecte combinat de la translaci de la Terra al
voltant del Sol, la inclinaci de leix de rotaci i la constncia daquesta
inclinaci, i no a la proximitat o a la llunyania del Sol.
7. Comprendre la seqncia dia-nit com a efecte de la rotaci de la Terra, i no
com a resultat del moviment del Sol.
8. Relacionar la duraci de la seqncia dia-nit amb les distintes estacions.
9. Relacionar les variacions estacionals de temperatura amb la inclinaci amb qu
incidisquen els rajos del Sol sobre la Terra.
34

10. Comprendre les fases lunars com a conseqncia de la posici relativa de la
Terra, la Lluna i el Sol.
11. Comprendre com i per qu es produeixen els eclipsis de Sol i de Lluna.
CONTINGUTS
Conceptes
Evoluci histrica del coneixement de lunivers.
El nostre lloc en lunivers.
Les distncies en lunivers.
Mitjans dobservaci de lunivers.
Lunivers que coneixem: les galxies.
La nostra galxia, la Via Lctia.
Les estreles.
El Sol i el sistema solar.
El sistema Terra-Lluna.
Moviments de la Terra i les seues conseqncies.
Fases lunars i eclipsis.
Procediments
Realitzaci de conversions senzilles entre escales de distncia.
Localitzaci dels punts cardinals a partir de la posici del Sol al migdia
solar.
Orientaci nocturna mitjanant la localitzaci de lEstrela Polar.
Observaci del cel nocturn a simple vista i amb instruments.
Interpretaci de dades dels planetes.
Aplicaci del moviment dirn aparent del Sol en la construcci de rellotges
de sol.
Utilitzaci de models senzills en tres dimensions per a explicar els
moviments de la Terra i la Lluna, el dia, la nit i la successi de les estacions.
Realitzaci de representacions a escala del sistema solar.
Actituds
Valoraci de la importncia de lobservaci i el mesurament per a
comprendre lunivers que ens envolta.
Estima de lobservaci del cel com una forma doci.
Reconeixement de la influncia de lastronomia en la vida quotidiana
(calendaris, etctera).
Estimaci de la provisionalitat de les teories cientfiques.
Distinci del concepte de astronomia com a cincia del dastrologia com
a mer pronstic del dest de lsser hum.
Presa de conscincia de la necessitat de combatre la contaminaci
lumnica i ambiental per a preservar la qualitat del cel.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Educaci ambiental
En relaci amb aquest tema, es pot incidir en la necessitat de reduir lexcs
dilluminaci nocturna en els grans nuclis urbans, perqu, a ms dun
malbaratament denergia que accelera lesgotament dels recursos energtics,
produeix contaminaci lumnica, obstacle per a lestudi i lobservaci del cel.
35
Educaci per a la salut

Es poden aprofitar les indicacions que shan exposat en la secci Procediments
daquesta Unitat per a advertir els alumnes del perill que suposa lobservaci
directa del Sol, a simple vista, amb ulleres solars o amb instruments que no
estiguen dotats de filtres adequats, o de lobservaci de la lluna plena amb el
telescopi.
CRITERIS DAVALUACI
1. Explicar el significat dunitat astronmica (UA) i any llum.
2. Conixer la posici relativa dels distints cossos que componen el sistema solar
i, en especial, la del sistema Terra-Lluna.
3. Descriure la causa de la seqncia de les estacions.
4. Descriure la causa per la qual es poden observar les fases lunars.
5. Relacionar el moment del dia en qu sobserva la Lluna amb la fase en qu es
est.
6. Conixer per qu es produeixen les estacions i els solsticis i eks equinoccis en
ambds hemisferis terrestres.
7. Comprendre el mecanisme de formaci dels eclipsis.
COMPETNCIES BSIQUES / CRITERIS DAVALUACI / ACTIVITATS
A la segent taula s'indiquen, en cada competncia bsica que es treballa en aquesta
unitat, la interrelaci entre les subcompetncies desenvolupades en cadascuna d'elles,
els criteris d'avaluaci i les diferents activitats que els alumnes realitzen en els
diferents materials curriculars:
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Reconixer qestions que es
3, 5
poden investigar des de la
cincia: diferenciar problemes
i explicacions cientfiques
daltres que no ho sn
Utilitzar diferents estratgies
5
de
recerca
dinformaci
cientfica.
Comprendre
i
seleccionar la informaci
Reconixer els trets clau de
3, 7
la
investigaci
cientfica:
controlar variables, formular
hiptesis,
dissenyar
experiments,
analitzar
i
contrastar dades, detectar
regularitats, fer clculs i
estimacions.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
2
DC 5, 6, 7
AF 4, 9
8
DC 4
AF 19
DC 3, 7
36
Comprendre principis bsics i

conceptes cientfics, i establir
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
dinfluncia, qualitatives i
quantitatives.
Descriure i explicar fenmens
cientficament i predir canvis.
Utilitzar models explicatius.
Aplicar els coneixements de
la cincia a situacions
relacionades amb la vida
quotidiana.
Interpretar dades i proves
cientfiques.
Elaborar
conclusions i comunicar-les
en distints formats de manera
correcta,
organitzada
i
coherent.
Argumentar a favor o en
contra de les conclusions, i
identificar els supsits, les
proves i els raonaments en
lobtenci daquests.
1, 2, 7
DC 1, 2, 3, 4
AF 6, 14, 15
2, 3, 4, 5, 6, 7
1, 7, 17, 18, 19, 0, 21, 23, 24

EX (pgina 16)
DC 1, 3, 5, 6, 7
AF 5, 13, 18, 19
DC 4
AF 16
5, 7, 8, 9, 10, 11
Matemtica
Utilitzar
el
llenguatge
matemtic per a quantificar
els fenmens naturals.
Usar el llenguatge matemtic
per a expressar dades i idees
sobre la natura.
3, 5
DC 2, 5, 7
1
AF 10
3, 4
DC 4
9, 15, 16
DC 4
AF 1, 2, 4, 6, 7
Tractament de la informaci i competncia digital

Aplicar
les
formes
3, 5
especfiques que t el treball
cientfic per a buscar la
informaci,
recollir-la,
seleccionar-la, processar-la i
presentar-la.
Utilitzar
i
produir,
en
2, 3
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Utilitzar
la
terminologia
adequada per a construir
textos i argumentacions amb
Comprendre i interpretar
missatges sobre les cincies
de la naturalesa.
DC 5, 6, 7
8, 14
Idees clares (pgina 21)
DC 2, 3
AF 11
2, 3, 4, 7
5, 8, 10, 11, 12, 13, 22

DC 5, 6, 7
AF 3, 5, 13, 14, 15, 17
2, 3, 5
10, 22
AF 4, 8, 9, 10, 12, 14, 19
37
Aprendre a aprendre
Integrar els coneixements i
els procediments cientfics
adquirits per a comprendre
les informacions provinents
de lexperincia personal i els
mitjans escrits i audiovisuals.
Desenvolupar la capacitat per
a analitzar situacions en qu
es valoren els factors que hi
han
incidit
i
les
conseqncies que poden
tenir.
DC 1, 2,3 ,4
AF 15, 20
1, 2, 3, 5
DC 1, 2, 4, 5, 6, 7
AF 14, 15
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
DC: Desenvolupament de competncies
AF: Activitats finals
38
BLOC II
LA MATRIA
UNITAT 2
PROPIETATS DE LA MATRIA
OBJECTIUS
1. Reconixer la matria atenent-ne la propietat ms caracterstica: la capacitat
docupar un espai.
2. Conixer les propietats que caracteritzen la matria i classificar-les en
intensives o extensives i en mesurables o no mesurables.
3. Distingir les propietats de la matria que sn mesurables per a arribar al
concepte de magnitud.
4. Valorar la importncia de la mesura i la necessitat de disposar de patrons de
mesura universals.
5. Reconixer la imprecisi inherent a lacci de mesurar.
6. Conixer els smbols que sutilitzen per a expressar magnituds i unitats.
7. Conixer el sistema internacional de mesura, i els mltiples i submltiples de
les unitats ms utilitzades.
8. Definir el concepte elemental de massa com a mesura de la quantitat de
matria.
9. Diferenciar els conceptes de volum i de capacitat.
10. Comprendre el concepte de densitat com una relaci entre la massa i el volum.
11. Conixer els distints aparells que sutilitzen per a mesurar masses i volums.
12. Conixer els diferents instruments ds ms freqent en el laboratori.
CONTINGUTS
Conceptos
Matria, cossos materials i sistemes materials.
Propietats de la matria: intensives i extensives; mesurables i no
mesurables (magnituds).
La mesura: unitats i sistemes dunitats.
Massa, volum i densitat: qu sn i com es mesuren.
Procedimientos
Realitzaci dexperiments senzills que posen de manifest les propietats de
la matria (volum, massa, densitat, duresa).
Observaci de distintes propietats de la matria en cossos materials
concrets.
Realitzaci dexercicis que demostren la necessitat de mesurar.
Realitzaci dexercicis que impliquen transformaci dunitats.
Mesura de la massa, el volum i la densitat de distints cossos slids i lquids.
39
Realitzaci dexercicis que indusquen a desenvolupar mtodes indirectes

de mesura.
Actitudes
Reconeixement i valoraci de la importncia dels patrons universals de
mesura.
Inters per aprendre a manejar instruments de mesura senzills (balances,
provetes).
Rigor en el treball experimental i cura amb el material de laboratori.
Educaci del consumidor
Un dels propsits daquesta Unitat s que els alumnes i les alumnes adquirisquen
destreses i habilitats en la mesura de diferents magnituds utilitzant els instruments
adequats per a fer-ho. Es pretn, aix mateix, que es familiaritzen amb magnituds
ds quotidi, com la massa, el temps, la temperatura i la longitud, ja que els
estudiants, com a consumidors, han de saber interpretar, per exemple, la
informaci que sofereix en els envasos dels aliments (composici, data de
caducitat, temperatura de conservaci).
CRITERIS DAVALUACI
1. Definir el concepte de matria.
2. Descriure procediments que posen de manifest que els gasos tamb sn
materia
3. Classificar distintes propietats de la matria en intensives i extensives
4. Classificar distintes propietats de la matria en mesurables i no mesurables
5. Definir el concepte de magnitud.
6. Relacionar les magnituds fonamentals amb els instruments utilitzats per a
mesurar-les.
7. Descriure distints procediments per a mesurar masses de lquids i volums de
slids irregulars.
8. Transformar unitats de mesura en unes altres que siguen mltiples i/o
submltiples de les primeres.
9. Saber fer clculs senzills que incloguen la utilitzaci de les diferents unitats del
sistema internacional.
40

COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

3, 4, 9
la
investigaci
cientfica:
hiptesis,
dissenyar
experiments,
analitzar
i
estimacions.
3, 4, 6, 9
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
3, 6, 9
quotidiana.
3, 4, 6, 9
cientfiques.
Elaborar
correcta,
organitzada
i
coherent.
6, 9
lobtenci daquests.
Matemtica
Utilitzar
el
llenguatge
sobre la natura.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
19, 20, 21, 22, 23, 24, 26

DC 3, 6
AF 16
19, 20, 21, 22, 23, 24, 26

DC 1, 3, 4, 5, 6
AF 16, 28
DC 1, 2, 4, 5, 6
DC 3, 4, 5, 6
DC 4, 5, 6
3, 4, 6, 8, 9
12
DC 3, 4, 5, 6
3, 4, 5,6 , 8, 9
13, 14, 15, 16, 17, 18, 27

DC 2, 3, 4, 5, 6
AF 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12,
14, 15, 16, 17, 18, 19, 20,
23, 24, 25, 26, 27, 29

Utilitzar
i
produir,
en
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
4
Idees clares
(pgina 40)
41
Utilitzar
la
terminologia
de la naturalesa.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Aprendre a aprendre
Desenvolupar
un
esperit
crtic.
Enfrontar-se
a
problemes oberts, participar
en la construccin temptativa
de solucions.
han
incidit
i
les
tenir.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
11, 22, 23, 24, 25
PD (I i II, pgina 30)
AF 1, 3, 13, 21
3
AF 2, 4, 22
1, 3, 4,5, 6, 9
7, 9, 10
EX (pgines 31, 34)
PD (pgina 33)
DC 2, 3, 4, 5, 6
AF 2, 3, 11, 13, 14, 30
3, 4, 6, 9
DC 2, 3, 4, 5, 6
6, 9
DC 4, 5, 6
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
42
UNITAT 3
ELS ESTATS DE LA MATRIA
OBJECTIUS
1. Reconixer les caracterstiques de cada un dels tres estats en qu es presenta
la matria.
2. Utilitzar el model de partcules en moviment (teoria cintica) per a comprendre
les caracterstiques dels tres estats en qu es presenta la matria.
3. Entendre els fenmens dexpansi, compressi i difusi dels gasos.
4. Utilitzar la teoria cintica per a interpretar els canvis destat.
5. Descriure les variacions que els canvis destat produeixen en relaci amb les
propietats generals de la matria (volum, massa i densitat).
6. Interpretar i elaborar grfiques.
CONTINGUTS
Conceptes
Els tres estats de la matria: caracterstiques.
Teoria cintica.
propietats dels gasos: expansi, compressi i difusi.
Els canvis destat.
Relaci de les propietats de la matria amb els seus canvis destat.
Comportament de laigua en els canvis destat.
Procediments
Maneig dinstruments de mesura senzills.
Identificaci de les caracterstiques dels distints estats.
Utilitzaci dun model de partcules per a explicar els estats de la matria i
els canvis destat.
Observaci del fenomen de difusi en els lquids.
Anlisi dels canvis destats en diverses substncies.
Actituds
Valoraci de lordre i la netedat en els treballs de laboratori.
Avaluaci de latenci i la cura que ha de posar-se a lhora de prendre
dades sobre un fenomen.
Inters per aprendre a representar fenmens mitjanant la utilitzaci
desquemes, dibuixos i grfiques.
Reconeixement de la importncia de lobservaci com a punt de partida per
al coneixement cientfic.
Conixer i comprendre les propietats que tenen els slids, els lquids i els gasos
contribueix a saber com shan de tractar i conservar els productes de consum
43

habitual que es presenten en algun daquests estats (conservaci de les
bombones de gas but, dels lquids amb gasos dissolts, etctera).
CRITERIS DAVALUACI
1. Indicar les caracterstiques de cada un dels tres estats en qu es presenta la
matria i explicar-les tenint en compte la teoria cintica.
2. Descriure, a partir de la teoria cintica, la compressi i la difusi dels gasos, la
fludesa dels lquids i la rigidesa dels slids.
3. Definir el concepte de slid cristall.
4. Diferenciar els tres estats de la matria en funci de les propietats generals
(volum, massa i densitat).
5. Indicar els noms amb qu es designen els distints canvis destat.
6. Explicar els canvis destat a partir de la teoria cintica.
7. Diferenciar els conceptes de vaporitzaci, evaporaci i ebullici.
8. Definir els conceptes de punt de fusi i debullici.
9. Explicar i aplicar les tcniques adequades per a mesurar el punt de fusi i
debullici.
10. Deduir, davant de la grfica corresponent, els canvis destat que experimenta
una substncia determinada.
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

1, 5, 6, 8
la
investigaci
cientfica:
hiptesis,
dissenyar
experiments,
analitzar
i
estimacions.
1, 4, 5, 6, 8
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
1, 4, 5, 6, 8
4, 6
quotidiana.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
DC 1, 2, 3
18, 19
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
16, 17, 18, 19, 20, 25

DC 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8
AF 5, 9, 20, 21
9, 13, 17, 18, 19, 21, 25
DC 4, 5, 7, 8
AF 12
44

cientfiques.
Elaborar
correcta,
organitzada
i
coherent.
lobtenci daquests.
Considerar
distintes
perspectives sobre un tema.
Evitar
generalitzacions
improcedents. Qestionar les
idees preconcebudes i els
prejudicis.
Practicar
lantidogmatisme.
PD (pgina 45)
DC 4, 5, 6
AF 1
1, 4, 5, 6
9, 10
DC 1, 2, 4, 5, 6
4, 6, 8
DC 3, 4, 5, 6
4, 6
DC 4, 5
20, 28, 21, 24, 30

DC 6
4, 10
27
DC 4, 6
AF 27, 28, 29, 31, 32
Matemtica
Utilitzar
el
llenguatge
Fer servir el llenguatge
matemtic per a analitzar
sobre la natura.

Utilitzar
i
produir,
en
1
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Social i ciutadana
Comprendre
i
explicar
problemes dinters social
des
duna
perspectiva
cientfica.
Utilitzar
la
terminologia
Idees clares
(pgina 40)
AF 10
16, 18
1, 2, 3, 4 ,5, 6, 7, 8, 9, 10
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 15, 21, 24, 26
EX (pgines 51, 52, 55)
PD (pgines 49, 50)
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
AF 2, 3, 4, 6, 7, 8, 11, 14, 15,
16, 17, 20, 22, 25, 26, 28
10
DC 7
AF 13
de la naturalesa.
4, 6
45
Aprendre a aprendre
han
incidit
i
les
tenir.
4, 5, 6, 7, 8
1, 3, 4, 22, 23
DC 3, 4, 5, 6, 7
AF 18, 19, 23, 33
1, 2, 4, 5, 6, 8
19
DC 2, 3, 5, 6, 7
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
46
UNITAT 4
MESCLES I SUBSTNCIES PURES
OBJECTIUS
1. Comprendre la importncia de la classificaci en el treball cientfic.
2. Conixer i aplicar la classificaci de la matria atenent propietats fcilment
observables.
3. Comprendre i expressar la diferncia entre una mescla i una substncia pura.
4. Conixer les tcniques ms comunes per a separar les substncies duna
mescla.
5. Comprendre les caracterstiques ms importants de les mescles (homognies i
heterognies).
6. Reconixer les propietats de la matria per a poder identificar substncies
pures.
7. Conixer el criteri utilitzat per a classificar les substncies pures en elements,
substncies simples i compostos.
8. Diferenciar un procs fsic duna reacci qumica.
9. Saber qu sn i per a qu sutilitzen els smbols qumics.
CONTINGUTS
Conceptes
Classificaci de la matria: sistemes homogenis i heterogenis.
Mescles i substncies pures.
Mescles heterognies.
Mescles homognies: dissolucions.
Tcniques per a separar mescles: tamisatge, filtraci, separaci magntica,
decantaci, cristallitzaci i destillaci.
Substncies pures: propietats caracterstiques; descomposici i
classificaci.
Elements, substncies simples i compostos.
Els elements que formen lunivers: hidrogen i heli.
Procediments
Observaci de laspecte de distints sistemes materials per a determinar si
sn homogenis o heterogenis.
Anlisi de la composici de diferents sistemes materials utilitzant
procediments fsics (canvis destat).
Utilitzaci de diverses tcniques per a separar els components duna
mescla.
Interpretaci de grfiques que representen canvis destat de substncies
pures.
Observaci de les variacions que experimenten els punts de fusi i
debullici de laigua quan shi dissolen substncies.
Actituds
Valoraci de la importncia de la classificaci en els treballs cientfics.
Valoraci de la importncia de lanlisi de substncies en el laboratori.
47
Cura en el maneig del material de laboratori, tenint en compte les normes

de seguretat en ls de productes i en la realitzaci dexperiments.
Inters per aprendre tcniques de plantejament i resoluci de problemes.
Valoraci de lesfor com en lelaboraci de treballs en equip.
Valoraci de la importncia dutilitzar un llenguatge com i universal,
mitjanant smbols i frmules, per a expressar els coneixements.
En la secci Procediments, La seguretat en el treball de laboratori,
sespecifiquen unes normes de seguretat que tenen com a objectiu que lalumnat
siga conscient dels riscos que poden derivar-sen del desconeixement en dur a
terme unes tasques determinades en el laboratori. Aquestes pautes de
comportament pretenen fomentar el seu sentit de la responsabilitat.
CRITERIS DAVALUACI
1. Diferenciar sistema homogeni de sistema heterogeni.
2. Posar exemples de sistemes homogenis en qu es puga determinar si es tracta
de mescles o de substncies pures.
3. Identificar distintes mescles heterognies presents en la natura.
4. Posar exemples de mescles i indicar per a cada un la tcnica de separaci ms
adequada.
5. Definir els conceptes de dissoluci, dissolvent i solut.
6. Enumerar i definir les propietats caracterstiques ms importants duna
substncia pura.
7. Analitzar una grfica que represente el canvi destat duna substncia, i indicar
quins canvis shi produeixen i a quines temperatures.
8. Diferenciar de manera precisa entre canvi fsic i canvi qumic.
9. Distingir les mescles de les substncies pures i els elements dels compostos.
10. Explicar lexistncia delements qumics tant en ssers vius com en substncies
inertes.
11. Desenvolupar destreses i habilitats en el treball de laboratori: la manipulaci
correcta dels instruments i dels materials, i la presentaci formal dels informes
escrits.
48

COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8, 9, 10
la
investigaci
cientfica:
hiptesis,
dissenyar
experiments,
analitzar
i
estimacions.
2, 3, 4, 5, 8, 9, 10
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
4, 10
2, 3, 4, 5, 9, 10
quotidiana.
2, 5, 7, 8, 9, 10
cientfiques.
Elaborar
correcta,
organitzada
i
coherent.
Considerar
distintes
1, 11
Evitar
generalitzacions
prejudicis.
Practicar
lantidogmatisme.
Matemtica
Utilitzar
el
llenguatge
sobre la natura.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
5, 7, 9, 11, 13, 15
DC 2, 3
AF 2, 3, 5, 7
2, 3, 4, 10, 12, 16
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6
AF 4, 6, 9, 13, 14, 15,
16, 17, 18, 20, 21, 24,
25, 26, 27, 28
DC 2, 3
AF 16
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6
AF 6, 9
EX (pgina 63)
DC 2
AF 20, 24
14
AF 28
PD (pgina 66)
14
49

Aplicar
les
formes
7
informaci,
recollir-la,
presentar-la.
Utilitzar
i
produir,
en
2, 5
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Utilitzar
la
terminologia
5
AF 10, 26, 27

DC 4
AF 1
2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11
2, 3, 4, 10, 16
PD (pgina 66)
DC 2, 3, 6
AF 2, 8, 11, 12, 15, 16, 19,
20, 22, 23, 24, 25, 29
2, 4, 10, 11
1, 6, 7, 8
EX (pgina 63)
DC 2, 3, 4
4, 10, 11
EX (pgina 63)
DC 2, 3
Aprendre a aprendre
han
incidit
i
les
tenir.
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
50
BLOC III
LA TERRA
UNITAT 5
LA PART GASOSA DE LA TERRA
OBJECTIUS
1. Explicar lorigen dels gasos que formen part de latmosfera, especialment el cas
de loxigen, producte de la fotosntesi.
2. Conixer els components de latmosfera i les caracterstiques ms importants.
3. Relacionar la humitat amb la condensaci i la precipitaci.
4. Reconixer la diferncia entre clima i oratge.
5. Reconixer la importncia de laire per als ssers vius i la relaci dels
components atmosfrics amb la fotosntesi i la respiraci.
6. Explicar en qu consisteix lefecte dhivernacle i conixer els perills que implica
laugment.
7. Conixer alguns dels efectes de la contaminaci de laire i la influncia que t
sobre els ssers vius.
CONTINGUTS
Conceptes
Origen de latmosfera.
Composici i estructura de latmosfera.
Variacions de la composici de laire.
Funcions de latmosfera.
La pressi atmosfrica.
Lhorror al buit.
Fenmens atmosfrics a causa del vent.
La humitat atmosfrica.
Fenmens atmosfrics a causa del vapor daigua.
Clima i oratge. Importncia de laire per als ssers vius i la salut.
Contaminants.
Procediments
Relaci de la composici de latmosfera amb processos fonamentals per als
ssers vius, com ara la fotosntesi i la respiraci.
Establiment de connexions entre els diferents tipus de contaminaci
atmosfrica, les causes i els efectes.
Construcci dalguns aparells de mesura senzills: psicrmetre.
Resoluci dexercicis numrics senzills relacionats amb la humitat
atmosfrica.
51
Elaboraci dinformes sobre la contaminaci atmosfrica en qu

sassenyalen les causes, els contaminants i les conseqncies.
Elaboraci de murals en qu, mitjanant fotografies, es represente el
contrast que hi ha entre llocs contaminats i paratges lliures de
contaminaci.
Interpretaci de mapes meteorolgics.
Actituds
Curiositat i motivaci per a investigar en distintes fonts bibliogrfiques sobre
qestions relatives a latmosfera i a la influncia que t sobre els ssers
vius.
Valoraci crtica de la importncia que la modificaci de la composici de
latmosfera terrestre t sobre els fenmens atmosfrics i els ssers vius.
Desenvolupament duna actitud crtica i responsable sobre la influncia dels
actes de lsser hum en el medi ambient.
Sensibilitzaci davant del manteniment duna bona qualitat de laire que
respirem.
Iniciativa a lhora dadquirir hbits que ajuden a millorar la qualitat
ambiental.
Conscienciaci de la necessitat de cuidar la qualitat de laire, ja que s el
medi de qu obtenim loxigen per a respirar.
Es recorda als alumnes els efectes de la modificaci de la composici qumica
atmosfrica sobre els ssers vius i, per tant, sobre la salut. Laire contaminat cont
partcules insalubres, especialment a escala respiratria (ms incidncia dasma o
de cncer pulmonar), i destrueix la capa doz, de manera que augmenta la
radiaci ultraviolada que arriba a la superfcie i incrementa els casos de cncer de
pell.
Sha de conscienciar els estudiants del fet que tots som responsables de la
conservaci i de la millora del medi ambient. Han de comprendre que les accions
individuals sn molt importants (si les paraules mouen, lexemple arrossega), i han
de collaborar per a evitar lemissi de gasos contaminants, ja que provoquen
malalties i incrementen lefecte dhivernacle i, per tant, laugment de la
temperatura global del planeta.
CRITERIS DAVALUACI
1. Conixer lestructura i la composici de latmosfera, aix com tamb les
caracterstiques de cada un dels components.
2. Establir relacions entre els components qumics de latmosfera i els processos
biolgics i meteorolgics.
3. Conixer el paper protector que latmosfera t sobre la vida al nostre planeta.
4. Explicar la incidncia de la capa doz sobre la superfcie del planeta.
5. Explicar les repercussions de la contaminaci de laire en el calfament de la
Terra i els efectes que t sobre els ssers vius.
6. Establir relacions entre la qualitat de laire i la salut, i conixer els contaminants
principals de laire.
52
53

COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

1, 2, 3, 4
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
1, 2
1, 2, 3, 4, 6
quotidiana.
Reflexionar
sobre
les
4, 5, 6
implicacions de lactivitat
humana i els avenos
cientfics i tecnolgics en la
histria de la humanitat, i
destacar, en lactualitat, les
implicacions que tenen en el
medi ambient
Tenir responsabilitat sobre un
2, 3, 5, 6
mateix, els recursos i lentorn.
Conixer
els
hbits
saludables
personals,
comunitaris
i
ambientals
basats en els avenos
cientfics. Valorar ls del
principi de precauci
Matemtica
sobre la natura.
1, 2, 3

Aplicar
les
formes
1, 2
informaci,
recollir-la,
presentar-la.
Utilitzar
i
produir,
en
3
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
DC 2, 5, 6, 7, 8
4, 10, 16, 21, 28, 32, 33, 36

DC3, 5, 6, 7, 8
AF 1, 20
DC 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8
45
DC 6, 7
39, 40, 41, 45, 46

AF 27-31, 34, 35
26
AF 7, 18
35
AF 2, 15, 21
22
AF 3, 18, 28
54
Social i ciutadana
Comprendre
i
explicar
des
duna
perspectiva
cientfica.
Aplicar el coneixement sobre
alguns debats essencials per
a laven de la cincia, per a
comprendre
com
han
evolucionat les societats i per
a analitzar la societat actual.
Reconixer les implicacions
del
desenvolupament
tecnocientfic que puguen
comportar riscos per a les
persones o per al medi
ambient.
Utilitzar
la
terminologia
3, 4, 5, 6
AF 29
AF 7
5, 6
42, 46
AF 31
1, 2, 3, 4, 5, 6
1-14, 16, 19, 23, 32-40, 43-45

PD (pgina 84)
DC 5, 6, 7, 8
AF 1, 2, 4-9, 11-16,
19, 22-29, 36
19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27,
28, 29, 30, 31
AF 3, 14, 17, 19
de la naturalesa.
Aprendre a aprendre
Desenvolupar
un
esperit
crtic.
Enfrontar-se
a
de solucions.
han
incidit
i
les
tenir.
1, 2
1, 2, 3
11, 15, 17, 18, 27, 31,

40, 41, 43, 45
PD (pgina 87)
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
AF 5, 7, 8, 10, 13, 15,
17, 18, 22, 27
20
DC 6, 7
AF 32
5, 6
19
DC 2, 5, 6, 7, 8
AF 5, 27, 29
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
55
UNITAT 6
LA PART LQUIDA DE LA TERRA
OBJECTIUS
1. Conixer la distribuci de laigua en la Terra.
2. Comprendre que, a pesar que la hidrosfera ocupa una part important de la
superfcie terrestre, laigua s un recurs escs i desigualment repartit en el
nostre planeta.
3. Conixer les propietats de laigua i relacionar-les amb les funcions que
exerceix.
4. Reconixer els processos que intervenen en el cicle de laigua i valorar-ne la
importncia.
5. Conixer les maneres de presentar-se laigua en els continents i els tipus
daigua dola.
6. Prendre conscincia del greu problema que suposa la contaminaci de laigua.
7. Identificar les activitats humanes que contaminen laigua.
8. Conixer els distints agents contaminants que afecten els rius, els pantans, les
mars i els oceans.
9. Valorar la importncia que tenen les aiges subterrnies en pasos que, com el
nostre, presenten problemes importants de sequera en algunes zones.
CONTINGUTS
Conceptes
Lorigen de laigua a la Terra.
Les propietats i importncia de laigua per als ssers vius.
Laigua en el nostre planeta. El cicle de laigua: processos i importncia.
Laigua en els continents.
Laigua que consumim.
La contaminaci de laigua i la seua depuraci.
Laigua i la salut.
Procediments
Observaci i interpretaci desquemes com el del cicle de laigua.
Realitzaci dexperincies senzilles per a facilitar la comprensi dalguna de
les propietats de laigua.
Lectura i comentari de textos relacionats amb laigua: Carta Europea de
lAigua.
Maneig de bibliografia per a lelaboraci de treballs, informes, etctera.
Discussions i debats en classe relacionats amb el problema de la
contaminaci de laigua.
Actituds
Reconeixement de la importncia de laigua per als ssers vius.
Raonament de la necessitat disposar daigua neta per al bon funcionament
de la vida.
Rebuig de totes les accions que provoquen la contaminaci de laigua i
inters per evitar-les.
56
Valoraci de la importncia que tenen el reciclatge i la reutilitzaci de

laigua.
Actitud de comproms personal davant del consum daigua.
Reconeixement de laigua com un b com.
CONTUINGUTS TRANSVERSALS
Durant el desenvolupament de la Unitat sinsisteix en la importncia de consumir
aigua neta i no contaminada, i en la necessitat que en tots els pasos hi haja
plantes potabilitzadores que eviten les nombroses malalties i lalta taxa de
mortalitat que, per aquesta ra, pateixen molts pasos en via de desenvolupament.
Educaci ambiental
En aquesta Unitat es fa una insistncia especial en la necessitat consumir i
utilitzar de manera raonable i solidria un recurs com laigua, imprescindible per al
manteniment de la vida. s important que els alumnes siguen conscients de la
necessitat de respectar, mantenir i recuperar el nostre medi aqutic.
Educaci moral i cvica
Els alumnes han de ser capaos dadoptar una actitud crtica envers el mal s i el
consum abusiu de laigua en un pas com el nostre, sotms a perodes de sequera
freqents i en qu hi ha zones molt deficitries, aix com envers els
comportaments irresponsables que contaminen els nostres rius i les nostres
costes.
CRITERIS DAVALUACI
1. Descriure qu s la hidrosfera i quin ns lorigen.
2. Relacionar les propietats de laigua amb les funcions que exerceix en la natura.
3. Descriure les propietats de laigua en relaci amb el volum, la massa i la
densitat quan canvia destat.
4. Representar el cicle de laigua.
5. Descriure els processos que intervenen en el cicle de laigua i destacar-ne la
importncia.
6. Conixer les maneres de presentar-se laigua en els continents.
7. Diferenciar laigua dola de laigua de mar i descriure els tipus daigua dola.
8. Diferenciar els processos de potabilitzaci i depuraci de laigua.
9. Conixer les formes de contaminaci prpies del medi aqus i les
conseqncies que t per al funcionament normal de la vida.
10. Establir una relaci causa-efecte entre laigua contaminada i certes malalties en
lsser hum.
11. Conixer les mesures destalvi daigua.
57

COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

9, 11
de
recerca
dinformaci
cientfica.
Comprendre
i
2
la
investigaci
cientfica:
hiptesis,
dissenyar
experiments,
analitzar
i
estimacions.
2
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
5, 8, 10
2, 3, 5, 8, 10, 11
quotidiana.
8, 10
lobtenci daquests.
8, 9, 10, 11
Conixer
els
hbits
saludables
personals,
comunitaris
i
ambientals
Matemtica
sobre la natura.
2, 4, 10
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
31, 32, 33
AF 2, 28
EX pgina 102)
DC 3, 6
3, 5, 6, 7, 8, 9, 15, 16, 17,

19, 22, 25, 26, 30, 34
EX (pgina 102)
PD (pgina 103)
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
AF 1, 4, 12, 26
DC 3, 7
26
DC 2, 3, 5, 7
AF 24, 26, 27, 30
DC 7
23, 34
AF 19, 20, 21, 22, 24, 25, 27
20, 21
AF 12, 13
58

Utilitzar
i
produir,
en
3, 5, 10
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Social i ciutadana
Comprendre
i
explicar
des
duna
perspectiva
cientfica.
Utilitzar
la
terminologia
8, 10
35
DC 3, 7
AF 19, 22, 27
1, 2, 4, 5, 6, 7, 8
1, 2, 4, 10, 12, 13, 16, 18, 19,

21, 22, 24, 27, 28, 29
PD (pgines, 106, 107, 112)
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
AF 1, 3, 6, 7, 8, 9, 10,
11, 16, 17, 31
DC 3
AF 5, 18
de la naturalesa.
Aprendre a aprendre
11, 14, 30
AF 4, 11, 14, 20
4, 8, 10
2, 3, 5, 6, 8, 9, 10
2, 6, 7, 8, 9, 23, 26, 33
DC 2, 3, 5, 6, 7
AF 7, 14, 15, 20, 21, 23, 24
4, 8, 10
DC 3, 7
AF 29, 31, 32

Desenvolupar
un
esperit
crtic.
Enfrontar-se
a
de solucions.
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
59
UNITAT 7
LA PART SLIDA DE LA TERRA
OBJECTIUS
1. Diferenciar els minerals de les roques.
2. Aplicar tcniques senzilles per a reconixer els minerals i les roques ms
freqents en lentorn de lalumne.
3. Conixer els distints processos de formaci de les roques, base de la seua
classificaci.
4. Classificar les roques ms comunes mitjanant claus dicotmiques senzilles.
5. Valorar els distints usos que lsser hum fa de les roques i els minerals.
6. Valorar la conservaci i la utilitzaci responsable dels recursos naturals de la
part slida del planeta.
7. Conixer les capes que formen el nostre planeta.
8. Comprendre el concepte de litosfera terrestre i distingir-hi escora continental i
ocenica.
CONTINGUTS
Conceptes
Els minerals.
Les roques.
Principals minerals i roques.
Tipus de roques segons lorigen:
metamrfiques.
Utilitat de roques i minerals.
Explotaci de minerals i roques.
Lescora terrestre.
La litosfera terrestre.
sedimentries,
magmtiques
Procediments
Maneig de bibliografia adequada.
Interpretaci de taules de dades, dibuixos, esquemes, etctera.
Maneig i elaboraci de claus senzilles per a identificar els minerals i les
roques ms comuns.
Maneig de la lupa binocular per a lobservaci de roques i minerals.
Elaboraci dun quadern de camp.
Elaboraci dinformes de laboratori.
Anlisi i comentari de textos.
Descripci de la fabricaci dalguns materials artificials.
Actituds
Valoraci de la necessitat dutilitzar duna manera racional els recursos
naturals, entenent que sn limitats i no sempre regenerables.
Reconeixement de la importncia de minerals i roques per a lactivitat
humana.
60
Respecte pel medi ambient en lobservaci i la presa de mostres per a

evitar-ne el deteriorament.
Reconeixement de la necessitat de recuperar les zones deteriorades per
lexplotaci de minerals o roques.
Rebuig de les prctiques colleccionistes sempre que suposen un
deteriorament per al medi.
Educaci ambiental
Al llarg de la Unitat es parlar de procediments dextracci dels minerals i les
roques, la qual cosa permetr insistir en el tema del respecte per la natura. En
relaci amb aquest punt, cal considerar dos aspectes fonamentals: en primer lloc,
limpacte negatiu que lextracci de minerals o de roques provoca en el paisatge i,
en segon lloc, lesgotament duns recursos naturals que no sn renovables.
Per tot aix, cal inculcar als alumnes la necessitat dutilitzar els recursos minerals i
les roques de manera racional i solidria. Sha de remarcar, igualment, en la
necessitat de recuperar aquelles zones que shagen sotms a una explotaci
abusiva al llarg del temps, aix com en la recerca dalternatives a ls i labs duns
materials determinats no renovables, com el petroli, els derivats del qual estan
entre els principals agents contaminants).
CRITERIS DAVALUACI
1. Entendre el concepte de mineral i les seues propietats i saber aplicar-lo per a
reconixer si unes substncies determinades sn minerals o no.
2. Destacar la importncia dels minerals.
3. Entendre el concepte de roca i explicar en qu es diferncia dun mineral.
4. Saber quins tipus de roques hi ha segons lorigen.
5. Conixer les roques ms tpiques dins de cada grup de classificaci.
6. Conixer la utilitat dels tipus de roques.
7. Conixer els materials artificials ds ms freqent obtinguts a partir de roques.
8. Reconixer i descriure els distints mtodes dexplotaci de minerals i roques.
9. Conixer lestructura en capes de la Terra.
10. Relacionar la litosfera amb lescora terrestre.
11. Manejar tcniques senzilles per al reconeixement de roques i minerals.
61

COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

3, 4, 6, 8, 9, 10
de
recerca
dinformaci
cientfica.
Comprendre
i
4, 5, 6
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
4, 5
4, 5, 6
quotidiana.
4, 5
cientfiques.
Elaborar
correcta,
organitzada
i
coherent.
4
lobtenci daquests.
Reflexionar
sobre
les
8
implicacions de lactivitat
humana i els avenos
cientfics i tecnolgics en la
histria de la humanitat, i
destacar, en lactualitat, les
implicacions que tenen en el
medi ambient
8
Conixer
els
hbits
saludables
personals,
comunitaris
i
ambientals
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
21, 25, 28, 32

AF 9, 18, 29
2, 15, 16
DC 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
22, 23, 24
DC 3, 4, 6, 7
DC 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
DC 2, 8
DC 6, 7
27, 28
27, 28
62
Matemtica
Utilitzar
el
llenguatge

Aplicar
les
formes
8
informaci,
recollir-la,
presentar-la.
Utilitzar
i
produir,
en
4, 8, 9
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Social i ciutadana
Comprendre
i
explicar
des
duna
perspectiva
cientfica.
Utilitzar
la
terminologia
PD (pgina 121)
26

AF 4, 5, 11, 21, 25, 30
4, 6
DC 4
AF 17
1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11
1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 14, 15, 16, 17, 18,
19, 20, 22, 23, 27, 28,
31, 34, 35, 36, 37
DC 3, 4, 6, 8
AF 2, 3, 6, 7, 9, 12, 13, 15,
16, 17, 19, 23, 24, 28
3, 12
DC 1, 2
AF 1, 8, 14, 15, 26, 29
de la naturalesa.
Aprendre a aprendre
1, 4, 8, 10
4, 5, 6, 7, 8
19, 22, 23, 24, 27, 28

DC 1, 2, 3, 4, 7, 8
AF 10, 18
DC 3, 6, 7

han
incidit
i
les
tenir.
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
63
BLOC IV
ELS SSERS VIUS
UNITAT 8
LA TERRA, UN PLANETA HABITAT
OBJECTIUS
1. Conixer les caracterstiques fonamentals que fan de la Terra un planeta
habitable.
2. Conixer la unitat de composici dels ssers vius.
3. Saber que tots els ssers vius estan constituts per cllules.
4. Definir la cllula com la unitat dorganitzaci i funcionament dels ssers vius.
5. Conixer les cllules procariota i eucariota.
6. Explicar els dos tipus de nutrici: auttrofa i hetertrofa.
7. Comprendre la finalitat de les funcions de nutrici, relaci i reproducci, i
relacionar-la amb lenorme diversitat de vida que hi ha.
8. Comprendre les diferncies entre la reproducci sexual i lasexual.
9. Reconixer la gran diversitat dssers vius i la relaci que tenen amb el medi
ambient.
10. Comprendre la importncia de ladaptaci com a fenomen que permet la
diversificaci dels ssers vius.
CONTINGUTS
Conceptes
La Terra, un planeta habitat.
La unitat de composici dels ssers vius.
La unitat dorganitzaci i de funcionament dels ssers vius: la cllula.
Els diferents tipus cellulars.
Funci de nutrici: auttrofa i hetertrofa.
Funci de reproducci: sexual i asexual.
Funci de relaci.
La diversitat dels ssers vius.
Procediments
Foment del raonament lgic en la comprensi de les funcions vitals dels
ssers vius.
Establiment de semblances i diferncies entre els distints tipus cellulars,
tipus de nutrici, de reproducci, etctera.
Elaboraci desquemes per a representar els distints tipus de cllules.
Relaci de conceptes amb exemples concrets.
Observaci de distintes adaptacions en els ssers vius per a deduir a quin
factor ambiental estan dirigides.
64
Elaboraci de distints murals que reflectisquen la diversitat dels ssers vius.

Iniciaci al maneig del microscopi ptic.
s de la lupa binocular.
Actituds
Foment del respecte envers totes les formes de vida des de la comprensi
que tots estem constituts per la mateixa matria i tenim les mateixes
unitats estructurals.
Estima i valoraci de la importncia de la diversitat dels ssers vius.
Foment de la curiositat per la investigaci.
Valoraci de lobservaci com a font de coneixement.
Rigor i precisi en lobservaci sistemtica.
Reconeixement del dubte com a esper per al coneixement.
Estimaci de la provisionalitat de les teories cientfiques.
Reconeixement que el coneixement cientfic no invalida el coneixement
ordinari del mn, sin que el millora i el completa.
Educaci ambiental
Els continguts desenvolupats en aquesta Unitat ajuden a conscienciar lalumne en
el respecte al medi ambienti a considerar la importncia de tots els ssers vius.
Sha de considerar a la vida com un valor clau i un punt de referncia en el
desenvolupament intellectual i afectiu dels alumnes.
Educaci per a la igualtat doportunitats entre ambds sexes
En la Unitat es tracta la reproducci com una de les funcions vitals que
caracteritzen els ssers vius. En parlar de la reproducci sexual, es far referncia
a lsser hum, i llavors hauran devitar-se expressions, representacions o accions
que impliquen discriminaci sexista. Sha de transmetre, aix mateix, un tarann
de respecte per qualsevol tendncia sexual.
CRITERIS DAVALUACI
1. Explicar les caracterstiques fsiques i qumiques de la Terra que han perms
lorigen, el desenvolupament i el manteniment de la vida.
2. Descriure la composici i lorganitzaci de la matria viva i diferenciar-la de la
inerta.
3. Reconixer que els ssers vius estan constituts per cllules i, partint
daquestes com a unitat dorganitzaci i de funcionament, explicar les funcions
comunes a tots els ssers vius.
4. Conixer la diferncia entre la cllula procariota i leucariota.
5. Establir semblances i diferncies entre distints tipus cellulars.
6. Establir semblances i diferncies entre els processos de nutrici auttrofa i
hetertrofa.
7. Explicar la importncia de les funcions vitals i establir relacions entre si.
8. Definir diversitat dels ssers vius i relacionar-la amb laparici i lextinci de les
espcies.
65

COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

8
1, 2, 7, 8
de
recerca
dinformaci
cientfica.
Comprendre
i
3, 5, 6, 8
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
3, 6, 8
quotidiana.
8
cientfiques.
Elaborar
correcta,
organitzada
i
coherent.
8
lobtenci daquests.
8
Conixer
els
hbits
saludables
personals,
comunitaris
i
ambientals
Matemtica
Fer servir el llenguatge
matemtic per a analitzar
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
DC 10
5
DC 4
AF 4, 27, 35
DC 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10
DC 1, 2, 5, 6, 7, 9, 10
DC 1, 2, 4
4, 24, 25
DC 1, 2, 7
24, 25, 26, 27
DC 1, 4
66

Utilitzar
i
produir,
en
4
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Social i ciutadana
Comprendre
i
explicar
des
duna
perspectiva
cientfica.
Reconixer les implicacions
del
desenvolupament
tecnocientfic que puguen
comportar riscos per a les
persones o per al medi
ambient.
Utilitzar
la
terminologia
DC 10
DC 4, 7
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10, 11, 12, 14, 16, 17,
18, 19, 20, 21, 22
PD (pgines 148, 149)
DC 1, 2, 4, 7, 10
AF 1, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12,
13, 16, 18, 19, 20, 21, 22,
23, 25, 26, 28, 29
7, 15
AF 2, 7, 12, 14, 18
de la naturalesa.
Aprendre a aprendre

AF 15
3, 4, 7
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
6, 13, 17
PD (pgina 154)
DC 1, 2, 3, 5, 8, 9, 10
AF 25, 30
25, 26
DC 1
7, 8
DC 1, 2, 4, 7, 10

Desenvolupar
un
esperit
crtic.
Enfrontar-se
a
de solucions.
han
incidit
i
les
tenir.
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
67
UNITAT 9
SSERS VIUS. ELS MICROORGANISMES
OBJECTIUS
1. Comprendre la importncia de la classificaci dels ssers vius i conixer el
sistema natural de classificaci.
2. Descriure les categories taxonmiques que sutilitzen per a classificar els
ssers vius.
3. Reconixer la necessitat destablir una nomenclatura cientfica per a lestudi
dels ssers vius.
4. Distingir els cinc regnes en qu sagrupa en lactualitat els ssers vius i les
caracterstiques que els defineixen.
5. Comprendre la necessitat dutilitzar les claus didentificaci per al
reconeixement dels ssers vius.
6. Conixer lexistncia daltres ssers vius que no sn visibles a simple vista.
7. Valorar la importncia dels microorganismes, tant per al medi com per a
lalimentaci humana.
8. Conixer i diferenciar les caracterstiques dels organismes inclosos en el regne
moneres, protoctists i fongs.
9. Conixer quin tipus dssers sn els virus.
10. Relacionar algunes malalties amb el microorganisme que les produeix.
CONTINGUTS
Conceptes
Diversitat, classificaci i nivells dorganitzaci dels ssers vius.
La nomenclatura binomial.
Els cinc regnes. Organismes microscpics.
Regne moneres. Tipus de bacteris.
Caracterstiques dels virus.
Regne protoctists: protozous i algues.
Regne fongs. Caracterstiques i tipus.
Procediments
Identificaci de taxons en classificar animals.
Recerca dalguns noms cientfics segons taxons.
Elaboraci de taules de caracterstiques dels regnes.
Desenvolupament i s de claus dicotmiques.
Observaci de fongs, bacteris del iogurt i algues i protozous daiges
estancades amb la lupa binocular.
Actituds
Observaci precisa, rigorosa i sistemtica.
Valoraci de la biodiversitat i respecte pels ssers vius.
Estima del treball cientfic de classificaci.
Participaci i tolerncia en el treball en equip.
Inters pels microorganismes i les malalties microbianes.
68
Els continguts que es tracten en aquesta Unitat poden servir per a iniciar lalumnat
en lestudi dalgunes malalties causades per microorganismes. Aix mateix, es
poden remarcar les principals mesures de prevenci daquestes malalties.
CRITERIS DAVALUACI
1. Reconixer la necessitat de fixar criteris de classificaci definint-los com les
caracterstiques seleccionades per a agrupar els elements dun conjunt.
2. Definir les categories taxonmiques com a distints nivells dorganitzaci per a
classificar els ssers vius.
3. Exposar les caracterstiques per les quals uns grups determinats dindividus
sinclouen dins duna espcie.
4. Definir el concepte de nomenclatura binomial, reconixer-ne la importncia i
saber aplicar-la sota les directrius del professor.
5. Anomenar els cinc regnes i les caracterstiques que els defineixen.
6. Descriure les caracterstiques dels virus.
7. Identificar els organismes que sinclouen en el regne moneres i reconixer la
importncia dalguns grups de bacteris.
8. Identificar quins grups dssers vius pertanyen al regne protoctists.
9. Conixer les caracterstiques dels protozous i les classes en qu es divideixen.
10. Conixer les caracterstiques de les algues i la importncia que tenen per al
medi mar.
11. Saber classificar les algues en funci del pigment que hi predomina.
12. Descriure les caracterstiques principals dels organismes inclosos en el regne
fongs i reconixer la necessitat classificar-los en un regne independent del de
les plantes.
13. Reconixer la importncia dels fongs.
14. Relacionar algunes malalties tpiques amb el microorganisme que les produeix.
15. Saber manejar claus senzilles de classificaci.
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

12
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
DC 6
69

de
recerca
dinformaci
cientfica.
Comprendre
i
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
quotidiana.
cientfiques.
Elaborar
correcta,
organitzada
i
coherent.
lobtenci daquests.
2, 7, 8, 14
15
DC 9
AF 11, 18, 40
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,
9, 10, 11, 12, 13, 14
1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,
12, 13, 18, 19, 24, 25, 26
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10,
12, 13, 14, 15, 16, 17, 19,
21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28,
29, 30, 31, 32, 33, 34,
35, 39, 42, 43
14
DC 6
5, 12
5, 7, 8, 10, 12, 13
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
AF 36, 37, 43
AF 4, 6
1, 10, 11, 12
23
DC 6
AF 1, 2, 3, 4, 29, 30, 41

Aplicar
les
formes
3
informaci,
recollir-la,
presentar-la.
Utilitzar
i
produir,
en
5, 8, 9
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Social i ciutadana
Comprendre
i
explicar
des
duna
perspectiva
cientfica.
10, 12

AF 20, 38
DC 1, 2, 6, 7
70
Utilitzar
la
terminologia
1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10, 11, 12, 13, 14
1, 2, 3, 5, 7, 9, 10, 11,
12, 13, 15, 16, 17, 20,
21, 22, 23, 25, 26
DC 6, 9
AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10,
11, 12, 13, 14, 15, 16, 19,
21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28,
29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 43
1, 8, 12
3
PD (pgines 163, 169,
170, 172)
DC 3, 5, 9
12
DC 6
12
DC 2, 3, 5, 6
Aprendre a aprendre
Desenvolupar
un
esperit
crtic.
Enfrontar-se
a
de solucions.
han
incidit
i
les
tenir.
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
71
UNITAT 10
LES PLANTES
OBJECTIUS
1. Descriure les caracterstiques dels organismes que sinclouen en el regne
plantes.
2. Comprendre els fonaments bsics de la fotosntesi i la respiraci vegetal.
3. Descriure les caracterstiques de les molses i les falgueres.
4. Relacionar les distintes estructures de la flor amb el procs de la reproducci.
5. Diferenciar les angiospermes de les gimnospermes i identificar-les en la natura.
6. Relacionar lestructura de larrel, de la tija i de les fulles amb les funcions
respectives.
7. Utilitzar claus dicotmiques senzilles per a identificar arbres.
8. Valorar la importncia de les plantes en la conservaci de la vida a la Terra.
CONTINGUTS
Conceptes
Caracterstiques del regne plantes.
Classificaci de les plantes.
Plantes sense flors: heptiques, molses i falgueres.
Plantes amb flors: els espermatfits.
Flor, fruit i llavor.
Angiospermes.
Gimnospermes.
Estructura general dels espermatfits.
Larrel, la tija i les fulles: estructura i funci.
Procediments
Recompte dels anells dun tronc talat per a determinar ledat de larbre.
Observaci de les estructures que componen una flor.
Observaci de distints tipus de fulles per a classificar-les segons el tipus de
nervaci o la forma de la vora del limbe.
Realitzaci dexperiments senzills relacionats amb la fotosntesi.
Utilitzaci de claus dicotmiques senzilles.
Actituds
Inters per conixer els distints tipus de plantes.
Valoraci de la importncia que t per a la vida lactivitat de les plantes.
Respecte cap al medi ambient en lobservaci i la presa de mostres.
Inquietud per conixer el nom de les plantes ms representatives del nostre
entorn i linters o la utilitat que tenen per a lsser hum.
Reconeixement dels riscos que impliquen algunes activitats humanes per al
manteniment de la flora al nostre pas.
72

Educaci ambiental
El coneixement de la importncia de les plantes com a productores de matria
orgnica i oxigen, aix com el seu paper protagonista en la regulaci de la
quantitat de dixid de carboni i aigua en el medi, ha de servir perqu els alumnes
prenguen conscincia de linters que t per a lsser hum conservar-les, de
manera que desenvolupen actituds de cura i de respecte per les plantes, de rebuig
envers les prctiques colleccionistes i, en general, envers qualsevol activitat que
ocasione el deteriorament del medi ambient, i comprenguen i raonen la necessitat
de recuperar totes les zones degradades per la sobreexplotaci agrcola,
industrial, etctera.
En aquest sentit no sha dobviar el paper tan important que les plantes exerceixen
com a elements fonamentals del paisatge. De fet, lsser hum necessita
lexistncia despais on evadir-se de la contaminant quotidianitat urbana, on sentirse ms integrat en la natura com a principi per a trobar descans i harmonia amb
lentorn i amb si mateix.
Els alumnes podran utilitzar els coneixements que vagen adquirint sobre les
plantes per a gaudir del medi natural i, fins i tot, per a proposar i participar en
iniciatives encaminades a conservar-lo i millorar-lo. El reconeixement de la
importncia de les plantes pot aprofitar-se per a fomentar en ells actituds de
rebuig cap a les activitats contaminants o destructives.
Les plantes constitueixen la base de lalimentaci de molts ssers vius i, en
concret, de la nostra espcie. Els alumnes han de ser conscients que les seues
decisions com a consumidors poden influir de manera positiva o negativa en el
medi.
Cultius biolgics, plantes manipulades genticament, dietes equilibrades, sn
temes relacionats estretament amb la Unitat que ens ocupa i amb una formaci
adequada per a adquirir hbits de consum responsable.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Descriure les caracterstiques principals de les plantes.

Explicar la base del procs de la fotosntesi.
Diferenciar el procs de la fotosntesi del de la respiraci.
Classificar les plantes atenent la presncia o labsncia de flors.
Conixer les caracterstiques de les heptiques, de les molses i de les
falgueres.
Relacionar els embolcalls florals de la flor de les angiospermes amb la funci
que exerceixen en la reproducci.
Comparar les caracterstiques de les angiospermes amb les de les
gimnospermes.
Descriure les parts de larrel, de la tija i de les fulles i relacionar-les amb la
funci que tenen.
Saber manejar claus senzilles de classificaci.
73

COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

1, 8
de
recerca
dinformaci
cientfica.
Comprendre
i
2, 3, 5, 7, 8
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
2, 3, 5, 8
2, 3, 5, 7, 8
quotidiana.
Utilitzar
i
produir,
en
4, 5, 6, 7, 8
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Utilitzar
la
terminologia
1, 2, 4, 5, 6, 7, 8
de la naturalesa.
Aprendre a aprendre
2, 7, 8
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
23
8
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
AF 4, 18, 24
DC 1, 2, 4, 5, 6, 9
AF 29
26
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
AF 24, 26, 27
7, 9, 20, 22, 24, 27

AF 3, 11, 16, 22
3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13,

14, 15, 18, 21, 22, 25, 26, 28
DC 9
AF 1, 6, 7, 9, 10, 13, 14, 15,
17, 19, 20, 24
12
DC 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8
AF 2, 5, 12, 26, 27
1, 16, 17
DC 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9
AF 8, 21, 25, 27, 28, 30
74

Desenvolupar
un
esperit
crtic.
Enfrontar-se
a
de solucions.
han
incidit
i
les
tenir.
DC 4
DC 3
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
75
UNITAT 11
ELS ANIMALS
OBJECTIUS
1. Conixer les caracterstiques dels ssers vius pertanyents al regne animals.
2. Reconixer els tipus que componen el grup danimals denominat invertebrats:
porfers, cnidaris, anllids, molluscos, artrpodes i equinoderms.
3. Classificar els peixos, els amfibis, els rptils, els ocells i els mamfers dins del
subtipus vertebrats.
4. Diferenciar els tipus de respiraci, reproducci i regulaci trmica en vertebrats
i invertebrats.
5. Establir relacions entre la presncia dunes estructures determinades i la seua
adaptaci al medi.
6. Classificar espcies concretes incloent-les en el grup de vertebrats a qu
pertanyen segons les caracterstiques que tenen.
7. Identificar els animals que pertanyen a un mateix tipus per les caracterstiques
morfolgiques que tenen i conixer-ne els hbitats.
8. Saber utilitzar una clau dicotmica de classificaci.
CONTINGUTS
Conceptes
El regne animals.
Els invertebrats.
- Porfers.
- Cnidaris.
- Molluscos.
- Anllids.
- Artrpodes.
- Equinoderms.
Els vertebrats.
- Peixos.
- Amfibis.
- Rptils.
- Ocells.
- Mamfers.
Procediments
Potenciaci del raonament a travs de qestions que impliquen establir
relacions lgiques.
Establiment de relacions entre estructures i rgans amb la funci
corresponent.
Establiment de relacions entre les adaptacions que presenten els vertebrats
amb el seu estil de vida.
Establiment de relacions taxonmiques.
Descripci de les caracterstiques dun exemplar a partir de lobservaci
directa.
Elaboraci de claus dicotmiques per a classificar ssers vius.
76

Actituds
Respecte i cura cap a totes les formes de vida.
Rebuig de les prctiques colleccionistes, i inters per estudiar i observar
els animals en el seu medi natural.
Foment de la curiositat i lobservaci sistemtica com a base de la
investigaci cientfica.
Rebuig de qualsevol mena de violncia envers els animals.
Acceptaci de lsser hum com a membre del regne animals.
Reconeixement de la diversitat animal com a valor en si mateix.
Un dels objectius daquesta Unitat s inculcar en els alumnes el respecte als
animals, per menuts o desagradables que semblen, ja que tots exerceixen un
paper important en els ecosistemes.
Cal incidir que la conservaci i la millora dels ecosistemes, respectant els hbitats
naturals de les espcies, i ser conscients de la importncia de les poques de
veda, tant en la caa com en la pesca, sn aspectes fonamentals relacionats amb
els continguts desenvolupats en la Unitat.
s important que els alumnes i les alumnes reflexionen sobre diversos aspectes
que els afecten com a consumidors, que sn, per exemple, la captura illegal
dalevins, prctica que pot acabar amb les reserves pesqueres de moltes mars i
posar en perill una font important daliments per a la humanitat, aix com sobre el
trfic illegal danimals extics (ocells, rptils, etc.), o la utilitzaci de productes
procedents danimals protegits o en vies dextinci, com els abrics de pell de foca
o de rabosa.
CRITERIS DAVALUACI
1. Descriure les caracterstiques morfolgiques principals dels distints grups
dinvertebrats i vertebrats.
2. Relacionar els rgans que presenten els animals amb la funci que duen a
terme.
3. Comprendre el concepte de metameria i esmentar exemples drgans que
presenten aquesta caracterstica en els anllids.
4. Descriure el concepte de metamorfosi.
5. Descriure els trets que caracteritzen lespcie humana.
6. Establir algunes relacions entre la presncia dunes estructures determinades i
la seua adaptaci al medi.
7. Identificar la classe o lordre a qu pertanyen diversos exemplars danimals, a
partir de lobservaci de les seues caracterstiques ms rellevants, amb lajuda
de claus o de guies.
8. Saber utilitzar claus dicotmiques de classificaci.
77

COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

6
1, 2, 4, 6
de
recerca
dinformaci
cientfica.
Comprendre
i
1, 6
la
investigaci
cientfica:
hiptesis,
dissenyar
experiments,
analitzar
i
estimacions.
1, 2, 3, 4, 6, 7
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.

quotidiana.
cientfiques.
Elaborar
correcta,
organitzada
i
coherent.
lobtenci daquests.
1, 2, 3, 6
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
DC 1, 6
40
DC 6, 8
AF 9, 12, 16, 21, 27, 29
3
DC 2, 3, 6, 7, 8
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
10, 11, 12, 13, 14, 15, 16,
17, 18, 19, 20, 21, 22, 23,
24, 25, 26, 27, 28, 29, 30,
31, 32, 33, 34, 35, 36, 37,
38, 39, 41
DC 1, 3, 4, 6, 7
AF 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11,
12, 14, 15, 17, 19, 20, 22,
23, 24, 25, 26, 28, 30, 31,
32, 33, 34, 35
DC 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10
AF 11
1, 6, 7
DC 1, 2, 5, 8
AF 4, 5, 18
DC 1, 3, 6, 7, 8
DC 2, 6, 7, 8
78

Aplicar
les
formes
6
informaci,
recollir-la,
presentar-la.
Utilitzar
i
produir,
en
1, 4, 8
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Utilitzar
la
terminologia
Idees clares
(pgina 214)
DC 8
16
AF 7, 8, 13
1, 2, 3, 4, 6, 7
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12,
13, 15, 17, 18, 19, 20, 21,
23, 24, 25, 28, 29, 30, 31, 32,
33, 36, 37, 38, 39, 40, 41
DC 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8
AF 1, 3, 4, 5, 6, 7, 12, 14, 15,
16, 17, 20, 21, 22, 23, 24,
25, 28, 30, 32, 33, 34
1, 2, 6
1, 2, 9, 12, 13, 17, 29,

31, 34, 37, 38
DC 1, 2, 3, 6, 7, 8
DC 1, 2, 5
Aprendre a aprendre
han
incidit
i
les
tenir.
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
79
BLOC V
COMUNITAT VALENCIANA
UNITAT 12
RECURS NATURALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
OBJECTIUS
1.
2.
3.
4.
Conixer els recursos hdrics de la Comunitat.

Comprendre la importncia de les aiges subterrnies i de preservar-les.
Relacionar la contaminaci dels aqfers amb els orgens possibles.
Conixer les causes de la sobreexplotaci dels aqfers en la Comunitat, aix
com les conseqncies i les solucions possibles.
5. Conixer el patrimoni geolgic de la Comunitat Valenciana, els elements
integradors i les aplicacions.
CONTINGUTS
Conceptes
Recursos hdrics de la Comunitat: aiges subterrnies.
Contaminaci de les aiges subterrnies.
Sobreexplotaci dels aqfers.
Recursos geolgics de la Comunitat: minerals i roques.
Procediments
Reconeixement dels minerals principals de la Comunitat.
Reconeixement de les roques principals de la Comunitat.
Actituds
Comprensi i valoraci de la problemtica de laigua a la Comunitat
Valenciana.
Valoraci del patrimoni natural de la Comunitat.
Educaci ambiental
Ls de laigua i els recursos geolgics i els impactes ambientals derivats de la
seua utilitzaci sn continguts propis de leducaci ambiental. En aquesta Unitat,
lalumne ha de valorar crticament ls intensiu dels recursos que provoca, a ms
de lesgotament, la contaminaci del medi ambient.
80

Els alumnes, en valorar crticament lexplotaci dels recursos naturals i la
contaminaci que sen deriva, tracten els aspectes morals de lexplotaci que
lsser hum fa del medi ambient.
Lalumne ha de reflexionar sobre el consumisme i la seua repercussi en la
sobreexplotaci dels recursos naturals (matries primeres i energia) i en la
generaci de contaminaci i residus, que posteriorment han de tractar-se per a
evitar ms deteriorament del medi ambient.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprendre el funcionament dels aqfers i raonar sobre les causes de la
contaminaci i la sobreexplotaci daquests.
2. Identificar les roques i els minerals ms freqents, en especial els que es
troben en lentorn prxim.
3. Conixer i valorar la importncia i els usos habituals de les roques a la
Comunitat Valenciana.
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

1
de
recerca
dinformaci
cientfica.
Comprendre
i
3
diverses
relacions
entre
aquests:
de
causalitat,
quantitatives.
1, 2, 3
quotidiana.
1
cientfiques.
Elaborar
correcta,
organitzada
i
coherent.
Considerar
distintes
1
Evitar
generalitzacions
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
AF 8
3, 5, 6, 7, 8, 9, 10
AF 2, 4
AF 2, 3
AF 4
81

prejudicis.
Practicar
lantidogmatisme
82

Utilitzar
i
produir,
en
1, 2, 3
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Social i ciutadana
Comprendre
i
explicar
problemas dinters social
des
duna
perspectiva
cientfica.
Utilitzar
la
terminologia
de la naturalesa.
Aprendre a aprendre

AF 1, 5
1, 2, 3
1, 3, 4, 9
AF 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11
1, 2, 3
2
AF 1, 12, 13
1, 3
1, 3, 5
AF 2
EX: Experimenta
PD: Pensa i dedueix
83
UNITAT 13
BIODIVERSITAT DE LA COMUNITAT VALENCIANA
OBJECTIUS
1. Conixer les caracterstiques de la biodiversitat a la Comunitat Valenciana.
2. Conixer i comprendre la importncia de les espcies endmiques de la
Comunitat.
3. Relacionar la diversitat geogrfica de la Comunitat Valenciana amb la
biodiversitat que presenta.
4. Saber explicar les causes principals de la prdua de biodiversitat de la
Comunitat.
5. Conixer algunes mesures de protecci de la biodiversitat.
CONTINGUTS
Conceptes
La diversitat de la Comunitat: xifres.
Contaminaci de les aiges subterrnies.
Sobreexplotaci dels aqfers.
Endemismes de la Comunitat Valenciana.
Diversitat geogrfica.
Zones interiors.
Zones humides.
Costes.
Prdua de biodiversitat.
Conservaci de la biodiversitat.
Procediments
Capacitat de descriure les peculiaritats bsiques del medi natural ms
prxim, pel que fa als seus aspectes geolgics, zoolgics i botnics.
Actituds
Valoraci de la necessitat conservar i millorar el patrimoni natural de la
Comunitat Valenciana.
Educaci ambiental
El paper dels nostres animals i plantes en el manteniment dels nostres
ecosistemes peculiars s una cosa en qu s'ha d'insistir, tant pel paper exclusiu de
molts exemplars de la nostra biodiversitat, com demostra el fet de tenir nombrosos
endemismes, com en el manteniment dels nostres paisatges naturals, un dels
recursos naturals de la Comunitat. s important que els alumnes entenguen el
patrimoni natural com a llegat per a les generacions futures.
84

Els alumnes i les alumnes han d'assimilar la importncia de la biodiversitat com un
valor eticomoral (valor intrnsec de la natura, valor com a herncia humana), com
a valor esttic i de gaudi (activitats d'oci i esportives, valor esttic per a veurel,
escoltar-lo o tocar-lo), com a recurs alimentari, matries primeres, inspiraci en la
investigaci i leducaci, aix com el seu paper destacat en el manteniment del
medi ambient (ecosistemes i clima).
Educaci per a la pau i la convivncia
Els alumnes i les alumnes han d'entendre que el patrimoni natural del planeta
Terra s de tots i tamb s responsabilitat de tots conservar-lo.
S'ha de fomentar la reflexi en l'alumnat sobre les activitats que afecten els
nostres ecosistemes o que en danyen uns altres d'altres comunitats o pasos. Cal
ressaltar les relatives a la compra d'espcies extiques aix com els danys
possibles que pot generar-ne la introducci en els nostres ecosistemes.
CRITERIS DAVALUACI
1. Conixer de manera operativa el concepte de biodiversitat a la Comunitat
Valenciana.
2. Comprendre la relaci entre la diversitat geogrfica i la diversitat de fauna i
flora a la Comunitat.
3. Conixer i valorar l'existncia d'endemismes.
4. Comprendre la necessitat de protegir la biodiversitat de la Comunitat.
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

1, 2, 4
de
recerca
dinformaci
cientfica.
Comprendre
i
1, 2
quotidiana.
1
cientfiques.
Elaborar
correcta,
organitzada
i
coherent.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
AF 7, 10, 11, 16, 17
AF 7
3
AF 2, 3
85
Matemtica
sobre la natura.

Utilitzar
i
produir,
en
1, 2, 3, 4
laprenentatge
de
lrea,
esquemes,
mapes
conceptuals,
informes,
memries.
Utilitzar
la
terminologia
de la naturalesa.
1
AF 2, 3

AF 16
1, 2, 3, 4
2, 4, 7, 8, 9
AF 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12,
13, 14, 15, 16, 17
1, 2, 3, 4
4, 5, 6
AF 13
3, 4
AF 13
Aprendre a aprendre
han
incidit
i
les
tenir.
86

Programacion Adarve CCNN 1ESO Comunidad Valenciana Val

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Programacion Adarve CCNN 1ESO Comunidad Valenciana Val

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

3. LES COMPETNCIES BSIQUES

4. ACTIVITATS, ATENCI A LA DIVERSITAT, AVALUACI I AVALUACI

6. PROGRAMACI DE LES UNITATS

Distribuci temporal dels continguts

BLOC I: LUNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

BLOC II: LA MATRIA

BLOC III: LA TERRA

BLOC IV: ELS SSERS VIUS

BLOC V: COMUNITAT VALENCIANA

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Tractar temes bsics, adequats a les possibilitats cognitives individuals dels

Per a tractar adequadament els continguts des de la perspectiva triple de conceptes,

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Un desenvolupament expositiu de la unitat:

Una pgina d'Idees clares, a manera de resum textual dels continguts de la

Una pgina de Desenvolupament de competncies bsiques, en qu una

Doble pgina d'Activitats, que incorpora algunes de refor i d'ampliaci (les

Avaluaci de competncies bsiques:

Annexos: en primer lloc, Procediments, en els quals es descriuen alguns que

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

3. LES COMPETNCIES BSIQUES

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN

Projecte Adarve (Oxford EDUCACI)

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

COMPETNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I DIGITAL

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

COMPETNCIA CULTURAL I ARTSTICA

COMPETNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE

COMPETNCIA EN L'AUTONOMIA I LA INICIATIVA PERSONAL

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN

Projecte Adarve (Oxford EDUCACI)

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

COMPETNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I DIGITAL

COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA

COMPETNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE

COMPETNCIA EN L'AUTONOMIA I LA INICIATIVA PERSONAL

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Coneixement i interacci amb el mn

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Considerar distintes perspectives sobre

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Autonomia i iniciativa personal

La manera en qu l'alumne demostra l'adquisici dels aprenentatges lligats a cada una

Projecte Adarve (Oxford EDUCACI)

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Coneixement i interacci amb el mn fsic.

Com es pot observar, la transversalitat de les competncies bsiques s evident, i s

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

4. ACTIVITATS, ATENCI A LA DIVERSITAT, AVALUACI I

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

PROCEDIMENTS D'AVALUACI I CRITERIS DE QUALIFICACI

Cincies de la Naturalesa 1r ESO. Comunitat Valenciana.

Coneixement i interacci amb el mn fsic