Professional Documents
Culture Documents
2008
71342
FILOSOFIA I CIUTADANIA
Matria comuna
I. Introducci
La matria de batxillerat Filosofia i ciutadania pretn ser una introducci a la filosofia i a la reflexi filosfica.
La filosofia s una activitat reflexiva i crtica que, a partir de les
aportacions de les cincies i daltres disciplines, pretn realitzar una
sntesi global sobre el que s lhome, el coneixement, la conducta adequada i la vida social i poltica. Desprs dun primer contacte amb els
plantejaments tics en letapa anterior, s en batxillerat quan els alumnes inicien una aproximaci sistemtica a la filosofia; dac que siga
necessari comenar la matria per lestudi del que constitux la reflexi filosfica i el seu mtode de treball.
Partint de lanlisi dels distints tipus de coneixement i de lespecificitat del coneixement cientfic, es tracta que lalumne descobrisca
el paper i lloc de la filosofia en el conjunt del saber, identificant igualment les seues peculiaritats i diferncies en relaci amb la cincia.
Lestudi dels tipus dactivitat filosfica, de la racionalitat terica i de
la racionalitat prctica, porta a considerar les principals preguntes que,
al llarg de la histria, sha anat plantejant la filosofia, arribant a poc a
poc a aquelles ms prximes a la vida en com dels ciutadans, objecte
de la segona part de la matria.
Per aix, desprs de lenumeraci dels procediments comuns que
han de tractar-se al llarg de tots els temes, el primer nucli temtic analitza la caracteritzaci del saber filosfic, distingint-lo daltres tipus de
saber i analitzant les relacions i diferncies que mant amb la cincia.
FILOSOFA Y CIUDADANA
Materia comn
I. Introduccin
La materia de bachillerato Filosofa y ciudadana pretende ser una
introduccin a la filosofa y a la reflexin filosfica.
La filosofa es una actividad reflexiva y crtica que, a partir de las
aportaciones de las ciencias y de otras disciplinas, pretende realizar
una sntesis global acerca de lo que es el hombre, el conocimiento, la
conducta adecuada y la vida social y poltica. Tras un primer contacto
con los planteamientos ticos en la etapa anterior, es en bachillerato
cuando los alumnos inician una aproximacin sistemtica a la filosofa; de ah que sea necesario comenzar la materia por el estudio de lo
que constituye la reflexin filosfica y su mtodo de trabajo.
Partiendo del anlisis de los distintos tipos de conocimiento y de
la especificidad del conocimiento cientfico, se trata de que el alumno
descubra el papel y lugar de la filosofa en el conjunto del saber, identificando igualmente sus peculiaridades y diferencias en relacin con
la ciencia. El estudio de los tipos de actividad filosfica, de la racionalidad terica y de la racionalidad prctica, lleva a considerar las principales preguntas que, a lo largo de la historia, se ha ido planteando la
filosofa, llegando poco a poco a aquellas ms prximas a la vida en
comn de los ciudadanos, objeto de la segunda parte de la materia.
Por ello, tras la enumeracin de los procedimientos comunes que
deben tratarse a lo largo de todos los temas, el primer ncleo temtico
analiza la caracterizacin del saber filosfico, distinguindolo de otros
tipos de saber y analizando las relaciones y diferencias que mantiene
con la ciencia.
El estudio de las dos grandes dimensiones de la racionalidad, su
vertiente terica y su vertiente prctica, deja paso a la consideracin
de los problemas y preguntas fundamentales que se ha planteado la
filosofa a lo largo de su historia. Se busca con ello proporcionar a los
alumnos y alumnas una visin global de lo que representan los distintos saberes y creencias, as como una visin integrada del quehacer
filosfico, abordando de manera global todos los problemas filosficos de forma que sea posible asimilar lo que ha supuesto la filosofa
como saber acerca de la totalidad de la experiencia humana.
Tras esta breve aproximacin a lo que es el saber filosfico, se
plantea el estudio de las distintas dimensiones del ser humano, la biolgica, la sociocultural y la simblica, abriendo paso a la consideracin de las distintas antropologas, las diferentes concepciones filosficas del ser humano llevadas a cabo a lo largo de la historia del pensamiento.
Una vez tratado lo que es el saber filosfico y las distintas concepciones del ser humano, se abre paso a la fundamentacin de la filosofa
moral y poltica. As, culmina la propuesta de Educacin para la ciudadana que los alumnos han venido desarrollando a lo largo de la educacin obligatoria. Durante tres cursos los alumnos han podido estudiar,
analizar y reflexionar sobre alguna de las caractersticas ms importantes de la vida en comn y de las sociedades democrticas, sobre los
principios y derechos establecidos en la Constitucin espaola y en las
Declaraciones de los Derechos Humanos, as como sobre los valores
comunes que constituyen el sustrato de la ciudadana democrtica en
un contexto global.
Continuando con la reflexin iniciada en el ltimo curso de educacin secundaria obligatoria, se trata ahora de que los alumnos puedan
razonar y profundizar conceptualmente en las bases que constituyen la
sociedad democrtica, analizando sus orgenes a lo largo de la historia,
su evolucin en las sociedades modernas y la fundamentacin racional
y filosfica de los derechos humanos.
Lestudi de les dos grans dimensions de la racionalitat, el seu vessant teric i la seua vessant prctica, deixa pas a la consideraci dels
problemes i preguntes fonamentals que sha plantejat la filosofia al
llarg de la seua histria. Es busca amb aix proporcionar als alumnes
i alumnes una visi global del que representen els distints sabers i creences, aix com una visi integrada del quefer filosfic, abordant de
manera global tots els problemes filosfics de manera que siga possible assimilar el que ha suposat la filosofia com saber sobre la totalitat
de lexperincia humana.
Desprs desta breu aproximaci al que s el saber filosfic, es
planteja lestudi de les distintes dimensions del ser hum, la biolgica, la sociocultural i la simblica, obrint pas a la consideraci de les
distintes antropologies, les diferents concepcions filosfiques del ser
hum dutes a terme al llarg de la histria del pensament.
Una vegada tractat el que s el saber filosfic i les distintes concepcions del ser hum, sobri pas a la fonamentaci de la filosofia
moral i poltica. Aix, culmina la proposta dEducaci per a la ciutadania que els alumnes han desenvolupat al llarg de leducaci obligatria. Durant tres cursos els alumnes han pogut estudiar, analitzar i reflexionar sobre alguna de les caracterstiques ms importants de la vida
en com i de les societats democrtiques, sobre els principis i drets
establits en la Constituci espanyola i en les Declaracions dels Drets
Humans, aix com sobre els valors comuns que constituxen el substrat
de la ciutadania democrtica en un context global.
Continuant amb la reflexi iniciada en lltim curs deducaci
secundria obligatria, es tracta ara que els alumnes puguen raonar i
aprofundir conceptualment en les bases que constituxen la societat
democrtica, analitzant els seus orgens al llarg de la histria, la seua
evoluci en les societats modernes i la fonamentaci racional i filosfica dels drets humans.
Esta reflexi filosfica sobre les qualitats, drets i deures del ciutad deu, per tant, tindre una orientaci interdisciplinria per a poder
descriure i fonamentar adequadament els rols de lofici de ciutad;
per aix, partint de les aportacions de lantropologia filosfica i cultural, vistes en la primera part, incorporar tamb les teories tiques,
les aportacions de la sociologia, de les cincies econmiques i de les
teories poltiques que tenen el seu origen en lindividualisme, el liberalisme, el socialisme, el collectivisme i el personalisme.
Aix, les bases psicolgiques, sociolgiques, legals i morals sobre
les quals es constitux la vida en com donen pas a lestudi dels distints tipus de vida en societat i, a partir dac, de laparici de lEstat, de les seues formes i de les caracterstiques que definixen lEstat
democrtic i de dret. Lorigen i legitimaci del poder i lautoritat, les
distintes teories sobre la justcia, els problemes derivats de la globalitzaci i mundialitzaci tanquen els temes objecte destudi en la matria.
Lextensi dels valors i plantejaments del que s la ciutadania
a tots els mbits i activitats del centre escolar continua sent un dels
aspectes caracterstics de la matria; per aix, lluny de tractar-se una
matria purament terica, ha de plantejar-se des duna dimensi globalitzadora i prctica, tractant destendre a la vida diria dels centres el
concepte de ciutadania i lexercici prctic de la democrcia, estimulant
la participaci, lautoexigncia, el concepte de deure moral i el comproms perqu els alumnes sexerciten com a ciutadans responsables
tant en el centre com en lentorn social.
Culminaci de les ensenyances dEducaci per a la ciutadania,
Filosofia i ciutadania prepara lalumnat per a lestudi en profunditat de
la problemtica filosfica que es planteja en Histria de la filosofia. La
matria t, per tant, un doble carcter, terminal i propedutic, que s
necessari equilibrar i no decantar exclusivament cap a un dels costats.
II. Objectius generals
Lensenyana de la Filosofia i ciutadania en el batxillerat tindr
com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosfics i emprar
amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a lanlisi i la discussi.
2. Adoptar una actitud crtica i reflexiva davant de les qestions
teriques i prctiques, fonamentant adequadament les idees.
3. Argumentar de manera coherent el propi pensament de forma
oral i escrita, contrastant-lo amb altres posicions i argumentacions.
4. Practicar i valorar el dileg filosfic com a procs de trobada
racional i busca collectiva de la veritat.
5. Analitzar i comentar textos filosfics, tant en la seua coherncia
interna com en el seu context histric, identificant els problemes que
plantegen, aix com els arguments i solucions proposades.
6. Utilitzar procediments bsics per al treball intellectual i el treball autnom: busca i selecci dinformaci, contrast, anlisi, sntesi i
avaluaci crtica de la mateixa, promovent el rigor intellectual en el
plantejament dels problemes.
7. Adoptar una actitud de respecte de les diferncies i crtica abans
que res intent de justificaci de les desigualtats socials i davant de tota
discriminaci, ja siga per sexe, tnia, cultura, creences o altres caracterstiques individuals i socials.
8. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la ra per
a construir una societat ms justa, en la que existisca una verdadera
igualtat doportunitats.
9. Valorar els intents per construir una societat mundial basada en
el compliment dels drets humans, en la convivncia pacfica i en la
defensa de la naturalesa.
10. Consolidar la competncia social i ciutadana fonamentant tericament el seu sentit, valor i necessitat per a exercir una ciutadania
democrtica.
11. Desenvolupar una conscincia cvica, crtica i autnoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcci duna
societat democrtica, justa i equitativa i amb la defensa de la naturalesa, desenvolupant actituds de solidaritat i participaci en la vida comunitria.
III. Nuclis de continguts
71343
Es presenten quatre nuclis temtics que inclouen diferents continguts bsics, que poden servir com a fil conductor perqu els departaments didctics, en les seues programacions, concreten els temes que
puguen resultar de major inters per al seu alumnat, en funci de la
modalitat de Batxillerat o de diverses raons educatives.
Al mateix temps, es presenta un nucli transversal, de continguts
comuns, perqu es considera que lalumnat ha de treballar fragments
textuals dautors clssics i contemporanis sobre els problemes plantejats en el currculum.
1. Continguts comuns.
Com lobjectiu deste curs s familiaritzar lalumnat amb categories i argumentacions filosfiques, sutilitzar en cada tema textos
filosfics de mitjana extensi, sense excloure un altre tipus de materials que responguen a tractaments prefilosfics o extrafilosfics de la
temtica en qesti, per noms amb carcter preparatori i auxiliar. Els
textos han de respondre necessriament a una pluralitat dorientacions
a fi de reproduir davant de lalumnat la complexitat real dels problemes i de les seues formulacions teriques. Desprs de familiaritzar-se
amb exemples clars proporcionats pels textos, lalumnat podr realitzar activitats de reflexi prpia, aix com participar en debats argumentant les seues prpies idees.
Aix mateix, cal promoure en els estudiants la capacitat de determinar les prpies necessitats informaci, concreta i general, i el mode
de satisfer-les acudint a obres generals introductries, diccionaris de
Filosofia, etc. La consulta dobres i diversos materials, en suport paper
o a travs de la xarxa, per a entendre conceptes o problemes, informarse sobre autors o situar-los histricament, ensenya formes de treball i
modes daccs a la informaci que seran indispensables per al treball
universitari i, en general, per a la formaci ulterior.
Els continguts que corresponen a este nucli sn:
- El pensament lgic argumentat: la dissertaci i el debat.
- Anlisi i comentari de textos filosfics i de textos jurdics, poltics i sociolgics amb base filosfica, comprenent i emprant amb propietat i rigor els termes i conceptes.
- Els mitjans de consulta: utilitzaci i discriminaci de la seua
autoritat i validesa, especialment quan es recrrega a les TIC.
2. El saber filosfic.
- Filosofia, cincia i tcnica. Altres models del saber.
- Les preguntes i problemes fonamentals de la filosofia: realitat,
coneixement i acci.
- La filosofia com a racionalitat terica: veritat i realitat.
- Relaci lingstica i simblica del subjecte amb el mn.
- La filosofia com a racionalitat prctica: tica i filosofia poltica.
3. El ser hum: persona i societat.
- La dimensi biolgica: evoluci i hominitzaci.
- Ment i cos: la conscincia.
- La dimensi humana i la realitat personal: la dignitat
- La dimensi sociocultural: individu i ser social. La socialitzaci.
- Cultura i civilitzaci. El multiculturalisme
- Concepcions filosfiques del ser hum.
- El sentit de lexistncia i el fet religis.
4. Filosofia moral i poltica.
Constitux lobjecte daprenentatge deste apartat lacci humana
com a acci regulada per normes i valors. Es proposen tamb qestions filosfiques relatives a lorganitzaci social i a la relaci individusocietat. Ats que en el curs anterior shan abordat diverses qestions
dtica, sinclou en este apartat la fonamentaci de les diverses teories
tiques.
Els continguts que corresponen a este nucli sn:
- Els fonaments de lacci moral: llibertat i responsabilitat.
- La justificaci moral: jus i arguments morals.
- tiques formals i tiques materials.
- Les teories tiques davant dels reptes de la societat actual: felicitat, deure i justcia.
- La construcci filosfica del concepte de ciutad i de ciutadania:
gnesi histrica i fonamentaci filosfica.
5. Democrcia i ciutadania.
71344
Se presentan cuatro ncleos temticos que incluyen diferentes contenidos bsicos, que pueden servir como hilo conductor para que los
departamentos didcticos, en sus programaciones, concreten los temas
que puedan resultar de mayor inters para su alumnado, en funcin de
la modalidad de Bachillerato o de diversas razones educativas.
Al mismo tiempo, se presenta un ncleo transversal, de contenidos
comunes, pues se considera que el alumnado debe trabajar fragmentos
textuales de autores clsicos y contemporneos sobre los problemas
planteados en el currculo.
1. Contenidos comunes.
Como el objetivo de este curso es familiarizar al alumnado con
categoras y argumentaciones filosficas, se utilizar en cada tema textos filosficos de mediana extensin, sin excluir otro tipo de materiales que respondan a tratamientos pre-filosficos o extrafilosficos de
la temtica en cuestin, pero slo con carcter preparatorio y auxiliar.
Los textos deben responder necesariamente a una pluralidad de orientaciones a fin de reproducir ante el alumnado la complejidad real de
los problemas y de sus formulaciones tericas. Despus de familiarizarse con ejemplos claros proporcionados por los textos, el alumnado
podr realizar actividades de reflexin propia, as como participar en
debates argumentando sus propias ideas.
As mismo, hay que promover en los estudiantes la capacidad de
determinar las propias necesidades de informacin, concreta y general,
y el modo de satisfacerlas acudiendo a obras generales introductorias,
diccionarios de Filosofa, etc. La consulta de obras y diversos materiales, en soporte papel o a travs de la red, para entender conceptos
o problemas, informarse acerca de autores o situarlos histricamente,
ensea formas de trabajo y modos de acceso a la informacin que van
a ser indispensables para el trabajo universitario y, en general, para la
formacin ulterior.
Los contenidos que corresponden a este ncleo son:
- El pensamiento lgico argumentado: la disertacin y el debate.
- Anlisis y comentario de textos filosficos y de textos jurdicos, polticos y sociolgicos con base filosfica, comprendiendo y
empleando con propiedad y rigor los trminos y conceptos.
- Los medios de consulta: utilizacin y discriminacin de su autoridad y validez, especialmente cuando se recurra a las TIC.
2. El saber filosfico.
- Filosofa, ciencia y tcnica. Otros modelos del saber.
- Las preguntas y problemas fundamentales de la filosofa: realidad, conocimiento y accin.
- La filosofa como racionalidad terica: verdad y realidad.
- Relacin lingstica y simblica del sujeto con el mundo.
- La filosofa como racionalidad prctica: tica y filosofa poltica.
3. El ser humano: persona y sociedad.
- La dimensin biolgica: evolucin y hominizacin.
- Mente y cuerpo: la conciencia.
- La dimensin humana y la realidad personal: la dignidad
- La dimensin sociocultural: individuo y ser social. La socializacin.
- Cultura y civilizacin. El multiculturalismo
- Concepciones filosficas del ser humano.
- El sentido de la existencia y el hecho religioso.
4. Filosofa moral y poltica.
Constituye el objeto de aprendizaje de este apartado la accin
humana como accin regulada por normas y valores. Se proponen
tambin cuestiones filosficas relativas a la organizacin social y a
la relacin individuo-sociedad. Dado que en el curso anterior se han
abordado diversas cuestiones de tica, se incluye en este apartado la
fundamentacin de las diversas teoras ticas.
Los contenidos que corresponden a este ncleo son:
- Los fundamentos de la accin moral: libertad y responsabilidad.
- La justificacin moral: juicios y argumentos morales.
- ticas formales y ticas materiales.
- Las teoras ticas ante los retos de la sociedad actual: felicidad,
deber y justicia.
- La construccin filosfica del concepto de ciudadano y de ciudadana: gnesis histrica y fundamentacin filosfica.
5. Democracia y ciudadana.
Davall este ttol es contempla la reflexi filosfica sobre els dificultats i xits aconseguits en linters per construir una societat justa,
democrtica i solidria. Inclou tamb una reflexi filosfica sobre la
ciutadania, estudiada per lalumnat en lensenyana obligatria.
Els continguts que corresponen a este nucli sn:
- Origen i legitimitat del poder poltic. El contracte social.
- Origen histric i fonaments filosfics de lEstat democrtic i de
dret.
- Models de democrcies.
- Lacci de lEstat de Dret: promoure i defendre els drets humans,
els valors democrtics i la pau.
- Democrcia meditica i ciutadania global.
IV. Criteris davaluaci
1. Reconixer i explicar amb precisi i rigor lespecificitat de la
filosofia distingint-la daltres sabers o modes dexplicaci de la realitat, diferenciant el seu vessant teric i prctica, centrant-se en les
preguntes i problemes fonamentals. Amb este criteri es tracta de comprovar que es comprn lespecfic del saber filosfic i el tipus de preguntes que este suposa, aix com el grau de precisi i rigor aconseguit
amb lexplicaci dels conceptes i preguntes plantejades, tant de forma
oral com per escrit.Es tractaria no sols de comprendre sin tamb de
valorar-les aportacions de lanlisi filosfica als grans problemes del
nostre temps.
2. Raonar amb argumentacions ben construdes realitzant una anlisi crtica i elaborant una reflexi adequada entorn dels coneixements
adquirits. Amb este criteri es pretn consolidar i reforar la capacitat
de comprendre i expressar de forma crtica i reflexiva les aportacions
ms importants del pensament occidental, fugint de la retenci mecnica de dades, de la reproducci acrtica i de la improvisaci i superficialitat contrries al processament actiu i reflexiu dels nous conceptes i
teories. Este criteri es podr comprovar a travs de lanlisi i comentari de textos, la realitzaci de mapes conceptuals, les proves escrites, les
exposicions orals i els treballs monogrfics, entre altres procediments.
3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en qu
saconseguisca una integraci de les diverses perspectives i savance
en la formaci dun pensament autnom. Este criteri pretn valorar
que lalumnat s capa de construir i enriquir les seues prpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural especfic desta matria. Per a comprovar-ho seran idnies les activitats de
tipus reflexiu, en les que, de manera significatiu i funcional, es relacionen nous continguts entre si amb mbits dexperincia, expressant de
forma clara i coherent el resultat del treball de comprensi i de reflexi. Alguns elements valuosos en este sentit, poden ser: les composicions filosfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparaci i realitzaci de debats i el diari de classe.
4. Utilitzar i valorar el dileg com a forma daproximaci collectiva a la veritat i com a procs intern de construcci daprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrnsecs del dileg com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerncia, en definitiva, els
valors democrtics. Amb este criteri es tracta de comprovar el grau de
comprensi i interioritzaci del sentit del dileg racional i de les condicions necessries per al seu desenvolupament, la seua execuci i la
seua plasmaci en la prctica.
5. Obtindre informaci rellevant a travs de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la crticament en lanlisi de problemes
filosfics, sociolgics i poltics. Este criteri tracta de comprovar la
capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les
ms experiencials fins a les ms cientfiques, passant per les divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicaci i dinformaci,
aix com el domini de destreses de carcter general, com lobservaci
i la descripci, la classificaci i la sistematitzaci, la comparaci i la
valoraci, etc., necessries per a la utilitzaci crtica de la dita informaci.
6. Conixer i analitzar les caracterstiques especfiques dall
hum com una realitat complexa i oberta de mltiples expressions i
possibilitats, aprofundint en la dialctica naturalesa i cultura, i indi-
71345
Bajo este ttulo se contempla la reflexin filosfica sobre las dificultades y logros alcanzados en el empeo por construir una sociedad
justa, democrtica y solidaria. Incluye tambin una reflexin filosfica
sobre la ciudadana, estudiada por el alumnado en la enseanza obligatoria.
Los contenidos que corresponden a este ncleo son:
- Origen y legitimidad del poder poltico. El contrato social.
- Origen histrico y fundamentos filosficos del Estado democrtico y de derecho.
- Modelos de democracias.
- La accin del Estado de Derecho: promover y defender los derechos humanos, los valores democrticos y la paz.
- Democracia meditica y ciudadana global.
IV. Criterios de evaluacin
1. Reconocer y explicar con precisin y rigor la especificidad de
la filosofa distinguindola de otros saberes o modos de explicacin
de la realidad, diferenciando su vertiente terica y prctica, centrndose en las preguntas y problemas fundamentales. Con este criterio se
trata de comprobar que se comprende lo especfico del saber filosfico
y el tipo de preguntas que ste supone, as como el grado de precisin y rigor alcanzado con la explicacin de los conceptos y preguntas
planteadas, tanto de forma oral como por escrito.Se tratara no slo de
comprender sino tambin de valorarlas aportaciones del anlisis filosfico a los grandes problemas de nuestro tiempo.
2. Razonar con argumentaciones bien construidas realizando un
anlisis crtico y elaborando una reflexin adecuada en torno a los
conocimientos adquiridos. Con este criterio se pretende consolidar
y reforzar la capacidad de comprender y expresar de forma crtica y
reflexiva las aportaciones ms importantes del pensamiento occidental,
huyendo de la retencin mecnica de datos, de la reproduccin acrtica y de la improvisacin y superficialidad contrarias al procesamiento
activo y reflexivo de los nuevos conceptos y teoras. Este criterio se
podr comprobar a travs del anlisis y comentario de textos, la realizacin de mapas conceptuales, las pruebas escritas, las exposiciones
orales y los trabajos monogrficos, entre otros procedimientos.
3. Exponer argumentaciones y componer textos propios en los que
se logre una integracin de las diversas perspectivas y se avance en la
formacin de un pensamiento autnomo. Este criterio pretende valorar
que el alumnado es capaz de construir y enriquecer sus propias opiniones trabajando de forma activa y constructiva el legado cultural
especfico de esta materia. Para comprobarlo sern idneas las actividades de tipo reflexivo, en las que, de modo significativo y funcional,
se relacionen nuevos contenidos entre s con mbitos de experiencia,
expresando de forma clara y coherente el resultado del trabajo de comprensin y de reflexin. Algunos elementos valiosos en este sentido,
pueden ser: las composiciones filosficas, las investigaciones individuales y en equipo, la preparacin y realizacin de debates y el diario
de clase.
4. Utilizar y valorar el dilogo como forma de aproximacin colectiva a la verdad y como proceso interno de construccin de aprendizajes significativos, reconociendo y practicando los valores intrnsecos del dilogo como el respeto mutuo, la sinceridad, la tolerancia,
en definitiva, los valores democrticos. Con este criterio se trata de
comprobar el grado de comprensin e interiorizacin del sentido del
dilogo racional y de las condiciones necesarias para su desarrollo, su
ejecucin y su plasmacin en la prctica.
5. Obtener informacin relevante a travs de diversas fuentes, elaborarla, contrastarla y utilizarla crticamente en el anlisis de problemas filosficos, sociolgicos y polticos. Este criterio trata de comprobar la capacidad de seleccionar y manejar informaciones diversas,
desde las ms experienciales hasta las ms cientficas, pasando por
las divulgativas y las contenidas en los medios de comunicacin y de
informacin, as como el dominio de destrezas de carcter general,
como la observacin y la descripcin, la clasificacin y la sistematizacin, la comparacin y la valoracin, etc., necesarias para la utilizacin crtica de dicha informacin.
6. Conocer y analizar las caractersticas especficas de lo humano como una realidad compleja y abierta de mltiples expresiones y
posibilidades, profundizando en la dialctica naturaleza y cultura, e
71346
71347
El desenrotllament de la capacitat de lectura comprensiva de textos dun alt nivell dorganitzaci lgica facilitar a lalumnat el treball posterior amb obres tcniques de qualsevol especialitat cientfica
que trie en el futur; al mateix temps, el convertix en eixe lector mig
culte, a qu apellen les obres de divulgaci o introducci de qualsevol disciplina cientfica.
Aprofundir, en fi, en el coneixement dels filsofs ms rellevants de
cada poca i en lanlisi dels grans problemes filosfics, porta lalumnat a un grau de maduresa intellectual, sense el qual difcilment podr
tindre una orientaci prpia en el complex mn ideolgic, cientfic i
poltic contemporani.
II. Objectius generals
El desenrotllament desta matria ha de contribuir que les alumnes
i els alumnes adquirisquen les capacitats segents:
1. Conixer i comprendre els grans perodes en qu es dividix la
Histria de la Filosofia occidental, aix com la seua relaci amb altres
formes dexpressi cultural.
2. Comprendre la Histria de la Filosofia com un avan en espiral, que ha reprs els problemes amb un creixent nivell de radicalitat
metodolgica.
3. Reconixer i analitzar problemes filosfics, principalment els
estudiats en el curs anterior, en tant que qestions sorgides al llarg de
la Histria, utilitzant textos duna certa densitat conceptual i argumentativa, establint amb estos una relaci de dileg i interpretaci davant
de la temtica plantejada.
4. Relacionar les teories filosfiques amb el marc histric, social
i cultural en el qual sn o han sigut plantejades, junt amb altres manifestacions de lactivitat intellectual humana, valorant la capacitat de
reflexi personal i collectiva per a acostar-se als problemes filosfics.
5. Comprendre la relaci existent entre teories i corrents filosfics, formulades en distints moments histrics, reconeixent la varietat
de paradigmes de racionalitat que shan assumit en cada un deixos
moments, o els que sassumixen en lactualitat, i analitzant les semblances i diferncies en la manera de plantejar els problemes i les solucions proposades.
6. Reconixer el significat de qestions que han ocupat de manera recurrent les filosofies, aix com la pertinncia i significaci de les
qestions, doctrines i debats filosfics del passat per a la comprensi
del present.
7. Descobrir la prpia posici cultural, axiolgica i cientfica
conformada per una histria del pensament davant de la qual, daltra
banda, cal situar-se duna manera reflexiva i crtica.
8. Conixer i valorar lesfor de la ra humana en el seu intent
incessant per plantejar i resoldre les grans qestions filosfiques.
9. Aprendre a llegir de manera comprensiva i crtica textos filosfics dautors diversos i oposats, comparar-los entre si i descobrir la
importncia del dileg racional com a mitj daproximaci a la veritat.
10. Prendre conscincia de la necessitat de comprensi plena de
laltre (text o interlocutor) com a condici de possibilitat del desenrotllament del propi punt de vista i duna confrontaci terica fructfera.
11. Desenrotllar estratgies daccs a la informaci filosfica,
dhbits de treball intellectual, danlisi de la discursivitat racional i
dexpressi verbal i escrita del pensament filosfic, aix com del propi
pensament.
12. Valorar lesfor pel rigor intellectual en lanlisi dels problemes, la lliure expressi de les idees i el dileg racional enfront de tota
forma de dogmatisme.
13. Apreciar la capacitat de la ra, especialment en la reflexi filosfica al llarg de la histria, per a acostar-se de manera progressiva als
problemes tics, socials i humanstics, i per a regular lacci humana
individual i collectiva, consolidant la prpia competncia social i ciutadana.
14. Enjudiciar crticament les opinions contraposades, analitzant
els preconceptes, prejus i posicions ideolgiques que puguen existir com a condicionants, aix com les conceptualitzacions de carcter
excloent o discriminatori que puguen estar presents en qualsevol paradigma de racionalitat, emprant la potencialitat argumentativa que proporciona laprenentatge del discurs filosfic.
71348
71349
71350
71351
71352
HISTRIA DESPANYA
Matria comuna
I. Introducci
La histria t com a objecte lestudi del passat del ser hum ents
des de les diferents formacions socials i culturals, lexplicaci dels
seus avanos i retrocessos, dels canvis i acumulacions que experimenta al llarg del temps. Com a forma de coneixement pretn realitzar
duna manera crtica la interpretaci de les accions dels sers humans
considerats com a sers essencialment socials i temporals.
HISTORIA DE ESPAA
Materia comn
I. Introduccin
La Historia tiene como objeto el estudio del pasado del ser humano entendido desde las diferentes formaciones sociales y culturales, la
explicacin de sus avances y retrocesos, de los cambios y acumulaciones que experimenta a lo largo del tiempo. Como forma de conocimiento pretende realizar de una forma crtica la interpretacin de las
acciones de los seres humanos considerados como seres esencialmente
sociales y temporales.
Por tanto, su aprendizaje proporciona un conocimiento imprescindible para la formacin intelectual del adolescente, y a la vez significa
una experiencia humana de gran valor ya que su objeto de estudio son
precisamente los seres humanos.
Desde esa doble vertiente, de conocimiento intelectual y experiencia humana, facilita el desarrollo de capacidades de anlisis y reflexin
compleja sobre lo social y, a la vez, ayuda a configurar los criterios del
individuo respecto de multitud de problemas.
Por ello, su aprendizaje permite dirigir una mirada ms profunda
e indagadora, ms rigurosa de lo habitual, sobre el presente y sus problemas. A su vez, esta aproximacin ms lcida al propio presente no
hace sino enriquecer la comprensin del pasado. De esta manera, el
conocimiento histrico constituye un rico y constante dilogo entre
presente y pasado, siempre en dos direcciones, dilogo que permite
establecer una fuente permanente de nuevos aprendizajes para el futuro.
Entendida as la Historia, como encuentro constante de nuestro
pasado y nuestro presente, el estudio de la Historia de Espaa, como
contexto particular, permitir abordar de forma adecuada la reflexin
sobre la realidad en que vivimos en relacin con sus races.
As pues, la Historia de Espaa adquiere un papel fundamental, no
slo en la consecucin de una slida formacin intelectual y humana,
sino tambin en la sensibilizacin de los adolescentes hacia los problemas con los que se encontrarn en el ejercicio de su ciudadana.
Desde esta ptica, el estudio de la Historia de Espaa debe centrarse en aquellos procesos histricos que, siendo a la vez necesarios
en la explicacin de nuestra historia, permitan establecer una relacin
dialctica pasado-presente.
Esta consideracin delimita necesariamente el mbito de estudio
de la materia a aquellos procesos histricos configuradores de la contemporaneidad.
La complejidad de estos procesos de la Historia de Espaa y la
atencin a su desarrollo temporal exigen y facilitan la presentacin de
su estudio desde el planteamiento de problemas relevantes y en una
dinmica que encadena la configuracin del problema, con los sucesivos intentos de solucin en el tiempo y la consiguiente aparicin de
nuevas perspectivas, o, incluso, de nuevos problemas.
Per tant, el seu aprenentatge proporciona un coneixement imprescindible per a la formaci intellectual de ladolescent, i al mateix
temps significa una experincia humana de gran valor ja que el seu
objecte destudi sn precisament els sers humans.
Des deixa doble vessant, de coneixement intellectual i experincia humana, facilita el desenrotllament de capacitats danlisi i reflexi complexa sobre all social i, al mateix temps, ajuda a configurar
els criteris de lindividu respecte de molts problemes.
Per aix, el seu aprenentatge permet dirigir una mirada ms profunda i indagadora, ms rigorosa dall ms habitual, sobre el present
i els seus problemes. Al seu torn, esta aproximaci ms lcida al propi
present noms enriquix la comprensi del passat. Desta manera, el
coneixement histric constitux un ric i constant dileg entre present
i passat, sempre en dos direccions, dileg que permet establir una font
permanent de nous aprenentatges per al futur.
Entesa aix la histria, com a trobada constant del nostre passat i el
nostre present, lestudi de la histria dEspanya, com a context particular, permetr abordar de manera adequada la reflexi sobre la realitat en qu vivim en relaci amb les seues arrels.
Aix, doncs, la histria dEspanya adquirix un paper fonamental,
no sols en la consecuci duna slida formaci intellectual i humana, sin tamb en la sensibilitzaci dels adolescents cap als problemes
amb qu es trobaran en lexercici de la seua ciutadania.
Des desta ptica, lestudi de la histria dEspanya ha de centrarse en aquells processos histrics que, sent al mateix temps necessaris
en lexplicaci de la nostra histria, permeten establir una relaci dialctica passat-present.
Esta consideraci delimita necessriament lmbit destudi de la
matria a aquells processos histrics configuradors de la contemporanetat.
La complexitat destos processos de la histria dEspanya i latenci al seu desenrotllament temporal exigixen i faciliten la presentaci
del seu estudi des del plantejament de problemes rellevants i en una
dinmica que encadena la configuraci del problema, amb els successius intents de soluci en el temps, i la consegent aparici de noves
perspectives, o, incls, de nous problemes.
En esta anlisi, els desenrotllaments diversos de la realitat espanyola hauran de tindres en compte no com a elements dispersos, sin
com a elements que, havent contribut a construir la dita realitat, lexpliquen com un tot. Per aix, ladolescent pot adquirir una dimensi
formativa de singular importncia: la consideraci que, siguen quins
siguen les nostres accions en el present, cal valorar-les a la llum del
passat i en funci del futur que vullguem construir.
Tot aix sense ignorar les particulars interrelacions amb el context
internacional, ja que la histria dEspanya cont mltiples elements de
relaci amb un marc espacial ms ampli, en el qual els fets espanyols
troben bona part de les seues claus explicatives, i des del qual sn ms
perceptibles els factors dhomogenetat interna.
El coneixement histric fins ac definit presenta dificultats especfiques, assenyalades habitualment pels terics de la histria. Duna
banda, la seua complexitat com a procs que comprn moltes variables de difcil relaci entre si, i el desenrotllament de les quals cal
estudiar al llarg del temps. En segon lloc, i sobretot, el seu carcter de
contemporanetat, pel que este implica de diferncia dinterpretacions,
dificultats dinvestigaci i documentaci al tractar processos histrics
inacabats, etc. A a cal afegir la diversitat denfocaments i punts de
vista a qu dna peu lanlisi duna realitat contempornia tan plural a
lhora de definir els elements bsics.
Per a resoldre estes dificultats, cal aprofitar els aprenentatges realitzats en letapa educativa anterior, tant sobre mecanismes danlisi
dexplicaci histrica i conceptes com sobre metodologia, aix com les
actituds positives que shagen desenrotllat cap a la histria.
Desta manera, el coneixement de la histria dEspanya completa i
culmina la formaci histrica de lalumnat en el Batxillerat.
II. Objectius generals
El desenrotllament desta matria ha de contribuir que les alumnes
i els alumnes adquirisquen les capacitats segents:
1. Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el
temps i lespai, fets, personatges, problemes, etapes i processos ms
rellevants de levoluci histrica dEspanya i les nacionalitats i regions que la integren, amb especial referncia a la Comunitat Valenciana
valorant la seua significaci histrica i les seues repercussions en el
present.
2. Conixer i comprendre els principals processos econmics,
socials, poltics i culturals que configuren la histria espanyola contempornia, identificant els seus trets ms significatius i analitzant
en processos amplis, el naixement dels problemes, els seus intents de
soluci i la seua pervivncia en la realitat de hui.
3. Comprendre tant la multiplicitat de levoluci interna com la
dimensi internacional de la histria espanyola, adquirint una visi
global i solidria dels problemes i projectes collectius en el context
dEuropa i del mn.
4. Expressar raonadament les prpies idees sobre aspectes bsics
de levoluci histrica dEspanya i revisar-les de manera crtica tenint
en compte noves informacions, corregint estereotips i prejus i entenent lanlisi histrica com un procs en constant reconstrucci.
5. Emprar amb propietat els conceptes bsics i especfics de la histria dEspanya i realitzar activitats dindagaci i sntesi en qu sanalitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de
les fonts i el treball de lhistoriador.
6. Conixer les normes bsiques que regulen el nostre ordenament
constitucional i mostrar sensibilitat davant dels problemes socials, en
especial els que afecten els drets humans i la pau, adoptant actituds
responsables i democrtiques i manifestant independncia de criteri i
hbits de rigor intellectual.
7. Fomentar una visi integradora de la histria dEspanya consolidant actituds i hbits de tolerncia i solidaritat entre els diversos
pobles dEspanya, respectant i valorant positivament els aspectes
comuns i les diferncies, tenint en compte la possibilitat de pertnyer
de manera simultnia a ms duna identitat collectiva.
III. Nuclis de continguts
1. Continguts comuns
71353
71354
71355
71356
71357
71358
71359