Microeconomia III

Curs 2015-2016
Primera llista dexercicis per entregar

{Solucions}

1. Un consumidor te unes prefer`encies lexicogr`afiques sobre els plans de con a dir, la relacio satisf`a (x1 , x2 )  (x0 , x0 ) si x1 > x0 , o
sum (x1 , x2 ) . Es
1
2
1
0
be si x1 = x1 i x2 x02 .
(a) Dibuixar el conjunt de plans de consum que son d`ebilment preferits
a (1, 2).

(b) Quins axiomes (completitut, reflexivitat, transitivitat, monotonia,

continutat, convexitat) satisf`a aquesta relacio de prefer`encies?
Completitut Est`
a clar que si que se satisf`a ja que qualsevol dues cistelles poden ser comparades dacord amb la descripcio daquestes
prefer`encies
Reflexivitat Tambe se satisf`a ja que qualsevol cistella es igual a ella
mateixa
Transitivitat Per tres cistelles x1 , x2 , x3 si x1  x2 i x2  x3 vol
dir que:
i. Si x11 > x21
A. Si x21 > x31 x11 > x31 x1  x3
B. Si x21 = x31 and x22 > x32 x11 > x31 x1  x3
ii. Si x11 = x21 and x12 > x22
A. Si x21 > x31 x11 > x31 x1  x3
B. Si x21 = x31 and x22 > x32 x11 = x31 and x12 > x32 x1  x3
1

Aix, veiem que, en qualsevol cas, x1  x2 i x2  x3 x1  x3

clar que se satisf`a ja que sempre es prefereix la cisMonotonia Es
tella que tingui mes dalguna de les dues mercaderies
Continutat Aquesta es la propietat que no se satisf`a ! El conjunt
de contorn superior de (1, 2) NO es tancat, tal com sobserva a la
gr`
afica. Per cistelles tals que x2 < 2 es pot passar de estrictament preferit a (1, 2) (si x1 > 1) a estrictament despreferit
a (1, 2) (si x1 1)
Convexitat Si se satisf`a. Qualsevol combinacio convexa entre dues
cistelles dins el conjunt de contorn superior de (1, 2) est`a inclosa
dins aquest conjunt de contorn superior
(c) Es poden representar aquestes prefer`encies mitjancant una funcio
dutilitat continua? Quina passa de la prova dexist`encia de la funcio
dutilitat falla?
No, aquestes prefer`encies no admeten una representacio num`erica.
El que falla de la prova que vam veure a classe es que vam suposar
continutat per argumentar que per qualsevol cistella fora de la recta
bisectriu podem trobar una altra cistella a la bisectriu que sigui indiferent. Aix`
o, sense continutat, no es necess`ariament cert.
2. La funci
o dutilitat dun consumidor es de tipus Cobb-Douglas:
0.5
u = x0.5
1 x2

Els preus dels dos bens son p1 i p2 , respectivament, i la seva renda es m.

(a) Obtenir les funcions de demanda marshallianes
Condici
o doptimalitat
p1
=
p2

1
1
1 2 2
2 x1 x2
1
1
1 2 2
2 x1 x2

p1
x2
p1
=
x2 = x1
p2
x1
p2
Condici
o pressupost`
aria
p1 x1 + p2 x2 = m
p1
p1 x1 + p2 ( x1 ) = m
p2
Combinant els resultats de les dues condicions obtenim:
1m
2p1 x1 = m x1 (p, m) =
2 p1
Per tant, dacord amb la condicio doptimalitat,


p1
p1 1 m
x2 =
x1 x2 =
p2
p2 2 p1
1m
x2 (p, m) =
2 p2

(b) Calcular la funci

o indirecta dutilitat
Substituint x1 (p, m) i x2 (p, m) a la funcio dutilitat obtenim la funci
o
indirecta de utilitat
v(p, m)

= u(x1 (p, m), x2 (p, m)) =


0.5 
0.5
1m
1m
=
2 p1
2 p2
m
v(p, m) =

2 p1 p2
(c) Comprovar la identitat de Roy

x1 (p, m)

v(p,m)
p1
v(p,m)
m

12 m3
=

p1 p2

1
2 p1 p2

1m
2 p1

Veiem que, efectivament, es compleix. Podem obtenir la demanda

marshalliana de de la primera mercaderia a partir de la identitat de
Roy. (Per la segona mercaderia el procediment seria el mateix)
(d) Calcular les funcions de demanda compensades (hicksianes) i la funcio
de despesa
Condici
o doptimalitat
p1
=
p2

1
1
1 2 2
2 x1 x2
1
1
1 2 2
2 x1 x2

p1
x2
p1
=
x2 = x1
p2
x1
p2
Condici
o dutilitat
u = x10.5 x0.5
2
Combinant els resultats de les dues condicions obtenim:
0.5
 0.5

p2
p1
h
x

x
(p,
u)
=
u
u = x0.5
1
1
1
p2
p1
Per tant, dacord amb la condicio doptimalitat,
 0.5
p1
p1
p2
x1 x2 = u
x2 =
p2
p2
p1
 0.5
p1
xh
2 (p, u) = u
p2
A partir daqu trobem la funci
o de despesa
e(p, u)

p1 xh1 (p, u) + p2 xh2 (p, u) =

 0.5
 0.5
p2
p1
= p1 u
+ p2 u
p1
p2

e(p, u)

2u(p1 p2 )0.5
3

(e) Comprovar el lema de Shephard

Ho comprovem per la primera mercaderia (per la segona el c`alcul es
sim`etric)
xh1 (p, u)

e(p, u)
1
= 2u( 0.5 )p0.5
2 =
p1
2p1
 0.5
p2
= u
p1
=

Veiem que, efectivament, es compleix. Podem obtenir la demanda

hicksiana de de la primera mercaderia a partir del lema de Shephard.
(f) Comprovar lequacio de Slutsky
xi (p, m)
pj
0

xhi (p, u)
xi (p, m)
xj (p, m)
pj
m

0.5 


1
1
1m
1 1
= u

2 p1 p2
2 pj
2 pi
=

Si substitum u per v(p, m) tenim:

xi (p, m)
pj

xhi (p, u)
xi (p, m)
xj (p, m)
pj
m

0.5 


1
1
1m
1 1
v(p.m)

=
2 p1 p2
2 pj
2 pi

0.5 


1
1
m
1m
1 1

2(p1 p1 )0.5 2 p1 p2
2 pj
2 pi
1 m
1 m

4 p1 p2
4 pi pj

Per tant, veiem que si que es compleix ja que en l

ultim terme de
lexpressi
o pi pj = p1 p2 donat que si i = 1 aleshores j = 2 i viceversa.
(g) Inicialment els valors dels par`ametres son: m = 100, p1 = 1, p2 = 4.
Calcular el nivell dutilitat assolit pel consumidor.
A partir de la funcio indirecta dutilitat trobem:
v(p, m)

=
=
=

m
=

2 p1 p2
100

2 14
25

(h) Suposem ara que el preu del be x1 puja fins a 4 (p1 = 4), per`o la resta
de par`
ametres romanen constants. Quina es la renda addicional que
el consumidor hauria de rebre per poder mantenir en mateix nivell
dutilitat (quina es la Variacio Compensat`oria)?
Sabem que
V C(p0 , p1 , m)

V C(p0 , p1 , m)

m e(p0 , v(p0 , m)) =

m 2u0 (p1 p2 )0.5 =

100 2 25(4 4)0.5

100

Per tant, cal 100 euros addicionals per tenir el mateix nivell dutilitat
que abans del canvi en els preus.
3. Per a quins preus i quina renda (x1 , x2 ) = (50, 75) maximitza la seg
uent
funci
o dutilitat:
q
u (x1 , x2 ) = x1 x32
En aquest cas coneixem la cistella `optima i hem de trobar els preus i renda
corresponents
Condici
o doptimalitat
p1
=
p2

1
3
1 2 2
2 x1 x2
1

3 2 2
2 x1 x2

p1
1 x2
p1
=
x2 = 3 x1
p2
3 x1
p2
Condici
o pressupost`
aria
p1 x1 + p2 x2 = m
p1
p1 x1 + p2 (3 x1 ) = m
p2
Combinant els resultats de les dues condicions obtenim:
4p1 x1 = m x1 (p, m) =

1m
4 p1

Com que x1 = 50 tenim

50 =

1m
m
p1 =
4 p1
200

Aleshores, dacord amb la condicio doptimalitat,

x2

x2 (p, m)

p1
p1
x1 x2 = 3
p2
p2
3m
4 p2

1m
4 p1

Com que x2 = 75 tenim

75 =

3m
m
p2 =
4 p2
100

4. La funci
o indirecta dutilitat dun consumidor es:
v (p1 , p2 , m) = ln (p1 + p2 ) + ln m
Calcular les demandes marshallianes, les hicksianes i la funcio de despesa.
Demandes marshallianes: Les obtenim a partir de la identitat de Roy
x1 (p, m)

x2 (p, m)

v(p,m)
p

1
= v(p,m)
=

m
v(p,m)
p2
v(p,m)
m

1
p1 +p
2
1
m
1
p1 +p
2
1
m

m
p1 + p2

m
p1 + p2

Funci
o de despesa: La obtenim invertint la funcio de utilitat indirecta
u = ln(p1 + p2 ) + ln e(p, u)
eu

= e( ln(p1 +p2 )+ln e(p,u)

eln e(p,u)
eu =
eln(p1 +p2 )
e(p, u)
eu =
(p1 + p2 )
e(p, u) = eu (p1 + p2 )

Demandes hicksianes: Les obtenim a partir del lema de Shephard

xh1 (p, u)

xh2 (p, u)

e(p, u)
= eu
p1
e(p, u)
= eu
p2

Val la pena notar que la funci

o de utilitat directa es del tipus Leontieff
u(x1 , x2 ) = ln min{x1 , x2 }