Professional Documents
Culture Documents
Teoria Primer de Llenguatge Musical
Teoria Primer de Llenguatge Musical
RESUM TERIC
FIGURES I RITMES ESTUDIATS: Saber posar les pulsacions i fer-los amb sl.labes rtmiques i marcant els
compassos estudiats:
Els intervals de 2 i 3 tamb poden ser: Majors: quan no tenen cap semit entre les seves notes
menors: quan tenen un semit entre les seves notes (mi-fa; si-do)
NOTA A CONTRATEMPS: Sn les notes que tenen un silenci a davant ocupat per una pulsaci.
ESCALA DE DO MAJOR: Les notes d'una escala s'anomenen GRAUS i s'escriven en nombres romans.
Una escala est formada per tons i semitons. Els semitons es troben entre els graus III-IV (mi-fa) i VII VIII (si-do)
Els graus ms importants sn:
- Tnica. s el primer (I) grau de l'escala i dna sensaci de final. Serveix, per tant, per acabar ses canons.
(Respostes)
- Dominant. s el cinqu (V) grau de l'escala i dona sensaci de continutat. Amb aquest grau podem acabar
les preguntes.
ESCALA DE LA menor: T una estructura diferent, ja que els semitons es troben a un altre lloc. Entre els
graus II-III i V-VI. Les funcions de Tnica i Dominant sn les mateixes, noms canvia el nom de la nota.
CLAU DE FA en quarta lnia: significa que el fa est en la quarta lnia del pentagrama. Les notes tenen un
nom diferent que les de clau de sol i s'utilitza en els instruments que tenen sons ms greus. El piano utilitza la
dues claus: clau de sol per la m dreta (sons aguds)i clau de fa per la m esquerra (sons greus)
ACORD I ARPEGI. Un acord est format per tres notes una damunt l'altra .(dos intervals de 3) que sonen al
mateix temps. La nota ms greu es diu fonamental. Un arpegi sn les notes de l'acord per una davora
s'altra. No se cantan al mateix temps.
Els acords, (igual que els intervals), poden ser Majors o menors.
Per saber si un acord s Major o menor, basta mirar el primer interval de 3 de l'acord: si s major, l'acord s
Major; si s menor, l'acord s menor.
POLIRRTMIA: Quan sonen dos ritmes diferents al mateix temps deim que estem fent una polirtmia (molts
de ritmes).
Lligadura d'uni: Uneix dues notes del mateix nom. Noms es canta la primera i se suma el valor de l'altra.
Lligadura d'expressi: Uneix vries notes. Ens indica que s'ha de cantar o tocar ben lligat (junt)
TEMPO O MOVIMENT: Sn paraules italianes que ens indiquen la velocitat de la can i se posen al
principi a damunt el primer pentagrama. De menys a ms velocitat sn:
Lento: Molt a poc a poc
Adagio: A poc a poc
Andante: Moderat (com si caminssim)
Allegro: Rpid
Presto: Molt rpid
MATS: Son paraules que ens indiquen la intensitat (lo fort o lo fluix) amb que s'han de produir els sons.
PP pianssimo
molt fluix
fluix
piano
Forte
FF Fortssimo
Fortissimo
Molt fort
CALDER. s un signe que atura el comps i allarga el so. Se col.loca damunt sa nota o el silenci.
LNIES ADDICIONALS: Sn unes petites lnies que se posen a ses notes que sn massa agudes o greus i no
hi caben al pentagrama.
ABREVIATURES DE FIGURES: